COMÈDIA EN UN ACTE
MARTINETA (La Martinica)
VIOLETA
JERONI
AGUSTÍ
EL BARBERET
EL PIANISTA
SEBIET
DOCTOR RECIO
TERREGADA
PEPET (Cambrer)
Menjador particular d'un cafè concert de poble. Les parets ben blanques amb una petita faixa de color castanya. A la dreta vidriera practicable que té accés al cafè. Al fons porta que mena a la cuina. A l'esquerra altra porta damunt de dos esglaons que dóna als reservats. Algun calendari per les parets amb figura de dona, anunciant paper de fumar o alguna marca de cafè i xocolata. Armari raconer amb vaixella; cadires, taula amb tapet arrambada a la paret. És l'hora del concert o sigui a les deu i mitja de la nit.
ESCENA PRIMERA
VIOLETA I JERONI
(La primera que ja ha acabat el seu número entreobre la vidriera i escolta. El segon es passeja amunt i avall amb les mans al darrera)
VIOLETA
La Martinica agrada senyor Jeroni; cregui'm que agrada!
JERONI
Em sembla que he sentit molts xiulets.
VIOLETA
Això és la colla d'aquell Barberet que s'asseuen a la taula del davant... Aquell, que es tan esplèndid que no es paga ni el seu gasto. Però, l'han aplaudida cregui'm que l'han aplaudida. Que no l'ha sentit l'espetec de picaments de mans?
JERONI
Vol dir que...?
VIOLETA
Quan jo li dic que aquesta noia té pasta de cupletista ja li pot donar el títol sense miraments. Serà estrella. Una estrella que podrà anar ben sola, ben solitària... Que no ho veu que ja fa més de vint anys que m'hi arrossego per damunt d'aquests escenariets de pagesos?
JERONI
Ep, no em maltracti l'establiment. Encara hi han classes. Ha de tenir en compte que aquí també hi ve gent esquilada i que l'habilla...
VIOLETA
Tant se val!. Si no són pagesos, valdria més que ho fossin que així no els prendrien per altre... Així, per "inter nos", ja ho podem dir clar; nosaltres treballem per la ronya dels joves que no n'hi ha cap que tragini un "Divino impaciente" de cinc duros a la cartera i per la carronya dels vells, que si l'hi tenen no se'ls gasten. I si arriba a fer-los-ho desembutxacar? Ai, la mare!... Ja pot dir que hi ha tingut més feina que a fer Roma i Santa Maria...
JERONI
Bé, bé, vostè no cal que es queixi què prou que en marxa ben forrada, cada cop que puja a treballar aquí a dalt.
VIOLETA
A força de fer la formiga i... de pidolar. Jo ja me n'adono de que vaig de capa caiguda i no em faig il· lusions. D'aquí en endavant, en trobaré molts pocs de passerells que vinguin al reservat amb mi... Per això ma conhorto, d'arreplegar les molles a les taules del set i mig i del bacarà. La que pot anar al reservat rai! Té molt avantatge sobre les que ja tiren per la jubilació forçosa... Allí (senyalant la porta del reservat) es fa capitular al més arrogant... L’ambient de reservat, és una adormidera que no s’hi pot comparar ni el cloroform. La cupletista que té un xic de llum als ulls, de caliu a les mans i de sang a la... musculatura, al costat d’una ampolla de xampany, esquartera el portamonedes al més tibat i al més vivales. El reservat, per nosaltres, ve a ésser com una mena de sala de turment de la inquisició, cregui’m.
(A les darreres paraules s'ha anat traient la capseta dels polvos i del carmí i es maquilla un xic endintre de la porta del fons)
ESCENA II
Els mateixos i el BARBERET, tipus presumit i burleta.
BARBERET
Escolteu, Jeroni. De tot això en dieu palla nova?
JERONI
Què ja han acabat?
BARBERET
Ara esta fent l'últim número l'estrella... Una estrella que no arriba ni a bombeta elèctrica de cinc bugies... Pobra xicota!... està més suada que si hagués fet quatre rounds de boxa...
VIOLETA (Que ja ha acabat entra indignada)
Tu en tens la culpa... "florero"!
BARBERET
Hola, que ets tu, guapa flor!... no t'havia vist. Que vols venir a alternar?
VIOLETA
Et desdineraries massa. A la millor, fores capaç de convidar-me amb un vas d'aigua i un escuradents.
BARBERET
No, dona; t'obsequiaré amb un "ponche" d'ous covats a veure si t'engreixes una mica més...
VIOLETA
Ai, l'Andoba!... Que en tens que dir del meu pamet?
BARBERET
El teu pamet? De tot aquest munt de carnadura en dius pamet? Jo en diria "cana" voluminosa...
