La flama i l'estopa o l'amor s'encomana - comèdia en dos actes

LA FLAMA I L'ESTOPA

o

L’AMOR S’ENCOMANA

COMÈDIA EN DOS ACTES

PERSONATGES

SENYORA CLOTILDE 43 anys

IRENE 23 anys

RAMONETA 20 anys

SENYORA CATARINETA 50 anys

SENYOR ANASTASI 50 anys

SENYOR BALTASAR 55 anys

MANUEL 30 anys

FRANCISQUET 25 anys

SENYOR BRAULI 55 anys

Lloc d'acció: Vilaformosa, ciutat que se suposa de segon ordre.

Punt de mira, de l'actor.

ACTE PRIMER

Saló a casa de Donya Clotilde. Al fons, gran finestral, amb vidrieres de colors, que cau damunt del jardí de la casa. A l'esquerra, primer terme, porta que dóna al rebedor, a segon terme altra porta que comunica al despatx de Manuel; a la dreta, primer terme, porta que condueix a un passadís, que mena a les cambres interiors i a segon terme, altra que porta al menjador i cuina. Als racons, pedestals amb figures de bronze; taula de centre, butaques, algun quadre amb retrat de família pintat a l'oli, gran llum penjant del sostre. Són les tres de la tarda d'un dia d'estiu.

(Al aixecar-se el teló, l'escena està sola. Als pocs moments, per la porta del rebedor, entra Ramoneta, seguida de Francisquet.)

RAMONETA

(Posant-se el dit índex a la boca, recomanant-li silenci)

No facis soroll, que tots són al llit.

FRANCISQUET

Que han caigut malalts, potser?

RAMONETA

Es que fan migdiada, com cada dia.

FRANCISQUET

Ah, no ho sabia, noia.

RAMONETA

És clar; com que no vens mai, tan aviat.

FRANCISQUET

És que avui tinc molta feina Ramoneta.. però, digues, com és que s'han tornat tan “dropos”?

RAMONETA

Veuràs: Com que a la senyora li agrada de trencar el son a la darrera queixalada, i no pot sentir ni volejar un mosquit, mira't, a l'últim, tots s'han encomanat el seu mal.

FRANCISQUET

Així, digues que ben mirat, ara, nosaltres dos, estem, com si diguéssim, al mig d'un panteó...

RAMONETA

Si, però aquest és un panteó que té orelles...

FRANCISQUET

I l'oncle del senyoret també jeu?

RAMONETA

Noi, no ho sé! Et deus pensar que sóc molt tafanera jo? Doncs no l'he espiat mai, ves!

FRANCISQUET

I que és cas! Ves qui ho diu que les dones sigueu tafaneres...?

RAMONETA

Però vaja jo em pensaria que no dorm, perquè si alguna vegada, m'he ensopegat a passar per davant de la seva cambra, he sentit com xiulava.

FRANCISQUET

Potser somnia fort.

RAMONETA

I la senyora Clotilde, que està davant per davant, ronca.

FRANCISQUET

Si que fan una bona orquestra!

RAMONETA

Els qui no fan gaire soroll, són els joves...

FRANCISQUET

Bé, és que el seu mal deu ésser de voler poc soroll com el meu... I a tu Ramoneta, que no t'agrada la quietud? (Anant a sarpar-la)

RAMONETA (Esquivant)

Molt. Sobretot que estigui a les mans dels que em parlen...

FRANCISQUET

Fugiu!... Ets més esquerpa!... Ni la casta Susanna. Que et penses que t'he de neula?

RAMONETA

I tu que et penses que sóc una corbata o uns elàstics que es graponegen a cal botiguer...? Les noies som com el foc que qui les toca, a vegades, es crema.

FRANCISQUET

Ja es veu ja, que tota tu ets una brasa de combustible... No ho deus ésser per tots, per això, d'esquerpa.

RAMONETA

Pels altres, encara més que per tu.

FRANCISQUET

Fins per l'oncle de Cuba?

RAMONETA

Pobre home; encara no m'ha assenyalat ni amb el dit. Anem a dir, que no m'ha trobat mai a soles, eu!

FRANCISQUET

Doncs procura posar-te a distància, perquè em sembla que és de "cuidado".

RAMONETA

I tant!... És molt atent i té molts bons modes...

FRANCISQUET

I la cara molt roja. No te'n fiïs gaire, dels que estan massa vermells.

RAMONETA

Fuig, home; un senyor tan ric, que té un gran “rancho”.

FRANCISQUET

També el tenen els soldats, el dia de la Patrona.

RAMONETA

I tres cases a l'Havana.

FRANCISQUET

Doncs aquí, hi ha molta gent, que sense haver-hi estat mai, hi tenen moltes terres a l'Havana!

RAMONETA

Au ves-te'n al despatx que si sortissin i ens trobessin sols, hi hauria sermó.

FRANCISQUET

No tinguis paüra, dona.

RAMONETA

Què vols dir?

FRANCISQUET

Que no tinguis basarda!

RAMONETA

Però que dius disbarats o què?

FANCISQUET

Vull dir que no tinguis por!

RAMONETA

I ara! Quina manera de parlar tan estrambòtica!

FRANCISQUET

Es que llegeixo les novel· les dels autors novells... vull dir, contemporanis, vaja.

RAMONETA

Em sembla que acabaràs ben manefla, Francisquet.

FRANCISQUET

Però parlaré més elegant i això és cultura... S'ha de seguir la moda, Ramoneta... I parlant d'altra: encara no estàs decidida, a voler ésser la meva xicota?

RAMONETA

Esperem més endavant.

FRANCISQUET

És que jo em friso!

RAMONETA

Has de tenir paciència, Francisquet.

FRANCISQUET

Ja fa un any que en vaig tenint. Quan es va casar el senyoret Manuel amb la senyoreta Irene i se'n varen venir aquí, et vaig conèixer, prendant-me de tu com un ós. I ara, sempre que et parlo del meu amor, te'n burles. Tant que m'agrada de contemplar-te a balquena...

RAMONETA

A què... dius?

FRANCISQUET

El meu albir...

RAMONETA

Quan t'entengui et contestaré, noi!

FRANCISQUET

I vull que em treguis aquesta complanta i vull deixar de romandre al celibat.

RAMONETA

Encara parles més estrany que el llorito que ha portar el senyor Anastasi.

FRANCISQUET

No facis comparacions de volatileria perquè m'irriten.

RAMONETA

Com que sí...! Al llorito només li sento a dir: "guasa viva... guayaba... asaúra..." i un reguitzell de paraules, que sinó fos que sé que ve de Cuba, que parlen en castellà, em pensaria que al menys, ve de per allà de les terres del mapa mundi...

FRANCISQUET

Bé, però tu, a mi ja m'entens!

RAMONETA

A mitges!

FRANCISQUET

Si el llenguatge de l'amor l'entén tothom; perquè precisament, com aquell que diu, és l'antítesi de les converses per telèfon o sigui que vol dir que els que parlen, han d'estar ben apropats...

RAMONETA (Esquivant-lo de nou)

Altra vegada?

FRANCISQUET

Digues-me que m'estimes...

RAMONETA

Això és obligar-me...

FRANCISQUET

Només que una mica, mica...

RAMONETA

I te n'aniràs corrents?..

FRANCISQUET

No me n'aniré caminant, perquè no es despertin els ensopits.

RAMONETA

Dons vaja, t'estimo un xiquet...

FRANCISQUET

I una mica més?

RAMONETA

"Bueno"!

FRANCISQUET

I m'estimaràs més, cada dia?...

RAMONETA

Això jo ho veurem, tot dependrà del bé que et portis.

FRANCISQUET

Ja ho veuràs. Em portaré més bé que el gos de San Roc!. (Li agafa la mà; sorprenent-los en aquesta actitud Donya Clotilde, que ve de la porta del passadís).

RAMONETA

De debò?

CLOTILDE

(Veient al dos nois somrients, agafats de les mans)

I ara! Què és això? Així estem?

FRANCISQUET

No senyora, no; ja... no hi estem... ara

RAMONETA (A ell, esporuguida)

Veus que et deia?

CLOTILDE

De manera que vosaltres, mentre que la gent de la casa descansa tranquil· lament, aprofiteu la solitud i el silenci, per fer idil· lis cursis, de criats de pel· lícula?

RAMONETA

No senyora, no.

FRANCISQUET

És que...

CLOTILDE

Calli! De vostè no en vull sentir disculpa: no depèn de la meva superioritat.

FRANCISQUET

Però com que sóc una inferioritat dels altres superiors que vol dir vostè...

CLOTILDE

Calli, li dic.

RAMONETA

Donya Clotilde, jo...

CLOTILDE

Tu bordegàs una pendent que pot estimbar-te i amb la teva caiguda, arrossegar fins el nom prestigiós de la meva família, com encobridora d'una passió folla, filla només dels teus mals instints...

FRANCISQUET

No s'ho prengui així, Donya Clotilde...

CLOTILDE

Quin espectacle! M'haveu sufocat i fet esborronar de cap a peus. I ha estat a dintre de casa meva...

FRANCISQUET

Ja no hi tornarem més.

CLOTILDE

I vostè... com és que ha vingut abans d'hora?

FRANCISQUET

El senyoret Manuel m'ha encomanat que fes unes circulars, convocant la junta d'accionistes de "La Diligenta" per al darrer diumenge de mes.

CLOTILDE

I vostè, avançant-se, ha fet junta en dilluns i en havent dinat, per torna.

FRANCISQUET

Ha estat la fatalitat que m'ha menat pels viaranys de l'amor.

CLOTILDE

Adopti un llenguatge més baix.

FRANCISQUET (Baixant la veu)

I m'ha portat en aquest indret...

CLOTILDE

Però més alt de to, que no l'entenc.

FRANCISQUET (Alçant la veu)

I m'ha portar en aquest indret... (Això declamatori)

CLOTILDE

Menys èmfasi en l'expressió..

FRANCISQUET (Declamatori)

On he trobat la dona que és el motiu de les meves il· lusions.

CLOTILDE

Quin "descaro"... I encara ho confessa... I tu, què hi dius? (A Ramoneta)

RAMONETA

Que ja li he dit que em deixés estar i que se n'anés a la seva feina, però...

CLOTILDE

Però, que...?

RAMONETA

La veritat. No em creia que vostè es despertés tan de pressa.

CLOTILDE

Ha estat la Providencia que indignada, m'ha fet instrument per a extirpar el gest impúdic que us enllaçava com si la serpent del paradís, s'hagués posat en forma de rosca per a estrènyer més i més les vostres mans profanades...

FRANCISQUET

Sí senyora, sí; hem estat... febles... vet aquí!

CLOTILDE

D'aquí en endavant, posi's a règim o prengui reconstituents, per a que no es reprodueixin la feblesa i l'escàndol.

FRANCISQUET

Si senyora, sí.. (Tot marxant enrera, topa amb una cadira) Ai!... té raó... (Desapareix per la porta del despatx)

CLOTILDE (Indignada)

Aquesta no me l'esperava de tu... Després que enlloc de mirar-te com una neboda llunyana, t'he mirat com una filla...

RAMONETA

I jo que sempre li feia el paperot de que no el volia i avui, té!...

CLOTILDE

Ah, vaja! és a dir que aquest escura-tinters t'ha posat setge com els grecs a Troia?

RAMONETA

Des de que el senyoret va muntar el despatx aquí a casa de vostè, que no ha parat mai de tirar-me "requiebros"

CLOTILDE

I avui tu, desgraciada, els havies caçat al vol?

RAMONETA

Si em deia que m'estimava!...

CLOTILDE

Ai, infeliç, Déu te'l torni. Com si tots els homes no ho diguessin, quan estan sols amb una dona i saturats de passió.

RAMONETA

Però a mi m'estima d'una altra manera. Per a casar-se.

CLOTILDE

D'això ha gosat a parlar-te?

RAMONETA

De debò, que m'ho ha dit.

CLOTILDE

I tu te l'estimes?

RAMONETA

(Baixant els ulls i jugant amb el davantal)

Ves, no sé que dir-li...

CLOTILDE

No; no em contestis; ja n'he tingut prou amb el que he vist a l’entrar.

RAMONETA

Sobretot, no ho escrigui als de casa i no em despatxi...

CLOTILDE

Tot, t'ho mereixeries.

RAMONETA

Ja hi renyiré si vol.

CLOTILDE

Prou. Ja en parlarem una altra hora. Però que sigui la darrera vegada.

RAMONETA

No tingui quimera. Ja li asseguro que no ens atraparà mai més.

CLOTILDE

Ja has donat menjar al “llorito”?

RAMONETA

Sí, senyora.

CLOTILDE

I al gos de Terranova?

RAMONETA

També. Ja s'ha menjat tota la ració que vostè ha deixat preparada; si bé es coneix que no en té prou, perquè udolava d'una manera molt estranya, com si estigués empipat i fins m'ha ensenyat unes dents més grosses... com si volgués dir que jo en tinc la culpa de no donar-li més "recapte".

CLOTILDE

Aquests gossos de l'estranger, porten molta gana i estan massa mal criats... Per suposat, que si jo he de manar, no es morirà d'un enfit com el mico.

RAMONETA

O és que el senyoret diu que el mico s'ha mort de tristor.

CLOTILDE

De massa fart s'ha mort. Que sap ell? Que m'ha de dir a mi?

RAMONETA

Ai Donya Clotilde, si hagués vist com es moria!

CLOTILDE

Si es tractés d'una persona encara hagués tingut interès en ajudar-la a ben morir, però als animals no m'agrada d'assistir-los a l'agonia.

RAMONETA

Li hauria fet compassió i fins l'hagués fet riure.

CLOTILDE

A mi no em fan riure els micos, beneita.

RAMONETA

Doncs aquest sí senyora, perquè es coneix que quan es va adonar de que s'empassava, va començar a gratar-se el cap, com si rumiés alguna cosa que no recordava i després a riure i riure... que qualsevol que ho hagués vist, hauria dit que li feien pessigolles.

CLOTILDE

Devia ésser la rialla de la mort.

RAMONETA

No sabria dir-l'hi perquè encara no n'havia vist morir mai cap de mico. I després de riure, comença a estirar les potetes, barrejant ganyotes a les rialles, que sinó que vaig veure que tot anava per riure, m'hauria fet por i tot.

(Se sent el timbre de la porta del pis)

CLOTILDE

Ves a veure qui hi ha i després, te'n vas a endreçar la meva cambra.

(Ramoneta marxa per la porta del rebedor i a la poca estona torna anunciant)

RAMONETA

Hi ha la senyora Caterineta i el senyor Brauli.

CLOTILDE

Que entrin dona, que entrin.

CATERINA (De dins)

Es pot Donya Clotilde?

CLOTILDE

Passin, passin.

CATERINA (Encaixant)

Que tal com es troba?

CLOTILDE

Bé i vostès?

BRAULI

Nosaltres com sempre: atrafegats.

CATERINA

Calculi. Avui és dilluns, dia de conferència. Hem pujat de passada, precisament, per a recollir-la a vostè.

CLOTILDE

És veritat que ens toca d'anar per les cases.

BRAULI

Aquesta setmana, tindran un xic més de feina... Tres famílies més, d'alta.

CLOTILDE

Cada dia, hi ha més pobres!.

CATERINA

Aviat no podrem donar l'abast.

BRAULI

Havem de protestar. Amb aquest pas, l'ésser de la Conferència, es farà una carrega insuportable. A més a més de semblar municipals que van a fer l'empadronament de veïns, esdevindrà més carregós que el consum i les contribucions.

CATERINA

És clar; s'apugen els que cobren i els "paganos" sempre som els mateixos.

CLOTILDE

L’afecció a la caritat va en minva, cada dia.

CATERINA

La culpa és del govern.

CLOTILDE

És clar!

BRAULI

Del govern i de tanta gent impia que no es recorda que hi han germans que pateixen.

CATERINA

Que s'han de recordar. Altra feina tenen. No veuen que hi han massa diversions que els priven de recordar-se’n?

BRAULI

A propòsit. La setmana entrant, al carrer de l'Estrella, obren un altre cafè, amb artistes o senyores que es diuen artistes, que vagin a saber...

CLOTILDE

Si Déu Nostre Senyor no fa un miracle, això acabarà pitjor que Sodoma i Gomorra.

CATERINA

Prou que el dia menys pensat, ens vindrà un cicló, un terratrèmol o un diluvi de foc, Déu ens en deslliuri.

BRAULI

I el bo del cas és que les nostres rengles, aquestes rengles de la legió que ha emprés la croada de la purificació de les costums, la persecució de la pornografia i la protecció de la infància i repressió de la mendicitat, de tant en tant té alguna baixa sensible...

CATERINA

I quina manera de baixar, Donya Clotilde!...

CLOTILDE

Alguna altra ovella esgarriada?

CATERINA

És espantós!...

BRAULI

Fa esgarrifar!...

CATERINA

Ja deu estar-ne assabentada, vostè...

CLOTILDE

No; només he parlat amb vostè al sortir de missa. En tot el matí, no m'he mogut de casa.

CATERINA

Ha estat després.

CLOTILDE

De qui es tracta?

BRAULI

De Don Sever, el llibreter.

CLOTILDE

Que em diuen?

CATERINA

Sí senyora sí; ja ho veu. Un senyor que semblava més místic que Sant Ignasi de Loiola, després de llegir la Llegenda Daurada, i ens ha resultat un salta-marges de primera...

CLOTILDE

Sempre serem flacs!...

BRAULI

Flacs d'esperit, que el que és de “lo” altre?... amigo!

CLOTILDE

I ha estat molt fort l'escàndol?

CATERINA

Relativament. Jo compto que encara podrem tapar-ho perquè només ho sabem els de la Conferència...

BRAULI

Sí, tot pot quedar entre nosaltres, de moment.

CLOTILDE

Quin afront pels de la nostra classe!...

CATERINA

I encara gràcies que les maniobres les feia per allà a Barcelona.

CLOTILDE

Menys mal. Aquesta Barcelona és el cau de la perdició; la mateixa casa de Llucifer...

CATERINA

La seva Senyora ho ha descobert aquest matí, tot ajudant a fer dissabte a la minyona. Quin embolic Donya Clotilde...

BRAULI

Jo he vist el retrat, jo!... De "guapa" si que ho era, la veritat!...

CATERINA

Brauli!

BRAULI

Ai, Caterina, m'ha escapat... és a dir, no m'has entès perquè em referia...

CATERINA

Darrera del quadre de Sant Pancràs, tot espolsant-lo, els ha caigut un paquet que contenia unes cartes i la "foto" d'aquesta desvergonyida, d'aquesta indigna filla del vici...

BRAULI

Era senyoreta de conjunt, sap? una "girl"!... D'aquestes que ballen totes a l'hora, passant-se els braços per sota de les aixelles i... cama enlaire!... De revista, vaja!.

CATERINA

I com ho saps tu, el que fan a les revistes?

BRAULI

Oh, no; no ho sé. Ho diuen m'entens?... Jo no n'he vista mai cap de revista... és a dir de revista d'aixecar la cama no n’he vist, que de les altres?... Mare de Déu!... La Perseverància, el Pan de los Pobres, El Mensajero del Corazón de Jesús, El Iris de Paz, el D.I.C., Gràcia i Justícia... Demani! De bona premsa? Casa nostra en va plena.

CATERINA

Ja ho veu. I tants bons exemples, a la botiga, que només s'hi veia estampetes, llibres de missa, medalletes, rosaris... i filla meva, quina descoberta!.

BRAULI

Res... que no volia tenir llibres de Voltaire i en canvi, li han trobat una col· lecció de postals de senyores despullades.

CATERINA

Deixa't de despullades. Nudisme integral. Tal com Nostre Senyor les va enviar al món.

BRAULI

Digues-m'ho a mi!

CLOTILDE

També les ha vistes vostè?

BRAULI

Massa. La seva senyora, pobrissona, me les ha ensenyades quan m'ho contava, amb les llàgrimes als ulls, davant del mateix Don Sever i he tingut que veure-les, vulguis no vulguis. Totes, totes! N'hi avien, dotze.

CATERINA

Ja cal que te'n confessis!

BRAULI

I ben de pressa. Demà mateix me'n confessaré, veies. Tu saps el pes que m'he sentit al damunt, un cop he esguardat uns instruments de pecat com aquelles cartolines?

CLOTILDE

Jesús del Cel!.. I on les hi han trobades?

BRAULI

Darrera del quadre de Sant Ramon no-nat.

CATERINA

Pobres Sants! Quines coses de fer-los aguantar.

CLOTILDE

Vet aquí el resultat que porten tants viatges a Barcelona.

BRAULI

Es pot dir que cada setmana, hi era.

CATERINA

Feia la setmana francesa.

BRAULI

Que francesa... musulmana! que admet pluralitat de senyores.

CLOTILDE

Estem perduts, senyora Caterineta.

BRAULI

Jo bé hi vaig prou sovint a Barcelona... però enredar-me amb girls?... Quina heretgia!...

CATERINA

No et creguis que estigui gaire tranquil· la, per això quan hi vas. Hi han molts trencacolls, a Barcelona.

CLOTILDE

El senyor Brauli és molt serio, senyora Caterineta.

BRAULI

Pobre de mi que no tingués fortalesa d'ànim... a cada pas, me'l trencarien el coll.

CLOTILDE

Com s'està posant el món!

CATERINA

I vostè que també té un "pájaro" a casa... Recordi's del que li he dit, al sortir de missa.

BRAULI

Molt "corrido" sí senyora, el senyor Anastasi. En tota la ciutat, ja ha agafat fama.

CLOTILDE

No me'n parlin. Però deixin-lo per mi. Que o canviarà o saltarà de casa; ja coneixen la meva energia.

CATERINA

I bé, es fa tard. Que anem a la Parròquia doncs?

CLOTILDE

No; avui senyora Caterineta, no m'és possible.

CATERINA

No pot venir? Així em tocarà d'actuar de Presidenta...

CLOTILDE

Espero una visita a les quatre i no em puc moure.

BRAULI

Doncs au, anem Caterineta, que el temps es passa.

CLOTILDE

Saludi de la meva part a les companyes.

CATERINA (Aixecant-se)

I ànim Donya Clotilde. Tot sigui per la moral.

CLOTILDE

No els acomiado encara. Vull tenir el gust d'acompanyar-los fins a la porta.

(Desapareixen el tres per la del rebedor)

(Ve Ramoneta pel passadís i Clotilde, torna per on acaba d'anar-se'n)

RAMONETA

Ja està la cambra endreçada, Donya Clotilde.

CLOTILDE

Esta bé. I els senyorets encara no s'han llevat?

RAMONETA

Ara, m'ha semblat que els sentia.

(Venen pel passadís Manuel i Irene, alegres i enjogassats)

IRENE

Fuig, no siguis trapella (Això abans d'entrar)

MANUEL

Et dic que va en serio, dona.

IRENE

I ca! Alguna facècia de les teves.

CLOTILDE

Vaja pocs-senys, que sempre estaríeu jugant, com la quitxalla.

IRENE

A, mamà que ja s'ha llevat. (Anant a ella)

CLOTILDE

Fa una estona.

MANUEL

Jo encara la feia dormint.

IRENE

Tant bona tarda com fa, oi Manuel?

MANUEL

Esplèndida. Més que en les nits de serena, a darrers d'Abril.

CLOTILDE

Per vosaltres ja ho crec, que esteu a la primavera de la vida, en canvi per mi...

MANUEL

Vostè mamà, compenetrada de la nostra felicitat, se sent trasplantada, a les estacions, que nosaltres la portem.

CLOTILDE

Ai, sí!

IRENE

I participa de la nostra felicitat.

CLOTILDE

En rebo tan sols una llum somorta. La felicitat no es transmet, perquè els que la gaudeixen, per molt gran que sigui, no poden donar-la. Passa amb ella, com amb les riqueses, que mai no se'n té prou.

MANUEL

Això és ben cert; perquè nosaltres, amb tot i ésser la nostra molt gran, i créixer cada dia, tenim delit per a abraçar-ne més onades.

CLOTILDE

Conserveu-la fills meus i que mai no se us estronqui.

MANUEL

No és possible.

IRENE

La retindrem i l'amanyagarem perquè no ens deixi.

MANUEL

I procurarem fer-ne partícips a persones que encara no hi són.

IRENE (Amb tendresa)

Calla!

MANUEL

Encara faràs veure que dic algun disbarat.

CLOTILDE

Ramoneta: ves a endreçar la cambra dels senyorets.

RAMONETA

Molt bé diu, senyora. (Marxa pel passadís)

CLOTILDE

Haveu de tenir molta cura de com parleu i davant de qui parleu.

MANUEL

La felicitat és una cosa que no té miraments.

CLOTILDE

No obstant al expansionar-vos, haveu de donar exemple de correcció. Ara mateix, aquesta noia, de poc que s'assabenta del que no li importa.

IRENE

Té raó la mamà; tu ets molt lleuger.

MANUEL

Però qui parla de lleugeresa?

IRENE

És clar, fins a mi mateixa, m'has avergonyit.

CLOTILDE

Igual ho haguessis dit, davant del teu oncle.

MANUEL

També vol dir que s'hagués ruboritzat?

CLOTILDE

Ves a saber!

MANUEL

Ca; el meu oncle el rubor ja el devia perdre en terres cubanes.

CLOTILDE

Al menys, es pensaria que ho feu per fer-lo delir.

MANUEL

Si un dia o altra haurà de saber-ho...

CLOTILDE

Ho sabrà quan toqui... I a propòsit del teu oncle. Et dic Manuel que estic molt queixosa.

MANUEL

No ha fet pas algun disbarat dels seus?

CLOTILDE

Una cosa gran, monstre...

IRENE

Ai mamà; no ens esveri!

CLOTILDE

El teu oncle, ens esta resultant tot un "tio".

MANUEL

Que diu ara?

CLOTILDE

Et dic que està portant una conducta exemplar.

MANUEL

Però, podem saber de que es tracta d'una vegada?

CLOTILDE

Aquest matí quan sortia de missa, m'he trobat amb la senyora Caterineta.

MANUEL

Alguna xafarderia!

CLOTILDE

Una realitat com el monument de Colómb.

IRENE

Que es això, mamà?

CLOTILDE

Que ell i el senyor Baltasar, aquell conco, que tant de greix dóna a les males llengües, amb qui es veu que ja es coneixien per allà a Cuba, on hi devien córrer la Ceca i la Meca...

MANUEL

Em sembla, mamà que li han contat una faula indoxinesa...

CLOTILDE

M'han contat episodis desenrotllats aquí, a Vilaformosa i en els quals el teu oncle hi juga un paper molt frívol.

MANUEL

No li estranyi. Ja sap que el primer que digué, en arribar, fou que venia a fer la joventut.

CLOTILDE

Als cinquanta anys un home ha d'anar-se'n a una època retrospectiva?

MANUEL

Tal vegada, allà a Cuba, pensant en fer diners, no li va quedar temps per a fer-la.

CLOTILDE

O sigui que segons els teus càlculs, quan devia ésser jove, feia l'adolescència.

IRENE

I per consegüent, porta una fase de la vida retardada. Ves que vol fer-hi mamà?

CLOTILDE

Oposar-m'hi. No sé si saps que convivint sota el mateix sostre, som indirectament responsables de les seves malifetes?

MANUEL

Miri, mamà: Jo opino que això és igual que la felicitat que dèiem adés. I si al meu oncle li ha donat per a córrer, i té alguna ensopegada, no serem nosaltres qui ens sentirem del seu mal.

CLOTILDE

Es una teoria inadmissible.

MANUEL

Però, una realitat evident.

CLOTILDE

Hi ha altres coses, d'índole moral, que estan per damunt de la matèria.

MANUEL

Em penso que tots podem estar ben tranquils, perquè l'oncle no es cap nin.

