Venint del front - drama en dos actes - 1.936

VENINT DEL FRONT

DRAMA EN DOS ACTES

OCTUBRE DE 1.936

PERSONATGES

ENRIQUETA 20 ANYS.

AURELI 23 "

MANELET 23 "

AMBRÓS 60 "

CISÒ 22 "

TOMAS 60 "

L'acció a Vallclara, vila agrícola que es suposa a la Catalunya occidental.

ACTE PRIMER

Sala modesta a casa d'Ambrós. Porta al fons, que se suposa va al carrer. Altra porta, amb un reng de graons a l'esquerra, que va a les cambres de dalt. A la lateral esquerra altra porta que va a la cuina i al davant, un balcó, que dóna al carrer. Tot net i endreçat.

Al aixecar-se el teló, l'escena està sola. Compareix, a la poca estona, Ambrós, mig esbufegant i crida:

AMBRÓS

Enriqueta!... Enriqueta!...

ENRIQUETA (Sortint de la cuina amb davantal)

Què passa, pare? M'heu espantat tota!

AMBRÓS

Què, què passa? Calla dona, que amb prou feines si puc dir piu!

ENRIQUETA

Seieu, seieu!

AMBRÓS

Que seure ni que defalliment! No estic pas cansat, vatualisto!

ENRIQUETA

Com no, si esteu esbufegant!

AMBRÓS

Vaja nova que et porto, filla!

ENRIQUETA

No em feu frisar més... digueu d'una vegada!

AMBRÓS

Ja diré, dona, ja diré! No veus que vinc com si la pell se m'hagués esquifit i no cabés a dintre? Deixa'm agafar la revinguda, de primer!... Saps el teu germà?

ENRIQUETA

Què, està ferit potser, pobre Cisó!?

AMBRÓS

Més valent que un toro i més fort que una roca. Avui, sens falta, el tindrem entre nosaltres.

ENRIQUETA

Ve amb permís?

AMBRÓS

Vaja! una setmana. Ara m'ho deien al Comitè. El Cap de la columna ha distingit als més valents de cada centúria i els deixen anar a casa a passar uns quants dies... En Cisó ha estat dels afavorits...

ENRIQUETA

Quina alegria!

AMBRÓS

Es coneix que ton germà, noia, és un xicot decidit, d'aquells que no els espanten bultos: que s'ha d'anar d’escaramussa?, ell! Que s'ha de dur un comboi?, ell! Que s'ha de prendre una trinxera?....

ENRIQUETA

I quan arriba, quan arriba?

AMBRÓS

De seguida... ara!... Què sé jo!... Potser dintre de mitja hora, ja el tindrem aquí.

ENRIQUETA

I com va, com va, per allà, pare?

AMBRÓS

De reprimera. Avancem que és un primor. No reculem mai... sempre endavant!... Cop d'internacional i... apa, minyons, que ja són nostres!... pim!... pam!... "feixistes", de panxa enlaire!...

ENRIQUETA

Que no ho heu dit al Manelet?

AMBRÓS

Al teu xicot vols que no l'hi hagi dit el primer del poble? A ell i a tothom que trobava, ho he dit... i amb quatre gambades, aquí em tens, a donar-te aquesta alegria.

ENRIQUETA

Pobre Cisó, ja feia dos mesos que no l’havíem vist.

AMBRÓS

Dos mesos que semblen dos anys. Però, ara, el veurem i en celebració, s'ha de vessar tot avui. Ja cal que facis un dinar de festa major...

ENRIQUETA

Tenim de tot...

AMBRÓS

Que no hi planyis res. Si pot ésser un cap d'aviram, millor.

ENRIQUETA

Deixeu-ho per mi. I encetarem la ratafia.

AMBRÓS

I confitura per postres.

ENRIQUETA

Què contenta que estic!... Tornar a veure en Cisó, després de tants focs i d'haver sentit xiular tantes bales.

AMBRÓS

Amb ell les bales no hi poden res... Està ben vacunat de cap a peus...

ENRIQUETA

No ha tingut mai ni una rascadeta...

AMBRÓS

I això que fins ha entrat dues o tres vegades al cos-a-cos. Però, en Cisó en sap de manejar la baioneta. Pots comptar que a aquells murris, els deu fer anar enlaire, igual que si tirés palla amb la forca, quan batem a l'era.

(Per la porta del carrer compareix Manelet, minyó bastant fatxendós)

MANELET

Salut!

AMBRÓS

Hola, Manelet!

ENRIQUETA

Què et sembla en Cisó?

MANELET

Bé. Ja ho sabia que ens faria quedar bé. L'enveja que li tinc!... Jo, la veritat, sinó fos per la mare i per l'Enriqueta, ja faria dies que hi fóra, al front.

AMBRÓS

I tots hi hauríem d'anar, vatuarredell! A veure si d'una vegada, el foradàvem com un porgador; aquest ditxós front...

ENRIQUETA (rient)

Fins vós, pare?

AMBRÓS

Es un dir, Enriqueta. Ah, si tingués l'agilitat dels vint-i-cinc anys!...

MANELET

I no tinguéssiu el dolor, s'ha de dir tot, Ambrós!

AMBRÓS

Ja n'hauria pelat dues dotzenes jo sol, de facciosos... Però, ara fillet... no hi puc pensar! Quan s'hauria de córrer, o bé em vindria el panteix o les cames em farien figa... Desenganyem-nos: els trastos vells, al quarto dels mals endreços...

MANELET

De més, Ambrós, que si tots anàvem al front, qui faria rodar tot el d'aquí?

AMBRÓS

Veus? En això potser que tinguis raó. Uns o altres se n'han de cuidar de que no manqui res, tan als que es baten, com als que ens quedem a casa...

MANELET

I si allí fan la guerra, s'ha de dir tot: nosaltres, a la reraguarda, anem fent la revolució. Que consti!.

AMBRÓS

Endevinada. I que aquesta, fa de més bon fer. No és tot ú heure-se-les amb els que s'hi tornen, com passa per allà a les avançades, que heure-se-les amb els que s'agafen a casa, talment com pollets neulats... Fet i fet, és millor fer de milicià rondador de carrers que no pas de combatent a la línia de foc...

MANELET

Jo no ho faig per por, eh, Ambrós?

AMBRÓS

Fuig, home... tu, por?

MANELET

Es que n'hi han què ho fan córrer. Mireu, ahir, de poc que no faig agafar un facciós, per haver-se'n anat de la llengua.

ENRIQUETA

A qui, a qui?

MANELET

En Quirze, el carnisser.

AMBRÓS

I què deia?

MANELET

Què voleu què digués? Ells el què voldrien, que tots ens hi anéssim i quan fóssim fóra, poder aixecar-se ben tranquil· lament...

AMBRÓS

Aixecar-se d'on? De dormir? Però que voleu dir que encara en corre per ací, d'aquest bestiar de facciosos?

MANELET

S'embosquen. Més ben dit, s'entelen com els llangardaixos. Són uns "matalas callandu", que si no féssim el cap viu, ai la mare!... A tots ens farien la feina.

AMBRÓS

Ca! Jo compto que n'hem fet un extermini més gros de facciosos, que no pas el rei Herodes d'innocents. M'hi jugaria sis caliquenyos, que, allò que es diu "faixats", que no li manqués ni un bri d'amaniment, no en trobaríem ni un per a remei!

MANELET

Tant se val. Viviu amb aquesta confiança vós. La nostra feina, és vetllar contra els facciosos i si no n'hi han, s'inventen.

AMBRÓS

Res, home, res... Tu ho saps més que jo. Per això ets del Comitè. Ja veureu, jo, me'n vaig a veure què se sap del noi...

ENRIQUETA

Vindreu de seguida a dir-nos-en alguna cosa...

MANELET

Jo també vindré a ca la vila, d'aquí una estona.

AMBRÓS

Festegeu, home, festegeu... que no tot ha d'ésser revolució. En fas un gra massa, tu, Manelet. No dorms ni assossegues. Ara que us vaga, recreeu-vos una mica. Apa, salut! (Marxa per la porta del carrer)

ENRIQUETA

Quina alegria!

MANELET

Més la tindrem quan tornaran vencedors d'una vegada per a sempre.

ENRIQUETA

Guanyaran els nostres?

MANELET

I és clar que guanyarem!

ENRIQUETA

I si perdíem?

MANELET

Si això ho deia un altre, el feia agafar. Perdre! Ni en broma. Que no veus que amb la guerra em perdries a mi i tot?

ENRIQUETA

Sí, sí... Val més no pensar-hi.

MANELET

I un cop s'hagi acabat el soroll, llavors, començarem a viure.

ENRIQUETA

Tant com ho desitjo que s'acabi!

MANELET

Jo faig més que desitjar-ho: em preparo.

ENRIQUETA

No t'entenc.

MANELET

Ets una babaua, Enriqueta. Al dir preparar-me, vull dir que procuro perquè, avui per demà, no ens manqui res...

ENRIQUETA

I què ha de mancar-nos? Som joves, tenim salut i treballant...

MANELET

No n'hi ha prou.. Però, deixem-ho, no cal que m'estengui, perquè no m'entendries... Això són coses d'homes... Veuràs, parlem de la desfilada del diumenge...

ENRIQUETA

Ah, sí... nosaltres ja ho tenim molt avançat.

MANELET

I nosaltres també. Avui, ens han arribat els "correatges". També hi han els vostres...

ENRIQUETA

I també ens caldrà dur pistola?

MANELET

Les milicianes no sou gent armada. Només dureu l'uniforme.

ENRIQUETA

Són molt bonics. Totes vestides de blau i els botons vermells... Les jaquetes són ben mones.

MANELET

Ja veuràs quin joc de tambors i trompetes... N'hi han cinc de cada manera.

ENRIQUETA

Semblarem el "requetè"!

MANELET

Un exèrcit invencible, semblarem.

ENRIQUETA

I les banderes? Ja n'hem enllestides quatre.

MANELET

Ara farem les pancartes.

ENRIQUETA

I perquè és aquesta mena de processó? Què significa?

MANELET

Es una manifestació cívica i de protesta.

ENRIQUETA

I de què protestem?

MANELET

Contra el capitalisme, contra els facciosos i contra el feixisme internacional. Ho ha de veure tot el món que protestem! En farem treure fotografies i les enviarem al diari. No en sabem poc de desfilar nosaltres! Anirem de tres de "fondo"... Primer, les milicianes, ben escalonades de menor a major... Tu seràs la capitana perquè ets la meva xicota...

ENRIQUETA (rient)

Ja veus!

MANELET

Després, el pioners, amb casquet de milicià, gran mocador roig al coll i amb mànegues de camisa.. A continuació, les joventuts, rígides i ben marcials i per fi, els obrers veterans, amb la granota, signe de treball... I darrera de tot, seguit del Comitè, les trompetes i els tambors... Quan calli la bateria, els cors cantaran la Internacional i els altres himnes i, a cada cantonada, un crit i aixecarem el puny enlaire.

ENRIQUETA

I donarem la volta per tot el poble...

MANELET

I quan haurem arribat al davant mateix de ca la vila, ja hi haurà disposat una camioneta guarnida i damunt d'ella, fent de tribuna, els dirigents, farem un discurs. Jo ja el porto aquí dins entatxonat (pel cap) des de fa dies...

ENRIQUETA

I què diràs, què diràs, Manelet?

MANELET

Vindré a dir al jovent, amb bones paraules, que la feina que té en aquesta hora històrica és la d'empunyar les armes i cap al front... Cap home útil no deu quedar-se als pobles... A donar la vida per la causa de la Llibertat!

ENRIQUETA

Mira que potser t'agafaran pel mot i t'hi faran anar a tu, el primer!

MANELET

I com puc anar-hi jo, si he d'estar al Comitè? I no et creguis que sigui per por, no!... Per a engegar trets, serveix tothom.. però, per a fer de membre del Comitè, cal certa preparació, certa capacitat... Soc insubstituïble jo per a fer la revolució a la reraguarda.

ENRIQUETA

I a la tarda farem ball...

MANELET

I naturalment que en farem... No tot ha d'ésser tristesa... La revolució s'ha de fer amb mètode i esbarjo. Si de la revolució en treus l'alegria, semblaria una Quaresma.

ENRIQUETA

I en Cisó també s'hi trobarà!... Que me’n alegro que també hi pugui ésser.

MANELET

I ben afanyat que se'l té el minyó, el descans... Veus? Els del front encara poden reposar una mica, de tant en tant; en cavi, els que fem de milicians a la reraguarda, no podem assossegar ni un moment.

ENRIQUETA

Saps qui n'estarà contenta de veure'l, a en Cisó? La Quimeta del cafè de baix...

MANELET

Si, ja el vaig guipar, que la treia a ballar uns quants diumenges abans d'esclatar la guerra...

ENRIQUETA

Sempre que em troba, em pregunta per mon germà...

MANELET

Llàstima de noia que sigui filla d'un facciós!.

ENRIQUETA

En Jeroni vols dir que és dels altres?

MANELET

Jo els tinc classificats així: els que no són amb nosaltres, els tenim en contra. I mira't, tant és així, que en la reunió del Comitè, que vàrem celebrar anit, no hi mancà, qui va proposar la confiscació de l'hort que té a l’entra al poble... Sort que jo m'hi vaig interposar per la cara d'en Cisó que sinó... Avui, ja hi haurien clavat el rètol: confiscat pel Comitè. Ja veus si és senzill, avui, d'adquirir una finca!... Tres paraules i... llestos! Abans, calia anar a cal notari, que escrivia una hora seguida, pagar el drets del govern i passar la escriptura per la hipoteca. Doncs ara, n'hi ha prou amb que el Comitè digui: això és meu i a penjar-hi el cartellet! No en tenim pocs, no, encara, de cartellets! En vàrem fer dos-cents i ben bé, ens en queda la meitat... Però, vaja! Si això dura, confio que ens haurem quedat curts... Es una delícia: mentre hi havia Ajuntament, tot eren deutes a ca la vila i ara que hi hem entrat nosaltres, els "duros" volten per tot arreu!... Surten de tots els cantons, com els cargols després de la pluja.

(Se sent la veu d'AMBRÓS, que ve per la porta del carrer amb AURELI i CISÓ. Els dos joves vestits de milicians)

AMBRÓS

Pugeu, nois, pugeu.

ENRIQUETA (Anant cap a la porta)

Mira, ja el tenim aquí.

MANELET

On és aquest Napoleón?

CISÓ (Encaixant)

Hola, Manelet.

MANELET

Toca-la, heroi!

ENRIQUETA (Abraçant-lo)

Cisó!

CISÓ

Enriqueta!

ENRIQUETA

Que estàs bo!

CISÓ

I tu, tan maca com sempre.

ENRIQUETA

Quina alegria!

CISÓ (Als dos joves per Aureli)

Mireu, us presento al meu company en Aureli Amigó... estem a la mateixa centúria.

ENRIQUETA

Tant de gust.

AURELI

Gràcies, minyona.

MANELET

Salut, jove!

AURELI

Igual, company!

CISÓ

Quina sorpresa no?

AMBRÓS

I tal, si encara no fa una hora que ho sabem...

ENRIQUETA

O sí!

CISÓ

Pare i vosaltres també: tal com el veieu a l'Aureli, li dec la vida.

AMBRÓS

Que dius?

AURELI

Bah, tots ens la devem l'un a l'altre, per allà baix.

AMBRÓS

Seieu, seieu... (El dos nois s'asseuen)

ENRIQUETA

I doncs com va ésser?

CISÓ

No podíeu pas esperançar de tornar-me a veure, en bona refé...

AURELI

No val la pena de parlar-ne...

CISÓ

Calla, no siguis modest, que si no ets tu, la nostra posició se'n va tota en orris. Ens haurien matat com a mosques.

AURELI

No era la nostra hora.

MANELET

Us anaven a copar?

CISÓ

Prou que ja tenien la copa a punt, per a encloure'ns dintre.

AURELI

El que és aquells, no hi tornaran.

CISÓ

Ja veureu: Estàvem dalt d'un turó, un destacament que ben bé, érem uns cinquanta. D'allí, dominàvem un bon bocí de carretera i tota la plana. Era una nit fosca com una gola de llop... tots dormíem com a soques, rendits de la jornada... Aureli, que és molt aficionat a la caça d'ocells amb ratera, es trobava a baix, al pla, parant-les a les vores de la carretera... no és això?

AURELI

I tal!

CISÓ

Conta, home, conta!

AURELI

De sobte, vaig sentir unes veus que venien en direcció del camp contrari. Anaven un escamot d'una vintena. L'aviació havia fet un reconeixement al capvespre i sabien el nombre de destacats. Aquell turó, era la seva cobdícia perquè tenia una valor estratègica ben acusada. Així ho deia el cap de la força i vaig poder sentir-ho, sense perdre ni una lletra... Jo llavors, em vaig poder esmunyir per una botera que hi havia allí mateix a la carretera, que sortia al mateix barranc del costat del turó que ocupàvem nosaltres i, amb quatre salts, em vaig plantar a la sima del turó. El sentinella ja sabia que jo havia baixat per a tornar a pujar de seguida i amb una senyal que ja teníem convinguda, torno a entrar al destacament i fem la desperta, entre els dos... Preparo la metralladora i així que aquells bergants pujaven desplegats "en guerrilla" i ja eren al cap damunt del turó, i que es pensaven que ens caçarien a la joca, engego la regadora i amb una bona ruixada, tots vint hi deixaren la pell. Quan va començar a clarejar el dia, obrirem una fosa i allí jauen per sempre més!... Ah i les rateres plenes d'ocells!

CISÓ

Vàrem fer un casolí l'Aureli i jo, que els serafins hi refilaven.

ENRIQUETA

Renoi, si us descuideu!...

AMBRÓS

Una abraçada, minyó. (Abraçant Aureli)

AURELI

De proeses com aquesta, en passen cada dia!...

MANELET

I encara no els haveu matat a tots?

AURELI

Ja n'anem fent feina.

CISÓ

I vosaltres per aquí, què feu?

MANELET

No perdem el temps. Primer vàrem agafar gent, després els posarem contribució de guerra, pelant-los, a pel i a repèl i en acabat, alguns d'ells ja hi han fet l'ànec. No ens entenem de feina. Només he de dir-te que ni menjo ni dormo a casa...

CISÓ

Ah!…

MANELET

Sí, sí... a menjar, a les milícies i a dormir en un catre que em vaig fer dur a ca la Vila... O, i tot passa per les meves mans: Comitè d'Abastos, de guerra, de transports, de milícies, Hospital de sang, confiscacions, comissaria de banca, parc mòbil, municipalització del cine... perquè també fem cine, és a dir, en una paraula: no es belluga una fulla de l’arbre al poble, que jo no hi doni la conformitat. Jo no sé pas com m'aguanto, veritat Ambrós?

AMBRÓS

O sí!...

CISÓ

Ja és una feina pesada!

AURELI

I per què hi dormiu a ca la vila?

MANELET

Home, és ben clar: perquè no ens l'assaltin els facciosos.

AURELI

Ja!

CISÓ

Sou ben previsors, tanmateix!

MANELET

Pobres de nosaltres, que no vigiléssim!

CISÓ

Potser us moriríeu d'avorriment?

ENRIQUETA

I què no voleu prendre res, Cisó?

CISÓ

Veies tu, Aureli.

AURELI

Si hem esmorzat encara no fa dues hores.

CISÓ

Ah, pare: suposo que no hi ha inconvenient. L'Aureli es quedarà a casa, fins que jo marxi...

AMBRÓS

I ben a gust que vull que s'hi quedi!

MANELET

Si us sembla pot anar a dormir a l'hospital. (A Aureli) També tenim hospital, saps?

CISÓ

Els hospitals són pels malalts, Manelet.

MANELET

O jo ho deia perquè no us fos tan inconvenient...

AURELI

Té raó aquest jove...

MANELET

O si vol, també pot venir a casa nostra...

CISÓ

Fuig, home; tu et penses que el pare ho consentiria?

AMBRÓS

I ben net que no, bo!

ENRIQUETA

Tenim llits de sobres, no us amoïneu.

AMBRÓS

I si no tinguéssim llits, a últim "remato", no ens manca pallissa a baix a l'estable.

MANELET (escorregut)

No he dit res, no he dit res... Jo ho proposava per la vostra comoditat, m'enteneu?

CISÓ

Gràcies per l'oferiment, Manelet, per això.

AMBRÓS

Res, res; serà el nostre hoste, fins que us en aneu.

MANELET

Bé, me'n vaig al Comitè, que si no hi soc jo, de seguida s’atorrollen.

AMBRÓS

Fes, fes...

CISÓ

El primer és la feina.

MANELET

Si us convé alguna cosa, allí em trobareu... per més que tornaré aviat.

CISÓ

D'aquí una estona, ens en anirem a donar una volta i potser ens hi deixarem caure...

MANELET

Apa, salut a tots!

ENRIQUETA

Vaja, avant Manelet.

TOTS

Salut!

(Mutis Manelet per la porta del carrer)

AURELI

I bé, Cisó, ja tinc allotjament. A l'últim n'has sortit amb la teva. Ja estic en família.

CISÓ

Com el què som a la trinxera, que tots som germans.

AURELI

Es bonic canviar uns dies d'ambient... és més quiet això que la campanya...

AMBRÓS

Si encara no heu vist res del poble, com aquell que diu...

AURELI

No hem fet més que baixar de l'auto, allà a la plaça i passar dos carrers...

CISÓ

Ara podrem sortir que ja tinc ganes d'encaixar amb tothom...

ENRIQUETA

Sí, sí, Cisó que n'hi han que ja es frisen per a allargar-te les mans...

CISÓ

Ja t'entenc. Doncs de seguida hi anirem, amb un salt.

ENRIQUETA (Amb intenció)

Cada dia me'n preguntaven.

CISÓ (Somrient)

No em faràs tornar roig, no!

AURELI

També té la vull conèixer jo l'estimada...

AMBRÓS

I tu Aureli, que no en tens de xicota?

AURELI

No pas per ara.

AMBRÓS

Quin milicià!... I doncs què penses? No te'n dones vergonya?

AURELI (Bromejant)

Amb el temps potser en tindré... Qui sap si fins al dia d'avui, encara no he trobat la que tinc destinada?

CISÓ

Doncs au, anem a escampar la boira i a veure si en veus alguna que et faci peça... En tenim un planter de xicotes, a Vallclara!...

AURELI

Mentre tu saludaràs a la teva Andròmaca, jo tafanejaré tots el carrers.

CISÓ

Vinga, anem.

AMBRÓS

Au, salut!

(Marxen els dos nois per la porta del fons)

ENRIQUETA

Sembla un somni, eh pare?

AMBRÓS

Ja ho pots tornar a dir, Enriqueta!

ENRIQUETA

Sense dir-nos-en res a les postals...

AMBRÓS

Es coneix que ha estat fulminant, no és com allò que diuen de les coses de "palacio"... Dit i fet i, farcell al coll, cap a casa...

ENRIQUETA

I aquest jove, què us sembla?

AMBRÓS

Com vols dir?

ENRIQUETA

Que ho trobo estrany que donant-los permís, no vagi a passar-lo a casa seva, eh?

AMBRÓS

Veus? No et creguis que també ho he reparat. Qui sap si el pobre xicot no té família!...

ENRIQUETA

Bé ens ho dirà prou en Cisó, per això...

AMBRÓS

I és clar que entre els dos, ens ho escudellaran... I que per cert, m'ha semblat que al Manelet no li ha fet gaire gràcia que es quedés aquí a casa...

ENRIQUETA

Es una mica gelosot.

AMBRÓS

M'ha fet patir qui-sap-lo, que no el tractés amb més familiaritat...

ENRIQUETA

Ja li passarà. Qui ens diu que a la tarda no siguin tap i carbassa!...

AMBRÓS

Tant de bo!

ENRIQUETA

No us hi amoïneu.

AMBRÓS

No et sap pas greu a tu?

ENRIQUETA

Al contrari: l'he trobat mig seriós, mig simpàtic, però un bon subjecte al cap d'avall.

AMBRÓS

Sí, sí, tot l'aire d'ell, és de persona formal.

(Se sent la veu de Tomàs que crida de dins)

TOMÀS

Ep, Ambrós.

ENRIQUETA

Pugeu...

TOMÀS (entrant)

Calla, home, que ara acabo de veure en Cisó... Salut, si encara no ho havia dit!.

ENRIQUETA

Bon dia, Tomàs.

TOMÀS

Vaja que no hi deus cabre en pell, sortós!... Mira que esteu de bona lluna!...

AMBRÓS

Ja t'ho deu haver dit que el teu està bo...?

TOMÀS

Ara, diu que n'està; que l'hem tingut a l'hospital, al pobre!

ENRIQUETA (Iniciant el mutis cap a la cuina)

Vaig preparant el dinar jo...

TOMÀS

Apa, que avui si que posareu l'olla gran dintre la xica...

ENRIQUETA

O, ho em de senyalar un xic que ha arribat en Cisó.

TOMÀS

Fes, fes, noia, no t'entretinguis... (mutis de la noia) Doncs sí Ambrós, sí... M'ha dit en Cisó que el nostre Minguet tira per bé... Ja feia un grapat de dies que no en sabíem res. Ja veus si en ve tot sovint de milicians del front, aquí, a Vallclara; doncs no n'hi havia cap, que vingués de la banda del noi... Però ara, estic tranquil... ja ho crec!... I en Cisó es pensa que el deixaran venir uns quants dies a casa, a refer-se...

AMBRÓS

I és clar que el deixaran venir!

TOMÀS

El que jo no entenc és perquè no li ha donat quatre mots de lletra escrita. No per res, no; perquè havent-lo vist en Cisó, ja és igual que si l’haguéssim vist nosaltres. Ho dic per la Rosa, per la meva dona, m'entens? que té un desfici de mil diables...

AMBRÓS

Prou que me'n faig càrrec.

TOMÀS (Amb cert misteri)

Altrament, dient-ho entre nosaltres... sinó que no es pot dir, saps? Diu que no fa pas gaires dies que els "moros", amb traïdoria, en varen fer una matança de jovent del poble...

AMBRÓS

Devia ésser a un altre cantó...

TOMÀS

No, no; allí on hi ha el nostre Minguet. Això ho contava al Valeri de la taverna, el Prim, aquell xofer de la fusta que està requisat amb el camió que duia i el fan rodar per aquells contorns...

AMBRÓS

Doncs jo no n'he sentit a dir res... paraula!

TOMÀS

Millor, millor, que no sigui veritat, sinó que es allò que és diu: quan el riu bramula, aigua duu.

AMBRÓS

Tu no escoltis a ningú més que al Comitè i no t'enquimeris. Si en Cisó diu que en Minguet està bé, ja hi pots posar les mans al foc...

TOMÀS

Ah, sí, sí... prou que hi dormo ben tranquil...

ENRIQUETA (Tornant)

Que us voleu quedar a dinar amb nosaltres Tomàs?

TOMÀS

Si que t'hi tires amb temps Enriqueta: total són les onze. Gràcies, gràcies, per això.

AMBRÓS

Em sembla que ja sento una mica d'oloreta...

ENRIQUETA

O, espereu-vos, encara.

TOMÀS

Avui o mai, home.

AMBRÓS

Saps què podem fer? Anem-se'n fins al cafè del Jeroni, a veure que ha dit la ràdio...

TOMÀS

Anem i si puc pescar al Cisó, el faré venir un moment a casa a calmar la dona.

AMBRÓS

Jo no m'hi sé estar una hora seguida, sense baixar al carrer: o escoltar la ràdio -que no para mai- o els pregons del Comitè.

TOMÀS

Sortim a crida cada dues hores...

AMBRÓS

Després te'n vas de rotllo en rotllo i t'assabentes de totes les veritats i mentides...

TOMÀS

I fas el resum dels comentaris, de tots els comentaris, del diari parlat de la Plaça...

AMBRÓS

Apa Enriqueta, que no deixis parar l'olla, quan arrenqui el bull...

ENRIQUETA

Marxeu tranquil...

TOMÀS

Au noia, salut!

ENRIQUETA

Salut!

(Marxen els dos vells)

(Pausa llarga. Enriqueta entra a la cuina i en torna a sortir tot seguit. Cantusseja la Internacional. Posa la taula al mig del menjador i estén les tovalles damunt, començant a parar-la. Pel fons, compareix Aureli)

ENRIQUETA (Veient-lo)

Caram! ja tornes a ésser aquí?

AURELI

Ja em sap greu d'haver vingut a destorbar-te.

ENRIQUETA

O cap destorb per això: vaig fent la feina.

AURELI

M’atabalaven amb tantes encaixades i preguntes... A en Cisó i a mi, ens feien anar com a dues pilotes...

ENRIQUETA

No és estrany! Hi han moltes famílies a Vallclara, que hi tenen un o altre al front.

AURELI

Ja me'n faig càrrec, ja. I no és que em sàpiga greu perquè reconec la justa impaciència d'uns i la natural tafaneria d'altres... no et destorbo pas, bona minyona?...

ENRIQUETA

Ja t'he dit que no, home; el dinar es va fent sol...

AURELI

També he deixat a ton germà, justament per a tenir unes paraules amb tu...

ENRIQUETA (sorpresa)

Amb mi?

AURELI

Sí perquè no he gosat adés, que estàvem tots junts; encara no m'explico el meu acoquinament de no haver-me imposat.

ENRIQUETA

Explicat.

AURELI

Aquell jove tan ben plantat, que duu pistola i que es diu...

ENRIQUETA

En Manelet?

AURELI

Precisament... deu ésser el teu xicot, veritat?

ENRIQUETA

Sí.... Si s'hi escau...

AURELI

Ho he comprés al moment, encara que ningú me'l presentés com a tal... Han estat uns moments anguniosos per a mi...

ENRIQUETA

No sé a què pots referir-te...

AURELI

Si que ho saps, deixa't de delicadeses... em refereixo a la gelosia mal continguda del galant...

ENRIQUETA

Ah, no cal fer-ne cabal... Tal com li ve, li marxa.

AURELI

No; li he conegut de seguida. Aquesta no se la rebeu. Jo no puc quedar-me aquí.

ENRIQUETA

No et posis cabòries, ara. El pare ho vol, doncs content ell, a callar tothom... Bo!... Si que estaríem frescos!...

AURELI

Mol bonica aquesta màxima del respecte filial...

ENRIQUETA

Ara, si ho dius com a pretext per anar-te'n a casa teva...

AURELI

No, per això, no; no puc anar-hi jo, a casa dels meus?

ENRIQUETA

No tens pares?

AURELI

De pare, em penso que encara en tinc. Però, és com si no en tingués... Ja fa tres anys que en sóc fora...

ENRIQUETA (Estranyada)

Estàs renyit amb ton pare?

AURELI

No tinc cap ganes de saber d'ell. Contrasta l'alegria d'aquí, al rebre al fill i al germà, amb el dolor de la meva partida de la llar.

ENRIQUETA

No t'avenies amb ton pare? Si què és estrany!

AURELI

El meu pare és un dèspota. (Sorpresa d'Enriqueta) Sí, sí, tal com sona, sense pal·- liatius... No deuria parlar-ne així, perquè al cap i a la fi, li dec l'haver vingut a la vida... Ell està aferrat a uns principis d'absolutisme i de domini d'esclavitud... Jo maldo per un món d'igualtat i de germanor, entre homes lliures... Jo sóc el dia, ell la nit. Mai no podíem confondre'ns en una coincidència de sentiments... Jo havia somniat una vida nova, una societat perfecta, que se sentia feliç en la pau, el treball i l'amor... La separació fou la fita. Un matí, marxava de casa amb la seva maledicció, sense altre guia que el sol, que a tots els homes dóna llum i vida per igual... Vaig llençar-me a l'aventura per aquesta justícia, que els homes com el meu pare creien utòpica, desafiant la fam i la misèria i les presons i l'exili... Del disgust, la meva mare finava tres mesos més tard...

ENRIQUETA (Entendrida)

I amb aquestes trifulgues, penses marxar? On aniries?

AURELI

Vols què em quedi?

ENRIQUETA

O... jo...

AURELI

Et faig llàstima, digues!

ENRIQUETA

Ben bé llàstima... no; per una banda, et tinc compassió i per l'altra... no sé com dir-t'ho!

AURELI

No fa cap falta; calla-t'ho, per ara.

ENRIQUETA

No és res agreujós!...

AURELI

Em quedo!... sí, sí... ja no me'n vaig... Vés a fer el dinar, Enriqueta.

ENRIQUETA

Només un cop d'ull i torno.

AURELI

Jo mentre tant, llegiré aquest diari... (La noia es fa fonedissa per la porta de la cuina i Aureli agafa el diari i llegeix) Endarrerit de tres dies.... "Tribunal Popular de Lleida. En l'actuació d'ahir d'aquest Tribunal, han estat dictades les sentencies següents: A pena de mort, Antoni Amigó Montanui, de seixanta anys, del poble de...." El pare! (Amb la mà dreta s'eixuga el front) Has pagat el tribut a la justícia del poble... m'ho temia i no hi podia fer res... Es l'acusació del servilisme redimit, l'explosió de les ànsies d'apagar una set de venjança, que es covava sota el vostre fuet!... La terra, amorosa, cobrirà les teves despulles... per sempre!... sempre! (Plega el diari i el deixa a la mateixa cadira)

(Pel fons, compareix MANELET, abans d'entrar ja ha cridat la noia. Al trobar-se amb Aureli, se li veu la natural contrarietat)

MANELET (De dins)

Enriqueta!.. (Ara entrant) Ah, ets tu? Et feia al carrer amb en Cisó...

AURELI

Em feies bé, sinó que he tornat.

MANELET

Ja!

AURELI

Sí, m'ha vingut com una rauxa i ja sóc a casa...

MANELET (Amb despit)

Bé, home, bé.

ENRIQUETA (Sortint de la cuina)

Què hi ha de nou Manelet?

MANELET

Res, que passava cap a les milícies, venint del Comitè i he pujat...

ENRIQUETA

Et vols quedar a dinar amb nosaltres?

MANELET

No, ja sou prou colla; si em quedés jo, potser escassejaria la vianda, oi Aureli?

AURELI (Somrient irònic)

Perdona, company, no sóc el ranxer; això... la teva promesa.

ENRIQUETA

Ens ho partirem com a bons germans.

MANELET

Em creia que hauríeu passat pel Comitè amb en Cisó...

AURELI

Aquest és el meu propòsit. Seguir-ho tot. Ja que som a la reraguarda, hem d'assabentar-nos de com funciona tot el d'aquí... Quan ens preguntin els companys que empunyen les armes pels germans que viuen en la quietud de la llar, hem de donar-los explicació detallada, de com ho hem trobat tot... Aquesta tarda, començaré el meu reportatge, que serà minuciós... Si en Cisó no pot acompanyar-me, perquè ja té prou feina festejant la promesa, jo que encara no en tinc, hi esmerçaré el temps que calgui. Sóc previsor, ja he comprat un bloc de notes. Mira-te'l. (L'hi ensenya)

(Per la porta del fons, compareixen AMBRÓS i CISÓ)

AMBRÓS

Guaita-te'l, l'Aureli.

CISÓ

I en Manelet. Bona reunió.

AURELI

He pres l'avançada.

CISÓ

Noi, no et trobava per enlloc!...

AURELI

No podia aguantar més: em marejava tanta de gent.

ENRIQUETA

(Que ha anat entrant i sortint de la cuina i parant la taula, ara es presenta amb la sopera)

Au, a taula tothom.

CISÓ

Visca. Seiem-hi doncs.

AMBRÓS

Si vols acompanyar-nos, Manelet?

MANELET

Que vagi de gust.

ENRIQUETA

Fins després.

MANELET (Mutis pel fons)

Salut.

(Tots s'han assegut a l'entorn de la taula i Ambrós amb el colleró, fa els plats mentre baixa ràpid el)

TELÓ

ACTE SEGON

Som al mateix lloc. Vuit dies després, al començament de la tarda.

(En escena ENRIQUETA, AURELI, AMBRÓS i CISÓ, escolten bocabadats a Aureli)

AURELI

Tanta carnassa com pugueu imaginar-vos hi havia!... Els canons no paraven de vomitar i nosaltres per això, endavant sempre, deixant els que queien al nostre costat, fins a arribar damunt dels artillers. Jo vaig ésser dels que poguérem tirar-nos a l'assalt de les bateries infernals... Des d'aquell moment, la caserna de les Drassanes ja era nostra...

AMBRÓS

Punyal!... Quina reguera de sang!..

AURELI

I d'allí, cap a rendir Capitania. Llavors rai! Ja teníem canons!... Unes quantes canonades, feien sotmetre als que s'hi guarien... Barcelona -i amb ella, Catalunya tota- ja era guanyada pel poble...

CISÓ

I després, cap al front.

AURELI

Ja no vaig pensar en la feina. Un altre que no pogués manejar l'arma, la faria. L'endemà mateix, es formava la primera columna. En ella vaig enrolar-me. Per cada poble on passàvem, es feia més grossa i a mida que avançàvem per terres d'Aragó, la gent ens aclamava i el jovent agafava les armes per a seguir la nostra sort... Avui, l'exèrcit del poble ja és invencible...

AMBRÓS (Entusiasmat)

Guanyarem, guanyarem!

CISÓ (Aixecant el puny)

No passaran!

AURELI

No, no passaran: passarem nosaltres per damunt d'ells. Els foragitarem de per tot, com a rates empestades...

ENRIQUETA

Quantes desgracies hi ha d'haver encara!

AMBRÓS

Si jo pogués acompanyar-vos!...

AURELI

Vós Ambrós, ja sou a la reserva. La vostra feina és estar-vos aquí.

CISÓ

D'altres n'hi han que deurien prendre el nostre exemple.

AURELI

He vist molts joves pel carrer i sobretot, per les taules dels cafès i els bars... Fins n'hi han que juguen al dòmino i a cartes.... A l'hora d'arribar el diari, ho arreglen tot, discutint...

CISÓ

En saben molt de discutir.

AMBRÓS

I de fer sermons. No necessiten enfilar-se a la trona...

AURELI

Però la guerra, no es fa amb discursos i desfilant amb uniformes vistosos, com una rua carnavalesca.

CISÓ

Ni prenent el sol i fent el vermut.

AURELI

Com posant banderoles damunt d'un mapa i escoltant les ràdios faccioses...

ENRIQUETA

Si diuen que sobra gent allí... encara us farien nosa....!

CISÓ

Els fusells, tots al front.

AMBRÓS

Ai, si us sentís el Manelet.

AURELI

Teniu raó: no en parlem que podríem molestar a l'Enriqueta.

ENRIQUETA

Ei, que jo no ho dic per ell!...

CISÓ

No, que no vingui; que es podria fer una esgarrinxada... Es un noi tendre, el Manelet.

AMBRÓS

Apa, defensa'l, Enriqueta

AURELI

Virem de conversa.

ENRIQUETA

Per mi, no cal que estigui. Quan vulgui ja té el meu permís per marxar.

AMBRÓS

No ho deies pas així uns dies enrera...

ENRIQUETA

Des de, que han vingut en Cisó i l'Aureli, m'ho miro d'una altra manera...

CISÓ

A veure si encara seràs capaç d'anar-hi tu i tot al front...

AMBRÓS

Es torna valenta l'Enriqueta.

AURELI

El seu deure és prop del pare.

CISÓ

Però el que és als gamarusos, els faria venir, si us plau per força...

AMBRÓS

Bé, bé, hem de pensar que s'apropa la marxa, nois.

CISÓ

Ja ho tenim tot a punt.

ENRIQUETA (Amb intenció)

Mira que et manca la feina principal.

AMBRÓS

I potser hi haurà vessament de llàgrimes.

CISÓ

Ja sap fer el cor fort, la Quimeta.

AURELI

Jo tancant el farcellet, ja estic al cap del carrer.

AMBRÓS

Si aneu a acomiadar-vos del Comitè, us donaran tabac.

AURELI

Si que són esplèndids!...

AMBRÓS

A tots el milicians que marxen, els donen mitja dotzena de paquets...

CISÓ

Potser ens hi deixarem caure, eh, Aureli?

AURELI

Com tu vulguis.

CISÓ (Aixecant-se)

Doncs apa, enllestim.

AURELI

Jo mentre tant, pujo a arreglar-me els estris de campanya.

ENRIQUETA

Si vols, ja te'l faré jo el farcell...

AURELI

Ja tindràs prou feina amb el d'en Cisó... Per més que encara he d'anar a cercar un encàrrec a la botiga de la cantonada. Ja veureu, avanço feina.... (Mutis per l'escala)

AMBRÓS

Quin xicot més trempat que és aquest Aureli.

CISÓ

I intel· ligent, pare. Quan venen els dirigents de Barcelona a visitar el front, se'l miren amb respecte i li consulten tot el què han de fer per allà als sindicats...

ENRIQUETA

Es coneix que té molta lletra.

CISÓ

Es va fer un tip d'anar a estudi, de menut. I de gran, es veu que no ha parat mai de llegir... No n'hi té poca de saviesa al rebost! (Pel cap)

AMBRÓS

I que et sembla, ha quedat content de l'estada entre nosaltres?

CISÓ

No té prou boca per a deixar sortir les alabances i l’agraïment.

ENRIQUETA

No li hem fet cap diferència amb tu.

CISÓ

Això és el que el té més corprès. Sentir un escalf de família, quan ja feia tan temps que no sabia el què eren quatre parets amb caliu de tendresa i germanor...! Tres anys de viure de dispesa en dispesa, canviant de companys de taula, sense una confiança per a expansionar-se mai, per por de que el delatessin per les seves idees exaltades... Compteu aquí a casa, si se li haurà eixamplat el cor.

AMBRÓS

A veure si podreu tornar els dos ben aviat.

CISÓ

Els dos o cap: Ja hem fet el pacte l'Aureli i jo.

AMBRÓS

I ben content que n'estic.

ENRIQUETA

Cisó, si t'has d'acomiadar de la Quimeta, no perdis temps, que en acabat tot són presses.

CISÓ

Tens raó... Ara hi trobaré bon toc...

ENRIQUETA

Quan tornis, ja ho trobaràs tot arreglat...

CISÓ (Mirant el rellotge)

Encara manca prop de tres quarts, aprofitem-ho el què puguem... Vaja fins a la darrera hora...

(Mutis pel fons)

AMBRÓS

Veus? Ja tornarem a trobar-nos sols aviat, noia...

ENRIQUETA

Què de pressa han passat aquests vuit dies...

AMBRÓS

Vols dir que no has patit alguna estona...?

ENRIQUETA

Gens.

AMBRÓS

Jo ho deia per en Manelet, m'entens?

ENRIQUETA

M'ho he tirat a l'esquena. No n'he volgut fer ni entrada ni sortida.

AMBRÓS

Prou que se li havia travessat com una espina a la gorja, la vinguda de l'Aureli...

ENRIQUETA

Sempre l'he tingut cosit a les faldilles, barbotejant impertinències...

AMBRÓS

Es un patir filla. Malaventurada la gelosia. No t'arrendo la ganancia un cop sereu casats...

ENRIQUETA

Ja canviarà.

AMBRÓS

Mes val que visquis amb aquesta confiança.

ENRIQUETA

I després, que poden passar moltes coses...

AMBRÓS

Que vols dir?

ENRIQUETA

Res... que qui sap si encara ens casarem!...

AMBRÓS

Ai, ai, ai!... Tu et refredes, Enriqueta...

ENRIQUETA (Bromejant)

Encara no som a l'hivern, pare.

AMBRÓS

Em sembla que al Manelet se li ha fet de nit al ple del migdia.

ENRIQUETA

No sigueu malpensat.

(Se sent de la part del fons la veu de Tomás)

TOMÀS (De dins)

Ei, Ambrós!...

AMBRÓS

Puja, Tomás.

TOMÀS

Salut i bona hora.

ENRIQUETA

I bona mort quan sigui hora, Tomàs.

TOMÀS

Totes son prou dolentes les morts. La més bona per a fer-ne present al més enemic.

AMBRÓS

I doncs, que tenim de nou?

TOMÀS

Que, què tenim? Calla, home, que si no haguessin llevat les campanes del campanar, demanava permís al Comitè per a fer repic general.

AMBRÓS

I doncs?

ENRIQUETA

Què passa?

TOMÀS

Que m'arriba el noi!... Que ve el Minguet en persona!

AMBRÓS

Tira peixet!

ENRIQUETA

I com ho heu sabut?

TOMÀS

Un "parte". I quin "parte" fill meu! No hi havia gens de brossa... Quatre mots i ben dits: "Arribo demà. Abraçades. Minguet"... Està tirat d'ahir vespre. Mentre esmorzàvem, el repartidor ens ha comparegut amb aquell paperet blavós, tan doblegadet, que m'ha fet saltar el cor, com si hagués sentit el darrer tro d'una traca valenciana... Mai no m'hagués cregut que rebre un bocinet de paper així, donava tan trasbals....

AMBRÓS

Ho veus, home, com t'ho deia jo, què tinguessis confiança?

TOMÀS

A la Rosa ens ha costat mitja hora per a retornarla en sí... és a dir en sí, en ella, que la pobra! ja no se sabia de quin món era...

ENRIQUETA

I ja li ha passat?

TOMÀS

Ja l'he deixada ben xiroia. Ara, no s’entén de tràfecs i preparatius.

ENRIQUETA

Vaja Tomàs, que sigui l'enhorabona.

TOMÀS

Gràcies, bona minyona!

AMBRÓS

Veus? Així va el mon: Uns vénen i altres se'n van.

TOMÀS

Marxen amb el mòbil de les tres els vostres, no?

AMBRÓS

Demà, ja han de presentar-se a la posició.

TOMÀS

I on els teniu ara?

ENRIQUETA

L'Aureli és a dalt, que ja es prepara el farcell i en Cisó ha sortit una estona...

TOMÀS

Amb quin delit què hi tornaran!...

AMBRÓS

Compta!...

TOMÀS

D'aquest xicot foraster, tothom en parla.

ENRIQUETA

I què en diuen, què en diuen?

TOMÀS

De tant que el volen ponderar, la gent no sap ni que dir. I les noies? Vatua el món dolent, les noies!... Jo compto que si aixecava el dit per a tenir xicota, s'hi farien a cops de puny, per a arribar la primera...

AMBRÓS

Es que és un galant minyó i bon noi!.

TOMÀS

I savi! Tothom està per ell. No en té poca de labia! Vés al cafè, a la barberia, a la botiga dels diaris... Sempre veureu que l'enrotllen. I tots se'l disputen per a endur-se'l, cadascú a la seva societat. Jo no sé com hi ha fet cap, aquest noi, al front! Si fos vanitós, jo estic ben cregut que hauria arribat a "Ministre", ja veus...

AMBRÓS

Doncs no en té gens de vanitat.

TOMÀS

Prou que se li veu... Qui li privava d’entaforar-se en qualsevol Comitè, fent de capità aranya, com més de quatre, vejam?

AMBRÓS

Xicots així hi hauria d'haver als Comitès!

TOMÀS

Ara hi toques. D'altra manera aniria tot... Sinó que no es pot parlar, Ambrós...

AMBRÓS

Si un hom hi pogués dir la seva...

TOMÀS

Es el que dic jo....

AMBRÓS

I el que no ho diu, ho pensa.

TOMÀS

I el que no ho pensa, és que se li ha ficat brossa al cervell..

AMBRÓS

Es clar, es clar... perquè mira que... segons diuen m'entens?... Que no m'agrada, la veritat, de criticar...

TOMÀS

Et passa igual que a mi, sinó que els fums volen i a veure qui els para el fums?

AMBRÓS

Això: fes-lo callar el bum-bum.

TOMÀS

Es allò que diuen: el qui remena les cireres... saps on vaig?

AMBRÓS

Prou, prou... no es tot ú del que va fart al que està dejú...

TOMÀS

I el que va a cavall, no es recorda del que va a peu...

AMBRÓS

I el que té la paella pel mànec...

TOMÀS

Si l'oli remena...

AMBRÓS

Fa la truita primer que els altres....

TOMÀS

I vigila que la truita no se li giri i vinga oli.

AMBRÓS

I no ens pots traure l'aigua.

TOMÀS

Perquè, al món, no hi ha cosa més potinera que la taca d'oli...

ENRIQUETA (Mirant a l'un i a l'altre)

Vaja, no us escarrasseu tant... ningú no ho endevinaria que parleu amb clau...

TOMÀS

Ei que no hem dit res de mal, Enriqueta. (Aixecant-se)

ENRIQUETA

Ni de mal ni de bé: paraules i paraules.

TOMÀS

Es el llenguatge d'avui en dia. Ara, fins els més cridaires, parlen amb sordina...

AMBRÓS

Au anem a donar un cop d’ull pels rotllos de la plaça fins a l'hora de marxar l'auto...

TOMÀS

Hi trobaràs els de sempre.

AMBRÓS

Vaja, Enriqueta, abur.

TOMÀS

Salut, noia!...

ENRIQUETA

Salut!

(Per la porta de les escales, baixa Aureli)

AURELI

Ja ho tinc tot a punt. Aquí ho deixo perquè no em calgui tornar a pujar a la cambra... (Deixa un farcell damunt de la taula)

ENRIQUETA

A tot s'arriba, Aureli... Ja s'apropa l'hora de la marxa...

AURELI

Sí, ja la tenim damunt. Ves quina cosa! No volia venir i ara que es tracta de marxar, sento com una mena de recança...

ENRIQUETA

No volies venir a reposar uns quants dies?

AURELI

Per què? Reposar!... Què sabia jo, on anava? Temia que allí on caigués, seria una nosa... En Cisó em va amenaçar amb la renuncia del permís si jo no l'acompanyava i això, em feu decidir. No volia matar-li la il· lusió d'anar a veure els seus...

ENRIQUETA

Te'n penedeixes, ara, d'haver vingut?

AURELI

Abans de contestar-te aquesta pregunta, jo volia fer-te'n una altra, però, desisteixo... Ara, tinc una alegria immensa. He fet molts descobriments i me n'enduré moltes impressions... agredolces, unes i tristes, altres...

ENRIQUETA

Nosaltres, tan el pare com jo, també recordarem força la vostra estada...

AURELI

He viscut uns dies de quietud, de pau, d'afecte fraternal, dintre aquestes quatre parets... Res no hi fa que ens esperi la trinxera amb la inclemència dels freds, que s'apropen, de les humitats i de la metralla...

ENRIQUETA

Tornareu un altre dia per a no marxar, n'estic certa i si més no, per a cercar un altre alè de vida...

AURELI

No dec tornar jo, Enriqueta.

ENRIQUETA

No t'ha complagut el nostre acolliment?

AURELI

Si pogués explicar-te, obrint-te el cor, com he estat feliç aquests dies, dintre aquesta casa que m'ha donat sostre com un familiar més...! He estat feliç a dintre i m'he sentit decebut a fora... Però, a tu, en aquests instants, sols dec parlar-te del primer punt, del que es llum del cor i alegria d'esperit. De la bonhomia de ton pare, de la germanor d'en Cisó, de la sol· licitud teva per a veurem content... de tota aquesta placidesa harmònica, amb regust de paradís, que et fa somniar en ventures de quimera, retrobant en insomnis, uns dies llunyans, perduts en la infantesa...

ENRIQUETA

No hem fet més que el que devíem...

AURELI

El demà és incert, potser no ens veurem més... Ara veig que et parlo en un to que no és l'adient en un rodamón que, per un atzar, ha caigut a la teva vora...

ENRIQUETA

Per a mi ets més que un passavolant...

AURELI

Sóc el company del teu germà, gairebé un germà teu per afinitat, ja ho sé... Uns bons amics que s'han somrigut uns instants de la seva vida... Després, quan s'hagi acabat el trasbals de la guerra, quedarem enlluernats per l’Aldaia de la pau. Els pobres reprendran el seu ritme... Jo, allà a la ciutat, sense una llar, continuaré la brega per a tothom i per a ningú, com el lluitador anònim que he estat... Vosaltres aquí, en el reduït recinte de la vila, d'aquesta vila que tot es claror, que per això se'n diu Vallclara, deixareu que el temps tot ho esborri.. Cadascú de vosaltres, formarà una família i potser tindreu fills. I quan siguin grans els vostres fills, els contareu els episodis de la guerra civil... -guerra civil en diuen i és la guerra més incivil i inhumana que han conegut els segles!- Els ho contareu com els avis han explicat als nets, vora el foc de la llar, les altres guerres que visqueren de germans contra germans... I algun moment, potser pensaràs en aquell milicià que un dia, com un allotjat del destí fatídic, sojornà a la teva companyia...

ENRIQUETA

Sí que hi pensaré. I tu ens recordaràs?

AURELI

Aquests dies ja no s'esborraran més de la memòria. Com donar-vos-en les gràcies dels afalacs i de les atencions exquisides, que haveu tingut amb mi?

ENRIQUETA

Vols fer més encara després de salvar la vida d’en Cisó? Aquest fet és inesborrable. Quan a traves del temps tornaré a veure en Cisó, sempre se'm representarà aquell turó, que havia d'ésser la vostra tomba.

AURELI

Això, allà, no té cap importància. Quin preu té la vida, si en tot moment la tenim en perill?

ENRIQUETA

I que aquesta angoixa no s'acabi d'una vegada!...

AURELI

Es una guerra a mort.

ENRIQUETA

Que encara hi hagi d'haver tantes víctimes. Que hagin de patir aquest turment tantes mares, tantes germanes, tantes donzelles, que tenen allí llur esperança....!

AURELI

Com a donzella, Enriqueta, la teva esperança no és allí...

ENRIQUETA

I que saps si el que tinc a la meva vora, a cada moment, ja no és més que una ombra del que fou ahir?

AURELI

Tornarà a prendre densitat i forma, aquesta ombra i després, hi tornaràs a veure, clara i diàfana, la felicitat de l'avenir...

ENRIQUETA

I si no fos així? I si a cada instant es fes més tènue fins a esfumar-se del tot?

AURELI

Llavors, espera i confia. Creu els dictats del teu cor que no t'enganya... Aquesta conversa, tot i ésser la suprema delectança d'aquests vuit dies, és millor que no la continuem. Et deixo sola, Enriqueta. M'arribo fins a la botiga de més avall. Pensa en el que m'has insinuat. Al moment de marxar, quan ens estrenyem les mans, sabré si dec conservar la vida. (Marxa pel fons)

(Pausa llarga durant la qual, Enriqueta va a la taula en què hi ha un gerro de flors. En treu una, la besa i la posa entre el farcell que ha deixat Aureli a la seva entrada en escena i torna a deixar-lo tal com estava. Pel fons compareix MANELET)

MANELET

Hola, Enriqueta, estàs sola?

ENRIQUETA

Ja ho veus.

MANELET

Sí, ja he vist sortit l'allotjat...

ENRIQUETA (Rectificant-lo)

Vols dir l'Aureli?

MANELET

Sí, aquest... home, que es diu aquest nom tan bonic. S'hi troba molt bé a la teva vora, perquè sempre l'hi tens arrapat. Suposo que et deu haver fet companyia fins ara...?

ENRIQUETA

No crec que faci cap mal.

MANELET

Es clar, és un personatge tan agradós...

ENRIQUETA

Té una conversa correcta, que pot escoltar tothom.

MANELET

Ja hi va entrar amb bons ulls de tots, en aquesta casa; ja t'ho ben dic jo!

ENRIQUETA

Al cap d'avall, va salvar a en Cisó d'una mort segura.

MANELET

Ditxós, salvament!... Ja no us l'acabareu més... Encara el dureu encastat tota la vida al damunt, com si fos un censal.

ENRIQUETA

Aviat el veuràs fora; deixa’l tranquil.

MANELET

Ja fos a cent quilòmetres lluny!...

ENRIQUETA

Tanta nosa et fa?

MANELET

Així no l’haguéssim conegut mai.

ENRIQUETA (Amb pena)

Tens ben poca confiança en el nostre festeig, parlant d'aquesta manera...

MANELET

Si és tan apegalós!...

ENRIQUETA

Has de parlar de mi, no d'ell. Per a nosaltres, és un ocell de pas, que no compta...

MANELET

Com que tu no li has tirat ni una carada des del primer dia...

ENRIQUETA

I quin motiu tenia per a estar agressiva?

MANELET

Bé, tu i ton pare us ho heu pres molt a la valenta. Ni que fos de la família, tanmateix!

ENRIQUETA

Pel sol fet de portar-lo mon germà, com a tal l'he considerat.

MANELET

I al cap i a la fi, potser és un perdis... un trinxeraire...

ENRIQUETA

Sigui el què sigui. En tinc prou en saber que és un heroi que dóna la vida per la causa que tu defenses.

MANELET

No res!... Saps per què hi deu ésser al front? Per a cobrar les deu pessetes i el ranxo. Ideal m'has dit, aquesta gent?

ENRIQUETA

Ets injust parlant així. Aquestes deu pessetes que dius tu, les cedeix sense mancar-hi una malla, al socors roig internacional. Has de saber que és de molt bona família i si fos d'un tremp egoista, hagués pogut apeixar molt bé a casa seva, entre comoditats i luxes...

MANELET

Encara el defenses?

ENRIQUETA

No necessita la meva defensa, però si que et diré, que ni de tu puc consentir que l'insultin, al meu davant...

MANELET

Ah, ah... així et poses? Mira que em faràs creure que es cert el que em feia por?

ENRIQUETA (Amb ironia)

Tenies por? Un milicià amb pistola, com tu, por? ja, ja, ja!...

MANELET

Bé, por, por, no; dic una temença. Això de por, és un dir, perquè ja saps que no n'he tinguda mai.

ENRIQUETA

Ja ho veig; per això te n'has anat al front.

MANELET

Tu ho voldries?

ENRIQUETA

Sí!

MANELET

Consentiries que passés el perill de què em matessin?

ENRIQUETA

Què no el passen els altres? Què no l'ha passat el meu germà i és de carn i óssos com tu?

MANELET

Però, com em parles? Com t'has tornat? Tu no ets l'Enriqueta d'abans...

ENRIQUETA

La guerra m'ha ensenyat. Fins avui, me la mirava com un passatemps, com un joc de soldats de plom de la mainada... Ara, la veig amb tots els horrors i les conseqüències. Vaig capint, poc-a-poc, el paper que hi juguen els uns i els altres...

MANELET

Massa t'hi enfonses.

ENRIQUETA

No deies al míting de l'altre dia, que hi havíeu d'anar a totes, per a salvar els germans de l'altra banda?

MANELET

Bé, això de germans es diu als mítings; després, que s'ha acabat, cadascú a casa seva i bona nit i bona hora... germans!... Ves amb que surts!... d'una manera o altra, hem de tractar-nos...

ENRIQUETA

Així, tu fingeixes?... No dius el què sents?

MANELET

La política no té res que veure amb la vida privada...

ENRIQUETA

L'home que es digne, ho és en tots els seus actes. Mai no amaga la hipocresia, perquè no en té.

MANELET

A veure si encara em donaràs lliçons de bona conducta...

ENRIQUETA

No pretenc ensenyar, per bé que et diré que he procurat aprendre... I durant aquests dies i abans i tot, des de que va començar la guerra, he vist que aquelles foguerades d'amor a l'ideal i a la causa, eren una pura ficció...

MANELET

I creus que he d'anar a fer-me matar, com un conill, per les idees?

ENRIQUETA

I doncs per què hi fas anar als altres?

MANELET

Perquè els què hi van són masells que han nascut per aquesta feina...

ENRIQUETA

I tu vols gaudir del triomf aconseguit per aquesta sang innocent, que vessen generosament els il· luminats per un ideal... Doncs bé, de la mateixa manera que enganyes als teus, amb una fe que no sents, pots mentir-me a mi, com a dona, un amor que és mentida...

MANELET

Això, no; jo sempre t'he estimat!... Quin rampell t'agafa ara?

ENRIQUETA

Escolta'm bé: si vols reivindicar-te als meus ulls com tot un home, si vols que no pensi que ets un covard i un farsant, has d'anar al front com tots els joves que embarques cada dia...

MANELET

Però, dona... no comprens que la mare?...

ENRIQUETA

I jo que no sóc ningú per tu? I la Revolució que situaves per damunt dels sentiments més íntims?

MANELET

Torna-hi!... No hi som, ara, al míting!

ENRIQUETA

Ja saps la meva darrera paraula: perquè pugui tornar a creure en tu, cal que facis aquest sacrifici.

MANELET

Bé... ja m'ho rumiaré... deixa-m'hi dormir. Demà, et donaré la resposta. Ja ets ben exigent! Tota la culpa és d'aquest mercenari que ens ha sortit a trascantó. Maleït sigui!...

ENRIQUETA

Vaig a preparar el farcell d'en Cisó. (Marxa per l'escala, decidida)

(Pel fons compareix Aureli, portant un paquetet menut, que col· loca al farcell i lliga el mocador)

MANELET

Hola, Aureli.

AURELI

Hola... Manelet.

MANELET (Veient com lliga)

Que, preparant la marxa?

AURELI

Ja s'està acabant el permís, com la flama d'un ciri quan arriba als sols...

MANELET

Bé, home; i ara, a la brega altra volta?

AURELI

Sí... fins que s'acabi.

MANELET

I què tal? Què me'n dius del poble? T'ha agradat l'estada a la reraguarda?

AURELI

M'ha estat molt profitosa, certament; n'he tret forces ensenyances...

MANELET

Ja deus haver vist que no ens descuidem a Vallclara i que som dignes dels que esteu al front...

AURELI (Mirant-lo fixament)

Què ho dius de debò?

MANELET

Jo al menys, així m'ho penso perquè seguim pas a pas, la revolució francesa i la russa. No te n'endus aquesta impressió?

AURELI

No. Tot és tristesa i silenci de tomba. He vist cares arrugades pel dolor del moment o per la incertitud del demà. He estat pels camps i no he sentit als pagesos que cantessin mentre llauraven la terra. Treballaven per força com els presidiaris d'una penitenciaria colonial. Fins els parells estiraven la reu amb somnolència... He vist pels carrers, noiets moixos, que vestien de dol i quan passaven, tothom se'ls mirava amb llàstima... He vist dones amb ulls plorosos que han perdut el marit, sense que pugueu dir-los que s'han trobat morts per les cunetes de les carreteres, com a festí de la primera manada de tigres que se'ls han endut dels calabossos on els guardàveu...

MANELET

Es la revolució... què podíem fer-hi?

AURELI

A la reraguarda, no hi ha la satisfacció interior. Enlloc de captar als indecisos i vacil· lants, heu espaordit moltes consciències convençudes de la causa, convertint els homes en eunucs. Al front, es lluita per un ideal i aquí es persegueix i es tortura amb tota crueltat, per rancúnies i odis, escoltant les denuncies més verinoses per barroeres que siguin. Esteu deshonrant la revolució.

MANELET

Complim el nostre deure!

AURELI

Lluny de cercar un benestar per a tothom, us lliureu a l'orgia i a la disbauxa... Enlloc de criar riquesa, heu col· lapsat i malmès l'economia del país. S'ha postergat als bons artistes, s'ha pretèrit als obrers competents i s'ha aixecat als mediocres i als ineptes, produint el desgavell i el marasme...

MANELET

Eren dels nostres!...

AURELI

A la justícia i l'equitat, hi oposeu l'arbitrarietat i el caprici. Blasoneu de cultura i practiqueu l'analfabetisme. No hi ha espiritualitat. En nom d'un anticlericalisme anacrònic del segle passat, heu fet cendres d'una tradició artística, que era del poble i invocant la dignitat del poble, com uns vàndals, l'heu profanada amb la teia incendiària, sense que aquestes cendres beneficiessin a ningú....

MANELET

La religió és l'opi del poble!...

AURELI

El paganisme de la religió, sí; un sentiment místic del dogma i de les doctrines, no.

MANELET

Tu no ho pots dir això.

AURELI

Ho dic i ho practico, respectant als que les professen de bona fe...

MANELET

No ens entendríem...

AURELI

He vist milicians, que van de dos en dos, sortir amb els fusells al coll a vigilar els afores, que s'han assegut a l'ombra d'una alzina a fumar i riure i han tornat tranquil· lament a l'hora dels àpats d'orgia. Per a amagar la fam dels peons, heu fet obres sumptuàries, que no responen a cap utilitat i descuideu l'urbanització i reforma racional de la vila, que revelés el bon gust i l'estètica...

MANELET

S'ha de donar feina als parats.

AURELI

Al qui se us ha apropat i ha volgut donar-vos un consell reflexiu i equànime, fruit d'un cervell conreat, li heu escopit al rostre el vocable de contrarrevolucionari.

MANELET

Als facciosos els hem de tenir a ratlla; ni contacte, amb ells!..

AURELI

Blasmeu dels privilegis de classe, per a criar una altra classe de privilegis més repugnants que els de la burgesia, decrepita i moribunda. Parleu de paràsit i total, heu canviat d'homes i heu augmentat els càrrecs de mòmia...

MANELET

S'ha de protegir als nostres.

AURELI

A tots els familiars i els amics que us adulen, ho sé. Esgrimiu la paraula Llibertat i s’emmordassa al poble, privant-li el dret de crítica dels vostres actes.

MANELET

Ben net que sí!

AURELI

Això no és el triomf de la revolució. Es entronitzar l'imperi del taül, de l'ignorant, de l'idiota, del vesànic...

MANELET

Tu no ets un revolucionari!...

AURELI

M'ho dius tu, que el dia dinou de juliol, escoltaves la ràdio, repantingat vora una taula de cafè...!

MANELET

Per que aquí, no hi va passar res!...

AURELI

I per això, ara, desfermeu, la set de venjances de baix fons i atropelleu sense brida... Doncs bé, tingueu-ho entès; quan tornarem de la guerra, demanarem comptes i jutjarem conductes. Allà, l’enemic el tenim de cara i aquí s'amaga rera l'espessa cortina de la revolució. No ens arriba l'escalf del poble per a confortar-nos en la lluita, ans ens arriba el glaç de la seva desesperació i de la inèrcia de cadàver. Ja que havíem propugnat sempre per l'abolició de la pena de mort i ara, establiu l'esport de l'assassinat i el terror, arribarà l'hora de les reparacions i de fer justícia. Me’n torno a morir o a vèncer per una societat que no és la que concebeu vosaltres. Aprofiteu-vos mentre ressonin els canons!... Quan aquests emmudeixin i en sortim victoriosos, serà l'hora suprema de tornar a la reraguarda i fer una revisió total i profunda de les actuacions i llavors -o llavors!- serem inexorables en el càstig!...

MANELET

Ja, ja, ja!... ja podem dormir tranquils; no tens cap autoritat, tu!...

AURELI

Ens la donarà la llei del més fort, que serem nosaltres.

(Enriqueta que des del començament de la darrera relació d'Aureli ha aparegut dalt de l'escala i ha seguit amatent la discussió, ha baixat i ara, es troba a la sala i es dirigeix a Aureli)

ENRIQUETA

En Manelet us acompanyarà, Aureli. (Deixa el farcell d'en Cisó damunt de la taula al costat de l'altre)

AURELI

Com!

MANELET

Què dius?

ENRIQUETA

Anirà al front per a desfer-te aquesta visió.

AURELI

Es cert?

MANELET

Jo no he dit tal cosa.

ENRIQUETA

Però, ho faràs; digues-m'ho que ho faràs!

MANELET

Per què he de dir-ho, si el meu lloc és el Comitè?

ENRIQUETA

Al Comitè pot posar-s'hi un vell.

MANELET

Jo no mano; crec al partit. No puc apartar-me de la disciplina. La meva consigna és aquí.

ENRIQUETA

És la teva darrera paraula?

AURELI

Deixa-ho, Enriqueta. Al front, s'hi va; no s'hi ha de dur per la coacció i la força...

MANELET

No et donaré aquesta alegria, intrús!... això voldries!.

AURELI

Aquestes parets, em clouen la boca; tingues-ho present.

ENRIQUETA

Prou!

MANELET

Hem acabat!

ENRIQUETA

I per sempre!

MANELET (Encarant-se amb Aureli)

I amb tu, si mai tornes...

AURELI

Ja sé que no et trobaré perquè hauràs passat la frontera, que per això et prepares...

MANELET

Insolent!... No sé com no et faig agafar o (traient-se ràpid la pistola) com no et mato, ara mateix.

ENRIQUETA (Plantant-se davant)

O, no!

AURELI (Serè)

La teva vida respon de la meva. A la reraguarda les armes les teniu els homes com tu... prova-ho!

MANELET (Amb menyspreu)

Psé!... No pagues el tret, carn de canó! (Ha tornat a embeinar-se la pistola)

(Entren de pressa pel fons, AMBRÓS i CISÓ)

AMBRÓS

Què és això?

CISÓ

Què teniu? Què passa Manelet?

MANELET

Tots sou una xusma!... (Marxa pel fons)

AURELI (Agafant el farcell)

Anem-nos-en Cisó, cuita; que aquí a la reraguarda, m'hi ofegaria!

ENRIQUETA

Pare, a treballar tots per a guanyar la guerra!

AMBRÓS

Ara més que mai!

AURELI (Allargant-li la mà)

Enriqueta, espera'm; he de viure perquè vull tornar.

ENRIQUETA

T'esperaré sempre.

AURELI

Confia en mi!

CISÓ (Abraçant sa germana)

Cap al triomf.

AURELI

Vers la victòria!...

(Enriqueta arrenca en plor, al desaparèixer els tres homes pel fons i davalla ràpid el)

TELÓ