VIOLETA
Calla, calla, setmesó... Ves allà al set i mig, a mirar d'aixecar algun mort.
JERONI (Que anava passejant es para en sec)
Violeta!... no em sufoqui la clientela!...
VIOLETA
Si sempre m'està burxant com un eriçó...
BARBERET
Doncs que voldries prenda? Que et convidés a ressopó, potser monada?
VIOLETA
Que convidaràs a ressopó, tu? Pobra de la cupletista que s'hagués de refiar de la teva generositat... Prou que faria el dejuni de les campanes...
JERONI
Vinga, vinga, no busqueu brocs ara vosaltres dos...
BARBERET
Deixeu-la dir, Jeroni. Si m'agrada. Quan surt a ballar aquella dansa que tot volent ésser mora tothom la prendria per índia...
VIOLETA
Tu sí que el fas l’indi, noi.
BARBERET
No t'hi cal patit gaire a fer bellugar la carn que ja et balla tota per natural.
VIOLETA
Que te'n faràs un bon tip d'ensumar per les taules del cafè que el que és allà dintre... (senyalant la porta del reservat)... t'ho hauràs de mirar pel forat del pany.
BARBERET
Ja fa de medium. Fins endevina el provenir. Veieu? Aquesta xicota serà una "nueva Duenda" de Saragossa.
VIOLETA
Ves, ves a xiular a les pobres noies que debuten, mal cor!
BARBERET
Ep, amb això, no hi passo. La xiulada l'han feta els del costat de la nostra taula.
VIOLETA
I de la teva també.
BARBERET
No pas jo... M'he reservat el judici, jo. Primer, hi vull alternar amb aquesta noia...
VIOLETA
Sí, te l'hi asseuràs al costat i li donaràs "taba" de "palabreria"...
BARBERET
Primer l'estudiaré...
VIOLETA
Et donaran "suspenso". Deixa't d'estudis que ja ets massa gran. Mentre tu l'estudiaries, en vindria un altre i se l'enduria a fer-li classe allà a la sala de la "grimègia". (Pel reservat) A nosaltres, no, home! De "coba" fina no en passem. Que no veus que el tenim esquilat el clatell.
BARBERET
M'agradaria de fer-te la permanent per veure el veritable color de la teva cabellera.
VIOLETA (Encesa)
Ah, grandíssim!
BARBERET
(Rient i traient-se ràpid, la cigarrera de la butxaca i oferint-li una cigarreta)
Vols encendre un "pito"?
VIOLETA
Gràcies. Jo només fumo Lucky o Camel. No en gasto de pataquilla.
ESCENA III
Els mateixos i MARTINICA, jove i maca. Vesteix bastant recatada per la feina que li espera.
MARTINETA
Violeta!... Que m'has vist?
VIOLETA
Sí noia. Tu arribaràs!
MARTINETA
I vostè... senyor empresari? (A Jeroni)
JERONI
Sí... l'he sentida una mica...
MARTINETA
Ai, estava més emocionada!... Fa molt cop un debut! Mai no havia vist tants homes tot d'un plegat que em miressin tots alhora... I què us sembla, què us sembla? He agradat?
VIOLETA
Mira, aquí en tens un del "respetable". I de pes. Es dels que dóna patents. Ell podrà no convidar-te mai perquè la crisi butxaquera és crònica... Però de crític d'art, demana!... ni en José Francés.
MARTINETA (Riallera)
I que li ha semblat... jove?
BARBERET (Donant-se importància)
Psé. Pel primer dia, no s'hi pot dir res. Per de prompte, et puc dir que em sembla que tens fusta de cantant... Això, més cantadora que balladora... Tens una veu timbrada, pastosa, modulada...
MARTINETA (Fent una ganyota)
També he sentit algun xiulet...
BARBERET
No en facis cabal. De vegades l'espectador es posa tan frenètic que exterioritza el seu entusiasme de les maneres més extravagants.
ESCENA IV
Els mateixos y PEPET.
PEPET (Dirigint-se al Sr. Jeroni)
Amo, quaranta cafès. D'aquest bitllet cobreu cinc cerveses. D'aquest duro tres cafès... (Dirigint-se a les noies mentre Jeroni li dóna el canvi) Noies, a la sala, que es va a començar el set i mig i el vint-i-cinc.
VIOLETA
Ara, ara.
PEPET
Apa, que n'hi han que ja badallen. Si no feu acte de presencia de seguida, se n'aniran a jeure...
VIOLETA (Que feien grup amb Martineta i Barberet)
Au tu Martinica, a fer de papallones.
MARTINETA
I que hem de fer?
