L'amor en raqueta - comèdia d'un acte (1.933)

PERSONATGES


CAROLINA 22 ANYS

SENYORA CAMILA 50 ANYS

DIANA 21 ANYS

PALMIRA 22 ANYS

LUPE 21 ANYS

FELISA 25 ANYS

VICTOR 28 ANYS

SENYOR ELADI 55 ANYS

SENYOR LLUIS 44 ANYS


L'acció, en una ciutat de tercer ordre.

Època, present.

Punts de mira de l'actor.













ACTE UNIC

Salonet, a casa del senyor Eladi. Porta d'entrar al fons; dues a l'esquerra i dues a la dreta.

A aixecar-se el teló, la senyora CAMILA està repassant una llista; entra, de seguida, el senyor Eladi, pel fons.

CAMILA
Dues dotzenes de mitjons de Eladi, sis xambres meves... ai no, que em sembla que n'hi havien set .... té! ara, no me'n recordo ben bé...

ELADI
Hi ha molta quietud per aquí, Camila.

CAMILA
Estic sola; que no ho veus?

ELADI
Prou que es coneix, a l’entra al pis. Així les noies...?

CAMILA
Diana és a la seva cambra i la nostra, ha sortit, amb la raqueta, fa cosa d'una hora...

ELADI
Amb la raqueta dius?... Ja va bé. (Es frega les mans)

CAMILA
Sembla que li ha agafat un desfici.

ELADI
Els xicots s'han de caçar d'una manera o altra i la nostra Carolina ha preferit abatre'l a cops de pilota i a cansament, fent corredisses per la pista de tennis.

CAMILA
Vols dir que se'l farà seu?


ELADI
Tens filla soltera per poc temps, no ho posis en dubte.

CAMILA
No sé, no sé...

ELADI
Ja pots donar la cria per acabada. Liquidació total de la "prole"! D’aquí pocs dies, se'ns esquerarà el darrer poll de la llocada.

CAMILA
Ets l'etern optimista, tu!...

ELADI
Ja veig a Víctor com entra per aquella porta, acompanyat de la seva mare, tota “emperifollada”, a demanar-nos la mà de la Carolina.

CAMILA
Si ha d’ésser així, no voldria pas que fos abans d'anar-se'n Diana.

ELADI
No sé que espera, aquesta vegada, aquesta noia...

CAMILA
O, s'hi troba molt bé, per aquí, ara, la teva neboda... Com que la rondeja en Pujol...

ELADI
En Pujol!.. Un arquitecte sense projectes... Fa mes sort la nostra Carolina.

CAMILA
La rabieta que en tindria Diana, és a dir, la que té, a hores d'ara, només de sospitar-ho...

ELADI
I les seves amigues què et penses? Es corsecaran d'enveja!

CAMILA
Massa sort, massa sort, per Carolina. Jo, fins que ens la vinguin a demanar, no ho puc creure.

ELADI
No pot fallar. Un noi que s'ha passat la vida entre llibres de text i rebent del seu pare, al cel sia, els consells patriarcals, com a màximes de Jefferson, quan es troba vora una noia com la nostra Carolina, que és una dona amb tots els amaniments de dona suggestiva i temptadora, ja ho pots dir per tot arreu: aquest home claudica, capitula o el que és el mateix,... es casa com un venciment a la vista.

(Ha trucat el timbre i Felisa ha travessat l'escena i torna anunciant)

FELISSA
Les senyoretes Palmira i "Lupe".

PALMIRA
Que passin.

LUPE
Déu els guardi.

PALMIRA
Bon dia tinguin.

ELADI
Hola, “pimpollos”; passeu!. Passeu i seieu.

LUPE
Ja ens dispensaran, però tenim tard.

PALMIRA
Solament havem pujat per a cercar a la Carolina i la Diana.

LUPE
Ens esperen al tennis. Tenim un desafio.

PALMIRA
Nosaltres dues contra el matrimoni Pujals.

ELADI
Us tocarà perdre.

PALMIRA
Si fos a cops de punys, té raó.

ELADI
Quina parella! Entre els dos se'n deuen anar a fer a la ratlla dels cent noranta quilos.

LUPE
Cal tenir en compte que el tennis no és com la boxa.
PALMIRA
Al tennis no es cotitza el pes fort.

CAMILA
Espereu que vaig a avisar a Diana.

ELADI
Sí perquè el que és Carolina ja és al camp, fa una estona.

LUPE
Ah, ja ha sortit?

ELADI
Sí i per cert que no sabem amb qui hi ha anat, oi Camila?

CAMILA
No, no.

PALMIRA
Prou que ens ho figurem nosaltres, veritat Lupe?

LUPE
I tant si ens ho figurem!

PALMIRA
Ja ha trobat el seu parió, la Carolina.

CAMILA
No tant no tant.

ELADI
Joc de passatemps. Totes feu igual les noies.

LUPE
Ja ho sentirem a dir. Jo pel que pugui ésser, senyora Camila -i cregui que me n’alegraria- ja em faig el vestit per anar a casament.

CAMILA
Alça Lupe, quins bots!

PALMIRA
Els ha agafat per la tremenda a la Carolina i en Víctor.


LUPE
Res, que d'aquesta feta, la nostra colla es tornarà a reduir.

ELADI
Vaja, com que això és cosa del sexe oposat al meu, ja em permetreu que me entri al despatx.

PALMIRA
Faci, senyor Eladi, faci.

ELADI
Com que fem obres a la torreta del hort, encara no he donat ni un cop d’ull a les meves coses. Vaja, nenes, disfruteu força. (Se'n va).

PALMIRA
Segueixi bé, senyor Eladi.

CAMILA
Diana ha entrat a la seva cambra després d'esmorzar, per a escriure als seus papàs. No sé si estarà arreglada ja, per a sortir.

LUPE
No ens ve de deu minuts, per això, senyora Camila.

PALMIRA
Que no es doni pressa. El tennis, sempre s'espera.

LUPE
I el matrimoni Pujals, es pot dir que no té altra feina.

CAMILA (De dins de la 1ª esquerra)
Diana (entrant) diu que ja ve. Ja la sento. Puix que ja teniu companyia, em dispensareu que tinc la cosidora...

PALMIRA
No estigui per nosaltres; com si no hi fóssim.

LUPE
Res de compliments per nosaltres, senyora Camila.

CAMILA
Amb el vostre permís...


PALMIRA
Ens en anem de seguida, també.

DIANA (De dins)
Ja vinc noies!, ja vinc. (Ara entrant) Al entrar, ja us havia sentit.

PALMIRA
Ja estàs a punt?

DIANA
Només em cal prendre la raqueta.



MÚSICA

DIANA La pista ens espera
el baló es deleix,
prene'm la raqueta
que al puny coseix.

TOTES Ja l'equip contrari
tenim al davant
el cop adversari
anem esquivant.
La raqueta enlaire
la vista amatent
tornem les pilotes
com qui res va fent
De la defensiva
passem a l'atac
quan el joc acaba
hem guanyat el match.
Lleugeres com daines
anem d'aquí allà,
no es cansen els muscles
no es cansa la ma.
El jove que pensi
passar per ardit
al camp davant nostre
quedarà arraulit.



DIANA Que en lluita de tennis
i en lluita d'amor
triomfants sortim sempre
per nostre valor.
Raqueta,
discreta,
amiga lleial,
de glòria,
notòria,
ets tot un cabdal.

TOTES Raqueta
Discreta, etc.

LUPE
Ja saps que hi ha qui ens ha pres la davantera?

PALMIRA
La Carolina se'ns ha tornat una tennista d'empenta.

LUPE
Aviat podrà enfrontar-se amb la campiona d'Espanya.

DIANA
Més s'estimarà enfrontar-se amb en Víctor.

PALMIRA
Qui ho havia de dir!

LUPE
Vegis que no ens senti la senyora Camila.

DIANA
No tingueu por. Està vigilant a la cosidora.

LUPE
Te'n pots avenir, d'aquest festeig?

PALMIRA
A mi, encara que m'ho haguessin jurat, no m'ho hagués cregut mai.

DIANA
Ha canviat de parer, senzillament. De savis és el rectificar. Es veu que a Carolina, els homes, li semblen diferents, segons les èpoques.
LUPE
No hi ha com tenir els ulls fets a tots el colors.

DIANA
Abans, quan era un advocadet a seques, el veia de color gris i ara que ha tret el número ú de la promoció de la Judicatura, el veu de color de rosa.

LUPE
Amb les seves traces i manyes, es pot dir que se l'ha fet ben seu.

PALMIRA
Quina patxoca Carolina fent de Jutgessa!... Per això la cara ja la fa!.

LUPE
Vols callar? Si li posessin l'espasa a una mà i a l'altra les balances, el seu marit, quan el destinin, podria posar el retrat d'ella, a la sala de l'audiència.

PALMIRA
I si de més a més, li posessin un lleó ajupit als peus i la bandera per fons, podria anar a un concurs, per a proveir a l'Estat, d'emblema del règim.

LUPE
El que és d'esvelta ho és.

DIANA
Més esvelta que una palmera.

PALMIRA
Més que un canó d'escopeta.

DIANA
Sigui com sigui, faran una bona parella.

LUPE
Però ell, no digueu, que estaria millor si portés, a tot estrep, el birret i la toga.

PALMIRA
Estupend, tu! A la vida de la llar, enlloc de batí i pijama, la toga li donaria un relleu de divinitat olímpica...

DIANA
Ai que bufó!.. (Totes riuen)


LUPE
Ha de resultar molt distret ésser dona d'un Jutge com Víctor, perquè aquest noi, fa cara de sentir-se Jutge, fins quan es mengi l'escudella.

DIANA
Divertidíssim. Perquè a més, tot el seu posat, és de fer les sentències a casa.

PALMIRA
Les faran a quatre mans.

LUPE
Ja veig la Carolina amb uns feixos de paper de barba i al final de providències, diligències, autos...

PALMIRA
Quina llàstima que no hi posin avions, també, als tràmits de la justícia...

LUPE
Després de RESULTANDO.. i una parrafada. CONSIDERANDO.. una altra parrafada... "Condemanos a fulano de tal, al pago de tantas pesetas"; eh?

DIANA
I les costes?

LUPE
Les costes dius? Ja se les triarà a propòsit les costes. A ben segur, que faran cap a les de Garraf. Tots els estius, a Castelldefels o a Sitges.

PALMIRA
Ja veus, Diana, de què vares fer escarafalls.

LUPE
O sí; fer rosegons d'un pa, com en Víctor...

DIANA
Què hi farem?. A Víctor, sempre me l'he mirat amb els mateixos ulls. Encara que sigui jutge o que el fessin President del Tribunal Suprem, no passa de semblar-me un pastor protestant o un sagristà catòlic.

PALMIRA
O, això era abans. Ha canviat molt, ara.

LUPE
S'ha tornat més bromista que els del Bé Negre.

DIANA
Filles, al principi, fins i tot em creia que haguéssim fet alguna cosa...

PALMIRA
Però la teva cosina ja es va cuidar de fer-te'l avorrir.

DIANA
Si no hagués estat més que ella sola...!

LUPE
Ah, que també la secundaven d'altres en aquest feina...?

DIANA
La tia i l'oncle no paraven de ridiculitzar-lo.

PALMIRA
I ara fan mans i mànegues per veure si el cacen per gendre.

LUPE
Ja veus per on, ara, resultareu cosinets amb Víctor.

DIANA
Sorpreses que ens reserva la vida...

PALMIRA
Apa noies, que els Pujals ja estaran cansats d'esperar-nos, entrenant-se.

LUPE
I tu, com ho tens amb en Pujol?

DIANA
Magnífic. Passat l'estiu, trona avall pel canònic i al pilar de ca la ciutat pel civil... i si no li parés la marxa, ja podria llençar, tot seguit, la raqueta, a les golfes.

PALMIRA
Els homes no se'n veuen l'hora de casar-se...

DIANA
I les dones, pel que pugui ésser, i per que no vingui un desviament, estem més tranquil· les casant-nos.

PALMIRA
I tu, quan Lupe?

LUPE
En Ciurana en totes les cartes, em diu que per allà a la segona Pasqua de l'any que ve...

DIANA
Quin tip d'escriure cartes que et faràs, encara.

LUPE
Ja veieu, quin festeig. Això de les relacions per correspondència, a mi em fa l'efecte que me les tinc amb un fantasma...

PALMIRA
Es clar dona; ja ho diu aquella dita castellana: "Relaciones por correo? Que mal te veo!"

DIANA
Ja et ve a veure sovint per això.

LUPE
Es la manera de rescabalar-nos de l'absència...

PALMIRA
Jo soc l'única vagant de la colla. Ves si podria sortir-me'n un, amb una mica “d'enxufe”... No tinc moltes pretensions... no! (Riuen)

LUPE
Au, anem que sinó, perdrem els contrincants...

PALMIRA
Ai, la senyora Pujals ens esgarraparà!

LUPE
No volíem seure i si ens descuidem, de poc que arreglem Espanya.

PALMIRA
No senyora. Digues-ho clar. De poc que donem lloc a que Víctor i Carolina hagin sentit uns xiulets, a les orelles, com si a la seva vora, xiulés una locomotora.

DIANA
Es la vida, Palmira; mig món viu criticant a l'altra meitat.

LUPE
Au, fem via.
DIANA
Passeu.

(Marxen les tres noies por la porta del fons)

(Felisa surt per la porta per la qual havia sortit Senyora Camila, portant un cove de roba que durà a la porta de l'altra banda).

FELISA
Si la fessin venir cada setmana, a la cosidora, no s'amuntegaria tant la roba; però la senyora, per tal d'estalviar -perquè és més rata que les que corren pel celler- només la lloga cada quinze dies. I que la fa trescar, perquè no li treu la vista del damunt. (Truquen) Bo! Ara truquen. Vaig a desar aquest cove, primer.

(En efecte, se'n va i torna, de seguida, per a desaparèixer pel fons, tornant acompanyada del Senyor Lluís.)

LLUIS
Hola noia! On és ma germana, eh? i mon cunyat, per on volta? digues; i la neboda...?

FELISA (Pinturera)
Ai senyor Lluís, si m'ho pregunta tot a l'hora, no farem res.

LLUIS
Vinga, afanya't que els he de veure! (Cridant) Carolina, apa, surt.

FELISA
No hi és la senyoreta, senyor Lluís. Ja fa més d'una hora que és al tennis.

LLUIS
Si tennis, eh? Es clar, al tennis!... A fer el sal i ous, és.

FELISA
Que no s'ho vol creure? Li dic la veritat.

LLUIS
Si dona, belluga't. No veus que estic nerviós? Crida'ls. Ajuda'm, va. Eladi!.. Camila!...

FELISA
És al despatx el senyor.


LLUIS
Que surti. Primer soc jo que el despatx. El despatx!...

FELISA (Cridant a la porta per on havia sortit Eladi)
Senyor Eladi!

ELADI (De dins)
Ja va!

LLUIS (Passejant-se nerviós)
Quins fums! De qualsevol cosa en diuen despatx! Per a seure's a llegir el diari... Me'n vaig al despatx!... Cursis, pedants!...

FELISA
(Marxant per la porta de la galeria per la qual havia sortit Camila)
Senyora Camila!... (Se'n va)

ELADI (Sortint)
Que hi ha? (Sobtat al trobar-se amb son cunyat) Hola, que ets tu!

LLUIS
Sí, jo.

ELADI
D'on surts?

LLUIS
D'on surto, no ho sé ben bé; però on entro, sí.

ELADI
Ui, que vens llimat, noi. Seu, seu...

LLUIS
No sé si podré. Els nervis em boten!...

CAMILA
I ara, en Lluís?

LLUIS
Sí mare “favassa”; mare tranquil·la i confiada, soc jo, si, jo!

CAMILA
Què passa?

LLUIS
Vinc indignat, encès per la ira... Més que tot això: vinc empès per la veu del prestigi de la nostra casa "solariega", per aquest prestigi que la vostra filla fa anar per aquests móns de Déu, com si fos una pilota de tennis...

ELADI
Que t'empatolles?

CAMILA
Vés, beneit!

LLUIS
Ah, mare tranquil· la i confiada!...

CAMILA
Fes el favor de no motejar-me més; comediant!.

ELADI
Vinga, vinga; no facis més el poca-solta, que no estem per brocs.

LLUIS
Encara no capiu el perquè de la meva presència en aquesta casa? No compreneu a què he vingut?

ELADI
Si no t'expliques...

LLUIS
Doncs vinc a protestar.

CAMILA
I com es fa això, cridant?

LLUIS
Fent sentir la veu de la indignació, la veu de l'enrojolament....



MÚSICA


LLUIS Jo que sóc de casa,
el cap principal
i de la família,
el representant:
com a home d'ordre, inflat de moral,
vetllo a tothora,
per petits i grans.

ELADI Què vens a explicar-nos?

CAMILA Què ens vens a contar?

LLUIS Vinc que tot jo cremo,
vinc tot esmolat.
I quatre de fresques
me n'heu d'escoltar,
perquè ets ma germana
perquè ets mon cunyat.
Vull toca-us la corda, amb gemecs i planys,
del que s'anomena
sensibilitat.
I amb temps advertir-vos,
si en voleu fer cas,
que els pares que baden
ja han caigut de cap.

ELADI No sé de què parles.

CAMILA No sé de què va.

LLUIS Ja ho sabreu ben prompte,
si feu de babaus;
puix mentre uns dormen,
altres van vetllant,
i quan es desperten,
tranquils i fiats,
es queden de pedra
i amb un pam de nas.

ELADI Tu en tot veus muntanyes...

LLUIS Jo veig el camp ras

CAMILA Tot t'apar fantasmes...

LLUIS I a tu angelets blancs...
Ja he complert mon deure
no us vull replicar
si us passa per casa.
me'n rento les mans.

ELADI
I bé; què passa?

LLUIS
Ni sé per on començar!...

ELADI
Pots comptar la importància que deu tenir...

CAMILA
Au, au; que es fa tard i m'espera la cosidora.

LLUIS (De sobte)
On és la Carolina?

CAMILA
Què li vols?

LLUIS
Us pregunto, on és?

CAMILA
Ai, ai; al tennis!

LLUIS
Us en hauríeu de donar vergonya!

ELADI
De què vagi a jugar al tennis, ens havem d'avergonyir?

LLUIS
De que jugui al tennis, no; però de que jugui a fer de Greta Garbo, sí.

ELADI
Què estàs dient?


LLUIS
De vampiressa, sí; de Greta Garbo, us torno a dir. Es pot tenir ganes de casar una filla, però no tant.

CAMILA
Veuríem que faries tu, si tinguessis alguna filla casadora...

LLUIS
Si això com tinc dos xicots, tingués dues noies, us asseguro, que com a pare, donaria facilitats per que algun jove s'enamorés d'elles...

CAMILA
I doncs, a què bé...?

LLUIS
Però que no us feu càrrec que tot el poble se n’adona del que fan, Carolina i Víctor? Mossèn Francesc, ara, m'ho relatava. Varen començar els dos, per fer Carolina una novena amb l'estaquirot al costat. Després en varen fer d'altres de seguides i, avui, el novenari s'ha tornat un dietari...

CAMILA
I que no ho fan amb devoció?

LLUIS
A dintre missa, encara pot passar...

ELADI
Doncs, de què et queixes?

LLUIS
No m'interrompis, que no hi tens gràcia a fer de Pérez Madrigal. Com us deia, a dintre missa no hi ha gaire que dir, però així que arriben al cancell d'entrada, ja semblen dos cadells... Aquí no hi ha pudor ni "recato". Això és un "baldó" un... vilipendi, un "desdoro", un estigma. Fan anar més les mans que la llengua, fan pantomima; i tant com les mans -que fins pel carrer no se les desempalleguen- fan anar la part anterior de la boca, vulgo llavis. Bé, vull dir que sense tenir bec fan com els coloms, ja m’enteneu.

CAMILA
O!

LLUIS
Aquest noi, Carolina no l'ha guanyat pas per allò dels sentiments nobles i purs, per l’espiritualitat, la tendresa amorosida i tot aquell reguitzell de metàfores que anomenen els poetes i mig poetes. Aquí només ha imperat l'instint de la matèria, la carn, la massa de la carn, com si l'amor fos una cosa tan baixa, que podés comparar-se en fer el "mandongo".

CAMILA
Això són embusteries, perquè li tenen ràbia a Carolina.

ELADI
Ben net que sí. Un pa de gelosia, perquè farà molta sort.

LLUIS
Jo protesto de que la deixeu anar com un gos sense amo. Carolina no és una noia de sa casa, és un pendó. A veure si t'hi deixava anar a tu, la mare.

ELADI
Han canviat, els temps.

LLUIS
Tu per festejar, recorda-te'n Eladi: a casa i la mare al vostre costat i... ull viu!

CAMILA
Nosaltres tenim més confiança. La Carolina pot anar sola

ELADI
Ja sabem que no ens ha de dur cap afront.

LLUIS
Encara em faríeu explotar. Vosaltres que haveu bescantat a les minyones que se'n van pels marges, amb el promès...

CAMILA
No comparis, Lluís, no comparis...

LLUIS
Es clar. La vostra filla és una mena de bloc de marbre.

ELADI
Tu l'has agafada de cap d'esquila a Carolina.

CAMILA
I què entens que dir d'ella, a veure?

ELADI
Això mateix, concreta.

LLUIS
Tot el que us he dit i la darrera aulesa que se li ha descobert.

CAMILA
On?

LLUIS
Aquí, a casa vostra mateix.

ELADI
Si aquí no hi entra mai Víctor.

LLUIS
A les escales. Es coneix que quan tornen dels seus passeigs, es donen cita, a una hora convinguda i quan Víctor puja a dalt al segon pis, a casa del Samuel, que des de fa una temporada que sempre hi és clavat, surt ella, tan a la negligé, que... vaja!

ELADI
Això és una infàmia!.

CAMILA
Doncs jo no m'hi he fixat mai.

LLUIS
I què t'has de fixar tu? si vius entaforada entre aquestes quatre parets. Ja s'hi fixen més les mainaderes, que els espien; i quan el veuen entrar per la porta del carrer, sembla una processó de quitxalla. Vaja que ja podria anar a fer "vodevil" amb en Santpere o revista amb Cèlia Gámez.

CAMILA
No pot ésser.

ELADI
T'han entabanat.

LLUIS
Us dic que sí. I allò, diuen que és el final d'una pel·lícula picaresca. Abraçades, estretes de mà i... dóna-me’n i pren-te’n, en una paraula! I això és un "bochorno". Tota l'escala està esgarrifada: Les esposes s'escamen, les mares s'irriten, les avies protesten... I la indignació s’ha propagat de tal manera, entre tots els estadants, que algun dia, vindran fent escamot, a cantar-vos-en quatre de fresques.


ELADI
I què vols que fem?

LLUIS
Casar-los!

ELADI
Si encara no ens l'ha demanada.

LLUIS
No us la demana pas per fer el que us dic. Doncs plantar-li el resto. Dir-li que s'ha d'estar a les resultes, a les verdes i a les madures. A casar-se i llavors, serà ben seva.

ELADI
Jo ja em penso que ens el farem nostre.

LLUIS
I no pot ser pas de ningú més aquest noi, perquè està mes enganxat que el ciment asland.

CAMILA
Tingues confiança amb Carolina.

LLUIS
Ja n'hi tinc. Però el que vull es que, després d'estar a la defensiva i de deixar-se.. atacar, que li posi condicions per un armistici. Soc home de legalitat jo, ja ho sabeu. A casar-se, a casar-se!

ELADI
Estiguis tranquil, Lluís, jo et prometo que avui s'acabarà això.

LLUIS
Una de dos: O acabar-ho o trenco el parentiu amb vosaltres. Trieu! Ella pot obrar al seu lliure "albedrío", si senyor, no ho discuteixo per bé que ha de tenir en compte, que el meu cognom, el porta ella com a segon i encara que sigui segon, el llot també hi arriba.. Barajo!... Barajo!... No tolero un amor amb "mancilla". L'honor escarnit, el nostre "abolengo" arran de terra com els cucs... No puc consentir que es torbi el repòs dels nostres gloriosos avantpassats...

CAMILA
Vés, carrincló, que sempre seràs el mateix.

ELADI
Ves, Ves, cap de trons.

LLUIS
Barajo! Barajo! O legalitat, que vol dir casament amb conllevància, o ruptura de parentiu... Ara, que he protestat! Trieu. "Desdoros", no. Apa, reflexioneu. Barajo! Barajo!

(Marxa, decidit, per la porta del fons. El matrimoni es mira i tornen a mirar per on ha desaparegut el Senyor Lluís)

CAMILA
Ja l'has sentit...

ELADI
Carnestoltes o no, no deixa d'haver-hi un fons de raó, en les seves queixes.

CAMILA
I amb tot això, nosaltres no podem fer res.

ELADI
Quan vingui Carolina del tennis, li havem de dir que cal forçar la màquina. Aquest noi fóra capaç de mantenir aquesta situació, indefinidament. Que l'encari cap a mi. Ja veuràs jo, si el descalçaré...

CAMILA
Ai filles! fins que una no les té casades, si en donen de mals de cap.

ELADI
I menys mal quan es pot cantar victòria encara, que nosaltres, la cantarem. Vaja si la cantarem!

CAMILA (Aixecant-se)
Déu t'escolti!

ELADI
On vas?

CAMILA
A la galeria; a veure que fa la cosidora.

ELADI
També vinc jo a la galeria. A veure si tot contemplant el riu i l'horta, em ve un pla de combat... Una o altra me n'he d'empescar jo per acabar aquest flirteig en bé i gràcia de Déu. (Mutis els dos)

(Se sent el timbre. FELISA travessa l'escena i entra amb CAROLINA I VICTOR. Aquest, amb pantalons blancs i americana blau marí. Carolina amb jersei blanc. El dos porten la corresponent raqueta a la mà)

CAROLINA
No els diguis res al papàs, encara.

FELISA
Com vostè vulgui senyoreta.

