Els pares proposen... i els fills disposen - comèdia en un acte

ELS PARES PROPOSEN... I ELS FILLS DISPOSEN

COMÈDIA EN UN ACTE

Estrenada al Teatre Balaguer la vetllada del 11 de març de 1933

PERSONATGES

TERESINA 19 ANYS

TONETA 24 "

SRª SERAFINA 50 "

LLEONART 24 "

SR. AMBRÓS 55 "

SR. MATIES 50 "

Interior d'una torreta de la costa, propera a Barcelona. Es la residència del Sr. Ambrós i família. Un mirador de cristalleria al fons, dues portes a l'esquerra i dues a la dreta. Taula, cadires de jonc, una gran llum penjant del sostre, algun quadre per les parets, ve a ésser com una mena de saleta de rebre.

La Toneta minyona de la casa està feinejant fregant els mobles i posant-ho tot en ordre puix estem a les nou del matí. La Teresina entra per la porta del jardí portant una toia de flors que acaba de compondre per pintar-la.

TERESINA

I doncs Toneta, encara no han tornat de missa, els papàs?

TONETA

Ca, no senyoreta, no; com que ja tenen la feina feta de dies, deuen pensar que ja hi ha temps.

TERESINA

No és estrany que s'entretinguin amb un matí tan rialler com el que es presenta.

TONETA

Si que em penso que tindrem un bon dia avui, sí.

TERESINA

Diga-m'ho a mi que no podia deixar el jardí de tan entusiasmada. Que bé que m'hi trobava entre les flors i les plantes... Tot era perfum i oreig que venia de les pinedes altes... Creguis que jo la planyo a la gent que no te jardí.

TONETA

Prou que se li coneix a la cara que està satisfeta.

TERESINA

Em trobes canviada?

TONETA

I tant! Si quan va venir del pensionat feia una careta mig esllanguida i blanqueta, com si l'hi haguessin emblanquinat a la calç i ara se li veuen uns colorets als pòmuls, igual que si li haguessin pintat una rosa a cada galta.

TERESINA

O no et pensis per això Toneta, són moltes les circumstàncies que han contribuït a la meva transformació, no tot són els aires... hi ha quelcom més que hi ha intervingut amb molta fermesa...

TONETA

No digui res més que la veig venir: alguns pantalons xarlestòn han acabat de fer la pesada.

TERESINA

Exacte. Però no diguis res, per Déu, Toneta.

TONETA

No tingui por senyoreta; seré més muda que una tortuga. Prou ho sap que me l'estimo com si fos una germana petita; per alguna cosa la vàrem criar a casa.

TERESINA

Pel mateix motiu, no tinc prevenció en comunicar-te certes coses que, per altra banda, cal que el meu pobre cor pugui expansionar-se amb algú... Ai Toneta, si coneguessis l'home que desvetlla el meu somni...

TONETA

"Guapo" eh?

TERESINA

Com un sol, un veritable Adonis, més elegant i mes simpàtic que en John Gilbert.

TONETA

I fa molt de temps que corre l'electricitat?

TERESINA

Un mes i mig. Només ens hem vist dues vegades i sembla que ens coneixem de tota la vida; el vaig veure, per primera volta, un diumenge a la tarda, amb la família del Senyor Rafel: vingueren al Col· legi a cercar la Flora per una excursió i se m'endugueren. Ell formava part de la partida i d'allí va nàixer el nostre enamorament.

TONETA

Ja és tota una història. Ara que de totes les maneres senyoreta, vagi amb compte que aquests mosquits que corren avui al dia, tots són una colla de galifardeus que la serietat i les bones intencions les tenen dintre les canaleres que els fa el perruquer quan els ondula i no pas dintre de la closca.

TERESINA

No, en Lleonart, no; jo te'n responc. Es molt home a la moderna, però apart de l'aspecte exterior, s'hi endevina de seguida, una ànima sublim i apassionada. Aquesta tardor quan els Camps tornin de l'estiueig, hem quedat que ens veuríem a casa seva i refermaríem les nostres relacions.

TONETA

I ja s'escriuen?

TERESINA

No encara. Ens diguérem tantes coses de paraula que no pensarem tan sols que tinguéssim que separar-nos. Demés per escamotejar les cartes, necessitàvem algú que ens fes d'intermediari i no he intentat molestar a cap amiga, per ara.

TONETA

Tot això esta molt bé; però si jo fos de vostè, ho diria a la senyora Serafina, de seguida.

TERESINA

Temps hi haurà per a dir-ho a la mamà. Veus? Ara que ja t'ho he dit a tu, em sembla que em trobo més tranquil· la. Però, per Déu Toneta, et repeteixo molta cautela i tacte.

TONETA

Deixi-ho per mi i si cal fer un pas, mani, ja sap que sóc més bona que un gos policia.

TERESINA

Qui sap si les coses faran que tinguis que maniobrar; si així és, compto amb tu.

TONETA

I ben a gust que ho faré! No m'agrada poc no de barrejar-me en coses de festeigs!

TERESINA

Ara vés a la cuina i fes anar el dinar endavant, que sinó la mamà rondinaria.

TONETA

Descuidi que ja m'afanyaré. A i per molt anys eh?

TERESINA

Mercès Toneta mercès. Apa no t'entretinguis.

(La Toneta desapareix per la porta de la cuina)

TERESINA (Queda un xic pensativa)

Quan els papàs se n'enterin quina sorpresa! O i no poden pas queixar-se perquè en Lleonart és tota una persona de caràcter i distingit, de maneres elegants, tot un cavaller, en una paraula! Però, m'haurà oblidat per una altra? Seran veritat les promeses d'amor que em feia? Jo no puc pas dubtar-ne! Eren massa clars els seus ulls quan flamejaven a l'hora que de sos llavis n'eixien les càlides protestes de fidelitat i estimació perdurables. Que triga a passar l'estiu! Tant curt com el trobava d'altres anys i ara, cada setmana em sembla una eternitat. (Se sent la veu del Sr. Ambrós) Ah! ja sento als papàs que tornen.

(En efecte, per la porta del jardí, compareixen la senyora Serafina i el Sr. Ambrós. Vénen molt mudats. Malgrat viure al camp es coneix que volen conservar el marxam de la classe)

AMBROS

Hola, nena.

SERAFINA

Bon dia, Teresina.

TERESINA

Bon dia papàs. Ja han complert amb el precepte dominical?

SERFINA

Per avui ja hem santificat la festa, gràcies a Déu.

AMBROS

Però renoi quin Rector tenim en aquest poble! Mentre el vicari celebrava, ell ha pujat a la trona i s'ha enfilat amb les noies que es pinten els llavis i les galtes que creguis que s'ha vist negre.

SERAFINA

Ai si filla pobre home! M'ha fet patir molt; feia cada entrebancada!

AMBROS

Que no se sabia gaire la lliçó, pobre mossèn Jaume, vet aquí.

TERESINA

Es clar; volen anar a l'ofici! Veuen? Jo he anat a la primera i he enllestit de pressa.

AMBROS

Ja ho sabré per un altre diumenge. Ja veureu me'n vaig a dalt, a canviar-me, per a estar per casa, no hi ha com la comoditat.

SERAFINA

Espera't. (A Teresina) Ja s'ha llevat el senyor Maties?

TERESINA

Ai té raó! Ni menys m'he recordat de preguntar-ho a la Toneta; però vaja, mentre he estat aquí, no l'he sentit pas. Encara deu dormir.

AMBROS

Doncs deixeu que dormi.

SERFINA (Amb intenció)

Què penses fer? (A Ambrós)

AMBROS

Es veritat, noia; aquest és el millor moment.

TERESINA (Anguniosa)

Què passa?

AMBROS

Res no t'alarmis. Tot fent temps, volem tenir una assentada amb tu.

SERAFINA

Es tracta d'una cosa molt interessant, Teresina.

AMBROS

Ens hem de preocupar del teu futur.

TERESINA

Em tenen amb angúnia: diguin.

AMBROS

Ja veuràs seu; perquè així sembla que un hom parla i escolta millor.

TERESINA

Ai diguin, diguin.

AMBROS

Mira, filla. Ara jo hauria de començar per fer-te un gran sermó; més patètic que els de mossèn Jaume; un gran discurs sentimental. T'hauria de dir que ets una bona noia, obedient, dòcil, guapa. Això mateix, mes guapa del que ta mare i jo ens mereixem, però ho ets.

SERAFINA

Ves dient.

AMBROS

Endemés, nosaltres som rics, no diré una mena de Rochild, però vaja, són molts els que hi firmarien. Tu ets l'única filla supervivent que ha quedat del bé-de-Déu de la nostra, diguem-ne llarga campanya matrimonial i els nostres desvetllaments i les nostres ambicions, s'han condensat en tu.

TERESINA

Bé i tot això vol dir...?

AMBROS

Vol dir que ja saps que l'obligació dels pares és menar als fills a un destí de felicitat.

TERESINA

Ah molt bé; però no sé on van.

SERAFINA

No et precipitis i deixa dir, que aviat arribarem a "puesto"

AMBROS

Tu, fins ara, has viscut reclosa en un col· legi, on has passat, un any més, dels que s'acostuma, per tal de que la teva educació sigui més complerta; fins ara, només has après de fer labors, tocar el piano, fer pintura, parlar francès...

SERAFINA

El menage, mecanografia...

AMBROS

Etcètera! Totes aquestes camanduletes que us ensenyen en aquestes cases, que trobo que està molt bé que les sàpigues; però, desgraciadament filla, ignores les coses del món.

TERESINA

I bé les aniré aprenent, ui això rai! No s'hi amoïnin.

SERAFINA

O ho aniràs aprenent, ho aniràs aprenent...

AMBROS

Es que has de tenir en compte que aquesta assignatura ha de passar per la censura paterna.

SERAFINA

Mira deixa't d'embuts i vés de dret a la cama del mal.

AMBROS

Doncs anem-hi. Saps per què ha vingut el Sr. Maties?

TERESINA

Suposo que per veure a vostè i parlar de negocis, per això formen societat.

AMBROS

Endevinat! I per què més?

TERESINA

O!

AMBROS

Aquesta és l'enigma. Aquesta "o" que has pronunciat, és l'etiqueta que tanca la capsa de la sorpresa. Mira, Teresina: En Maties té un fill, jove, ben plantat, bo, que ha acabat, amb tota pompa i profit, la carrera...

SERAFINA

Un jove dels que no en corren gaires...

AMBROS

Que en faràs el que voldràs!

TERESINA

Jo? Que haig de fer-ne?

AMBROS

Primer que res, casar-t'hi; després ja us apanyareu vosaltres.

SERAFINA

Sí filla, sí!

TERESINA

Però em fan quedar parada!

SERAFINA

També ens ho pensàvem nosaltres que et sorprendria, per bé què estem segurs de que ens donaràs les gràcies, quan coneguis el galant.

TERESINA

No tinc cap interès en conèixer-lo.

AMBROS

Eh, què dius?

SERAFINA

T'oposes a la nostra voluntat?

TERESINA

No és que m'hi oposi; sinó senzillament que no penso en casoris, pel moment. Sóc massa jove, encara.

AMBROS

Aquest és l'argot que gasten les noies tímides.

SERAFINA

Has de pensar que jo a la teva edat, ja feia un any que festejava amb ton pare.

AMBROS

I encara no vaig voler esbrinar si havia estat plat de segona taula.

TERESINA

Bé tot el que vulguin, però és el cas que em contraria molt aquest projecte.

SERAFINA

Fores capaç de dir que no?

AMBROS

Mira filla: a nosaltres ens has de parlar clar. Jo em pensava que als pensionats, els homes no hi arribaven, però la teva actitud em fa suposar que hi ha algun vailet que no t'és del tot indiferent.

SERAFINA

Aquesta si que fóra bona!

TERESINA

I si fos així, mamà?

AMBROS

Res noia; que ens hauries fet fer una planxa mes grossa que les de sastre.

SERAFINA

Nosaltres que pensàvem disposar de la teva voluntat creient-te una ingènua!

TERESINA

Mirin ja que volen claredat, per la meva banda, amb claredat els contestaré: Sàpiguen, que fins d'aquí a dos mesos, no els puc respondre.

SERAFINA

Dos mesos? I per que tant de temps?

AMBROS

I amb quin fet extraordinari està relacionat aquest ajornament?

TERESINA

O mirin... coses!

AMBROS

Tu vols jugar amb dos jocs de cartes menuda, t'ho endevino!

SERAFINA

Mai no m'hauria cregut que em portessis enganyada d'aquesta manera.

TERESINA

Mamà encara es l'hora que l'hi hagi contestat mentida a cap pregunta.

AMBROS

En resum: què dius d'una vegada?

TERESINA

Dic que no em vull casar i menys amb un home a qui no conec.

SERAFINA

Abans d'una hora estarà aquí.

AMBROS

Avui és el dia de vistes.

TERESINA

Farà un bon viatge, perquè serà com aquell que va a Roma i no veu al Papa.

SERAFINA

Tota la culpa la tens tu d'ésser tan lleuger.

AMBROS

Jo? Però que parles ara, si tu hi vares venir de mil "amores"?

SERAFINA

Que tenia que pensar-me que aquesta mossa se'ns posés d'esquena a la paret?

TERESINA

Papàs no discuteixin endebades; si volen, jo mateixa parlaré amb el senyor Maties.

AMBROS

Per fer-nos córrer un ridícul més gran?

SERAFINA

Per que vegi que fas la teva santa voluntat?

TERESINA

Però que no ho veu mamà que aquest pas de casar una filla sense el seu consentiment, ha passat de moda i només ho feien vint anys enrera, als pobles de muntanya?

SERAFINA

I el desobeir als pares, ara només ho fan les bones mosses que tenen el cap verd. A! si ara fos a fer; ja t'asseguro jo que no t'hauries mogut de les meves faldilles.

TERESINA

Tant de bó! Potser llavors no em trobaria en el dilema de tenir que desobeir-los.

AMBROS

I bé bé; qui és ell?

TERESINA

Avui per avui, encara no és ningú.

SERAFINA

No fingeixis dona; no veus que se't coneix a la cara?

AMBROS

Escolta, escolta; i si no fos del nostre gust i et desheretéssim i et traguéssim de casa?

TERESINA

A! mirin, jo m'espavilaria. Faria d'institutriu, de senyoreta de companyia, de mecanògrafa, de taquillera...

AMBROS

Ai, ai, Serafina, aquesta mossa és més valenta que nosaltres dos plegats.

SERAFINA

Nosaltres si que em dormit a la palla.

AMBROS

Pobre xicot! Ell que deu venir, segons m'ha dit el seu pare, amb el cor glatint d'esperança...

SERAFINA

Poc es deu pensar la befa que se li espera.

TERESINA

No deu ésser gran cosa de bo, quan una cosa tan personal, la confia a tercera persona. Es deu pensar que es comprar un automòbil, guanyar l'afecte d'una donzella.

SERAFINA

Descarada!

AMBROS

Prou filla, prou; no en parlem més; pleguem gàbies. Ja pots anar on vulguis, amb tal que no senti parlar més d'això.

(La Teresina recull el ram que ha deixat damunt de la taula i silenciosa, però molt serena, marxa per la porta de les habitacions)

SERAFINA (Amb sorna)

Vés, vés a pintar el ram; però que et consti que el que és a mi, aquesta no me la pintes.

(Queda el matrimoni sol, amb gran prostració)

SERAFINA

"Bueno" ja ho has vist.

AMBROS

Prou, que ho he vist.

SERAFINA

I com quedem? I com en sortim d'aquest tripijoc? Quin dinar se'ns espera! Tantes il· lusions que teníem i ara semblarà que hem vingut d'un enterrament tots plegats.

AMBROS

No hi ha més remei que dir la veritat a en Maties.

SERAFINA

Però jo vull saber aquest enredo el que és primer. Ja veuràs: la Toneta potser és la seva confident.

AMBROS

I que te'n trauràs, donar-te més pena?

SERAFINA

Tant se val! Jo vull saber-ho.

(Entra per la porta de la cuina i torna a sortir tot seguit amb la Toneta; aquesta ve un xic escamada)

AMBROS

Escolta noia: Voldríem fer-te una pregunta de molt compromís; però desitjaríem que ens fossis sincera.

SERAFINA

O el que és el mateix, que no te'n vagis per carrerons.

TONETA

Ai no senyora, no.

AMBROS

Promets dir-nos la veritat?

TONETA

Tota la que sàpiga, ja en pot estar ben cert.

AMBROS

Està bé, està molt bé. Diguis doncs. Què has observat, amb la Teresina, des de que ha vingut del col· legi?

TONETA

O jo no res, senyor: no me'ls reparo mai jo, als senyors i a la senyoreta.

SERAFINA

Ja veuràs, no ens vinguis amb "qüentos": tu saps que la Teresina té "novio"!

TONETA

De bo de bo?

SERAFINA

Però per que fas la pagesa?

AMBROS

No facis veure que no hi ets per a res tu aquí.

TONETA

Jo? Si no ho saben vostès, com volen que ho sàpiga jo pobra de mi?

AMBROS

Es diferent. Tu i ella veniu a ésser com a germanes... de biberó... Vull dir que haveu begut a la mateixa font, quan estàveu al que en diuen període de lactància. Sé que us teniu una gran confiança i amb ningú millor que amb tu pot descansar-se d'aquests embolics.

TONETA

Creguin senyors, que jo...

SERAFINA

Si de segur que ets la que els dus les cartes, dona.

TONETA

Això mai! si no que sé que ha vingut de costura, em pensaria que ni menys sap llegir i escriure, ja ho veu.

SERAFINA

O bé els hauràs fet de Brígida que pel cas és igual.

TONETA

Jo volen que els traicioni d'aquesta manera? Primer morta, creguin-me.

AMBROS

Així no vols confessar...?

TONETA

Per confessar s'ha d'haver fet algun pecat i jo d'això que diuen, no he fet res...

AMBROS (Persuasiu)

Mira si ens ho dius hi guanyaràs.

SERAFINA

Té raó: et farem un present i t'apujarem la mesada.

TONETA

Però...

AMBROS

No siguis totxa, Toneta: no et comprometrem i ella no en sabrà res.

TONETA

Si els dic...

SERAFINA

Au diguis el que sàpigues i no facis pregar-te més, vaja!

TONETA

Creguin que no sé res. Com volen que els ho digui? No veuen que les noies de poble som unes enzes que tot ens passa per alt? Badem molt, creguin, les que venim del poble.

AMBROS

Deixa't de camàndules que moltes vegades quan nosaltres hi anem, vosaltres ja n'heu tornat i encara hi feu sentada.

TONETA (Plorosa)

No pas jo creguin que sóc molt ruca, que ja m'ho deia la mare quan era petita.

SERAFINA

En canvi no et manca malícia per comprendre certes maquinacions.

AMBROS

Be vaja que ens vols servir, si o no?

TONETA

Si senyor, però jo d'això que em parlen no en sé res, creguin. Vés si la senyoreta em diria aquestes coses, tenint una mamà tan bona, com és la senyora Serafina.

SERAFINA

Bé bé, a mi no em donis per la banda, noia.

(Se sent a dins la veu del Sr. Maties que crida a la Toneta)

AMBROS

Calleu, que sento a en Maties.

TONETA

Em sembla que em crida a mi.

SERAFINA

Que te'n ve de bé, això, per escórrer el bulto. Vés vés a veure el que vol.

(La Toneta desapareix per la porta de les habitacions)

AMBROS

Tornem a estar entre tenebres.

SERAFINA

Tot es conjura perquè no puguem saber la veritat.

AMBROS

Saps que et dic? Que ens en anem al menjador perquè aquí no és el lloc de parlar a en Maties, explicant-li la rebel· lia de la noia.

SERAFINA

Anem i de passada podrem rumiar com li hem de fer beure la píndola.

AMBROS

Pobre noi; quan arribi, quin disgust!

SERAFINA

Anem, anem!

(Desapareixen per la porta del menjador. L'escena resta sola uns moments. Vénen per la porta per on havia sortit la Toneta, aquesta i el senyor Maties. Aquest molt jovial i satisfet)

MATIES

Noia, si em refio de tu, potser m'hagués llevat a l'hora de tornar-me'n al llit.

TONETA

Si senyor si, té raó; és que me n'he distret... una té tantes coses al cap, que no m'he recordat de que vostè havia arribat ahir vespre.

MATIES

Ja tens sort de que ets una xicota de miraments... vull dir que tens moltes coses a mirar a la teva "fatxada" que sinó, el que es aquesta te la feia pagar amb "quebranto"

TONETA

Per l'amor de Déu no ho digui a la senyora Serafina, que em rondinaria.

MATIES

I fuig dona, no he perdut pas el tren, per això.

TONETA

Que vol esmorzar de seguida?

MATIES

No que me'n vaig a rebre al noi: esmorzarem plegats quan tornem.

TONETA

Ah! ha de venir un fill de vostè?

MATIES

Ja deu estar a punt d'entrar al poble. (Es mira el rellotge) Són les deu. De segur que estarà deixant el cotxe al garatge, si no hi ha hagut res de nou.

TONETA

I ja ho saben els senyors?

MATIES

I és clar que ho saben babau perquè allà on t'ho dic, has de saber i entendre que el meu noi i la Teresina... m'entens?... aviat "dominus vobiscum et cum espiritu tuo" (Fa la benedicció)

TONETA

Es casaran?

MATIES

A Montserrat, amb tota la lluminària, vés.

TONETA

Ah, ara ho entenc.

MATIES

Què, entens noia?

TONETA

Res, no senyor res; coses que una veu sap?

MATIES

És clar, tu ara hauràs vist grans preparatius. De segur que la Teresina ja estarà al tocador i haurà remogut tot l'armari rober, cercant el vestit més llampant.

TONETA

És clar, és clar.

MATIES

I els vells no hi deuen veure de satisfacció.

TONETA

Ja ho he reparat, que estaven molt alegres, molt.

MATIES

Si eh? és que la veritat és tot un cop. Quina parella que faran!

TONETA

Es coneix que d'aquí a una estona, tot això bullirà... de festa i de rialles.

MATIES

I de xampany! Prou que el noi és capaç de portar-ne una de cap. Ja veuràs, me'n vaig a veure si el trobo, que de segur que estarà frisant. Adéu!

TONETA

Passi-ho bé!

(El senyor Maties desapareix per la porta del jardí molt content i mig canturrejant. La Toneta queda com qui veu visions)

TONETA

Quan ha de ploure, a dalt al cel no sé quins preparatius fan, però en aquesta casa, amb tot el que he vist i sentit, puc respondre de que l’espetec serà de terratrèmol. La senyoreta, tan fresqueta, s'està a dalt al terrat, pintant aquell ram de flors que ha collit; els senyors estaran removent-se per la cadira com si tinguessin el mal de San Víctor i aquest bonifaci que ha marxat, més content que una guitarra malaguenya... Això es posa fosc. Tronada segura. Em sembla que em tanco a baix al celler fins que hagi passat la mala mar!

(Se'n va per la porta de la cuina)

(L'escena resta sola uns moments i, a la poca estona, entren en Lleonart i el Sr. Maties, per la porta del jardí. Del primer no cal fer-ne descripció perquè amb molta justesa l'ha feta la Teresina parlant amb la Toneta. Només hem de fer constar que no fa allò que se'n diu cara de Pasqües, car el seu aire és d'encongiment)

MATIES

Ja m'ho deia el cor, noi, que havies d'estar a prop: el cor d'un pare no enganya mai; sap seguir el rastre dels fills, millor que cap llebrer no flaira el de les llebres.

LLEONART (Sospirant)

Es veu que sí.

MATIES

I què me'n dius de l'aspecte de la casa? T'has d'eixorivir home, no sembla sinó que t'hagis marejat.

LLEONART

No m'he marejat pas.

MATIES

Em sembla que sinó t'animes això semblarà una sessió d’espiritisme i no unes vistes.

LLEONART (Amb gran esforç)

Veurà papa, hem de parlar clars vostè i jo.

MATIES

I parla home, per això ens trobem sols.

LLEONART

Miri! fóra un mancament al seu afecte i àdhuc una covardia, si no li exposés els dictats del meu cor, obrint-li el pit, de bat a bat, com les portes d'una cambra secreta.

MATIES

Au, au deixa't de portes i finestrons i enllesteix, de seguida.

LLEONART

Permeti'm que parli, que és molt essencial i temps queda per tot. Ahir vespre, vostè em va entaular el projecte de casar-me amb la filla del seu soci, a la qual no conec.

MATIES

Per aquest motiu, ara et trobes en aquesta casa.

LLEONART

M'hi trobo i no m'hi trobo.

MATIES

Eh, que vols dir?

LLEONART

Molt clar! que vinc a desfer-li aquest pla descabellat que ve forjant-se des de fa uns quants dies.

MATIES

Que estàs dient? Desfer?...

LLEONART

Vostè ahir nit em va sorprendre. El gran respecte que li he tingut sempre, em privà de rebel· lar-me de cop i volta contra vostè que tant ha fet per mi des de que em donà el ser; però una estreta consulta amb els meus sentiments més fondos m'ha llençat a comparèixer en aquest lloc, al qual m'ha citat, no per a dir amén a tot el que vostè pretengui, sinó per a manifestar-li que no puc secundar, de cap manera, aquesta empresa temerària del meu casori, perquè la meva consciència sent una altra veu que malda que brega, constantment, amb la veu paternal, quals decisions, fins avui, en tots els actes, havia anteposat als meus propis impulsos, amb resignat acatament.

MATIES

Bé, bé; suposo que al menys, em diràs el per què d'aquest determini? I em penso que no és demanar gaire.

LLEONART

Doncs molt senzill: que el meu cor ja està entregat a una altra dona.

MATIES (Indignat)

Que l'has entregat?... I qui ets tu per donar res sense que jo ho sàpiga?

LLEONART

O me l'he deixat prendre, que pels efectes es el mateix.

MATIES

Bé, bé, molt bé. Aquesta si que fóra bona com hi ha Déu! Guardar-te com una relíquia, perquè vingui una aventurera qualsevulla i se t'endugui... perquè suposo que no deu ésser més que una modisteta, una pantalonera o una dependenta de taulell?...

LLEONART

S'equivoca de mig a mig. Es filla d'una família digníssima, de bona posició, amb tots els atributs que la bellesa pot conferir a una donzella.

MATIES

Ai noi, tu si que has begut oli! Amb quin foc que parles! Com t'han sabut entabanar!

LLEONART

Cregui que n'estic ben satisfet.

MATIES

No n'hi ha prou amb tu. Em penso que jo compto per alguna cosa i que el consentiment del pare també es necessita per l'enrenou que et proposes.

LLEONART

I si no l'obtinc serà la primera vegada a la meva vida que m'obligarà a que em doni compte de que sóc un home i que recapti la meva llibertat d'acció com a tal.

MATIES

No, no pot ésser això. T'has de fer càrrec que aquesta noia es morirà del desengany; ella que no deu pensar en altra cosa, la pobreta!

LLEONART

No s'apuri. De la mateixa manera que m'accepta a mi, amb tan despreniment, pot comptar que també acceptarà al primer passavolant que li proposin.

MATIES

I si ja esta enamorada, abans de conèixer-te?

LLEONART

Si tan enamoradissa és, crec que encara obro amb més seny, perquè, desprès, un cop casada, potser també s'hagués enamorat dels amics que freqüentessin la casa.

MATIES

Calla no la profanis que és una santa.

LLEONART

Miri, els sants al cel o sinó que la posin a un altar; que al meu cor no hi té cabuda, per més santa que sigui.

MATIES

Noi, reflexiona-ho: bé; em fas fer un acte informal. Un home de comerç com jo, que ha mantingut la seva paraula, en tots els casos.

LLEONART

La seva paraula d'ara, ha d'anar aparellada amb la meva, i l'acció ha de recaure damunt meu; em sembla que és molt just que em posi a cobert.

MATIES

I que volies que fes jo, al veure't tan encongit? Que fins semblava que les dones et fessin por?

LLEONART

Això l'hi semblava a vostè, però que li consti que de dones, només em feien por les "ames de llaves" que tenim a casa.

MATIES

Noi!

LLEONART

Ja veurà té un medi ben senzill: vostè es viudo, ella és soltera... doncs endavant les atxes.

MATIES

Me'n vaig per no sentir-te i jo sol em vull passar la vergonya...

LLEONART

Perdoni'm de tot, i facis càrrec... jo ja no sé ni el que em dic!

MATIES

I jo ja no sé ni el que escolto. Vaig a trobar a aquesta gent perquè em feriria si continuava tenint-te al davant.

LLEONART

Però pare...

MATIES

Quin desastre, Déu meu, quin desastre. (Surt per la porta del menjador)

LLEONART (Amb un llarg sospir)

És molt dolorós, però no podia ésser d'altra manera.

(Així que en Lleonart es disposa per abandonar la casa del Sr. Ambrós, la Teresina apareix per la porta per on havia sortit. Al veure un estrany queda parada i se'l mira amb atenció. En Lleonart al notar la presència de l'arribada es gira instintivament. A la Teresina se li ofega un crit a la gargamella)

TERESINA

Oh!

LLEONART (També sorprès)

Vostè! Es vostè Teresina?

TERESINA

La mateixa, Lleonart, però d'on surt? En quina mala hora ha anat a venir!

LLEONART

Encara si ho sabia!

TERESINA

I com s'ha assabentat de que estava en aquesta casa?

LLEONART

Fins a aquest moment no ho he sabut.

TERESINA

Doncs llavors com ha fet cap fins aquí?

LLEONART

Jo per circumstancies molt especials i vostè?

TERESINA

D'una manera molt senzilla: estic a casa meva.

LLEONART

A casa seva diu? Aquesta és casa seva? Així vostè és filla del senyor Ambrós Comas?

TERESINA

Per mentre visqui... però em fa quedar parada! I vostè com coneix al meu papà?

LLEONART

Pel meu, que és el seu soci des de fa quinze dies.

TERESINA

Així vostè és fill del senyor Maties Prats?

LLEONART

Fins a la mort!

TERESINA

I fill únic?

LLEONART

No n'he conegut d'altre en ma vida.

TERESINA

Així Lleonart, es vostè al qui volen casar, com aquell que li cerquen una col· locació en una botiga?

LLEONART

Amb tota la meva protesta. La meva presència en aquesta casa era per a tirar-ho tot enlaire i si triga un moment més a sortir ja no m'hauria trobat.

TERESINA

Doncs miri consolis perquè jo sóc la víctima que li destinaven.

LLEONART

Vostè? També filla única? Això és el "caos".

TERESINA

I que li consti que era amb tota la meva oposició.

LLEONART

De veres? Doncs miri, m'havien donat entenent, de que a hores d'ara estaria plorant a llàgrima viva.

TERESINA

Això és una estratagema o sinó l'enrabiada dels papàs li respondria millor que les meves paraules.

LLEONART

I el meu pobre pare que se sentia venir una apoplexia fulminant al veure'm tan ferreny.

TERESINA

Què hem fet Lleonart?

LLEONART

Nosaltres el que devíem i l'àngel de la guarda del nostre amor, ens ha posat en contacte, més de pressa, al veure la puresa de la nostra estimació.

TERESINA

I s'ha recordat, sempre, de mi?

LLEONART

No l'he oblidada un moment. Esperava la tardor que s'apropa, amb més delit que els mals estudiants no esperen les vacances... i vostè?

TERESINA

No sabria explicar-li. Quan els papàs varen decidir de passar l'estiu aquí a la torra, vaig sentir com una recança, una estranya melangia, com si em tanquessin en una gàbia; però quan vaig trobar-m'hi, de seguida vaig creure que aquest retraïment silenciós, m’aïllava del món i albirava el millor lloc per a consagrar-me al record d'aquelles dues excursions.

LLEONART

Com em plau d'escoltar-la Teresina! Animem-nos, puix hem de pensar que les circumstàncies ens aplanen el camí i el nostre amor ha donat un pas segur, vers la seva realització.

TERESINA

Quina alegria tindran els papàs quan vegin que accedim a obeir-los.

LLEONART

Justament ara que el meu pare estarà desdonant-los la paraula que els havia donat inconscientment.

TERESINA

I els meus que la rebran amb satisfacció, al veure'm tan resolta fa una estona.

LLEONART

Doncs beneïm la mala pensada llur, que ha aconseguit el que el temps ens tenia reservat per més endavant: tornar-nos la ventura del nostre apropament.

(Compareixen per la porta del menjador la Senyora Serafina, Sr. Ambrós i D. Maties, tots amb cara de disgust i resignació)

SERAFINA

Res, deixem-ho córrer i no ens en recordem més.

AMBROS

Això mateix, pensem-nos que ha estat un somni.

MATIES

Alabat sia Déu!

(En Lleonart corre vers a son pare i Teresina en direcció al seus)

LLEONART

Papà.

MATIES

Encara voltes per aquí tu? I amb la Teresina per més escarni?

TERESINA

Papàs!

AMBROS

Tu amb en Lleonart?

LLEONART

Miri, m'he repensat i el vull complaure: em caso amb ella.

MATIES

Ah no fill meu no; encara no ha arribat l'hora del sacrifici d'Abraham.

TERESINA

Mirin papàs m'he posat a dalt a reconsiderar-ho millor i perquè estiguin satisfets de mi, consento en casar-me amb en Lleonart.

SERAFINA

I fuig dona, què et penses que no tenim entranyes?

AMBROS

Jo vols que vegi decandir-te com aquella princesa del conte que es casà amb un rei perquè els seus pares no volien que festegés amb un patge? Et dic que passo, que no hi estic conforme: ara el disgust ja ens l'hem rebegut.

TERESINA

No, no vull que corrin el ridícul de que pugui pensar-se el senyor Maties, que només faig la meva voluntat.

AMBROS

I no volem que se'n compleixi d'altra en aquestes coses.

SERAFINA

Naturalment, estaríem ben frescos. Baldament s'haguessin d'ajuntar el cel i la terra.

MATIES (A Lleonart)

Ja t'ho pots traure del cap, noi; primer que tot, és la consciència; i mai no consentiré que t'hagis de penedir-te, per la meva culpa, d'un lligam per tota la vida amb una dona que no és del teu gust.

LLEONART

Ja ho serà, home!

MATIES

No, no; amb l'altra, amb l'altra, que és la que t'agrada.

LLEONART

Però...

MATIES

Estic content de la teva obediència, però primer és la teva felicitat, fill meu... amb l'altra, amb l'altra!

LLEONART

Però si ens volem papà! Veritat que ens volem Teresina?

TERESINA

Amb tota l'ànima.

AMBROS

I ca dona! Quan ho volíem nosaltres, de bona fe, ens heu cantat les vint de bastos, doncs....

SERAFINA

Fóra, conservem l'amistat tots plegats i cada ú que tiri per la seva inclinació.

LLEONART (A Teresina)

I com els ho hem de dir que ens estimem de bo de bo?

MATIES

Improvisacions de "carinyo" en aquesta hora? I tira home!

LLEONART

No senyor, que no és improvisació: ens coneixem fa quaranta-tres dies.

MATIES

I vuit hores, no? Us devíeu conèixer per la radio: l'un a Can Tunis i l'altre a Can Pistraus.

LLEONART (A Ambrós)

Perquè vegi que és veritat el que dic, només em cal afegir que, a la Teresina, la vaig conèixer, al Col· legi dels Baixos Pirineus...

AMBROS

Allí estava efectivament.

LLEONART

Coincidint amb el període de pràctiques de la meva carrera d'enginyer, amb la família del senyor Camps, vàrem fer dues excursions, en dos dies diferents, amb la seva filla Flora i amb la Teresina.

TERESINA

Ja els ho vaig escriure: prou se'n recorden.

SERAFINA

Però no ens digueres que hi havia el fill de Don Maties com a expedicionari.

TERESINA

Perquè no sabia, ni que fos fill d'ell, ni menys que el papà fos el seu soci des de fa quinze dies.

AMBROS

Així, allò que deies que fins d'aquí a un parell de mesos, no ens podies contestar...

TERESINA

Era perquè ens havíem de veure, un cop finit l'estiueig, a casa de la Flora i fins que tingués la seguretat del seu amor no els volia dir ni una paraula.

MATIES

I tot això és veritat?

LLEONART

I poden dubtar-ne, després de veure'ns tan rebecs quan ens feien la proposta i, ara, tan radiants de felicitat, al trobar-nos l'un vora l'altre?

MATIES

Noi, has parlat amb més eloqüència que en Mussolini; quasi, quasi, m'hi fas caure.

SERAFINA

Volen que els ho digui? Això ve de Déu; és veu ben clar.

AMBROS

Doncs que es casin.

MATIES

Alabat sia Déu!

SERAFINA

Encara que, ben mirat, ara es mereixerien que els hi féssim la contra.

MATIES

Té raó: per portar-vos-ho tan amagat.

AMBROS

Però, ves que farem?

MATIES

És tan bonic el perdonar.

SERAFINA

I dóna tan gust, de casar com un vol la família!

AMBROS

Teniu tota la raó. Amb el pecat, trobaran la penitència. (Als nois) Caseu-vos i que, per càstig, Déu us doni fills de les dues maneres i que, un dia, quan siguin grans, us facin beure el mateix mal trago que ara ens haveu donat vosaltres.

TERESINA

Ha parlat molt bé papà; però que li consti que en Lleonart i jo des d'ara, tindrem per lema de que, en aquestes coses, els pares proposen i els fills disposen.

FÍ