VIOLETA
Encara no saps el que fan les papallones? Volar, dona. Doncs ara, nosaltres, de taula en taula: una miradeta per aquest, una rialleta per l'altre i una parauleta pel de més enllà. Ah, i a beure encara que no tinguis set, si et conviden. Au, anem.
MARTINETA (Resignada)
Anem, anem.
BARBERET
Jo també us acompanyo. A veure si puc armar-me al bacarà.
VIOLETA
Amb postures de ral, ets capaç de desbancar. (Se'n van tots tres)
ESCENA V
JERONI, PEPET i mes tard PIANISTA
PEPET
El Quadrat ha tornat a quedar a deure el cafè. Diu que apunteu.
JERONI
El nostre pa de cada dia.
PEPET
Les copes de conyac de la taula de prop del balcó, encara no les han pagades. Aquesta colla, jo ho veureu: l'un per l'altre, pagaran així que tanquem. No n'hi ha mai cap que sigui el primer de traure el duro.
PIANISTA (Per la porta del cafè)
Salut!
JERONI
Que tal pianista, com ha anat la nova Estrella?
PIANISTA
Què com ha anat? M'ha fet veure la padrina! On és?
PEPET (Marxant)
Ara mateix ha entrat al cafè.
PIANISTA (Mirant per la porta de la vidriera)
Ah. Si. Ja la veig (cridant) Psit!.. vostè, sí.
ESCENA VI
(MARTINETA i PIANISTA i al final JERONI que tornarà de la cuina per on s'ha fet fonedís al marxar Pepet)
MARTINETA
Què, senyor mestre, què li ha semblat?
PIANISTA
La feina de les taules, tal qual... per no dir malament. Amb l'altra no m'hi poso.
MARTINETA
He agradat?
PIANISTA
A la massa espectadora no ho sé. A mi no m'ha convençut del tot. Està en embrió tot això!
MARTINETA
Què vol dir?
PIANISTA (Ràpid)
Qui l'ha ensenyada a vostè?
MARTINETA
El Mestre Pallofa.
PIANISTA
No el conec!
MARTINETA
Té Acadèmia al carrer Nou de Barcelona.
PIANISTA
Em sembla que toca d'oïda com vostè que canta d'esma. I de ballar, on n'ha après?
MARTINETA
Enlloc. No me n'ha ensenyat ningú de ballar. Vull ésser cupletista jo només...
PIANISTA
No n'hi ha prou. Avui, s'ha de tenir "meneo"... Fins per cantar sol, es necessita cadència... corpòria. Que no veu que nosaltres que només hem de tocar el piano ja ens obliguen a fer tota mena de saltirons?... Si Wagner i Beethowen aixequessin el cap, ens clavarien un ramblatge...
MARTINETA (No sabent que dir)
Sí senyor, sí... De mi, no en faci cas. Sap? És que ara començo jo.
PIANISTA
A l'enfornar es quan es fan els pans geperuts... Altrament, vostè es vesteix massa. L'hi he de dir per que de més a més de mestre de piano sóc el director artístic i m'hi va la reputació... S'ha de estalviar la roba, filla, que ara tot va car... Ben lleugereta i... a marcar! El Públic, vol veure pell, pell fina i setinada. I si pot ésser de color de iode, millor... Actualment, la dona blanca, aquell cutis tan descaradament blanc, no va bé pel llum de les "candilejes".
MARTINETA
Sí, sí, ja l'entenc.
PIANISTA
Després, quan comença el cuplet, no ha de fer "moderato", a mida que va avançant, "alegretto" i... "andante", "andante" i in "crescendo"...
MARTINETA (Astorada)
Vol dir que ho sabré fer tot això?
PIANISTA
Veurem. Demà a la tarda caldrà assajar. Al cuplet que fa del torero amb el capot, hi ha de posar més sang. El públic ha de veure el "toro" com envesteix encara que el "toro" estigui absent.
MARTINETA
Així? (Imitant una verònica ridícula)
PIANISTA
No, dona: vostè ha d'estar ben "tiesa" com si un dels dos "pitons" del brau, li llisqués frec a frec de la part anterior de la seva persona. (Ara ho fa ell com un torejador de debò) una verònica ben bona i... firmes! si ho fa tal com li dic, totes les gorres de l'auditori, volaran cap a l'escenari...
MARTINETA (Animada)
Ja ho aprendré tot, ja!
PIANISTA
I al fer de "Manola" més "garbo", més sal i més... decisió. El mantó de Manila no ha de parar mai... cap aquí... cap allà... cap a l'espatlla!...
MARTINETA
Sí, sí, ja ho veurà.
(Torna el senyor Jeroni de la cuina)
PIANISTA
Li recomano la poca roba eh? sinó la prendran per una "hija de Maria..." (inicia el mutis)
JERONI
Ja se'n va?