CLOTILDE

Es tornen pitjors. Déu ens en guardi quan una persona pren un mal rastre a la vida...

IRENE

I tanmateix, encara no ens ha dit què passa.

CLOTILDE

Veureu: ahir a la tarda, ell i el senyor Baltasar, anaven pel carrer de la Florida, darrera de dues senyoretes molt elegants, -massa elegants-, que pel port, diu que es veia, clarament, que eren senyoretes de vida alegre.

MANUEL

Fins aquí, no hi veig cap delicte.

CLOTILDE

Espera't i no et precipitis. Vet aquí que a l’arriba a l'extrem del carrer... a mà dreta, hi ha una casa que no sé si t'hi has fixat mai tu... però que dic, si de segur, que de solter, la devies conèixer més bé que ells.

MANUEL

No en tinc esment d'aquesta casa, però vagi dient.

CLOTILDE

A l’arriba a la porta, el dos entraren.

MANUEL

Tingui en compte -ara que hi caic- que al primer pis d'aquella casa, hi ha instal·- lada una perruqueria que s'ha fet molt de moda i no fóra res d'estrany que el dos amics anessin a fer-se fer algun servei antisèptic.

CLOTILDE

Doncs creu-me que el pobre perruquer, està fent d’aurèola ben poc decorosa...

MANUEL

Així que havem d'admetre la possibilitat de que els dos amics anessin a afaitar-se.

CLOTILDE

Però si el teu oncle s'afaita sol.

MANUEL

Potser es feu arreglar el cabell; vet aquí un detall, amb el que no m'he fixat.

CLOTILDE

Home, no facis l'innocent! I les dues amigues o senyores digues-ne com vulguis, per què havien entrat primer?

MANUEL

També podria ésser que tinguessin muntat un saló especial per a senyores...

CLOTILDE

Per a raves!... Ai Jesús, no em feu exaltar! I perquè varen tombar-se endarrera i els varen fer l'ullet? (Estrafent-ho)

MANUEL

Oh!

CLOTILDE

Has de saber i entendre, que al segon pis, hi viu una bona peça que es diu Ninxa.

MANUEL

Malament!

CLOTILDE

I a qual pis, es veu que hi ha entrada lliure, com als grans establiments de modes.

MANUEL

I vol dir que l'oncle...?

CLOTILDE

No em faràs pas creure, que a aquella casa, s'hi vagi a resar al trisagi o a jugar al parxes's.

MANUEL (Aterrat)

L'ociositat, ja està vist!

CLOTILDE

I figura't els comentaris que es faran quan això s'esbombi, per què, malauradament, aquestes coses corren més de pressa que les ones de la ràdio.

MANUEL (Escamat)

I què pensa fer?

CLOTILDE

Cantar-les-hi ben clares.

MANUEL

Tant és que les hi canti, com que les hi balli, em sembla que serà inútil.

CLOTILDE

Ho veurem.

MANUEL

I si no rectifica?

CLOTILDE

Llavors, es prendrà un determini contundent.

MANUEL

Em penso que el millor fora fer la vista grossa.

IRENE

És clar. No es tracta de cap col· legial.

CLOTILDE

Ja, com a cap de família, no puc permetre que un dels membres empadronats a la meva llar, porti una vida de llibertinatge.

MANUEL

Ja veig venir una catàstrofe.

IRENE

Transigeixi, mamà.

CLOTILDE

Sóc irreductible, en aquest aspecte. A més que ja sabeu que el meu lema és la moral: Per alguna cosa sóc la Presidenta de la Conferència de Senyores.

MANUEL

I si li parlés jo?

CLOTILDE

No en faria cas i el pitjor fóra, que a l'últim, acabaries per donar-li la raó.

MANUEL

Em vol creure? No s'hi capfiqui. Ara vostè està nerviosa i no veu les coses tal com són. Potser la senyora Caterineta l'ha enganyada. Pensi que a la gent li agrada molt de veure cremar les cases dels altres, quan la seva està fora de perill.

IRENE

Té raó en Manuel. I sobretot, esperi una ocasió oportuna i no faci cap atzagaiada. De les coses, cal aprofitar-ne el moment.

CLOTIDLE

Tampoc no sóc partidària de provocar daltabaixos i espero les coses tal com van venint.

MANUEL

Anem al jardí i distregui's, que ara, vostè està obsessionada.

IRENE

És veritat. I a més que si sortia l'oncle i ens veiés reunits, malfiaria que hem estat conspirant en contra d'ell. Anem i mentre tant, regarem les flors.

CLOTILDE

Vindré, però, amb una condició.

MANUEL

Digui.

CLOTILDE

Que haveu de tenir coneixement, eh?

MANUEL

Es una paraula aquesta, que no existeix al diccionari de l'amor.

CLOTILDE (Tot marxant amb ells)

Però sí, en el de la temprança.

(Se'n van els tres, per la porta del rebedor)

(Apareix Ramoneta, per la del passadís)

RAMONETA

No hi ha ningú! On deuen ésser? Al menjador no hi són (va cap al fons i mira pel finestral). Ah! ara entren al jardí. Vaja, tindrem una estona de repòs. Aquesta Donya Clotilde és bona però més martiritzadora que una “hiena”. Sort que enmig de les rareses d'ella, em tracten bé que sinó... que en faria de temps que m'hauria arreglat el farcell.

(Del despatx surt en Francisquet)

FRANCISQUET

Ramoneta!

RAMONETA (Espantada)

Ai! Ets tu? Perquè has sortit? Ja pots tornar-te'n, que no hi ha ningú aquí.

FRANCISQUET

No dius que no hi ha ningú i hi ets tu que per mi fas més "bulto" que tot el món plegat?

RAMONETA

Mira, torna-te'n, que encara tremolo tota...

FRANCISQUET

On és la fera?

RAMONETA

No cridis!

FRANCISQUET

La gata gelosa!

RAMONETA

Ves-te'n, et dic!

FRANCISQUET

Sí, la gelosa, que ja li he conegut a la cara que ens tenia gelos.

RAMONETA

El presumit! No et posis pretensions, noi!

FRANCISQUET

No vull dir, precisament, que pretengui que jo li faci la "corte", que em tindria de menys. A mi, les dones, m'agraden quan encara no les fan presidentes.

RAMONETA

I tu, m'agradaràs molt més, si passes per la porta i te'n vas més aviat que la vista.

FRANCISQUET

És que he de preguntar al senyoret Manuel, si les circulars he de fer-les, també, pels obligacionistes.

RAMONETA

Hauràs d'anar a preguntar-l'hi a baix al jardí.

FRANCISQUET

Ja hi ha temps.

RAMONETA

Sinó te'n vas tu, me'n vaig jo!

FRANCISQUET

No ho fessis pas, sinó em tornaré més tirà que en Pigmalió.

RAMONETA

Ai noi!

FRANCISQUET

Després que no tenim mai un minut nostre, que tots ens els roben els altres, ara que tenim una estona per a que jo pugui delectar-me contemplant la teva faç angelical... vols una cosa més jocunda?

RAMONETA

Francisquet, no somniïs i pensa que si tornen a atrapar-nos, no guanyarem per espants.

FRANCISQUET

Bandeja tot turment de la teva imaginació. (Declamatori) La bellesa de Natura, amb la verdor de les plantes, al remor de les aigües pures i cristal·lines del brollador, el cant de l'aviram, el brancatge de l'arbreda que aixopluga els dolços fogars de l'ocellada tendra...

RAMONETA (Amb pena)

D'un quan temps ençà, quan et sento, em sembla que no ets el mateix.

FRANCISQUET

Calla, beneita, que et feia la descripció de les cadenes que retenen a Donya Clotilde, al jardí, privant-la de despertar-nos d'aquest insomni ideal... Perquè jo, Ramoneta, estant al teu costat, em sento endut a les regions glacials... que dic glacials?... A les regions de l’èter...

RAMONETA

Ja ho veig, ja, que te'n vas del cap!... Em fas una pena, quan parles així...

FRANCISQUET

I et vull inculcar la bellesa de la vida, per mitjà d'una sonatina contínua, que expressi la sensibilitat de les nostres ànimes...

RAMONETA

No em parlis de morts... i mira't: si has de continuar festejant amb mi, d'aquesta manera, ja pots dir, bona nit cargols.

FRANCISQUET

No t'ho mereixes, no, que t'estimi. Ets massa analfabeta! Sort que jo, després, hauré d'ensenyar-te erudició...

RAMONETA

I bé; després quant estiguem casats, ensenya'm el que vulguis, que tot ho voldré aprendre, però ara, torna-te'n, a empastifar paperots.

FRANCISQUET

Jo ja voldria ésser-hi; al dia del casori!...

RAMONETA

Jo també. Però has de pensar que encara no hi som.

FRANCISQUET

Quin dia aquell, Ramoneta! Serem possessors mutus dels nostres cossos i dels nostres esperits, sentirem la melangia del passat, el goig del present i la benaurança del demà...

RAMONETA

Demà... m'ho acabaràs de contar... Ara ves-te'n.

FRANCISQUET

Me'n vaig, però, amb una condició. Que abans, vull una prova d'estimació, per part teva...

RAMONETA (Astorada)

Quina prova vols dir?

FRANCISQUET (Apropant-s'hi)

Vull una... (Mirant a tots indrets i al veure que no hi ha ningú, l'abraça) té, això!

RAMONETA (Forcejant)

Ai, deixa'm.

FRANCISQUET

Calla, bojota! Que no hi estàs bé aquí dintre d'aquestes cadenes?

RAMONETA (Cedint)

Sí... però...

FRANCISQUET

Vols una expressió més sensible, que aquests llaços irrompibles, que fa que els nostres cors bateguin a l'hora, sentint-se l'acompassada pèndula?

RAMONETA

Sí, sí...

FRANCISQUET

Ho veus que no t'enganyo mai?

(Ara estan agafats de les mans esguardant-se, encisats. Interromp aquest quadre, l'aparició del senyor ANASTASI, que ve per la porta del passadís).

ANASTASI

Ai! Dispenseu, joves.

RAMONETA

Ai!

FRANCISQUET

Altra vegada?

ANASTASI (Confós)

Em creia que no hi havia ningú.

FRANCISQUET

Nosaltres també ens creiem que no hi havia ningú.

ANASTASI

M'ho figuro, m'ho figuro... I cregueu que, si arribo a sospitar que coartava una visió tan plaentera... això mateix, tan plaentera, com aquesta...

FRANCISQUET

I si nosaltres haguessin sospitat que ens havien de tornar a atrapar...

ANASTASI

Ah, ja hi ha hagut reincidència?

FRANCISQUET

Sí senyor.

RAMONETA

Calla Francisquet.

FRANCISQUET

La veritat, a davant de tot.

ANASTASI

Ben dit, noi.

FRANCISQUET

Sí senyor, sí. Avui que és el dia que havíem començat a posar fil a l'agulla del nostre prometatge, amb aquesta, havem tingut dues sobtades...

ANASTASI

Per mi, com si no haguéssiu fet res. I si ja haveu posat fil a l'agulla, continueu cosint, embastant o fent "tatxado", si voleu...

RAMONETA

De bo, no ho dirà a Donya Clotilde?.

ANASTASI

Estigues tranquil· la, cambrereta, que dels meus llavis, no n'ha d'eixir cap mot de delectació.

RAMONETA

Gràcies, gràcies.

FRANCISQUET

Vostè és un home considerat...

ANASTASI

No sé si el món, em considera; de manera que, faries més ben fet, que em diguessis que sóc considerador.

FRANCISQUET

I es fa càrrec del foc de l'amor...

ANASTASI

Em faig càrrec de tot. I cregueu que sento, vivament, haver sortit de la meva cambra, amb sabatilles, per a fumar una cigarreta...

RAMONETA

Oh, no s'hi amoïni...

ANASTASI

I si encara no haveu acabat i us faig nosa, me'n tornaré.

RAMONETA

Ai no senyor; no es molesti.

ANASTASI

I abans d'entrar en cap peça de la casa, d'aquí en endavant, m'acostumaré a tossir fort, encara que sense ganes, per a prevenir la meva entrada.

FRANCISQUET

Vostè és tot un senyor; un cavaller!

RAMONETA

Un sant!

ANASTASI

"Alto"! Rebutjo el qualificatiu, perquè encara no m'han beatificat. Sóc, senzillament, un home que veig les coses tal com són. Vosaltres sou dos joves, l'un prop de l'altre i la topada elèctrica, s'ha produït, com a les altures quan hi ha bromes carregades. Continueu, joves, que no hi ha res millor que l’estimar-se. I si avui us haveu pogut donar una abraçada, i canviar un somriure, potser demà vessaran dels vostres ulls, una llàgrima inesperada; si podeu robar-vos un petó furtivament, reteniu-lo, perquè, tal volta, us espera una ganyota de dolor.

FRANCISQUET

Això és tenir cor!

ANASTASI

Això és ésser filòsof, però filòsof de debò. No dels que es tanquen a una habitació, entre llibres vells i pansits, sinó dels que viuen les pàgines de la vida, que és el veritable llibre de l'home.

FRANCISQUET

Ja es veu ja, que ha seguit món, vostè.

ANASTASI

Si em treuen vint-i-cinc anys del damunt, em quedaria, si fa o no fa, a la teva edat i figura't, si l’excés que et porto, me'n pot haver donat de "mundologia" .

FRANCISQUET

I tant!

RAMONETA

Potser que en Francisquet se n'anés a veure el senyoret Manuel, que és a baix al jardí.

FRANCISQUET

No corre pressa; entre tant, me'n tornaré a continuar la feina.

ANASTASI

Fes, jove i tu també, noia; i si voleu reposar d’aquí a una estona i encara sóc aquí, llavors, tossiu vosaltres i me n'aniré, abans que vingueu.

RAMONETA

De cap manera.

FRANCISQUET

Fora un abús de la seva bondat.

ANASTASI

A mi, això no m’és cap molèstia.

RAMONETA

Au, vés. Francisquet.

FRANCISQUET

Ara. Gràcies de tot i dissimuli, eh?