CAROLINA
Pots retirar-te. (Marxa Felisa)



MÚSICA

VICTOR Llegeixo jo en ta mirada
interrogant,
l'enigma de que ara em trobi
al teu davant.
Dels teus pares, que en mi fien,
en tems el reny,
i al veure'm en ta morada,
mostres desdeny.
Si en aquest jorn d'avui dia
res no passés,
seguiria essent d'incògnit
el teu promès.
Però, la vida intricada
plena d'afanys
ens reserva grans sorpreses,
al curs dels anys.

CAROLINA Són un conhort les paraules
d'amor serè;
Vols que no ho siguin les teves
si tens ma fe?
Ovita a flor dels teus llavis
els mots sincers,
com la fontana que brolla
d'entre roquers.
Aigües que filtren les penyes
fines com vel,
paraules que són de l'ànima
una brillantor d'estel.
Al darrera de tot rostre
com d'infantó,
no crec que pugui amagar-s'hi
la traïció.
Per tot això, confiada,
jo vull seguir,
escoltant tes galanies
de Serafí.

VICTOR Així et desitjo,
així jo et vull
l’horitzó lliure
de tot escull.

CAROLINA Clar em manifesto
i ho dic ben alt
perquè t'estimo
i et crec lleial.

VICTOR Doncs en mi fia.

CAROLINA De nit i dia.

VICTOR Jo serè teu.

CAROLINA Dintre de breu?

VICTOR Serva memòria
Del que t’he dit.

CAROLINA Que els fets confirmin
el teu delit.

CAROLINA (A Víctor)
Suposo, ara que ja som a casa i que estem sols, que em diràs el perquè del teu afany en voler-me acompanyar fins aquí.

VICTOR
T’estranya?

CAROLINA
Sí, francament.
VICTOR
Doncs no deuria dir-t'ho.

CAROLINA
Va d'endevinalla?

VICTOR
A una xicota tan perspicaç com tu, han de sobrar-li tota mena d’explicacions.

CAROLINA
Que hi faràs, si des de que em galanteges, em torno....?

VICTOR
Més maca? (L'abraça; ella l'esquiva, discretament)

CAROLINA
Coneixement, Víctor, que poden sortí...

VICTOR
No t'apuris, que Cupido vetlla pel nostre amor... Digues, em volies dir que et tornes mes maca?

CAROLINA
No, això si que no; per que no n'he estat mai; et volia dir que em torno... tonta.

VICTOR
Perquè jo t'estimo?

CAROLINA
Perquè jo, que en ma vida no m'havia preocupat per cap home i menys, prendre-me’ls en serio, ara...

VICTOR
Què... digues!

CAROLINA
Passo moltes estones cavil· losa, pensant en els nostres amors.

VICTOR
Cavil· losa, només? Doncs jo em trobo molt més transformat. Des de que he tingut la sort d’ajuntar els nostres cors i les nostres raquetes, em sento intoxicat.

CAROLINA
Per Déu Víctor! és que jo soc una cocaïna sense donar-me'n compte?
VICTOR
M'has intoxicat la predisposició que tenia al dret civil i al codi penal.

CAROLINA
Doncs, fill meu, no val a dormir.

VICTOR
En canvi, m'has desvetllat altres facultats que no havia fet servir, en ma vida.

CAROLINA
A vaja; així soc un narcòtic i un excitant, a la vegada?



MÚSICA


VICTOR
Tot ho ets, per a mi. El far que il· lumines, l'aire que respiro; l'aliment, supletori del pa, que fa viure... el meu demà, l'esperança, l'estímul...

CAROLINA
Quantes coses!

VICTOR
Sí, Carolina, sí; que jo abans era com una mena de seminarista, apocat, vergonyós, tímid...

CAROLINA
I ara, t'ha marxat la timidesa.. ja ho sé ja.

VICTOR
Ara, m'he fet home. Ja no soc l'etern estudiant, vigilat estretament pels pares i les ties de Barcelona. Ja no soc l'etern adolescent, que sospirava a soles...

CAROLINA
Sospires amb mi...

VICTOR
Visc la vida, amb tu, que ara veig lluminosa i enriolada, com si em prometés un ventall de dolçors, a través del teus ulls que conforten i del teu encís de dona, que m'atrau; com la mar atrau als rius...


CAROLINA
Tot això, soc per tu?

VICTOR
Ho ets tot. Del no-res, d'una trista ànima en pena, n'has fet un home, que ni menys s'havia donat compte que ho era...

CAROLINA
Ja et comprenc. Vols dir que soc el teu passatemps.

VICTOR
No ets cap joguina per mi, Carolina.

CAROLINA
Doncs, ho sembla; car als ulls dels papàs i de les amigues, no soc res més que el què t'he dit: una xicota que serveix de passatemps, a un jove capriciós, que no té ocupació en què passar les hores.

VICTOR
Desconfies del meu amor?

CAROLINA
No es que en desconfiï, puix si així fos, ja comprendràs que no arrossegaria els perills d'ésser bescantada per boca de tot el poble..

VICTOR
I jo sé apreciar, en el seu just valor, la teva despreocupació, als crits de l'enveja...

CAROLINA
No obstant, els papàs, pels teus llavis, res no saben, encara, del teus propòsits...

VICTOR
Es veritat.

CAROLINA
I avui, ja ho has vist. Les mainaderes han començat a seguir-nos, tot cantant unes cançons, que no em posen en una situació molt airosa..

VICTOR
Ja les he sentides, ja; parlaven del replà de l'escala, en aquelles cobles. Per això, m'he atrevit a pujar...


MÚSICA


CAROLINA
Per a parlar amb els papàs?

VICTOR
De moment.. per a parlar amb tu.

CAROLINA
Amb mi. I què pots dir-me?

VICTOR
Per de prompte que t'estimo, que et vull, que et desitjo, que per tu m'afrontaria amb un goril· la, amb un hipopòtam...

CAROLINA
Si això ja m'ho has dit més de cent vegades...

VICTOR
I t'ho repetiria més de mil, perquè es veritat.

CAROLINA
I què vols dir-me més, Víctor? M'esglaies amb la teva passivitat... Intentes, tal vegada, rompre les nostres relacions?

VICTOR
No et torturis, ni t'enfilis endebades. Ja saps que un jutge de primera instància com jo i enamorat per afegidura, encara que no en faci la cara, al menys, ha de fer-ne els fets.

CAROLINA
I bé... que? Parla, cuita.

VICTOR
Tan a corre-cuita com vulguis, t'ho diré... per més que no sé com dir-t'ho... (Gratant-se els cabells i ronsejant; de sobte es determina i l'hi diu de pressa)... D'aquí un mes, marxo d'aquí.

CAROLINA (Alarmada)
Per no tornar?


VICTOR
Naturalment. Acaben de destinar-me. Adés he rebut un despatx telegràfic, assabentant-me que, avui, ha sortit el meu nomenament, a la Gaseta.

CAROLINA (Transposada)
O!... o!...

VICTOR
Carolina, tingues seny i no et facis venir cap basca, perquè estic sol.

CAROLINA
I on vas?

VICTOR
Lluny, molt lluny; prop de Portugal. A "Verdillo de los Llanos".

CAROLINA
I has vingut a acomiadar-te, eh? Perquè no m'ho has dit tot seguit?

VICTOR
Que no tinc dret a donar-te una sorpresa?

CAROLINA
Sí; digues... què?

VICTOR
Ja no cal que digui res més jo; ara, ets tu la que has de dir.

CAROLINA
Jo?

VICTOR
Es clar. Bé has de dir-me si hi vindràs a gust, amb mi, cap aquelles terres dels "Charros", on el cel, per la seva proximitat, és tan blau com el de Portugal i on, entre amors, exerciré el meu august ministeri de fer justícia...

CAROLINA
Víctor!

VICTOR
I havent de pensar en tot; allí potser no podrem jugar al tennis Carolina perquè el jutge, i més si és casat, no diu que jugui al tennis; però, mira't, no ens en mancaran de jocs, per això, gaudint d'una eterna lluna de mel.

CAROLINA
Quina felicitat, Víctor!

VICTOR
Jo no m'he casat mai, encara; de manera que no sé com es manega. De totes maneres, em penso que és més fàcil fer els preparatius per a dir "sí pare" que no pas traure, amb tota ressonància, unes oposicions a la Judicatura, què et sembla a tu?...

CAROLINA
Que ha de semblar-me? que estic encisada, que soc la dona més feliç de la terra... i tu?

VICTOR
Molt feliç, també, més que tu, segurament; però, també, molt amoïnat.

CAROLINA
Amoïnat?

VICTOR
Tu diràs. Molt, que ho estic. Ara, he d'anar a cal sastre, de pressa i corrents; a cal Rector, al jutjat municipal; a l'impremta, a fer targetons participant el casament; escriure cartes; obrir paquets amb regals dels amics; encaixades a tort i a dret.. Mare de Deu quanta feina!

CAROLINA
I que no la faràs ben a gust?

VICTOR
Tot el que vulguis; si bé són hores que em privaran d'estar a teu costat.

CAROLINA
No, perquè jo et faré de secretària.

VICTOR
Respiro. Doncs mans a l'obra. Veus? encara em descuidava la feina principal.

CAROLINA
Quina?

VICTOR
Demanar-te a ton pare. O, i no m'he preparat cap discurs, perquè aquestes coses -jo no ho sé- em penso que s'han de revestir de certa majestuositat.


CAROLINA
Ca, home; fes-ho amb tota senzillesa.

VICTOR
A la "pata la llana" vols dir, no? Doncs vinga, som-hi; crida'ls i avancem feina.

CAROLINA
Quina sorpresa, pobres papàs.

VICTOR
(Arreglant-se la corbata, botonant-se l'americana i estirant el punys de la camisa)
Au, que jo ja estic amb "pose".

CAROLINA
Papà!... Mamà!...

ELADI
(Tornant per la mateixa porta per la qual havia desaparegut)
Què hi ha? ja has tornat?

CAROLINA
Mirin, en Víctor crec que els vol dir quatre paraules.

VICTOR
Això mateix, quatre.. o mitja dotzena... no ve d'un parell. (Allargant-los la mà). Que tal senyor Eladi? i vostè, senyora Camila?

CAMILA
Bé.

VICTOR
Molt bé, gràcies.

CAMILA
Segui, segui.

VICTOR
O no calen gaires preparatius. Aviat estarem entesos.

ELADI
Val més així.



VICTOR
Senyor Eladi i vostè també, senyora: els prego que m'escoltin bé, perquè em proposo ésser molt lacònic... ejem, ejem!... Tenen inconvenient, en que jo, abans d'un mes, sigui el seu gendre?

ELADI
Eh?

CAMILA
Com ha dit, Víctor?

VICTOR
No m'han entès; ja ho veig que ha estat un exabrupte. Com un dispar a cremar roba... ho diré d'una altra manera.

ELADI
Sí... sí...

CAMILA
Digui, digui....

VICTOR
Estan disposats, a tenir un fill polític... sense dedicar-se a la política?

CAMILA
Nosaltres?

EMILI
Què diu, home?

VICTOR
Au cuitin, cuitin, que tenim molta feina; veritat Carolina?

CAROLINA
Molta.

ELADI
Quina pregunta! és clar que ho volem.

CAMILA
I la seva mamà?



VICTOR
La mamà, vindrà à la nit, més que per a parlar amb vostès -puix no ha de donar-los cap sorpresa- per a fer callar a la gent, que enraona...

CAMILA
Ben dit, Víctor.

VICTOR
Senyora Camila, una pregunteta... Ja té a punt la roba de Carolina?

CAMILA
Això rai... no s'hi amoïni...

VICTOR
Es que d'aquí a tres setmanes, l'han de facturar.

ELADI
Ja té plaça?

VICTOR
Un poble molt bonic... al menys bonic a les orelles, "Verdillo de los Llanos".

CAROLINA
Prop de Portugal.

CAMILA
Tan lluny!

VICTOR
Amb el tren, tot és a prop. Quan hi siguem, ja veuran com no triguen a visitar-nos.

CAMILA
Carolina.

CAROLINA
Mamà!

CAMILA
Estàs contenta, filla?

CAROLINA
Si mamà, molt.


CAMILA
Jo també. (S'abracen)



MÚSICA

ELADI (Mig quequejant)
Víctor... estic emocionat, verament... commogut. Em considero honradíssim per aquest honor... em sento orgullós per... per...

CAROLINA
Papà, no ho faci gaire llarg, perquè s'entrebancaria.

ELADI
Que diantre, tens raó!... La meva resposta és aquesta: Una abraçada, Víctor i rep-la ben llarga i ben paternal.

VICTOR
I ben forta, senyor Eladi. (S'abracen, picant-se fort, a l'esquena)

(Entra el Sr. Lluís i els sorprèn abraçats als quatre)

LLUIS
Molt bé; magnífic.

CAROLINA
L'oncle!

LLUIS
Vaja un quadre! Si portés la màquina de retratar, en treia una instantània.

VICTOR
Arriba a punt, senyor Lluís.

LLUIS
Ja us he vist passar des de darrera dels vidres de la botiga. I en aquest moments, acabo de veure el més interessant!

ELADI
Ho endevines?


LLUIS
Home, això es l'abraçada de Vergara per duplicat. Es tot un poema. Això es l'entrada d’aquests dos colomins al senderol de la felicitat.

(Entren pel fons Diana, Lupe, Felisa, Pujol i Ciurana)

DIANA
Ja em arribat!

LUPE
Ja som aquí!

PALMIRA
No fem pas nosa?

CIURANA
Bon dia.

PUJOL
Som inoportuns?

ELADI
Entreu tothom.

LLUIS
Endavant, joves, endavant!

LUPE
Hola Carolina!

PUJOL
Bon dia, Víctor.

VICTOR
Caram en Pujol i en Ciurana per aquí!

PUJOL
Ens hem trobat a la pista.

CIURANA
Sembla que ens hem donat cita per a una reunió.

VICTOR
Arribeu a punt per a un "lonx" que van a servir-nos de seguida.
LUPE
En celebració de què?

VICTOR
Vostè mateix, senyor Eladi

ELADI
Ah! jo? doncs, vinga, jovencells i jovencelles, vull dir... damisel· les: D'aquí a pocs moments celebrarem la proclamació de Carolina i Víctor com campions de tennis i campions del matrimoni.

LLUIS
He dicho!

TOTS
Molt bé! Bravo! Visca! Enhorabona! Enhorabona!.

PALMIRA
Visca l'amor!... Visca la raqueta!...

TOTS
Visca!...



TELÓ



















La parella més bufona
que tenim a la ciutat
la veureu a totes hores.
als matins i cap al tard
com se'n van a lluir el tipus
contents i donant-se el braç
tant per fer una novena
com per dir-se mots galants.

El nom d'ella es Carolina
Víctor li diuen a ell.
ella sembla una joguina
el promès sembla un cadell.
talment sembla quan festegen
que no se'ls mira ningú
i es transporten amb deliri
a Montsec o al Gurugú.

L'altre dia una beata
se'ls estava reparant,
i una mare de família
també s'hi va ensopegar,
un geperut que passava
ho volgué tafanejar...
i van sentir un sospir fondo...
que va espantar al veïnat.

Que els casin de pressa
que triguin ben poc
que si esperen massa
s’hi pot calar foc.

Cert mati una minyona
que acaba d’escombrar
els va trobar a l’escala
festejant a mig replà.
Com devia ésser la cosa
que devia allí passar
que tot fent-ne
cap al munt varen fer cap.


































































L'AMOR AMB RAQUETA

COMÈDIA EN UN ACTE

MÚSICA DEL MESTRE SIMEÓ JOU



















BALAGUER 1 ABRIL DE 1933