CANVI D'ESTAMENT
COMÈDIA EN DOS ACTES
TEATRE PRINCIPAL, 1.925
PERSONATGES
ANGELETA 20 ANYS
SRA. MODESTA 45 "
ROSITA 23 "
SR. PRUDENCI 50 "
ANDREUET 24 "
D. FERMI 60 "
D. RICARDITO 28 "
L'ARQUITECTE 35 "
EL CORREDOR 40 "
Lloc d'acció: Barcelona.
Època: en els nostres dies.
Dreta i esquerra les del actor.
ACTE PRIMER
L'escena passa a casa del Sr. Prudenci, en un saló d'una casa dels eixamplis de Barcelona. Al fons gran porta que deixa veure un rebedoret amb butaques, paraigüer, etc.; a l'esquerra dos portes, la primera que dona accés a un passadís interior, la segona al menjador, entre les dues portes un escalfa-panxes; a la dreta dos portes mes; la primera dona a l'habitació de l'Angeleta i la segona a la cambra dels esposos Sr. Prudenci i Sra. Modesta; el mobiliari es exagerat i l’ambient ha d'ésser de gent de molts diners i mal gust.
Al aixecar-se el teló la Sra. Modesta estarà fent un sorgit a unes mitges de seda i l'Angeleta brodarà uns petits mocadorets... estem a la mitja tarda d'un dia de primavera....
ESCENA PRIMERA
SENYORA MODESTA i ANGELETA
SRA. MODESTA (Ensenyant-li la feina)
Que et sembla, ha quedat bé?
ANGELETA
Vejam! (examinant-la) molt, mama; ni que tota la vida hagués fet de modista. (Mig somrient amb sorna)
MODESTA
Be no te'n burlis, per això!
ANGELETA
I ara, si li dic de veritat!
MODESTA
Es que tu, des de que em sentat plaça de rics, et tornes molt mofeta.
ANGELETA
Es el luxe que m'he imposat de mes bon grat: el de l'alegria contínua i la rialla.
MODESTA
Doncs pensat que tenir diners i riure massa, fa cap de carbassa... no diu: les persones que tenim passament, no hem de passar per on passa tothom, els nostres passos han d’ésser passatgers per segons quins passatges...
ANGELET (Interrompent-la)
Em sembla mama que de tan bé que vol parlar a l'últim acabarà per que no l'entengui ningú.
MODESTA
Que et penses que el saber parlar es cosa que es compra a pes de calderilla?
ANGELETA
Pobres de nosaltres! Prou que aquí a casa semblaria l’Acadèmia de la llengua.
MODESTA
La pena que en tinc i tan que escolto quan parlen persones il· lustrades.
ANGELETA
Ja pot escoltar tan que vulgui que això del llustre de la fatxada no es compra, com diu vostè, igual que les capses de betum per les sabates: desenganyis, mama, que de pellaire i de senyor se'n ha de venir de mena.
MODESTA
De pelleter!
ANGELETA
Digui-li el que vulgui. Però nosaltres sempre serem uns pellaires. Jo entenc que les persones que van pel mon, a buscar pells de conill, a canvi d'agulles i de veta....
MODESTA
Això era avanç, als principis....
ANGELETA
Està clar com que ara ja no treballem....
MODESTA
I per que no treballem? Per que ja havem fet la fortuna.
ANGELETA
No es pensi que el tenir diners sigui cosa que em molesti; lo que em mortifica es que per que una persona es torni rica hagi de canviar de fisonomia i de manera de viure.
MODESTA
La societat ho exigeix.
ANGELETA
Es una senyora que només te autoritat sobre els imbècils!
MODESTA
Quina manera de fer escarafalls. Ves que Déu no et castigui.
ANGELETA
Perquè? Per que no m'avinc a lo cursi?
MODESTA
Per que no saps estar en el "terreno" que et pertoca.
ANGELETA
Però, que no ho veu que aquest "terreno" no s'ha fet per nosaltres? Que no compren que vostè es podrà fer un monyo d’ensaïmada i semblarà que porti un pagamastre? Que es posarà un capell de cintes de seda o de plomes o amb cireres i albercocs i semblarà un ninot per espantar els ocells?
MODESTA
Tu ets una romancera!
ANGELETA
No ho cregui: jo no hi estic per romanços! Sinó, aquí te a en Ricardito que s'ha pensat que m'ha d'inspirar amor a força de portar-me novel· les.
MODESTA
Ho fa per que adquireixis coneixements.
ANGELETA
Per a fer-me estimar com les senyores de novel· la, que totes estan tallades del mateix patró, sempre son estimades o desgraciades.
MODESTA
I que no ho es tot una novel· la. Que no ho seràs tu, dintre de poc, una protagonista de novel· la, amb en Ricardito?
ANGELETA
Ja en parlarem!
MODESTA
Que per ventura no t'agrada?
ANGELETA
Gens, a mi m'agrada un home, però no un ninot estiregassat, cenyit i amb ratlles als pantalons, que sembla que treguin un mico desat a una capsa. El dia que jo tingui "novio", vull que sigui un home ben home i no una mitja senyoreta, amb flaira de barberia.
MODESTA
Sí, una mena de pallús com el teu cossi de Vilamitjana.
ANGELETA
L'Andreuet, ben bon minyó que es i ben plantat.
MODESTA
Però, es de poble.
ANGELETA
Del poble de que vostè es filla.
MODESTA
Però jo visc en ciutat.
ANGELETA
Tot hom viu allà on pot.
MODESTA
Per la mateixa raó que ens havem d'aclimatar al punt que som. Tu estàs a Barcelona, vius a l'"ensanche", ets una noia de representació...
ANGELETA
De representació? I que representem nosaltres?
MODESTA
Una classe!, la classe "pudiente" que en diuen.
ANGELETA
Aquesta classe de rics fets a cops de puny ja només serveix per a fer tipus de comèdies per a fer riure a la gent.
MODESTA
Però els fem riure tenint diners.
ANGELETA
Es una veritat; ditxosos diners! En aquesta casa no se sent parlar d'altra cosa.
MODESTA
I si no els tinguéssim, ximpleta, que hi hauries estat mai, amb palco, al Liceu?.
ANGELETA
Mai i mes contenta n'estaria!
MODESTA
I què hauries seguit mai aquestes granges de moda?
ANGELETA
A menjar plats de vianda que, com que estan fets amb francès, el nostre paladar no hi entén.... anava a dir "jota", però vull dir que no hi entén patata.
MODESTA
I viure sota unes golfes?
ANGELETA
Viure allà on sia: aquí vivim molt a la moda; encarcarats, entre mig de mobles bons, però, sempre hem d'estar amb l'ai al cor de que no se'ns empastifin de pols. Lo mateix que el piano de la sala bona, que hi fa si ningú el toca?
MODESTA
Per que tu no has volgut aprendre.
ESCENA II
Les mateixes i SR. PRUDENCI (Per la porta del fons)
PRUDENCI
Que es això ja us trobo discutint?
MODESTA
Jo diria! ni que fóssim sogra i nora.
ANGELETA
Però totes acaben amb bona aigua les nostres discussions, "papaito"
PRUDENCIA
Axis m'agrada que em tractis amb aquesta finesa, "Angelita"
ANGELETA
Doncs jo no vull que em tracti amb tanta, per que em fa l'efecte que em moteja. La tia Antònia va posar-me Angeleta, ara, quan m’anomenen així, em sembla que cridin a un altra persona.
PRUDENCI
No hi ha mes remei, filla meva, t'ho he de dir encara que no vulgui: fa mes fi.
MODESTA
Ella no hi està per la finesa.
PRUDENCI
Ai beneita. Les que hi hauria al teu lloc que fins mirarien que les poguessin posar al Nuevo Mundo, encara que fos pagant.
ANGELETA
Al mon hi ha d'haver de tot; però, a mi, no m'agradaria ni que em posessin al "Viejo de Mundo"
PRUDENCI
Sempre seràs la mateixa!
ANGELETA
Vostè hi ha tocat; de manera que ja poden fer-ne de coses...
MODESTA
Tenim una filla que no ens la mereixem!
PRUDENCI
Ja ho pots tornar a dir i tan com m'escarrasso per a fer-la contenta; ara mateix que li portava un altra sorpresa...
MODESTA
Que es Prudenci?
ANGELETA
Potser ha sortit una moda nova i m'ha comprat un capell com una caperutxa...?
PRUDENCI
Sempre et surts del padellàs tu!....
MODESTA
Fins el ésser rica es pren en broma.
ANGELETA
Sols faltaria que m'ho prengués amb serio prou que al últim, acabaria com el papa, anant a prendre aigua fresca a les fonts de moda, sense tenir set.
PRUDENCI
Si en burla-te'n del meu mal!
ANGELETA
El mal de vostè es d'haver pujat massa esglaons de posició social; mentre anava pel mon, a comprar carretades de pells de bou i de burro i menjava bitxos i arengada...
MODESTA
Quines coses mes ordinàries d'anomenar!.
ANGELETA
Si per que no en deu haver menjat força vostè també; li repeteixo, papa, que mentre feia el que li dic, no sabia ni on tenia l'estómac, doncs ara, ja ha d'anar tots els anys a Caldes de Malavella.
MODESTA
I que és cap mal això?
PRUDENCI
Que no s'hi pot anar encara que no es tingui rés a "veranejar"?
MODESTA
Que ens ho priva alguna cosa a nosaltres d'esbargir-nos?
PRUDENCI
Escolta criatura entremaliada: Es cert que, a mi el metge m'ha manat anar a prendre les aigües al estiu, que alguna cosa han de receptar els metges sinó volen que els diguin sabates; però, que no hi vas contenta tu? Que no t'agrada que aquell estol de mosquits et tirin galanteries i et facin acatament.
MODESTA
I quan et fan ballar de la manera d'ara, que sembla que facin una traveta?
PRUDENCI
I el jugar tots plegats a la pilota i la pala de fil d'empalomar que feu aquelles corredisses i doneu aquells cops a la pilota i la tireu a dintre d'un filat de pescar, plantat en un camp que no es conrea?
MODESTA
I les excursions i els jocs dels disbarats.
ANGELETA
I els colmos i ditxos, si, dona, molt divertit pel gust de vostè i molt ensopit pel meu. Quin es el colmo d'un borratxo, el de la velocitat, el de la foscor? En que s'assembla un polític a una cupletista? en que s'assembla una senyoreta a un tupí? I com que això de les endevinalles s'empega tant, aquest estiu, els en penso dir una que m'he empescat jo mateixa: En que s’assemblen alguns "pollos bien" a un lampista? En que treballen la llauna!
PRUDENCI
Amb tu si que com més s'hi fa més si perd!
ANGELETA
No facin rés i deixin-me tranquil· la.
PRUDENCI
Au; ara no vull dir-te la bona noticia que porto. Ai! no una, dos!
MODESTA
Diga-me-la a mi sola Prudenci!
ANGELETA (Somrient)
Ja pot dir-m'ho, papa no veu que tot ho dic de broma?
PRUDENCI
Escolteu: No haveu observat que fa alguns dies que cada tarda, tornava mes tard que de costum?
MODESTA
Esta clar, si fins ens feies estar amb pati-cor!
PRUDENCI
A que no sabeu on anava?
MODESTA
Potser et penses que et seguíem els passos?
ANGELETA
Qualsevol ho sap, papa; si l’endevina això es mes difícil que aquelles endevinalles tan poques soltes!
PRUDENCI
Doncs fa uns quinze dies que totes les tardes me'n anava a un garatge i amb un xofer ens les empreníem cap a les afores, a aprendre de menar un auto.