PIANISTA
Ara, me'n vaig a fer art. Ja que no podem fer-ne al carrer i qui diu al carrer diu al cafè concert, me'n vaig a casa a delectar-me amb la darrera simfonia de Beethowen. Vaja bona nit.
JERONI
Bona nit tingui.
MARTINETA
Ai, que es difícil fer de cupletista!
JERONI
Vagi, vagi allà al cafè Martinica, de moment.
MARTINETA (Tot marxant)
Sí senyor, sí.
ESCENA VII
JERONI i el DOCTOR RECIO, ve per la porta de l'escala)
DOCTOR
Haló!... bona nit!
JERONI
Vostè sempre per la porta falsa.
DOCTOR
No oblidi que sóc un senyor de compromís.
JERONI
Que tal senyor metge?
DOCTOR
Doctor!... doctor!... no tots els metges ho són de Doctors!...
JERONI
Ai, no me'n recordo, mai!.
DOCTOR
Doncs si amic Jeroni. Aquesta tarda, he vist una moceta el carrer així mig dissimuladament o sigui d'esquitllentes, que m'ha semblat que no estava malament, la qual per referències fidedignes, és la palla nova d'aquest vespre.
JERONI
És una xicota que esta piramidal. Figuri's que aquest és el primer concert que ha trepitjat a la seva vida.
DOCTOR
És... mansa?
JERONI
Ha arribat aquest migdia mateix. No la conec gaire. Com artista...
DOCTOR
Com artista no m'interessa. Ja em figuro que no deu cantar com la Barrientos... De manera que et sembla que encara no està gaire matxucada?
JERONI
Sembla que neixi avui a la vida... de la mala vida. De nom de batalla, es diu Martinica...
DOCTOR
Martinica!... quin nom més evocador!... deu ésser més ardent que les "mujeres de Bibilonia"... Martinica!... Si el nom respon a la persona o viceversa, serà un volcà. Ja m'imagino el cràter d'aquesta Martinica...
JERONI
De pinxa n'és molt. Té un cos escultural...
DOCTOR
"Veri-uel" com diuen els anglesos. Que tens per a sopar?
JERONI
Hi ha de tot. Perdiu, pollastre, ous, vedella, costelles.
DOCTOR
Sí vaja, tota la plaça de la Boqueria. "Ol rait" com diuen els fills de la Gran Bretanya. Fes un menú a base de perdiu. Entremesos, postres...
JERONI
Ampolla per cap?
DOCTOR
"Yes". Ampolla per barba. Ara tinc un xic de feina. M'espera un malalt amb enterocolitis i artritis. A les dotze me la tens treballada i... cap al reservat manquen parelles. Apa, "gudbai"
JERONI
Passi-ho bé, senyor Doctor! (L'acompanya fins a la porta de l'escala) Això són parroquians. Anem a veure com està la cuina. (Se n'hi va)
ESCENA VIII
SEBIET i PEPET, vénen del cafè.
SEBIET (donant-li diners)
Té, Pepet, bona propina, per que vegis que no sóc escarransit amb els bons cambrers...
PEPET
Visca! Que has fet bones?
SEBIET
He copat al set i mig.
PEPET
Bufa!
SEBIET
Bufa al· leluia!
PEPET
Ja en tens prou?
SEBIET
Vull fer un punt d'home. Vaig a convidar a l'estrella.
PEPET
Una ampolla?
SEBIET
De moment, un "pum"! i si anem sedegant, farem repetició.
PEPET
Que la crido?
SEBIET
Sense perdre un minut.
PEPET (Des de la vidriera)
Psit!... no tu... Et dic que no, tu!...
ESCENA IX
Els mateixos i VIOLETA
VIOLETA (Entrant)
Que hi ha? No has fet psit!
PEPET (Sense moure's)
És a l'altra.
VIOLETA (Anant-hi)
No m'hi vols, Sebiet?
SABIET
Demà toca de venir el pare. Potser ell et farà alternar, si ve de bona lluna.
PEPET (De la vidriera dirigint-se al cafè)
Psit!... Martinica!... (Ara entra aquesta i es queda parlant baix amb Pepet)
VIOLETA (A Sebiet)
Ah, no et faig peça?
SEBIET
Dona... que no ho veus que aviat entraràs als beneficis del retir obrer?.
VIOLETA
Ni una copa de xampany? Que ranci!... No us faré gaire nosa, home!...
MARTINICA
Què passa?
PEPET
Doncs passa que has de passar al reservat perquè en Sebiet, et convida.
MARTINETA
I la Violeta?
PEPET
No te'n preocupis tu dels altres.
MARTINETA
Així la Violeta no hi vindrà?
PEPET (Amb sorna)
Que tens por d'enyorar-te?
MARTINETA
No això no; i que hi farem allà... al reservat?
PEPET
Posats que hi sigueu, vindrà el determini... sobre el "terreno". En tot cas, us contareu contes. No t'apuris.
SEBIET
Allà al cafè demanda el què vulguis. Allà dintre, hi ha veda; no hi vull testimonis.
MARTINICA
Ai que em fa mala espina tot això, Pepet.
PEPET
Sembla mentida que no t'engresquis davant d'una gresca amb remull... Com si en passessin cada dia.
MARTINETA
És que jo no hi he entrat mai al reservat.
PEPET
Una altra vegada ja no ho diràs així. Jo t’hi fico. (A Sebiet): Ja veuràs vaig a arreglarvos-ho una mica. (Fa per anar-se'n)
VIOLETA
Escolta Pepet. Al cafè em portaràs un ponche amb un parell d'ous, que en Sebiet paga.
SEBIET
Això mateix.
PEPET
Està bé. (Se'n va per la porta del reservat)
MARTINETA (Sense moure's d'on era)
Escolta, Violeta. (Aquesta hi va). Això també entra al contracte?
VIOLETA
Això entra a les clàusules addicionals... de paraula. No està tan ben especificada la nostra feina com la dels "yunteros" d'Extremadura, filla. Al món, s'ha de fer de tot. A més, per cada ampolla que destapis et donaran dues pessetes.
SEBIET (Intrigat i endevinant-ho)
Escolta, Martinica: et sembla que vas a fer "juerga" o que vas a un segrestament?
MARTINETA
Esta bé, esta bé; vinc al reservat.
SEBIET
Ets la primera artista que es pot vantar d'haver-me fet una mica de resistència. Si així com ets novella, fossis veterana com aquesta, ara mateix, ho deixava córrer.
MARTINETA
No s'enfadi. Li dic que ja vinc.
SEBIET
Però t'has de posar a to, eh? Si als dos minuts d'entrar-hi, no fas una riallada que se senti de l'altre extrem de poble...
MARTINETA (Seria)
I perquè no he de riure? Tot és que em digui coses alegres.
SEBIET
Deixa-ho per a mi. Te les diré arxifestives i picaresques. No em coneixes en plan de passar un bocí de nit, amb beguda i al costat d'una estrella que enlluerni els dintres i els defores...
PEPET (Tornant)
Quan vulgueu ja podeu passar.
SEBIET
Porta'ns unes quantes galetes de tub.
PEPET
Especialitat de la casa, pel xampany. Descuida.
SEBIET
Passa, estrella... polar. Avui sabràs el que és alternar amb un alternador de cinquanta cavalls de força inspirativa. D’allà dintre, en sortiràs amb aptituds per alternar encara que sigui amb el sultan d’Abissínia.
VIOLETA
Vaja, bon profit. (Martineta entra al reservat molt seria) Pobra Martineta! no hi estàs feta encara a aquests tràngols, no hi estàs feta!...
PEPET
(Que ja torna de la cuina amb una safata en que hi ha l'ampolla de xampany i un plat de galetes i dues copes)
Ja pots anar al cafè, que et porto el ponche de seguida.
VIOLETA
Que estiguin ben batuts els ous. I que siguin del dia...
PEPET (Tot marxant)
Això ho has de dir a la gallina; no hi sóc jo quan pon.
VIOLETA
Pobre de tu, que estiguin covats perquè te'ls tiraré per la cara. (Mutis pel cafè)
ESCENA X
TERREGADA i JERONI
TERREGADA (Entrant pel cafè)
Jeroni!
JERONI (Sortint de la cuina)
Que hi ha... Hola que ets tu, Terregada!.
TERREGADA (Mirant primer per tot arreu)
M’hauríeu de deixar dos duros.
JERONI
Escolta tu, que t'has pensat que jo sóc el banc de Prestecs i descomptes per una casualitat?
TERREGADA (Apurat)
Només aquests dos duros i prou. Us ho asseguro.
JERONI
Ja tornes a estar pelat?
TERREGADA
Més que una calba sabatera. Mala negada!
JERONI (Traient-los de mala gana)
Té, ja són sis.
TERREGADA
Ja ho sé, ja.
JERONI
I com ha estat això?
TERREGADA
Com voleu que sigui. Que la meva sort es més negra que els cabells d'una gitana. Tenia el disset de bola i me l'ha matat el divuit. Tenia el dos de tarota i l'u, s'ha fet el cinc del mig de sortida...
JERONI (Bromejant)
Te n'has de deixar!
TERREGADA
De viure, m’hauria de deixar. Així plogués benzina i pedregués bombes de dinamita, reira!
JERONI
Ves, home, ves. Potser ara faràs la pau.
TERREGADA
Fins que faré la pau dels sepulcres!... Tinc una sort més negra que el quitrà. (Marxa tot moix per la porta del cafè)
JERONI (sol)
Pobre xicot. Sempre condemnat a anar errant de butxaca. Comencem a preparar el ressopó del Doctor. (Mirant el rellotge) Dos quarts de dotze.
(Així que es disposa a ficar-se a la cuina es presenta Pepet per la porta del cafè molt excitat)
ESCENA XI
JERONI i PEPET
PEPET
Correu Jeroni, correu.
JERONI (Tombant-se alarmat)
Què passa?
PEPET
El Barberet que volia estovar un mort a la taula del bacarà...
JERONI
Altra vegada?
PEPET
I el Farcit està a punt d'estovar-li les barres. Si no ho ha fet ja.
JERONI
Cada dia el mateix!
PEPET
Si no veniu vos a posar pau...
JERONI
Passa, passa. Aquests brètols em deshonraran l'establiment. (Mutis pel cafè. Al cap d'una estona surt Martineta molt airada de la porta del reservat, seguida per Sebiet)
ESCENA XII
MARTINETA i SEBIET
MARTINETA
Que s'ha pensat de mi?
SEBIET
Però, dona...
MARTINETA
Ala!... bacó!... trinxeraire!...
SEBIET
Per fer-te una festeta et poses així?
MARTINETA
Qui li ha donat permís a propassar-se?
SEBIET
Si total, t'he buscat les pessigolles.
MARTINETA
Això, a les que en tinguin. Jo no en gasto...
SEBIET
Està bé dona, està bé; no et posis així...
MARTINETA
Unes sabates i un parell de mitges...
SEBIET
Doncs posem-hi un vestit si et sembla.
MARTINETA
Ja m'ho se comprar jo.
SEBIET
Després que et volia fer un obsequi... desagraïda!
MARTINETA
Encara gosa parlar, que li hauria de caure la cara de vergonya?
SEBIET
De que m'ha servit copar al set i mig? Com se'n riuran els companys. Quina mena de cupletista ets, tu?
MARTINETA
I tingui compte amb el tractament que encara no hem menjat al mateix plat nosaltres dos.
SEBIET
No, això, no; però en canvi, hem begut al mateix reservat.
MARTINETA
A mi no vull que em tutegi...
SEBIET
Ja et tractaré d’excel· lència si vols. Com si fossis una marquesa o una "duca"...
MARTINETA
Quina familiaritat!...
SEBIET
M'hi perdo amb tu... vull dir amb vostè. No m'hi havia trobat mai en un cas així... Jo que em pensava que eres, ai!, que era "pan comido"...
ESCENA XIII
Els mateixos i VIOLETA
VIOLETA
Que és això Martineta ja haveu acabat?
MARTINETA
Aquest poca-vergonya que no sé que es pensa!
VIOLETA (Comprenent la situació)
No en facis cas, Sebiet. Es que no és troba bé la Martinica avui, saps?
SEBIET
Ah, per que no m'ho deia abans?
MARTINETA
Com. No estic bé?
VIOLETA (Fent-li l’ullet)
I és clar que no. Ves que em diràs?... (A Sebiet) I com que amb tu no hi té prou franquesa...
SEBIET
Ah!...
VIOLETA
Sí Sebiet sí, primer aneu-vos tractant i d'aquí dos o tres dies...
MARTINETA (Molt digna)
Ni d'aquí a tres mesos.
SEBIET (Descoratjat)
Veus? No sóc el seu tipus...
MARTINETA
Ni vostè ni ningú!... Jo només vull ésser cupletista!... Que us heu cregut?
VIOLETA
Bé, bé...
MARTINETA
I d'aquí me n'aniré... Això es portar-me enganyada. Ja no hi vull anar més al reservat. I ho denunciaré a la policia...
SEBIET
No en sortirà pas. Aquí al poble, amb prou feines si tenim dos "serenos"...
VIOLETA
Doncs filla, de la manera que et poses, ja pots començar a fer el "mundo"... Jo em pensava que estaves feta a tots els vaivens...
ESCENA XIV
Els mateixos i JERONI
JERONI
Que és això? També hi ha baralles?
MARTINETA
Me'n vaig, que me'n dono vergonya. Demà mateix me’n torno a Barcelona...
JERONI
Què diu, que se'n va?
VIOLETA
És que no es troba bé.
MARTINETA
Quines ganes de voler-me fer estar malalta per força! Estic ben bona gràcies a Déu. I me'n vaig a dormir que per avui ja he acabat la feina...
VIOLETA
Això, això et convé. Consultar-ho amb els llençols.
JERONI
Sí no pot ser; si a les dotze ha de venir un senyor de compromís?...
