PLA I MUNTANYA

Periòdic quinzenal d’informació

Num. 10 17 AGOST 1925

NOTES LOCALS.

En aquest número donem el final de la interessant novel·la de Pau Juny “De la vida rural” que ha estat molt celebrada. En el vinent número començarem en fulletó la peça inèdita de Joan Marvà “A les postres d’un banquet”.

Num. 13 28 SETEMBRE 1925

“A LES POSTRES D’UN BANQUET”

Comèdia satírica en un acte de J. Marvà

El dia 24, al gran saló Mundial de la “Casa del Poble” i després de la representació de “El cor del poble” tingué lloc l’estrena d’aquest acte, original d’en Joan Marvà, en honor del qual es congregà tot un ple de bella festa major.

L’argument està ben buscat i ofereix des del primer moment marcat interès. Mentre el poble febrós s’embolica fent eleccions, una parella de joves (Hermínia i Abelard) es diuen frases d’amor, amor que topa amb la irreductibilitat del Sr. Cosme, pare de la noia i capitost polític que no vol que la filla es casi amb el fill del cabdill contrari. La noia porta un decidiment que astora a la seva mare que li demana paciència per arribar a la victòria. El banquet polític s’ha acabat i es presenten a casa el senyor Cosme, Neumàtics el diputat de la banda i el senyor Secretari. El poble vol sermó i és atès, i s’improvisa un breu míting en el qual el Sr. Cosme hi diu coses que provoquen l’entusiasme dels seus súbdits i alhora la rialla del públic. Venen les consultes dels electors, un demanant dida, altre per veure on pot deixar ben guardats els diners arreplegats patint gana, etc. El Sr. Neumàtics alliberat d’aquesta feina, d’haver de prometre-ho tot, s’entrega a les confidències i explica al Sr. Cosme el què és la política en una forma crua i descarnada però sempre amb la rialla a flor de llavi “és així” i el Sr. Cosme home polític rural se’n riu tot fent l’ullet. Marxa el diputat al telèfon i s’obre una sessió de família, sessió infructuosa perquè el Sr. Cosme està per eleccions i no per “arreglar el que no està desarreglat”. El jove Abelard sobta les flors espinoses que li tira el Sr. Cosme i es presenta a fer-li entrega de les conclusions de l’Assemblea que han fet ell i la noia, però el Sr. Cosme hi posa el veto, no faltaria més essent fill del cabdill contrari! Una oportuníssima com artificial basca fa que es queden a escena el Sr. Cosme i Abelard qui veient que no en pot sortir a les bones treu l’argument de pes en forma de conte relatant-s’hi escenes en les quals el Sr. Cosme no hi rellueix pas com espòs fidel i aquest argument que vol ignorar el Sr. Cosme amenaça ésser acreditat per una carta comprometedora eix de la solució. El Sr. Cosme assenteix amb el casament però sobretot “la carta de l’Antillanita!” Amoïnat per explicar el canvi, el futur gendre li dóna la solució: s’empassa al partit del Sr. Cosme. Alegria general a la família i el diputat s’ofereix a fer una obra bona: apadrinar-los; però i el pare de l’Abelard? I la seva situació política? No us amoïneu –fa el jove- el meu pare m’ha donat poders per dir-vos que s’empassa al partit del Sr. Neumàtics, i cau el teló davant la felicitat de tots els de l’escena.

Es un acte molt ben girbat i de situacions còmiques molt ben acertades que ens delaten un autor local d’empenta. En Marvà, en els seus xistos, ha preferit l’alt guiatge de Rusiñol i ha defugit de l’estruendós Muñoz Seca. Els personatges tots són desimbolts i donen la sensació que l’autor qui els hi dóna vida en sap de debò. Nosaltres no sabríem veure-hi més falta que la de fer aparèixer el senyor Neumàtics un xic massa franc amb el Sr. Cosme parlant de política i ésser el conte darrer una mica llarg. En canvi on nosaltres hi veiem la traça d’excel· lent comediògraf es en l’escena acabadíssima i la més feliç de totes on el Sr. Cosme i Abelard s’estiren les crestes. En Marvà ha fet doncs al nostre entendre un començament d’aquells que fa esperançar bones produccions per qual cosa el felicitem de bon grat i ens felicitem a nosaltres mateixos de veure que la seva tasca és encertada i que pot donar resultats.

La representació una mica massa negligida segurament per l’hora avançada de la nit.

En Balcells sempre tan entusiasmador del públic a qui té captivat amb molta sinceritat. El Sr. Pelegrí es comportà com un heroi de la política rural fent un Sr. Cosme exacte i ben girbat. El Sr. Ferrer amb la seva serenitat i naturalitat demostrà tenir suficiència escènica, llàstima que no sortint caracteritzat, la seva cara es més de bon xicot que no pas de polític despreocupat, a vegades ens feia l’efecte que era un polític que es dolia de la corrent en que hom s’ha de veure al conreu de l’eleccionisme.

Els Srs. Portella, Novau i Ibañez portaren el seu apoi excel·lent i entusiasta a l'èxit de l’estrena. Les senyores Garsaball i Marsal molt bé.

El públic repetides vegades aplaudí les diverses situacions còmiques i els acudits, obligant al final a fer alçar el teló varies vegades fins fer sortir el Sr. Marvà qui fou aplaudidíssim . SIG.

Num. 14 12 D’OCTUBRE 1925

TEATRALS

“Canvi d’estament”

El dijous passat tingué lloc al Teatre Principal l’estrena de la comèdia en dos actes del nostres volgut amic en Joan Marvà, titulada “Canvi d’estament”. L’obra, no obstant i ésser l’assumpte bastant usat, logrà interessar d’una manera agradable a l’auditori, qui obligà a l’autor a sortir a escena al final dels actes, pronunciant l’amic Marvà breus paraules de remerciament per l’acollida carinyosa que se li donà a la seva obra.

L’acció té lloc a Barcelona. Un matrimoni, el Sr. Prudenci i la Sra. Modesta, que de pobres i senzills pellaires han arribat a enriquir-se aprofitant les disbauxes econòmiques que produí la guerra europea. Volen acomodar-se al nou estat social i pensen lograr-ho gràcies als diners guanyats. I parlen de comprar un auto, de construir un xalet a Vallvidrera, d’anar al “Liceiu” amb palco, de canviar el modo de pensar, de sentir i de parlar i fins de casar la noia, l’Angeleta, amb en Ricardito, que és fill d’un catedràtic de l’Institut (D. Fermin), vingut a menys per qüestió del joc i la disbauxa, que viuen al pis de baix de la casa que els antics pellaires habiten ara a l’”Ensanxa”. Tant D. Fermin com en Ricardito veuen amb bons ulls aquest casament, ja que l’Angeleta ha d’ésser l’hereva de la fortuna dels seus pares. I en Ricardito fingeix a l’Angeleta un amor que no sent escrivint inclús poesies cursis, tan cursis com el seu posat i la seva il·lustració.

L’Angeleta no té pas les mateixes aficions que els seus pares; al contrari. La molesta el nou ambient en què viu, conserva el caràcter senzill i natural del seu antic estament i fins es recorda amb satisfacció i carinyo d’un cosinet alegre i eixerit que en altres temps havia estat l’alegre pesar dels seus somnis. L’Andreuet, que aquest és el nom del cosí, es presenta a la casa per veure als parents, aprofitant l’anada a Barcelona per set o vuit dies a comprar “géneros”, doncs es vol parar una botiga d’adroguer al seu poble de la província de Lleyda. El disgust i la fredor amb que és acollida la seva presència a la casa de l’Angeleta, foren contrarestats per l’alegria i la satisfacció que aquesta li demostra, abraçant-se mútuament amb carinyosa apretada. I els papers, des d’ara, es canviaran com per art d’encantament.

L’Angeleta que estava sempre trista i neguitosa comença a somriure-li la vida, està alegre i comunicativa; els seus pares al contrari, d’optimistes i satisfets es tornen tristois i compungits especialment la senyora Modesta, que es veu que es pren més en serio el canvi d’estament i té interès amb el casori de la noia amb en Ricardito que li ha de donar més representació social. En una escena molt ben escrita la Sra. Modesta increpa al seu marit perquè permet que l’Angeleta vagi tant amb el seu cosí, puix està compromesa la noia amb en Ricardito i ells amb D. Fermin, responent-li el Sr. Prudenci que el compromís és sempre i quan l’Angeleta hi estigués conforme i fos el nuvi del seu agrado. L’Angeleta i l’Andreuet, alegres i riallers sempre es troben junts sense saber com; volten d’una sala a l’altra, van junts a fer les compres, i en un moment que els tenim sols davant nostre ens enterem del que es diuen, que és precisament paraules d’amistat i carinyo recordant altres temps que seguien festes majors; especialment es recorden de la festa major de La Bastida, on a més de paraules dolces i entretallades per l’emoció s’oí un beset encisador, aquell beset primer i únic que es donen dos aimants quan acabades les paraules meloses, la gola seca, els ulls brillants i entornats, les parpelles mig closes, els llavis tancats i trèmols ajunten dos boques com per sellar un pacte sagrat. Entre aquestes puja en Ricardito que vol saber si pot seguir fent l’amor a l’Angeleta, puix s’escama perquè veu sempre a aquesta amb l’Andreuet, i no cal dir que és despedit per l’Angeleta, fent-li veure la diferencia de caràcter i aficions que tant els separa. Venen després els pares de la noia i els dos cosinets els hi confessen llur amor; més, prompte puja tot enfurismat el papà d’en Ricardito que li ha contat lo de la “carabassa” amb paraula aspra i despietada i les emprèn contra tots amb gran disgust dels pares de la noia, sobretot de la Sra. Modesta que veu trencats els seus somnis. L’Angeleta i l’Andreuet es defensen valerosament i D. Fermin es retira vençut i enemistat. Es queden els de casa junt amb l’Andreuet, que a l’últim fan les paus, entrant els vells a la raó, que ha de fer més per la noia l’Andreuet que no en Ricardito, i fins el senyor Prudenci li diu a l’Andreuet que es pararà, no una botiga d’adroguer, sinó un “colmado” a l’”Ensanche” de Barcelona.

En tota l’obra el diàleg és molt fluid i distret; en Marvà té en això una gràcia manifesta, amb un seguit de xistos, alguns d’ells bastant ben trobats, demostrant tenir pasta de comediògraf. Li advertim amb sinceritat que no es deixi portar per l’excés de xistos que a vegades condueixen a l’astracanada. Els tipus del matrimoni estan molt ben dibuixats, especialment la senyora Modesta; els altres tipus un poc confosos, a vegades amb doble personalitat que sorprèn a l’espectador. Les escenes molt ben combinades i ha demostrat en Marvà que sap fer jugar molt bé als personatges, trobant-se l’auditori al final dels actes sense el més petit cansanci. Hi ha algunes escenes, com la de l’arquitecte amb el matrimoni, la de la declaració dels joves, la del matrimoni sol en el segon acte i alguna altra que són veritablement de mestre acabat. Vàrem trobar a faltar en algunes escenes aquells tipus i caràcters tan precisos i ben delimitats que ens oferí en Marvà “A les postres d’un banquet” del mes passat. Hem notat a posta algun petit defecte perquè creiem amb sinceritat que l’autor es capaç de fer amb el temps obres de pes i ressonància per lo tant ens ho prendrà amb bon fi.

Esperem que en la propera obra hi dedicarà el temps necessari i la meditació convenient perquè surti acabada del tot.- JULI BARBOSA.

NOTES LOCALS.

Àpat d’homenatge.- Una colla d’amics del novell autor local en Joan Marvà, ens preguen vulguem fer públic que els que vulguin concórrer a l’àpat d’homenatge que se li prepara el diumenge vinent pels dos èxits teatrals suara obtinguts, han d’inscriure-s’hi a la casa Joan Graells. Preu del cobert 6 ptes. (exceptuat xampany)

Num. 37 6 DE SETEMBRE 1926

NOTES LOCALS

Defunció.- Ahir diumenge morí la nena Maria Pratdepadua i Casan. Rebi la família el nostre condol.

Num. 58 4 DE JULIOL 1927

TEATRE PRINCIPAL.- De l’homenatge a S. Russinyol.

Aquest teatre dissabte passat era pleníssim amb motiu de la vetllada teatral que es feia a honor de l’autor de “El català de la Manxa”. Tothom portava a la cara la satisfacció que produeixen les festes memorables.... S’alça després el teló i ens trobem amb l’escenari ple de gràcia i llum. L’era de “L’hereu escampa” tenia un bon marc amb fons balaguerí. Els tres actes d’aquesta obra s’escolen tot subratllant el públic amb aplaudiments coratjosos les innumerables parts delicioses de la representació. En els entreactes es palesà l’alegria que el nostre públic sentia coralment pel treball artístic dels nostres “aficionats”.... els nostres amics causaren la impressió de veritables actors; qui parlava d’aficionats després de la representació reeixidíssima de les dues obres del cartell?..... Joan Marvà en el personatge de Don Pasqual, com l’Angerri, actor de vàlua indiscutible. Féu un Don Pasqual molt ben enquadrat, de ratlles límpides i digué el seu paper amb una desimboltura molt elegant....

En “A ca l’Antiquari” les figures que hi surten continuaren l’actuar fervorós i elogiable de l’obra anterior. Joan Marvà i Pepe Ubach cada u des del seu paper feren riure molt i vegeren aplaudir llur comicitat estricta.....

Num. 80 21 DE MARÇ 1928

NOTES LOCALS. TEATRALS.

Recordem que el dia 2 al Teatre Principal s’estrenarà “L’esparver” de M. Aran i Solé i “Qui té padrins” de Joan Marvà.

Num. 90 8 D’OCTUBRE DE 1928

NOTES LOCALS

El càrrec de Jutge Municipal vacant per renúncia del Sr. Juli Barbosa ha estat ocupat pel Sr. Jaume Pratdepàdua.

Num. 149 9 FEBRER 1931

El divendres dia 6 se celebrà l’enllaç matrimonial del jove Julià Orozco amb la senyoreta Carme Vilalta.

Els desitgem felicitats.

Num. 155 11 MAIG 1931

POLÍTIQUES

Dreta Liberal Republicana

Ha quedat constituït en aquesta Ciudad el Comitè Local de la Dreta Liberal Republicana integrat pels senyors següents:

President, En Daniel Escribà Miró, advocat.

Vice president, En Josep Font Moragues, metge.

Secretari, Emili Gili Forn, odontòleg.

Tresorer, En Jaume Rotés Esteve, del comerç.

Vocals: En Joaquim Lanau Bofalluy, industrial; En Joan Marvà Solé, empleat i N’Àngel Monge, del comerç.

El domicili social ha quedat instal·lat a la Plaça Mercadal, nº 6.

Num. 171 4 GENER 1932

NOTES LOCALS

En la junta general celebrada per l’Orfeó Balaguerí el dia 6 del corrent quedà nomenada la següent Junta Directiva:

Antoni Villalba, Joan Molist, Francesc Aiguader, Moisès Aran, Manuel Pla, Joan Marvà, Daniel Torruella, Ramon Hortelano, Mn. Albert Vives, Josep Cobo, Josep Coll, Mercè Florejachs, Pepa Cava i Roseta Rabarté.

Num. 179 25 ABRIL 1932

TEATRALS

Dissabte passat, a la nit, l’Orfeó Balaguerí ens presentà una nova modalitat de les seves activitats: el quadro d’aficionats a l’escena que debutava amb dues obres de gran envergadura. “L’alegria que passa” d’en Rossinyol és, particularment, de difícil execució. Després, també, la deliciosa comèdia “Mirallets per a caçar aloses” porta un seguit de situacions força compromeses.

Confessem de bones a primeres que l’auditori restà admirat i excel·lentment impressionat de la representació donada en el Teatre Mundial pels elements de l’Orfeó Balaguerí........

El treball realitzat pels joves aficionats en l’obra “Mirallets per a caçar aloses” resultà perfectament harmònic i ben matisat..... El senyor Marvà molt just en el paper de Maître......

Num. 185 27 JULIOL 1932

TEATRALS

Dissabte passat tingué lloc al Teatre Principal una representació de la comèdia de S. Rusiñol “La intel·lectual” i la comèdia musicada “Permeti’m!” de Ll. Puiggari.

“La intel·lectual” encara que es notava en varies escenes de conjunt una certa manca de coordinació i, sovint, es ressentia de lentitud fou ben representada i feliçment aplaudida.... Dels actors senyors Marvà, Torruella (J.), Aiguadé i Palau, no cal parlar-ne perquè ja actuen amb aquella desimboltura i gràcia característiques en els “entesos”.....

Num. 188 3 OCTUBRE 1932

NOTES LOCALS

El dissabte passat el quadro escènic de l’Orfeó Balaguerí ens proporcionà una nova vetllada teatral, interessant com les anteriors, al Teatre Principal. El programa estava integrat per l’obra del gran Guimerà “Sainet trist”, d’una gran intensitat dramàtica, i per la comèdia musical “Permeti’m” de Puiggarí i Esquerrà.......

No sabríem pas d’establir una classificació per ordre de mèrits entre els intèrprets puix que tots, com ja hem dit, hi posaren l’esforç per treure un conjunt harmònic. Anotem els noms de tots plegats. Senyoretes Jou, Riasol, Carner, Macià, Camarasa, Pla i Rispa. I senyors Aiguadé, Daviu, Palau, Companys, Marvà i Solé. Tots ells mereixen per igual l’aplaudiment més generós i entusiasta.

Num. 196 23 GENER 1933

L’ACTIVITAT DE L’ORFEÓ BALAGUERÍ

TEATRAL

El dia 5 de gener tingué lloc una funció extraordinària teatral a càrrec del grup escènic d’aquesta incansable institució. El Teatre Principal oferia molt bon aspecte si bé no tingué aquella concurrència a que el fa mereixedor l’esforç constant dels components del O.B.

La vetllada començà amb “Flor Tardana” un colorit i admirable quadret de costums original del mestre plorat Ignasi Iglèsies. Una peça, de dalt a baix, costumista, plena d’acudits i situacions or de llei.......... Les senyoretes Betbesé, Tugues, Rispa i senyors Marvà, Tamarit, Golet, Busquets i Jou van treballar molt bé i tots actuen amb gràcia i desimboltura.

S’ha llegit i es posarà aviat en assaig una sarsuela en un acte (tres quadres), original del Moisès Aran y i música del director de l’Orfeó En Simeó Jou.

També s’ha llegit un acte de comèdia de Joan Marvà directiu del mateix Orfeó.

Num. 198 20 FEBRER 1933

NOTES LOCALS

ASSAIG

A l’Orfeó Balaguerí s’assaja activament la sarsuela en tres actes que du per títol “L’amor retrobat” llibre de Moisès Aran i música del mestre Simeó Jou.... Probablement s’estrenarà a mitjans del proper mes de març i en dita representació hi prendrà part una nodrida orquestra local composta de catorze valuosos elements.

Com a fi de festa es posarà en escena la comèdia en un acte de Joan Marvà, titulada “Els pares proposen... i els fills disposen”.

Num. 199 6 MARÇ 1933

NOTES LOCALS

TEATRAL

El dissabte vinent el quadre escènic de l’Orfeó Balaguerí, posarà en escena la joguina còmica en un acte de Joan Marvà, “Els pares proposen... i els fills disposen” i la sarsuela en un acte, dividit en tres quadres, lletra de Moisès Aran y i música de Simeó Jou, “L’Amor retrobat”.

Num. 195 13 MARÇ 1933

NOTES LOCALS

TEATRALS.- El conjunt escènic de l’Orfeó Balaguerí ve desenrotllant una activitat mereixedora de totes les simpaties. A seguit de la llarga campanya que ha vingut fent fins ara, el dissabte estrenà dues obres d’autors locals: “Els pares proposen... i els fills disposen”, joguina còmica de Joan Marvà i “L’Amor retrobat”, obra lírica en un acte i tres quadres, llibre de Moisès Aran i música del mestre Simeó Jou, obres que foren excel·lentment rebudes pel públic, que aplaudí xardorosament al final de tots els actes i obligà a sortir els autors a rebre l’homenatge del seu grat.

Els aficionats feren un brillant paper.... Els homes, ja més bregats molts d’ells en el conreu de l’art teatral, no cal dir que donaren a les obres estrenades una interpretació feliç. Realment constitueixen un conjunt excel·lent. Els senyors Villalba, Marvà, Aiguadé, Daviu, Torruella, Justribó, Palau, Tamarit, Golet i Pla, saben el que tenen entre mans i en treuen un bon partit....

Num. 207 28 JUNY 1933

ESTRENES TEATRALS.- Amb gran activitat s’estan fent els assaigs de les obres: d’en Salvador Bonet, en tres actes, titulada “Un casament a Montllop”; d’en Joan Marvà, joguet còmico-musical en un acte titulat “Caçar al ram” amb música d’en Francesc Barrot. El quadro escènic de l’Orfeó Balaguerí hi posa un gran entusiasme. Hom anuncia les estrenes per al vinent dia 8 de juliol al Cine Balaguer.

Num. 208 4 JULIOL 1933

NOTES LOCALS

TEATRAL.- El dissabte s’estrenà al Balaguer l’obra en tres actes del nostre amic Salvador Bonet “Un casament a Montllop”, que fou molt aplaudida pel nombrós públic. Com a fi de festa s’estrenà el sainet “Caçar al ram”, lletra de Joan Marvà i música de Francesc Barrot, que també fou aplaudida. La interpretació per part dels elements de l’Orfeó Balaguerí excel·lent. En resum, una vetllada esplèndida.

Num. 209 24 JULIOL 1933

PRO-COLÒNIES

Dissabte passat tingué lloc al Cine Balaguer la vetllada teatral a profit de les colònies escolars de l’Ajuntament. Es representaren “El Místic” i “El carro del vi”, les quals anaren a càrrec de l’antic quadro d’aficionats i el de l’Orfeó Balaguerí...... Però mereix especial menció el Sr. Emili Juanós qui hagué d’encarregar-se del paper de Sr. Bisbe puix el Sr. Marvà es veié, ben a desgrat seu, impossibilitat de representar-lo.

Num. 216 7 JULIOL 1934

CAPVUITADES

Tothom s’estranyà que a la “sesión patriótica” de les Corts no s’hi produís l’acostumat numeret de “Marcha de Cádiz”.

Es que Don Clodoaldo s’havia quedat a l’administració de Correus de Balaguer.

Num. 217 21 JULIOL 1934

CAPVUITADES

A l’Administració de Correus de Balaguer no admeten els mata-segells de franquícia oficial que siguin redactats en català. En canvi els admeten a totes les altres administracions de correus del nostre territori.

Es clar que de Don Clodoaldos no n’hi han a tots els pobles.

“DON CLODOALDO” A CORREUS

El senyor J.M. es queixa des de “Finestral” que se l’involucri, quan el critiquem, amb el càrrec de funcionari que té, No ho fèiem perquè sí. El senyor J.M. podria i pot actuar naturalment, per compte propi. Es el cas, però, que sovint des del seu càrrec, oblida la seva apolicitat i d’això és el que ens queixem i fa que considerem una mateixa cosa l’administrador i el senyor J.M.

Vegeu-ho, sinó. A l’edifici de Correus de Barcelona i Lleida onegen juntes les banderes de la República i de Catalunya. Perquè no es fa igual ací? Estem segurs que trobaria dins l’administració local moltes més facilitats que no trobaren a Barcelona i a Lleida els senyors administradors. El senyor J.M. diu que és catalanista i, dins l’oficina, trobaria, com diem, tota mena de facilitats. Es que Balaguer no depèn de Lleida? Aleshores perquè no els imita? Potser també vol un “oficio”?

Vegem doncs, com per aquest cantó hom ha fet la seva politiqueta essent més castellanista que el senyor Arcos i el senyor Yubero a Barcelona i Lleida.

Després, cada vegada que venia el segell del Sometent damunt una carta hom es veia obligat a recordar que “potser” havia d’ésser castellà, mentre que nosaltres tenim proves de mata-segells del propi Correus en català,

I, darrerament, contrasta l’atac recent del senyor J.M. a personalitats de la Generalitat de Catalunya, oficials, amb l’actitud “patriótica” que executà fa anys a precs d’un governador civil del cos.

Perquè les coses del senyor J.M. han anat sovint lligades amb actituds de l’administrador és que vam involucrar càrrec i persona sota l’exacte i apropiat qualificatiu de “Don Clodoaldo”.

Num. 218 4 D’AGOST 1934

CAPVUITADES

No en volíem saber d’altra. Ara resulta que els directors de periòdics tenen la categoria d’autoritats. Així ens ho vol fer entendre l’administrador de correus quan en intentar de justificar-se per no usar el català en una carta que ha escrit al nostre director al·lega que la Constitució diu que les autoritats de l’Estat han d’adreçar-se a les “autoritats de la regió autònoma” en castellà.

Quins malabarismes s’han de fer per defensar una posició falsa?

Num. 219 18 D’AGOST 1934

CAPVUITADES

Sembla que a l’Administració de Correus no s’ha rebutjat cap carta que portés el segell de franquícia en català. Ho celebrem. Pel que es veu la denúncia que se’ns va fer no tenia fonament.

Tanmateix és bo de saber que l’oficialitat del nostre idioma és tolerada a Correus. Arri poc o molt.

Num. 220 1 setembre 1934

NOTES LOCALS

De Societat.- També torna a ésser ací després de passar una temporada a Sant Hilari de Sacalm, el cap de l’oficina de Correus Joan Marvà.

Num. 223 19 GENER 1935

BURXADES

Don Clodoaldo durant deu anys va amagar l’existència del seu company de passeig tot tirant a les potes dels cavalls a Don Ale. Això, no obstant, ara s’ens ha tornat –i el que es tornarà!- un lerrouxista rabiós. Essent un home tan oblidadís no és res d’estrany que el seu “Finestral” ignori que la desunió del catalanisme local es deu al fet que el divendres Sant de 1933 s’escaigué el 14 d’Abril aniversari de la República. Ho ha oblidat el furibund triturador del catolicisme?

El biliós Don Clodoaldo –que diu que els jutges de l’Esquerra tenen antecedents penals- és el suficient miop per a no poder llegir cert llibre que ha assolit l’enorme tiratge de 200.000 exemplars.

Num. 234 2 FEBRER 1935

“FINESTRAL” PLEGA?

Corre el rumor que “Finestral”, aquell periòdic que defensava amb tant bon zel els interessos econòmics i culturals de Balaguer, plega les gàbies. No ho trobaríem estrany, puix els seus directors, únics col·laboradors que tenia, ja han dit tot el que duien al pap.

Tant se’ls en dóna que quedi sense efecte l’homenatge al mestre Pous i Pagés que havien anunciat amb bombo i platets tot i havent dit confidencialment que per a realitzar-lo es bastaven sols. Tant se’ls en dóna l’haver acabat com el rosari de l’aurora amb l’enquesta, per crear, la tant anomenada Cambra de Comerç. Ara rai que ja havien “encolomat” la feina, mitjançant una ensabonada al seu estil, a una altra persona, encara que dit sigui de pas, a l’ex Alcalde o la persona en qüestió des del mateix periòdic se li hagi demostrat tota clase d’hostilitat i una bilis a mort!

Tot això tant se’ls en dóna! Ara ja han donat a llum llur despit per haver-los foragitat de la Directiva de l’Orfeó per deixadesa i “massa” amor a les coses culturals del nostre poble.

Ara es veu que les gelades i el gebre d’aquests dies han esquerdat el finestral i el fred se li ha posat al moll de l’ós i és clar serà molt què no pugui més que descuidar-se de respirar i llavors al pot... D. Clodoaldo!

A pesar de tot sentiríem molt que el nostre col·lega “Finestral” passés a l’historia. Pobrissó, tant goig com fa! TIV.

Num. 224 2 FEBRER 1935

BURXADES

Canvi de disc.- Els lectors ja es deuen creure que havem oblidat al nostre excel·lent enemic nº 1.

No és ben bé això. El què hi ha és que no sabem on girar-nos de feina i no podem dedicar-li totes les burxades que amb molt d’honor mereix. Però, per a una si que tenim vagar i lloc. Vinga.

Don Clodoaldo –ell- va passar molt de temps sotmès a l’obsessió de Casas Viejas. No dormia ni un minut pensant amb aquell poblet. I això que –el món és un desagraït- li van fer la mala passada de donar el copo als causants del mal que a ell tan l’aturmenta, als socialistes. Però l’Azaña no tenia perdó amb el fet allí i vinga rodar el disc de Casas Viejas. El tenia tant a ma que àdhuc el tocà per a evitar la fusió dels republicans locals. Per a tot servia.

Com que suposem que ja deu tenir molt ratllada la peça li oferim un disc nou: Astúries. Apa, comenceu, home.

. . . . . . . .

I ara que parlem de cristianisme social direm que la nota en negretes apareguda a “Finestral” posant sobre avís que si alguns patrons insistien en acomiadaments, jornals de fam i excessos d’horari els denunciarien des de les planes del periòdic, causà un terrabastall increïble.

Tots els patrons revisaren llur cas i es posaren en regla, en bona regla social-cristiana. Si no fos així “Finestral” que es veu coneixia algun fet l’hauria posat en solfa immediatament.

Ves per on sobraran la sindicació i les vagues! “Finestral” té tot un ressort màgic.

I doncs que es creien els patrons!

Num. 227 16 MARÇ 1935

BURXADES

L’actual Ajuntament està de sort.- En vista del nombre considerable, aquest hivern, d’obrers parats, l’actual Ajuntament augmentà al pressupost la partida d’obres; més ara resulta que Acció Popular vol alleujar els sacrificis de l’Ajuntament i organitza festes i festetes per tal de recaptar força diners amb destí als sense feina.

Sembla que també s’ajunta a aquesta tasca “Finestral” puix organitza (ara sembla que va de debò) altra vegada l’homenatge al mestre Pous i Pagés destinant el líquid de la recaptació, també als obrers parats.

Amb tantes col·laboracions i tants donatius s’entreveu que no caldrà desprendre gaires pessetes del pressupost d’obres. Fet i fet, com havem dit abans l’actual Ajuntament està de sort.

. . . . .

I que a “Finestral” hi ha cert redactor –aquell J.M. que feu aquella ressenya tant “flamenca” sobre el concert que l’Orfeó Balaguerí donà al taulat de la plaça el 14 d’Abril de l’any passat- que això de remoure cel i terra per l’homenatge a en Pous i Pagés solament ho fa perquè amb la capa de l’homenatge i popularitat del Mestre pot comptar amb els aficionats i fer-se passar les ganes boges d’estrenar una obra que fa temps volia i no sabia com fer-ho!

- Mireu que n’hi ha de mal pensats! – Nosaltres, però creiem a ulls clucs amb l’humilitat del redactor flamenc!

Num. 228 30 MARÇ 1935

NOTES LOCALS

Teatre.- Avui dissabte, al Teatre Principal, hi haurà una funció de teatre organitzada pel nostre confrare “Finestral” i a profit dels obrers en atur forçós.

Les obres escollides son: “El foc que es revifa malament”, obra de gran emoció de Jean Jacques Berhard i traduïda al català pel celebrat comediògraf Pous i Pagés: i l’obra lírica en un acte, “La campana esquerdada”, dels coneguts autors balaguerins Joan Marvà i Manuel Macià.

La representació anirà a càrrec de destacats elements del teatre Amateur local i l’orquestra “La Principal de Balaguer”.

Num. 230 6 MAIG 1935

EL TEATRE

El 30 de Març darrer tingué lloc al Teatre Principal i patrocinat per “Finestral” la representació de “El foc que es revifa malament”.... Acabà la festa amb l’estrena del joguet còmic, lletra de J. Marvà i música de M. Macià “La Campana esquerdada”. La partitura ens sorprengué agradosament molt sovint, sobresortint en el cant la senyoreta J. Torres. De la lletra d’aquest joguet còmic val més no parlar-ne. Creiem que el talent i la traça de J. Marvà poden donar i donaran fruits molt millors.

Num. 231 18 MAIG 1935

A PROPÒSIT DE SMART

Confesso que he llegit la crònica habitual de J. Marvà al darrer “Finestral” amb una mica d’estupor i, perquè no confessar-ho? Amb una certa al·legria interior. L’esperit de Voltaire aleteja en aquelles ratlles, deliciosament iròniques, en les quals tota finta és precedida, com en el galant segle de la Pompadour, per una sèries d’afalacs i reverències que aturdien a la víctima. Amb una modèstia que subjuga, exposa metàfores d’ocells, desa dins de l’arca tots els trofeus i llorers i fa cinquanta equilibris per a reduir la seva talla.

No amic Marvà, no reflexa pas això la veritat. Quan parleu de cases de dispeses modestes, de modistetes i llars aburgesades, oblideu volgudament les senyoretes que aprenen l’amor tot jugant al tennis, els militars i l’heroïna de l’admirable Caliu en Cendra, i sobretot la puixant i ambiciosa obra de La Embajadora, drama romàntic escrit en castellà, que ocorre possiblement a París, amb intervenció de prínceps, generals, diplomàtics, espies, ballarins de l’Opera i fins i tot batecs de la revolució russa, amb un commovedor final d’opereta vienesa. Em penso que tots els que coneixen aquesta obra, inèdita encara, no regatejaran pas la categoria intel·lectual del seu autor, el qual s’inspirà precisament en la vida i miracles d’Alexandra Kollontai, ambaixadora dels Soviets a diversos països.

Col·locat, doncs, el meu benvolgut company a l’altura que li correspon, d’on havia graciosament descendit, anirem ara a contestar-li altres extrems de la seva crònica, En primer lloc, i dit sigui de pas, la crítica evasiva que tant li estranyà és cultivada per alguns, Agustí Esclasans entre ells. No és, però, fugir d’estudi el que pretenc. Quan vaig anar a escoltar La Campana Esquerdada eren ja a la meitat de la lectura i per un d’aquells estats anímics que tot sovint es donen, estava més atent a la música que a la lletra. En acabar de llegir vaig felicitar al meu amic amb paraules convencionals. Ve desprès l’estrena de l’obra i posada a l’escena, en el seu marc apropiat, amb una musica inspirada i de volada, m’adono clarament d’un defecte capital que l’enlletgia: el llenguatge.

Som lluny dels temps de Pitarra, del catà que ara es parla. El teatre, com a escola d’educació pública que és, ha de vetllar i difondre el bell parlar. Cal seguir l’exemple de Guimerà, d’Iglèsies, de Rossinyol mateix, de Soldevila, de Pous i Pagés i no devallar mai al terreny d’un Màntua o d’un Roure, hàbils escenificadors si voleu, però corruptors de l’idioma i dels gust del públic.

Per això voldria que el meu amic Marvà, àliga i no falzia, polís un xic més el llenguatge que parlen els seus personatges, que els fes expressar no pas en forma arcaica o alambinada sinó en un llenguatge espontani, correcte i ben catalanesc. Els membres de la colònia estiuenca de no importa quin balneari, gent de certa cultura i de món, desvaguerats, nous rics o rancis aristòcrates, no usen pas generalment mots més propis de l’argot dels gitanos que de la conversa de persones com cal.

Resta ben net, doncs, l’intenció que guiava la meva crítica. No pas desvalorar la comèdia en els seus aspectes còmics o teatrals; simplement, estimular al meu amic a superar-se, a corregir l’única falla que posseeix. Lluny de mi les enveges professionals. Jo saludo sempre, amb sinceritat i entusiasme, brilli del costat que sigui, qualsevol nou astre de la literatura que s’aixequi en el cel de l’esperit.

Dono, doncs, per closa aquesta inofensiva polèmica, tot recordat, finalment, al meu dilecte i entranyable amic que no es resigni a ésser ocell de teulada. Només els ratés, els inútils, aspiren a una dolça i insignificant mitjania. Estengui les ales i voli ben alt, a través de les calmes i les tempestes, tot repetint el proverbi dels romans Yuvat audax fortona, la sort ajuda als decidits. SALVADOR BONET.

Num. 236 27 JULIOL 1935

BURXADES

Broma o malícia?.- El grotesc Don Clodoaldo es dedicava, l’altre dia, a fer brometa a l’esquena de dos adversaris polítics suposant-los determinades activitats. No faria millor d’anar directament a presentar una denúncia a qui correspongui per comptes de dedicar-se a aquestes xafarderies, donat el cas, naturalment, que tingui fonament l’espècie?

Del contrari és millor que s’abstingui de fer graciositats que, en darrer terme, només el faran riure a ell mateix i que poden ésser mal interpretades i produir les consegüents molèsties. Potser sense ni pensar-s’ho el propi angelical Clodoaldo.

Num. 241 5 OCTUBRE 1935

BURXADES

Bona punteria.- El nostre company de redacció senyor Tiv, en les seves cròniques municipals ha fet “diana” al flanc de l’ex-venedor de pajaritos i al de Don Clodoaldo (ª) Don Tirso; vegi’s sinó la rabieta que demostren en la interviuament, feta en dolç col·loqui, entre els dos incondicionals (?) radicals, apareguda darrerament a “Finestral”.

Num. 245 30 NOVEMBRE 1935

BURXADES

Una pregunta.- Don Clodoaldo ja ha dit la seva des de les planes de “Finestral”, òrgan oficiós de l’U. Democràtica a casa nostra, sobre el carnet electoral. Ara bé; Quin és el criteri que tenen sobre el mencionat carnet els elements oficials de l’U. Democràtica que dirigeixen a més, l’expressat periòdic local?