MODESTA
I ja n'has après?
ANGELETA
Ja en sap, ben bé papa?
PRUDENCI
Avui m'han examinat, m'han donat "aprobado" i un cartronet. Mireu-se'l!
ANGELETA
Ah! un títol!
MODESTA
Ja ets xofer?
PRUDENCI
Amb totes les de la llei: ja estic facultat per à córrer i atropellar tot el que se'm posi davant.
MODESTA
Quina idea mes magnifica has tingut!
ANGELETA
Ja no mes ens faltava deixar d'anar a peu.
PRUDENCI
I avui mateix he comprat un "Friat"
ANGELETA
Doncs jo no me'n fio!
PRUDENCI
Eh, de que?
ANGELETA
D'anar en un auto guiat per vostè.
PRUDENCI
I que ara vull ensenyar-te'n a tu i tot per que hi vagis mes confiada i desprès, que totes les senyoretes ja en saben: fixat amb les pel· lícules del cine.
ANGELETA
No papa: A mi Deu no m'ha cridat per cotxera.
MODESTA
Doncs sinó t'ha cridat, hauràs de conformar-te amb anar en tramvia.
PRUDENCI
I deixa-la estar que quan el vegi, li caurà la baba i no la podrem treure de dins i fins si farà servir el dinar i el volant li farà de taula.
ANGELETA
Bueno passem a la segona noticia.
PRUDENCI
Oh aquesta ja s'ha de saber amb mes prosopopeia.
MODESTA
Engega, Prudenci.
ANGELETA
Aviï, papa.
PRUDENCI
No us recordeu que fa molt temps que em demanàveu una torre?
MODESTA
Un xalet, vull dir, una villa!
PRUDENCI
Tindreu una villa, que es dirà "Villa Angelita"!
ANGELETA
A on papa?
MODESTA
Ja has comprat els terrenys?
PRUDENCI
Aquesta tarda hem firmat l'escriptura i fa vuit dies, que l'arquitecte ja fa el plano.
MODESTA
Per que no ens ho havies de comunicar avanç?
PRUDENCI
Per a sorpendreus: per que us fa mes cap.
ANGELETA
I tindrà jardí, aquesta torre?
PRUDENCI
Jardí amb cascada i amb reixes de ferro, que en diuen "verjas" al voltant; i al davant de la porta, a sobre d'una columna de marbre, hi haurà una figura de bronze, que aguantarà un focus de mil bugies.
ANGELETA
L'espelma, deurà aguantar!
MODESTA
Però on serà aquesta villa?
PRUDENCI
A Vallvidrera.
MODESTA
Oh! Que has tingut gust! No podies anar a buscar un lloc mes a propòsit.
ANGELETA
A mi m'hauria agradat mes a les costes de Garraf!
MODESTA
Tu la qüestió es portar la contraria.
ANGELETA
Si tots penséssim igual aviat s'acabarien les converses. Me'n vaig per que, potser es posaria núvol i la mama faria un ruixat.
PRUDENCI
On vas, ara?
ANGELETA
A la meva habitació a llegir l'acabament de la novel· la que va portar-me ahir en Ricardito per que, desprès quan vingui, si em preguntés, no quedi del tot en babia.
(Se'n va 1ª dreta)
ESCENA III
MODESTA i PRUDENCI
PRUDENCI
No en farem res d'aquesta xicota!
MODESTA
Ja en farà ella de nosaltres que ens farà tornar ximples!
PRUDENCI
Havem de prendre paciència Modesta, no et pensis que el passar a ésser rics, sigui cosa de bufar i fer ampolles. Veuràs, a la noia, li ve de costa per amunt: no tothom és com tu, que sembla que ja tota la vida hagis sigut una milionària.
MODESTA
Per que hi poso la voluntat!
PRUDENCI
I per que tens pasta de senyora! Ara mateix, no sé com t'ho fas: avanç, tenies molts cabells blancs, doncs, ara, ja els tens tots mes negres que el primer dia que et vaig conèixer.
MODESTA
Prudenci no siguis cursi: a una senyora aquestes coses no se li diuen.
PRUDENCI
A una senyora no, però a la meva dona, si.
MODESTA
Oh és que a lo millor ho deixaries anar davant de persones de bon gust i "vaya" un ridícul. Has d’ésser mes galant!
PRUDENCI
Però, que és cap estranyesa això? El que ho fora és que a la noia li donés per que li sortissin blancs.
MODESTA
Bueno, deixem-ho estar això dels cabells.
PRUDENCI
Com vulguis, però no t'enfadis dona per aquesta menudesa; girem full si vols?
MODESTA
Si passem a un altra cosa. A on anirem aquesta nit?
PRUDENCI
Allí on vulgueu: ja sabeu que a mi me és igual anar a San Pere que a San Pau.
MODESTA
Mira la cartellera d'espectacles.
PRUDENCI
On es el diari dels ninxos?
MODESTA
Quin diari vols dir?
PRUDENCI
La Vanguardia, dona; que no veus que la primera plana sembla un pany de paret de cementiri?
MODESTA
Te: aquí la tens. (Donant-li)
PRUDENCI
(Llegint) "Vida deportiva".... "Vida cinematográfica"... y vida a l'encant.... escolta com plou. (Llegint) "Ayer a las cinco de la tarde en la calle Muntaner, esquina Valencia, fué atropellada, una joven de veintiseis años, llamada Carmen Rafecas, por un auto, de la matrícula de esta provincia, siendo conducida la víctima al dispensario próximo, para prestarle los primeros auxilios y el chófer, fue puesto a disposición del juzgado de guardia"
MODESTA
Ai, calla! que si ho sent la noia es capaç de posar foc al Fiat!!
PRUDENCI
Saps que el llegir una noticieta així, després de comprar un auto, et fa venir ganes de deixar-lo al estable, fins que et passi l'espant?
MODESTA
Pobres de nosaltres que tots els autos haguessin de fer atropellaments!
PRUDENCI
Ja veuràs: no cal patir tant, per a mes tranquil· litat l'assegurarem de "riesgo de accidentes" i que s'apanyi la companyia asseguradora.
MODESTA
I és clar home; gira plana.
PRUDENCI (Llegint)
Teatro Liceo: Hoy "Carmen"
MODESTA
No saben sortir de fer aquesta dona! Com si no hi hagués res mes al mon: ja l'hem vista tres vegades; empassa-te-la!
PRUDENCI
Teatro Barcelona: "París s'amuse" París se divierte.
MODESTA
Doncs, aquí, ens avorrim bastant.
PRUDENCI
Ciento cincuenta artistas francesas.
MODESTA
Esta vist que estem condemnats a no sortir d’estrangers: al Liceu italians, al Barcelona francesos...
PRUDENCI
I al Novetats una troupe de Japonesos.
MODESTA
Fora; ens en anirem al cine i després a una granja.
PRUDENCI
Ben pensat: Allò del jazz-band va molt bé, hi han vegades, que amb els cascavells sembla que surtin dos parells de mules que van a llaurar un tros.
MODESTA
I l'auto, quan el portaran?
PRUDENCI
Aquesta tarda: (mirant el rellotge) d’aquí a una hora.
MODESTA
L'hem de provar aquesta mateixa tarda.
PRUDENCI
Per lo que pugui ésser, ens en anirem a donar un vol pel passeig de Gracia, que te mes amplada.
ESCENA IV
Els mateixos i ROSITA (Pel fons)
ROSITA
Hi ha un senyor que espera i m'ha donat aquesta targeta.
MODESTA
Ja vaig dir-te l'altre dia que, per a passar una targeta, havies de posar-la en una safata.
ROSITA
És que no n'he trobat cap de desembarassada.
PRUDENCI
Diga-li que entri Rosita.
MODESTA
Aquesta mena de servei no serveix per a rés, ni saben presentar una targeta.
PRUDENCI
Tinguis paciència, Modesta, pensa que també ho has sigut tu d'assessina-plats.
MODESTA
Prudenci! Aquestes coses no es retreuen.
PRUDENCI
Doncs que et diré jo pobre de mi? Despatxa-la!
ESCENA V
MODESTA, PRUDENCI i ARQUITECTE (Pel fons)
ARQUITECTE
Es pot passar?
PRUDENCI
Endavant.
ARQUITECTE
Com segueix, senyor Prudenci.
PRUDENCI
Perfectament. Miri, tinc el gust de presentar-li la meva senyora. El senyor Capellades, arquitecte encarregat de la confecció del plano de la torre.
MODESTA
Tan de gust cavaller!
ARQUITECTE
Als peus de vostè senyora.
PRUDENCI
I bé, senyor Capellades que el porta?
ARQUITECTE
Aquí te l’esbós de lo que ha d'ésser la torre de vostès.
PRUDENCI
Vejam?
MODESTA
Ja ens donarà un xic d'explicada, per que nosaltres...
PRUDENCI
Si, no n'havem fet mai cap de xalet.
ARQUITECTE
Veuen aquesta nau estarà destinada, la planta baixa, a cotxera i al pis hi aniran miranda i habitacions.
PRUDENCI
Molt bé: és una nau molt... nau; oi Modesta?
MODESTA
Oi!
ARQUITECTE
Aquí al mig hi va el hall.
PRUDENCI
Miri d'all si pot ésser no n'hi posi que no ens agrada!
MODESTA
Si, fins preferiríem que no n'hi hagués d'alls a casa.
ARQUITECTE
Però, com volen vostès, prescindir del vestíbul principal?
PRUDENCI
No, del vestíbul no, però de l'all...
MODESTA
Si no hi ha mes remei que hi sigui Prudenci.
PRUDENCI
Que hi sigui! Això vostè mateix: no ens agrada de posar-nos davant de persones perites en la matèria, només podem dir-li que a nosaltres, no ens ve de cinc mil duros.
MODESTA
Això mateix: vostè arreglis de lo demés.
ARQUITECTE
Veuen: aquí hi anirà una cornisa.
PRUDENCI
Ja n'hi volem de cornisa!
MODESTA
Lo que em sembla que hi hauria d'haver mes finestres.
ARQUITECTE
I ara, no senyora! resultaria contrari a l’estètica i semblaria conillers de corral badìvol.
PRUDENCI
No, Modesta no, ja n'hi ha prou d'obertures: aviat semblaria un porgadó i no una torre.
MODESTA
Be jo ho deia...
ARQUITECTE
Ja els he dit que només era un esbós i que encara estem a temps per rectificar lo que convingui.
PRUDENCI
Escolti: que no ens el podria deixar per a que l’examinéssim? És que també voldríem ensenyar-lo a la noia.
ARQUITECTE
Perfectament poden estudiar-lo i demà al mati passaré a recollir-lo, per a posar-hi les tintes de colors.
PRUDENCI
Això mateix: pot tornar i ja hi haurem passat una ullada.
ARQUITECTE
Fins a demà, doncs.
PRUDENCI i MODESTA
Passi-ho-bé estigui bo.
ARQUITECTE (Marxant i apart)
I aquesta gent ha fet diners? bah, bah, bah....
ESCENA VI
MODESTA i PRUDENCI
PRUDENCI
Que te'n sembla, Modesta?
MODESTA
Si vols que et parli amb franquesa, no hi plego rés: hi veig moltes ratlles negres i el paper molt blanc.
PRUDENCI
L'hem d'ensenyar a D. Fermin.
MODESTA
I a en Ricardito: ells que son persones d'estudis ens guiaran millor.
PRUDENCI
Sinó que Don Fermin, encara que sigui catedràtic retirat ho és de histories i això de les histories no hi juga gaire amb la construcció.
