La campana esquerdada - comèdia lírica en un acte - joguina còmica - 1.935

LA CAMPANA ESQUERDADA

COMÈDIA LÍRICA EN UN ACTE

JOGUINA CÒMICA

MÚSICA DEL MESTRE MANUEL MACIÀ

Estrenada al Teatre Principal de Balaguer el dia 30 de març de 1.935

PERSONATGES

CECILIA

TULA

SRA. MUNDA

SRA. ADELAIDA

RAFEL

BERNABÉ

SR. PLADEVALL

SR. IGNASI

SR. RAMON

MAÎTRE D’HÔTEL

ESTANISLAU

QUIMET

CARLETS

SR. GELIDA

Chor de joves

L’acció en un balneari

ACTE UNIC

Sala de lectura d’un hotel de luxe instal·lat en un balneari. Una finestra al fons, per la qual es veu el jardí i més enllà una muntanya plena de pins. Una porta a l’esquerra que ve del hall de l’hotel i una altra a la dreta que va a la cabina del telèfon. Una taula gran al mig de l’escena, plena de periòdics i revistes i alguns pupitres adossats a les parets.

Al descloure’s la cortina es troben en escena formant grups Ignasi i Munda, altre format per Estanislau, Quimet i Carlets i l’altre la Sra. Adelaida, el Sr. Ramon i Tula.

MÚSICA

CHOR Quina fresca corre,

fa d’allò més bo;

qui pugui està a l’ombra

que no prengui el sol.

Llegint el diari,

fent un capbussó,

l’estiueig es passa

millor que millor.

IGNASI No siguis pesada

No miro ningú.

MUNDA Em dono vergonya

d’anar enlloc amb tu.

TULA Ai quina novel·la

quin acabament,

el ros i la bruna

fan un casament.

RAMON Guerra cap a Xina,

guerra al Paraguai

això de les guerres

no s’acaba mai.

IGNASI No siguis gelosa...

MUNDA No et descaris tant...

IGNASI Si et dic...

MUNDA Xit! Que callis

ets tot un farsant!

al veure faldilles

ja perds el timó

i faig el ridícul

de marca major.

TULA La promesa

tota encesa

es torbà.

El galant

arrogant

la besà;

la demana

i galana

la família,

ho concilia

tot seguit,

amb la boda

més de moda

que tan grans

com infants

hagin vist.

CHOR No trobareu vida

com la d’estiueig

gairebé en surt sempre

molt més d’un festeig.

Els pares amb filles

han de fer el cap viu

que per pescar un jove

no hi ha com l’estiu.

(PARLAT)

MUNDA (A Ignasi que està llegint el diari)

Encara no has acabat amb aquest ditxós diari?

IGNASI

I l’estona que fa! Abans de posar-m’hi ja el podia donar per llegit.

MUNDA

Es que ja n’estic tipa de fer badalls al teu costat. Sembla que faci de Mare de Déu de l’empenta. Anem-nos-en d’un vegada.

IGNASI

On vols anar? Cap al bosquet?

MUNDA

Això és el que voldries. Veure com es van enfilant les noies per a mirar-les-hi les cames.

IGNASI

Ja hi som. Ja està. L’explosió de la caldera on es condimenten els gelós!

RAMON

Bé gent de casa, jo diria que ja en tinc prou de saló de lectura.

TULA

Si papa. Ja acabo.

RAMON

No deies que ja s’havien casat?

TULA

Si, sí.. No més em falten dues pàgines. Ara pugen al tren que va a França. Quina generació a acompanyar-los! Ella porta un vestit de seda blau cel i un capellet de viatge ribetat de tul, que li arriba fins als ulls. Ai, que maca deu estar!

ADELAIDA (Sospirant)

Ai, sí filla! Ditxosos d’ells!

RAMON

Calla dona, que ho tornaràs a reviure prompte això dels viatges de nuvis. Aviat farem les bodes de plata!...

ADELAIDA

Més m’estimaria fer les de la noia, encara que al principi, les bodes, només siguin de llautó...

TULA

Què feliços que son! El zèfir –perquè diu que fa zèfir- és suau i acaronador. Les cares rialleres... El sol és de maig clar i transparent...

RAMON

I no hi ha roses del temps també?

TULA

Demani. La núvia, que es diu Dorotea, en porta un buquet artístic a la mà dreta. El departament del cotxe deu semblar una perfumeria! Què bonic!

QUIMET

Què et sembla Estanislau, aquesta nena de la bona societat?

ESTANISLAU

El mateix que a vosaltres, de segur. Que és una pàmfila!

CARLETS

Cada dia es llegeix un parell de novel·les, una al mati i una altra a la tarda.

ESTANISLAU

Així va ella pel jardí que sembla una heroïna d’en Josep Maria Folch i Torres.

QUIMET

Si més no, no em negareu que té certa matèria prima per a fer patir més d’un “Romeo”.

ESTANISLAU

Quimet! Quimet!…

QUIMET

No es per aquí, Estanislau. A mi m’agrada aquella morena lleidatana que posa al xalet de “La Primavera”.

ESTANISLAU

No tens mal gust! Eh, Carlets?

CARLETS

Té massa caderes. No està mal de la cara i del tipus i... de tot el conjunt. Però, que voleu què un digui? Sembla que porti uns argadells. M’agrada l’esveltesa. Els contorns ben espadats. Línia simètrica i ben dibuixada.

QUIMET

Per això t’agrada la Timorata, que sembla una institutriu anglesa!

CARLETS

El què sembla la mateixa Marlene Dietrich en persona. Si enviés la foto a la “Paramount”, la desbancava, veies!

QUIMET

I tu encara sospires per la Beatriu, Estanislau?

ESTANISLAU

Sí, fill, sí; hi sospiro i m’estronca les ganes de dormir.

QUIMET

No li escau nom d’Emperatriu no ho trobes tu, tan petita?

ESTANISLAU

Què vols fer-hi si al pot petit hi ha la bona confitura? Si al món ens agradés a tots la mateixa, el camp de l’honor estaria obert a totes les hores del dia!...

