A toc de corneta - sainet de costums en un acte

A TOC DE CORNETA

SAINET DE COSTUMS EN UN ACTE

PERSONATGES

FRANCISQUETA 20 ANYS

LA MILORA 35 "

EL RECAPTADOR 40 "

EL SR. MESTRE 45 "

AMBROS 50 "

QUIMET 25 "

IGNASI 25 "

CARLETS 25 "

SR. FESOL 45 "

L'ESCABELLAT 60 "

EN SARAU 55 "

EN POLSEGUERA 55 "

L'HEREU XOLLAT 27 "

Època, actual

Dreta i esquerra les del actor.

ACTE UNIC

L'escena passa a una taverna-café de poble que el mateix pot ésser a la plana que a la muntanya; al fons un armari-vidrier amb utensilis de cafè: copes, ampolles, etc.; a la dreta del armari (en front del qual hi ha un taulell) una porta que dona a la cuina (en el mateix fons); a l'esquerra la porta d'entrada des de el carrer; a la dreta dugués portes mes, la primera dona a una sala de joc i l'altra a les cambres de dalt, menjador, dormitoris, etc... convenientment distribuïdes per l'escena cadires, taules de fusta i vetlladors de marbre, alguna bota de vi que demostri que se’n ven, com ho indica l'acció; per les parets algun calendari de propaganda i quadres d'assumpte de cafè; estem en acabat de dinar.

Al alçar-se la cortina l'escena està sola, per la porta del carrer apareix el Senyor Fesol, es un tipus baixet, rodanxó, de cara roja, un petit bigoti retallat que amb el cabell tenen un color que no se sap si es de cànem ú ros, uns ulls petits verds bellugadissos, vesteix com tots aquests vagabunds que fan ximpleries pels carrers, porta un barret de feltre tot ple d'"antiqüeles" i a l'esquena un sac ple de "fato" i una paella. Ço que ens diu que porta el pis damunt. Al ésser en escena i no veure-hi ningú crida i atreta per la cridòria entra la Francisqueta, pubilla de la casa.

SENYOR FESOL

Avé Maria, ¿que no hi sou?

FRANCISQUETA (De dins estant)

¿Qui hi ha?

FESOL

No hi ha ningú... ¡hi ha jo!

FRANCISQUETA (De dins)

Ja va. (Sortint i veient al Senyor Fesol) ¿Ja torneu a voltar per aquí? ¡Sembla mentida que us deixin entrar als portals del poble!

FESOL

I per que no m'han de deixar entrar; ¿que faig cap mal a ningú, per ventura?

FRANCISQUETA

S'ha d'acabar això de protegir als ganduls.

FESOL

No m’ho digueu de gandul que no ho soc.

FRANCISQUETA

¡Si tota la vida que no haveu estat altra cosa!

FESOL

¿Encara voleu que "penqui" més, que troto d'un poble a l'altre, amb el "xopo" a l'esquena, acampant-me-la com puc?

FRANCISQUETA

I bé; ¿que volíeu?

FESOL

Un gotet de vi.

FRANCISQUETA

¿Ja haveu dinat?

FESOL

Per avui si i encara hi tornaria. He comprat un bocí de botifarra i mig pa de lliura i aquí teniu l'home tant "campante". ¡Maleït sia! ¡I pensar que mentre jo m'empassava aquesta misèria d'altres es cruspien els pollastrets tendres!... ¡però ja s’acabarà tot, ja! ¡Ja vindrà el de Rússia, que no ens en escaparem pas!

FRANCISQUETA

¿Potser encara hi perdreu vos si ve?

FESOL

¿Jo? no se pas què: si no tinc rés.

FRANCISQUETA

Oh, com que en aquell país diuen que hi ha hagut gran enrenou i sembla que tot va a l’inrevés també podria ésser que a vos que no heu fet mai rés us fessin ajupir un xic el llom.

FESOL

Encara ha de nàixer el "guapo" que a mi em vulgui fer treballar... "estela matutina"

FRANCISQUETA

No esteu vos fet mal "matute" que no sembla sinó que viviu de "contrabando".

FESOL

Mireu que sou ben esquerpa i reganyosa tavernereta! si jo fos el vostre xicot no us voldria per lloca.

FRANCISQUETA

¡Ah, que en sou d'esquilat senyor Fesol! ¡quin esmolet n'hi ha de vos! vos feu el beneit i no en teniu rés; però, els que ho son de debò i no se'n adonen, son els tanoques que us donen la "perreta".

FESOL

¡Per que son generosos! i vos deveu tenir un cor mes petit i dur que una pedra d'encenedor!

FRANCISQUETA

Teniu i vegeu que no se us pugi cap al terrat el vi. (Li dona un got ple)

FESOL

No tingueu por que tinc molta cordura.

FRANCISQUETA

Si, ja es veu que sou home.... ¡de corretja!

FESOL

Dos metres de circumferència en cintura: mireu. (Ensenyant-li el cinturó)

(Per la porta del carrer compareix La Milora, amb una senalla, contenint un porró)

LA MILORA

¡Deu ens guardi! Que hi fa aquí el senyor Fesol; ¿ja esteu de "xarel·lo"?

FESOL

¡Hola, cara de satisfacció!

FRANCISQUETA

¡Vaja uns piropos Milora!

MILORA

Ell sempre en té una per a dir.

FESOL (Per la Milora)

Mireu la "Odalisca... meridiana"

MILORA

Ai, Reina Santíssima; sembla un renec de senyor això.

FESOL

"Bueno" veieu: ja hem donat corda al rellotge. (Acaba de beure)

MILORA

¡Mira-te’l si sap tenir cura d'ell mateix!

FESOL

No us espavileu, no; cervell de coneixement.

MILORA

¿A on les aneu a fer, ara?

FESOL

A tot arreu, si voleu aquí mateix: us puc fer la voltereta de la serpentina...

MILORA

Ai no, que quan feu aquells giravolts, em feu rodar el cap.

FESOL

¿Voleu que us canti un tros de l'opera del "Muerto que vive"?

MILORA

¡Deu fer massa por això!

FESOL

Sinó el sermó de Santa Bàrbara....

FRANCISQUETA

Quan troni... ens el podreu fer...

MILORA

¡Que en sou de valent ara que ja haveu endrapat! ¡I on les apreneu a fer tantes coses!... en sabeu fer molta de "cometdia"

FESOL

¿Del meu art en dieu comèdia, "xoflisca"? No sigueu sacrílega. (Molt marcat l'última paraula)

FRANCISQUETA

¡Oh, sí que te un bon repertori, si!

FESOL

I ara encara vull aprendre de fer el salt del conill.

MILORA

¿I com es fa aquest salt?

FESOL

Mentre la cama esquerra fa un pas cap endarrera la de la dreta en fa dos cap endavant, ¡i tot d'un plegat!

MILORA

No pot ésser això.

FESOL

Us dic que si: tot surt d’aquí dins. (Senyalant el front)

MILORA

¿I aquest es el salt del conill?

FESOL

No ho sé, ¡però jo en dic el salt del conill! Com en podria dir el salt de la granota.

FRANCISQUETA (Mofeta)

¿Ja es prou com no apreneu a fer jocs de mans, senyor Fesol?

FESOL

Ja en sap fer tothom, fins la canalla; ha anat molt a menys, això dels jocs de mans.

MILORA

O bé a tocar la guitarra.

FESOL

Ja en tinc prou amb les castanyoles dels dits de música. (Fa claquejar els dits com si ballés la Jota)

FRANCISQUETA (Rient)

Aneu, aneu romancer.

MILORA

¡Cap a fer el "passa-calle!, ¿eh?

FESOL

Me'n vaig al carrer de dalt que allí tothom ha dinat i ara, com que les dones, enlloc de fregar els plats s’estan al carrer de xerrameca, sempre hi caurà alguna peça de calderilla.

FRANCISQUETA

Algun tomàquet potser hi caurà.

FESOL

Me'n vaig per que aquí em donaríeu moltes raons i pocs diners... Adéu, ulls de "acetileno" apagat! (A Milora)

FRANCISQUETA

¡Aneu, aneu "rabatxol"!

FESOL

¡Mireu el "topacio" de plimsaul!... ¡Ai, Senyor!... (Fa mutis molt efeminat, com haurà estat en tota l'escena, per la porta del carrer)

(La Milora es queda rient veient-lo marxar)

MILORA

¡Que n’és de viu aquest home!

FRANCISQUETA

Els altres ximples voleu dir.

MILORA

Ja tens raó, ja, per això.

FRANCISQUETA

¿Què volíeu, Milora?

MILORA

Un porró de vi.

FRANCISQUETA

¿De quin el voleu?

MILORA

Del que hi hagi mes poca aigua.

FRANCISQUETA (Indignada)

Aquí a casa no n'hi posem.

MILORA

Posa-me'l de vint. ¡Vés què diràs tu! ¿potser et penses que no ho sabem que tots els taverners feu trafiques?

FRANCISQUETA

No pas nosaltres.

MILORA

Anem, dona si fos ben moro no avançaríeu tant com avanceu.

FRANCISQUETA

El pare es molt serio.

MILORA

Es serio però es taverner.

FRANCISQUETA

A nosaltres per a guanyar-nos la vida no ens en cal fer de trampes.

MILORA

¡Ja es coneix ja que esteu rodons!... ¡Qui pogués plorar amb els vostres ulls!....

FRANCISQUETA

¡Mes m'estimaria riure amb les dents d'en Romanones, jo!

MILORA

Ah, escolta tu: ¡diu que ha pujat el cobrador!

FRANCISQUETA

¿Que no haveu sentit el pregó?

MILORA

No escolto mai res de ca la vila.

FRANCISQUETA

Ha arribat aquest matí: ara està dinant.

MILORA

¿Deu menjar molt, oi?

FRANCISQUETA

Ai, ai, ¿per que?

MILORA

Per que he sentit a dir que aquesta mena d'homes tenen molta gana.

FRANCISQUETA

¡Deixeu dir! això son xafarderies de la gent; si ho veiéssiu encara menja menys que una criatura que acaben de desmamar.

MILORA

Jo no se per que el voleu a dispesa.

FRANCISQUETA

Al corn del calaix tots els diners son iguals, Milora, ¿i després on anirà si aquí al poble no hi ha altra fonda? i per mes que si us haig de dir la veritat veig que es un home com els altres.

MILORA

Vés tot just tenim la festa major a damunt i pujar a cobrar; ¡ja podria tenir un xic d'espera!...

FRANCISQUETA

Si hagués d'esperar a que vingués be a la gent no cobrarien mai.

MILORA

De totes les maneres, a mi tant se me'n dóna si puja ara com altre dia; com que no tenim cap finca no em trobaran mai per això. Avanç estàvem a Comadreta, ara les fem aquí: gana a un lloc i fam a un altre; ¿es la nostra planeta, saps? Bueno me’n vaig noia per que l'home deu esperar-me. ¡Adéu!

FRANCISQUETA

Adéu-siau. (Marxa la Milora pel carrer)

(La Francisqueta feineja fregant taules i arreglant cadires)

FRANCISQUETA (Sola)

Quina dona mes cançonera i mes xerraire que feta d’encàrrec: sembla una cotorra.

(Canta) Si me quieres y lo callas

cometes un gran pecado

no se oculta el querer

que para mi Dios te ha dado.

(Abans d'acabar la cobla, entren Ignasi i Carlets i escolten; una vegada ha cantat la Francisqueta, li parlen)

CARLETS

¡Mira com les hi refila!

IGNASI

Com es coneix que totes li ponen.

CARLETS

¡Que bé el canta el "canto hondo"!

FRANCISQUETA

Sou uns parroquians que mai esteu contents vosaltres: si estic seria em dieu "esperpento"...

CARLETS

¡Alto! jo no t'ho he dit mai.

IGNASI

¡I que diantre! val més cantar que gemegar, no cal dir una cosa per una altre.

CARLETS

Hi ha gemecs i gemecs.

IGNASI

D'acord.

FRANCISQUETA

¡Ja es estrany!

CARLETS

¿El què?

FRANCISQUETA

Que estigueu d'acord, car jo sempre us veig discutint.

IGNASI

De la discussió en naix la llum.

CARLETS

I molt sovint les plantofades.

FRANCISQUETA

A veure si estareu gaire sens armar "mustillo".

IGNASI

Aboca pel que pugui ésser.

CARLETS

I fes-nos torna com a en Quimet.

IGNASI

Oh, noi l'ésser "novio" es cosa de tenir privilegis.

FRANCISQUETA

Li faig el mateix raig que a vosaltres i que a tots.

CARLETS

¡Qui pogués tenir la xicota cafetera! ¿no, tu?

IGNASI

La Francisqueta es mes. En vida del seu padrí, això no mes era la taverna del "Ganxo", doncs ara ja es cafè, bar i fonda "La universal"...

CARLETS

Ja no mes us hi cal posar hotel "restauranta"

IGNASI

Llavors fora "hotelera" "restaurantera".

FRANCISQUETA

¡Ja us en podeu fuma ja!... però, a mi, ¡plim!

CARLETS

¡Ai, que m'has fet gràcia amb això del "plim"! ¡Em creia que sentia destapar una ampolla de xampany!

IGNASI

Fas bé noia, penses com aquell tu: que s'esbravi la "genta mientras yo vaya calienta"

FRANCISQUETA

Ai nois que esteu de gresca: sembla que us haveu vist el clatell, avui.

IGNASI

Anem bogeta.

CARLETS

No et frisis que ja vindrà el teu "tormento"

(Per la porta del carrer, apareix en Quimet)

QUIMET

Salut i gresca.

IGNASI

Buenas.

CARLETS

I bona hora.

IGNASI

¡Quan hom parla del llop!...

CARLETS

¡Se li presenta a la cantonada!

QUIMET

Veig que parlàveu de mi: us dono les gràcies pel concepte de quadrúpede.

IGNASI

Parlàvem en sentit figurat.

QUIMET

Us dispenso com a llop... figurat, doncs.

FRANCISQUETA

Deixeu de parlar de bèsties, que mosseguen.

IGNASI

Acatem l'"ordeno i mando" de la teva promesa i mestressa de l'establiment.

CARLETS

¿Saps, Francisqueta que aquest cafè, avui el tallaries amb un ganivet i no li faries tall?

IGNASI

¡Es de primera! li has fet carregada noia.

CARLETS

¿Que designa això?

IGNASI

¿Quin sant t'ha tocat el cor?

QUIMET

Qualsevol que us sentis, diria que els altres dies us donen aigua d'olives...

CARLETS (A Ignasi)

Mira aquest ja torna pels "fueros" del sogre.

QUIMET

I tu no tornaràs mai per que no vas enlloc.

IGNASI

Ara si que t'ha ben xafat... l'acordió.

CARLES

¡Mai n'havem vist d'homes que estan promès oficialment!

QUIMET

Mira deixem-ho estar això del prometatge: sembles una mosseta gelosa, tu.

CARLETS

No t'ho prenguis així: ¿no veus que tot ho dic de broma?

IGNASI

Es clar no et pensis que nosaltres anem al cafè a fer penitencia.

CARLETS

Venim a discutir la basa.

IGNASI

I a arreglar les coses dels altres, diga-ho clar, que si fa o no fa totes les taules de cafè venen a ésser el mateix.

QUIMET

Al capdavall tens raó: el safareig per les dones i el cafè pels homes s'aprofiten per la mateixa finalitat.

(Per la porta del carrer entra el senyor Mestre)

SR. MESTRE

Bones tardes.

IGNASI

Deu el guardi, senyor Mestre.

SR. MESTRE

¿Està molt poc animat això, avui?

CARLETS

Encara es aviat.

IGNASI

Es que aquí al poble casi tothom va a l'hora dels senyors.

QUIMET

Caram senyor Mestre; que no te escola que el veig per aquí.

MESTRE

Estem a dijous, dia de moda i meitat de setmana.

QUIMET

Ah, ¡te raó!

FRANCISQUETA

¿Que vol que li porti alguna cosa?

MESTRE

No, no em portis res que tinc un estómac que no em permet excitants.

CARLETS (A Ignasi)

A pagar un altre ja en faria de "gasto".

MESTRE

Si de cas podràs portar-me el diari per a matar l'estona.

FRANCISQUETA

Molt bé: de seguida.

MESTRE

Bé joves; ¿com es prepara la festa major?

IGNASI

De primera, senyor Mestre, hi ha salut i ganes de fer barrila que ja es el principal.

MESTRE

¿I quins números atractius hi ha en projecte?

IGNASI

De primer una bona orquestra.

MESTRE

Magnífic... ¿i després?

IGNASI

Jo no me n'encarrego de rés mes que d’això; la resta tot son falòrnies per mi.

CARLETS

Hi hauran dos equips molt forts de futbol.

IGNASI

Això serà el que talli un sastre.

CARLETS

¡Serà el que talli la junta!

IGNASI

Però com que el President i l'amo de la Junta soc jo, serà el que talli el sastre del carrer de baix: "mangui"

CARLETS

Si no hi ha futbol us posarem un vot de censura.

IGNASI

La meva censura no te’l deixarà passar endavant.

CARLETS

Per que tu ets un egoista, no mes mires els teus gustos; a tu la qüestió que et deixin ballar...

IGNASI

Naturalment.

CARLETS

No mes penses en escorcollar les mosses.

IGNASI

¿I que hi ha rés millor que anar a les palpentes?

CARLETS

Jo també estic pel futbol.

IGNASI

Doncs jo no en vull res que es faci amb les potes.

MESTRE

¡Ordre, joves, ordre!

QUIMET

No tingui por senyor Mestre que la sang no arribarà al riu per això.

FRANCISQUETA

Apa, apa, dissentiu; ¿no dieu que de la discussió en naix la llum? em sembla que d’aquí no en naixerà més que un llumí per a encendre-us als dos.

MESTRE

Haveu de fer una transacció, un concili, una componen.

CARLETS

Si no hi ha futbol serem uns quants que ens donarem de baixa.

IGNASI

I els diumenges us en podreu anar a ballar a la bassa costeruda.

CARLETS

I us farem dimitir.

IGNASI

Alto les seques! tot menys la dimissió.

MESTRE

Nada, nada, s'ha d'arreglar això: al mon ha d'haver-hi gustos de totes menes; el futbol ben entès es una excel·lent educació física. ¡Jo advoco per l'educació!

IGNASI

Que reforcin el "timó" d’aquí i que facin venir el de Vallferrosa.

CARLETS

Per la festa major es poc.

IGNASI

No, doncs: farem venir al Nuremberg i l'Esparta si et sembla.

MESTRE

Que vingui un tercer en discòrdia.

IGNASI

Que vingui el que vulgui; però, que no m'empipin amb això del futbol.

(Per la porta de les habitacions apareixen el Recaptador i l'Ambrós).

RECAPTADOR

Bones tardes.

MESTRE

Deu el guardi, senyor Ministre d'hisenda.

AMBROS (A Quimet)

Hola, noi.

RECAPTADOR

No tant, senyor Mestre, no tant; vostè m'eleva amb un ascensor elèctric: no més que recaptador i gràcies.

AMBROS

Amo de la moneda del país.

IGNASI

¡Ara si que l'hem feta bona!

CARLETS

¿Però, que ha pujat a fer-los treure aquest home?

IGNASI

¡La Filoxera!

CARLETS

Ara si que podem dir bona nit futbol.

IGNASI

Enreda't amb despeses després d'aquesta pedregada.

QUIMET

No us apureu, homes que per això sempre n'hi ha de diners.

CARLETS

Jo ja no m'embolico. Pensava demanar una comissió pel futbol i presidir-la, però des d'aquest moment renuncio.

RECAPTADOR

Ja ha pres cafè, senyor Mestre.

MESTRE

No, no en prenc mai, no em va be a l’estómac.

CARLETS (A Ignasi)

A la butxaca no n'hi deu anar.

RECAPTADOR

¿Una copeta d'estomacal?

MESTRE

¡Res d'excitants!

RECAPTADOR

Miri que l'estomacal... fa pessigolles a l'estómac.

MESTRE

¡Home! ¡si tant s'hi empenya!....

RECAPTADOR

Una copeta d'estomacal pel senyor Mestre, Francisqueta.

FRANCISQUETA

¡Al moment!

RECAPTADOR

Jo admiro la pedagogia en la persona de vostè.

MESTRE

Em confon, senyor Recaptador.

RECAPTADOR

Vostè és el fabricant dels homes de demà, dels que han d'ésser l'esperança d'una bella florida de ciutadans.

MESTRE

Es fabrica.... el millor que es pot, cregui; però a dir-li, amb franquesa no hi ha pasta en aquest país per a aquesta mena de productes.

CARLETS (A Ignasi)

¡Motlles no deu haver-hi!

IGNASI

¡No diuen que ensenya tant!

CARLETS

¿Què ensenya?... ¡si no ensenyés més la "Chelito" quan balla la rumba!

MESTRE

¿Ai carat de senyor recaptador vostè, de tant en tant, a donar una volteta cap aquí dalt?

RECAPTADOR

Ja que la muntanya no ve a nosaltres, anem nosaltres a la muntanya.

MESTRE

¡Es un bon poble aquest!

RECAPTADOR

Segons com s'ho miri. Baix el punt de vista físic es excel·lent, el millor de la meva "sona": aquí les aigües son pures i salutíferes, els aliments deliciosos, sobretot les perdius i els porcs espins; ¿i la fruita? això d’aquí dalt es fruita, tan colorada i redoneta, tant ben feta, sembla de cera. Ara mirat baix l'aspecte professional li he de dir que es un xic dolent la gent te la butxaca oberta massa aviat, no volen incórrer en demora.

MESTRE

¡Ah! ¿es a dir que no donen temps de posar-los la mà a damunt?

RECAPTADOR

¡Ca! s'escorren com les anguiles, tots van fent cap a toc de corneta.

AMBROS

Al revés del que em passa a mi; ja puc cridar que no paguen ni per remei, sempre em diuen "apunta".

IGNASI (A Carlets)

Noi sembla que tiren.

CARLETS

Però no toquen.

RECAPTADOR

En el nostre ofici no hi han aplaçaments, no hi ha mes que "Haver". En el comerç te vostè que una persona pren d'una altra un valor sens lliurar-li un altre de equivalent i li obra un compte i diu "deu, carrego"; en canvi nosaltres sempre toquem i toquem i diem: "dato".

MESTRE (Que esta bevent, distret)

Víctima de l’anarquia amb "syde-car"

RECAPTADOR

No; vull dir que descarrego, que abono.

MESTRE

¡Ah! parleu de teneduría; dispensin, ara, estava per l'estomacal; ¡després tinc tantes coses al cap!

CARLETS (A Ignasi)

L'estomacal que se li haurà enfilat escales amunt.

RECAUDADOR

Bé serà qüestió de començar a preparar els trastos i obrir la botiga.

AMBROS

No trigarà gaire a comparèixer la gent.

RECAPTADOR

¿Per a quina hora ha fet el pregó?

AMBROS

Per a les tres.

RECAPTADOR

No manquen més que cinc minuts.

MESTRE (Dirigint-se a Quimet i Francisqueta)

I vosaltres dos parelleta feliç, quan serà això de la trona avall.

QUIMET

Més endavant, quan faci fresca.

FRANCISQUETA

A la caiguda de la fulla.

IGNASI

Bona flassada per a entrada d'hivern.

MESTRE (A Ignasi i Carlets)

¿I vosaltres dos, que espereu? ¿No us deleix contemplar aquest "idil·li"?

IGNASI

Som insensibles nosaltres, ei! al menys parlo per mi.

CARLETS

¡Doncs jo sóc sensible, capaç d'enamorar-me com un cadell i de casar-me, si vol, a vuit dies vista!... però compto.

MESTRE

¿I no et surten els comptes?

CARLETS

Massa em surten. El que voldria que em sortissin fora els diners a la calaixera... Va tot massa car.

MESTRE

Efectivament les subsistències estan pels núvols.

CARLETS

I com que jo m'estimo molt a la xicota he pensat que, ara com ara, amb un que vagi prim n'hi ha prou.

MESTRE

Vaja no vols arrossegar l'heroisme...

CARLETS

El que no vull es patir gana, senyor Mestre: ¡el mon està que bull!

FRANCISQUETA

Us en hauríeu de donar vergonya: uns xicots alts com Santpaus i espantar-se per portar pa a taula.

CARLETS

¡Sinó fos mes que el pa rai!... el mal es que, segons diu la doctrina, en nom de pa s’entén tota la resta.

(El Recaptador i l'Ambrós estan en una taula mes separada, repassant llistes i rebuts, i comentant baix, en Carlets i l'Ignasi estaran asseguts des de llur entrada en un vetllador; el senyor Mestre en un altre; la Francisqueta al costat d'en Quimet drets punxant de tant en tant, ha de procurar-se donar vida al moment escènic. Per la porta del carrer, venen a escena L'Escabellat i en Sarau. A les últimes paraules d'en Carlets sonaran tres batallades en el cloquer de la vila)

L'ESCABELLAT

Deu vos guardi.

SARAU

I bon profit.

QUIMET

Bones tardes.

L'ESCABELLAT

¿Arribem puntuals, eh?

SARAU

La mala mar com mes aviat es passada millor.

FRANCISQUETA

¿Que volíeu prendre alguna cosa?

L'ESCABELLAT

Avui no es qüestió de prendre Francisqueta sinó que es operació del tot contraria.

FRANCISQUETA

Ah, ¿veniu pel recaptador?

CARLETS (A Ignasi, rient)

Bona feina.

L'ESCABELLAT

¡Bona feina!... mal garranyic-garranyac... ¡que tu t'hi trobessis!...

CARLETS

Si precisament ara en parlàvem. Veus tu això de la contribució també entra amb la resta.

SARAU

Com es coneix que no ets pare de "femilia".

IGNASI

No en teniu pas tanta vos.

SARAU

La necessària per a saber el que es patir: dos "femilies" i un "femilio".

MESTRE

Oh quina manera de parlar; no puc sentir-les aquestes expressions i aquest planys: Ara, hauríeu de venir aquí amb el somriure a la boca, amb el cor palpitant d'emoció, ¿per que sabeu que es el que esteu fent? Aneu a tributar, aneu a contribuir i des de les edats primàries, des de que l'home ha sentit la necessitat d'establir la vida de relació i de comunitat, tots el individus s'han apressat a ofrenar el petit gra de sorra a lligar mes els víncols socials.

ESCABELLAT

Tot això son "musíques", senyor Mestre.

SARAU

El que fem nosaltres es llençar els diners a un pou, sense sola.

MESTRE

Quina heretgia, ¡Jesús, Maria i Josep! ¿Però que no veieu que si no fos el tribut, si no fos l'arreplec de l'aportació col·lectiva avui no viuríeu en societat?

SARAU

¡Als llims vivim!

MESTRE

¿On trobarien, els vostres fills, la instrucció gratuïta que se'ls dona?... i a propòsit de fills... ¿no sou el pare del Xicus, vos? (A Sarau)

SARAU

Si senyor que el soc.

MESTRE

Quina ressemblança mes extraordinària. ¡El vostre fill es exactament igual, igual que vos!

SARAU

Doncs miri, en canvi n'hi han molts que diuen que jo soc exactament igual, igual que el Xicus: ara vagi a entendre-ho.

MESTRE

"Bueno" continuo, tornem allà on érem. ¿Mancats de l'organització de l'Estat, d'aqueixa gran maquina, dintre la qual tots vivim, com gaudiríeu del benestar de la seguretat, qui us els guardaria els vostres interessos, honres i vides? ¿I l'ordre públic i la integritat de la pàtria? ¿Com se us faria la justícia prompte i complerta; quan ve una epidèmia qui la reprimeix per salvaguardar la salut pública, amb les corresponents mides d'higiene, quan els vostres fills emigren a terres llunyanes qui us els acolliria, com ara, amb la generosa paternitat diplomàtica i consular, i les carreteres, trens i demés vies de comunicació per al transport de persones, animals i coses?... En una paraula, per tot es manifesta

l’essència i els beneficis que rebem de les funcions tutelars que son privatives al poder executiu.

CARLETS

Ha parlat molt bé, senyor Mestre: com un llibre.

IGNASI

Com un llibre que parla bé.

SARAU (A l'Escabellat)

¿Què ha dit?

L'ESCABELLAT

No ho sé, però amb bones paraules em sembla que ha vingut a dir-nos que el govern es una mena d’àngel de la guarda.

SARAU (Igual)

Deu guardar la seva menjadora.

ESCABELLAT (A Sr. Mestre)

Escolti. ¿Si vostè, en lloc de cobrar cada mes, tingués que pagar cada trimestre, que faria?

MESTRE (Confós)

¡Oh!...

ESCABELLAT

¡Oh!... dic jo també: aquí el volia.

AMBROS

Be espereu-vos un xic que us despatxarem de seguida, entretant puc prendre els meus rebuts i els del Mas Nogueras, com apoderat que sóc. (Això últim al Recaptador)

RECAPTADOR

Ja ho trobarem amb el compte de la fonda.

AMBROS

No, no; val més aclarir-ho de banda.

RECAPTADOR (Fent comptes)

Tot plegat puja a duescentes-vint-i-quatre pessetes amb trenta-tres cèntims.

AMBROS

Aquí van, com aquestes. (Paga)

RECAPTADOR (Prenent i comptant)

Corrent tot es avançar feina. ¡Ah! ¿ja ha fet avisar als interessats d'aquella nota?

AMBROS

L'agutzil s'ha encarregat de tot.

(Pel carrer compareix en Polseguera, tot atrotinat)

POLSEGUERA

Déu vos guardi; ¿qui és qui cobra aquí?. (Veient els diners de damunt de la taula) ¡¡Redeu!! quants duros, sembla que tallin el "monte".

CARLETS

Caram Polseguera, ¿veniu molt cremat?

ESCABELLAT

¡Sembla que t'han engegat amb un canó del quaranta-dos!

POLSEGUERA

Es que no puc perdre temps, ¡me'n passa una de molt grossa!

SARAU

¿I això?

POLSEGUERA

¡Ca, res! ¿Et recordes d'aquella euga que vaig comprar per la fira de Salàs?

ESCABELLAT

Prou.

SARAU

Ben llustrosa i ben maca que era.

POLSEGUERA

Aquesta tarda, en acabat de dinar, mentre li donava un pinso, me li ha agafat una mala gana o un no sé que, i se m'ha quedat per terra més testa i llarga que un sac de farina.

MESTRE

Això es un "mal agüero",

POLSEGUERA

¿Un mal... què?

IGNASI

Deu voler dir que te el mal de Sant Pau.

POLSEGUERA

¿Com pot tenir el mal de Sant Pau si no li han eixit saliveres?

MESTRE

Vull dir que és una mala astrugança.

ESCABELLAT

El que deu ésser això més que mal de Sant Pau, mal de San Mariano.

POLSEGUERA

Sia el que sia em té preocupat, creguis. Ara hi ha el noi amb el manescal que li fan unes fregues...

SARAU

¿De què?

POLSEGUERA

D’aiguarràs i no sé de que més....

CARLETS

Així si que encara us la deixaran mes llustrosa del que era abans.

ESCABELLAT

Em sembla que les fregues que li anirien mes bé foren les de xarop d'estaca.

POLSEGUERA

Bé a veure, ¿qui cobra aquí d'una vegada?

AMBROS

Ui, quines presses: encara hi ha, primer, aquests que tenen tanda.

POLSEGUERA

¡Ah! ¿també hem de fer "cola"? sembla que siguem a l'any de la fam del "tabaco".

AMBROS

Asseieu-vos allí i no feu soroll.

POLSEGUERA

Ni que tinguéssim de passar el rosari.

IGNASI

¿Em vols creure Carlets? anem-nos-en. (Deixant cèntims damunt la taula)

CARLETS

Mira que em sembla que ara vindrà la bona.

IGNASI

No m'agrada veure trifulgues i la feina ja sento des d’aquí que em crida.

CARLETS

Vaja anem doncs. Francisqueta apunta.

FRANCISQUETA

Ja ho he fet, abans de dir-m'ho.

AMBROS (Al Recaptador)

¿Veu? ¡Allò que li deia!

IGNASI

No s'hi cansin.

CARLETS

Fins a la nit que jo no vetllo com aquest.

QUIMET

Avant. (Se'n van els dos nois per la porta del carrer)

RECAPTADOR

Au, ja podem començar.

ESCABELLAT (Al Sarau)

Vés passa tu mateix. (El Sarau s'adelanta a la taula del Recaptador)

RECAPTADOR

¿Que volíeu rústica?

SARAU

Rebut de terres.

RECAPTADOR

Bé rústica.

SARAU

No m'hi entenc jo en aquests mots: A la terra en diem terra i prou.

RECAPTADOR

¿Com us dieu?

SARAU

Jaume Sàrries...

RECAPTADOR (Fullejant la llista)

Teniu un rebut que puja a dotze amb quaranta-quatre.

SARAU

¿Com diu?

RECAPTADOR (Recalcant)

Dotze pessetes amb quaranta-quatre cèntims.

SARAU

No, no; ja ho he entès.

RECAPTADOR

¿I doncs per que m'ho feu repetir?

SARAU

¿Vull dir que, com pot ésser això, si l'ultima vegada no mes me'n vaig fer deu i cèntims?

RECAPTADOR

¿Es que ara s'ha apujat?

POLSEGUERA

¿Potser també venen d’Alemanya aquests rebuts?

SARAU

M’hauríeu de deixar un duro Ambros que no porto prous cèntims.

AMBROS (Donant-li)

Té.

SARAU

¡Els dimonis m’arrosseguin! ja fa tres vegades seguides, amb aquesta, que s'apuja i si van pujant així aviat no podrem mes.

RECAPTADOR

Quan no pugueu mes reposeu i feu pa-i-trago, vés que em dieu. (A l'Escabellat) ¿Vos com us dieu?

ESCABELLAT

Valeri Sucarrat.

RECAPTADOR

Dinou amb trenta-sis.

ESCABELLAT (Gratant-se el cap i amb recança)

Escolti... ¿que no li fora... igual que el pagués passada la festa major?

RECAPTADOR

Ah, prou, com vulgueu; però ni no pagueu ara tindrem "apremi"...

POLSEGUERA

Noi si per pagar amb retràs han de donar "premi" digues que pagant al "contado"...

SARAU

Potser us donaran la glòria del cel en vida: no us cal fixar mes que en mi que m'ha despatxat amb un ronc.

MESTRE

Pel que pugui ésser no vulgueu provar-ho.

ESCABELLAT

Tingui, tingui.

RECAPTADOR

Ah espereu-se; també hi teniu un "recibo" d'utilitats.

ESCABELLAT

¡Eh! ¿que es això?

RECAPTADOR

Utilitats.

ESCABELLAT

No ho entenc.

RECAPTADOR

Es una contribució nova.

ESCABELLAT

No he comprat pas cap finca... ¡Miri que potser no és meu!... no el vull jo....

RECAPTADOR

Així tampoc us donaré aquest altre.

ESCABELLAT

Aquest d’acord, ¿però aqueix de què és?

RECAPTADOR

¡Home!... si voleu us ho diré, però potser us sabrà greu.

ESCABELLAT

Digui, digui.

RECAPTADOR

¿No haveu manllevat pas diners?

ESCABELLAT

Si; per la primavera vàrem fer una escriptura d'empenyorament.

RECAPTADOR

Doncs aquest rebut és per això.

ESCABELLAT

¿De manera que per manllevar també s'ha de pagar?

RECAPTADOR

Així ho devíeu estipular a l'escriptura.

ESCABELLAT

Vaja ja està vist: no es pot deure diners per cap diner. ¿I quant puja?

RECAPTADOR

Una, amb setze.

ESCABELLAT

No ens ha pas de venir d’aquí la ruïna; aquí van. (Paga)

SARAU

Au, anem-nos-en.

ESCABELLAT

D’aquí a que tornem a jugar.

AMBROS

Adéu-siau. (Se'n van pel carrer)

POLSEGUERA

Ara em deu tocar a mi.

RECAPTADOR

¿Com us dieu?

POLSEGUERA

Gabriel Rosegassachs.

RECAPTADOR

Catorze pessetes amb noranta-quatre cèntims.

POLSEGUERA

Aquí van tres duros i ja que hem de pastar fem ho tot coques: el que sobra de propina.

RECAPTADOR

Gràcies; no se'n admeten de propines: ens paga molt bé el nostre principal.

MESTRE

Bé.... relativament.

POLSEGUERA

¡Ja es estrany! és el primer mosso que sento a dir que esta content del seu amo.

RECAPTADOR

Tingui cinc cèntims que li sobren.

POLSEGUERA

Ja que no els vol vostè, els donaré al senyor Fesol que l'he vist ara que estava fent comèdia a la plaça. ¡Vaja alanta!...

AMBROS

¡Adéu! (Marxa pel carrer el Polseguera) (Mirant al carrer) Ja en ve un altre.

(Molt cautelós entra l'hereu Xollat)

XOLLAT

Bones tardes amb la companyia.

RECAPTADOR

Ja podeu passar que ja us toca.

AMBROS

D'això se'n pot dir arribar i moldre.

XOLLAT (Al Recaptador)

Jo no venia per pagar, però, també he de pagar, jo! i encara que pagui jo no pago per mi.

RECAPTADOR

Nom del contribuent.

XOLLAT

Fèlix Valltondre, era el pare Déu l'hagi perdonat i jo soc l'hereu. Veu li ensenyaré aquest paper que ho canta.

RECAPTADOR

¿Ho canta, dieu? doncs haureu d'ensenyar-ho a algú que sàpiga de solfa per que jo no hi entenc amb música.

XOLLAT

Vull dir que ho trobarà escrit: ¡miri-s'ho, home, miri-s'ho!

RECAPTADOR

Porteu: "Testamento".

XOLLAT

És el testament del pare que diu que em crida hereu.

RECAPTADOR

Bé, ¿i amb això que volíeu?

XOLLAT

Que la finca és meva però, que encara que ho es de meva, encara no ho es, i per a que ho sigui, m’hauria de fer "amo".

RECAPTADOR

¡Bravo!

XOLLAT

Em voldria fer amo per la via de la "quantribució".

RECAPTADOR

"Conforme" ¡He de seguir un procediment d'atrassos!

XOLLAT

¿Em farà "pasesori"?

RECAPTADOR

Es farà el que calgui.

XOLLAT

¿I acta de venda?

RECAPTADOR

¡Es clar que si!

XOLLAT

¿I ja passarà per la "dipoteca"?

RECAPTADOR

Estigueu tranquil que amb una empenteta meva passarà per tot arreu.

XOLLAT

¿I quan me'n farà pagar entre tot?

RECAPTADOR

Uns... cinquanta duros.

XOLLAT

Però si la finca no més en val una mica més de cent.

RECAPTADOR

No sé de què us queixeu si encara us en quedaran mes de cinquanta per vos.

XOLLAT

Ho trobo massa car, vaja! m'ho ha de fer mes "barat".

RECAPTADOR

Es preu fixo, com el Sigle de Barcelona.

XOLLAT

¡Me n’ha de traure cinc duros!

RECAPTADOR

No pot ésser, és l'últim.

XOLLAT

De primer m'estimaré més que se la mengin els llangostos abans de pagar tant.

RECAPTADOR

Bé, us en rebaixo cinc duros i no en parlem més.

XOLLAT

Així, home.

RECAPTADOR

Aquest rebut me'l guardaré jo per a afegir-lo a l'expedient.

XOLLAT

Faci; vostè mateix.

RECAPTADOR

Haureu de deixar-me la meitat de l‘import de paga i senyal.

XOLLAT

¿Quan marxa vostè?

RECAPTADOR

Demà al matí.

XOLLAT

Així aquesta nit li portaré els vint-i-dos duros.

RECAPTADOR

Convingut.

XOLLAT

Passi-ho bé. (Quin "sablasso", Deu meu quin "sablasso"). (Se’n va pel carrer)

(Entra per la mateixa porta la Milora)

MILORA

Ja torno a ésser aquí.

AMBROS

Ah que sou vos Milora.

MILORA (Al Recaptador)

¿Vostè, deu ésser aquell que cobra, que va?

RECAPTADOR

El mateix; ¿que volia? ¿territorial, industrial, urbana?...

MILORA

Ni urbana ni policia.

RECAPTADOR

¿Eh?

MILORA

L'agutzil m'acaba de trobar i m'ha dit: Milora, el cobrador us vol veure; doncs, aquí em té i ja em veu.

RECAPTADOR

En efecte, la veig perfectament.

MILORA

I vostè dirà que vol de mi.

RECAPTADOR

Si de cas serà vostè que voldrà alguna cosa.

MILORA

¿No m'ha enviat a cercar? vostè sabrà perquè.

RECAPTADOR

Ja veurà digui'm com es diu i en sortirem mes aviat.

MILORA

Ah no; això no, no ho diré, també podria ésser una ratera i jo no hi vull caure a la ratera.

RECAPTADOR

Doncs vagi-se’n a passeig, senyora.

MILORA

Faci el favor de no motejar-me, que jo no ho soc de senyora.

RECAPTADOR

Prou li dic. Es deu pensar que s’està confessant amb el Rector... jo no en tinc tanta de paciència.

MILORA

Ha de saber i entendre que jo sóc la Milora, que sóc la dona del Milor.

RECAPTADOR

Encara que sigui la dona del "Mister"

MILORA

I com que no tenim cap finca no sé per que m'hi he d'entendre amb vostè.

RECAPTADOR

(M'estimaria més tractar amb una rieula de dimonis que amb una dona així) Si em diu el nom de vostè o del seu marit n’eixirem sinó aquí també ens hi podrem florir.

MESTRE

Digueu com es diu, dona.

MILORA

¿Vol dir que no ens en pot eixir rés de mal?

MESTRE

No sigueu "flasco" Milora.

AMBROS

No sigueu "llucrecia"

MILORA

Ell es diu Jordi Tàpies.

RECAPTADOR

¡Així, dona! ara ens entendrem. (Fullejant llistes) Teniu les cèdules de l'exercici corrent.

MILORA

Tant es que sigui corrent com galopant: jo no se del que em parla.

MESTRE

Que haveu de traure les cèdules.

MILORA

(Al Sr. Mestre) Però si no tenim res. (Al recaptador) No som pas rics nosaltres.

RECAPTADOR

¡Be deveu ésser caps de casa!...

MILORA

¡Caps de ruc! es deu pensar que som; però a mi ningú m'engalipa.

RECAPTADOR

Feu el que us sembli; però, si no pagueu de grat pagareu per força.

MESTRE

¡Us executaran, Milora!

AMBROS

¡Us embargaran els matalassos!

MILORA

¡Que vinguin, que vinguin! Es deuen pensar que no tenim semalers a rera de la porta.

RECAPTADOR

I si cal vindrà també la guàrdia civil.

AMBROS

I us posaran emmanillada a vos i al vostre home.

MILORA

¿I potser ens portaran a la presó?

AMBROS

¡Qui sap!.... o al pal.

MILORA

¡Ai Reina Santíssima!... ¡no, no!... ¿Que faria vostè senyor Mestre?

MESTRE

Callar i pagar.

MILORA

¿I vos Ambrós?

AMBROS

Que ja no hauria mogut tanta saragata i ja tindria les cèdules a la butxaca.

MILORA

¿I tu Quimet?

QUIMET

No us puc dir res jo: no tinc opinió en això.

MILORA (A Recaptador)

Escolti: A quan puja cada una.

RECAPTADOR

A pesseta.

MILORA

¡Vés ja en tindríem per dos terces de sardina! i prenent-ne dos alhora; ¿que no m'ho podria fer per sis rals?

RECAPTADOR

Aquí no es regateja; no es igual que el reng de les marmanyeres.

MILORA

¡Caram! ¿vostè rai? Be n'hi te prous de diners aquí a damunt de la taula.

RECAPTADOR

Si fossin meus, molt bé.

MILORA

Ves que m'ha de dir a mi: qui l'oli remena...

RECAPTADOR (Interrompent-la)

D'oli s'empastifa mestressa: deixis estar de dites.

MILORA

Tingui, tingui. (Pagant)

RECAPTADOR

Aquí van les cèdules. (Les hi dona)

MILORA

¿I que en faré, jo ara, d'aquests dos paperets?

RECAPTADOR

¡Faci el que vulgui!... encara que els vulgui fer servir per a embolicar "cascaballicos"

MILORA

I que s'ha de venir gaire sovint a buscar això de les "cédues".

AMBROS

Total, una vegada a l’any.

MILORA

¡Ah, vaja! ve a ésser una cosa com el anar a complir parròquia; menys mal. ¡Fins a l'any que ve doncs! (Marxa pel carrer)

AMBROS

Amb salut.

MESTRE

¡Avant, avant!

RECAPTADOR

¡Quanta paciència! nosaltres som els caps de turc; ens ho hem de sentir tot i hem d'aguantar les impertinències d'aquests estúpids.

MESTRE

De pitjors n'hi ha: a vostès encara els paga el "tiro" a l'escola en mig de la quitxalla el voldria.

AMBROS

¡"Otro" que tal!

FRANCISQUETA (A Quimet)

Ai que m'han fet gràcia entre tots plegats.

QUIMET

A mi m'han fet molta pena. He vist l'egoisme, he flairat la inconsciència: Aquests no paguen, els arrenquen els diners de la butxaca amb la força de la llei. Son dels que acatarien la tirania a un règim de llibertat i progrés per tal que no els toquessin la bossa, son dignes de viure al desert de Sàhara, amb perdó dels habitants d'aquells oasis. I tota aquesta generació forma el nostre poble i amb un poble així no es va enlloc; dic mal, si, es va... a un lloc.

FRANCISQUETA

¿On?

QUIMET

A dormir.

FRANCISQUETA

¡És cert!

QUIMET

Mes deixem-los! això es la prosa de la vida; nosaltres obrim les ales a la poesia

eterna, a la vida que pren alenada vers la sublimitat: a l'amor i a l’alegria.

AMBROS

¡Se'n ha fet per sopar, ja!

MESTRE

I per postres.

RECAPTADOR

Mes se'n faran encara.

AMBROS (Mirant al carrer)

Pel carrer del mig en ve una altra bandada.

RECAPTADOR

Deixeu-los fer i deixeu-los venir: gemegant s'arrenquen i mentre ells paguin, nosaltres cobrarem.

(El Senyor Mestre continua llegint el diari. Ambrós mirant enllà del carrer. El Recaptador es frega les mans amb fruïció i els dos joves, embadalits, segueixen llur col·loqui)

TELO