Es necessita una oficiala - passatemps en un acte - 1.927

ES NECESSITA UNA OFICIALA

PASSATEMPS EN UN ACTE

Teatre Mundial 1927

PERSONATGES

MARIA

MATILDE

ALFRED

SENYOR LLOFRIU

DEPENDENT

L’acció a Barcelona, als nostres dies.

Dreta i esquerra les de l’actor.

ACTE ÚNIC

L’escena passa al rebedor del pis on viu el matrimoni Maria i Alfred en un carrer de l’antiga Barcelona i en el qual té el taller la primera. Al fons una porta que dóna a un despatx; a la dreta una porta vidriera que, quan esta oberta, deixa llegir al vidre de manera obliqua de l’esquerra de baix a dalt “Modista”. A l’esquerra en primer terme una porta que condueix al cosidor i en segon terme altra porta que mena a les habitacions particulars. Cadires i sofà de “rejilla”, una taula de centre amb figurins i revistes; algun quadre-paisatge, telèfon, etc.

ESCENA PRIMERA

(Al aixecar-se el teló estan en escena, asseguts, ALFRED i SR. LLOFRIU)

LLOFRIU

De manera que vostè és el marit de la mestressa del taller?

ALFRED

El mateix que li parla i l’escolta.

LLOFRIU

Essent així ja tinc la cosa més avançada.

ALFRED

Vostè dirà què el porta doncs, senyor Llofriu.

LLOFRIU

Vinc per una missió sacratíssima.

ALFRED

No m’espanti!

LLOFRIU

És a dir que sóc un mandatari de tercer persona.

ALFRED

Suposo que no ve a portar-me un desafio; car no crec que cap dels companys de la societat hagi rebut un ultratge de part meva.

LLOFRIU

Defugi aquestes suposicions. La meva visita és amb propòsits de contractar.

ALFRED

M’intriga!... I ha d’ésser amb mi el contracte?

LLOFRIU

Amb Donya Maria Vives.

ALFRED

Ah, la meva dona!

LLOFRIU

I l’altra part contractant és la meva germana. M’explicaré. Ahir vàrem llegir a La Vanguardia l’anunci que va fer inserir, segons sembla, la seva senyora, del qual suposo ja deu estar-ne assabentat.

ALFRED

En efecte; em penso tenir una vaga idea, com si hagués sentit a dir a la Maria...

LLOFRIU

Que “se necesita buena oficiala costurera, inmejorables referéncias” etc. etc.

ALFRED

I la “costurera” de les referències...?

LLOFRIU

Exactament: la meva germana.

ALFRED

“Vaia” una casualitat, home... què havia d’anar a pensar...

LLOFRIU

Ni jo tampoc em creia que la nostra amistat pogués arribar a tenir una tònica més íntima en el cas de que sigui admesa.

ALFRED

Ai caratsus! Ho celebro, home.

LLOFRIU

El mateix li dic, i tant és així que, ara, fins desitjaria veure a la futura principal.

ALFRED

Per que? Per parlar-li de l’admissió de la nova oficiala?

LLOFRIU

Es clar!

ALFRED

Fugi home d’això no se’n parla més. La seva germana entrarà aquí com a oficiala major, per alguna cosa ha de servir la nostra amistat de “La Lira”.

LLOFRIU

Així creu que no és necessari...?

ALFRED

En absolut. Vostè se’n va a casa i la seva germana ve tot seguit a prendre possessió del càrrec. Vull donar una sorpresa a la dona tan apurada que és troba!...

LLOFRIU

I si la senyora Maria estigues compromesa amb una altra?

ALFRED

Li faria rescindir el compromís. No faltaria mes! No soc el cap i ordenador de la família?

LLOFRIU

Sentiria que la nostra pretensió pogués portar-los la mes mínima molèstia i indisposició.

ALFRED

Rés, rés; ja està fet. La meva dona no te altra voluntat que la de complaure’m i deixi-ho córrer el demés.

LLOFRIU

En quant a les referències la senyora Bertran que es l’actual mestressa de taller...

ALFRED

La del carrer d’Aribau?

LLOFRIU

La mateixa, si senyor.

ALFRED

I la seva germana es diu?...

LLOFRIU

Matilde.

ALFRED

Matilde Llofriu?

LLOFRIU

Naturalment. Som germans consanguinis i per conseqüència els cognoms han d’ésser iguals. Doncs sí, la senyora Bertran els pot dir qui és la Matilde.

ALFRED

No cal perquè....

LLOFRIU

Com! Vostè coneix...?

ALFRED

Vull dir que ja sé que de la seva família no en pot sortit cap eixelebrat i que, per tal motiu, sobren totes les enquestes i averiguacions. On va parar? Conegut a vostè...

LLOFRIU (Alçant-se)

Així doncs...?

ALFRED

El que li he dit: vagi i que vingui la senyoreta Matilde.

LLOFRIU

Doncs fins a la tarda, a la societat.

ALFRED (Donant-li la mà i acompanyant-lo a la porta)

Fins a tothora, senyor Llofriu.

(Marxa Llofriu per la porta d’entrada. Alfred queda aclaparat, dóna una mirada a son redós i diu:)

ESCENA II

Conseqüències de fer el “corrido”. El que no passa als cent quilòmetres passa a un metre a l’endemà i s’ensopega al aixecar la cama. Jo si que m’he ficat en un bon laberint. La Matilde, aquella xicota que vaig conquistar a l’envelat de la festa major de Vilatova, fa dos mesos, resulta la germana del president de la societat recreativa “La Lira” de la qual sóc indigne soci. La meva dona renyeix amb la dependenta major perquè se li va encasquetar que em mirava amb massa bons ulls, la despatxa, posa un anunci al diari i... la hecatombe! Ve a suplantar-la res menys que la Matilde, una modisteta romàntica a qui he dit quatre paraules, he entrellaçat contra el meu pit i de segur que, a hores d’ara, d’amagat de son germà, ja es fa la roba per casar-se amb mi. Aquí es desenrotlla un drama passional dels que relata “Informaciones”. Passaré la vindieta pública, la meva dona s’enterarà del que no hauria de saber-ne un borrall i... adéu pau domèstica, tranquil· litat de la llar, honor de la família i tots aquells “mitos” de la moralitat convencionalista! De totes maneres, jo he de plantar fort, he de fer el cor fort, he de convertir-me en una fortalesa inexpugnable i sortir del pas el mes ben parat possible. Ara em convindria ésser més diplomàtic que en Quiñones de León. A veure de que em servirà la “trastienda” de quan era salta-taulells. Jo poso en practica totes les martingales hagudes i per haver. Calla! Veig que ve la dona. Comencem a explorar el “terreno”.

ESCENA III

MARIA I ALFRED

(Maria entra per la porta del taller en disposició de sortir)

ALFRED

Vas a sortir prenda meva?

MARIA

Mai diries qui m’ha enviat a cercar?

ALFRED

Pot haver-te demanat tanta gent! Qualsevol hi cau amb una clientela tan nombrosa com tens en tot Barcelona. Si aviat et proclamaran la reina de l’agulla enfilada.

MARIA

La senyora Fustegueres.

ALFRED

Aquella cèlebre romancera?

MARIA

I tant romancera. Figurat que vol que vagi a prendre-li la mida per fer-li un “corte” que va comprar-se ahir tarda.

ALFRED

Per què no hi envies a una dependenta?

MARIA

No vol que ningú no li toqui el cos sinó jo. Deu tenir por de condemnar-se.

ALFRED

Així, dons, te’n vas?

MARIA

Bona goig...

ALFRED

I és clar, deuràs estar fora de casa tot el matí...?

MARIA

No; vull tornar de seguida perquè com que vaig fer posar un anunci al diari per substituir a aquella descara de Diana...

ALFRED

Et penses que vindrà algú?

MARIA

Amb la crisi que hi ha, no en voldré jo tantes de modistetes.

ALFRED

Si, es clar, no se’n passa poca de crisi... Jo tinc por que si que n’hi hauran d’empentes.

MARIA

Estic aglomerada de feina fins dalt i ves quin conflicte...

ALFRED

Perquè la despatxaves doncs?

MARIA

Però tu creus que tenia d’aguantar ni un dia més les impertinències d’aquella descarada?

ALFRED

Vaja Maria no siguis il· lusionista!

MARIA

Il· lusionista...!? que quan entraves per la porta del taller es posava encesa com una grana i començava a llençar llargs sospirs com si li vingués el singlot?

ALFRED

Però no ho devia fer pas per mi això?

MARIA

Ai que n’ets d’incaut. Aquella noia et buscava, et posava un parany perquè caiguessis de llarg a la xarxa.

ALFRED

Hauria faltat –si així era- que jo hi hagués volgut caure.

MARIA

Prefereixo més haver esquivat el perill. Un rodament de cap podia portar-nos males conseqüències.

ALFRED

“Bueno”, doncs ara que en tens que prendre una altra, mira bé qui et posis a casa.

MARIA

Si no porta unes referències immillorables, no hi ha res a fer.

ALFRED

Trobo que en això penses bé.

MARIA

Encara que tingui de donar una pesseta més, no importa; el cas que sigui un model...

ALFRED

Però què dius...?

MARIA

Un model de virtut i bona criança.

ALFRED

Veus en això trobo que tampoc no penses malament.

MARIA

I tu que no vas al despatx encara?

ALFRED

Si... penso anar-hi de seguida.

MARIA

Doncs ens en podem anar plegats fins a la Rambla.

ALFRED

He d’esperar al senyor Cortès que havem d’anar els dos a mirar-nos una partida de gèneres d’una botiga que fa liquidació.

MARIA

Així no pots acompanyar-me?

ALFRED

Que no veus que no fóra serio si no em trobes quan vingui?

MARIA

Me’n vaig sola doncs. Ja tornaré tot seguit. Adéu!

ALFRED

Abur! (Marxa Maria per la porta de l’escala)

ESCENA IV

ALFRED sol

Al menys vingués mentre la dona estarà fora perquè si ve essent-hi ella, i la Matilde s’assabenta de que estic casat l’escàndol serà majúscul al saber que sóc casat. No es pot ésser “corrido” de cap manera. Tindré que fer veure que sóc un intrús jo en aquesta casa. A la Matilde li feia creure que em dic Emili i que sóc agent de segurs... però els segurs quin “pito” hi toquen a casa d’una modista? Quan un home va d’estrenquis sempre es troba una porta tancada i l’agafen dintre. (Sona el telèfon hi va i parla -Què diu? -Sí senyor. Ah que és vostè. No em trobo gaire bé senyor Benet. Tindré que venir un xic tard perquè m’he pres una purga. –No, no té importància. Vindré per allà a mig matí... Gràcies, gràcies per l’interès. Passi-ho bé... Ja em lligat un altre cap, els que em falten encara!

ESCENA V

MATILDE I ALFRED

(Ella no l’haurà reconegut fins que s’ha girat de cara a ella)

MATILDE

Bon dia tingui. I ara Emili, tu per aquí; que hi fas?

ALFRED

Mira res. Faig com aquell que diu, “cola”.

MATILDE

Com! Que t’has tornat “modisto”?

ALFRED

No vull dir “cola” d’aquelles de les senyores d’abans, sinó “cola” com les que es fien als estancs en el temps que escassejava el tabac.

MATILDE

Però a què hi vens tu a casa d’una modista?

ALFRED

Ai, ai, per feina. Que et penses que em dedico a fer visites de compliment?

MATILDE

I que no hi ha ningú en aquest pis?

ALFRED

Si, per allà dins hi ha una munió de noies, però la mestressa és a fora; jo he vingut per la mestressa i mira’t, fumant l’espero...

MATILDE

Però quina casualitat!

ALFRED

Es veu que avui n’és dia... Jo estic com qui veu visions!

MATILDE

Ja t’has trobat amb una altra?

ALFRED

Si... no; vull dir que hi han dies que es veu que toquen casualitats, com altres dies toca arròs, escudella... allò dels calendaris, saps?

MATILDE

No pots imaginar-te el què celebro de veure’t; ja feia tres dies que no t’havia vist, ingrat!

ALFRED

Veies no cridis; respecta la circumstància del lloc, Matilde. Pensa que ens aixopluguem en sostre “ajeno”.

MATILDE

No puc menys! Després que ja havia desconfiat de reveure’t, no puc menys de fer aquesta exclamació que em surt de dintre.

ALFRED

Si i jo també; si goses no m’exclamaria poc de veure’t en aquesta casa, on les nostres diferents ocupacions ens han portat per gaudir... perquè suposo que tu també hi vens per feina aquí?

MATILDE

Es clar! Ja recordaràs que vaig dir-te que quan tingues ocasió de marxar de casa de la senyora Bertran me’n aniria de seguida. Ahir vaig veure l’anunci d’una plaça vagant en aquest taller de la senyora Maria Vives i aquí em tens a veure si entrem en tractes.

ALFRED

Es a dir que vens a col· locar-te?

MATILDE

Es clar. I tu que vens a fer-hi?

ALFRED

He vingut... per fer un “seguro”.

MATILDE

A la mestressa?

ALFRED

Sí; és una temptativa de la direcció de la companyia, un “seguro” nou: assegurança contra els trajos esguerrats de les modistes.

MATILDE

I ara! Quin “seguro” més raro!

ALFRED

Oh el raro és que vulguin que el faci a aquesta senyora, precisament.

MATILDE

Que vols dir?

ALFRED

Vull dir si et penses que això és un taller?

MATILDE

I doncs!?

ALFRED

Doncs no senyora, no ho és; això es una cuina de bunyols.

MATILDE

I ara!

ALFRED

Ara i sempre. D’aquí no en surt més que pagamastres i la companyia hi tindrà un gran “quebranto”. I si t’he de parlar amb franquesa, mes m’estimaria no fer-lo el “seguro”. I tu si penses entrar de dependenta en aquesta casa, em penso que el millor que podries fer és deixar-ho córrer.

MATILDE

Per quin motiu?

ALFRED

Perquè aquí de modista no aprendràs res. Perquè és una casa sospitosa aquesta. I la senyora Maria que la fúria divinal que Mègere, en lloc d’una mestressa de taller és mestressa de... no sabria com dir-t’ho. Es una dona més impúdica que Messalina. I les modistetes no són tals modistetes, són noies extraviades que s’arrepleguen en aquesta casa per no fer-hi res de bo, vet aquí.

MATILDE

Però és el cas que el meu germà ha vingut abans que jo i s’ha compromès amb el marit de la professora.

ALFRED

Amb el marit? No em facis riure!

MATILDE

Al menys feia passar-se’n.

ALFRED

Doncs si tu tens una engruna de confiança en mi, has de deixar-ho córrer. Aquesta casa no et convé; jo no vull que la dona que ha d’ésser la meva esposa pugui alternar... si senyor, alternar amb una cova de nimfes d’un parnàs de corrupció.

MATILDE

Que dius Emili?

ALFRED

Una veritat com l’evangeli, ves que et dic. I amb això te’n va a casa de seguida i en aquesta no hi posis més el peus o sinó ja pots dir que els nostres amors s’han dirretit com el sagí dolç a la paella...

MATILDE

Ai no! faré el que vulguis per tal de no perdre el teu “carinyo”.

ALFRED

Doncs com a primera providencia has de jurar-me que en aquesta casa no hi entraràs més.

MATILDE

Jurat!

ALFRED

Encara que s’imposi el teu germà.

MATILDE

Primer ets tu que ningú del món.

ALFRED

Doncs mira agafa el “portante” i torna-te’n a casa, perquè si venia aquesta bona peça amb les seves mels fora capaç de convèncer-te.

MATILDE

Ara, no; ja pot gastar mel i arrop: li diria que no i que no!

ALFRED

Mira que no la coneixes!

MATILDE

Ja en tinc prou amb el que m’has dit.

ALFRED

“Conformes”. Primer que tot és l’obediència. Ja n’estava segur de que m’estimaves.

MATILDE

Més que tu a mi ingrat! Tres dies sense saber res de tu! Però vaja com que ja et veig de nou, aquesta alegria fa que et perdoni el passat. I, ara, vull manar-te una mica jo també, Emili.

ALFRED

Fes-ho però amb moderació.

MATILDE

No vull que facis el “seguro” a aquesta senyora.

ALFRED

Eh...?

MATILDE

Amb la pintura que me’n has fet em fa por.

ALFRED

I ara; que et penses que no tinc domini de mi mateix? Doncs mira, encara m’hi engresco jo quan em trobo davant d’un perill perquè sé esquivar-lo.

MATILDE

I si perdessis per un moment el coneixement?

ALFRED

Pensant en tu és impossible que pugui perdre res. T’estimo massa perquè cap dona per guapa i salapada que sigui pugui decantar-me les potències.

MATILDE

M’estimes, m’estimes! Ho voldria veure més clar, Emili, perquè no t’atreveixes a parlar amb el meu germà?

ALFRED

Si encara no el conec.

MATILDE

Això rai ja te’l presentaré.

ALFRED

Doncs li parlaré aquesta mateixa tarda. (Ap.) A la societat prenent cafè.

MATILDE

De veres?

ALFRED

Tant cert com estem l’un davant del altre.

MATILDE

Quina alegria em dones.

ALFRED

Però ara, tindries que anar-te’n per que es fa tard... i no sabem el que podria passar.

MATILDE

Ja em reca anar-me’n sense que m’acompanyis.

ALFRED

No puc; no veus que més tard vindrà l’Inspector de la companyia per estendre la pòlissa?

MATILDE

Però al menys, com m’has dit, ens veurem aquesta tarda?

ALFRED

D’aquí en endavant ens veurem a tothora.

MATILDE

Oh que contenta em fas! I no ens separarem més veritat? I ens casarem prompte? I tu em portaràs pel món?

ALFRED

I doncs!

MATILDE

I m’ensenyaràs planes, boscúries, ciutats, selves, llacs...?

ALFRED

De tot!

MATILDE

I m’estimaràs amb frenesí?

ALFRED

I en sense “freno”: t’estimaré amb bogeria, amb tot el cor, amb tota l’anima, amb tot el cervell...

MATILDE

Però has de parlar amb el meu germà, eh?

ALFRED

Encara que vulguis amb les teves tietes i demés membres de la teva família, però ara creu-me, ves-te’n a casa parla amb el teu germà, i que vingui a desnonar a aquesta... mestressa “d’adorno”.

MATILDE

Me’n vaig doncs. T’espero en acabat de dinar.

ALFRED

A les tres.

MATILDE

Serà massa tard.

ALFRED

Vull dir que conformes. A les dues en punt t’esperaré al quiosc de Canaletes.

MATILDE

Adéu emperador de la meva vida.

ALFRED

Adéu princeseta del meu encant. Que no et descuidis de dir al teu germà que no hi ha de que, eh?

MATILDE

La més lleu indicació teva és per a mi una ordre ineludible. Li llença una mirada pregona i marxa somrient)

ESCENA V

ALFRED (Sol)

Ja està. Ara li dirà a son germà que tot menys venir aquí i com que la tinc fascinada, encara que l’altre o intenti serà capaç de marxar de casa i de venir-me al darrera. Ai! Bé li ha costat prou de marxar! Per fi respiro una mica. La meva dona no sospitarà i aquí no ha passat res. Però i si ve el President de “La Lira” i es topa amb la Maria? Amb el gelosa que és li entrarien dubtes i no acabaríem més els interrogatoris. Res li tindré que estrafer la qüestió i tot quedarà com una bassa d’oli.

ESCENA VI

MARIA I ALFRED, la primera ve per la porta del carrer.

MARIA

Ja estic de volta Alfred; però com és que encara no has marxat?

ALFRED

El senyor Cortés que es veu que s’haurà adormit... i tu, has tornat molt de pressa!

MARIA

No ha estat perquè la senyora Fustegueres no tingues ganes de contar-me les seves camàndules. No ha vingut ningú mentre he estat fóra?

ALFRED

No... Ah sí... “Bueno”. Ha estat el germà d’una xicota que es veu que voldria llogar-se.

MARIA

I no ha dit si tornaria?

ALFRED

Es clar, no ha de tornar! I per cert, ha resultat que es tracta d’un amic meu, però...

MARIA

Que?

ALFRED

Que aquesta noia no et convé.

MARIA

I això que no es una bona cosidora?

ALFRED

No m’hi fico jo, en detalls parlo en “grosso modo”. Aquesta noia pel que he sentit a dir a altres amics resulta que és la criatura més mal criada que existeix sota la capa del sol.

MARIA

Amb tal que pugui fer-me servitud...

ALFRED

Servitud? No te’n refiïs pas! És una calamitat. I de confusionària no en parlem, la han tinguda que traure de tots els tallers de Barcelona. I de lleugera de cascs? Mare de Déu! Crec que per les nits fins es dedica a passejar-se per la Rambla amb mals propòsits.

MARIA

Jesús del cel!

ALFRED

Ara veies que et sembla.

MARIA

De cap manera encara que volgués pagar-me ella a mi no la prendria.

ALFRED

Jo la veritat; no en vull de compromisos i càrrecs de consciència perquè no hi ha comparació amb la pobra Diana. I no vull que puguis pensar mai que sàpiguen-t’ho m’he aprofitat per tenir un probable “lío” dintre casa. No m’agrada de jugar en brut a ningú i menys amb la dona.

MARIA

Gràcies Alfred!

ALFRED

Perquè cal que ho sàpigues, jo abans de faltar-te primer em voldria fondre encara que la falta només fos de pensament.

MARIA

De veres?

ALFRED

Tant serio! Tant de bo em guardessis tu la fidelitat que jo et guardo.

MARIA

Jo? Més encara!

ALFRED

Més? no ho crec.

MARIA

Més, més, perquè has de saber que jo m’he vist assetjada per un subjecte impertinent, que sempre que em veia em tirava “requiebros” i em feia proposicions...

ALFRED (Fent el furiós)

Hi ha hagut qui s’ha atrevit a insinuar-te?...

MARIA

No t’exasperis perquè he sabut posar-lo a rotllo de bo de bo. Un descarat porfidiós que no m’ha deixat ni en sol ni en ombra.

ALFRED

Si el tingués a les meves mans!

MARIA

Deixa’l no hi pensis més que no val la pena. Es un desgraciat “Tenorio” de cantonada. Si el coneguessis en lloc d’indignar-te, encara et faria riure, amb la gravetat que gasta em sembla que no reeixirà amb les conquistes.

ALFRED

El poca vergonya!

MARIA (Rient)

Es un “Tenorio” fúnebre.

ALFRED

Prou que li en deixaria jo de fúnebre i que ja caldria que l’arreplegués la funerària.

MARIA

Però gràcies a Déu ja ha acabat, perquè ahir quan anava a casa de la Isabel va apropar-se altra vegada i em penso que no tindrà ganes de tornar.

ALFRED

Que vares fer-li?

MARIA

A ell, res. No més vaig fer acció de cridar a un policia i pobret cames ajudeu-me.

ALFRED

(No hi ha un pam de terreno net)

MARIA

El primer dia encara em va fer un cop estrany; però, darrerament, ja m’hauria fet riure si no m’hagués causat molèstia. Ja, ja, ja!...

ALFRED

Sort que ja estic convençut de que no ets capaç, no de caure sinó tant sols de donar una relliscada.

MARIA

Per que tu ets la meva il· lusió i per a mi no hi ha mes home en el mon.

ALFRED

Ja se que he estat el teu primer amor.

MARIA

Primer i únic i si et morissis no et podria sobreviure.

ALFRED

Mira no en parlem de morir, som massa joves per a encaparrar-nos en aquestes coses, pensem en viure, en estimar-nos i en anar fent que prou feina tenim amb això sol.

MARIA

Tens raó, Alfred i en treballar també. Me’n vaig a veure que fan aquelles noies.

ESCENA VII

ALFRED (Sol)

Per ara la cosa marxa. Si no surt cap entrebanc, d’aquesta em penso que en sortiré completament il· lès, però tindré que fer com deia aquell:... “si de esta escapo y no muero”... ja no em poso més en remull. Prou “conquistes” i prou anar per torteres. Una dona i un Déu. Ja he patit massa amb la darrera aventura de la Matilde. Després que tinc una dona que no me la mereixo!

ESCENA VIII

ALFRED I DEPENDENT (per la porta de l’escala)

DEPENDENT

Déu el guardi.

ALFRED

Bon dia tingui jove, que volia?

DEPENDENT

Per encàrrec del senyor procurador de la casa, venia a portar el rebut del pis.

ALFRED

Molt bé... sentis un moment.

DEPENDENT

Si li és molèstia i vol que torni a passar...? (Tímid)

ALFRED

No, no cal; esperi que li porto els diners tot seguit.

DEPENDENT

Es que ja hi estic acostumat jo a passar cinc o sis vegades a cada pis...

ALFRED

Doncs en aquest només caldrà passar-hi una sola. Vaig al moment.

DEPENDENT (Sol)

Ja és estrany. He anat a veure quatre inquilinos i fins ara, he fet pota. Aquest home em farà quedar malament.

ESCENA IX

DEPENDENT I SENYOR LLOFRIU (El darrer ve disparatat)

LLOFRIU

Bon dia.

DEPENDENT

Bon dia tingui.

LLOFRIU (Ap.)

Aquest és el cèlebre agent de segurs.

DEPENDENT (Ap.)

Si que em mira esfereït, aquest home.

LLOFRIU

Escolti: vostè que en té que dir d’aquesta família?

DEPENDENT

Jo? Res de mal. (Quina pregunta més estranya!)

LLOFRIU

Ja veurà anem a pams i comencem pel principi. Vostè no deu saber qui soc jo, ni s’ho figura?

DEPENDENT

No senyor, no tinc l’honor...

LLOFRIU

I que ha de tenir honor vostè! Si en tingués només una engruna, no s’hagués comportat amb tanta vilesa...

DEPENDENT

Senyor meu!

LLOFRIU

A mi no m’és res i a la meva germana de senyor se’n guardarà d’ésser-n’hi com d’escaldar-se perquè primer la desterraré a un racó de muntanya.

DEPENDENT

Home... com vulgui. (Ap.) Li tindré que seguir la veta.

LLOFRIU

I aquest sarcasme de tant se me’n dóna el retrata. Ara veig clarament que no ha fet altra que jugar amb el seu amor.

DEPENDENT

Però de quin amor em parla?

LLOFRIU

Encara gosa a fer-se el desentès? però no li valdrà, perquè m’ha assabentat de tot. Després que me l’ha deixat enxiribillada del tot com si me li haguessin donat un filtre de encantàrides, posa una cara de mòmia per inspirar compassió.

DEPENDENT

Miri senyor jo no he enxiribillat a ningú!... i això de mòmia...

LLOFRIU

O mosca balba que pel cas és igual.

DEPENDENT (Ap.)

Deu tenir la mania persecutòria aquest home.

LLOFRIU

Jo que la guardava com una relíquia i vostè amb les seves artimanyes...

DEPENDENT

Home no s’hi apuri...

LLOFRIU

Que no m’hi apuri...? Miri: jo sóc més bo que les sangonelles pels malalts, però quan ve el cas també se ésser més dolent que les víbores pels pinxos.

DEPENDENT (Ap. Acorralat)

Valga’m la Santíssima Trinitat.

LLOFRIU

I quan es tracta d’una qüestió de família em sento capacitat per exigir les responsabilitats més complertes i acabades.

DEPENDENT

Home no s’ho prengui així. (ap.) Aquest home em mata. Es boig.

LLOFRIU

Després que havíem concertat, en definitiva, la col· locació i que tot marxava com una seda, vostè l’ha omplert de cap, sens dubte, amb mala fe i ara no la farà sirgar ni el Nunci... I bona sort té de que estem a casa d’altri que sinó... aquí mateix (l’amenaça).

DEPENDENT

No; per l’amor de Déu; misericòrdia, perdó...

ESCENA X

ALFRED; LLOFRIU I DEPENDENT

ALFRED

Que passa aquí? Que és això?

LLOFRIU

Senyor Alfred...

ALFRED

Vostè que esta de retorn. I sol?

DEPENDENT

Miri senyor, ja tornaré a passar una altra hora. (Fa per anar-se’n))

ALFRED

I quina perfídia la seva! Es deu pensar que m’agrada molt de rebre visites per traure’m diners. Tingui!

LLOFRIU

Senyor Alfred si vol un bon consell d’amic aquests diners no els hi doni. (Li ha agafat el braç)

ALFRED

Que diu?

LLOFRIU

Que aquest murri es dedica a donar sablassos amb el nom d’agent de segurs. Que no li veu amb la cara que d’agent de segurs no en té res.

DEPENDENT

Però si jo...

ALFRED

Miri que aquest és el dependent del Procurador de la casa!

LLOFRIU

Si fa cosa de un quart que a la meva germana l’hi ha dit que venia per a fer un segur.

ALFRED (Ap.)

Jo si que he armat un bon laberint.

DEPENDENT

Si en aquesta casa jo no he vist més que al senyor.

ALFRED

Ah! Ja sé qui vol dir. Un aventurer que m’he tret de casa a caixes destemplades fa un moment, però no és aquest jove.

DEPENDENT

Ho veu?

LLOFRIU

Que no és...? Així ben mirat, he ficat els peus a la galleda! Dispensi bon home.

DEPENDENT

Queda dispensat però li faig sapiguer que el susto ha estat d’aquells que necessiten reanimació.

LLOFRIU (Enèrgic i fort)

Vostè no sap la meva indignació on arriba...

DEPENDENT (Tímid a Alfred)

Miri si vol ja tornaré... (Intentant marxar)

ALFRED

Prou! Aquí té els diners i doni’m el rebut d’una vegada. (Fan el canvi)

LLOFRIU

Perdoni jove, jo em creia...

DEPENDENT

El dispenso i li dono les gràcies de no haver-me arribat a damunt, car de la manera que l’he vist no les tenia totes en mi, i ja em veia la pedregada a l’esquena. Passin-ho bé. (Marxa recelós, encara, per la porta vidriera)

ESCENA XI

ALFRED I LLORIU

ALFRED

Però vostè sol, senyor Llofriu? No hi ha pas cap novetat? Em pensava veure la presencia de la seva germana la nova oficiala, qual ajust havíem mig convingut els dos.

LLOFRIU

Realment també m’ho pensava jo, però...

ALFRED

No passa pas cap trastorn?

LLOFRIU

Tant com trastorn no, li diré, però si que hi ha hagut un desviament degut a un poca vergonya...

ALFRED

Que diu ara?

LLOFRIU

... que de bona gana voldria tenir a les meves mans perquè de segur no deu ésser més que un brètol. (Alfred fa una extremitud)

ALFRED

I ha intervingut en la qüestió?

LLOFRIU

Aquell senyor... que dic senyor, val més que no li doni apel· latiu i que no el qualifiqui. Aquell qui m’ha dit vostè que s’havia tret de casa, a caixes destemplades, que fa de “novio” a ma germana i que de segur no deu ésser res de bo pel que m’ha dit ella, li ha exigit que deixi de treballar amb la seva senyora, i... res que me l’ha decantada, i no hi ha manera de fer-la venir...

ALFRED

Ves que hi farem!

LLOFRIU

Cregui que ho sento més que vostè...

ALFRED

M’ho figuro, m’ho figuro...

LLOFRIU

Perquè vostè té dret a pensar que la Matilde és una ximpla.

ALFRED

I ara, no home, la considero, pel que em diu, una víctima mes del amor.

LLOFRIU

Sí, sí, te dret a pensar-ho, però jo al veure la seva tessitura abans de tenir un daltabaix de família m’he apressat a venir a trobar-lo i demanar-li que em dispensi i que procuri arreglar l’afer amb una altra senyoreta.

ALFRED

Miri com que la cosa pot dir-se que estava convinguda a espatlles de la meva dona, per la satisfacció d’ella voldria que li parlés vostè sens estar-hi jo present.

LLOFRIU

No hi tinc inconvenient.

ALFRED

Només perquè no es pensi que ha estat una broma meva.

LLOFRIU

Tindré una gran satisfacció en presentar-li les meves excuses.

ALFRED

Doncs amb el seu permís. (Marxa per la porta del taller)

ESCENA XII

LLOFRIU, sol

Però a aquesta ximpleta de Matilde qui li feia escoltar a un “novio” que li exigeix desfer el compromís i contar-li els mil vituperis d’aquesta família? Si l’amic Alfred ho sapigués prou que es faria aliat meu per xafar-li la cara.

ESCENA XIII

MARIA I LLOFRIU

MARIA

Cavaller...

LLOFRIU

Senyora...

ELS DOS (Es reconeixen)

Ah...

MARIA

Vostè fins a aquesta casa?

LLOFRIU

I vostè també aquí? Així que la senyora del amic Alfred és vostè.

MARIA

I vostè el germà d’aquella... senyoreta que pretén entrar al meu taller?

LLOFRIU

El que són les coses!

MARIA

El que són els mals passos! Poc em costaria ara de cridar al meu marit i assabentar-lo de qui és vostè.

LLOFRIU

Per Déu, senyora...

MARIA

No invoqui a Déu que Ell l’ha enviat aquí perquè pagui d’una vegada totes les bestieses que em deia pel carrer.

LLOFRIU

Si jo hagués tingut la coneixença que tinc de vostè en aquest moment, cregui que m’hauria abstingut d’adreçar-li el que interpreta com insults.

MARIA

Doncs aprengui i procuri saber, en endavant, el terreny que trepitja.

LLOFRIU

Què m’havia de figurar encara que vostè m’ho jurés que era casada.

MARIA

Això li demostrarà que cal creure les paraules d’una dona decent.

LLOFRIU

Sóc una home honorable jo senyora cregui’m i mai ha estat del meu tarannà la infracció del novè manament.

MARIA

S’arrepenteix de debò de les seves cursileries?

LLOFRIU

Les retiro per complert i li demano que les retiri de la memòria i que em perdoni.

MARIA

Al cap d’avall veig que és un home... pacífic i no cal que se li doni un escarment. El perdono, però amb la condició de que mai més no tornarà a posar-se a la meva presencia.

LLOFRIU

Li prometo amb tota formalitat i fins si vol, canviaré de domicili i presentaré la dimissió de la presidència de “La Lira” per no trobar-me, en el successiu front a front amb el seu marit a qui no gosaré a mirar la cara de vergonya.

MARIA

Massa submissió. No! No vull ésser tan absoluta; encara que sigui arbre caigut en vostè no vull fer-hi estelles. El compadeixo perquè això de la corridologia sempre és de plànyer i veig que ha penetrat de ple a la seva família... Així que la seva germana pot buscar-se una altra casa...

LLOFRIU

Es farà tal com mana si bé ella la pobra no hi te cap culpa amb les meves lleugereses.

MARIA

Te tota la raó: en aquest mon cadascú ha de respondre de les seves... (Cridant) Alfred!

LLOFRIU

Que fa ara? (Alarmat)

MARIA

Despedir-lo perquè ja havem acabat la feina. Alfred!!

ESCENA XIV

Els mateixos i ALFRED

ALFRED

Que tal? Ja haveu quedat entesos?

MARIA

I ca amb aquest senyor no ens entendrem per que precisament tot venint de casa la senyora Fustegueres m’he compromés amb un altra...

ALFRED (Fingint indignació)

Això es fer-me quedar malament.

LLOFRIU

Però, per altra banda, la meva germana també s’ha compromès de nou amb la seva antiga principal.

ALFRED

Llavors vostè també em fa fer un altre paper ridícul, i ben mirat aquí el únic que queda bé soc jo...

LLOFRIU

Ja ho veig que no m’he portat com un home al no exigir a la Matilde...

MARIA

Ni jo com una bona esposa per no haver-te dit la veritat de tot... però dispensa’m.

ALFRED

Queden dispensats el dos però ja t’asseguro jo que farà bon sol quan em torni a ficat en assumptes de modistetes...

LLOFRIU

Senyors: Jo els demano mil perdons pel succeït i m’ofereixo de vostè i de vostè em reitero... (Primer es dirigeix a ella i després a ell).

ALFRED

(Sembla l’acabament d’una carta això).

LLOFRIU

Servidor, humil i incondicional.

ALFRED

Mercès.

LLOFRIU

He sentit molt senyora...

MARIA

Jo també...

ALFRED

Si vaja tot estem igual, vet aquí; doncs deixem-ho córrer i no en parlem mes.

LLOFRIU

Ja els he importunat prou i amb el seu permís em retiro...

ALFRED

Fins a la tarda a la Societat doncs!

LLOFRIU

Potser estem molt temps sense veure’ns senyor Alfred.

ALFRED

Marxa de Barcelona?

LLOFRIU

De la Barcelona vella; es molt possible que mudi de pis. Ja li faré sapiguer. Passin-ho be... (Marxa per l’escala)

ESCENA DARRERA

MARIA I ALFRED

ALFRED

Ja, ja, ja!... vaja estàs contenta?

MARIA

I tu?

ALFRED

No sabria que dir-te. Tinc la consciència tan tranquil· la d’haver evitat que vingués el cap verd d’aquella noia.

MARIA

I jo, agraïda per aquest impediment. Ets un bon marit Alfred!

ALFRED

I tu una esposa excel· lent, Maria!

(S’abrasen, es miren amb joia, somriuen, mentre cau ràpid el

TELÓ