CARLETS

I si anéssim a acabar de xafar-ho a la font del ferro tot això?

QUIMET

Tens raó. Aquesta és l’hora de les noies braves.

TULA (Tancant el llibre que acaba de llegir)

Ja està.

ESTANISLAU

Jo ja porto uns quants anissos.

CARLES

Podràs convidar a la Cecília.

ESTANISLAU

Si ve... que no vol confondre-s’hi massa amb aquella dula.

CARLETS

No la trobeu misteriosa?

QUIMET

Molt maca que la trobo! Interessantíssima!.

ESTANISLAU

Al Bernabé el farà tornar ximple.

QUIMET

De ximple ja ho és. Ara el farà tornar beneit o babau.

CARLES

Apa, anem.

ESTANISLAU

Vinga.

QUIMET

Passin-ho bé!

TOTS

Passin-ho bé!

ADELAIDA (Veient-los marxar)

Quins joves més elegants. Que et sembla Tula, no n’hi ha cap que et faci peça?

TULA

Que me’n trauria, si sóc jo la que he d’agradar a ells i no sols a mi...

ADELAIDA

No hi ha gust filla. Les noies pujades com tu, amb una educació acurada i amb principis d’estricta moral i d’equanimitat rígida, els feu por als xicots d’ara. Estan orfes de constància espiritual, els joves d’avui dia…

RAMON

Bé, bé, a mi em sembla que el fill del Sr. Fonollosa, no et mira pas amb ulls llagrimosos!…

ADELAIDA

Es molt xalat. Veus? No em desagrada aquest jove…

TULA

Ahir em va fer ballar, com varen veure. Es molt simpàtic. I té una conversa deliciosa. En sap de ballar! Força!

RAMON

El seu pare sempre que em veu, em fa una gran festa.

ADELAIDA

I la seva mare a mi? No ho vulgueu saber. Com si ja fóssim consogres de debò. Ahir vespre m’explicava la vida i misteris de tots els estiuejants. Compteu si les pot conèixer, ja fa vint anys que vénen!

RAMON

A veure, a veure! Quina en fóra que aquest estiu et trobéssim “acomodo”. Au, anem, anem a estirar les cames.

TULA

Primer voldria pujar a l’habitació.

RAMON

Aquest tocador!... No us en mouríeu mai de davant del mirall.

ADELAIDA

Cop de "rimel" als ulls i de carmí als llavis. El fer goig, per una noia, no està renyit ni amb la moral, ni amb les bones costums, ni amb llegir novel·les!....

RAMON

Només ho està amb la butxaca de son pare... Conta-m’ho a mi. Ves que em diràs!... Au, anem, anem.

TULA

Passin-ho bé.

(Mutis els tres)

IGNASI

Passin-ho bé!

MUNDA

Encara-t’hi home, encara-t’hi. Sembla que te l’hagis de menjar amb els ulls!

IGNASI

Munda, Munda!... M’estàs matant a pessics!

MUNDA

Ignasi, Ignasi!… M’estàs matant a fiblades. Tant de bo m’arribés l’hora del traspàs.

IGNASI

Del traspàs dius? Ai, si fossis una botiga enlloc de la meva dona!... Ja faria quinze anys que t’hagués traspassat a meitat de preu.

MUNDA

Llavors, podries badar al teu “antojo”, però, mentre siguis el meu marit, al meu costat, no badaràs!

IGNASI

Ara digueu-me perquè la Clarita Campoamor anava traient cabells blancs recolzant la llei del divorci! A veure, què faig jo parat, havent-hi llei del divorci? Em mereixeria un fart de llenya, per ruc! I d’això en diuen anar a estiuejar?

MUNDA

No et vull contestar perquè t’ho diria massa al viu.

IGNASI

D’això se’n diu haver-se ficat a la gàbia d’una pantera!

MUNDA

I pensar que quan festejàvem em deies sirena i sílfide!...

IGNASI

Ja me n’has resultat de sirena però d’aquelles que fan malbé el cuc de l’orella... Anem-nos-en allà on vulguis, mal que sigui al subterrani que al menys al canviar de lloc les teves floretes semblen noves de trinca.

MUNDA

Anem, que tornaràs a plegar el mocador d’aquella currutaca que va sola, que ja se’l tornarà deixar caure ja. Com que et deu conèixer la flaca!

IGNASI

Encara vols una cosa més versallesca que el collir el mocador d’una dama, en mig de la verdissa!?...

MUNDA

Ai! Tan com m’ho deia la mama, que tots els homes aneu a parar al mateix.

IGNASI

Si noia. Gairebé tots anem a parar al matrimoni. Per bé que moltes vegades, valdria més anar a parar al manicomi!...

MUNDA (Tot marxant)

No cridis, no cridis, llepa fils!

IGNASI (Seguint-la)

Passa corcó!!!

(Mutis per la porta de l’hotel. L’escena resta sola uns moments. Entra Bernabé i al no veure ningú agafa un diari, s’asseu i llegeix. De seguida entra el senyor Pladevall)

MÚSICA

BERNABÉ Aquí he d’estar de sentinella

fins que vingui l’amor meu,

que no vegi la cara d’ella

que no senti jo sa veu,

hauré d’anar fent el trapella

espiant com la guineu

l’hora que ha de caçar la presa

que per això s’hi asseu.

Ja veig com entra la Cecília,

cara alegra i bon semblant,

si bé quasi sempre m’humilia

quan em trobo al seu davant.

M’aconsellava adés l’Emília

que és la seva contrincant,

que fer-la mare de família,

és el disbarat més gran.

Avui mateix m’hi declaro

sense cap més remissió,

i em penjaré dalt del sostre

si gosa dir-me que no.

(PARLAT)

PLADEVALL

Hola que ets tu estornell.

BERNABÉ

Déu el guardi senyor Pladevall.

PLADEVALL

No hauries pas vist a la senyoreta Cecília?

BERNABÉ

Si l’hagués vista, aquí fóra!...

PLADEVALL

Què vols dir?

BERNABÉ

Que ja fa més d’una hora que la cerco, que faig de llebrer per trobar-la. Miri’s, ara aquí em té a l’estaqueta!

PLADEVALL

A l’estaqueta? Un bon cop d’estaca et mereixeries...

BERNABÉ

Vaja home, no sigui “guasón”...

PLADEVALL

Es a dir que no la vols deixar tranquil·la? Noi, tu, per aquesta xicota, acabaràs per fer-te més pesat que el plom!

BERNABÉ

Encara vol més pena per un jovencell que no és comprès?

PLADEVALL

Em vols creure? Encara l’artilleria cap a una altra plaça, que amb la Cecília no faràs blanc.

BERNABÉ

Vol dir que ni setjant-la a cansament?

PLADEVALL

Tot el més, hi perdràs el temps i la pólvora...

BERNABÉ

Què vol dir que ja ha capitulat per un altre invasor?

PLADEVALL

Ep, jo no vaig tan lluny!... Però, em sembla, em sembla, que no ets el seu tipus...

BERNABÉ

Ah, però, així vostè ja sap de quina mena els prefereix?

PLADEVALL

Hauria d’estar a la lluna per a no endevinar-ho... M’hi jugaria una capsa de bombons, que els vol a la manera de Ramon Novarro... I no em negaràs que tu...

BERNABÉ (Ràpid)

No m’ho digui, senyor Pladevall.

PLADEVALL

Tu, tot el més, arribes a Búster Keaton, amb perdó d’aquest simpàtic comediant.

BERNABÉ

No pot ésser. Si ella es molt divertida, si sempre està amb la rialla a la boca, si es més alegra...

PLADEVALL

Creu-me que et vull bé. Amb una altra, encara podeu acabar amb apoteosi de reclinatori, dintre d’una església il·luminada i amb espetec de música d’orgue, mentre que amb ella...

BERNABÉ

No m’ho digui, senyor Pladevall!

PLADEVALL

Amb ella, acabaràs fent de joglar i mai no seràs el trobador que l’abrandi amb paraules d’amor...

BERNABÉ

Vostè és una gitana malastruga!... Vostè em mata. Ara, m’ha tirat la bonaventura fatídica, caòtica i catastròfica...

PLADEVALL

El que em sap greu, que siguis tan gamarús, que t’ho hagi de dir jo, precisament.

BERNABÉ

Doncs perquè m’ho diu home de Déu? No veu que vostè en punyeix amb la daga de la desolació i del menyspreu?

PLADEVALL

T’ho dic perquè ja ets prou ganàpia perquè puguis endevinar-ho per tu mateix.

BERNABÉ

Ja ho mig endevino, per això, no es cregui…

PLADEVALL

Això és el que jo vull.

BERNABÉ

Ella està interessada per aquest jove solitari, -perquè encara que porti xofer es solitari- que ha dut aquell Lincoln de vuit cilindres.

PLADEVALL

En Rafel Baixeras? Ja el conec. Bon tipus, noi i un gran partit. Aquest ja es pot classificar entre els Ramons Novarros. Sembla talment que ha vingut de Hol·lywood; i en canvi tu...

BERNABÉ

Però home... no m’ho digui, senyor Pladevall.

PLADEVALL

En canvi tu, sembla que has vingut de la Riaup.

BERNABÉ

A totes les senyoretes de la colònia, fa anar en doina.

PLADEVALL

Fins a Cecília?

BERNABE

Li dic que sí. Sap que ara el senyor Rector del poble vol tornar a pujar un pis més del campanar?

PLADEVALL

Què vol fer un gratacels?

BERNABÉ

No veu que abans era un campanar xato, que només tenia planta baixa i primer pis?... L’any passat ja va fer el segon.

PLADEVALL

Vaja qüestió d’estètica.

BERNABÉ

Doncs miri; ara, totes les senyoretes s’han dedicat a empaitar els senyors amb la subscripció i Cecília que la va presentar a aquest jove, ha aconseguit que donés dues-centes pessetes... ja ho veu, dues-centes pessetes...

PLADEVALL

I que no pot ésser que es tracti d’un fervent catòlic?

BERNABÉ

I ca, home. Que l’ha vist mai vostè, llegint “El Debate” o “El Matí”? Les donava per fer contenta a ella, home; per què pogués fer rabieta a les altres postulants...?

PLADEVALL

I bé, amb quin estirabot la vols emprendre, ara?

BERNABÉ

Vull demanar-li que s’inscrigui al campionat de tennis que fem aquesta tarda. Jo, ja ho sap vostè, sóc l’ànima del tennis.

PLADEVALL

Doncs bé home. Tractant-se de l’ànima, molt serà que no et digui uns parenostres, quan tingui una estona desvaguerada.

BERNABÉ (Empipat)

Vostè se’n fum de tot i jo li dic que serà un matx de sensació... Ah, i vostè m’ha de donar cinc pessetes... per la copa que ofrenem, sap?

PLADEVALL

La ofrenes tu... o la ofrenem els del "sablasso"?

BERNABÉ

Jo la ofreno... i vostès la paguen. Al món, cada u ha de fer la seva feina.

PLADEVALL (Donant-les-hi)

Té, té les cinc pessetes i deixa-la estar a ella. Ja m’encarrego de dir-l’hi jo.

BERNABÉ

Ca, home. Jo tornaré. Jo he d’allistar-la. Ara, amb uns moments me’n vaig a acabar la recapta. Per sota dels arbres, atracaré a tots els papàs que tenen filles casadores. Tornaré de seguida... Ai, ara que me'n recordo. Doni’m un bombó, si es servit. Necessito tenir paraules dolces, comprèn?

PLADEVALL (Donant-n’hi un de menut)

Té, pels marrecs com tu, d’aquests.

BERNABÉ

D’aquells gruixuts, d’aquells gruixuts!...

PLADEVALL

Aquells gruixuts són per les noies. Apa, “arriba” “arriba”!... a escampar la boira!

BERNABÉ

Està bé, home, està bé... Mai no m’hagués cregut que fos tan escarransit... Passi-ho bé, senyor escarransit.

PLADEVALL

Adéu... Búster Keaton. (Se’n va Bernabé per la porta de l’esquerra) Pobre noi, és un baliga-balaga. Un vertader barret de rialles. (Per la mateixa porta per on se n’ha anat Bernabé compareix el Maître d’hotel amb dues cartes a la mà)

MAITRE

Déu el guardi, senyor Pladevall.

PLADEVALL

Bon dia Maître. No hauria pas vist a la senyoreta Cecília?

MAITRE

Precisament he entrat per veure si era aquí. Mentre vostè passejava l’aigua amb la seva senyora, ha tornat a pujar a la seva cambra i em creia que ja havia baixat.

PLADEVALL

Diantre de noia, és un belluguet!

MAITRE

Com que cada dia a aquesta hora, passa una bona estona aquí a la sala d’escriptura... Té un parell de cartes...

PLADEVALL

Doni’m, ja les hi donaré jo...

MAITRE

Tingui, ja les hi puc lliurar amb confiança a vostè, perquè li fa de papà, en absència del seu.

PLADEVALL

Ja ho pot ben dir... I cregui que es més difícil fer de pare postís que de pare pedaç... (Per la porta de l’esquerra, apareix Cecília, elegant i guapa)

CECILIA

Bon dia.

PLADEVALL

Hola, Cecília.

MAITRE

Déu la guardi, senyoreta.

PLADEVALL

Ja estava amb ànsia. No en fa poca d’estona que t’estic buscant...

CECILIA

I la senyora Anna?

PLADEVALL

Ja és al bosquet a fer “ganxillo” amb les Carreres i les Pons. Oh, i que també se n’ha endut el teu “bolso” de la tasca... Té, aquí tens dues cartes. (Donant-les-hi)

CECILIA

Aquesta és del papà. Amb el permís de vostès...

PLADEVALL

Fes, dona fes. (Dirigint-se al Maître). I què tal Maître, què tal? Es va omplin l’hotel.

MAITRE

Ja ho crec. Sí senyor. Aquest matí, n’ha arribat sis més en l’auto de les nou. A la una, n’esperem altres cinc... i la família del senyor Alsina, també ha escrit, que els tinguéssim cambra preparada, que vindran a les cinc de la tarda.

PLADEVALL

Vaja, ja comencem a fer colleta. I per avui, què? Quin pla hi ha? No ve cap duet o il·lusionista d’aquells que fan jocs de mans?

MAITRE

Avui, ball amb el tercet de l’hotel.

PLADEVALL

Escolti i a aquella pianista, que no li fan bon gasto vostès?

MAITRE (Rient)

I això?

PLADEVALL

Home… han de mirar d’engreixar-la, pobra noia. Si sembla un pal de telègraf!... Tot el què li sobra d’art als dits, li manca de carnadura al damunt.

MAITRE

Es un pa de nervis... Si vostè la conegués...

PLADEVALL

Si estigués una mica més... més rodanxona, no estaria mal aquella xicota.

CECILIA (Que ja ha llegit les dues cartes)

Aquest mati arriba el papà, senyor Pladevall.

PLADEVALL

Me’n alegro. Ja el trobava a mancar. Veuràs quins tres “codillos” li clavaré aquesta tarda, fent el tresillo.

CECILIA

Diu que la vaga de la fàbrica, s’ha resolt favorablement per a tots... Ah, i em dóna records, també.

PLADEVALL

Ell, sempre tan complert.

MAITRE

¿Què necessiten alguna cosa?

PLADEVALL

Gràcies, Maître.

MAITRE

Vaig a veure com marxen els desdejunis.

PLADEVALL

Passi-ho bé, Maître.

CECILIA

D’aquí a vuit dies ja ens toca de marxar.

PLADEVALL

Ja deus estar contenta.

CECILIA

Ai, ai, per què?

PLADEVALL

O, com que sembla que no t’agrada gaire l’estada al balneari...

CECILIA

Això era als primers dies. Ara, m’agrada d’allò més...

PLADEVALL

I què és què és, el què més t’agrada, vejam?

CECILIA

Tot, tot. La germanor dels estiuejants, el clima, el paisatge, el tennis, les excursions, les tertúlies i... fins l’aigua. Ja ho veu! Tan dolenta com la troben els que l’han de prendre per força i jo la trobo ben passadora...

PLADEVALL (Amb intenció)

I res més?

CECILIA

Res més, res més.

PLADEVALL

I la subscripció pel tercer pis del campanar?

CECILIA (Rient)

Ah, també.

PLADEVALL

Està bé, està bé, ja ho sentirem a dir doncs.

CECILIA

Què vol dir?

PLADEVALL

Res, dona. Que la cura d’aigües d’estiu, acostuma a fer els seus efectes a l’hivern. Esperem l’hivern doncs, esperem l’hivern.

CECILIA

Es que jo no he vingut a guarir-me.

PLADEVALL

Aquest pot ésser el pitjor... Que venint-hi sana i bona, no en marxis amb malura.

CECILIA

Ai senyor Pladevall. Està molt irònic!... què mossegadores són aquestes indirectes.

PLADEVALL

Té menja’t un bombó, per paga. (L’hi dóna)

CECILIA (Menjant-se’l)

Vostè sempre amable... i mordaç, per això.

PLADEVALL

Es la única dolçor que podem donar els vells. Veus? Gràcies als bombons, totes les noies em féu la rialla i teniu una paraula faceciosa... Sinó fos aquest, atractiu de la llaminadura.. tot el jovent se n’apartaria de mi.

CECILIA

Bé, bé; m’ha de dir quina és aquesta malura, que puc agafar durant la meva estada aquí...

PLADEVALL

No sé com en diuen els joves d’ara. Només sé que interessa directament el cor. Es perillosa, perillossíssima... (Amb molta tendresa) Als meus bons temps, en diem: Amor.

CECILIA (Ruboritzada)

O!

PLADEVALL (Somrient)

Apa, que vens cap al bosquet a fer ganxet?

CECILIA

He d’escriure una carta, primer.

PLADEVALL

Tu mateixa. Si vols, vindré a cercar-te dintre de mitja horeta... això, comptant que sigui llargueta aquesta carta...

CECILIA

Ja vindré sola, així que acabi. Total són dues-centes passes. El bosc el tenim aquí davant.

PLADEVALL

Doncs inspira’t força, escriu poc a poc, i fes bona lletra.

CECILIA

I prepari’s que quan vindré, vull que m’expliqui, amb detall, aquella malura...

PLADEVALL (Burleta)

Ai pobra noia! Tots els símptomes són de que ja l’has agafada de ple a ple... Em sembla que no cal esperar l’hivern... ja, ja! Adéu.

CECILIA (Sola)

Ho dec portar escrit a la cara que m’agrada en Rafel... Bah, deixem-nos de cabòries i escrivim a la Lluïseta. (I tan bon punt es disposa a escriure, compareix per la porta de l’hotel, Bernabé).

BERNABÉ (Des de la porta)

Senyoreta!

CECILIA (Que no l’havia vist)

Ai, quin espant!

BERNABÉ (Mig tímid)

Em perdona el sust, l’allanament de morada, l’alevosia i... tot el demés que li vaig a dir?

CECILIA

Sí, home sí; digui...

MÚSICA

BERNABÉ La invitació indulgenta

que em fa per a parlar

jo dec aprofitar-la

perquè el cor se m’hi va.

CECILIA No sé doncs què el detura,

digui’m el que vol dir,

car tinc un xic de feina,

feina de compromís.

BERNABÉ No vulgui donar-me pressa...

CECILIA Rumiï-s’ho, si vol.

BERNABÉ Estic suant la gota

com si em batés el sol.

CECILIA Esperi la fresqueta...

BERNABÉ No puc esperar més.

CECILIA L’escolto amb impaciència.

BERNABÉ Començo el meu comès.

Jo he ben perdut la gana

les ganes de dormir

l’humor de fer tabola

tarda vespre i matí.

Pateixo d’una cosa

que no puc precisar

encara que l’endevina

perquè és molt perspicaç.

CECILIA No faci endevinalles

que no les puc sofrir

ni parli amb mitges tintes

ni prengui un posat trist.

Si de veres li passa

tot aquest malestar

consulti-ho amb el metge

que li pot receptar.

BERNABÉ Si no és cap malaltia.

CECILIA Doncs jo així ho he cregut.

BERNABÉ Es un estat de nervis

CECILIA Que no el fa tornar mut.

BERNABÉ De poc en poc m’aprimo,

agafo un color gris,

que tothom es diria

que em pinten amb vernís.

Quan vagi a Barcelona

al trobar en Lluís,

per tal de no reveure’m

es mudarà de pis.

CECILIA Només li puc prometre,

com ho faig de tot cor,

resar sis parenostres

a Déu Nostre Senyor

perquè li passi prompte

aquest encongiment

i rialler com sempre

el vegi a tot moment.

BERNABÉ Que Déu l’escolti.

CECILIA Així serà.

BERNABÉ Que el cor li toqui.

CECILIA No ho dubti pas.

BERNABÉ Doncs que l’inspiri

ben aviat.

CECILIA Crec ja estar-ne

com ho veurà.

(PARLAT)

BERNABE

Primer que res, li he de dir que ja fa mes d’una hora que l’estic cercant…

CECILIA

Està bé, però com que ja m’ha trobat, això ja no interessa.

BERNABÉ

Té molta raó. Veu? Ja començo per entrar de costat i amb empentes. En segon lloc... bé en segon lloc, volia dir-li que ara que veig a vostè, per mi, es com si sortís el sol, però no m’embolico amb el sol per por d’un eclipsi... I en tercer i en últim terme, li dic que com a organitzador del tennis, tinc gran interès en que figuri el seu nom, al campionat d’aquesta tarda.

CECILIA

O jo no tinc parella...

BERNABÉ

Que no té parella diu? Demani! Que aquí en trobarà més que una grip virulenta no en mataria.

CECILIA

Bé, bé, Bernabé, ha vingut per enrolar-me o per tirar-me amoretes?...

BERNABÉ

Ai, senyoreta Cecília!... que sé jo a que he vingut!... es a dir, prou que ho sé!... Vinc a gaudir i tot volent gaudir, no gaudeixo: això mateix, en lloc de gaudir, em turmento, em torturo, em flagel·lo, m’esmicolo...

CECILIA

Miri, no faci tantes coses a l’hora, que pot morir d’un rebentament.

BERNABÉ

Ai em té pietat, quina sort!… jo que em pensava que tant se li en donava de mi!... Gràcies, gràcies, senyoreta Cecília.

CECILIA

Apa, home; cuiti, cuiti, que tinc molta feina.

BERNABÉ

Ja l’hi he dit, que vostè jugués aquesta tarda.

CECILIA

I amb qui vol que jugui?

BERNABE

Triï, triï, vostè mateixa, el cas es que es presenti a la pista.

CECILIA

Ja que vol que jugui, ha de portar-me el contrincant, contra el qual he de jugar.

BERNABÉ

O, amb qualsevol...

CECILIA

Digui, home digui; amb qui?

BERNABÉ

Que li sembla... jo mateix?

CECILIA

Vostè? Ja, ja, ja!

BERNABÉ

Aquestes rialles, a mi em sonen per dins, com si fossin càntics funerals a les meves il·lusions jovenívoles, prometedores de cobejances...

CECILIA

Per Déu, no es posi cursi Bernabé.

BERNABÉ

Vostè per mi és un tirà, una vertadera Proserpina.

CECILIA

No em digui mots que no conec, perquè no li podria respondre. Qui es aquesta senyora Proserpina?

BERNABÉ

La deessa de les calderes d’en Pere Botero; la mateixa esposa de Plutó, la sobirana de l’Avern...

CECILIA

Vaja, Bernabé, que a darrera hora, només em mancava que em resultés mitologista.

BERNABÉ

Mitologista i fatalista.

CECILIA

Jesús, quantes coses!

BERNABÉ

Digui, vol jugar amb mi?

CECILIA

No home; que el guanyaria.

BERNABÉ

No em fa res.

CECILIA

Que no ho veu que el seu prestigi de tennista se’n ressentiria i faria riure tota la colònia?

BERNABÉ

Tant se me'n dona de la colònia com del xampú.

CECILIA

No farem res.

BERNABÉ

Ja ho sé, ja; que no sóc el seu tipus.

CECILIA

Eh? Qui l’hi ha dit això?

BERNABÉ

Què es pensa que no ho endevino? Però que hi farem? Al món no ho podem ésser tots, de Ramons Novarros.

CECILIA

Encara em farà riure!

BERNABÉ

Que tinc la culpa jo de que no sigui un tipus cineasta, amb cara fotogènica, veu metàl·lica de gramola i gest de mímica, aptes per a rotllos de cel·luloide?

CECILIA

I qui li diu que vostè no pugui agradar a una senyoreta?

BERNABÉ

Que em puc rebel·lar jo de que no tingui els ulls foscos o ben blavosos, el nas hel·lènic, el front romànic i els cabells tirats endarrera, a tall d’Amadeu de Savoia?

CECILIA

Si està molt bé tal com és... no sé perquè desesperar-se!

BERNABÉ

Doncs vulgui jugar amb mi, apa, vinga.

CECILIA

Ni amb vostè ni amb ningú. Em reservo. No jugo en campionats... No sóc exhibicionista.

BERNABÉ

Si vostè no figura a la pissarra, ja podem tocar a morts. No hi haurà ni una rata.

CECILIA

Per què no juga amb la senyoreta Rebeca Rafecas i Fonseca?

BERNABÉ

Si... podríem anar a jugar a la Ceca, la Meca i Azuqueca...

CECILIA

Si en sap molt!

BERNABE

Les pífia totes!.. faríem la de “risa”.

CECILIA

Ah, doncs, resultaria un matx molt divertit!

BERNABÉ

Aquest partit que diu vostè, el farem al “Stadium” el dia de Carnestoltes.

CECILIA

Bé, veurà, he de fer la carta... Si he de jugar, al migdia li tornaré resposta.

BERNABÉ

Bé la veig prou la resposta. Adéu “hojas de árbol caídas”...

CECILIA (Anant cap al pupitre o a la taula del mig)

Ja em dispensarà, eh?

BERNABÉ

Quina polidesa!... en sap, en sap vostè d’acomiadar els jovencells. Al mig dia, la tornaré a veure, doncs.

CECILIA

Ja veuré si podré complaure’l.

BERNABÉ

Li desitjo que la carta no l’encaparri.

CECILIA

Ca, home. Si per cas, descaparrar-me.

BERNABÉ

Comprenc la indirecta... acompanyada d’un directe a la mandíbula... Fins al migdia, senyoreta Cecília.

CECILIA

Passi-ho bé! (Marxa Bernabè per la porta de l’hotel) Pobre noi. I quina perfídia la seva. Ara ja fóra a la post data i encara és l’hora que he de començar. (Va escrivint). “Estimada Lluïseta: Em plau de dir-te que cada dia m’és un xic més agradable la meva estada en aquest hotel. Tota la gent és molt animada, particularment l’element jove...” Particularment i element, sona malament, vet aquí; ja està, no torno enrera.

(Per la mateixa porta per on ha marxat Bernabé, entra Rafel, ben plantat i elegant i simpàtic, com diu més endavant Cecília. Rafel es queda al llindar de la porta).

MÚSICA

CECILIA A fora riuen les plantes

piula a la copa l’ocell

l’alegria s’encomana

tan al jove com al vell.

Aquí la vida quieta

és per tothom un encant

només sóc jo l’afligida

el consol estic cercant.

Ja que s’hem posa a la ruta

voldria demanar al cel

si l’ha dut per desventura

o per fer-me d’en Rafel.

L’idea no m’abandona.

No el puc esborrar d’aquí

és un sofriment horrible

barrejat amb dolçor gaudir.

(RECITAT). Ell!

(Recitat d’en Rafel) La meva fada de la subscripció. (Des de la porta)

CECILIA A la cara el foc em puja no goso a mirar-lo pas

perquè ja coneixeria

que l’ha encès i és més voraç

RAFEL Per fi després de recerques

a vora meu està ja.

Com fer-ho per a parlar-li?

Si es dignés tan sols mirar!

CECILIA El rubor que a mi m’embarga

s’ensenyoreix també d’ell

és una hora d’incertesa.

Sembla tímid com l’anyell.

RAFEL Això sembla covardia

m’ajuda la soledat,

he d’obrar com tot un home

amb cor jove i abrandat.

CECILIA No gosa, valor ni manca.

RAFEL Fora miraments puerils.

CECILIA A cor meu, no defalleixis!

RAFEL Cal que trobi mots gentils.

(PARLAT)

RAFEL

Bon dia, senyoreta.

CECILIA

Bon dia.

RAFEL (Es veu que no sap que preguntar)

Que... que em faria el favor de dir-me si hi ha algú a la cabina del telèfon?

CECILIA

Des de que jo estic aquí –i fa d’això bastant estona- no he sentit ningú.

RAFEL

Mercès.

CECILIA

No es mereixen.

(Fa veure que continua escrivint i en realitat, guaita de cua d’ull a Rafel, aquest també anant entrant per la porta de la cabina la mira i es creuen les mirades i els dos tomben la cara discretament)

CECILIA (Sospirant)

Ai!... Es ben escaient... i simpàtic... i "guapo". Qualsevol està per la carta ara. Em sembla que em sortirà molt concentrada, lacònica com un telefonema... Lluïseta: hauràs de fer-te l’efecte de que és un article periodístic que ha pasta per la censura governativa... (Torna Rafel, després d’una llarga pausa)

RAFEL

No li faré pas nosa senyoreta si em quedo aquí a escriure... o a llegir?

CECILIA

O no senyor, al contrari: em sentiré molt honrada.

RAFEL

Gràcies. (Apart) Em preparo pel cos-a-cos. Ara que la tinc a tret, no se m’escapa. (Alt) Que potser vol saber el dia que som?

CECILIA

Efectivament. Mai no em recordo de que no hi ha cap calendari, per les parets.

RAFEL

Dia disset d’Agost de mil nou-cents trenta tres, senyoreta. Una data per a mi, inesborrable.

CECILIA

Ah!

RAFEL

Li estranya potser?

CECILIA

Per què? o, no. Qui sap el què li pot haver passat tal dia com avui.

RAFEL

De moment, un somni... ja veu quina cosa més senzilla: un simple somni.

CECILIA

Ja... ja... ja!...

RAFEL

Això li sembla una ximpleria, veritat?

CECILIA

O jo no dic tant!

RAFEL

Es clar. El fet de que a una senyoreta, amb la qual amb prou feines he tingut unes paraules, al veure-la, li parli d’un somni, sembla, a bones i primeres, una carrincloneria...

CECILIA

Ho considero completament normal. Qui no somnia en aquest món?

RAFEL

I tant. Es el que dic jo i també ho deia el poeta, ja ho aura sentit a dir vostè: la vida és somni... Què bonic fóra el somni si no vingués un amarg despertar!...

CECILIA

Es veritat. (Ja ha signat la lletra i està mullant l’envelop)

RAFEL (Sol· lícit)

Necessita segells, senyoreta?

CECILIA

Si senyor, però no s’hi amoïni... a la comptadoria me l’hi enganxaran.

RAFEL

No cal que es molesti. Miri, aquí té un estanc portàtil... (N’hi dóna un de la cartera)

CECILIA

Potser es massa abusar?

RAFEL

Li prego que no m’ho digui més això. Perquè jo, encara hi estic en deute amb vostè i no li podré pagar mai el bé que m’ha fet...

CECILIA

Ignoro a que pot referir-se.

RAFEL

I és clar que ho ignora... Si em donés permís per a explicar-l’hi...? Per més que, primer, el desitjaria per a una altra cosa el permís...

CECILIA

Vostè dirà.

RAFEL

Per a preguntar-li si ja han tancat la subscripció per les obres del campanar.

CECILIA

Ahir mateix, va quedar coberta.

RAFEL

Quina llàstima!... Si vostè fos capaç d’admetre un suggeriment...

CECILIA

A propòsit de la subscripció?

RAFEL

Es clar que es refereix al campanar: Ara veurà. Ahir, cosa que no m’havia succeït durant els tres dies que fa que estic aquí, a mida que s’anava fent fosc, vaig sentir repicar la campana.

CECILIA

Era el toc dels perduts, que en diuen. Es la guia pels que es troben esgarriats pels afores i la campana els crida.

RAFEL

Es simbòlic, molt simbòlic aquest toc. Que n’hi ha de gent perduda pel món! ¡Que n’hi ha d’homes que necessiten una mena de campana que els porti cap a poblat perquè viuen en ple desert!

CECILIA

Entengui’s, que em refereixo als vagabunds, als captaires...

RAFEL

Tant se val. El que va d’esma pels camins de la terra, ja ho és un vagabund. Jo, per exemple, vinc a ésser com una mena de rodamón, que no capta una almoina material, això no, gràcies a Déu.

CECILIA

Ningú no ho diria...

RAFEL

Ni vostè?

CECILIA

Pel seu aspecte i pel seu humor... no.

RAFEL

Doncs ho sóc. Vostè sap el què és trobar-se orfe als dotze anys i haver sofert el seguestrament d’un consell de família que era pitjor que una partida de pistolers i el rigor d’un home que li deien tutor, que em tenia més oprimit que un ocellaire als ocells de les seves gàbies?

CECILIA

Ja el planyo!

RAFEL

Fa tres mesos que he complert la majoria d’edat. Quan s’anava apropant la data del vint-i-cinquè any del meu natalici, sentia com el meu pit s’eixamplava i respirava a tot pler... Cada matí, quan arrencava el fullet del calendari, feia una aspiració més fonda... El dia, que vaig ésser lliure per mèrits i la gràcia d’una cosa que en diuen la Llei, em creia que em moria per excés de respiració... La llibertat que no havia tingut mai, s’anava infiltrant dintre meu a gran dosis, com un enfit i em creia que es convertia en explosió del meus sentiments i dels meus impulsos, que em veia impotent de contenir per manca de control.

CECILIA

El felicito.

RAFEL

Vol dir? Doncs miri, per ara em planyo jo mateix...

CECILIA

No està content de la llibertat que desitjava?

RAFEL

Es que ara en tinc massa. Necessito al meu costat, com un comptador automàtic que me la mesuri, que me la taxi, que me la racioni... La primera intenció que vaig tenir al sentir-me lliure, al veure que em sortia unes ales per tot el cos, fou la de volar. No sabent conduir un avió em vaig limitar a comprar l’automòbil de la quantitat més grossa de cavalls i de cilindres que vaig trobar. Un cop fora de casa, totes les carreteres em semblaven poques pel meu delit de conèixer món i de veure cares alegres que em fessin oblidar l’estampa ferotge i antipàtica del meu ex tutor.

MÚSICA

RAFEL Beneeixo, jo aquesta hora

plena d’encís

amb tan delit esperada

moment feliç!

Una vida d’esclavatge

com he pasat,

es veu ara compensada

per un esclat.

Tortures i vigilàncies

ja són d’ahir

en el demà de la vida

què hi ha per mi?

Sóc l’ocell de dins la gàbia

alliberat

trobaré un cor de donzella

de bat a bat?

CECILIA Es heretgia dubtar-ho,

bé se’l mereix

la negror de les sofrences

desapareix.

Rompudes ja les cadenes

de tan rigor

la felicitat l’espera

amb un amor.

Que qui la vida vol viure

sols per fer bé,

és just que també n’esperi

bondat i fe.

RAFEL M’esperonen tals paraules

com incentiu

a no creure que em rebutgi

un gest altiu.

Que voli la fantasia

bell esperar,

que sols em deturi un dia

per estimar.

Que pugui pensar llavors

bastir un niu

sentint, vora ma companya,

un dolç caliu.

CECILIA Una vida d’honradesa

com la vol fer

trobarà qui son cor ajunti

al de vostè.

RAFEL No cedeixo en mon propòsit.

CECILIA Molt ben pensat.

RAFEL M’ajudarà a aconseguir

la llibertat.

(PARLAT)

CECILIA (Rient)

Doncs ja és ben estrany que encara el vegem per aquí.

RAFEL

Si no hagués conegut a vostè, si ahir a la tarda no m’hagués presentat aquella llista de la subscripció, a aquestes hores, ja hauria engegat el motor i el xofer i jo, ja fórem camí de la costa basca, de Deauville, o de Ostende...

CECILIA

Així la subscripció ha vingut a ésser com una mena de “pana”?

RAFEL

La seva veu, ha estat la campana que m’ha atret com el toc dels perduts...

CECILIA

Ja... ja... ja!... No està mal la comparació!

RAFEL

I com que ja sóc aquí i veig que vostè de campana no ho és i en canvi pot ésser la mestressa hospitalària que aixoplugui un nòmada que va sense nord, jo li pregunto ara, si el seu cor, senyoreta Cecília –perquè ja sé que vostè es diu Cecília- si el seu cor li repeteixo, és capaç d’acollir aquest vagabund que va perdut de ciutat en ciutat, de carretera en carretera i d’hotel en hotel, en una marxa desenfrenada, freturós de trobar una mà amiga i uns ulls amorosos de dona, que li esmorteeixin aquestes impetuositats i que li donin el què no ha tingut mai en la vida: una engruna d’amor i la frescor i l’alegria d’un esclat de rialles de joventut.

CECILIA

Vol dir... tan de pressa?

RAFEL

Si vaig moltes vegades per les carreteres a cent quilòmetres per hora per a no fer res, com no vol que vagi a tot gas per a cercar la felicitat?

CECILIA

Però si amb prou feines em coneix.

RAFEL

Que no la conec, diu? Des de que va néixer que la conec. Vostè, perquè ho sàpiga, va ésser enviada al món, a la consignació de Rafel Baixeras, servidor de vostè. (Saludant)

CECILIA

Però...

RAFEL

Que vostè tampoc em coneix a mi?

CECILIA

No massa...

RAFEL

Prou que em coneix. Alguna vegada no ha pensat vostè que si es moria el seu papà, necessitaria un braç en el qual recolzar-se? Doncs aquell braç era el meu. No ha tingut alguna “pesadilla” de veure’s davant d’un precipici o perseguida per un malfactor? Doncs el que la salvava de l’esbalç o la lliurava del malfactor, era jo. Cregui’m, no vulgui encaparrar-s’hi, perquè és tal com dic...

CECILIA

Si això sembla un somni...

RAFEL

Ja li he dit que el somni ha existit. Es una profecia aquest somni, estigui’n segura, el cor m’ho diu. I les profecies, que són designis inescrutables de la Providència, els havem d’acatar i complir. Avui, he tingut l’atreviment i la sort de somniar que vostè i jo, després d’un viatge molt llarg... –perquè als somnis que són d’unes hores, s’hi viuen dies sencers, com aquell que s’empassa una novel·la- després d’aquest viatge que li dic, que va començar al Monestir de Montserrat i passant per les principals capitals d’Europa, va acabar a l’entrada d’aquest poble, al sentir la campana esquerdada... m’he despertat.

CECILIA

Ja... ja... ja...! Si que ho és d’esquerdada.

RAFEL

I tant dona; com que més que una campana sembla una esquella.

CECILIA

Ai, té raó... ja... ja... ja...!

RAFEL

Es recorda que fa uns moments que li he dit si podia fer-li un suggeriment?

CECILIA

Es clar que me'n recordo.

RAFEL

Doncs era per a dir-li si volia proposar al senyor Rector de canviar la campana esquerdada, per una altra de sonora. Jo la pago. Però amb una condició, que ha d’inaugurar-la, que ha de tocar per primera vegada, al moment d’anunciar un “Te Deum” de gràcies, que farem celebrar nosaltres dos, al tornar d’aquell viatge del somni de que li he parlat. Comprèn?

CECILIA

Si...

RAFEL

Ha dit que si?... Doncs no en parlem més. Tan bon punt com arribi el seu papà –que ja sé que torna avui mateix- li prego que m’hi presenti.

(Al acabar la darrera paraula, ja se sent la veu del Sr. Pladevall, venint per la porta de l’hotel i entra seguit del Sr. Gelida, pare de Cecília)

PLADEVALL (Des de dins)

Aquí la tenim.

GELIDA

Cecília!

CECILIA (Abraçant-lo)

Papà.

GELIDA

No em devies esperar eh, tan aviat? (Adonant-se de Rafel) Déu el guardi jove.

PLADEVALL

¡Hola, Rafel!

RAFEL

Bon dia, senyors.

CECILIA

Tinc el gust de presentar-te al jove Rafel Baixeras, papà.

GELIDA (Allargant-li la mà)

Servidor de vostè.

CECILIA

El meu papà, ja ho ha sentit.

RAFEL

Estic molt content de conèixer-lo, senyor Gelida. Encara que li faci estrany, l’esperava amb tanta impaciència com la seva filla.

GELIDA (Complimentós, no sabent de què va)

Ah, molt bé.

PLADEVALL

Ah, si?… ja està!

GELIDA (Intrigat)

¿Què és el què està?

PLADEVALL

¿Encara no hi caus?

GELIDA

Si no t’expliques...

PLADEVALL

Que la teva filla, amic Gelida, ha agafat una malura molt seria...

CECILIA (Rient de gust)

Sí papà!...

GELIDA

Eh? Com?.. què és això?... què tens nena?

PLADEVALL

Res, home, no temis; perquè al mateix moment d’agafar la malaltia, “ipso facto”, s’ha presentat el remei: Aquí el tens (Senyalant a Rafel)

GELIDA

Aaaaaa!... Ara, ho entenc!

(Els dos joves riuen, assentint amb el cap i Pladevall, també els fa chor i riu estrepitosament. Entren els joves de la primera escena i canten el chor del primer número)

TELÓ