ANASTASI

Res, home, res.

(Marxant Francisquet per la porta el despatx)

RAMONETA

Sobretot, Don Anastasi...

ANASTASI

Que seré mut, com un peix, no et preocupis.

RAMONETA (Després d'una pausa)

Vostè que té tanta influencia, en aquesta casa...

ANASTASI

Qui sóc? Si sóc l'última paraula del "Credo".

RAMONETA

Però és molt ric i això fa que tingui influència.. (Suplicant) Protegeixi els nostres amors...

ANASTASI

M'han fet de la protectora d'animals i plantes i vols que no et protegeixi a tu, que ets l'escarola més tendra i la coloma més delicada de tots els regnes vegetals i animals?

(Entra Clotilde i al trobar els personatges de l'escena no pot dissimular un atac de despit. Molt impotent, es dirigeix a Ramoneta)

CLOTILDE

Això és arreglar les cambres com t'he dit?

ANASTASI (Apart)

Tuti de sotes! (Alt) Senyora...

RAMONETA

La dels senyorets, ja està, Donya Clotilde...

CLOTILDE

Doncs esmena la de Don Anastasi. De pressa.

(Marxa Ramoneta per la porta del passadís)

CLOTILDE

Bones tardes Don Anastasi.

ANASTASI

Bones i festives, Donya Clotilde.

CLOTILDE

Què tal, li ha provat la migdiada?

ANASTASI

Psé! Perfectament. Si fa o no fa, com totes les migdiades.

CLOTILDE

Ha pogut dormir ben bé?

ANASTASI

No senyora, no puc. El record del traspàs del mico em desvetlla. Tots havem de tenir una pena en aquest món; doncs jo tinc aquesta.

CLOTILDE

Aquesta rai, que no té importància.

ANASTASI

Això de la importància és tan elàstic com la teoria de la relativitat d'Einstein. Diu una dita molt vella, que les coses al món tenen la importància que hom els vol donar i jo, al mico, perquè ho sàpiga, era la bèstia que he dut, a la qual més n'hi donava.

CLOTILDE

El temps és el factor que es cuidarà de mitigar-li aquesta pena.

ANASTASI

Així, ho espero.

CLOTILDE

I ja procurarà trobar entreteniments que la substitueixin.

ANASTASI

Es difícil.

CLOTILDE

No em consta pas així.

ANASTASI

Què no li consta...?

CLOTILDE

Que estigui tan desesperat!

ANASTASI

Senyora, tinc la suficient enteresa, per a no tirar el cap per les parets.

CLOTILDE

Miri Don Anastasi, no es cregui que vaig a fer-li una catalinària.

ANASTASI

Com?...

CLOTILDE

Per bé que cal que tinguem una assentada i ara, precisament, que no hi son els nois.

ANASTASI

És de gravetat la cosa?

CLOTILDE

Al meu entendre, en té bastant... que duu pressa?

ANASTASI

Com a pressa, no senyora... però com que ahir vàrem quedar amb el Baltasar...

CLOTILDE

Justament, també esta relacionat aquest senyor en el meu tema.

ANASTASI

Parli, senyora, sóc tot orelles.

CLOTILDE

Faci el favor, segui. Vostè Don Anastasi, ha estat un home que ha treballat molt. A Cuba, on es va quedar després de la guerra, en cerca de fortuna, sé que va fer de tot, de més oficis que en Beaumarchais; però vostè tenaç, per no dir tossut, va arribar a sortir-se'n amb la seva.

ANASTASI

Exacte.

CLOTILDE

Una vegada arribat aquí i passats dos mesos que porta a casa meva, s'han notat en vostè, diversos canvis.

ANASTASI

L'interessat es l'únic que no s’adona de les transformacions que sofreix; així que no puc respondre-li.

CLOTILDE

Sí; ja ha començat a deixar aquella parla exagerada que tan nerviosa em posava i que feia de vostè un "panchito" de setze anys, enlloc d'un baró de cinquanta.

ANASTASI

Encara no els he complert ben bé.

CLOTILDE

És igual, perquè esta leri-leri per a complir-los. A part de que no es tracta de cap venciment comercial. Ha deixat l’habillament ridícul de caçador o de "boy-scout"; que encara no he esbrinat exactament de que era i que li esqueia tan malament, que, ara, ja puc dir-li ben clar: el dia que va posar els peus en aquesta casa, la Ramoneta el va prendre per un rodamón.

ANASTASI

En efecte, vaig notar que dubtava en donar-me entrada.

CLOTILDE

En canvi, el mateix matí, introduïa un vagabund, com si fos vostè, en persona... tot, degut a la pintura que havia fet en Manuel, de la qual es deduïa que vostè era un excèntric acabat.

ANASTASI

Caram, si que ho sento.

CLOTILDE

Deficiència, tot plegat, de presentar-se, a la bona de Déu, sense advertir-nos el dia exacte de l'arribada.

ANASTASI

Si per mai he de tornar a Cuba, no s'apuri, que els avisaré amb l'antelació necessària, per tal d'evitar la confusió.

CLOTILDE

Conformes. Vostè va caure en aquesta casa, com podia caure a una altra on hi hagués tingut, també, un nebot o a l'hotel si no li hagués agradat la vida familiar, que pot dir-se es l'únic atenuant que he vist en el seu comportament.

ANASTASI

Menys mal que em veu una gràcia; que em fa una concessió...

CLOTILDE

Així les coses, ha anat europeïtzant-se i, avui, s'ha convertit en un senyor, dels més senyors d'aquesta ciutat. Solter i amb una posició independent, ha cregut que tenia carta blanca, per a cometre totes les barrabassades que li donés la gana.

ANASTASI

Senyora, trobo que em fa un judici massa cru.

CLOTILDE

Els antecedents que obren en mon poder, m'hi obliguen. I ara, entrem en matèria. Em consta positivament que vostè té un abonament.

ANASTASI

Un... abonament?

CLOTILDE

Està abonat, al Cine Paradís-Concert, a determinades butaques, on més que la visual que és el sentit que deu usar-se en aquesta mena d'espectacles, sé que fa ús de l'últim dels sentits corporals: el del tacte.

ANASTASI

Vostè em confon...

CLOTILDE

No vulgui dir que el prenc per altre perquè estic molt ben informada.

ANASTASI

Doncs no protesto; vagi dient. Vull sentir tot el pes de la seva acusació fiscal.

CLOTILDE

En companyia de Don Baltasar, sense tenir en compte que Déu Nostre Senyor digué que fugíssim de les males companyies...

ANASTASI

He de fer-li avinent, que tal vegada es referia a les males companyies d'enllumenat públic.

CLOTILDE

No senyor, no; en aquell temps, afortunadament, només es coneixien els llums de ganxo. De manera que això és un "camelo". Li ho repeteixo, acompanyat d'aquell senyor, ha començat de freqüentar la casa d'una bona peça que es diu NINXA.

ANASTASI

Eh!? (Aixecant-se ràpid, sorprès)

CLOTILDE

Segui, perquè encara no he acabat.

ANASTASI

Però, escolti, senyora. Que es dedica a tirar les cartes vostè? o a dir la bonaventura? o té algun anell prodigiós o una làmpara meravellosa, com "Aladino"?

CLOTILDE

No tinc més que la veu de l'opinió pública, que ara a cau d'orella i més tard, en veu alta, anirà repetint, de boca en boca, tot el que li he exposat.

ANASTASI

No tractaré de defensar-me, perquè és veritat tot el que m'ha dit; de manera que, em declaro convicte i confés.

CLOTILDE (Estranyada)

Es declara...? M'ha desarmat, m'ha mort! Jo que em creia escoltar per la seva banda, una protesta enèrgica, una negació rotunda, veure un gest d'indignació i el mateix que un infant... té! Es dóna!.

ANASTASI

Per que amagar-l'hi, si la veritat cau sempre pel seu propi pes?

CLOTILDE

Esta bé. Comprenc que li fa pena el passat i endevino que fa un acte de contrició veritable i que no tornarà a caure mai més, en la temptació... I cregui que jo l'hi agraeixo, perquè les circumstàncies que ens volten, li fan veure clarament, la raó de les meves paraules. Per que vostè se'n fa càrrec de la meva situació i del meu estat. Cregui que l'estat de vídua és un "buit".

ANASTASI

Es un "buit" que sempre és nou.

CLOTILDE

I com que de coneixement n'hi sobra, té en compte que la meva reputació, més que amb els meus actes, com la dona del César, ha de romandre impecable pels actes de les persones que conviuen amb mi. I digui'm, vostè, els improperis i els dubtes que de mi es forjarien, quan s'esbombés que vostè, hostatjat a casa meva, té una fama dubtosa? Acabaria per entelar la meva dignitat, a més a més, del nociu que aquesta vida agitada, que ha començat a emprendre, ha d’ésser-li per a vostè... No li vull dir res més. La sensatesa s'imposa; endevino en el seu rostre, que per dins de la seva ànima, que Déu vol per a Ell, hi germina la rectificació dels errors passats. I em retiro perquè mediti sobre aquest punt i prengui un determini que el porti per la drecera de la perseverança final...

(Marxa majestuosa, com il· luminada per la porta del passadís. Don Anastasi la mira com marxa amb la boca oberta. S'ha quedat com qui veu visions)

ANASTASI

Si em tiren una caldera d'aigua bullent al damunt, no m’hagués deixat més atuït, com aquesta dona amb el que ha abocat. Ella s'ha sorprès de que jo defugís la discussió i, en canvi, jo estic admirat, sabent que és del morro brunzit i més enèrgica que en Miquel Maura, de com no m'ha tirat la cavalleria major pel damunt. Mai no podia pensar que en aquestes poblacions que volen ésser capitals i no ho són i que tampoc són pobles perquè el vestit els ve xic, hi hagués gent que es dedica a l'investigació de la vida aliena. I si tot plegat, ho hagués dit per...?no, no; ella només pensa en obres de pietat i en recordar, virtuosament, l’espòs difunt. En fi, meditaré, com diu aquesta bona dona; però ara, no puc. Encara em xiulen les orelles, amb les seves paraules, tantost dolces i primes, tantost gruixudes i amargants.

(Per la porta del rebedor entra en Baltasar. Ve molt xiroi)

BALTASAR

Hola, Anastasi!

ANASTASI

Hola!

BALTASAR

He passat pel jardí i els teus nebots m'han dit que encara dormies.

ANASTASI

Fa un moment que m'he llevat.

BALTASAR

Però com et tornes? Encara no en tens prou amb tot el matí per a dormir?

ANASTASI

Es que precisament, ara com ara, no dormia.

BALTASAR

No?

ANASTASI

Feia... meditació.

BALTASAR

Meditació... de que?

ANASTASI

O mira't, medito!... medito de tot!... de tu, de mi, de Donya Clotilde...

BALTASAR

Ah, "tunante"!, prou que deus meditar més d'ella que no pas de mi.

ANASTASI

Psé!

BALTASAR

Home, no et facis el desmenjat, que Donya Clotilde, encara és un bon Sandvitx, com a piscolabis d'entre àpat i àpat...

ANASTASI

No en parlem d'això.

BALTASAR

Tens raó; parlem de coses més essencials i, sobre tot, més factibles. Mira't, he anat aquesta migdiada, a ca la Ninxa, a veure el programa per avui.

ANASTASI

Bé.

BALTASAR

(Ensenyant-li dues fotos-postals)

Que et semblen aquests dos números nous? Aquesta, és una noieta pastora de muntanya, que ha preferit deixar els ramats de bens, pels ramats dels homes.

ANASTASI

Un simple canvi de bestiar, vaja.

BALTASAR

Que me'n dius?

ANASTASI (Mirant-la)

Que és molt rossa: pel de panotxa.

BALTASAR

M'ha dit la Ninxa que és una dona ideal, bestial, colossal, de cara d'àngel, de muscles diminuts i ben fets, un "talle"... que diu que talla... i no sé quantes coses més. Ja ho veurem, per això. I d'aquesta altra, què?

ANASTASI

No està mal; sembla la creu de la medalla de l'altra. Jo diria que tira per gitana.

BALTASAR

Per gitana hongaresa, o de Bohèmia o egípcia o de "cortijo" d'Andalusia... i de condicions. Figura't, que no fa més de tres mesos que és casada.

ANASTASI

Si que s'ha esgarriat, de pressa, de camí.

BALTASAR

De manera que deu estar en plena mel...

ANASTASI

I en plena mar... no hi ha més que veure el retrat, els contorns de malucs i... altres punts accessoris...

BALTASAR

Au, que fas amb sabatilles? Corre que havem d'anar al casino i després al Cine...

ANASTASI

Es que avui, Baltasar... no em trobo gaire bé.

BALTASAR

Que has agafat la passa?

ANASTASI

No sé si jo he agafat a ella o ella m'ha agafat a mi, no sabria dir-t'ho.

BALTASAR

Potser no et va provar el xeflis d'ahir vespre.

ANASTASI

Qui sap!

BALTASAR

I això que tu no vares fer gran cosa. Jo que vaig acabar ballant, damunt les taules de marbre del reservat, amb la BELLA LUCERITO.

ANASTASI

I aquesta vida, Baltasar, no la trobo molt pròpia del meu caràcter.

BALTASAR

Noi, no t'entenc. Si en aquesta temporada que fa que ets aquí, has estat molt content de dur-la.

ANASTASI

Tot el que vulguis, però avui, ja em cansa.

BALTASAR

No em facis riure!... El lleó de les "selves" pot arribar a ajupir molles? No s'ha vist mai! Ja veuràs, et faré d'ajuda de cambra. Vaig a cercar-te les sabates.

ANASTASI

Home...

BALTASAR

Ets un cançoner tu! Saps que ens esperen els companys i tu aquí tan "campante"...

ANASTASI

Però, si t'he dit que no em trobo bé...

BALTASAR

A veure el pols.

ANASTASI (Donant-li el braç de mala gana)

No el veuràs.

BALTASAR

Fuig, home. Hippòcrates al meu costat era un "curandero". Per alguna cosa vaig ésser practicant de farmaciola, a Guanabacoa. Calla, ja el tinc; bat, normalment. A veure la llengua, ara.