MARTINETA
Encara voldria que tornés sola, allà en aquell "garlito"? Ni que m'hi arrosseguessin hi tornaria!... (Se’n va de pressa per la porta de la cuina)
EXCENA XV
Els mateixos menys Martineta.
JERONI
Però que m'heu dut aquí?
VIOLETA
No ho entenc. Jo no la conec. A l'estació me l'ha presentada el dependent de l'Agència...
SEBIET
Això és una ensarronada com una casa, Jeroni!... Que us penseu que ens gastem la "pasta" per a passar el rosari?
JERONI
Calla, Sebiet, no em facis càrrecs, que me'n dono més vergonya que tu, d'aquest fracàs!
SEBIET
Heu de conèixer el “percal”. I us ho perdono, perquè veig que també us han fet beure a galet.
JERONI
I que li dic jo ara al senyor de compromís?
ESCENA XVI
Els mateixos i PEPET i AGUSTI
PEPET
Per aquí jove.
AGUSTI
Bona nit.
TOTS
Bona nit!
PEPET
Aquí el te l'amo de l'establiment.
JERONI
Servidor de vostè.
AGUSTI
Voldria tenir unes quantes paraules amb vostè, a soles.
JERONI
Prou. Si vol entrar...
AGUSTI
No, no; aquí mateix. No s'hi amoïni. (Als altres) Els demano que em perdonin vostès.
VIOLETA
Ja ens retirem, ja...
SEBIET
No faltaria més!
AGUSTI
Es qüestió de pocs moments.
SEBIET (A Violeta tot sortint)
Em sembla que aquest transeünt et convida.
VIOLETA
Vols dir? Em fa l'efecte que no en té la cara. Estaré vigilant per això.
ESCENA XVII
AGUSTI i JERONI
JERONI
Si vol seure...
AGUSTI
No és necessari, gràcies.
JERONI
Si prefereix passar al cafè...
AGUSTI
No vull que em vegi ningú. Aquí estarem bé. I... abreviem.
JERONI
L'escolto.
AGUSTI
Veurà: Avui, aquí, en aquest "tingladet" que t’he muntat, ha debutat una xicota que es fa passar per artista, que es diu la Martinica?
JERONI
Sí senyor en efecte. Hi ha hagut tal debut. Es tracta d'una minyoneta colossal. Ara que li he d'advertir que si pensa passar una estona amb ella, li serà impossible.
AGUSTI
Té molta demanadissa eh?
JERONI
En aquest moment no està visible.
AGUSTI
Doncs l'he de veure sense falta.
JERONI
És impossible.
AGUSTI
Li dic que la veuré de seguida. Baldament hagi de posar foc a la casa.
JERONI
Faci's càrrec. D'altres que pinten més que vostè i són de més "copete" i s'hauran de quedar a l’escapça.
AGUSTI
De manera que amb el que em diu, ha tingut una bona acceptació...?
JERONI
Més com a dona que com a artista.
AGUSTI
Ja m'ho figurava. Faci el favor de avisar-la.
JERONI
O avisar-la! Ja ho ha dit vostè. I de part de qui?
AGUSTI
De son germà.
JERONI
Com!
AGUSTI
De son germà, sí, de l'Agustí. Vagi de pressa.
JERONI
Home, aquest truc de germà, no crec que li serveixi de res. No vol anar al reservat encara que l'hi portin a rossegons. Així es que...
AGUSTI
Vinc decidit a endur-me-la. No hi ha força possible per a oposar-s'hi. Si ve a les bones, res. Si he d'anar per la tremenda, aquesta tranca (senyalant el bastó) s'espoltrirà a les costelles del que convingui... De manera que vostè veurà què li convé.
JERONI
I debó debó és germà d'ella?
AGUSTI
Massa que ho sóc, la gran pocavergonya!... Ens ha de fer abaixar la cara. Figuri's que la teníem a servir a Barcelona, fent de cambrera en una casa molt rica. Havia arreplegat cent duros en una llibreta de la caixa d'estalvis. I entre un músic que li diuen Pallofa, un bohemi que va conèixer per la galeria que tenien al darrera de la
casa dels amos, que li va inflar el cervell dient-li que tenia una veu d'or i que fóra més bona artista que la Raquel Meller i la Serós, -que no conec ni a l'una ni l'altra- entre aquest músic que li dic i una bona peça que fa de sastressa d'artistes de baratillo al mateix carrer Nou, me l'hi han munyit fins la darrera pesseta. No sé, quan la vegi, si podré contenir-me.
JERONI
I vostès no ho sabien?.
AGUSTI
I que havíem de saber! Sort que ens ha avisat la tia, una germana del pare que fa de portera en una casa de la Ronda de Sant Antoni, que se'n va assabentar. Ja feia quinze dies que havia marxat dels amos i s'ha passat tot aquest temps “a pan y cuchillo” en una dispesa del mateix carrer Nou fent l'aprenentatge d'artista (indignat) vagi a cercar-la, sinó, hi aniré jo.
JERONI
Vaig, vaig... Quin debut més accidentat! (Mutis per la porta del reservat)
ESCENA XVIII
VIOLETA i AGUSTI
VIOLETA (ve del cafè)
Bona nit,... jove (Molt amable)
AGUSTI (Passejant nerviós)
Bona nit!
VIOLETA
Que faria el favor de dir-me on ha anat l'amo?
AGUSTI
No ho sé... per allà dintre... té feina.
VIOLETA
I ara vostè l'espera oi?... s'avorreix, veritat? Vol venir al cafè a passar... l'estona?
AGUSTI (Se la mira de cap a peus i diu sorrut)
Passar l'estona? Prou que la passo l'estona!... i amb febre que la passo; com un lleó!...
VIOLETA (Amb riallada)
Jesús! I quin humor que gasta per a anar a un café-concert!
AGUSTI
Jo no vaig al cafè concert. Vinc a cercar una ovella esgarriada.
VIOLETA
No s'ha equivocat de casa, vol dir? Que ho ha pres per una pleta això? Sembla un ramader amb aquest bastó.
AGUSTI
Aquest bastó el veurà de seguida si ha d'entrar a fer feina...
ESCENA ULTIMA
MARTINETA, VIOLETA, AGUSTI, JERONI i més tard el DOCTOR.
MARTINETA (De dins)
Que tanta insistència!... (Ara surt) Qui em demana?
AGUSTI
Jo!
MARTINETA
L'Agustí!
AGUSTI
Mala germana! (Amenaçant-la amb el bastó) Et mereixeries que no et deixés cap os sencer!...
MARTINETA
No, Agustí... perdona'm!
JERONI
Calma, calma, jove. No em comprometi l'establiment!
AGUSTI
Tot el dia que et busco per Barcelona com un esperit. I tu aquí cobrint-nos de vergonya el nostre bon nom. Perdulària! Que no ets res més que una perduda!
MARTINETA
No; et dic que no!
JERONI
Això si que no és veritat. Aquí a casa ningú no li ha tocat ni un cabell. Jo li asseguro!
AGUSTI
Artista... Ja t'ho explicarà el pare que et rebotarà contra la paret com una pilota...
MARTINETA
Sóc innocent. Jo només volia ésser cupletista, Agustí. Encara que no haguessis vingut, demà mateix me’n tornava.
VIOLETA
Això és ben cert!
AGUSTI
Cupletista, santa innocència!... a les minyones de servei que es passen a aquest ofici, les volen per a tot. Com si fossin carn de bordell.
DOCTOR (Per la porta de l'escala)
Bona nit!
JERONI
Bona nit senyor Doctor.
DOCTOR
Aló! com està el Paraguai?
JERONI (Posant-se el dit damunt dels llavis com indicant silenci)
Psit! s'ha suspès.
DOCTOR
Com s'ha suspès?
JERONI
L'artista es retira de l'art el mateix dia del debut.
AGUSTI
Es retira de l'art que belluga, si senyor!
MARTINETA (Desolada)
Em creia que era possible de poder viure cantant.
AGUSTI
Només hi viuen les cigales a l'estiu, beneita.
MARTINETA
M'he equivocat!
DOCTOR
Se'n va l'estrella?
AGUSTI
Se'n va perquè les estrelles viuen al costat de la lluna i no als reservats a mitja fosca, al costat de la primera pinta que es presenta. (A Jeroni): La roba la vindrem a cercar demà al matí. (A Martineta): A la vella drapaire que te la va vendre, li faré engolir peça per peça, si no et torna els cinquanta duros. Els altres cinquanta del cantamanyanes d’en Pallofa ja els tinc a la butxaca. Apa, anem cap a la fonda.
MARTINETA
Adéu Violeta, ja no ens veurem més.
VIOLETA (Encaixant)
Tu et retires per grat i encara tens temps per a no caure. Jo em retiraré aviat per força, caiguda per a no aixecar-me més. És la vida Martineta.
MARTINETA
A les infelices que comencen a fer d'artistes, enlluernades per un sentiment d'il· lusió, digueu-los-ho abans que els espera allò d’allà dintre. Potser alguna rebutjarà aquest art repugnant. Anem, Agustí. (Se'n van)
VIOLETA
Ens ha donat una lliçó.
JERONI
Doctor, una xerrada de família.
DOCTOR
Quan jo ho deia que m'imaginava un volcà!. Quina lava més inflamable les seves paraules!... M'ha convençut!.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada