A les postres d'un banquet - comèdia satírica en un acte - 1.925

A LES POSTRES D'UN BANQUET

COMÈDIA SATÍRICA EN UN ACTE

Teatre Mundial 1.925

PERSONATGES

HERMINIA

FILOMENA

TONA

ABELARD

COSME

SENYOR NEUMÀTICS

SENYOR PUIGBLAU

BADÓ

SENYOR SECRETARI

TÓFOL

SILVESTRE

Lloc d'acció: La Falòrnia, cap de Districte municipal que es suposa d'una província catalana.

Època: 192...

Dreta i esquerra les de l'actor

ACTE ÚNIC

L'escena passa en una sala de confiança d'en Cosme, a la Falòrnia. Al fons una porta gran que dóna a les escales que condueixen al carrer; a l'esquerra ampla vidriera practicable que dóna a la plaça del poble; a la dreta dues portes: la del primer terme te accés a les cambres i la segona al menjador i cuina; per l'escena una taula-ministre, cadires, rellotge-pèndul, etc. Estem en un migdia de tardor. Al aixecar-se el teló hi ha en escena l'Hermínia i l'Abelard.

HERMINIA

Marxa, Abelard; pensa que el papa pot tornar i trobar-te aquí i em mataria el disgust.

ABELARD

I ca, dona! en aquestes festes de banquets i brindis, com que s'hi diuen tantes bestieses, no s'acaben mai.

HERMINIA

Però fes-te càrrec que fa una hora que estàs aquí i és una imprudència el no retirar-te...

ABELARD

Una hora que a mi em sembla un instant; si pogués ésser, a tot arreu faria al revés de lo que fa el govern quan arriba l'estiu: retardaria una hora tots el rellotges dels pobles per tal que aquesta estona tingués més durada. Que bé s'hi està al costat de la dona que un estima.

HERMINIA

A quantes noies ho deus haver dit això?

ABELARD

Igual, a cap; a les altres, abans de conèixer-te a tu, els hi feia l'amor amb paraules de romanço de deu cèntims, amb termes poètics de tant la ratlla, més a tu et miro tan amunt, em sembles tan superior a les demés, d'una bondat tan corprenedora, d'una bellesa tan encisadora, que les paraules que et dirigeixo arrenquen del cor i pugen cap dalt i amb tanta impetuositat que a l’arriava arran de la boca ja no esperen a passar al cervell per a mesurar-les i es presenten a flor de llavi tal com són: trossets de cor esmicolats per la llosa de l'amor que m'inspires.

HERMINIA

Si fossin veritat aquestes coses! No se, hi ha voltes que penso que sí, que tot el que em dius és clar i pur com l'aigua que brolla de la font de l'ermita, més d'altres m'assalten uns dubtes...

ABELARD

Dubtes? Del meu amor? Això només t'ho permeto de gresca perquè en serio m'enfadaria. Saps que em tens més embadalit que una mare amb el seu nin i encara pot abrigar-se en tu un tros de recel? Engega les inquietuds i tint en compte que això d'anar d'amagatotis s'acaba, ben bé no se com serà però si puc anticipar-te que no s'acabarà amb punxa d'aquelles que allí on toquen t'hi fan sortir una butllofa. Vés per a aconseguir-te a tu, per a fer-te la meva dona de què no sóc capaç en aquest món.

HERMINIA

I de bo de bo, t'agrado?

ABELARD

Què si m'agrades dius? Més que a la canalla els caramels, més que l'or als avars, més... que sé jo!... més que als socis del club Barcelona un gol fet per en Samitier entrat per l’angle de la dreta de la porta en una tarda de campionat.

HERMINIA

Que contenta em fas de sentir-te! Vés no sé perquè ton pare no podria ésser del partit del papa i podríem casar-nos prompte sense aquests martiris.

ABELARD

O ton pare ésser del partit del meu; però que hi farem filla si als dos d'un plegat els ha donat per a ésser "caudillos", més no t'espantis que aquesta fanfàrria de la política no serà més que un entrebanc passatger i no un obstacle final per la nostra unió; pensa que n'hi han hagut molts d'enamorats que els seus pares s'han trobat capitosts de dos bàndols l'un enfront de l'altre; sense anar més lluny aquí tens a Julieta i Romeo que com tu i jo foren víctimes de la política local i havien de veure's i parlar-se de nit com els xuts. Tu no els coneixes els amors de Julieta i Romeo?

HERMINIA

No més he llegit "Los Amantes de Teruel"; deuen ésser uns amors de pocs dies.

ABELARD

De prop de cinc cents anys.

HERMINIA

I dius que no has anat gaire lluny; doncs mira que si t'ocorre distanciar-te un xic, hauries anat a buscar uns amors a l'era cristiana.

ABELARD

O a la vinya del moro; el cas és que tu et tranquil·litzis.

HERMINIA

I ja hi havia política llavors Abelard?

ABELARD

De política n'hi ha hagut i n'hi haurà sempre mentre hi hagi vius que la prediquin i ximples que se'ls escoltin.

HERMINIA

Ja tens raó.

ABELARD

N'he tingut sempre: lo que m'ha faltat moltes vegades que me la donin. Em diuen poca solta perquè les planto clares, poca solta o no, jo faig la meva ruta.

HERMINIA

Maleïda política, no sé perquè ha d'haver-n'hi.

ABELARD

Per a torturar als humils i inflar als dropos; ara que si tothom pensés com jo ja s'acabaria aviat. El que a l'esquena del poble vulgui pujar a la sima de ses ambicions el faria enfilar en una escala de corda de mil metres d'alçada perquè passés el risc de trencar-se la nou del coll.

HERMINIA

Es clar que se la trencarien: no veus que els faries rodar el cap.

ABELARD

Però com que la humanitat és tan estúpida, anem tirant; tothom reconeix que aquests senyors que fan barallar els pobles i rompen la pau dels llogarets són uns farsants; són condemnats pels rotllos de les places i en les taules dels cafès i quan venen eleccions apa a fer de corder, amb la diferència de que, així com als xais els porten els marrans al corral y són sacrificats per a que llur carn serveixi per l'alimentació del home, aquests marrans del ramal polític porten les ovelletes als col· legis d'ensenyança, sacrificant-los lo més preuat que té l'home: la consciència, que la tiren dintre d'una caixeta de vidre com podrien llençar-la a un munt d'escombreries, sense esma de lo que fan i tot per satisfer la vanitat d’aquests marrans amb mires... a la butxaca.

HERMINIA

Saps, Abelard que em sembla que fins en sabries de fer de política.

ABELARD

Em falta la qualitat més essencial per la professió: tenir barra; y que et consti que si m'hagués donat per a ésser comediant d'aquella manera potser hauria fet puntes a n'aquest senyor Neumàtics que avui festegen el teu pare i tots els pagerols que diumenge que ve faran número; jo fent un esforç també els diria tot allò. Què voleu una carretera? la tindreu amb plàtans, cunetes, clavegueres i amb "acopios" de grava de recanvi; amb la fermesa de que fos una vela blanca que no calgués més que estirar-la del butxacó de l’armilla. Voleu una bàscula? jo us en prometo una que tindrà tan volum que fins podreu pesar-hi el campanar del poble. Voleu unes escoles? Us en faré unes que els vostres fills sortiran d'elles més savis que en Ramon i Cajal i no els ofereixen la lluna perquè està un xic alta i encara que la barra arribi molt amunt s'ho callen per por de que enfilant-se massa no ensenyessin la ceba. I què passa després: carretera m'has dit? doncs ni un petit corriol d'horta; una bàscula gegantina? ni unes tristes balancetes d'apotecari; unes escoles? continueu amb una corralineta que no se la mereixen els vostres fills sinó vosaltres perquè surtin tan enzes com sou i puguin secundar quan tinguin vint-i-cinc anys l'eterna farsa que havem establert i que entre tots els haurem llegat. Però, la meva política, Hermínia ets tu. Tu ets el meu Parlament, la meva Diputació, el meu Municipi; la nostra felicitat i el nostre amor seran l'ordre del dia perpètua i com que això de l'amor vol molta quietud, més que l'ordre del dia serà l'ordre de cada nit mentre la gent reposa, i mai hi hauran crisis, ni debats, ni interpel· lacions, ni proposicions incidentals, ni esmenes, ni actes netes, ni actes brutes d'aquelles que s'han de rentar al "Supremo", ni tota aquesta recaptada que forma l'embolic d’aquests murris.

HERMINIA

Sí, però, això quan serà?

ABELARD

Molt aviat, potser més del que tu i jo ens pensem; no ho sé, el cor em diu que tal volta d’aquí a un mes ja haurem donat el "golpe" i com que el meu cor és molt serio jo el crec perquè no l'he atrapat mai en cap mentida. Ara Hermínia meva només te demano una cosa. Mira: al teu pare el senyor Neumàtics li demana molts vots, doncs jo a tu només te'n demano un de vot: vull un vot de confiança però que sigui de ben confiança.

HERMINIA

No un vot; el dono un acta en blanc... de fe i d'acatament al que facis.

ABELARD

Ah, i segons com vegis parades les coses no estarà demés que et facis venir una basca, que és de molt efecte.

HERMINIA

Es farà com dius.

ABELARD

Bé, ja en tinc prou; ara a actuar, que el temps és diners i com que ens havem de casar aviat no ens convé perdre ni un cèntim. Me'n vaig perquè els fartaners deuen haver arribat a la meta de la menjadora electoral i no vull provocar, a les postres, al teu pare bonàs una indigestió... de si de família.

HERMINIA

Passa, passa, trapella.

ABELARD

Adéu "mantecado indisoluble". (Se'n va pel fons)

HERMINIA, sola

I com em té el cor robat, amb quin delit me l'estimo i com més nosaltres cerquem per apropar-nos més la intransigència dels pares ens vol separar, més el nostre amor està tan arrelat que no hi haurà tempestes que el puguin abatre.

L’Hermínia i Filomena

FILOMENA

Que hi havia Hermínia, m'ha semblar sentir soroll des de la cuina estant.

HERMINIA

Era l'Abelard que aprofitant que el papà és al banquet ha vingut a veure'm una estona.

FILOMENA

Es molt temerari aquest xicot, això es jugar amb foc.

HERMINIA

Que és amb el que juguen els enamorats valents, mamà; no voldrà pas que jugui a patinar en la pista de gel de la indiferència.

FILOMENA

I si arriba ton pare i l'ensopega passa un cataclisme més gros que aquell dia que hi hagué trencadissa d'urnes. Ai! no més pensar-hi se'm posa la pell de gall d'indi.

HERMINIA

Vostès rai mamà, que no havien d'estimar-se amb aquests sobresalts.

FILOMENA

Això si que no filla, perquè per no sobresaltar-nos amb el teu pare, de solters pot dir-se que no estiguérem ni cinc minuts sols.

HERMINIA

Vull dir que tota la família hi venia bé.

FILOMENA

I en tant; com que en el nostre casament varen festejat més el vells que nosaltres mateixos; ens digueren: Tu Filomena t'has de casar amb en Cosme de cal Segarra, i jo vaig dir: be; i a ell li hi feren: Tu Cosme t'has de casar amb la Filomena de cal Oliva i ell digué: conformes; i al cap d'un mes "consumatum est", i ben feliços que hem estat: ell ha tingut el seu geni, això sí, més que l'aiguardent de matarrates però el cor més tendre que un ocell; creguis que no he tingut temps de penedir-me'n i no et pensis que alguna vegada no hagi tingut motiu de moure algun escàndol perquè a la cuenta des de que li va entrar pel ull esquerra això de la política que imitant a aquests senyorassos dels grossos ell aquí al poble volia fer el "corrido" dient coses a les dones dels masovers i a les modistetes que s'estimen més tenir arrugues al ventrell que forats a les mitges de seda, però m'hi vaig quadrar i tot va quedar més pla que una xapa i a fer bondat i a creure s'ha dit.

HERMINIA

I en cavi jo seré una desgraciada.

FILOMENA

Calla Hermínia que jo en tinc més pena que tu mateixa, però que podem fer pobres de nosaltres per a convèncer al teu pare.

HERMINIA

Què se jo, buscar quelcom per a tocar-li el cor.

FILOMENA

No se pas amb què. Què no veus que ton pare no hi entén res amb això de l'amor? De què li vindrà? Tan és que li toquis el cor com que li rasquis la biga de l'esquena.

HERMINIA

Doncs miri mamà: l'Abelard està decidit a arribar allà on convingui i per la meva part faré el que calgui per a ésser seva.

FILOMENA

Ai no m'ho diguis així filla que tota m'esgarrifes. Escolta, perquè no provem de fer una prometença? Mira, jo com a casada puc fer uns set diumenges a Sant Josep que és el patró dels esposos, i tu com a enamorada una novena a Sant Antoni que ho és dels promesos.

HERMINIA

Conformes, mamà, però de passada no hem de dormir-nos i fem quelcom per la nostra banda.

FILOMENA

Calla, que em sembla que es sent fressa per les escales, de segur que ja hauran acabat el "co-cou" dinar.

Hermínia, Filomena, Cosme, Neumàtics i Secretari (pel fons)

NEUMATICS

Ha estat un dinar esplèndid, impropi de les circumstàncies de lloc i preparació, comparable a una orgia en el Ritz: cregui que estic satisfet.

COSME

Anem entrant que aquí hi tindrem més fresca.

NEUMATICS

Han sabut enlluernar-me amb afalagaments.

SECRETARI

No exageri senyor Neumàtics.

COSME

Prenguin la bona voluntat.

NEUMATICS

Ah, les senyores! Com deuen haver murmurat de mi per haver-los romput en aquesta diada la pau i tranquil· litat de la llar, emportant-me'n al espòs i pare estimat.

FILOMENA

Oh, no digui això, que la satisfacció d'ell és l’alegria nostra.

NEUMATICS

Si ja se que fan un pomell com la Sagrada Família. I la pubilla és tot una poncella ja casadora!

HERMINIA

Està molt adulador.

NEUMATICS

Per la festa major li demano des d'ara compromís per la "toya".

HERMINIA

Es molt amable.

NEUMATICS

Vet aquí Cosme, una nova preocupació per a vostè: la felicitat d'una filla, problema difícil en els temps que correm, però que vostè amb la seva autoritat i tacte sabrà resoldre amb senzillesa.

FILOMENA

Si senyor, el meu marit és l'home de les grans solucions: les coses que no se li presenten tan planeres com ell voldria, les deixa de banda per a que es resolguin soles.

COSME

Filomena, no dictaminis sobre la meva actuació... què li ha semblat aquest terme, és o no d'alta política?

NEUMATICS

No és molt alta ni molt baixa: d'estatura regular.

COSME

Doncs, sí; no et fiquis amb llibres d'aquells que abans, en temps del Quijote, que la gent anaven a cavall de burros, en deien de cavalleria però, que jo ara, en els temps moderns amb els avançaments dels cotxes, en dic d'automobilisme, perquè podries descarrilar.

HERMINIA

Per Déu papà facis càrrec que no estem sols els de casa.

COSME

No filla, molt al contrari: rodejats d'una companyia que molts envejosos desitjarien.

HERMINIA

(Ja tira pel sogre)

SECRETARI

Bueno senyor Cosme, deixis de controvèrsies domèstiques, que després de menjar no ajuden a fer la bullida.

NEUMATICS

Té raó el senyor Secretari: avui es dia d'alegria i no de discussions. I ara que tenim una estona d'esbarjo i ens trobem un xic lliures del cos electoral podríem dedicar-nos a canviar impressions de l'organització interior de la lluita del diumenge. Ja em dispensaran de nou que torni a importunar-les.

FILOMENA

Està a casa seva senyor Neumàtics.

COSME

Au, vosaltres Filomena aneu-se'n a la cuina, que en això no toqueu pilota.

Cosme, Neumàtics i Secretari

SECRETARI

Pel que afecta a l'acta d'aquest poble jo crec que pot estar tranquil, tindrem una majoria de més de cent cinquanta vots; no li sembla senyor Cosme?

COSME

De dos cents i pico: això del pico corre de compte meu que per alguna cosa tinc la vara, i si no fos pel ximple del pare d'aquest xicot que m'empaita la noia d'amagat meu, acta en blanc li donaríem.

SECRETARI

Els altres no faran més que els socis de l'Unió.

COSME

Quatre gats, home.

NEUMATICS

Què hi farem! si no pot ésser blanc del tot no serà cap minva que hi hagi algun petit gargot en... negre. No vindrà de cent vots més o menys perquè el meu recompte total "m'arroja" una majoria de mil cinc-cents.

COSME

Senyor Secretari que és aquests soroll?

SECRETARI

Vejam. Es el poble que està congregat a baix a la plaça. Com que n'hi ha hagut molts que no han vingut al dinar... íntim, deuen voler fruir de la seva paraula.

COSME

La nostra gent és molt llaminera, no es cansaria mai de sentir-lo en sermons d'eleccions: ni que els hi tirés terrossos de sucre.

NEUMATICS

No hi ha més remei Cosme, a l'anterior elecció el candidat es deu als electors i ells es deuen a nosaltres el dia que estan oberts els comicis: es la llei de compensacions. Digui'ls Sr. Secretari que vaig a parlar-los-hi tot seguit.

SECRETARI

Una mica de silenci poble que el Sr. Neumàtics us va a dirigir la paraula.

(Veus a fora: vinga, va, som-hi... etc...)

NEUMATICS

Poble de la Falòrnia: altra vegada la pàtria demanda unes Corts arrencades de la consciència ciutadana per a escometre els gran problemes nacionals; altra vegada fent-me ressò de la deferència desinteressada amb que en aquella gloriosa jornada em designareu per a confiar-me el gran honor d'ésser el portaveu d'aquesta rica i culta trobada en el Parlament, confirmada suara en la magna Assemblea de delegats del partit celebrada a Balasseta, vinc a demanar-vos la ratificació d'aquella comanda, segur de que seguiré inspirant-me amb els vostres sentiments morals i compenetrant-me de les necessitats materials que demanen una peremptoria solució dels poders públics. En conseqüència, per a que la tasca sigui més eficaç, per a que la meva representació estigui enrobustida i reflectida per la màxima opinió sensata del districte us demano que el diumenge amb el cor enlaire, sense coaccions i amb el puny cloent la meva candidatura, símbol de llibertat i democràcia, aneu a exercir el lliure dret constitucional del sufragi per a major profit del ressorgiment i complert benestar a que té dret un poble que, com aquest dóna proves de vitalitat i de ganes de reivindicació; i ara, ciutadans us demano el testimoni de la meva gratitud per les moltes proves d'afecte que tinc rebudes de tots vosaltres.

(Veus de fora: molt bé; que parli el Sr. Alcalde)

COSME

Què diuen aquests llanuts?

SECRETARI

Que els hi parli vostè.

COSME

Jo? Però que s'han tornat ximples o el fan.

SECRETARI

Digui'ls... quatre paraules sense "floreros".

COSME

Floreros diu? sinó que vagi a cercar-los a l'alta major de la parròquia.

NEUMATICS

Apa Cosme que se impacienten.

COSME

Allà va. Companys: Dieu que parli, bé ja ho faig, ja parlaré... poc... però clar. Mireu: Diumenge és el nostre dia, no siguem gallines i donem al nostre diputat una altra prova de que no volem que se'ns en vagi a un altre districte perquè de diputats bons creieu que no en corren gaires i després que ja ho diu la dita: Val més un boig conegut que cent savis per tastar. Amb perdó senyor Neumàtics. Així doncs, com un sol home a formar i a veure si us porteu bé perquè si em feu fer una planxa us xafaré els nassos. Ara prou xaranga, cada qual a casa seva i cap a fer migdiada que als que haveu vingut al banquet ja us convé una mica.

NEUMATICS

Ho ha fet molt fort, Cosme.

SECRETARI

Ha estat senzillament enèrgic: Demòstenes i Ciceron eren uns nanes amb qüestió d'oratòria al costat d'ell.

COSME

Jo quan hi estic posat en faig un gra... de "regalo". No m'agraden mitges tintes.

SECRETARI

Quina efervescència Sr. Neumàtics: em sembla que aquí hi tindrà una victòria esclatant.

Els mateixos i Tòfol (pel fons)

TOFOL

Es pot entrar?

COSME

Endavant.

TOFOL

Bones tardes.

COSME

Hola Tòfol, que hi ha, què diu la gent?

TOFOL

Hi ha de tot Sr. Cosme. Casi tothom bé, però...

COSME

Què n'hi ha algun de descontent?

TOFOL

Si senyor, el Gaspar de cal Bep de l'Oli que està enfadat perquè no l'han convidat al "banquete".

COSME

Potser s'ha pensat aquell moro que un banquet és el sermó de la muntanya que amb un pa i tres peixos atiparen a mig món; mira Tòfol díga-li que no em vingui amb cançons ara; que no m'aigualeixi la festa; díga-li... que ja el farem regidor en les eleccions que vindran.

TOFOL

Està bé.

COSME

Té, dóna-li també aquest cigar amb estrenyacaps i que faci moixoni.

TOFOL

Endavant les atxes.

Els mateixos menys Tòfol

SECRETARI

Bueno, amb permís de vostès sí no em necessiten em retiro.

COSME

Per mi bé; no vol pas res Sr. Neumàtics.

NEUMATICS

No, pot marxar descansat: ara rebré als electors que hagin de veure'm per entonar-me’n ben aviat.

SECRETARI

Així ja vindré a acomiadar-lo abans de pujar a l'auto i li portaré les intervencions i els noms dels apoderats.

Cosme i Neumàtics

NEUMATICS

Gràcies a Déu que respiro, cregui Cosme que per a ésser polític es necessita vocació i resistència.

COSME

I tant! sort que vostè és d'una fusta més forta que la de Flandes.

NEUMATICS

Però el dilluns cregui que descansaré a peu estirat.

COSME

Ja s'ho tindrà ben merescut.

NEUMATICS

Ja veu si aquests dies pateixo: ara que aquest poble es posa malament y corre-hi; ara que aquest altre sembla que es belluga i anem-hi: és un no parar; més arriba el diumenge, arreplegar els llorers de la jornada i a reposar damunt d'ells més sense dormir-s'hi massa perquè el polític que dorm ja ha begut oli.

COSME

Que en sap vostè de política!

NEUMATICS

L'experiència Cosme: jo he après els preliminars i arribaré lluny, no li càpiga dubte, tinc facultats i ambició que són la carretera més dreta per arribar al final.

COSME

Si però l'altre partit ara sembla que es posa de moda!

NEUMATICS

No tingui por, això no serà més que un episodi transitori, i endemés per alguna cosa tinc la meva teoria i la meva pràctica. En el món polític per triomfar cal aguantar l'equilibri, s'ha de fer com les balances quan estan al fi: ni cap a la dreta, ni cap a l'esquerra; o millor dit, més gràfic encara: no ha vist mai en els circs aquells clowns que enfilats en un trapezi fan moltes tombarelles i contorsions? nosaltres som aquells clowns, ens decantem al costat que ens convé amb el trapezi i en aquest món cregui Cosme, la qüestió és saber gronxar-se sense caure en el ridícul.

COSME

Sí senyor, sí.

NEUMATICS

Aquí als pobles quan un home es cansa de militar en un partit perquè no en treu el que vol i se'n va a un altre li diuen que s'ha girat, que s'ha empassat; en canvi quan a nosaltres ens convé fer el salt cap a l'altra banda, en diem evolucionar: l'acte és tan baix i repugnant però el cobrim d'un vel més fi i tapem els ulls dels infeliços que ens segueixen.

COSME

(Ui que n'és de llarg aquest home)

NEUMATICS

Aquí em té a mi per exemple, abans que no tenia un ral era més bolxevic que els soviets de Rússia, doncs ara ja em miro amb simpatia els partits d'ordre i el principi de la propietat.

COSME

Tot es qüestió de tàctica.

NEUMATICS

I de fer concessions. En matèria doctrinària tenim que el govern amb molta freqüència fa us de la facultat del nomenament d'alcalde de Real ordre, però ha de recaure el càrrec en un dels individus que formen l'Ajuntament i contra aquest dret hi ha el nostre d’escollir aquest individus d'entre els que figuren en les llistes d'electors; així que ha de prendre els que nosaltres havem designat de bell antuvi. Hi ha un article vuit-i-nou en la Llei electoral que és el més castís de tot l'articulat. Que ens en estalvia de disgustos i de pessetes.

Els mateixos i Tòfol, desprès Tona.

TOFOL

Es por entrar?

COSME

Què hi ha Tòfol?

TOFOL

La Tona del Quim del Rata de Baixtesa, que vol parlar amb el Sr. Neumàtics.

NEUMATICS

Ja pot fer dir-li que passi: precisament vull activar les consultes per anar a dormir a Balaseta, la capital del districte.

COSME

Diga-li que entri Tòfol i retira't.

TOFOL

Passeu Tona.

TONA

Bones tardes senyor Neumàtics amb la companyia.

COSME

Bones tardes.

NEUMATICS

Hola, Tona!

TONA

Caram, així m'ha conegut.

NEUMATICS

I no us he de conèixer. Jo quan faig ballar per les festes majors dels pobles del meu districte alguna dona connada que passa dels cinquanta anys, me'n recordo sempre.

TONA

Ah i després que també pot recordar-se'n pel molt que treballo en cada votació, perquè a més de fer votar a tots els de casa se donar una empenteta als encantats.

NEUMATICS

Si ja se que sou... d'"armas tomar".

TONA

I vet aquí com que avui m'han dit que vostè era aquí a la Falòrnia per a preparar la "jarana" del diumenge jo que té li he dit al de casa, deixa-m'hi arribar a veure que fan i de passada li faràs algun encàrrec.

COSME

(Com si fos un recader)

TONA

Ja deu saber que a Barcelona hi tenim el noi xic que fa de soldat i com que els minyons tants com en plouria n’eixugarien, sempre necessiten diners i ara que ningú del poble ha d'anar-hi a Barcelona hem pensat que vostè mateix podria fer-los-hi passar a la caserna.

NEUMATICS

Està bé, doneu-me els diners i la direcció que tan prompte vagi a casa els hi faré portar.

TONA

Aquí té tres durets i el paperet de la direcció.

NEUMATICS

Perdeu compte i penseu que ja els té.

TONA

Després com que vostè a Barcelona ho sap tot, que ja ho diu el Secretari del nostre poble que vostè és l'home més savi del món, deu saber a quina casa de senyors necessiten una dida, perquè a la noia de casa se li ha mort un nen i ara voldria "crear" per altra; cregui que a la casa que entri en quedaran molt contents perquè té molta llet i bona: afiguris que no més té quatre mesos!

NEUMATICS

Qui, la noia?

TONA

No senyor, la llet.

NEUMATICS

Ah! Vaja: si que es una llet... ben joveneta.

TONA

La pobra criatura no tenia res al matí i a la tarda ja era bona i morta.

COSME

Devia tenir algun atac?

TONA

No ho sé: si de cas devia ésser com un atac... a la baioneta, perquè va morir de "repenta"

NEUMATICS

Bueno aneu-se'n tranquil· la que quan trobi criatura ja enviarem a cercar a la noia.

TONA

Ara que veig a vostè Sr. Cosme li volia dir que a casa tenim un tros de "goreit" que no sabem que fer-hi: els uns ens diuen que hi fem alfals i altres que hi plantem remolatxa, què li sembla a vostè?

COSME

Ves què us diré jo: cada qual hi fa el que li sembla a les seves finques.

TONA

Però com que vostè és un dels pagesos que més hi entén de per aquí i coneix el cos d'aquelles terres!

COSME

Mireu si em voleu creure a mi planteu-hi carabassons, que ara tindran molta demanadissa.

TONA

Ens ho enraonarem amb els de casa i potser si que ho farem. Bueno, gràcies de tot i dissimulin i diumenge que ve ja veurà com ens traurem la son de les orelles, i a votar i fer votar a tothom de bon matí. Vaja passi-ho bé i visca el senyor Neumàtics!!

Cosme y Neumàtics

COSME

Això ja es el súmmum: aquesta gent es deu pensar que a vostè l'han de fer servir de Peret.

NEUMATICS

Això rai, encara, que enviant el dependent a la caserna i encarregant a la dona lo del didatge en surto; el que em fa por que amb el temps alguna d'aquestes pavanes arribarà a demanar-me que li busqui promès per a la noia i llavors si que la ballarem.

Els mateixos Tòfol y després Badó.

TOFOL

Amb llicència?

COSME

Qui portes ara Tòfol.

TOFOL

Hi ha el Badó que també vol veure al senyor... a soles.

COSME

Díga-li que passi i dispensi que ja sortiré després perquè diuen que l’onzè manament es no ficar-se allà on no us demanen.

BADO

Es por entrar?

NEUMATICS

Endavant.

BADO

Jo venia per...

NEUMATICS

Vostè dirà.

BADO

Es que... com es tan gran el que li he de dir... no ser per on començar.

NEUMATICS

Parleu sense temor que jo estic acostumat a tot i sóc com un confessor.

BADO

Si no hi tingués aquesta confiança cregui que ja no hauria vingut.

NEUMATICS

Segui.

BADO

Doncs si senyor: fa molts anys que la dona i jo no mengem gaire, treballem més i suem com carratells i a força de dejunar i escarrassar-nos habem arribat a fer un raconet que de tenir-lo a casa ens fa més por que si hi tinguéssim la pigota. Hem pogut arreplegar quatre cents duros de pesseta en pesseta, que allò més que diners cregui que són badalls de la gana que hem patit i capbussons de les hores que hauríem volgut dormir i no dormíem.

NEUMATICS

Molt bé. L'economia i l'estalvi són virtuts que dignifiquen alhora quan s'exerciten amb moderació i denoten un esperit de previsió per a la vellesa de l'individu.

BADO

Sí; i ara ens trobem que tenim uns quants feixets de papers de banc: n'hi ha de petitets de cinc duros que tenen pintades dones assentades en un caixó i tenen les mans juntes aquí als genolls com els dropos; uns altres de més grossets i virolats de deu duros que hi ha una senyora molt seria al mig que està dreta i porta unes xurriaques a la ma dreta i sembla que està espiant a algú per clavar-li vergassada, i uns altres de més grossos i blavosos de vint duros que n'hi han dues de dones, assentades l'una davant de l'altra: la de l'esquerra té la ma aquí a les barres com si tingués mal de queixal i la de la dreta aguanta una guitarra estranya a la falda i es mira de reüll a la seva parenta com una gata moixa, que jo no entenc que si tot allò és diners perquè n'han de fer de tantes classes de maneres de modes, i amb tot aquest bé de Déu de paperam no estem tranquils, voldríem portar-los a algun lloc que no fos tan racó com a casa nostra. Ara mateix els tenim embolicats amb un drap vell i foradat per despistar als lladregots que ens poguessin fer un assalt i aquesta mena de diners de paper són tan delicats que s'han de guardar de sol i serena per por de que no es constipin i de les rates, de les humitats, dels escarabats i demés bestioles que tenim a les cases dels pagesos. No ho sap ningú que els tinguem, només el senyor Rector que un dia que la dona s'hi confessava va demanar-li parer de lo que podríem fer-ne. Ell, l'home, va dir-li que podríem comprar paper de l'Estat o comprar una cosa que s'assemblen a nacions...

NEUMATICS

Accions.

BADO

Això "atsions" de trens. Però es el que penso jo: si comprem paper de govern com que de govern en aquest país en canviem més que els pagesos de camisa, ens exposem a que de la "noche a la mañana" se'ns en vagi tot en orris; si comprem això de les "atsions" de trens s'ha de tenir en compte que cada dia hi han descarrilaments i xoques i aviat no hi quedaran ni rails, ni vagons, ni màquines d'aquelles que van al davant i fan més fum que la xemeneia de casa, i si els portem al Banc com que cada dia se'n va un al cel de Banc podria ésser que li toqués el "turno" al nostre i no tingués temps d'avisar-nos i se'ns emportés les nostres suors quedant-nos com el "Gallo de Morón". També havíem parlat amb la dona de comprar un hortet, però, sap el què passa amb això dels hortets? que com que la gent pensa que el què es d'Espanya és dels espanyols i si els espanyols no en tenen no se'n compren, que jo tindria cura de plantar-hi presseguers, pomeres, maduixeres, perers...

NEUMATICS

Bé si, etcètera.

BADO

Això mateix: plantaria etcètera i els altres de nit saltarien les tàpies i es menjarien la etcètera, les peres, les maduixes, les pomes i els préssecs, i si les tàpies i la cabana no estiguessin ben arrelades potser algun dia a la matinada ho trobaríem tot més desembarassat i pelat que un jonc de la bultra; i vostè com que va tan mudat i té automòbil i mossos que van... a peu, com que de papers d'aquells també deu tenir-ne voldríem que ens digués que n’havíem de fer per tenir-los a cobert i que ens portessin alguna cosa.

NEUMATICS

Bé, així el que vostè vol es col· locar-los?

BADO

Està clar, no veu que a casa no ens deixen viure... Quan érem pobres i jo anava a jornal i guanyava cinc rals patíem per arreplegar-los i ara que els tenim encara patim més per això, perquè els tenim. A la pobra gent que té diners cregui que ja els planyo perquè no els deu faltar mals de cap.

NEUMATICS

Doncs bé, jo crec que el millor que podeu fer ara com ara, es posar-los en un racó de calaixera que no hi puguin arribar el ratolins i la pols i com dintre de poc la República d'Andorra vol concertar un emprèstit de mil milions en títols de la deuda interior al quatre i mig per cent, el millor que podeu fer és ésser tenedor de paper andorrà.

BADO

I vol dir que anirem bé així?

NEUMATICS

Tireu al dret que no podeu errar; ja hi podeu pujar de peus, no veieu que aquell país està a prop de Xauxa?

BADO

Ja està fet: ens ho enraonarem amb la dona i cap Andorra s'ha dit. Vaja gràcies i diumenge vinent ja els votaré. Que Déu el faci bonet! (Se'n va)

NEUMATICS

Déu dóna faves a qui no té queixals; quins encàrrecs més poques soltes i quines consultes més insubstancials; i parlen de la paciència de Job: aquí el voldria, a veure quina cara hi posaria.

Neumàtics, Tòfol i més tard Puigblau (pel fons)

TOFOL

Hi ha el senyor Puigblau de Balasseta.

NEUMATICS

Que passi. (Sol) Electores a la vista, demanadissa segura.

PUIGBLAU

Es pot entrar?

NEUMATICS

Endavant. Ah, que es vostè amic Puigblau!

PUIGBLAU

El mateix en persona, Sr. Neumàtics.

NEUMATICS

Poc pensava en aquests moments veure'l per aquí.

PUIGBLAU

Ni jo tampoc, cregui; per més que feia molts dies que tenia ganes de veure'l a soles però per venir a Barcelona no em venia mai bé i ho deixava sempre per més endavant sinó que aquest matí estant en el casino m'he assabentat de que vostè era aquí -perquè des de les oficines electorals li seguim els passos com la policia a la gent de cura- i he pensat: avui que no saps que fer, xano xano ves a veure com es prepara l'elecció de la Falòrnia i de passada saludaràs al Sr. Neumàtics; i he enganxat la tartana i aquí em té.

NEUMATICS

Molt bé home: doncs miri per aquí anem trescant; les impressions no poden ésser més optimistes: l'amic Cosme, com cada vegada, em reserva una morralada de vots de majoria; i a Balasseta que diu la gent, està animada?

PUIGBLAU

Allí la cosa està que bull: aquests xicots de l'extrem radicalisme, fan tanta propaganda que em temo que hi hagi alguns indiferents que es deixin arrossegar per la torrentada d'això que en diuen ideals; però vaja em penso que pararem el cop: amb diners, Sr. Neumàtics, es compra carn per a tirar a l'olla i vots per a tirar a les urnes.

NEUMATICS

Que es faci el que convingui. El meu amor propi és guanyar a Balasseta: el districte està assegurat tant, que aquest pobre Sr. Gomes que han fet sortit aquests visionaris per home de palla no farà més que el ridícul; de totes les maneres jo no estic dormit i visc previngut contra tota eventualitat.

PUIGBLAU

I que vol què passi! vostè té homes de pedra picada per tot arreu i sobre tot que el poble té molt coneixement, vostè ha triomfat en sis legislatures consecutives i això fa molt pes: tothom vol anar amb el que guanya, que amb els que perden només s'hi troba buidor i fred: la gent està per l'escalf d'entusiasme de victòria i més encara per l'usdefruit del manar, que per alguna cosa el que mana pega als uns i acaricia als altres.

NEUMATICS

Es una realitat amarga, però a la fi, una veritat.

PUIGBLAU

Doncs, si senyor, com que veig que ara està rebent les consultes i és una imprudència retenir-li l'atenció que deu invertit aquests dies per coses més transcendentals que la que a mi em porta, aniré al gra de seguida: Ja sap vostè que jo tinc botiga i treballant molt no faig més que acamparme'la.

NEUMATICS

Que ja és prou en les circumstàncies actuals

PUIGBLAU

Efectivament, la crisi és tan aguda que el comerç cada dia s'està posant pitjor: quan s'aixeca de dormir es troba un nou establiment al costat o al davant de casa, i la gent es divideix com les mosques que volten per tot arreu: a cada botiga que s'obre de nou el comerciant antic perd un llençol o mitja dotzena de tovallons. Així van marxant les coses que avui en dia no hi ha prou guanys ni parròquia per tots i com que, quan les cases de Barcelona li giren una lletra no n'hi ha prou amb que un s'hi giri d'esquena he pensat que tinc un deure inaplaçable de reforçar els ingressos de casa si no vull anar de dret a una bancarrota.

NEUMATICS

(Ja ve la bomba)

PUIGBLAU

També sap vostè que jo he estat sempre el soldat més intrèpid i batallador de les rengles del partit; he compartit els perills més grossos de totes les campanyes tant al carrer com a les oficines; quan hi ha hagut algun "mitin" d'aquells que acaben amb pedregada si algun "tanto" s'ha repartit també ha caigut al meu damunt, sense que sortís del meus llavis la més petita queixa perquè ja ho diu la dita: "qui no vulgui pols que no vagi a l'era" i aquella altra: "Sant Mateu qui troba és seu". Jo he fet votar als morts, als que no són morts però que més valdria que ho fossin que no patirien tant en els hospitals, al presos, als que són a Amèrica, als que són a altres països i fins els que viuen al poble que criden més que els altres, si s'han llevat a un quart de nou i se n'han anat al col· legi s'han trobat amb que ja un altre els havia fet la seva feina. Doncs he pensat que amb aquests modestos motius n'hi havia prou per a formular-li una petita petició per a que cooperi a la meva solució econòmica.

NEUMATICS

Ja sap vostè, per experiència, que el servir als amics és la meva flaca i que em desvetllo per a aconseguir-los-hi el que els convé i m'associo tan a les seves penes i alegries que ho sento i gaudeixo com a pròpies.

PUIGBLAU

Aquesta sincera acollida em dona força per a entaular-li la meva pretensió sense cap més preàmbul ni eufemisme. Ja li consta, Sr. Neumàtics, que a cada districte hi ha una subalterna de tabacs, l'actual representant de la Tabaquera és contrari nostre i com que vostè deu tenir una relació directa i estreta amb el Gerent, desitjaria intercedís per a que es revoqués l'actual nomenament i es procedís a estendre’n un altre al meu nom.

NEUMATICS

Només això? Doni-ho per fet, home, no faltaria mes! precisament el Sr. Copes, director avui en dia és íntim amic meu; doni-ho per fet; vostè tindrà el tabac jo li donaré el tabac: tingui ara com ara aquí té un cigarret de vuitanta.

PUIGBLAU

Mercès anticipades i continuï manant-me que jo per vostè sóc un vassall, un esclau, un servo, un...

NEUMATICS

Un amic... polític i prou: no vull que els amics de categoria davallin a un abisme tan fondo.

PUIGBLAU

Compto amb la seva més estricta reserva.

NEUMATICS

La reserva i puntualitat amb els encàrrecs ha estat sempre el meu lema.

PUIGBLAU

Me'n vaig i fins diumenge que sortirà triomfant de les urnes com Crist va sortir triomfant del sepulcre.

NEUMATICS

Bon viatge i expressions a la família.

PUIGBLAU

Passi-ho bé. (Se'n va)

NEUMATICS

Et dono un pa per a que em doni's una coca; jo t'aguanto a tu perquè tu m'aguantis a mi o sigui que en termes matemàtics favor que et dono, favor que prou queda reduït a zero.

Cosme i Neumàtics, més tard Tòfol i Silvestre.

NEUMATICS

Cosme!

COSME

Que es pot passar?

NEUMATICS

Entri, ja s'han acabat les conferències d'ambaixadors.

COSME

Com li deuen haver donat la lata!

NEUMATICS

Ja està passat, no val la pena: ara per una altra feina, són les quatre i mitja i a les sis voldria ésser a Balasseta.

COSME

Prou de tems que li queda.

NEUMATICS

Penso ultimar amb poca estona el que deu quedar-se per fer.

TOFOL

Doneu permís?

COSME

Endavant, que porteu?

TOFOL

Diu el senyor Secretari que faci el favor d’arribar-se el Sr. Neumàtics a la Secretaria que el demanen per telèfon des de Balasseta.

NEUMATICS

Hi vaig.

TOFOL

L'acompanyaré.

NEUMATICS

Per a què? No es molesti agutzil que per anar aquí davant no necessito força armada: aquí rai que no hi han pistolers!

Cosme i Tòfol

COSME

Mira Tòfol, te'n vas a cala vila d’aquí a una estona i li dius al Sr. Secretari que organitzi l'acomiadament del Sr. Neumàtics.

TOFOL

Està bé.

COSME

Al director de la banda li dius que al moment de sonar el motor del auto que engegui la música.

TOFOL

I què li diré que toqui, la marxa real?

COSME

De cap manera: a un home que encara és republicà.

TOFOL

Doncs així, potser la Marsellesa?

COSME

Tampoc que s'enfadarien els carlistes del partit.

TOFOL

La marxa de don Carles.

COSME

Menys, que llavors foren els republicans els quins farien mala cara.

TOFOL

Que toquin la meitat de cada manera.

COSME

I ara, ximple! no veus que faria massa carnestoltes i semblaria un orgue de gats.... ja ho veuràs, ja ho tinc per a que ningú tingui res que dir que toquin el pas-doble d'en Gallito.

TOFOL

Hi vaig corrents.

COSME

Diga-li al senyor mestre que aquella canalla del "coro" no facin tants crits que aquest matí de poc que no em maten el cuc de l'orella.

TOFOL

Conformes. Ah! ara que me'n recordo: m'ha dit la senyora mestra que si vol a la noieta de l'adroguer de la plaça li farà dir uns versos molt bonics que semblen una dècima.

COSME

No estic per dècimes ni mil· lèsimes. Aquesta quitxalla quan es troben davant de persones de tractament es tornen roges i entrepussen i s'encallen que després no les treus de lloc amb tots els carreters del món; ja estic escarmentat de quan va venir el Sr. Bisbe. Ja veuràs que la digui a son pare per Nadal la dècima.

TOFOL

Amunt i crits...

Cosme, Filomena i Hermínia

FILOMENA

Mira Cosme, ara que estem sols els de casa podríem parlar de la noia.

COSME

Ara Filomena no em trenquis les oracions.

FILOMENA

Doncs ho hem d'arreglar perquè la noia...

COSME

Encara no s'ha espatllat res per parlar d'arranjaments.

FILOMENA

Sembla mentida que un pare es pugui mirar amb tanta indiferència l'avenir d'una filla única...

COSME

L'avenir ja va venint i a tu i a la noia i a aquest esgarrapacristos que la busca us veig venir com si vinguéssiu del hort.

FILOMENA

Ten per ben entès que si no hi posem veda deixant-los casar volen fer-ne una...

COSME

Una... què?

FILOMENA

Oh, una!... no se de què serà...

COSME

Díga-li a aquell galifardeu que amb una n'hi ha massa, a mi me'n fa mitja i ja en tinc prou.

FILOMENA

Per l'amor de Déu, Cosme, reflexiona.

HERMINIA

Facis càrrec, papà.

COSME

Prou us dic, no és aquesta l'hora de parlar d'aquestes coses i després que ja sabeu la meva resolució: d'aquest xicot aquí casa no en vull sentir parlar ni anomenar-lo.

Els mateixos i Abelard (pel fons)

ABELARD

Bones tardes.

FILOMENA

Jesús, l'Abelard!

HERMINIA

Ell, aquí!

COSME

Com t'has atrevit a pujar les escales i posar el peus aquí dintre; quina gosadia!

ABELARD

Encara no he estat expulsat de mala manera en ma vida; demés, no hi venen tota classe de pinxos, desgraciats i fatxendes a buscar papereta per anar a votar? Doncs ja que és la casa de tothom de certa manera no crec que sigui cap mal que vingui també una persona honrada amb una pretensió noble.

COSME

Mira, no vull provocar un escàndol i et demano que et retiris de bé a bé, nos fos cas que si ho veiés algú del partit es cregués que m'he venut a ton pare.

ABELARD

No serà sense que abans li exposi el motiu de la meva visita i si em dóna permís parlaré de seguida.

FILOMENA

Deixa'l parlar.

HERMINIA

Fins els condemnats a mort són escoltats, papà.

COSME

Parla de pressa, però acaba aviat.

ABELARD

Mentre vostès estaven a l'àpat de la política en aquesta casa s'ha conspirat, s'ha celebrat una assemblea i com en totes hi han hagut ponències i conclusions i com que jo era l'assembleista de més força he estat designat amb un vot de confiança per a elevar-les a l'aprovació de l'autoritat competent que és vostè; aquestes conclusions són: que l’Hermínia m'estima molt a mi; jo molt més a ella i els dos per unanimitat hem acordat casar-nos com més aviat millor i aquí té el decret en blanc perquè es serveixi avalar-lo posant-hi la data de la boda.

COSME

I no heu acordat res més?

ABELARD

Ara com ara n'hi ha prou amb això, el demés anirà venint més endavant.

COSME

Doncs bé, trobo que no heu fet cap mal pensament i tant content n'estic que mireu: per la meva banda us podeu casar, si fa bo, la tarda del dia del judici en acabat de prendre cafè.

ABELARD

Ja hi havíem pensat sinó que hem cregut que fóra una data massa fúnebre i com que també podria ésser que aquell dia només admetessin en els llocs a la gent que en tingués de judici, podria donar-se el cas de que al casament hi faltés un cap molt gros i visible de la família.

COSME

Tens raó noi, no hi havia pensat, potser hi faltaria ton pare.

ABELARD

Sinó que portem molta pressa nosaltres havíem planejat de casar-nos pels innocents que devia ésser el dia que es va casar vostè i que per cert hi devia estar molt en caràcter.

COSME

No es veritat, que ens vàrem casar per Sant Antoni de juny i ves amb compte com em tractes perquè si et penses que soc un innocent has de saber i entendre que no em mamo el dit jo; que bec amb got i no a galet... de porró.

ABELARD

I què ha d'ésser innocent vostè, al contrari, vostè és un home molt viu, tant ho és que si el Sr. Neumàtics arriba a Ministre, que de menys frescs i més ineptes que ell hi han arribat, recordant-se de les seves qualitats personals i de la vivor que porta a sobre potser et farà governador de tercera classe o diputat provincial d'aquells que no parlen. Qui sap si encara el veurem de Governador a Cuenca, a vostè!

COSME

Més fàcil que a ton pare agutzil d'aquest poble!

ABELARD

I da-li amb el pare! Deixi'l estar que no hi es aquí; ell tot el més que farà es pagar els consums que li posen, que sobrepassen en tres vegades el que li correspon en consciència i pagar pacientment, perquè jo li he demanat sempre silenci; però deixem això de banda i cenyim-nos al nostre: pensi que li demano de bé a bé, a les bones, i consentint vostè ens casarem de seguida i si no hi consent...

COSME

No us casareu?

ABELARD

... També ens casarem però més a poc a poc.

COSME

Doncs poseu-se tranquils i espereu assentats que en teniu per estona.

ABELARD

Tingui en compte que suplico, que encara no he arribat a les amenaces.

FILOMENA

No ens doneu un disgust.

HERMINIA

Abelard!

COSME

Potser em pegaràs?

ABELARD

No tingui por, té la carn massa dura i em faria mal jo mateix, encara que algun respecte m'ha de merèixer per ésser el pare de l’Hermínia. Si fem les coses com a homes anirem bé i si ens deixem portar pels nervis i fem el bugadera hi haurà més mullader i arribarem al mateix lloc: triï.

COSME

Però, és veritat el que diu aquest home, hi estàs disposada?

HERMINIA

A tot papà: o d'ell o sinó em faré monja.

COSME

Ja pots començar a ullar-te el convent. Jo si que l'he feta bona; mentre me'n anava per aquests móns de Déu a buscar vots per aquest bon home aquí a casa meva es treballava una altra elecció sense que jo hi tingués interventors.

ABELARD

No es tracta Sr. Cosme d'una elecció quin càrrec es renova cada tres o quatre anys, aquí se li demanda una senaduria vitalícia d'estimació per la seva filla.

COSME

El que tu vols de la noia no és el matrimoni sinó el nostre patrimoni.

ABELARD

Tracti'm com vulgui que m'he proposat tenir sang freda; abans de sortir de casa m'he pres sis tasses de til· la pel que pogués ésser. Tant me se'n dóna dels seus terrossos i dels seus diners que per a res els necessito. Jo tinc l'hisenda que va deixar-me la mare (al cel sia) al morir i em basta i encara que vostè i el pare ens neguin el seu permís paternal també sabrem esperar-nos el temps que assenyala la llei per veure si entre tant se'ls passa la mosca.

COSME

Tota la culpa d’això la tens tu!

FILOMENA

Jo... pobra de mi.

COSME

Si tu, tu; que els has fet de tapadora.

FILOMENA

Però no han fet cap mal que ens hagi d'avergonyir.

COSME

Si els has donat ales ja en tindré cura jo d’eixalar-los ara.

ABELARD

Senyor Cosme tingui memòria, pensi amb quan vostè va casar-se.

COSME

Fa massa anys i tinc molt poca memòria i després que les coses han canviat molt des de llavors...

ABELARD

Escolti, què en té que dir de mi?

COSME

De tu...? res, ni en vull dir res, ni en vull saber res; n'hi ha prou amb ésser fill de ton pare.

ABELARD

Però què en tinc cap culpa jo?, què es pensa que quan havia de néixer havia d'anar pel món amb una llum com Diògenes cercant el casc que a vostè li hagués d'acomodar? Si a vostè no li agrada a mi si, ben content que n'estic i que Déu me'l conservi força anys.

COSME

Ves-te-n’hi i conserveu-vos en pau que també nosaltres ens hi quedarem, i conserva-te'l amb esperit de vi.

ABELARD

De manera que, decididament, està resolt a no transigir.

COSME

Mira si transigir, que abans de consentir en que sigui la teva dona primer la donaria a un gitano.

HERMINIA

Jesús!

FILOMENA

Ai Cosme, què has fet?, ets un mal pare.

COSME

No cridis i entra-la a dintre i dóna-li aiguanaf.

ABELARD

(De primera).

FILOMENA

Ets un malvat... un Nerón!

COSME

I tu una mare de Déu... de l'empenta.

ABELARD

(No hi haurà més remei, hauré de treure el Sant Crist gros.)

FILOMENA

Hermínia, Hermínia! Filla! (Se'n va.)

Abelard i Cosme

COSME

Veus què has aconseguit? Ves-te'n. Quin dia! Tan bé que havia començat, que fins el sol de bon matí semblava que fes la mitja rialla! Has vingut tu i ens ho has enfosquit tot.

ABELARD

Aquests atacs convulsius és calmen de seguida; doneu-li vostè mateix la bona nova del seu permís i veurà com torna a la raó.

COSME

Mai, t'he dit: ja pots anar-te'n.

ABELARD

Ja me'n aniré home, però, ara que estem sols, mà a mà, li he de contar un "cuento" a vostè.

COSME

Oi que per "cuentos" estic.

ABELARD

Escolti perquè podria penedir-se'n. Ja que no ens hem entès a la primera passarem a la segona per a explicar-ho millor, escolti: Diu que una vegada era un senyor mig pagès mig menestral que vivia en un poble. Hereu d'una família molt rica va trobar-se en possessió de moltes finques i cases, diners i crèdits... Es casà amb qui li varen dir per estalviar-se la feina de buscar-se la promesa. Visqué molt bé i no hi hagué mai cap boira que entelés la felicitat de la llar creada amb aquell matrimoni. Vingué un moviment polític que arrencà l'entusiasme de tots els cors i aquell senyor, simpatitzant en el moviment, de seguida fou un dels homes de més amistat i consideració del diputat que en aquella gloriosa jornada triomfava, doncs el gran número de vots que li proporcionava no sols en el seu poble sinó en altres de la rodalia, feia que es cotitzés en alt preu el seu prestigi polític. El seu amic diputat, el presentava a Barcelona a les penyes d'aquell estol de polítics que venien a redimir el país i el pobre senyor no més de poder ésser presentat i cobejar-se amb aquell estat major és donava per satisfet. En certa ocasió i amb motiu d'unes eleccions de Senadors el feren compromissari i seguint una costum remota es celebrava, en la vigília, en la capital de la província en un restaurant de moda, un àpat costejat pels candidats per a donar més delit als electors a fi que l'endemà votessin de més bona gana. Acabat el banquet, enterbolit el cap per la passió dels discursos, pels vapors del vi, els narcòtics del cigars, l’atmosfera carregada de perfums de flors i olors de les viandes exquisides devorades sortiren al carrer. L'aire fresc de tardor extasià el cor d'aquell pobre vilatà i li adorm l'ànima a l'encís de la ciutat, eternament desperta. Prop d'aquell restaurant, d'un cafè-concert, una veu de gargamella delicada d'una sirena llença una melodia més o menys harmoniosa i mou el cos, exhibint una escultura plàstica. L'insomni opera en ell i en un altre amic i amb la recança de deixar l'encant de la ciutat que els hostatjava, instintivament, entren els dos en el cafè. En una llotja infiltren en llur cos el licor que els ofrena una papallona; per fi la sirena de les taules, l'Antillanita, l'estrella del cartell, l'alegria d'aquell paradís nocturn acaba la seva cantada i surt a l'auditori i veient en els dos camarades un aspecte de senyors de cartera amb un somriure que descobreix unes rengles de perles, els saluda amb gentilesa. Els dos amics agraint, li ofrenen plaça en sa llotja, que accepta la "divette" amb una nova rialleta acompanyada de mirada expressiva. Passen breus moments i se'n apropa una altra, que s'asseu en el tamboret del costat de l'altre amic. L’idil· li de cabaret pren peu. Aquell espòs i pare de la llar rural s'oblida dels seus deures sagrats i per primera vegada és deslliça del camí de la virtut. Es compra un vestit de seda per l'Antillanita, es fan viatges a Barcelona, circulen missives i allà en el bullici de la gran urbs es tenyeix el caràcter barroer i despòtic que aquell home ha d'emprar en el tracte familiar: arreplegava el fruit de llur política mal compresa. La filla arriba en una edat de somnis i esperances i estima, i el pare sense altre motiu que el d'ésser el promès, fill de l'altre cacic del poble, s'hi oposa tirànicament sense analitzar les condicions de l'home que pretén la mà de llur filla.

COSME

Bé. Tot això podria ésser veritat i no haver passat mai en la vida.

ABELARD

Ja li he dit que anava de "cuento"...

COSME

De "cuento" de la vora del foc, però com que som a l’estiu no pega. Espera més endavant que farà fresca i encendrem la llar i ja t'enviaré a cercar perquè l'acabis.

ABELARD

He d'acabar-lo ara, perquè és precís! Aquell jove que per aconseguir la seva estimada era capaç de tot, per un atzar s'assabentà de tanta infàmia i es posà en relació amb una de les donzelles, la de més confiança de l'Antillanita i aconsegueix posseir una carta d'aquell galant d'edat madura i que escrivia amb la mateixa ingenuïtat d'un col· legial de quinze anys.

COSME

Eh, què dius?

ABELARD

El promès té en son poder la carta, té una prova documental i testimonial d'aquesta narració.

COSME

Però, bé; i jo que hi tinc què veure amb tot això?

ABELARD

Home, no faci tant el pagès, que hem quedat que vostè era un home molt viu; si vol posaré nom als personatges i serà contat de nou i lliurada la lletra de que li he parlat a l'esposa del senyor del "cuento"; encara fa olor de "Pompeya". A mi no em fa res de fer-li abuixir la senyora Filomena.

COSME

No, no n'hi ha necessitat perquè la meva dona és d'aquelles que, si abuix, mossega.

ABELARD

A les seves mans està que això quedi mort aquí mateix.

COSME

Bé i amb aquest "cuento", què busques? Què vols de mi?

ABELARD

Però si fa més d'una hora que ho sap; el seu permís per a casar-me amb l’Hermínia.

COSME

Això es posar-me les pistoles als pits.

ABELARD

Pitjor vostè que em posava una soga al coll.

COSME

Es que aquestes coses no es poden resoldre de cop i volta, no s'hi pot anar de boig, s'ha de reflexionar; no et pensis que casar una noia sigui el mateix que vendre una mula.

ABELARD

I què ha d'ésser! Si així fos!... els que hi hauria que se la tornarien a vendre sense esperar la fira. Apa, home, decideixis que es fa tard.

COSME

Doncs mira, et dono el permís i la noia i el que vulguis; però sobre tot l'Antillanita...

ABELARD

S'acaba de morir ara mateix, que Déu l'hagi perdonada, paraula!

COSME

Escolta: què has estudiat mai per "detective" tu?

ABELARD

No senyor, per enamorat, que es la vertadera ciència de la vida i per aconseguir la felicitat en el llibre de l'amor s'hi troben totes les solucions.

COSME

Vaja, veig que no tens pel d'ase. M'agrades, noi; trieu-vos vosaltres mateixos el dia, que jo, en tot dic amén.

ABELARD

Escolti, si li he dit alguna paraula agreujosa, si li ha entrat per una orella, obri l'altra i doneu-los-hi una bufada per a que el vent se les emporti.

COSME

I si amb les meves t'he ofès, si se t'han quedat escrites al cor, passa-hi una goma d'esborrar perquè no en quedi ni rastre.

ABELARD

Això mateix, "borrón y cuenta nueva".

COSME

I com explico aquest canvi a les dones, ara?

ABELARD

Per a salvar-lo sacrificaré el que tinc en més estima després de l’Hermínia i sacrificaré al meu pare que m'ha donat amples facultats. Ara, ja por cridar-les.

Els mateixos, Hermínia i Filomena.

COSME

Filomena! Hermínia! veniu.

FILOMENA

Què passa?

HERMINIA

No us heu pegat pas?

ABELARD

No us alarmeu.

COSME

I a tu ja t'ha passat la basca?

HERMINIA

Si senyor.

COSME

Doncs aguanta't fort perquè no te'n agafi una altra.

FILOMENA

No ens espantis, Cosme!

HERMINIA

Què vol dir?

COSME

Vull dir que ja podeu anar tot seguit a ca la modista a fer-vos fer els vestits, perquè l’Hermínia es casa amb l'Abelard... quan ells vulguin, que aquesta es la meva voluntat.

FILOMENA

Tu? Això és un miracle.

HERMINIA

Com ha estat papà?

COSME

No ho sé, aquest xicot, que compto que m'ha tocat el cor. Hum! Hum!

FILOMENA

No pot ésser! (Li deu haver tocat a un altre lloc)

ABELARD

Sogra: M'acabo d'empassar al partit de vostès!

COSME

I jo al seu; ara farem un partit nou, el partit més sencer de la política. Hermínia i Abelard societat en comandita; la comandita tu i jo Filomena.

HERMINIA

Que contenta em fa papà, una abraçada.

FILOMENA

Vaja per fi, Cosme! T'havies esgarriat però tornes pel bon camí. Déu t'ho pagui.

COSME

(Encara si ho sabessis tot).

FILOMENA

Veus Hermínia? La prometença ha fet efecte.

Els mateixos, Neumàtics i Agutzil

NEUMATICS

Bones tardes. Caram! Veig que estan de visita!

COSME

Ja pot passar senyor Neumàtics, vostè és de la família: tinc el gust de presentar-li el promès de la nostra pubilla, l'hereu de cal Boldú.

NEUMATICS

Tant de gust.

ABELARD

Molt senyor meu!

TOFOL

Enhorabona senyor Abelard.

ABELARD

Gràcies, Tòfol.

NEUMATICS

Si que s'ho portava callat, amic Cosme! Com no me'n havia dit res?

COSME

Es que encara no ho teníem tot ben convingut.

NEUMATICS

Ho celebro, encara que per altra banda lamento no poder contar-lo entre la plana major del partit.

ABELARD

Conti-m'hi perquè m'he empassat.

NEUMATICS

Vostè?

ABELARD

Si senyor. I per l’Hermínia seria capaç d'empassar-me encara que fos una espina de lluç de tres terces.

FILOMENA

I el teu pare què hi dirà a tot això, Abelard?

ABELARD

Ara ja els ho puc dir ben clar: El meu pare s'ha empassat també amb mi, amb maletes i municions.

NEUMATICS

Quant celebro aquesta bona nova, i ja que l'oportunitat m'ho permet assistiré a la col· locació de la primera pedra de la seva felicitat matrimonial!

ABELARD

Doncs ha fet tard perquè ja hem arribat a la teulada. D’aquí a un mes ens casem.

NEUMATICS

Al menys en permetran que sigui padrí de boda. He apadrinat tantes coses de poca substància que aquesta em rescabalarà de les altres.

ABELARD

Acceptat.

COSME

Serà un honor per nosaltres.

NEUMATICS

Diguin doncs que essent així, en aquest poble potser no hi haurà lluita?

ABELARD

Ben net que no. Tindrà un acta en blanc, més blanca que si l'haguessin posat amb lleixiu.

NEUMATICS

Mercès, els felicito i em felicito a la vegada.

ABELARD

I cregui que d'una part ho sento perquè estic tan content que de bona gana votaria. I si així com la llei és tan egoista que no més dóna un vot, fos discrecional, voldria poder fer-ne tres: un pel pare, un altre per la mare i el vot de gràcia de concentració de votadura per la meva estimada Hermínia.

FI