ANASTASI

Però, si...

BALTASAR

Ensenya-me-la, et dic. La tens vermella i quieta, ben reposada.

ANASTASI

Prou. Com que no he parlat gens; amb prou feines si he obert la boca.

BALTASAR

No tens res i si alguna cosa et fa mal, a l’arribar al carrer, haurà desaparegut i et trobaràs més trempat que un gínjol. Vaig per les sabates. Ja conec el teu dormitori.

(Marxa per la porta del passadís)

ANASTASI

Vostè és un home de sensatesa... i farà un acte de contrició... (Això imitant la gravetat amb que l'hi ha dit Donya Clotilde)... mediti!... mediti!... I quan vaig per meditar, ve aquest beneit i em tira la meditació per terra... Déu me'n guardi que arribés a assabentar-se de que si no vull sortir, ho faig per por de Donya Clotilde!... Com se'n riurien!...

BALTASAR (Torna amb un parell de sabates)

Té: t'he portat aquestes baixes perquè et van millor que aquells esclops tan alts de color catxumbo.

ANASTASI

Al cap i a la fi, em faràs canviar de pensament.

BALTASAR

Tu mateix has de canviar. Si que estaríem frescos. Eixoroveix-te home, eixoroveix-te! Pensa en el carrer de la Florida, amb les dones alegres que hi passen i traspassen a cada moment; en les modistetes i estudiants que travessen arrapats de braços, com a llagostes; en les mitges virtuts del Cine, que quan apaguen els llums que tot esta fosc, elles comencen a maniobrar...

ANASTASI

Bé, bé, bé...

BALTASAR

Pensa amb el dring de les copes de xampany; en l'emoció que et fa quan talles el bacarà i et gires nou, i arreplegues tota la carregada... que sé jo!... Pensa en el vertigen de quan vas en auto, marcant els cent per hora...

ANASTASI

Sí home, sí...

BALTASAR

Anima't home, anima't, que jo també en pateixo de migranya, perquè això es migranya... I pobres de nosaltres que no en tinguéssim! Potser encara fóra pitjor, perquè llavors, patiríem del poagre, de l'alacrà o de la melsa, Déu ens en guardi.

ANASTASI

Em sembla que ja em va passant.

BALTASAR

Ara, home! Ja tornes a ésser el rei del "trotoir".

ANASTASI

I de l'"arroyo".

BALTASAR

I el President honorari i efectiu i perpetu del Consell Suprem de ca la Ninxa.

ANASTASI

Veies, tu, no cridis que de vegades, les parets es tornen de gassa, i els de l'altra banda, escolten.

BALTASAR

Ai! Tens raó; no hi pensava, que en aquesta casa, sempre hi ha roba estesa.

ANASTASI (Apart)

Avui, serà el darrer dia.

(Torna Donya Clotilde)

CLOTILDE

Caram Don Anastasi, veig que té visita.

BALTASAR

Als peus de vostè, Donya Clotilde.

CLOTILDE

Mercès.

ANASTASI

En Baltasar que ha vingut a cercar-me per a fer no sé quin negoci.

CLOTILDE

Ah! es dedica a corredories de comerç, vostè, ara?

BALTASAR

Tan com a corredor, no senyora, però pels amics, un hom ho fa tot.

CLOTILDE

Essent així, surten?

BALTASAR

Una estona; havem d'anar a mirar-nos una casa.

CLOTILDE

Del carrer de la Florida?

BALTASAR

O, no senyora!

CLOTILDE

Com que ahir en vaig veure una d'anunciada al diari.

ANASTASI

Aquesta nostra és...

BALTASAR

És el carrer major.

ANASTASI

Això mateix.

CLOTILDE

Ja!

BALTASAR

No és que estigui en venda, públicament, sap? sinó que ho he sabut per un atzar i com que es tracte d'una ganga...

CLOTILDE (Amb sorna)

Ja es veu ja, que està a la que salta vostè...

BALTASAR

S'ha de fer l'ull viu amb el negoci, Donya Clotilde.

ANASTASI

Apa, anem-nos-en, Baltasar. (Apart) M’avergonyeix el sostenir la mirada a aquesta dona.

CLOTILDE

Vagin, vagin, que no fessin tard.

BALTASAR (Cerimoniós)

Donya Clotilde, li beso la mà.

CLOTILDE

Tan de gust i bona sort.

BALTASAR

Em penso que anirà de primera.

ANASTASI

Fins a després.

(Marxen els dos amics per la porta del rebedor).

CLOTILDE

I se l'emporta, i ell, inconscient, es deixa arrossegar. Quina tarda! Aquí, la Ramoneta i el baliga-balaga de l'escrivent, estrenyent-se les mans; a baix al jardí, dintre la glorieta, els nois, xocant les boques amb brogit, i aquest home allà on va... Qui sap!... Em creia haver-me'l fet meu i em rellisca con un tall de sabó... Jo em feriré!... em feriré!...

(Es deixa caure, abatuda, en una butaca, mentre davalla el

TELÓ.

ACTE SEGON

La mateixa decoració. Han passat quinze dies des dels episodis de l'acte anterior. Al aixecar-se el teló, es troben en escena, Donya Clotilde asseguda en una butaca llegint "La Hormiga de Oro", Manuel, assegut en altra butaca, llegeix "La Publicitat"; Don Anastasi, davant d'un ventilador, està esmorzant. Irene, de peus vora el seu oncle, servint-li l'esmorzar i Ramoneta entra amb una cafetera a la mà que deixa damunt del vetllador.

IRENE (A Anastasi)

Hi vol una mica més de sucre. (N'hi ha posat dues cullerades)

ANASTASI

Tant és que n'hi posis una mica com tot un sac. Això no es sucre; és una sorra un xic dolça i res més.

IRENE

Ja diré a la Ramoneta que vagi a una altra botiga, demà.

ANASTASI

No vull dir que sigui culpa del tender. Tots els sucres d'Espanya són iguals.

MANUEL

Es sucre veritable de remolatxa; de la refineria d'Epila.

ANASTASI

No m'agrada la remolatxa. La remolatxa és un tubèrcul com les patates. Jo crec que les remolatxes s'han de donar als porcells.

MANUEL

Home.. oncle!...

ANASTASI

Clar. El sucre de veritat és el que hi ha dintre de la canya, més dolç que el nèctar. A mi, que no em toquin la canya!.

CLOTILDE (Apart)

Li posessin sacarina, potser no es queixaria.

IRENE

Hi té prou cafè?...

ANASTASI

D'això en dieu cafè?... Jo en dic suc de favons torrats.

CLOTILDE

Don Anastasi, si ens va retraient així els defectes dels queviures nacionals, acabarà per fer-nos perdre la gana.

ANASTASI

Parlo en nom del propi paladar.

CLOTILDE

I permeti'm que li digui que no és correspondre dignament a l'hospitalitat que se li ha ofert en aquesta casa, d'una manera generosa i altament desinteressada.

MANUEL

Li adverteixo mamà, que interpreta equivocadament, les queixes de l'oncle.

IRENE

És clar, li dóna un abast diferent del que posa en l'expressió...

ANASTASI

Donya Clotilde, està molt lluny del meu pensament i del meu ànim, ferir la seva susceptibilitat.

CLOTILDE

Si sempre esta rondinant. Mai no està content.

ANASTASI

Faig una simple comparació de qualitat, entre els productes continentals i colonials.

CLOTILDE

Ah, no sabia que tinguéssim que posar laboratori d'anàlisi.

ANASTASI

Com es coneix, senyora, que no ha estat mai a Cuba.

CLOTILDE

Ni me'n penedeixo.

ANASTASI

Cregui que la planyo.

CLOTILDE

M'és igual.

MANUEL

La mamà, oncle, no ha sentit mai desitjos d'emigració; el terrer nadiu li captiva més que totes les belleses que hi pugui haver més enllà del mar.

CLOTILDE

Com de fet que sí. A mi, en aquest món, ja no em queda més que el record del passat i tots els records estan en el subsòl de Vilaformosa.

ANASTASI

Senyora, faci'm el favor de no davallar a la tomba.

MANUEL

Si bé es descuida de dir-li que al sobresol, també li queda quelcom que la distrau de la pena.

CLOTILDE

Distraure-me'n, mai!

IRENE

Doncs l'alleujera, mamà.

CLOTILDE

El dolor és sempre superior a la dolcesa i per gran que sigui l'alegria entre vosaltres, que sou les branques de l'arbre de la meva felicitat, he perdut la part fonamental que és la soca.

ANASTASI (apart)

Pobre difunt! Tractar-lo de tronc d'arbre.

MANUEL

Mamà, trobo que no té respecte de la vida una veritable conformació cristiana.

ANASTASI

Vostè rai, encara, que ha tingut alguna cosa i l'ha perduda; però n'hi queden d'altres. En canvi, jo que no he tingut mai res..!

CLOTILDE

No compari, home, no compari! Encara vol tenir més, vostè, després que cada dia retira a les cinc de la matinada?

ANASTASI

Això no vol dir res.

CLOTILDE

Com que no? Tot consisteix sota el prisma en que un es mira les coses. Per mi vol dir molt.

MANUEL

Ai Irene, que ja hi som!

CLOTILDE

Li sembla bé que un home com vostè, s'hagi convertit en sereno?

ANASTASI

M'atribueix l'exercici d'una professió que no practico.

CLOTILDE

Doncs pitjor, perquè si no està al carrer com aquests modests guardians, no deu estar en lloc gaire decent.

MANUEL (Conciliador)

Potser fan el tresillo al Casino.

CLOTILDE

O un "duetto" a un altra lloc. No vull saber-ho.

ANASTASI

Compromisos ineludibles, però infantils, al cap d'avall.

CLOTILDE

No se sinceri que no n'hi ha cap necessitat. Per vostè farà. Però deuria tenir en compte, que si compleix compromisos allà on sia, per altra banda, aquí, està comprometent, de retruc, a persones que no hi tenen res que veure.

IRENE

No s'ho prengui així.

ANASTASI

No noia, no! Us ho deixo tal com m'ho donen. I en aquest moment tan transcendental de la meva vida, us anuncio, que avui prendré una resolució respecte a l'avenir. Vull canviar de règim de vida, em vull situar, orientar... no sé com dir-vos-ho, però ho faré, vaja si ho faré!

MANUEL

Oncle, calma.

ANASTASI

No em diguis res nebot; la teva sogra m'ha ensenyat les dents.

CLOTILDE

Jo no li he ensenyat res... i faci el favor de no dir-me sogra, que és un tractament molt ordinari; digui'm, mamà política.

ANASTASI

Política, al nostre poble, vol dir gardunyada.

CLOTILDE

Reina del Cel!

ANASTASI

Dispenseu-me tots, que no sé el què em dic. El cervell em bull com una olla de cols i he de meditar. M'ha tirat en cara coses que devien restar ignorades...

CLOTILDE

Vostè ho ha provocat.

IRENE

Per Déu, mamà.

ANASTASI

Un dia o altre, havia d'arribar, doncs arribarà avui sens falta.

MANUEL

Aplaci-ho oncle i pensi...

ANASTASI

Si precisament és el que vaig a fer, pensar, reflexionar, examinar el passat...

IRENE

No se'n vagi.

ANASTASI

Em convé solitud, no hi ha res com el recolliment per arreplegar idees.

MANUEL

Però no s'ho prengui tan a la valenta...

ANASTASI

Deixeu-me.

MANUEL

Això és una mar enfurismada.

IRENE

Acabi's el cafè...

ANASTASI

Ja l'he acabat.

IRENE

Prengui'n més.

ANASTASI

Encara em posaria més neguitós del que ho estic. Aquest cafè no té altra virtut que la d'excitar els nervis i ara, a mi, em convé estar temperat. (Se'n va per la porta del passadís)

IRENE

Que ha fet, mamà?

MANUEL

D'aquesta feta el meu oncle se n'anirà més lluny d'on s'arrepleguen les aigües.

IRENE

Tot per excés d’escrúpols.

MANUEL

Així quan la senyora Caterineta li va parlar, s'hagués tornat muda.

CLOTILDE

Deixa't d'imprecacions que la pobra senyora no va fer més que el que devia.

MANUEL

I creu vostè, que és l'obligació de la gent el posar la cisalla a les cases dels altres?

CLOTILDE

Quan la moral està escarnida, és un deure sagrat del comú ajudar a exterminar-ne el ferment que pugui empastifar-la.

MANUEL

Però si el meu oncle no ha donat cap escàndol.

CLOTILDE

Dius que no? Si fins el canonge Romagueres ha tingut que ocupar-se de la "cuadrila" que va, des de la trona de la catedral.

MANUEL

Això es una infàmia.

CLOTILDE

L'infàmia és no saber aclimatar-se a les bones costums.

MANUEL

Tota aquesta caterva que es dedica a bescantar-los i a portar xerroteigs a la clerecia, d'amagat, de segur que deuen ésser pitjors.

CLOTILDE

Però el món ho ignora.

MANUEL

Perquè no deu haver-hi interès en esbrinar-ho. Al mateix marit de la senyora Caterineta. Si ella estigués assabentada del que ell hi fa, a Barcelona, on hi viatja més del que la feina li exigeix...

CLOTILDE

La qüestió que no ho faci aquí.

MANUEL

És una moral molt convencional aquesta.

IRENE

Manuel, deixa-ho.

CLOTILDE

Què dius ara?

MANUEL

La veritat i no parlo exclusivament per vostè. Una sèrie de senyores que s'avergonyeixen de tot; que si una xicota ensenya les cames, els braços, l'esquena i la sia, s'esgarrifen. Veuríem que farien elles, si tinguessin alguna cosa ensenyable, quan afortunadament, no tenen més que la post d'un congre de Quaresma.

CLOTILDE

Oh, què has dit!

IRENE (Suplicant)

Calla, Manuel.

MANUEL

Ja n'estic tip de tanta moral i de tanta conferència de senyores i de robers i d'almoiners, quaranta hores i Cofradies del "Carmelo" i del... "cigarrillo"! Que s'ocupin de tota la beneficència que vulguin, però que deixin fer la seva via i viure en pau, als altres.

CLOTILDE

Perquè no hi parlaves d'aquesta manera, abans de casar-te amb l'Irene?

MANUEL

Perquè no em posava a prova com ara i perquè l'Irene està molt per damunt d'aquests nimietats.

CLOTILDE

No sabia que tinguessis tantes agalles. M'has ben sobtat, noi!

MANUEL

Ja fa massa dies que veig l'hostilitat que desplega contra l'oncle i jo tinc l’obligació de sortir-li a la defensa.

CLOTILDE

Pensa que defensant-lo, avales la seva conducta depravada.

MANUEL

I vostè pensi el que vulgui; li dic amb tot el respecte, per més que faria molt bé en pensar que si l'oncle es troba entre nosaltres, vostè més que ningú, n'ha estat l'esca.

CLOTILDE

Perquè em creia que venia amb bones intencions.

MANUEL

Perquè sabia que arribava carregat de "pesos" cubans, que havien de permetre'ns una vida regalada i l'esperança de l'herència.

CLOTILDE

Això és dir que jo pensava vendre'm les conviccions.

IRENE

Per l'amor de Déu, mamà!

MANUEL

Jo no dic que vostè vengui ni que ell compri. El que, sí afirmo, que aquí, pensant amb el cel, se'ns ha ficat l'infern a casa i no veig manera de foragitar-lo.

CLOTILDE

Està bé; el teu oncle ha dit que avui s'acaba tot. Doncs jo també us ho refermo: Avui ha d'haver-hi en aquesta casa, un gran canvi.

IRENE (Alarmada)

Mamà, on va?

CLOTILDE

No em pregunteu res; també em convé reflexionar.

IRENE

Estem perduts. Ens ha entrat la bruixa a casa i això és pitjor que la Torre de Babel.

MANUEL

O pitjor que Sant Boi.

CLOTILDE

Avui resplendirà clara l'alegria de tots plegats. No se com, però ho veig aquí dintre... (Senyalant el front) No feu escàndol fills meus. Aneu-vos-en a missa i al tornar, sabreu la resolució que hagi adoptat. Ara, deixeu que me'n vagi. He estat potser enèrgica amb Don Anastasi; potser dèspota i tot, però jo rectificaré els mal entesos que hi hagin pogut haver...

(Se'n va per la porta del passadís)

MANUEL

Com hi ha Déu si ho entenc!

IRENE

Ni jo tampoc.

MANUEL

Jo tinc por que tots pararem bojos.

IRENE

I tot per què?

MANUEL

Això pregunto jo, per què? Veuen la nostra felicitat incomparable, que ens estimem més que Paul i Virgínia; més que Zadig i Astaré més que Otelo i Desdémoda i aquí els tens per a no deixar-nos fer.

IRENE

I què farem Manuel?

MANUEL

No ho sé, no ho sé... Després que tan contenta estava la mamà, quan l'oncle ens escrigué, des de Cuba, que desitjava trobar la tranquil· litat de la resta de la seva vida, en el recés del nostre niu, al cap de tres mesos té, el niu s'ha follat i per tot venen trons i llamps a destruir-lo.

IRENE

I creus que l'oncle és capaç d'abandonar-nos?

MANUEL

El crec capaç de tot. Un home que l'avi no va tenir mai autoritat damunt d'ell, que no hi han pogut res les febres i les bales de la guerra dels ianquis, creus que ha de permetre posar-lo sota peu la mamà, per molta mamà política que em sigui?

IRENE

I si vingués una reacció?

MANUEL

Encara que tornés l'Inquisició d'en Torquemada, no veig manera d'adobar-ho.

IRENE

Qui no et diu que entre tant examinin el succeït, per a una reconciliació...?

MANUEL

El que deuen estudiar les paraules “mal-sonants” per a tirar-se per la cara. Que no veus que d'allí on no hi ha sang no es fan botifarres? Des de el dia en que la Senyora Caterineta se'n va anar de la llengua, ja vaig preveure que se'ns preparava la batalla de Lepanto.

IRENE

Ai Déu meu, jo no tinc ànim ni per anar a missa.

MANUEL

Tinga’n per a tot. Jo mira't, faig com Pilat: me'n rento les mans i vingui el que vingui.

IRENE

Cridem-los i que facin les paus d'una vegada.

MANUEL

No; fins ara el geni no l'ha tret més que ta mare i ja has vist com han anat les coses i figura't, si per fi, l'oncle s'esbrava i arrenca el seu.... semblaria la cambra única d'Espanya discutint un debat polític. Ja veuràs.

IRENE

Que vas a fer?

MANUEL

Preguntar a la Ramoneta...

IRENE

No haurà vist res.

MANUEL

No perdem res d'interrogar-la. (Toca el timbre)

(Es presenta Ramoneta per on han sortit Donya Clotilde i Don Anastasi)

RAMONETA

Mani, senyoreta.

MANUEL

Escolta Ramoneta, on ha anat el meu oncle?

RAMONETA

Ha entrat a la seva cambra.

MANUEL

Ja m'ho pensava... i que més?

RAMONETA

O, res més.

MANUEL

I com hi ha entrat?

RAMONETA

Ai, ai; per la porta Senyoret.

MANUEL

No m’entén; vull dir quin aspecte oferia...

RAMONETA

No sé que vol dir.

MANUEL

Vull dir si tenia el posat de "manso" o d'exaltat.

RAMONETA

Molt tranquil. Ha obert la porta amb tota senzillesa i s'ha ficat dintre.

MANUEL

No ha dit res?

RAMONETA

Només m'ha preguntat si havíem donat menjar al gos.

MANUEL

I què més?

RAMONETA

Res més, senyoret... que volia que em digués?

MANUEL

Res, res.

IRENE

I la mamà?

RAMONETA

També ha entrat a la seva cambra.

IRENE

Que ha fet abans d’entrar-hi?.

RAMONETA

S'ha mirat una estona la de Don Anastasi i s'hi ha escapolit de pressa.

MANUEL

Encara ho entenc menys.

IRENE

No t'ha preguntat...?

RAMONETA

No m'ha dit una paraula.

IRENE

Ja pots retirar-te.

RAMONETA (Per ella tot marxant)

Sembla la casa del “misterio” això.

IRENE

Estem com estàvem.

MANUEL

Pitjor; més intrigats perquè el que aquí han fet amb el cap, allà ho desfan amb els peus.

IRENE

Ja veig la mamà com marxa de casa i es tanca en un convent.

MANUEL

No et faci por: la mamà és d'aquelles senyores que necessiten "rienda suelta", la disciplina del convent no s'avé amb el seu desfogament. No és el mateix ésser Presidenta de la Conferència de senyores i repartir les caritats que fan els altres, que tancar-se en pany i clau en una cel· la, per a no sortir-ne sinó a toc de campana.

IRENE

Doncs pitjor perquè farà un disbarat.

MANUEL

Estigues tranquil· la, que tot això només pot acabar marxant l'únic que està en condicions de marxar; l'oncle.

IRENE

Doncs anem-nos-en a missa i tinguem confiança. Jo pregaré i al tornar pot ésser que s'hagi obrat un miracle.

MANUEL

Tens raó. No fem vaticinis que sempre resulten innocents. Et segueixo perquè tinc la seguretat de que no han d'arribar a les urpes. A més la presencia de la Ramoneta a casa, els serà un fre.

(Se sent el timbre del pis i Ramoneta travessa l'escena i va a obrir. El matrimoni resta en actitud d'expectació)

RAMONETA (Anunciant)

La senyora Caterineta i el senyor Brauli, demanen per Donya Clotilde.

IRENE

Ells hi manquen, en bona fe.

MANUEL

No sé com tenen la “sans façon” de presentar-se per aquí.

RAMONETA

Que els dic?

MANUEL

De moment, fes-los entrar. (Surt Ramoneta)

IRENE

Ara ens faran perdre la missa.

MANUEL

El que em faran perdre els estreps si no ens en anem de seguida.

IRENE

Calla, que venen.

CATERINA

Déu els guardi; què tal, com segueixen?

IRENE (Encaixant)

Bé i vostès?

BRAULI

Hola Manuel, a punt de sortir?

MANUEL

Sí senyor, ens en anem a missa d'onze.

CATERINA

Tan tard? Aquesta és la missa dels desvagats.

BRAULI

Dels ressagats. Les onze!... És molt alt el sol ja.

CATERINA

I Donya Clotilde?

IRENE

Bona, gràcies a Déu.

BRAULI

Que no és a casa?

IRENE

Sí senyor. Que l'han de veure?

CATERINA

És clar que l'hem de veure.

MANUEL

Avisa-la Ramoneta. (Aquesta surt).

CATERINETA

Veníem a parlar-li de la tómbola que organitzem per la Beneficència.

BRAULI

Una cosa o altra havem de fer; no els sembla? No veuen que hi ha tanta misèria...

MANUEL

O sí, ja ho pot ben dir ja; molta misèria i molta maldat.

BRAULI

Calli home; es veu cada pinta disfressada d'obrer parat...

MANUEL

Moltes disfresses, sí senyor; n'hi ha que tot l'any en van de disfressats en sense ésser obrers en atur forçós.

BRAULI

Es refereix a Don Sever, el llibreter, veritat?

MANUEL

A tota la banda que patim de Severs tartufs i a les respectives cònjuges, que porten la felicitat a domicili.

CATERINA

Què vol dir, Manuel?

IRENE

Ca no res; és que està de broma.

BRAULI

I comprenc que ho estigui.

CATERINA

I tal! Si ara no n'està...

BRAULI

Menys ho estarà a la nostra edat.

MANUEL

Però de que es queixen? Encara volen més humor vostès, que fins tenen temps per a fer tómboles?

CATERINA

No veu que ho fem pels pobres?

BRAULI

Si per nosaltres enlloc d'un divertiment encara és un sacrifici.

IRENE

És clar, és clar!

RAMONETA (Tornant)

Diu Donya Clotilde que ara no els pot rebre.

BRAULI

Eh?

CATERINA

Això ha dit? I sap que sóc jo qui demanda?

RAMONETA

Sí senyora. I m'ha encomanat que els digués que facin el que convingui, que ella esta conforme en tot.

CATERINA

Que és estrany que no vingui a dir-nos-ho ella mateixa.

IRENE

Retira't Ramoneta.

MANUEL

No en facin cas.

BRAULI

Què passa Irene; quins papers són aquests?

IRENE

No ho sé; no deu trobar-se gaire bé la mamà.

BRAULI

No acaben de dir-nos que està ben bona.

MANUEL

Ja els ho diré. Fa una temporada que les bones obres l'han empatxada i més que les obres, els manobres... i res! Que li deu haver vingut una crisi de nervis, vet aquí.

CATERINA

A tots ens dóna prous trasbalsos.

MANUEL

Jo li proposaria un vot de censura. Les Presidentes no tenen dret a patir dels nervis.

BRAULI

Vostè, s'ho pren en broma i ha de saber que sinó fos per l'amor al pròxim, jo no m'hi embolicaria amb tómboles i conferencies.

MANUEL

I l'ésser considerat com una bona persona, que no val aquest sacrifici senyor Brauli?

BRAULI

Se'n pot fer de més i de menys.

CATERINA

No tots són del tarannà del Senyor Anastasi.

MANUEL

Que en tenen que dir del meu oncle?

IRENE

Manuel, calma.

CATERINA

Res, home. Que si tothom fes com ell, pobres... dels pobres!.

MANUEL

El meu oncle, perquè ho sàpiga, la caritat no la fa a toc de trompeta.

BRAULI

Però que vol dir que en fa ell d’almoina?

MANUEL

Si senyor i d'amagat. En canvi fa de present, el que d'altres han de fer d'una manera clandestina. M’entén senyor Brauli?

CATERINA

Pecat amagat és mig perdonat.

BRAULI

Del que els ulls no veuen, el cor no en dol.

MANUEL

Però no creiem tots plegats, nosaltres que als ulls de Déu no escapa cap mala acció?

BRAULI

Ho veurà, ho veurà...

MANUEL

O és que es creuen aquests senyors que s'esbargeixen per Barcelona, sense fre ni brida que els deturi, que allí no cauen a la multa?

BRAULI

Parla per Don Sever, ja ho deia jo...

MANUEL

També li he dit que n'hi han uns quants, d'inèdits, de Dons Severs...

BRAULI

Doncs miri: aquí no se'n sap res, res!... De manera que com si no existissin...

CATERINA

Ben net.

MANUEL

I la consciència?

CATERINA

Si la seva consciència es carrega de pecats, ningú no s'ha de preocupar per ells, d'acudir al Tribunal de la Penitència...

MANUEL

Es coneix que els fan més por els Tribunals dels que fa de Procurador el Senyor Brauli... Anem Irene.

IRENE

Espera un moment.

CATERINA

No; per nosaltres no estiguin; ja ens en anem.

IRENE

Passi una altra hora, senyora Caterineta.

CATERINA

Ja pot dir-li a la seva mamà que si vol veure'm, que m'enviï un avís.

BRAULI

I li participo, Manuel, que me n'he dut una gran sorpresa. Jo em creia que el gendre de Donya Clotilde les nostres coses se les mirava amb més simpatia i fins, perquè no dir-ho? Amb més respecte.

MANUEL

Ja l'entenc, ja, senyor Brauli.

BRAULI

Perquè cregui que la nostra labor d'abnegació i heroisme...

MANUEL

Sí senyor; conec totes les heroïcitats i tots els despreniments. Estic a l'"intríngulis" de moltes labors. Llàstima de partit laborista que està per a fundar...

BRAULI

Jo que em figurava que vostè seria un "adalid" entusiasta de la nostra Institució...

MANUEL

Em fa por el contacte amb... els Dons Severs...

CATERINA

No tots són com ell, gràcies a Déu.

MANUEL

Res, que no vull que puguin dir-me allò de "tal hi va que no s'ho creu"...

CATERINA

Ah Manuel!... Va per mal camí.

MANUEL

Que hi farem! Jo les bones obres les faig "mano-mano" amb la Irene i la resta de gent, m’angunia. No hi puc fer més. Es una desgràcia no haver nascut per fer de ramat.

BRAULI

Vaja anem Caterineta, que en Manuel i l'Irene tenen pressa.

MANUEL

Sí senyor que en tenim i em sembla que quan arribarem a missa, ja hauran girat el missal. També ens en confessarem, per això.

CATERINA

Sí, sí, anem que encara hem de veure a les altres companyes de Junta.

BRAULI

Vaja fins a una altra.

MANUEL

Passin-ho bé.

IRENE (Fent-ho)

Els acompanyaré fins a la porta.

CATERINA

No es molesti, Irene.

IRENE

No en mancaria d'altra.

(Queda sol en Manuel i torna de seguida Irene)

IRENE

Vaja que n'has fet un gra massa.

MANUEL

Llàstima com no n'he fet tota una espiga enlloc d'un gra sol. Creu que ja en tenia ganes... m'han vingut com l'anell al dit. Au, posat el capell i anem-nos-en.

IRENE (Posant-se'l)

Vejam quina sorpresa trobarem al tornar.

MANUEL

Que sigui el que Déu vulgui; ja no ens hem d'encaparrar més.

(Se'n van els dos per la porta del rebedor)

RAMONETA

Quina casa més estranya! Passen unes coses que sinó que una les veu no les creuria. I tota la culpa és d'aquesta Donya Clotilde. És dolenta, ara ho veig clar. Ja tenia raó en Francisquet és una gata moixa. I el pobre de Don Anastasi si no s'hi “quadra”, el farà passar per l’adreçador. L'un és la flama i l'altre l'estopa. Però em sembla que l'oncle de Cuba, abans de passar per l'adreçador, passarà la porta i els dirà: Alanta! Jo només en tinc pena pels joves que, pobrets! s'estimen com dos orenetes. Ves, com jo i en Francisquet! i avui no ve el meu xicot; que és estrany! És clar que avui és diumenge i no té despatx. Tanmateix així i tot, ell sempre troba excusa per presentar-se. (Se sent el timbre) Ah, truquen! potser és ell.

(En efecte. Ramoneta introdueix a Francisquet en persona, està xiroi com sempre)

FRANCISQUET

Hola, aurora boreal!

RAMONETA

Ara estava pensant en tu.

FRANCISQUET

I jo et tornava la pilota i també et tenia dintre el magí. Veus l'eficàcia de la transmissió de pensament? No hi ha pas moros a la costa?

RAMONETA

S'han tancat a la seva cambra a fer oració em sembla. I a què has vingut?.

FRANCISQUET

A veure't.

RAMONETA

I a que més?

FRANCISQUET

A admirar-te!

RAMONETA

Res més?

FRANCISQUET

Encara vols que vingui a fer més coses?

RAMONETA

I si surten?

FRANCISQUET

Tinc guardada la retirada. Si surten els "moros" els diré que porto aquesta carta pel senyoret que no és altre que un sobre que conté l'anunci del futbol d'aquesta tarda. El senyoret no pot sortit perquè l'he vist que se n'anava amb la senyoreta Irene.

RAMONETA

Ah trapacerot! martingaler!...

FRANCISQUET

Què vols que em concreti mirant-te des de el carrer per la part de darrera perquè se m’encartoni el coll, com a les cigonyes? També m'agrada el contacte, noia! (S'hi apropa).

RAMONETA (Esquivant discretament)

No curaràs mai!

FRANCISQUET

Ni ganes que no en tinc. Al contrari, és una malaltia crònica, més crònica, que els escrits d'en Marius Aguilar a l'Esquella de la Torratxa.

RAMONETA

Mentider!

FRANCISQUET

Incrèdula! Que no veus que el meu amor és com les mines de carbó d'Astúries que com més en trauen més en queda? Com un pou "fondo molt fondo", que com més galledes d'aigua en trauen, més n'hi entra? com...

RAMONETA

I m'estimaràs sempre, sempre?

FRANCISQUET

Tota aquesta vida i les altres vides que vinguin després. Ah i quan em mori, aplicaré la metempsícosi que explicava en Pitágoras... és a dir, que el meu esperit passarà d'uns cossos a uns altres, fins que trobi el teu. I si et tornessis a casar amb un altre, vindria cada nit a estirar-te els peus.

RAMONETA

I quan ens casarem Francisquet?

FRANCISQUET

Quan vulguis; si vols, demà mateix.

RAMONETA

Home, demà no pot ésser.

FRANCISQUET

O demà passat o l'altre... com més aviat millor. I que et consti que ho faig, demés del molt feliç que he d'ésser al casar-me amb tu, per a fer dentetes a Donya Clotilde.

RAMONETA

Vols dir que n'hi farem?

FRANCISQUET

Però que no hi lluques noia? Que no ho vares conèixer aquell dia que ens va atrapar com fèiem jocs de mans? Els ulls li espurnejaven plens de sensualisme; les narius se li obrien i tancaven amb voluptuositat, pels llavis, que se li posaven de punta, n'eixia una flama de luxúria... Ens té enveja, creu-me.

RAMONETA

Ets un barret de rialles.

FRANCISQUET

I tu un capell de felicitat.

RAMONETA

Però als homes us agrada molt de canviar de capell...

FRANCISQUET

Per mi, ets prenda insubstituïble.

RAMONETA

Llengua! Qui sap! Tots el homes de promesos sou una cosa i prometeu “l'oro i el moro” i després, si t'ho he dit no me'n recordo.

FRANCISQUET

Però que no ho saps que ets la mestressa absoluta del meu jo? Que en faràs el que et doni la gana? Que seré un calçasses, un pare-pedàs, o un Joan Doneta?

RAMONETA

Déu t'escolti.

FRANCISQUET

Que t'estimaré a cada hora, que sortirem a carícia per minut i a abraçada per àpat, amb propina?

RAMONETA

Ara. Així m'agrades. Parlant d'aquesta manera ja t'entenc. Sempre has de parlar-me igual i has de deixar de llegir novel· les...

FRANCISQUET

No tinc temps, per tantes coses. Les novel· les van bé als ximples que les dones els les han de pintar, amb paraules estrafolàries, els homes que no les coneixen ni pel forro de l'abric. Des de que sóc el teu xicot, prou novel· les. Perquè la mecanografia... (fa anar els dits) m'ha fet perdre la lectura. Tu ets la meva novel·- la principal i vivent. El teu cap és la portada; el teus ulls la narració; la teva boca petonera, la descripció de tons i colorius i tot el... teu conjunt de dona, la conclusió amb epíleg i post scriptum.

RAMONETA

I no t'avorrirà mai de llegir-la?

FRANCISQUET

No podria. Perquè cada capítol, cada dia, serà nou i cada passatge, enclourà encants més nous encara.

RAMONETA

Així digues que tindrem la vida a l'encant?

FRANCISQUET

A la borratxera de "carinyo" continua. A casa nostra, no hi haurà diners perquè donen molts mals de cap i fan perdre temps... però de lo altre? n'hi haurà per tots indrets i al rebost, enlloc d'una tenalla de confitat, hi tindrem una gerra d'estimació de "repuesto".

RAMONETA

"Bueno" Francisquet, potser que diguéssim “salavanta la sasión”.

FRANCISQUET

S'interromp per poca estona. Aquesta tarda, al Prado, hi retornarem.

RAMONETA

Molt ben pensat.

FRANCISQUET

(Marcant com si ballés)

Com les hi marcarem!... Només de pensar-hi les cames ja em belluguen.

RAMONETA

Au ves-te'n. (Se sent el timbre del pis) Ai calla, que han trucat.

(Ramoneta surt per la porta del rebedor i torna seguida de Don Baltasar).

BALTASAR

Encara no s'ha llevat?

RAMONETA

Sí senyor; avui fins ha esmorzat i tot.

BALTASAR (Admirat)

Ha esmorzat dius? Aquest home no es deu trobar bé... Hola, jove!

FRANCISQUET

Déu el guardi, Don Baltasar.

BALTASAR

No ets el secretari particular d'en Manuel, tu?

FRANCISQUET

Secretari particular d'ell i de "La Diligenta, S.A."

BALTASAR (Amb intenció)

Que potser estàveu de tràfecs?

RAMONETA

Ai no senyor, no.

FRANCISQUET

He vingut a portar aquesta carta per Don Manuel sinó que...

RAMONETA

Ara resulta que és a missa, sap?... Que vol que avisi a Don Anastasi?

BALTASAR

Sí noia, que duc un xic de pressa.

FRANCISQUET

Bé Ramoneta ja l'hi donaràs, eh?

RAMONETA (Prenent el sobre)

Conformes.

FRANCISQUET

I digues-li també l'encàrrec.

RAMONETA

Bé home.

FRANCISQUET (Baixet tot passant)

Tira-la al fogó, sents?

RAMONETA

Marxa tranquil.

FRANCISQUET

Ves d'on ha sortit, ara, aquest carquinyoli florit! (alt) Don Baltasar... servidor de vostè.

BALTASAR

(Que estava mirant pel finestral del fons)

Adéu, jove.

(Marxen Francisquet per la porta del rebedor i Ramoneta ja havia sortit abans per la del passadís)

(Don Baltasar queda sol i es passeja per l'escena)

ANASTASI

Bon dia, Baltasar.

BALTASAR

Com es coneix que has tret el nas a fora, que saps que fa bon dia.

ANASTASI

Creu que no m'he mogut d'aquí dins.

BALTASAR

Doncs ho deus haver conegut amb l'olor.

ANASTASI (Nerviós)

Bé... home!

BALTASAR

I bé, com estan els ànims per aquesta tarda?

ANASTASI

Per fer... què?

BALTASAR

Per a una "gira" campestre.

ANASTASI

On?

BALTASAR

Al molí de les nogueres.

ANASTASI (Veient-lo venir)

I qui serem?

BALTASAR

Qui vols que siguem? Els de sempre. Els quatre de l’acordió i...

ANASTASI

I qui més?

BALTASAR

I les aprenentes de "divette" del "Platinado"

ANASTASI (Amb sorna)

Bona companyia!

BALTASAR

Serà una xerinola digna de passar a l’historia.

ANASTASI

Ja!

BALTASAR

Havem llogat, de més a més, dos músics, passavolants, de guitarra i bandúrria, per a marcar-hi unes quantes havaneres, al final. Jo sóc l'organitzador!

ANASTASI

No podia pas ésser ningú més.

BALTASAR

Que et penses que sóc com tu, que cada dia et tornes més murri? Ara mateix sembla que t'hagin girat de l'inrevés, com a una americana vella. Faràs mala fi tu, Anastasi! Si no et centres altra vegada, et pronostico que acabaràs fent-te frare de la trapa.

ANASTASI

No sé perquè ho dius!

BALTASAR

Si no sembles el d'abans. Al casino, ja se n’adona tothom que no marques postura. Sempre estàs ensopit i gastes un humor de mil dimonis.

ANASTASI (Enèrgic)

Ja vaig dir-te l'altre dia, que aquesta manera de viure, s'ha de acabar!

BALTASAR

No em facis riure!

ANASTASI

T'ho dic seriosament. Tu i jo, avui, ens mirem el món d'una manera molt diferent.

BALTASAR

A tu t'han donat alguna cosa...

ANASTASI

No m'han donat res, perquè no necessito que em donin res. Et dic que he pensat molt sobre la nostra vida i he comprès que no puc continuar-la.

BALTASAR

Però que parles de bo de bo?

ANASTASI

I en tant com hi parlo! Escolta, Baltasar: que no t'ha quedat mai temps, encara, per a analitzar la nostra marxa?

BALTASAR

No em vull preocupar per res. Tu i jo vàrem passar la mar per a fer fortuna, havent treballat com a negres, però l'hem feta. Doncs, ara, a gaudir-ne i llestos!

ANASTASI

I fer el "maco" davant de dones pintades, sols perquè a la butxaca hi portem una cartera plena de bitllets, en dius gaudir?

BALTASAR

Naturalment.

ANASTASI

I viure i fer sempre el mateix, sense cap sostrac, sense emocions, passant dies com aquell que gira fulls d'un llibre avorrit, esperant trobar una pàgina que ens alegri, que sabem, per endavant, que no havem de trobar-la?

BALTASAR

Deixa't de llibres i de cançons i de "cuentos". Nosaltres ja havem fet a tots i no ens hem de posar cabòries.

ANASTASI

Cabòries en dius del pensar? Que no saps, amb aquest pas, quina serà la nostra fi, la teva fi?

BALTASAR

No me n'he preocupat mai, t'he dit.

ANASTASI

Doncs tu acabaràs morint a les mans de la teva minyona, vella i esllanguida, com els capons rostits que et porta a taula els dies de les grans festes.

BALTASAR

I gràcies.

ANASTASI

I no et remou els sentiments i el cor de pensar que quan finis no hi haurà ningú que et clogui les parpelles?

BALTASAR

Que me les deixin obertes! Ves amb que em surts tu ara amb això de les parpelles! Morta la bèstia, morta la ràbia. (Amb ironia) I després que tu estàs en diferents condicions que jo. A tu, te les tancarà el teu nebot.

ANASTASI

No ho sé!

BALTASAR

O la seva dona o Donya Clotilde.

ANASTASI (Ràpid)

Deixa-la estar a Donya Clotilde.

BALTASAR

Però noi qui t'empeny?... Perquè m'hi portes per aquests viaranys?

ANASTASI

Per que m'ho mana la reflexió.

BALTASAR

Bé ja ho veuràs. No ens hem de disputar ni enfadar-nos per aquestes petiteses. Deixem-nos de discussions i compto amb tu a les tres i mitja de la tarda. Ja passaré a cercar-te com altres dies.

ANASTASI

No passis, perquè no vindré.

BALTASAR

Encara que tingui que portar-te a braç o a rossegons... si que estaríem frescs!...

ANASTASI (Resolt)

Et dic que no vindré.

BALTASAR

El diable que t'entengui!

ANASTASI

Ja n'estic tip de que ens assenyalin amb el dit.

BALTASAR

Ah, per això estàs? Tot són enveges! Deixa-la estar a la gent.

ANASTASI

Ja m'he esgarriat prou i vull tornat pel bon camí.

BALTASAR

Ai, ai, ai...

ANASTASI

I tanco la butxaca... i mira't, ja no en vull ésser més de "pagano".

BALTASAR

Fins avar et vols tornar?

ANASTASI

Em vull tornat com em doni la gana i tu no tens que fer-ne res.

BALTASAR

Però quina manera de parlar és aquesta; que estàs enfadat amb mi potser?

ANASTASI

No ho sé.

BALTASAR

Doncs perquè em tractes d'aquesta manera?

ANASTASI

Perquè tu i només que tu has estat el causant de la meva desgràcia.

BALTASAR

Ah, ja ho entenc home! A la "cuenta" hi deu haver hagut "jolgorio doméstico"...

ANASTASI

No hi ha hagut res!

BALTASAR

I què has de dir-me a mi? La sogra del teu nebot que forma part del cor de beates, et deu haver tirat "llamada".

ANASTASI

Ets un impostor!

BALTASAR

I tu un bleda! Ara, ho veig clar: has capitulat per l'arrogància de Donya Clotilde.

ANASTASI

Que la deixis estar, et dic.

BALTASAR

Ja m'ho has dit abans, home; no cal que ho repeteixis. Conserva-la bé í digues-li que et posi pantalons de curt i "babadero" que faràs més patxoca.

ANASTASI

Estúpid!

BALTASAR

I que et faci anar a la processó amb atxa.

ANASTASI

Imbècil!... si no te'n vas...

BALTASAR

No et posis "farruco" que no et cal fer mèrits. No veus que estem sols i ja ens coneixem prou gràcies a Déu?

ANASTASI

Tant de bo que no t'hagués conegut mai, que m'hauria estalviat de saber que ets un ximple.

BALTASAR

Fes-te de la Guàrdia d'honor i de la vetlla nocturna per anar en cos i ànima als llims, que és “l’Edèn” que et deu reservar la posteritat, en premi a la teva constància cursi.

ANASTASI

No sé com no et mesuro amb la mà, la cara gruixuda que tens.

BALTASAR

I vés a visitar malalts i presos que diuen que valen moltes indulgències...

ANASTASI

Ves-te'n, immundícia de cabaret.

BALTASAR (Tot marxant)

Pobre noi! Víctima dels “arrebatos” d'una "jamona" xardorosa...! ja, ja, ja!...

(Anastasi queda abatut i es deixa caure en una cadira. Es refà poc a poc).

ANASTASI

Ara en aquesta casa hi estic més malament que si em trobés al penal de Figueres. Quan vegi a aquesta dona, li parlo clar i Santes Pasqües. Ja ho veig que ella ho ha fet tot pel meu bé i que he d'estar-li agraït.

CLOTILDE

(Abans de marxar Don Baltasar ja havia tret el cap per la porta del passadís. Ara entra poc a poc. Les primeres paraules, les diu des de el llindar de la porta).

CLOTILDE (Apart)

I per mi, ha renyit amb el seu millor amic. Fóra el moment a propòsit per a donar-li una satisfacció. No sé com emprendre'l.

ANASTASI (Adonant-se d'ella)

Ah, ella! No tinc coratge per a parlar-li. (ap.)

(Pausa angoixosa. De tant en tant es miren de cua d'ull, veient-se'ls-hi la lluita interna per rompre el foc. Es passegen amunt i avall en sentit contrari. Anastasi tus)

ANASTASI

Ejem!

CLOTILDE (Girant-se ràpida)

Com?

ANASTASI (Va per a parlar-li i es conté)

Res... que m'havia vingut tos.

CLOTILDE

Ah. (Segueixen passejant. Ara esternuda) Atxim.

ANASTASI

Què deia?

CLOTILDE

No, no. És que havia fet un esternut.

ANASTASI

Ah, ja!

CLOTILDE (Apart)

Bah, bah, decidim-nos.

ANASTASI (Apart)

"Nada, nada", acabem-ho que això és pitjor que passar la febre "amarilla".

CLOTILDE ANASTASI

Don Anastasi! Donya Clotilde!

(Es criden a l'hora l'un a l'altre)

CLOTILDE

Digui, digui.

ANASTASI

No senyora, parli vostè que m'ha semblat que volia dir-me quelcom.

CLOTILDE

De cap manera. Ha estat vostè que he sentit...

ANASTASI

No; vostè m'ha anomenat com si m'anunciés que em posés en situació d'escoltar-la.

CLOTILDE

Doncs bé; ja li parlaré, no som dues criatures vergonyoses per anar amb rodeigs. He de parlar-li i he de fer-ho per que del que li he dit abans cal que posi els punt damunt les ii.

ANASTASI (Resignat)

Posi tot el que li sembli, que aquí estic per a escoltar-la.

CLOTILDE

Jo amb vostè, he estat cruel, Don Anastasi.

ANASTASI

No senyora.

CLOTILDE

He estat dèspota, violenta, intransigent, incivil...

ANASTASI

Que no senyora!

CLOTILDE

Sí, sí, sí...

ANASTASI

Li dic que no!!

CLOTILDE

Ara me n'adono. He donat lloc a que formi un concepte de mi, molt diferent del que sóc en realitat i no he pogut menys. La vehemència és en mi un dels defectes que ha contribuït a fer-me malveure als ulls de vostè quan en altres persones els hi resulta una qualitat que els fa agradables...

ANASTASI

No ha estat res del que em diu.

CLOTILDE

Ho he estat i no mereixo perdó. Sinó que és clar, vostè que té més coneixement que no pas jo, se'n val i pretén traure importància al meus exabruptes.

ANASTASI

Jo no en tinc de coneixement; sóc un poca-solta, cregui'm i de bo, no ho he estat mai.

CLOTILDE

Ho és sense que s’adoni compte i ara he acabat de convèncer-me’n, al veure l'esdevingut amb el que era el seu millor amic.

ANASTASI

Com! Ha vist?...

CLOTILDE

Ho he vist i ho he sentit tot. Abans de marxar Don Baltasar, anava a irrompre a aquesta sala per a esbargir-me a la llum i l'aire que entren del jardí i la discussió, m'ha privat de sorprendre'ls.

ANASTASI

Ah!...

CLOTILDE

No s'avergonyeixi. Si vostè s'hagués vist com l'he pogut veure jo!... Estava sublim, majestuós, i jo m'he trobat petita i confosa al seu costat.

ANASTASI

No; no m'ho digui...

CLOTILDE

Sí que li he de dir i li he d'obrir el cor; ara és l'hora propícia. Escolti'm Don Anastasi: Quan vostè vingué a aquesta casa, em vaig creure que Déu me l'enviava al meu emparament, perquè jo, com a bona jardinera, tingués cura de vostè, com una delicada flor; com un preceptor està consagrat a l'elevació d'una criatura confiada a la seva tutela.

ANASTASI

Sí, sí, molt bé. Que és bonic això!

CLOTILDE

Compenetrada d'aquesta missió, volia fer de vostè un home auster, honrat, batallador, perquè pel sol fet d'ésser oncle d'en Manuel, fos el representant i el cap d'aquesta família davant del món. I jo malaurada de mi, no he tingut el do d'atracció que cal per aquestes empreses i enlloc d'atraure-me'l amb suavitat, el feia marxar lluny, amb aspror. Esborri el mal que li he fet i no se'n vagi; oblidi el passat i quedi's. I si algú ha de deixar aquesta casa, com a causant de tantes tortures, seré jo que aniré a passar el dies que em resten de vida, en la solitud i en la penombra d'un monestir.

ANASTASI

De cap manera. Vostè no es mou d'aquí, primer que tot, és la seva filla.

CLOTILDE

Sí sí; me n'aniré i... miri: faré ganxet, brodaré, faré canastretes, tindré cura dels malalts...

ANASTASI

Li dic que primer és la seva filla.

CLOTILDE

Ja té al seu marit, ella.

ANASTASI

Els marits tots són un colla d'imbècils que no saben ésser el consol de les esposes, com ho són les mares per les filles.

CLOTILDE

En Manuel és bo.

ANASTASI

I si avui per demà, ha d'ésser àvia...? Ah no.

CLOTILDE

Es quedarà vostè per a ésser el puntal de tots.

ANASTASI

Impossible. Ocuparia un lloc que no em pertany. Semblaria com si jo li hagués fet una traveta per a fer-me l'amo de la situació. Dic que ho rebutjo.

CLOTILDE

No pot desertar aquest lloc d'honor.

ANASTASI

Ca... jo sóc el que ha de marxar perquè aquí dins en aquesta llar, hi reneixi l'alegria que hi regnava abans de venir a revolucionar la placidesa amb la meva vida desenfrenada. Em dedicaré a passar la vida pel mar com Ulisses i Simbad el Marí. Veuré l'eixida i la posta de sol cada dia; aniré per damunt de la superfície de les aigües contemplant des de coberta, el llom del mar, com hi salten els dofins i els taurons, com passen les gavines arran del vaixell...

CLOTILDE

No; vostè no es pot moure.

ANASTASI

Sí, sí i de seguida. Però abans d'agafar les maletes que ja tinc preparades i de partit per a sempre, també li vull obrir el cor, l'ànima i totes les potencies del meu ésser, i explicar-li el perquè d'aquesta vida que he menat fins avui i que ara em foragita. Aquesta vida repugnant, ha estat la conseqüència de les circumstàncies que he trobat en aquesta casa. Els nois, egoistes, no pensaven més que en llur amor; vostè en el record del difunt; fins la Ramoneta em tenia pitjor que a un moble i jo em trobava sol, tan sol i abandonat... que miri: en Baltasar, em porta a un món, que jo desconeixia ple de rialles i brogit i són dos coses tan agradoses... que sense mirar el mal que feia als que em voltaven, al seu bon nom precisament, a mi mateix, i per a distraure una...

CLOTILDE

Què?...

ANASTASI

No sé com dir-l'hi... una passió... no! una "estima"... tampoc!... una mena de calor... bé, això!... una mena de calor que pujava de "fondo" molt "fondo" envers a ...

CLOTILDE

A qui?...

ANASTASI

Ah per què l'hi he de dir? És una confessió feixuga; deixem-ho, no en parlem.

CLOTILDE

Al contrari, digui, digui; si em plau d'escoltar-lo. Aclareixi'm aquest dubte, aquesta sospita esperançadora...

ANASTASI

Al veure que tots estaven amoïnats, cada qual pel seu cantó i que no s'adonaven, tan sols, de la meva presència...

CLOTILDE

Per que vostè no volia... que més desitjava jo, pobra de mi, que prodigar-li totes les atencions.

ANASTASI

Si sempre em retreia el difunt pel rotllo i la veritat, jo em pensava que vostè no volia preocupar-se dels vius...

CLOTILDE

O, quina equivocació...! Però que n'ha vist mai cap de vídua que no anomeni sempre el seu marit, quan esta davant d'un home que li interessa’s.... ai!

ANASTASI

Eh?... digui!... digui!

CLOTILDE

No; no cal que ho acabi de dir, perquè ja m'ha entès de sobres...

ANASTASI

De manera, que jo li sóc una mica...?

CLOTILDE

Sí. I jo a vostè?

ANASTASI

Una immensitat.

CLOTILDE

Don Anastasi!

ANASTASI

Donya Clotilde!

CLOTILDE

Jo que em creia que li era antipàtica!

ANASTASI

I jo que em figurava que li era repugnant!

CLOTILDE

Quanta follia! Senyor, el que m'han fet dir els gelos!

ANASTASI

Quant de temps de viure al desert i de badar! El que jo he fet pel despit d'una indiferència que no ha existit mai!

CLOTILDE (Amb dolcesa)

I encara vol marxar... ara?

ANASTASI

Encara que em volguessin traure a cops d'escombra me n'aniria... i vostè?

CLOTILDE

D'aquí no poden traure-me'n més que els enterramorts convertida en despulles.

ANASTASI

Clotilde!

CLOTILDE

Anastasi! (Es donen les mans).

ANASTASI

L'estimo... T'estimo...

CLOTILDE

Quanta joia!

ANASTASI

Malaguanyat temps que hem perdut!

CLOTILDE

El recobrarem; i cal pensar que ara, a la tardor de la nostra vida, entrem a l’època de la felicitat.

ANASTASI

Per fi queda estes el tractat i no serà com el de Locarno, de Cannes, de Ginebra i tants d'altres que han celebrat els pares de les pàtries per a no complir-lo. Aquest nostre no tindrà rescissió i per tal de que no pugui sortit ja mai del plec que el clou a la llum, i per que no s'evaporin les lletres d'or que l'han redactat, deixa que precinti la cira vermella de la teva boca, amb el segell de la passió del meus llavis.

CLOTILDE

Anastasi! (S'abracen i ell va per besar-la, però els sorprèn Ramoneta que ve de la porta del passadís, arrenca un crit i torna a marxar i MANUEL i IRENE que venen pel rebedor)

RAMONETA

Ai!

MANUEL

Tableau!

IRENE (Persignant-se)

Reina Santíssima! Això és un somni!

CLOTILDE

Veniu, fills meus que la meva promesa s'ha complert.

MANUEL

Ja no sé si estic despert o veient un somni de color de rosa!

IRENE

Quina alegria.

ANASTASI

No us alarmeu que no haveu vist més que la realitat. Legalitzo la meva situació i ens casarem al comptat rabiós. Per aquesta casa hi corria una flaira d'amor, capaç de despertar, per a gaudir-lo, als que tinguessin els sentits més atrofiats. Gràcies a ell, s'han acabat els mals entesos perquè l'amor tot ho dulcifica i fa miracles dels mes grans, puix esta provat que l'amor, quan existeix de veritat, com existeix en vosaltres, a la fi acaba per encomanar-se.

TELÓ