MODESTA
Tenen cop d'ull home; no comprens que han vist moltes coses i han seguit mon.
PRUDENCI
A veure si l'hi agradarà a la noia!
MODESTA
Ella lo que farà riure-se'n!
PRUDENCI
Però, desprès, quan estigui feta, ja veuràs com no la podrem fer tornar aquí a Barcelona.
ESCENA VII
Els mateixos i ROSITA i de seguida D. FERMIN
ROSITA
Hi ha D. Fermin.
MODESTA
Que passi dona: als amic no se'ls ha de fer-fer "antesala".
D. FERMIN
Se puede?
PRUDENCI
Deu lo guardi Don Fermín.
D. FERMIN
Bones tardes senyors.
MODESTA
I Doña Florinda?
D. FERMIN
Avui, no ha pogut acompanyar-me.
MODESTA
Que potser no està bona?
D. FERMIN
Una lleugera indisposició: no te rés d’importància.
PRUDENCI
I doncs, que té?...
D. FERMIN
Com ja saben que es d'un temperament molt nerviós i les sangs seves, en arribant el bon temps, entren en període de reacció, li ha sortit una granellada, per tot el cos, que en un principi fins va arribar a alarmar-me.
PRUDENCI
Això deu ésser el "sarrampió", lo mateix va passar-li a l'Angelita, quan era petita.
D. FERMIN
No, no crec que arribi a ésser malaltia. I a propòsit, on és, la linda Angelita?
MODESTA (Ampul· losa)
Fa un moment que ha entrat a les seves habitacions.
D. FERMIN
Quina criatura tenen mes adorable. Jo n'estic embadalit.
MODESTA
Es un xic entremaliada, però, és bona per això.
D. FERMIN
El meu fill també en té una opinió anàloga a la meva.
PRUDENCI
Quan ho agraïm.
D. FERMIN
No dubto de que la seva màxima aspiració fora poder elevar-la a la categoria d'esposa llur, i tinguin la certesa de que contaria amb el meu beneplàcit.
MODESTA
I amb el nostre!
PRUDENCI
Amb el de tots!
D. FERMIN
Encara que és un jove molt reservat que no deixa transcendir en el rostre, els impulsos del seu cor, jo, com a bon observador he pogut desxifrar la causa dels seus pesars, que és la filla de vostès. Ell, és un jove de profit, una llumbrera dintre de la ciència i l'art de la literatura, un gramàtic perfecte, potser, el millor dels gramàtics de Barcelona. Ha sigut nomenat President de l'Ateneu, investidura que no es concedeix, gaire sovint, a un jove, i tinc la seguretat de que el nostre Ricardito ingressarà, a no trigar molt, com a membre de nombre, en l’Acadèmia de Belles Arts.
PRUDENCI
Ja en pot estar ben satisfet.
MODESTA
Motius hi ha de sobres...
D. FERMIN
Ara mateix, està acabant un tractat de Filosofia, que ha de donar un cop definitiu: ha de provocar una revolució, en el mon de les lletres.
PRUDENCI
Sempre m'ho havia semblat que el seu fill era un xicot d'empenta...
MODESTA
I d'iniciatives....
PRUDENCI
Capaç de fer feliç a qualsevol donzella...
D. FERMIN
Estic orgullós de sentir la manera d'expressar-se, però la seva filla em sembla que no és molt entusiasta.
PRUDENCI
No en faci cas!
MODESTA
És una criatura!
PRUDENCI
Figuris que només te vint anys.
MODESTA
I desprès com que no ha festejat mai.
PRUDENCI
Jo em pensaria que en Ricardito li fa front... desenganyis la nostra filla no està preparada per a tocar la filosofia...
D. FERMIN
És que, per mi, hi ha un altra cosa: com que aquestes jovenetes d'ara, estan per l'amor vulgar, amb el port i l’expressió del meu fill, potser resulti als ulls d'ella d'una gravetat massa... científica.
PRUDENCI
Ja veurà com el temps tot ho arreglarà.
MODESTA
Tot es qüestió de que vagin tractant-se.
PRUDENCI
Callin que m'ha semblat que se sent.
ESCENA VIII
Els mateixos i ANGELETA
ANGELETA
Deu lo guardi.
D. FERMIN
Que tal "linda" Angelita?
ANGELETA
Anem passant. Caram i Dª Florinda?
D. FERMIN
Està un xic indisposada, però no es alarmant.
ANGELETA
Val mes axis!
D. FERMIN
Mercès.
ANGELETA
Ja deu haver donat la seva volteta?
D. FERMIN
Si ja he fet l'aperitiu... pedestre.
ANGELETA
No li pregunto pel seu fill per que suposo que tindré el gust de veure'l aviat per aquí.
D. FERMIN
I fa una suposició molt raonable: el meu fill té en aquesta casa un imant que l'atreu com un acer.
ANGELETA
No sabia que hi hagués aquí una força tan irresistible.
D. FERMIN
No es faci el desentès Angelita que l’imant és vostè.
ANGELETA
Jo... pobra de mi?
PRUDENCI
En canvi a la Modesta i a mi ens aixurria com un espantamosques.
D. FERMIN
És que vostès no son, per la seva qualitat de pares, susceptibles d'aquesta força física que atreu als altres cossos.
ANGELETA
Mai hauria sospitat que una poca cosa com jo, tingues aquesta facultat sobrenatural.
D. FERMIN
Te l'encant de joventut i de bellesa, que és l’imant de mes potencia per a atreure els cors punyits per la fletxa del amor.
MODESTA
Quin pensament mes sublim!
PRUDENCI
I enlairat.
ANGELETA
Quanta galanteria D. Fermin, em sembla, que encara deixaria per davall, a n'en Ricardito.
D. FERMIN
És que jo en matèria d'amor sempre he sigut un home... pràctic. He defugit les metàfores i els termes rebuscats que els adorna la buidor de la retòrica incongruent...
MODESTA
Em fa molta gràcia.
D. FERMIN
Tan millor!
PRUDENCI
Tan mateix és ben agradosa l'amistat de vostès.
MODESTA
Molt, amb l'esperança de que cada dia es faci mes estreta.
D. FERMIN
És l'anhel mes vehement de tots els de casa.
ESCENA IX
Els mateixos, ROSITA i després en "RICARDITO" (Pel fons)
ROSITA
Hi ha el senyoret Ricardito.
PRUDENCI
Que entri.
RICARDITO
Bones tardes.
MODESTA
Deu lo guardi, Ricardito.
PRUDENCI
Avui si que s'ha retardat un xic!
RICARDITO
Una polèmica literària en l'Ateneu m'ha robat aquests minuts que hauria preferit passar en tan grata companyia.
MODESTA
Grata per nosaltres.
PRUDENCI
La meitat per cada u.
D. FERMIN (A Prudenci)
Ja veu amb que perd el temps aquest jove, amb polèmiques... de mal gust.
RICARDITO
Angelita: li ofreno amb aquest petit "bouquet" de flors de vius color i embaucadora fragància, el tribut del meu afecte mes sincer i de l'estima mes afalagadora.
ANGELETA
Mercès.
MODESTA (A D. Fermin)
Ell sempre tant atent.
D. FERMIN
Ja els hi he dit els motiu dels seus batecs.
RICARDITO
Em permetrà, Angelita, que prengui seient al seu costat?
ANGELETA
Sense cap reparo.
RICARDITO
No esperava menys de la seva notòria simpatia.
ANGELETA
Quanta amabilitat.
RICARDITO
Justícia, únicament justícia; la meva psicologia em relleva d’ampul· lositats.
MODESTA
Quina parella mes encantadora que fan.
D. FERMIN
Els ulls paternals, senyora, fan que tot lo dels fills assemblin encisos.
PRUDENCI
I als dels avis, encara mes!
RICARDITO
Que li sembla de la novel· la que vaig portar-li ahir?
PRUDENCI
Vingui D. Fermin que tinc que consultar-li una cosa.
ANGELETA
Es molt preciosa i sobre tot de molta acció.
RICARDITO
Es danesa.
ANGELITA
D'on, diu?
RICARDITO
De Danemarca.
ANGELETA
A m’estranyava... que fos de per aquí.
RICARDITO
Els autors del Nord tenen molta astúcia: a l’interès del assumpte hi barregen l'intriga constant fins al desenllaç.
ANGELETA
I tal! I quin desenllaç.
RICARDITO
Demà prometo portar-n'hi una de clàssica una admiració de les produccions femenines.
ANGELETA
Ja tindré el gust de constatar-ho.
RICARDITO
Observo, Angelita, que, des de que beu en la font de l'intel· ligència d'aquestes plomes que li porto s'hi reflexa, en vostè, un canvi espiritual que em fa pensar, de vegades, en una aproximació mútua...
ANGELETA
No l'entenc.
RICARDITO
Vull dir-li que vaig fent l'experiment de que els mateixos gustos que he tingut jo en admirar una bellesa artística la té vostè, després, al succeir-me en la lectura, i al meu pensar, senyala això que els nostres cors coincideixen ja en alguna cosa.
ANGELETA
No es estrany.
RICARDITO
Si sabia vostè quan m'alegra aquest atzar i les esperances que en mi es cobejen!
ANGELETA
D'esperances vivim, en aquest mon, Ricardito.
RICARDITO
És cert. Si no hi hagués la fantasia de demà! I que ens reserva aquest demà? Enigma cruel que ens tortura i amanyaga a l'hora.
ANGELETA
Jo també hi penso en el demà, però el meu és mes gris que el de vostè.
RICARDITO
Ara, soc jo, que no l'entenc.
ANGELETA
Si, vostè mes ó menys clar el té definit, mentre que jo...
RICARDITO
Així creu haver endevinat en mi, fins els mes recòndits sentiments.
ANGELETA
Crec reconèixer la llibertat del seu sexe que li dona camp obert per a tot.
RICARDITO
I voldria tenir, també aquesta prerrogativa que atorga el mon a l'home?
ANGELETA
No se que contestar-li.
RICARDITO
Com m'aviva amb aquestes paraules la curiositat. Ahir vespre, Angelita, pensant en vostè, vaig fer lo que no havia fet mai: vaig fer... uns versos.
ANGELETA
Ah, també es poeta?
RICARDITO
Al mon, de poeta ho es tothom, cal només l'inspiraciò, cal una musa que ens faci vagar, per dintre l'ànima, els esclats de pensaments divins i diabòlics.
ANGELETA
I ha trobat la musa?
RICARDITO
He trobat el meu ideal.
ANGELETA
I aquests versos els ha dedicat?....
RICARDITO
A ella: al ideal, a la cosa abstracta, imaginaria.
ANGELETA
No crec que cometi cap indiscreció si li demano que me'ls llegeixi.
RICARDITO
Esperava aquesta lleu indicació per a que en gaudis les primícies de la primera llum.
(Es treu un paper i llegeix)
Perdona, ma estimada, que una troba,
arrenqui amb trèmuls dits, de dins ma lira,
veu, en sa expressió, una feble prova
d'amor, i de son foc, una guspira.
Suaus clarors d’alba, tebis de posta,
blavor de cel pur, verdor d'herbatge,
diafanitat d’ambient: natura morta
i viu l'esperit i ansía l'esclavatge.
Fada de subtilesa
nina tota beutat;
aparta amb gentilesa
l'orgull de la bellesa
i avisa'm de bon grat.
Escolta els precs radiants
d'un cor emmalaltit,
escolta els dolços cants
de mon ésser, a tots instants,
i no els llencis a l'oblit.
ANGELETA
Ah ja s'ha acabat?
RICARDITO
Si, ja li he dit que no era mes que un petit assaig. Que li sembla?
ANGELETA
M'agraden: no mes que els trobo d'un to massa... planyívol.
RICARDITO
I la troba ben feta?
ANGELETA
Que li diré jo, pobre de mi? No hi entenc, en versos, però a mi em sembla que lliguen bastant.
RICARDITO
Doncs va adreçada... a vostè!
ANGELETA
Mercès, per la delicadesa.
RICARDITO
Escolti Angelita: Es hora de que li parli amb la veu del cor; des de el dia que la vaig conèixer, des de el moment que vaig sentir l'harmonia de la seva veu, que una alenada de carinyo, una fogositat espiritual es revolta dintre meu i m'empeny a dir-li lo que fins avui havia restat inanimat. Jo li demano, des d'aquest moment, indulgència pel meu atreviment i si les meves paraules han de causar-li enuig, que les aculli amb tota benevolència.
ANGELETA
L'amistat dels nostres pares ha d'ésser per vostè escut i salvaguarda de la meva consideració...
RICARDITO
Jo no sabia lo que era estimar; no sabia lo que era un amor diferent, del que se sent per la família i vostè, Angelita, me'n ha inspirat un de pur, com les flors gemmades per la frescor de l’albada, el senten pel regalim de serena que les ha acaronat al arribar el nou dia... voldria arrancar-li una frase que, correspongués a les inspirades per mi, però, que igual que elles, fos un rebrot del seu esperit.
ANGELETA
Aquesta declaració que esperava.... un dia o altre em posa en una situació difícil. Jo, Ricardito, no sé que contestar-li es tan sobtada la pregunta, tan fonamental pels dos la seva pretensió, que no puc respondre-li d'una manera categòrica.
RICARDITO
Comprenc l'exabrupte i la violència de mes paraules però, desitjaria, al menys, una esperança per part de vostè, de que, pensarà sobre d'elles i em farà saber la resolució que adopti, per cruenta que sia.
ANGELETA
Ja li he dit que l'esperança dona vida a les il· lusions: no li dono jo sinó que es vostè mateix qui ha de tenir-la.
RICARDITO
Espero que en una hora de solitud, la meva humil persona, insignificant com un petit bri d'herba al costat d'un roure altiu, sigui recordada per vostè, en lo que és aquest moment solemne, per mi, com tots els que he passat al seu costat, ple de ventura...
PRUDENCI
Don Fermin li he de donar una sorpresa.
D. FERMIN
M’agraden les coses inesperades son les que sempre m'han donat mes sensació.
PRUDENCI
Miri aquest paper.
MODESTA
Que li sembla?
D. FERMIN
Vejam: Això es un plano... i per l'aspecte es dedueix que es d'una casa... solta.... com una torre....
PRUDENCI
D'una torre que ha d'ésser nostra i casa de vostès com ho es aquesta.
D. FERMIN
Mercès. És curiós de molta perspectiva i bon gust.
MODESTA
El dia que l'inaugurem ens acompanyaran a taula tots els de la seva família.
D. FERMIN
Reconegut, anticipadament, senyora.
MODESTA
Serà el dia solemne que, per tots els mitjans havem de procurar que prengui fisonomia de fet el prometatge d'aquesta parella de colominets.
D. FERMIN
Serà una nova deferència que agraïm.
PRUDENCI
Encara mes: avui he comprat un auto que m'han de portar dins poca estona i havíem pensat d'anar a estrenant-lo, però com que té poca cabuda -no mes es de quatre places- hi anirem la senyora, jo i la futura... parella...
D. FERMIN
Sent-hi el meu fill em dono per satisfet.
ESCENA X
Els mateixos i ANDREUET
ANDREUET (Des de fora a la minyona)
I per que m'ha de presentar dona? No en necessito jo de targetes. (Cantant) Oncle, tia mia -Angeleta donde está- (Entrant) Bones tardes; dispensin! Em creia que no mes hi havia els de casa.
ANGELETA (Alçant-se i anant a ell)
L'Andreuet! (Amb alegria i sorpresa)
PRUDENCI (Alçant-se i amb contrarietat)
Què voltes tu per aquí?
MODESTA (Igual)
I ara, d'on surts?
ANDREUET
Que tal tia i vostè oncle i tu cosineta; no m’esperàveu, eh?
PRUDENCI
No, francament.
ANDREUET
Jo faig com els fantasmes que, on menys son esperats, surten amb un llençol.
MODESTA (A D. Fermin i Ricardito)
Es un parent de lluny.
PRUDENCI
Això: és un nebot valencià.
ANDREUET
Si senyors soc un nebot valencià... de la província de Lleida.
D. FERMIN i RICARDITO
Tan de gust!
ANDREUET
I vostès que potser també son parents...
MODESTA
No ho son però es casi com si ho fossin.
ANDREUET
Ah! no ho entenc, però, ho celebro....
PRUDENCI
I com redimontris has vingut sense avisar-nos?
ANDREUET
Per a que? Per a que vinguessin a rebre'm a l’estació? No m'agrada massa saragata i de molestar a la parentela; he pensat que el millor recader era presentar-se'l mateix encàrrec.
ANGELETA
I que fa ta mare, està bona?
ANDREUET
La mare, mes trempada que deu anys endarrera: no li passen anys per damunt: es a dir, jo em penso que de tant amunt que li passen ni els afigura i s'ha plantat als seixanta... i ara em vull plantar jo.
D. FERMIN
A vint-i-cinc?
ANDREUET
Em vull plantar d'adroguer que, per això, he vingut a Barcelona: a fer els preparatius.
RICARDITO
Ah, vol posar botiga?
ANDREUET
Si senyor: que potser també és botiguer vostè?
MODESTA
I ara!
PRUDENCI (ap.)
(Aquest xicot no te tacte)
RICARDITO (Empipat)
Li sembla si faig cara d'heure-me-les amb minyones?
ANDREUET
Per això li preguntava per que em sembla, que vostè, no mes se les pot heure amb homes vells i de barbes blanques,
ANGELETA
Es... llicenciat amb filosofia i lletres.
ANDREUET
Oh, deu ésser molt bonica aquesta feina!
RICARDITO
Li agraden les lletres?
ANDREUET
Molt, sobre tot la lletra menuda que és la que mes necessitem nosaltres.
RICARDITO
I es amant de la filosofia?
ANDREUET
Un xic, però no massa...
RICARDITO
Ja deu conèixer, doncs, els clàssics?
ANDREUET
No gaire.
RICARDITO
No ha llegit mai "Els Caràcters" de la Bruyère?
ANDREUET
No mes ni he après el caràcter de la mare i cregui que es un caràcter mes bo que el pa... de pessic.
RICARDITO
Tampoc coneix "El Criteri" de Balmes?
ANDREUET
No mes conec el carrer de Balmes i que per cert, amb el tramvia de les Planes, cada dia, hi han desgracies.
RICARDITO
Ni les cartes de "Madame de Sevigné"? Ni les de Voltaire?
ANDREUET
Ni les cartes de la manilla.
RICARDITO
Així tampoc coneixerà els grans mestres del segle d'or?
ANDREUET
Ni els del segle de la plata; que no veu que jo no mes se fer caramels i bolados i algun altra bagatel· la?
MODESTA
Així Andreuet potser només has vingut a fer un xic de feina i deuràs tornar-te'n aquesta nit mateixa.
ANDREUET
I ca! no m'hi poso per poca cosa. He vingut a passar vuit dies.
PRUDENCI (ap.)
(Bomba)
MODESTA
Ah vaja, molt be... home!...
PRUDENCI
Si, no esta mal.
ANGELETA
I les noies del vetes-i-fils i les del senyor Metge, que diuen Andreuet?
ANDREUET
M'han donat moltes expressions i estan molt cremades per que fa dos anys que no has vingut a festa major, i a Vilamitjana, per aquest motiu, ho estem tots d'enfadats.
ANGELETA
És que ara, havem canviat de tot Andreuet, fins de festa major: ara, a l'estiu, ens en anem als balnearis de moda.
ANDREUET
Si que us trobo tots canviats: fins la tia no resulta la mateixa. (Mirant-li els cabells)
MODESTA
Doncs però la mateixa que l'última vegada que ens vàrem veure. (Agressiva)
ANDREUET
No, no em refereixo a la carnadura... sinó a la indumentària del seu damunt.
ANGELETA
Que potser vols rentar-te la pols i el fum del viatge, Andreuet?
ANDREUET
No et creguis no em vindria malament una bona ensabonada.
ANGELETA
Anem que t'acompanyaré a l'habitació. Rosita porta aquesta maleta a l'habitació que dona al celobert.
ANDREUET
No es molesti polla que per a mi mateix no em fa rés de fer de camàlic.
ANGELETA
Ja em dispensarà: Avui hi ha el cosí i tinc de fer-li els honors. (Se'n van)
ESCENA XI
MODESTA, PRUDENCI, D. FERMIN i RICARDITO
MODESTA
Quin contratemps!
D. FERMIN
No s'apuri senyora: això es la conseqüència de tenir parents...
PRUDENCI
Parents de lluny! Que jo no sé per que, quan son de tan lluny, han de continuar essent de parents.
RICARDITO
Si jo manés, suprimiria tots els parentius a partir del quart grau canònic.
D. FERMIN
Però, com que subsisteixen no hi ha mes remei que acatarlos.
PRUDENCI
Jo que volia que en Ricardito estrenés l'auto amb nosaltres!
RICARDITO
Quin auto?
PRUDENCI
Un que n'havem comprat avui.
D. FERMIN
Ja t'ho explicaré pujant a casa.
MODESTA
Per això ja li vagarà: ara hem de mirar de fer-lo marxar com mes aviat millor.
PRUDENCI
I bé, que els hi ha semblat aquest nebot?
RICARDITO
Un xic "balitre" jo crec que deu burlar-se fins de la seva ombra.
PRUDENCI
És igual que son pare que era l'home mes tabola de la Vall de Vilamitjana.
ESCENA XII
Els mateixos i ANDREUET i ANGELETA
ANDREUET
Bueno ja m'he fet la "toilette" com diuen els francesos; que, potser, se'n van vostès?
D. FERMIN
Si, no volem que la nostre permanència aquí, sigui obstacle de la consegüent expansió familiar.
ANDREUET
Oh, no s’amoïnin per mi... no soc d'etiqueta jo.
D. FERMIN
He tingut un gran gust.
RICARDITO
Reconeguim per un amic.
ANDREUET
Manin i disposin: Andreuet Tornafort, adroguer de Vilamitjana. Dispensin-me però encara no m'he fet fer targetes.
D. FERMIN
Senyors fins a demà.
MODESTA
Que no sigui rés lo de Dª Florinda.
D. FERMIN
Mercès.
RICARDITO
Passin-ho-bé.
(Es queden tots emmurriats menys l'Angeleta. El Sr. Prudenci, amb les mans al darrera, passeja molt nerviós, la Sra. Modesta també demostra intranquil· litat)
ESCENA XIII
ANGELETA, MODESTA, PRUDENCI i ANDREUET
ANDREUET
Vaja oncle: veig que s'han fet rics de debò. Només cal veure aquest parament de casa. Això sembla un cel: els felicito!
PRUDENCI
No hi ha de què!...
ANDREUET
Ja en feia la cara vostè?
PRUDENCI
De què?
ANDREUET
D’arribar a ésser home de diners.
(El senyor Prudenci se'l mira de cap a peus i s'arronsa d'espatlles)
MODESTA
Veuràs l'Andreuet potser, per a establir-se, havia pensat en que tu....
ANDREUET
No tia no; no en necessito: la mare te un xic de bossota i que diantre serà que amb lo que ha estalviat, no n'hi hagi per a posar una barraca i unes balances.
ANGELETA
Si en necessites, Andreuet, diga-ho!
ANDREUET
Us dic que no, i encara que fos axis, no hi hauria anat tan lluny a emprar.
(Se sent una botzina)
MODESTA
Calleu: em sembla que se sent una botzina.
PRUDENCI
Es l'auto que arriba.
MODESTA
Anem a veure'l.
PRUDENCI
Ja el veureu desprès; ara, aneu-se'n a arreglar-vos, que sortirem a donar un passeig; jo, entretant, me'n vaig a parlar amb el xofer i us esperaré. (Se'n va pel fons)
MODESTA
Ah, escolta: (A Andreuet) Aquesta nit ens en anem a un lloc que no sé si t'agradarà.
ANDREUET
I on cau això?
MODESTA
A la Granja Orient.
ANDREUET
A mi me és igual: encara que vulguin anar a la Granja d'Escarp.
MODESTA
Apa, Angeleta! (Anant-se'n a llur habitació)
ANGELETA
Ja vaig, mama.
ESCENA XIV
L'ANGELETA i L'ANDREUET
ANDREUET
Que no vas a mudar-te?
ANGELETA
Amb el capell que em posi...
ANDREUET
Ah! també vas embarretada?
ANGELETA (Rient)
Havem arribat molt amunt Andreuet.
ANDREUET (Amb amargor)
Ja ho veig que no ets la mateixa Angeleta d’avanç.
ANGELETA
Geni i figura...
ANDREUET
La figura es la mateixa o potser com tu has dit pujant d'estament has pujat també de bellesa.
ANGELETA
No te'n burlis.
ANDREUET
No me'n he burlat mai de tu...
ANGELETA
Doncs ara ho sembla.
(Pausa)
ANDREUET
Escolta Angeleta: aquell senyor que tenia posat de capellà que encara no te missa, que és el teu promès?
ANGELETA
No en tinc de promès.
ANDREUET
O aspirant a ésser-ho?
ANGELETA
Una cosa per l'estil.
ANDREUET
I d'on us ha vingut la coneixença?
ANGELETA
Som veïns d'escala: viuen al primer pis.
ANDREUET
Deu ésser una persona de figura.
ANGELETA
D'una família molt distingida d’aquí Barcelona.
ANDREUET
I llicenciat amb filosofia i lletres! Això de les lletres, encara menys mal, per que s'han fet tan vulgars, que ara, els adroguers en venem amb pastes per a sopa i fins els analfabets en mengen; però de filosofia... Ai, com te planyo, pobre Angeleta!
ANGELETA
Es la mama que s'ha aferrisat en ocupar una esfera molt alta.
ANDREUET
També m'ho havia semblat sempre, que ta mare era mes "modesta" de nom que de fets.
ANGELETA
I per la bondat del papa i pels fums de la mama em trobo en un terreny que a mi em fa vergonya.
ANDREUET
Llàstima t'ha de fer! i ara on s'ha vist! I aquest xicot, es clar, fins potser deu tenir el "de".
ANGELETA
Mes encara te el "del" es diu Don Ricardo del Castillo.
ANDREUET
I tu seràs Doña Angelita Rocasalbas del Castillo.
ANGELETA
No ho seré mai...
ANDREUET
Mira que les mares...
ANGELETA
Que s'hi casi ella si arriba a enviduar-se: jo no el vull.
ANDREUET
Esta clar: ell envalentit, et deu fer l'amor amb filosofia: tu acabaràs sentint-te fer l'amor amb llatí o amb grec clàssic que ni aquest mateixos savis l'entenen i si arribes a casar-t'hi i teniu fills, no seran fills, seran escrupulons de filosop i si son noies, epítomes de gramàtica empírica.
ANGELETA
No t'he dit que mai!
ANDREUET
Els teus àpats seran de trossets de literatura per tall i per beguda un glop de tinta negra.
ANGELETA
No m'ho diguis això.
ANDREUET
Si ho veig tot ben clar: en el moment que he posat els peus, aquí dintre, he endevinat la veritat: he comprès la contrarietat del meu viatge. Pensava trobar aquí, el caliu de estima familiar i m'he trobat el glaç del menyspreu, m'ha fet l'efecte que anava a tancar-me, en un convent a fer exercicis espirituals.
ANGELETA
No t'ho prenguis axis Andreuet.
ANDREUET
I tan empipat estava que mentre em rentava em venien temptacions d'agafar el "portante" i anar-me'n a la fonda.
ANGELETA
Això gosaries fer? Aquest moc em donaries?
ANDREUET
No, té: (Mirant-la fixament) Em quedo, no se per que... però em quedo!...
(Es presenta la Sra. Modesta tota empolainada com si s'hagués posat damunt tot el que te i amb un regany s'encara amb sa filla)
ESCENA FINAL
Els mateixos i MODESTA i després PRUDENCI
MODESTA
Apa, encara estàs així? Ton pare deu frisar-se per baix.
ANGELETA
Vaig a posar-me el capell.
MODESTA
No se que fas tan encantada.
ANGELETA
No rondini que ja va. (Entra al seu quarto i surt traient un capell que es posarà en escena)
MODESTA
No et rodarà pas el cap Andreuet d'anar amb un auto.
ANDREUET
No tingui por; si de cas, ja m'hi faré una bona estrebada.
PRUDENCI (Pel fons)
Au, que feu? El motor ja fa mes d'una hora que bufa.
MODESTA
Afanyat Angeleta....
ANGELETA (Sortint)
Ja va, Mare de Déu, quines preses ni que ens empaités un papú... (Surt de llur cambra)
PRUDENCI
Aquesta mena de trastos no volen ésser esperats. Ah! quan pugeu a l'auto, senyeu-se... és una precaució, que mai hi estarà de mes...
ANGELETA (Amb riallada)
Passi senyor xofer... de trinca. (Surten tots pel fons mentre cau el)
TELÓ RAPIT
ACTE SEGÓN
La mateixa decoració. Han passat set dies des del acte anterior.
Al aixecar-se'l teló l'escena està sola; al cap d'una estona surt la Sra. Modesta de llur cambra i s'estira com un gosset quan s'aixeca del jaç, acompanyant-li algun badall, mira entorn de l'escena i al no veure-hi ningú crida.
ESCENA I
MODESTA i ROSITA
MODESTA
Rosita.
ROSITA
Mani, senyora.
MODESTA
On és el senyor?
ROSITA
Ha marxat fa una estona i no ha dit on anava.
MODESTA
I la senyoreta?
ROSITA
Ha sortit amb el seu cosinet, desprès d'esmorzar.
MODESTA
Fa molt?
ROSITA
Mes d'un hora.
MODESTA
Està bé.
ROSITA
Mana algun altra cosa.
MODESTA
Escolta, no ha enviat encàrrec la modista?
ROSITA
Fins ara, no s'ha vist ningú.
MODESTA
El senyor ha sortit a peu o amb l'auto?
ROSITA
No he sentit cap soroll: jo em pensaria que l'auto no se l'ha endut pas.
MODESTA
Ves a fer els esmorzars i ves amb compte que no se't gramulli la llet que l'altre dia semblava que mengéssim farinetes en lloc de cafè amb llet.
ROSITA (ap.)
Em sembla que farà núvol avui. (Se'n va 2ª dreta)
ESCENA II
MODESTA i PRUDENCI
PRUDENCI
Hola, Modesta!
MODESTA
Tan mati ja vens de ronda?
PRUDENCI
Que et penses que soc com tu, que dormiries mes que una criatura de bolquers?
MODESTA
I d'on vens, ara?
PRUDENCI
Si ho sabessis!
MODESTA
De fer l'os per aquests móns de Deu.
PRUDENCI
Em sembla que t'has llevat amb coragre, Modesta.
MODESTA
Per que t'ho sembla?
PRUDENCI
Per que les teves paraules no son gaire dolces.
MODESTA
Tu diràs si hi ha motius d'estar molt contenta!
PRUDENCI
Els mateixos per que jo no estigui trist!
MODESTA
Tu si que!... encara que et veiessis un mort als peus no et faria fred ni calor.
PRUDENCI
Fred em faria, dona: no n'he vist mai cap de mort que doni escalfor... Però, bueno, a que ve tot això, de que te les heus ara?
MODESTA
On és la noia?
PRUDENCI
A mi que m'expliques; potser et penses que li he de fer de "niñero"?
MODESTA
Doncs es amb l'Andreuet.
PRUDENCI
I per que has d'esparverar-te així, si és amb ell!
MODESTA
És que això ja no es pot aguantar ja recordes el disgust que vàrem tenir quan va arribar aquest xicot.
PRUDENCI
Va ésser la sorpresa.
MODESTA
El mal d'ulls que em feia de tenir-lo a la vora i ara té, ja s'està fent l'amo d’aquí casa i la noia ja no veu res mes que ell: no dones un pas que no els vegis plegats.
PRUDENCI
No veus que de petits jugaven a guinguera, i a mongetes boniques i sempre estaven l'un a sobre de l'altre!
MODESTA
És que, ara, ja no ho son de petits. I nosaltres no l'hem de consentir tanta barreja.
PRUDENCI
Però que vols que faci, que agafi aquest xicot i me'l tregui de casa, amb una cosa?
MODESTA
No tan: al menys ja que ets tan matiner podries vigilar on van!
PRUDENCI
No parlis mes Modesta! Si l'Andreuet no fos un xicot com cal ja no hi hauria posat els peus a casa.
MODESTA
El que tu ets massa confiat.
PRUDENCI
I tu una mal pensada.
MODESTA
I tu un babau!!
PRUDENCI
Modesta, no em rasquis l'epidermis!
MODESTA
Ara mateix, en Ricardito cada dia s'escama mes del tracte que li dona, ja no pot ésser mes menyspreable.
PRUDENCI
Jo en això no vull ficar-m'hi.
MODESTA
Ens hi havem de posar; no comprens que estem compromesos amb Don Fermin i Doña Florinda?
PRUDENCI
Compromesos de certa manera, mentre que la noia hi vingui be; jo sempre he fet aquesta reserva.
MODESTA
I si no hi ve be és per que nosaltres no volem!
PRUDENCI
Mira Modesta no siguis totxa, pensa que la nostra filla és mes llarga que tu i jo plegats, que quan nosaltres hi anem ella ja en torna i ens portaria a fira i sens vendria com una carretada de pells, sense que ens en adonessim.
MODESTA
El que és una descarada.
PRUDENCI
Reportat i pensa que és la nostra filla i sinó, torna-te'n al llit, que això no mes t'ho pot fer dir la son.
MODESTA
Estic tan desperta i et dic que veig venir les coses de manera que no m'agrada gens. Ara mateix ja no li pots fer posar sombrero ni a tiros!
PRUDENCI
És que li deu fer calor i desprès no se per que has d’ésser tan alarmista; demà ja se'n torna cap al poble l'Andreuet.
MODESTA
És que si no fos així no m'aguantava mes!...
PRUDENCI
Ja veuràs deixem això i fem com cada vegada que estem sols: girem full.
MODESTA
Mes valdrà per que sinó...
PRUDENCI
Que et sembla aquest catàleg?
MODESTA
Això son mobles!
PRUDENCI
I de gust... i de molts diners... aquests models estaven parats a l'exposició.
MODESTA
Cambra de Lluís equis-ve.
PRUDENCI
Vol dir Lluís quinze.
MODESTA
I aquesta altra de Lluís "equis" "i" i "ve"
PRUDENCI
Vol dir Lluís catorze.
MODESTA
M'agraden mes aquests últims.
PRUDENCI
Per què?
MODESTA
Per que hi han mes lletres i semblen mes vells.
PRUDENCI
A mi tan se me'n dona un Lluís com l'altre.
MODESTA
Cadires Maria Antonieta.
PRUDENCI
Son unes cadires molt estrafolàries.
MODESTA
Molt "mones" son; devien ser d'una gran senyora.
PRUDENCI
De la padrina, devien ésser.
MODESTA
I per que l'has portat aquest catàleg?
PRUDENCI
Per a començar a escollir el mobiliari de la torre.
MODESTA
Mare de Déu! D’aquí que estigui feta.
PRUDENCI
Demà, començaran a treballar-hi i m'ha dit l'arquitecte, que dintre dos mesos, ja podrem habitar-la.
MODESTA
Si ho diem a l'Andreuet, es capaç de quedar-se fins que la inaugurem.
PRUDENCI
Deixat estar Modesta hem quedat en que ja s'ha girat full.
MODESTA
Encara que giris tot el missal... jo a n'aquest xicot no me'l trec del cap.
PRUDENCI
Sempre hem d'acabar com el rosari de l'aurora!
MODESTA
No et contesto, per que no se com va acabar.
PRUDENCI
Ni jo tampoc: però pots comptar que devia acabar molt malament per que tothom l'anomena.
ESCENA III
Els mateixos i ROSITA
ROSITA
Senyor Prudenci: aquí fora espera aquest senyor? (Porta una tarja amb una safata)
MODESTA
Ara. Així ho fas bé.
PRUDENCI
Molt malament ho fa que amb les ungles no puc agafar la targeta, ditxoses safates, aquests trastos son per portar viandes i no targetes.
MODESTA
Que saps tu? que saps tu?
PRUDENCI
Diga-li que passi Rosita: per aquest senyor hi soc sempre.
MODESTA
Qui és?
PRUDENCI
El corredor del Banc que ve a portar-me "pasta".
MODESTA
Entre tant me'n vaig a començar a parar taula per esmorzar nosaltres dos.
ESCENA IV
PRUDENCI i CORREDOR
CORREDOR
És pot entrar?
PRUDENCI
Endavant!
CORREDOR
Que tal senyor Prudenci, com va aquesta preuada salut?
PRUDENCI
Va fent via, i la de vostè?
CORREDOR
De la meva no val la pena de parlar-ne: no és preuada per que no te preu al mercat.
PRUDENCI
Suposo que deu portar-me diners.
CORREDOR
Te un "olfato" millor que un gos perdiguer.
PRUDENCI
Benvinguts siguin: son el millor vermut per avanç d'esmorzar.
CORREDOR
Doncs n'hi han molts que amb l'alegria fins perden la gana.
PRUDENCI
Per que no s'ho saben prendre amb calma. El tenir diners vol molta calma.
CORREDOR
I en tant!
PRUDENCI
Porta també la liquidació dels cupons?
CORREDOR
Aquí ho trobarà tot amb una maleta.
PRUDENCI
Ja ho repassaré desprès per que ara m’encaparraria.
CORREDOR
I que, senyor Prudenci, encara no li han entrat ganes de fer alguna operació arriscada?
PRUDENCI
No, senyor Corredor: el meu mal no vol soroll...
CORREDOR
Caram, quina llàstima! Tan ben parat que està per a fer una fortuna amb vint-i-quatre hores.
PRUDENCI
Les coses que es fan amb tantes presses sempre surten malament; a mi, per a fer la que tinc, va costar-me vint-i-quatre anys.
CORREDOR
Però ha tingut que treballar molt, mentre que la que jo li proposo no es qüestió mes de ficar-se al llit i l'endemà, al llevar-se, es troba una borratxada de bitllets, dintre l'aigua de la palangana de rentar-se les lleganyes.
PRUDENCI
I quin negoci és aquest, que sembla que es fa amb l'electricitat?
CORREDOR
Els dels marcs i corones i lires.
PRUDENCI
I vostè... hi creu?
CORREDOR
Amb una fe boja.
PRUDENCI
Doncs jo opino que els marcs son pels quadres, les corones pels reis i les lires pels poetes.
CORREDOR
Si l’hagi es patent! l'especulació no pot ésser mes clara del que és!...
PRUDENCI
A mi els negocis m'agrada tenir-los a prop; que un pugui estar-hi sobre i no que me'ls facin els altres, des d'Alemanya, Àustria ó Itàlia.
CORREDOR
Miri que no pot errar: negoci que jo he fet negoci que ha surat. Quan la guerra de Cuba vaig salvar el capital de molts clients que escoltant la meva indicació, varen vendre, de seguida.
PRUDENCI
En canvi, jo en conec d'altres, que varen comprar tard i desprès les Cubes se'ls varen tornar carratellets de litre, es a dir se'ls varen tornar paper mes mullat que si els haguessin caigut a la riera...
CORREDOR
Per que no venien?
PRUDENCI
Oh que potser pensaven que pujarien mes i se les guardaven; veu que no n'hi ha rés escrit de tot això de la "bolsa"?
CORREDOR
No obstant és una cosa matemàtica.
PRUDENCI
No hi crec amb la "bolsa": em fa l'efecte d'una mena de sac penjat d'una soga, que el fan pujar i baixar amb una corriola.
CORREDOR
Ho sento; però, si mai li entren ganes de fer alguna operació, recordis de mi: desconfiï dels imitadors!
PRUDENCI
Marxi tranquil.
CORREDOR
Vaja, fins a un altra.
PRUDENCI
Passi-ho bé.
ESCENA V
MODESTA i PRUDENCI
ROSITA
Quan vulguin l'esmorzar està a punt.
MODESTA
Au Prudenci que el desdejuni és a taula.
PRUDENCI
Santa paraula: som-hi doncs; ja veuràs dóna'm el diari per que menjant em prova molt llegir noticies.
MODESTA
Quin vols?
PRUDENCI
El del aiguat.
MODESTA
Quin vols dir.
PRUDENCI
El "Diluvio", dona.
MODESTA
Te: no sé per que els has de motejar els diaris!
PRUDENCI
Passa... carronya!...
ESCENA VI
ANGELETA i ANDREUET
ANGELETA (Simulant que parla a algú)
No els hi digui rés. (Entrant) Bueno, no hi ha ningú!
ANDREUET
Ja hi seran després i a l'últim, no me'n escaparé de la llisada!
ANGELETA
Que es cap mal que t'acompanyi a fer "pedidos" als magatzems?
ANDREUET
Mal, no; però, com que ta mare es així...
ANGELETA
Un xic rondinaire i rés mes!....
ANDREUET
I com que em sembla que em té calat!
ANGELETA
Això son manies teves. Vés pobra dona!
ANDREUET
Si quan vaig entrar en aquesta casa em va calar tothom; el que passa, que alguns s'hi van acostumant a tenir-me a la vora: per exemple, ton pare, ja sembla que se m'hagi de menjar a festes.
ANGELETA
De mi tampoc en deus tenir motiu de queixa!
ANDREUET
Tu.... és diferent! A tu el fum del diners i la vanitat, encara no t'han capgirat el cervell, com als altres i si no et veges dintre aquesta gàbia adornassada, encara em faries el mateix efecte de quan pujaves a Vilamitjana, per la festa major.
ANGELETA
Quin temps aquell!
ANDREUET
Ha passat per no tornar mai mes!
ANGELETA
Qui sap!
ANDREUET
Hi han coses que només passen una vegada a la vida!
ANGELETA
Per que no poden tornar?
ANDREUET
Hi ha una muntanya que et separa d'aquell mon d'altre temps.
ANGELETA
En el mon, també les aplanen les muntanyes.
ANDREUET
Pobra Angeleta, com divagues!
ANGELETA
Visc en la realitat, precisament la meva tortura ve de que no m'hagi avesat a ésser una somniadora.
ANDREUET
Tu ja pertanys a un altra escala... ja ets de "rango" i la gent que teniu "rango" sou víctimes d’això... del "rango"
ANGELETA
Això els que es deixin dominar per la petulància i l'ostentació.
ESCENA VI
ANDREUET
Com vols tornar a Vilamitjana i barrejar-te amb aquella gent rural? És a dir, per uns dies, per que no? Si no hi haguessin aquests compromisos de que les famílies de ciutat es citen en els llocs d'estiueig, que tot ho fan menys estiuejar, que són víctimes del encarcarament més que en la ciutat mateixa, potser encara pujaries, però, ara?....
ANGELETA
Quant donaria per tornar a aquells dies!
ANDREUET
Potser si hi tornessis et farien plorar.
ANGELETA
I encara serien les llàgrimes que vessés bàlsam per la ferida del passat. Et recordes Andreuet de l'ultima festa major que vaig pujar?
ANDREUET
No l'he oblidada més.
ANGELETA
Tenia... no sé quants anys; no vull saber ho... no més sé que era...
ANDREUET
Una criatura entremaliada!...
ANGELETA
Així m'ho diu també el papà i m'agrada que m'ho digui; desprès de la festa major de Vilamitjana anàrem a la de la Bastida.
ANDREUET
El poblet a prop de Vilamitjana.
ANGELETA
Aquell poblet de color indefinit; situat damunt una muntanyeta com els que es veuen en els pessebres, hi anàrem tota la colla.
ANDREUET
Quin capvespre de calor i de llum!
ANGELETA
La Bastida està a uns tres quarts de Vilamitjana i té una carretera nova; els arbres són alts i en les altures els fullatges s'abrasen en una llaçada d'amor: a un costat hi ha la muntanya i a l'altra el cingle, i el riu Ribaixa que es veu al fons com una serpent de cristall.
ANDREUET
Lloc que la natura pròdiga en bellesa, ha volgut donar-nos al poble com a compensació del desterro en que vivim.
ANGELETA
I s’arriba a la Bastida de petits carrers tortuosos. Amb pedres que surten de les entranyes de la terra, i d'una placeta mal quadrada, que es el saló d'actes del poble. Damunt dels taulons, els músics llencen els estridents sons del metall, la celístia coberta amb sarrells de paperets colorats que adornen la placeta; les cares roges i alegres de les mosses que esperen amb impaciència que vagi a cercar-les el ballador i les mares que embadalides quan treuen a ballar a llur filla dibuixen en el rostre, la ganyota d'una alegria mal dissimulada; els fadrins, amb mànegues de camisa, espitregats, cobrats pel sol, porten un brot d'alfàbrega a l'orella i cerquen de reüll, la dona, que haurà d'ésser agraciada amb la seva petició de ball; els patricis del poble que veuen desenrotllar-se el programa de la festa amb l'alegria d'un general que guanya una batalla de pla premeditat... quin quadro per un artista que sabés treure a la tela els color clars d'una festa de l'ànima.
ANDREUET
Cal haver-la viscut per admirar-la!
ANGELETA
I cal també, estar disposat a gaudir-ne el pler; vingué un moment que un cornetí, amb toc agut, trenca el bullici de les converses i rialles; tothom escolta: un majoral anuncia que aquell vall serà dansat per les donzelles quin ballador els hi fes el present d'una flor.
ANDREUET
I jo vaig comprar un pensament i vàrem ballar-lo.
ANGELETA
I me'l vaig ficar a sobre del pit i el meu cor batia esbojarradament al compàs d'aquella dansa frenètica. Aquell pensament ha estat un símbol veritable de la seva significació... ha estat la causa de la meva pensa continuada amb la festa de la Bastida.
ANDREUET
El guardes?
ANGELETA
El guardaré tota la vida!
ANDREUET
Dóna-me'l Angeleta!
ANGELETA
No; és cosa que em pertany a mi sola... tu me'l donares i jo el guardo pel que val.
ANDREUET
Potser algun dia, sigui profanat per l'home que sigui el teu marit.
ANGELETA
Mai!
ANDREUET
Pobra Angeleta!
ANGELETA
Pobra d'esperit i rica de diners, que amb tot el delit del seu cor, i amb tota la força de la moneda, no pot trobar una tarda com aquella de la Bastida i per a aconseguir-la una altra volta, per a fer brollar les il· lusions d'aquella tarda, donaria tot el metall de la fortuna.
ANDREUET (Reconvenint-la amorosament)
No és teva, és dels teus pares.
ANGELETA
Però em sento lligada a ella, com si jo mateixa l'hagués guanyada i si una gran guerra que encengué tot el món i torba la felicitat de tantes llars, fou la causa de que el papa s'enriquís, fent la meva desventura, que em perdoni Déu i les mares i les esposes i els fills, però voldria que en vingués un altra que ens arravatés aquesta boja fortuna que no mes serveix per a la meva desgràcia.
ANDREUET
No parlis així, asserenat!...
ANGELETA
Que no podré tornar a trobar-me un altre jorn com aquell que estava en els teus braços i les nostres mans s’extreien amb força.
ANDREUET
Calla, Angeleta!
ANGELETA
I al tornar a casa, anàvem per parelles, allunyades les unes de les altres i al arribar, a una recolzada de la carretera, a la claror de la lluna, que protegia l'amor i servia de guia al caminants, els nostres llavis....
ANDREUET
No segueixis!!
ANGELETA
Es juntarent en un petó perllongat que ens feu oblidar per uns instants de tot el mon que ens envoltava.
ANDREUET
Angeleta... t'estimo, t'estimo mes que aleshores i no podent-te estimar, em rompo l’ànima, estimant-te!
ANGELETA
Andreuet!
ANDREUET
Per que hauré vingut a n'aquesta casa?
ANGELETA
Per que Déu junta els cors que l'estimen amb les coses per Ell creades en la terra; com no ha d'ajuntarnos a nosaltres, que estem vessant d'amor?
ANDREUET
Quin goig escoltar-te... m'he tret un gran pes de sobre.
ANGELETA (Posturera)
Vaja ja era hora Andreuet! Em creia que a l'últim te l’hauria hagut d'arrancar amb "saca-tapos"
ANDREUET
Que ets gentil!... M'he quedat descansat com si m'haguessin arrancat un queixal i em sento mes valent, que el gran cors Napoleó Bonapart.
ANGELETA
Calla! Que he sentit el timbre.
ESCENA VII
Els mateixos, ROSITA i després D. RICARDITO pel fons.
ROSITA
El senyor Ricardito...
RICARDITO
Bon dia.
ANDREUET
I bona hora!
ANGELETA
Vostè Ricardito, tan matiner? Que el porta? M'estranya aquesta visita tan fora de temps!
RICARDITO
En canvi, no m'estranya gens a mi, veure-la al costat del seu cosí.
ANGELETA
Aquests dies, és el meu hoste i m'he consagrat tota a ell!
RICARDITO
Això ja passa de mida! Si mai arribo a tenir un xic d'autoritat, demanaré la supressió immediata de la paraula "cosí" del diccionari i del codi.
ANDREUET
No s'ho prengui tan a la valenta, Ricardito.
RICARDITO
Faci el favor de guardar-me el respecte degut.
ANDREUET
Això aquells a qui en faci, per que a mi, els homes, per molt lletjos que siguin, segons com, me'n fan molt poc, Don... Ricardito.
RICARDITO
Vostè ha arribat a creure's que, constantment, està despatxant mig quilo d’arròs a una minyona i ha de tenir en compte que, no totes les ocasions son apropiades, per la brometa.
ANDREUET
I si vostè es creu que, sempre, està entre acadèmics de mala cara, també està en una gran equivocació, per que, aquí, nosaltres estem per la rialla i la xirigota.
ANGELETA
Deixeu-se de discussions que m’enutgen i que expliqui en Ricardito l'objecte de la seva visita.
RICARDITO
He de parlar amb vostè... reservadament.
ANDREUET
Compresa l'intenció: encara que no sàpiga filosofia veig que vol dir que em retiri; ni mitja paraula mes. Ànimo Angeleta. (Se'n va per la primera esquerra).
ESCENA VIII
ANGELETA i RICARDITO
ANGELETA
Que s'ha proposat Ricardito?
RICARDITO
Angelita, vostè em mata de gelos, jo sense vostè no puc viure i quan la veig a cada moment, al costat del seu cosí, quan l'he vist ara, per la Rambla que anaven els dos amb l’alegria en el rostre, jo, que no tinc mals sentiments, fins hauria arribat, a ésser possible, a treure'l del mon amb una mirada.
ANGELETA
Que li ha fet?
RICARDITO
No ho sé... però sospito que m’està robant el carinyo de vostè. Avanç de venir ell, amb mes o menys agrado vostè tolerava la meva presencia però ara ja ha arribat a gastar amb mi el mes refinat menyspreu.
ANGELETA
No pot queixar-se de la meva correcció....
RICARDITO
És que no es això lo que vull: vostè va donar-me una esperança.
ANGELETA
Jo?
RICARDITO
Va dir-me que esperés.
ANGELETA
Però mai que correspongués a les seves pretensions.
RICARDITO
Al menys ho deixava sobreentendre.
ANGELETA
Si els savis interpreteu les coses com els convé no en tinc jo la culpa.
RICARDITO
No m'ho digui mes que no en vull ésser de savi.
ANGELETA
Doncs ho és i no pot desfer-se'n encara que vulgui. No veu que això es innat en la persona? Vostè podrà canviar de pantalons, d’armilla de fantasia, d'annés, de casino, però mai de saviesa.
RICARDITO
Jo no mes vull sapiguer-ne una de cosa: que vostè correspon als meus afectes.
ANGELETA
No pot ésser Ricardito: hi han coses, en la vida, que no poden ésser.
RICARDITO
Però si els nostres papàs ja ho volen.
ANGELETA
Mes, no ho vull jo.
RICARDITO
Que no soc del seu grat? Que hi ha en mi que li faci repugnància?
ANGELETA
Miri, siguem realistes, vostè i jo no hem nascut l'un per l'altre: hi han coses en el mon que son predestinades, mes la nostra unió és una de les mes distanciades des de que el mon és mon.
RICARDITO
No l'entenc i no se per que!
ANGELETA
Nosaltres en aquesta vida que batega no som la mateixa cosa. S'ha fixat vostè que dos persones anant per la mateixa acera, en sentit contrari, distretament, al arribar al mateix punt, han tingut una topada?
RICARDITO
Prou.
ANGELETA
Nosaltres dos caminàvem per l'acera del mon, vostè, anant a menys, llur família baixava, en tant que jo, enriquint-se el papa pujava: desenganyis tots hi estem exposats a una topada.
RICARDITO
Però que te que veure?
ANGELETA
Te que veure que vostè viu en un ambient i jo en un altre. Que la nostra amistat és circumstancial, que el nostre casament fora pueril, vostè pensaria trobar en mi una companya i jo li fora una nosa.
RICARDITO
De cap manera.
ANGELETA
Que no veu que vostè amb el seu talent, Ricardito per que encara que no vulgui en té de talent, i es un "catecúmeno" literari que molt prompte serà batejat amb un pseudònim i les millors revistes es disputaràn la seva col· laboració i arribarà a ésser un savi, un gran filòsof vol que vostè en el gabinet de treball, en el moment de l'inspiració, quan estigués cercant uns consonants per uns versos, li vingués jo o la minyona, i li demanéssim deu pessetes per anar a la plaça?
RICARDITO
Tan se me'n donaria!
ANGELETA
Que en tant que estigués concebent un poema èpic de pensaments delicats o un sonet per a uns jocs florals en opció a la flor natural li demanés la capsa de mistos per a encendre el foc o li preguntés si per dinar volia arròs amb peix o macarrons a l'italiana? No Ricardito, no, vostè necessita altra companya, vostè te dret a una col· laboradora, a qui pugui consultar-li l'espiritualitat d'una idea o la formositat d'una imatge; no diré una institutriu o una governanta d'aquelles que no mes serveixen per a fer por a la quitxalla, sinó una veritable senyoreta intel· lectual... però la filla d'un pellaire?
RICARDITO
Sap Angelita que casi em convenç?
ANGELETA
Si no es necessita gaire eloqüència per part meva ni molta comprensió per part de vostè.
RICARDITO
Potser si que te raó.
ANGELETA
No li consta que jo soc una noia vulgar que de senyoreta no en tinc mes que la condició del meu estat civil de soltera? Casant-se amb mi acabaria vulgaritzant-se i les seves obres acabarien per ésser esprimencies de vulgaritat.
RICARDITO
Si, si; es cert, es indubtable; pero com quedo jo, que li dic al papà? per que lo que fa amb mi es donarme.
ANGELETA
Miri; amb filosofia no sé com es diuen; però nosaltres, en aquests últims anys, que el papa tenia dependents, en dèiem donar la papeleta.
RICARDITO
Perdoni Angelita: jo estava ofuscat, he de meditar molt, és un problema molt complex aquest.
ANGELETA
Creguim Ricardito, vagi-se'n a casa i no hi pensi mes que no val la pena.
RICARDITO
I no em guardarà rancor?
ANGELETA
Gens ni mica; i si mai arriba a fer una gran obra i li falten diners, per a fer-ne una edició de luxe, disposi de la caixa de casa.
RICARDITO
Mercès, Angelita: te un cor gran.
ANGELETA
Gran com el seu talent, Ricardito.
RICARDITO
Dispensi i oblidim i... passi-ho bé, passi-ho bé...
ESCENA IX
ANGELETA, MODESTA i PRUDENCI (Venen del menjador)
ANGELETA (Sola)
No se si riure-me'n o compadir-lo.
PRUDENCI (Entrant)
Sola? On es l'Andreuet?
MODESTA
Ja es estrany que no estigui al teu costat o millor dit que no estiguis tu al seu; no sembla si no que t'hagi donat "seguidillas".
PRUDENCI
Així devies riure sola com els ximples.
ANGELETA
Acaba de marxar en Ricardito.
MODESTA
En aquesta hora?
PRUDENCI
A que ha vingut?
ANGELETA
Ha vingut per llana i ha sortit esquilat.
MODESTA
Ja no mes ens faltava aquesta!
PRUDENCI
Ja en deus haver fet alguna?
ANGELETA
Una que val per moltes.
PRUDENCI
Potser l'has despatxat?
ANGELETA
Li he dit que procurés no tenir ensopegades i que faci la seva via.
MODESTA
Tota la culpa la te ell.
PRUDENCI
No et sulfuris, Modesta, ja ens ho explicarà...
MODESTA
I que ens ha d'explicar si ja t'he dit que feia dies que ho veia venir.
ANGELETA
Des de el primer dia que vàreu parlar-me d'aquest matrimoni.
ESCENA X
Els mateixos i ANDREUET
ANDREUET
Bon dia.
PRUDENCI
Hola Andreuet.
ANDREUET
Els veig molt preocupats; sembla que els en passi alguna?
MODESTA (ap.)
(Que be el sap fer el paper del tronyo)
PRUDENCI
Ca!, rés: la tia que diu que te un xic de migranya.
MODESTA
Jo?
PRUDENCI
Bueno vull dir que està trista per que demà te'n tornes al poble.
MODESTA
Prudenci, no em xanxulleu entre tots plegats per que si no a l’últim em fareu esboterar.
ANGELETA
Per això no ha de capficar-se mama, per que podria ésser que tornés al cap de pocs dies amb companyia.
MODESTA
No t'entenc ben bé, però mes m’estimaria no entendre't.
ANGELETA
És una endevinalla que dintre poca estona trobarà la solució.
PRUDENCI
Doncs apa: rumia Modesta!
ESCENA XI
Els mateixos i ROSITA i mes tard D. FERMIN.
ROSITA
Hi ha D. Fermin.
PRUDENCI
Ja deu passar-ne una de grossa.
MODESTA
Que entri Rosita i sortirem de dubtes.
D. FERMIN
Bon dia tinguin.
PRUDENCI
Caram vostè en aquesta hora Don Fermin?
D. FERMIN
Així que sortia del pis per anar-me'n a prendre el sol a la Plaça Real, m'he trobat al noi, per les escales i m'ha assabentat de tot.
PRUDENCI
De tot?
D. FERMIN
Senyor Prudenci no faci el desentès i tingui en compte que vinc disposat a que se senti el pes de la meva mes enèrgica protesta.
PRUDENCI
Expliquis.
D. FERMIN
Vostès senyors, em varen donar una promesa de casament entre llur filla i el nostre Ricardito...
PRUDENCI
Sempre que la filla hi vingués bé...
D. FERMIN
Doncs, bé aquest casament s'acaba de follar lo mateix que un niu d'orenetes.
MODESTA
Don Fermin en tinc mes pena que vostè mateix.
D. FERMIN
Ho crec, senyora: vostè també ha sigut víctima d'una filla esbojarrada.
ANGELETA
Faci'l favor de gastar un lèxic mes apropiat a un catedràtic...
D. FERMIN
Gasto el que tinc i que mes diu en aquestes circumstancies.
ANGELETA
.... o si no em veuré obligada a contestar-li de forma que no li serà gens agradable.
D. FERMIN
Per suposat que tota la culpa la te aquell pollo, d'era de muntanya.
ANDREUET
Abstinguis de tirar-me floretes.
D. FERMIN
Mentre vostè s'estava a casa seva això semblava una bassa d'oli i des de que es aquí que s'ha convertit en una bassa de calç.
ANDREUET
I jo en tinc la culpa?
D. FERMIN
Ningú mes que vostè.
MODESTA
Vés torna a deixar-la anar a festa major de Vilamitjana i escarrassat per a educar-la.
ANGELETA
Prou mama: aquí no hi ha mes que la meva voluntat: jo he consentit que em portessin als teatres de "postin", que com no els enteníem, ens adormíem tots en les llotjes, he permès que em vestissin amb l'exageració d'una "demi-mondaine" però no estic disposada a sacrificar tota la meva vida i deixar-la dintre d'un tomo de filosofia.
D. FERMIN
Que mes podria desitjar que un partit com en Ricardito?
ANGELETA
Per la mateixa raó que es tan bon partit em considerava indigna de tanta felicitat.
D. FERMIN
Doncs sàpiga i entengui que no estic disposat a que el meu fill se li prengui.... el cabell a la màquina del zero.
ANGELETA
D’això ja en tindrà cura el perruquer el dia que es decideixi a tallar-se la cabellera.
ANDREUET
Perdria tot l'efecte per que el cap d'aquest xicot, amb el temps, servirà per a fer-ne "bibelots" dels que es posen a sobre dels pianos.
D. FERMIN
Que li hagin donat la bola amb mes o menys de mel hi passo, però no tolero que un especulador, que ha de posar botiga de pasteler, en un racó de mon, hagi fet una campanya sorda contra el meu fill, per a que, aprofitant el poc o molt de parentiu que li quedava amb aquesta família; hagi sabut adormir-los els sentits.
ANDREUET
Si, així com te seixanta anys i es un tros de tarima corcada d'institut, en tingués vint-i-cinc i un xic de força a la monyeca, ja li hauria arribat a les galtes.
PRUDENCI
Andreuet!
MODESTA
Mal educat!
ANDREUET
Calli tia i escolti el que li dic: Aquest senyor desinteressat, que està escopint enlaire, que durant la seva vida ha trotat mes que en cavallet de dos anys per aquests cabarets i timbes; que ha dissipat la fortuna dels seus majors; ara, prevalent-se dels seus fums, tia, venia a minar la voluntat de l'Angeleta per a fer-la una dissortada i poder continuar tenint una aixeta oberta i eixugar els diners que vostès han guanyat, regant-los amb la suor de l'honradesa del treball.
D. FERMIN
Insolent!
ANDREUET
I no li poso la ma al damunt i no li estiro la llengua per que no vull privar al mon, de contemplar, el seu tipo de figura de "remate" d'una mona de dotze ous, de les que es venen per Pasqua.
PRUDENCI
Has parlat com un llibre, Andreuet, xoca-la!
MODESTA
També tu?
PRUDENCI
Ja n'hi ha prou d'enganyifes!
D. FERMIN
Ara ho veig tot ben clar.
ANDREUET
Be li ha costat prou!
D. FERMIN
Si, la culpa la tinc jo d'haver-me posat amb una família inferior.
ANGELETA
Sols faltava que s'hagués posat amb una de superior que, com la caiguda hauria sigut de mes alt, potser s'hauria trencat l'os de la música.
D. FERMIN
A mi insultim, escarneixim que encara que sigui d'antic "abolengo", per tot passo, però el meu fill... donar-li carbassa, a un xicot que durant la carrera, en totes les assignatures va treure excelents i matrícules d'honor.
PRUDENCI
Pensi que un dia o altre havia de canviar de notes.
ANDREUET
Però si el seu fill amb tot això no ha fet mes que de figura decorativa: aquí l'únic que hi ha, en veritat, és que vostè ha perdut els bous i ara cerca les esquelles.
D. FERMIN
Insolent.
ANDREUET
I com que se li ha descobert el "marro" i la combina li ha sortit malament, ja pot fer, ja pot anar cercant a la lluna per la bassa.
D. FERMIN
M’està molt bé: de totes les maneres val mes així a que de bona fe, hagués donat la nota, a un periòdic per a posar el projecte de casament, en la secció de "societat".
ANDREUET
Fa bé Don Fermin de consolar-se: la guineu quan no les pot haver també diu que son verdes.
PRUDENCI (A Modesta)
I tu aixecat i no facis aquest posat de dol.
ANGELETA
Mama tota la tristesa que té és per mi alegria com ho serà mes tard per vostè, quan es faci càrrec de la realitat.
D. FERMIN
Plori senyora: que amb les llàgrimes es quedarà: vostè si que està ben fresca a mans d'un marit que es un faldilletes, d'una filla llunàtica i d'un nebot de trascantó.
PRUDENCI
Senyor catedràtic... de guix, vagi amb compte o sinó em recordaré de quan era pellaire.
D. FERMIN
Tant de bo que no se'n hagués mogut mai! que potser, ens hauríem estalviat aquest ridícul.
ANDREUET
No li vindrà d'un ridícul mes o menys, per que tota la vida no deuen haver fet altra cosa.
D. FERMIN
Me'n vaig per que aquesta casa encara em cauria a sobre, no en vull rés d’aquí, ni la pols que al sortir la deixaré a la catifa de l'escala.
ANDREUET
Les persones de bona fe ja ho fan així: no son emporten rés de les cases dels altres.
MODESTA
Don Fermin desagraviim davant de Donya Florinda i contin amb el meu.....
D. FERMIN
Prou senyora, vostè, en el nostre assumpte, ja no ens serveix per a rés i després que, qui va amb un pellaire al cap d'avall, es tan pellaire com ell...
MODESTA
Quin "sofoco"!
D. FERMIN
Que Déu els faci bons! (Se'n va)
PRUDENCI
I a vostè que no se'n descuidi!
ANGELETA
Deu el guiï i l’Àngel bo!
ANDREUET
Vagi amb compte que no caigui per l'escala!
PRUDENCI
I mudin-se de pis, si no ens mudarem nosaltres.
ESCENA ULTIMA
Els mateixos menys D. Fermin.
(Angeleta, Prudenci i Andreuet esclafeixen una riallada, Modesta abatuda s'asseu en una cadira).
MODESTA
M'haveu mort les il· lusions.
ANGELETA
No mama; l'hem despullat del mantell de "pavo" real.
PRUDENCI
I hem tirat per terra els castells que t'havies fet a l'aire.
ANDREUET
Tia: sento haver sigut causa del desengany que ha sofert.
ANGELETA
Mes la mama es bona i ens perdona.
MODESTA
Ja no hauria d'ésser mare per no perdonar-t'ho, malgrat tot, hi ha una cosa que no te la perdonaré mai.
PRUDENCI
Aquí hi entra tot: sac i peres: una amnistia general.
MODESTA
Per que no havies de dir-m'ho a temps? Si les filles, amb llurs mares, fossin mes comunicatives, de vegades, s'estalviarien molts passos en fals.
ANGELETA
És que no en tenia la seguretat de que l'Andreuet continués estimant-me.
PRUDENCI
Ah! Així això ja ve de molts anys?
ANDREUET
De tota la vida.
PRUDENCI
Vaja ja esta vist: era com una malaltia crònica.
MODESTA
Ja m'ho deia el cor i la teva estada aquí m'ha acabat de convèncer.
PRUDENCI (A Andreuet)
La nit del mateix dia que vares venir ja t'ho vaig conèixer que estaves enamorat de l'Angeleta!
ANDREUET
Amb que?
PRUDENCI
Amb els ulls.
ANDREUET
Sempre n'he tingut por de que els ulls a la fi em comprometrien.
PRUDENCI (A Modesta)
Saps que et dic Modesta?: el mateix que diuen al nostre poble: que tant per tant es per la quitxa: val mes que tot es quedi a casa.
ANGELETA
No en parlin d’això i pensin no mes, que avui, es el dia mes feliç de la meva vida.
PRUDENCI
De mes feliços en tindreu, si no, ja veureu el dia del casori.
ANDREUET
I tots els de la nostra existència.
PRUDENCI
Si no que ara penso que, siguent parents, potser, tindreu que anar a Roma a que us dispensin.
ANDREUET
Ja direm que ens dispensin des d’aquí si de cas, a Roma, hi anirem després, a donar les gràcies d'haver-nos dispensat.
PRUDENCI
Escolta Andreuet allò de posar botiga a Vilamitjana ja ho pots deixar córrer; vols dir que no et fora igual posar un "colmado" a Barcelona?
ANDREUET
Encara que vulgui a la Xina.
PRUDENCI
Ja pots dir-ho a ta mare però de manera que no li reprengui.
ANDREUET
Deixi-ho per mi.
PRUDENCI
La Modesta i jo ens en anirem a viure a la torre i baixareu cada dia a menjar caramels o demés llepolies. (A Modesta) I tu animat i pensa que ja ha passat la bromada.
MODESTA
Estic contenta per que veig que tots ho esteu.
PRUDENCI
Penseu que la vida us somriu i us espera: viviu-la doncs: teniu joventut i amor, factors, que si sabeu treballar-los, us donaràn un producte de felicitat.
MODESTA
I posició!
PRUDENCI
Això: i teniu diners que son el millor Cirineu per ajudar-vos a portar la feixuga creu del matrimoni.
TELÓ RAPIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada