L'ex-legionari - comèdia en tres actes - 1.936

L'EX-LEGIONARI

COMÈDIA EN TRES ACTES

MARÇ 1.936

PERSONATGES

FLORENTINA

SÍLVIA

MAGDA

ÀGATA

LA LOTERA

LA INFERMERA

JAUME

FERRAN

ARCADI

PLÀCID

FREDERIC

L'INSPECTOR RIERA

SENYOR CUGAT

SENYOR PATRICI

L'EMPRESARI

GUÀRDIA PRIMER

GUÀRDIA SEGÓN

DOCTOR

VENEDOR

CAMBRER

EL CRIAT

EL CIRA-BOTES

PARROQUIANS D'AMBDÓS SEXES

L'acció a Barcelona, als nostres dies.

ACTE PRIMER

Una comissaria de policia. Portes a la dreta i esquerra. Una taula escriptori al fons amb tarima i altra taula més petita a l'esquerra; és al matí.

(El GUÀRDIA SEGON està assegut a la taula d'esquerra escrivint; el GUÀRDIA PRIMER entra per la porta de la dreta)

GUÀRDIA 1

Vaja noi, sembla que tornis a l'escola, escrivint darrera d'aquest pupitre.

GUÀRDIA 2

Ja ho veus, Planes. A nosaltres, que deuríem estar al carrer amb la porra enlaire a punt d'assaltar-ho tot i d'empresonar els irreductibles, ens tenen aquí amagats, com si fóssim uns pàrvuls mal creients.

GUÀRDIA 1

Jo no puc queixar-me. Faig com de "botones". Encara em deixen andarejar de tant en tant.

GUÀRDIA 2

Aquest comissari sembla que em tingui el dit ficat a l'ull.

GUÀRDIA 1

S'ha enamorat de la teva cal· ligrafia. Què vols fer-hi? Has estat de desgràcia. I de que feies abans d'ésser guàrdia d'assalt?

GUÀRDIA 2

Facturava a l'escriptori d'una casa de transports.

GUÀRDIA 1

No has fet gran evolució... Només que ara fas d'escura-tinters amb uniforme.

GUÀRDIA 2

I m'assabento encara que no vulgui, d'algunes trapaceries del comissari...

GUÀRDIA 1

Que no deuen ésser poques. Em fa l'efecte que el nostre jerarca té un estómac molt dilatat.

GUÀRDIA 2

Molt estómac i molta "pose", Planes.

GUÀRDIA 1

I una senyora bastant rexinxolada, eh tu?

GUÀRDIA 2

És una comissaria que llueix el càrrec. Passa revista cada dia. La seva visita no manca mai.

GUÀRDIA 1

I utilitza el cotxe oficial fins per anar a plaça amb la minyona.

GUÀRDIA 2

Però de porc i de senyor, se n'ha de venir de mena. El que és d'analfabeta, no en cura.

GUÀRDIA 1 (Adonant-se'n)

Quan del llop es parla...! Silenci, Costa; El Comissari!

(Entra per la porta de la dreta FERRAN, seguit de FREDERIC. Els dos guàrdies es quadren).

FERRAN

Bon dia.

GUÀRDIA 1

A les seves ordres, senyor Comissari!

GUÀRDIA 2 (Aixecant-se)

Sense novetat a la comissaria, senyor Comissari!

FERRAN

Bé. (Cridant a FREDERIC que encara no és visible) Entra, entra, Frederic.

FREDERIC

Bon dia tinguin.

FERRAN

Seu, seu: sense compliments.

FREDERIC

Si he d’ésser-te alguna extorsió...?

FERRAN

Res, home. Després de tants anys sense veure't, ara que t'he pogut atrapar, no te m'escapes sense tenir una bona sentada... (Dirigint-se al guàrdia 2). Que fa vostè, Costa?

GUÀRDIA 2

Anava fent aquelles notificacions de penyores...

FERRAN

Ah, no és cap cosa urgent?... deixi-ho, no té cap pressa... Mirin, poden sortit una estona al vestíbul i facin una cigarreta, si els sembla.

GUÀRDIA 2

A les seves ordres, senyor Comissari.

(El dos guàrdies marxen per la porta de la dreta)

FERRAN (Somrient allargant-li una cigarreta)

I bé... aquí em tens...

FREDERIC

Ja ho veig i no surto de la meva perplexitat... Et trobo fet una mena de "Baró Scarpia"... Tu Comissari de policia?... No està mal... Francament, jo t'hagués cregut capaç de tot, menys d'això. No t'endevinava aquestes facultats...

FERRAN

Al món s'ha de fer el que es presenta, Frederic.

FREDERIC

De totes maneres, sempre havia sospitat que arribaries a ésser alguna cosa grossa, a ésser un subjecte d'importància. Tens matèria prima.

FERRAN

Parlem un xic del passat. Digue’m quelcom del poble.

FREDERIC

Encara és al mateix lloc... vull dir que és el mateix de quan tu hi eres...

FERRAN

I com es va rebre la notícia bomba de la meva desaparició?

FREDERIC

Parles de molt lluny! Ja fa sis anys. Els primers dies vares ésser el tema preferent de conversa... Es parlava de tu el mateix al safareig que al Casino. Avui, com si ja no haguessis existit mai. I és que la gent que marxa a mitja nit deixant la llum encesa o -com en el teu cas- abandonant la dona i la filla, són herois i cèlebres, durant tres dies. Després una altra anècdota nova els treu de l'actualitat.

FERRAN

I per què no vols venir a casa meva, vejam?

FREDERIC

No, això no m'ho proposis més. A la Magda no vull saludar-la, encara que et faci de dona, després d'haver estat la minyona... Jo que havia vingut tantes vegades a fer tertúlia amb els amics, allà a casa teva, quan vivies amb Sílvia, la teva legítima esposa, no puc ara, per més esforços que faci, donar la mà i fer la reverència a la que ocupa el seu lloc indignament... I no t'ofenguis de que et parli amb tanta cruesa!... Ja em coneixes. I no pas de quatre dies!

FERRAN

Sílvia!... Bah, qui sap on para!...

FREDERIC

No ens saps res?

FERRAN

No me n'he preocupat des del dia que marxava cap a Barcelona.

FREDERIC

I de la teva filla?.

FERRAN

Tampoc. Suposo que tant de la una com de l'altra, en tindria cura el bonifaci del sogre...

FREDERIC

Al poble no n'he sentit a parlar més. Als primers temps es digué si havia entrat de serventa en una família molt distingida d'aquí Barcelona.

FERRAN

No se m'ha posat mai al davant. Així és que ignoro la seva sort.

FREDERIC

Però parlem de tu... I com t'ho has fet per arribar fins a aquesta poltrona?

FERRAN

La sort per fi, ha volgut fer-me d'aliada. Els primers temps foren cruels, Frederic. A l’arriba aquí, amb Magda, els nostres amors, durant tres mesos, foren tristos i amargs... Molts dies no menjàvem per la gana que teníem... A la fi, vaig poder entrar com a modest empleat a l'Ajuntament. Em destinaren al Parc zoològic. Al cap d'un temps, gràcies a les meves condicions de captació de voluntats, vaig aconseguir que em passessin a l'Administració d'arbitris. El fer de burot ja m'anava més bé! I per últim, la meva ductilitat de temperament, em va permetre de situar-me d'una manera immillorable quan s'instaurà la República... Em vingué per poc temps, puix ja em trobava al cap d'amunt de l'edat reglamentària d’ingrés. No vaig parar fins a trobar-me en el Cos de vigilància... Estic ben considerat per la comunitat governant... i aquí tens la meva petita història.

FREDERIC

No deixa d'ésser interessant.

(Truquen al telèfon. FERRAN despenja l'aparell de damunt de la taula i comunica)

Permet-me. "Digui. A les seves ordres, senyor Comissari. Li parla el mateix comissari-delegat. Digui, digui... Confidències relacionades amb un venedor d’estupefaents... de nacionalitat alemanya?... Ara mateix muntaré el servei i aquesta tarda serà detingut... és cop segur, un petit registre domiciliari... i llestos!... Espero l'ordre per escrit que diu que m'envia i me'n faré ben capaç... descuidi. A les seves ordres, senyor Comissari...” (Torna a penjar l'auricular).

FREDERIC

Noi, jo m'estic aquí tan tranquil i, a la millor, et faig nosa sense saber-ho...

FERRAN

Quines coses de dir. Em sembla que ens tenim prou franquesa...

(Per la porta de la dreta compareix Magda en vestit de carrer, molt elegant)

MAGDA

Bon dia Ferran. Estàs enfeinat?.

FERRAN

Sí, una mica. Tinc la visita d'aquest senyor, que és un condeixeble...

MAGDA

Ah, un condeixeble!... Tant de gust!.

FREDERIC

Gràcies... senyora.

FERRAN

On vas Magda?

MAGDA

Passava per aquí davant amb la minyona, tot anant de compres i m'he aturat per a veure't un moment. O i a propòsit. Hauries de donar-me diners, que m'he descuidat de prendre’n del secreter de casa... Sóc més distreta!...

FERRAN

Quant necessites?

MAGDA

Dóna’m... cent pessetes. Em penso que ja en tindré prou. Per cert que, si no necessites el cotxe, podria fer-lo servir jo... Hem d'anar a diferent llocs apartats. (Li ha donat uns bitllets).

FERRAN

Pren un taxi, dona.

MAGDA (Fent la llamenca)

Ui quin fàstic, els taxis. Em repugnen. No veus que hi puja tothom? No li sembla a vostè senyor... condeixeble?

FERRAN (Ràpid)

Es diu Frederic, Magda.

FREDERIC

Sí senyora, té raó. El anar en taxi és massa ordinari; fa rústec, massa pagès...

MAGDA

Sinó que el "meu marit" sempre es pensa que abusa del càrrec. No sé perquè el tens el cotxe!... Com si la seva feina fos la de reposar al garatge.

FERRAN

Doncs no en parlem més: pren el cotxe, vaja.

MAGDA

Ah, que voldràs avui per a dinar, maridet meu?

FERRAN (Nerviós)

El què vulguis, dona. No em maregis.

MAGDA

No no; sinó m'ho dius, no faré fer res a la cuinera i ens en anirem a dinar al restaurant.

FERRAN

Ves amb que em surts, ara?. Què em podràs fer?... Què em podràs fer?... Ah, sí... caviar... Avui, dijous, caviar.

MAGDA

Doncs no et donis pressa, eh? No vinguis fins per allà a les dues. Ja veuràs com te'n lleparàs els dits... Ja passaré a cercar-te, per això. Me'n vaig. Passi-ho bé, senyor Frederic.

FREDERIC

Passi-ho bé, senyora.

(Magda torna a sortit per la porta dreta)

FREDERIC (Amb sorna)

L'enhorabona, noi. Sembleu dos tórtores que acaben de sortit de la closca de l'ou.

FERRAN

És apegalosa, aquesta Magda.

FREDERIC

És clar. Com que tu deus haver estat el seu primer amor...

FERRAN

No em deixa tocar de peus a terra.

FREDERIC

I també tens mainada amb aquesta?

FERRAN

Vàrem tenir dos plançons escalonats i els dos se'ns moriren, als pocs mesos de néixer.

FREDERIC

Val a dir que sembla una senyorassa. Si no parles gaire, no et faria quedar malament, aquesta xicota.

FERRAN

Fóra un greuge al seu sexe. És de les que parla pels colzes i amb ganes de donar-se importància...

FREDERIC

I l'altra desgraciada potser passa misèria!

FERRAN

Ja deu ésser morta. Era molt poca cosa, Sílvia. Cos feble i esperit apocat. No em penso que hagi sobreviscut molt de temps a la seva situació d'abandonada.

FREDERIC

Ja tenia més corpenta la seva mare...

FERRAN

Oh, aquella!... ja, ja, ja!...

FREDERIC

I que tothom deia que la tenies en usdefruit. (Ferran torna a riure) És clar, eres un galant seductor: aquella barba "donjoanesca" que et donava aquell aire de personatge llegendari, era per a fer-hi caure a qualsevulla dona voluptuosa...

FERRAN

La sogra era la única que no estava empeltada d'idiota. Els altres, tant el sogre, com el cunyat, com la meva dona, eren uns perfectes imbècils.

FREDERIC

No recordo que arribés a conèixer-lo mai, al teu cunyat.

FERRAN

Era el que feia l'oposició al meu casament. El noi -ximple o espavilat, ves a saber-ho- va adonar-se de seguida de que la més interessada en que Sílvia fos la meva dona, era sa mare. Cal remarcar que la bona senyora -en pau descansi- casada amb un home que li portava molts anys i que no estava a to amb les seves exigències de dona exuberant i passional, no sabia pas dissimular els instints que jo li despertava. Això determinà la seva fugida del fogar patern. Abans de la separació, no em vàrem saber mai res. Suposo que també haurà fet el traspàs definitiu del món del vius...

(Per la porta de la dreta compareix l'Inspector Riera)

INSPECTOR

Senyor Comissari, a les seves ordres.

FERRAN

Passi, passi, Inspector Riera.

INSPECTOR

Aquest plec que acaben de dur de la Comissaria general.

FERRAN

Ja. Ara me n'ha parlat el Comissari general per telèfon. Ja pot obrir-lo. (L'Inspector ho fa) Estudiï’l i munti el servei que ordena. Cap novetat Inspector?.

INSPECTOR

Fins ara, ni una.

FERRAN

Ho celebro, miri: jo me n'aniré una estona, amb aquest amic.

FREDERIC

Oh!, per mi no et molestis, Ferran.

FERRAN

Vull donar un parell de tombs, per la Rambla, amb la teva companyia. (A l'Inspector) Pot alliberar de moment, als detinguts d'ahir vespre, de resultes de l'escàndol al Cafè Germània. Crec que hi ha una parella d'enamorats. Comenci per aquests i abans de mig dia, pot fet marxar els altres que queden. A més prengui les precaucions degudes pel míting que donen aquesta nit els extremistes al Gran Cinema Moràvia. A més a més, aquí té una confidència de cert dipòsit de publicacions pornogràfiques... Molt de tacte tant en aquest afer com en el dels estupefaents, que interessa el Comissari general... En vostè confio, amic Riera.

INSPECTOR

Vagi descansat.

FERRAN

Per allà a migdia, ja tornaré per a veure si hi ha alguna novetat.

INSPECTOR

Estigui tranquil, senyor Comissari.

FERRAN

Què anem Frederic?

FREDERIC

Estic a la teva disposició.

FERRAN

Fins més tard.

INSPECTOR

Passi-ho bé.

(Així que han marxat, tornen els dos GUARDIES)

INSPECTOR (Al Guàrdia 1)

Planes: Porti a Arcadi Pujol, detingut per l'escàndol al cafè Germània, i tot seguit, la seva promesa.

GUÀRDIA 1

Al moment, senyor Inspector.

GUÀRDIA 2

Ja puc continuar escrivint, senyor Riera?

INSPECTOR

Per mi no calia que deixés la feina.

GUÀRDIA 2

Ens ha fet sortir el senyor comissari.

INSPECTOR

Vostè coneix aquest senyor que parlava amb ell?

GUÀRDIA 2

Per les primeres paraules de llur conversa, he pogut deduir que es tractava d'un vell amic. Per l'aspecte, sembla foraster.

(Entra el guàrdia 1 conduint Arcadi)

INSPECTOR

Entri jove, vostè com es diu?

ARCADI

Arcadi Pujol Vallés. Per més que li haig de dir que això ja varen preguntar-m'ho ahir vespre.

INSPECTOR

No es doni per ofès amb aquesta pregunta. Hem de comprovar si la nit que ha passat al calabós, no li ha fet perdre la memòria. Està bé, concorda amb la primera declaració. Vostè fou detingut per escàndol. Què va fer vostè al cafè Germània?

ARCADI

Friolera!... Descompartir a uns concurrents que es barallaven.

INSPECTOR

Per això sol, el detingueren?

ARCADI

Ja ho veu senyor Comissari...

INSPECTOR

Inspector, jove.

ARCADI

És igual, doncs senyor Inspector. Ja ho veu, per fer bé, a passar tota la nit a la Delegació de policia. Això és el mateix que aquell que va a apagar un foc i el prenen per l'incendiari.

INSPECTOR

Comprendrà que la policia, al moment de l'aldarull, no pot entrar en detalls...

ARCADI

En fugiré com de la pesta, doncs, de la policia.

INSPECTOR

Així li recomano.

ARCADI

Un altre dia què em torni a trobar amb una batalla campal, no em moc de la cadira encara que es matin i que tot s’enfonsi...

INSPECTOR

Farà molt santament.

ARCADI

Per de prompte, les dotze hores que he passat allà dintre, no me les trau ningú de sobre...

INSPECTOR

Pensi que n'hi podia passar fins a setanta-dos.

ARCADI

Ah vaja, si bé es mira, encara m'han regalat dos dies i mig. Moltes gràcies.

INSPECTOR

Sí senyor; les detencions preventives són discrecionals fins a aquest termini. Em plau dir-li que no recau damunt de vostè cap culpabilitat. Pot retirar-se, és lliure.

ARCADI

I la meva promesa? També està detinguda la meva promesa.

INSPECTOR

Pot esperar-la allà fora. Ara mateix serà alliberada com vostè.

ARCADI

Doncs m'esperaré. Senyor Inspector: confio que no ens tornarem a veure més les cares, en aquesta casa, per un cas semblant.

INSPECTOR

Ho desitjo pel seu bé, jove.

ARCADI

Passi-ho bé.

(Marxa per la porta de la dreta. A la poca estona, compareix el guàrdia 1 amb Florentina)

INSPECTOR

Passi, senyoreta. Vostè es diu?

FLORENTINA

Altra vegada? Ahir nit ja em varen interrogar prou. Com em deia, d'on soc, amb qui vivia, de que faig... Per que tantes preguntes si jo no he fet res?

INSPECTOR

Tranquil· litzis. Vostè sap perquè varen detenir-la?

FLORENTINA

Per la meva desgràcia. Perquè el meu promès es va interposar entre una colla de joves que es barallaren dintre un cafè. Jo, al veure que anava a sortir-ne mal parat, vaig intentar de treure'l d'entremig de la batussa. Va entrar en aquell precís moment la policia i ens va agafar a tots. Quin mal havia fet jo perquè em detinguessin?

INSPECTOR

Té tota la raó. Ni un. Comprendrà que en aquell moment no es poden fer esbrinaments del com i el perquè de l’escàndol.

FLORENTINA

Després arribem aquí, em pregunten els noms i em tanquen. I el pitjor és que a la dispesa em prendran pel que no sóc. Tota la nit, fora de casa...

INSPECTOR

Si que la planyo, senyoreta...

FLORENTINA

I per acabar d'arreglar-ho aquest matí sense poder anar a la feina. Que pensarà de mi el senyor Selva sense fer cap a la caixa?

INSPECTOR

Treballa en una bomboneria, no és això?

FLORENTINA

Ja fa tres mesos.

INSPECTOR

Vostè no té pares, senyoreta?

FLORENTINA

En tinc i no en tinc, és a dir, com si no en tingués...

INSPECTOR

El seu promès a què es dedica?

FLORENTINA

És artista. Pinta quadres. Encara que no visqui en família, no surto mai de nit. Sinó que ahir vespre, el meu promès havia de parlar amb un jove periodista, amic seu, per parlar de l'exposició que prepara. Es va entestar en què jo també estigués present a la conversa, que havia de durar fins a dos quarts d'onze i un quart abans, es va escaure aquella batalla, que semblava que ho havien de trencar tot... Tota m'esborrono, quan hi penso. No va quedar res sencer, ni taules ni vaixella ni cadires... I la cridòria que feien!

INSPECTOR

Senyoreta, si jo ahir vespre hagués estat de servei, jo li asseguro que no hagués passat aquestes hores allà al calabós de dones...

FLORENTINA

Quina llàstima!

INSPECTOR

Però, mana qui mana. Vostè no té la cara d'aquestes vulgars extraviades, de maquillatge exòtic, que fan cap a les comissaries de policia. Consoli's. Pensi que al món, en molts casos paguen justos per pecadors... I així li ha passat a vostè. Vagi, el seu promès l'espera allà fora; no el tingui amb impaciència.

FLORENTINA

Gràcies, senyor policia... Vostè és molt bo. Per que no haurien d'ésser tots tan comprensius i bons com vostè?... Passi-ho bé, senyor.

INSPECTOR

Passi-ho bé, senyoreta.

(Marxa per la porta de la dreta)

GUÀRDIA 2

Misèries de la vida, senyor Riera.

INSPECTOR

Pobra noia!... Cal vigilar-la aquesta criatura. Fora una llàstima que també caigués... Florentina... aquest nom em recorda quelcom. (Es treu un bloc de notes de la butxaca i fulleja) Sí, tenim un encàrrec de Florentina Cervera Casals. Vejam!... (Confronta amb una nota que té damunt la taula) Exacte; és la mateixa... Se n'interessa... aquí hi ha el nom i a més l’adreça i fins el número de telèfon. Cal prevenir aquest home. Veuràs, no costa res de telefonar-li. (Despenja l'aparell auricular i comunica) Allò! escolti, amb qui parlo? Ah!, és vostè mateix? Sí senyor, de la comissaria de policia del districte sisè... L'Inspector Riera. Escolti, podem facilitar-li noves de la senyoreta Florentina, per la qual vostè s'interessa... Sí... que ve immediatament diu? Molt bé. Aquí l'espero. Fins ara. (Torna a penjar l'auricular) No és il· lícit de donar-li un avanç. La Comissaria general, pel seu compte, ja li donarà oficialment per escrit. Vaig a preparar l'ofici informant-ne. (Escriu una estona i de seguida compareix el Guardia 1 anunciant)

GUÀRDIA 1

Senyor Inspector, hi ha l'empresari del Cafè LA SOTA D'OROS que vol parlar amb el senyor Comissari.

INSPECTOR

Que passi. (A guàrdia 2) Tingui Costa, porti'l vostè mateix a la Comissaria general. (Li dóna un plec que acaba de tancar) (Aquest marxa a punt que entra EMPRESARI)

EMPRESARI

Déu el guardi; és amb el senyor Comissari que tinc l'honor de parlar?

INSPECTOR

El senyor Comissari, en aquests moments, està absent. No obstant, si es tracta d’algun assumpte d'ordre públic, pot explicar-se que l'atendré. Segui.

EMPRESARI

Gràcies. Es tracta del cas del Cafè de la Sota d'Oros.

INSPECTOR

Ah ja! D'aquell music-hall, on surten les artistes nues... Mal plet, senyor Empresari...

EMPRESARI

Escolti i no ho podríem xafar d'una manera o altra això? Perquè a mi em fan anar com una llançadora!...

INSPECTOR

Impossible!

EMPRESARI

Doncs si no ho xafem de bé a bé, a mi em ben xafen la guitarra... Estic perdut. Em llancen a la sopa. No tindria més remei que plegar.

INSPECTOR

Ho sento molt, però, no sé què dir-li. Hi ha un sector de premsa que han denunciat el seu cas, amb insistència i tenim ordres rigorosíssimes. Si reincideix, anem a la clausura.

EMPRESARI

Ara digui'm quin mal fan aquestes noies? Que no ho veuen que si jo plego setjaran a fam a molta gent i quedaran moltes boques per a tapar?

INSPECTOR

No és qüestió de tapar les boques, s'han de tapar les formes de les "vedettes". Llavors, ja no hi ha conflicte. Tot és qüestió de quaranta centímetres de roba...

EMPRESARI

Si al públic la roba li fa nosa, que puc fer-hi jo?

INSPECTOR

Les multes fins ara les ha pagades vostè i no el públic i si el fem tancar... vostè veurà el que li convé.

EMPRESARI

I vol dir que no hi hauria manera d'arranjar-ho? Jo he sentit a dir, moltes vegades... m’entén? Que... afluixant la mosca... bé no, no és això el que vull dir, sinó que... que en molts casos,... no sé com fer-li entendre! Que... “dallonses” vaja! que si la roda no roda bé, amb una mica d'oli pot untar-se i...

INSPECTOR (Indignat)

El suborn! Ja ha explotat. S'equivoca, senyor. I no el faig detenir després d'aquesta insinuació provocativa..

EMPRESARI

Home, no s'ho prengui així, senyor Inspector. No s'esveri d'aquesta manera. Jo em creia, que de vegades la gent parlant arriba a entendre's. No ho he dit amb ànim d'ofendre'l.

INSPECTOR

S'ha acabat. Cap més paraula sobre aquest assumpte. Si avui els agents del seu barri tornen a donar part de la seva desaprensió a les ordres de l'autoritat, demà, ja no funciona...

EMPRESARI

Res, res, no s'acalori, dispensi. Provarem de fer espectacles de color de rosa, però, em temo que la "fera" no estarà contenta. I quan la fera es desborda i demana lleugeresa de roba, què ha de fer l'artista? i l'empresari, com pot quadrar-s'hi amb la "fera"?

INSPECTOR

És així. Se li donarà la força que li convingui. Mentre no es rectifiquin les ordres, no hi ha nudisme que es toleri...

EMPRESARI

Doncs no insisteixo. Si no estan en condicions de fer la vista grossa, no vull mallar en ferro fred... Estigui bo, senyor Inspector...

(Mutis d'Empresari i, simultàniament, compareix Plàcid per la mateixa porta de la dreta)

PLÀCID

Salutacions al senyor Inspector Riera, príncep de la investigació criminal.

INSPECTOR

Benvingut el Roulethabille de la premsa barcelonina. Què el porta per aquí?

PLÀCID

Vinc en substitució del company que fa la informació d'aquesta barriada, passava per aquí davant i m'he decidit a entrar. Res de noticiable senyor Riera?

INSPECTOR

Així ve a la recerca i captura de noves?

PLÀCID

Sí senyor i tinc un xic tard. Què hi ha de nou?

INSPECTOR

Ha fet tard. Si vol una informació sensacional, ha d'anar al Jutjat de guàrdia. Allí hi hem enviat aquest matí, els atracadors de l'argenteria del senyor Ortoneda...

PLÀCID

Han estat agafats? El felicito.

INSPECTOR

És un servei que he dut a terme, personalment, amb la meva brigada. Per això li accepto la felicitació. També li podran facilitar dades de dos estafadors que han estat sorpresos, al moment que feien presa damunt de la víctima. Tots ells, amb el corresponent atestat, han estat lliurats al senyor Jutge...

PLÀCID (Prenent notes)

I res més?

INSPECTOR

Sí, però no té importància, no val la pena de posar-ho al periòdic. Tenim uns joves esportistes que armaren un escàndol en un cafè... Al migdia, seran alliberats.

PLÀCID

Doncs estalviem-los la vergonya d'anar en lletres de motlle. Me'n vaig cap al Jutjat de guàrdia.

INSPECTOR

Aquesta nit em penso que tindrem moviment, prepari's.

PLÀCID

Ho diu pel míting del Moràvia?

INSPECTOR

Em temo que hi hauran càrregues de la cavalleria, puix els ànims estan excitats i tenim ordres de pegar per contumàcia.

PLÀCID

Estic rellevat d'assistir-hi. Bé senyor Riera me'n vaig. (Allargant-li la mà)

INSPECTOR

Passi-ho bé, Plàcid.

(Marxa Plàcid i entra el Guardia 1 amb un sobre de carta)

GUÀRDIA 1

Aquest sobre que han dut per al senyor Comissari. Particular.

INSPECTOR

Ja. (Mirant-se'l)

GUÀRDIA 1

Del bar de la Parra. Ja ho deu saber vostè, senyor Riera, que allí hi funciona una timba de set i mig?

INSPECTOR

La policia només ignorem allò que no convé que es sàpigui. I sigui més discret, Planes.

GUÀRDIA 1

Ho dic a vostè perquè sé que no m'ha de comprometre i ja està assabentat.

INSPECTOR

Un bon Inspector ha de tancar els ulls davant de les coses que l'avergonyeixen i els agents que tenen un xic de perspicàcia, han d'ésser muts per aquestes mateixes coses...

(Entra Jaume per la porta de la dreta)

JAUME

El senyor Comissari?

INSPECTOR

El senyor Comissari no hi és, en aquests moments. Parla amb l’Inspector Riera, Què se li ofereix...?

JAUME

Perfectament. Amb vostè desitjo parlar... sóc la persona a qui acaba de telefonar en relació amb la pista d'aquella senyoreta...

INSPECTOR

Ah, és vostè?

JAUME

Per a servir-lo senyor Inspector. (Traient un document de la cartera) Aquí té el meu passaport, visat en regla. Després de la seva interessant notificació, no he fet més que penjar l'aparell telefònic i he vingut a seixanta per hora... Estic consentíssim.

INSPECTOR

Prengui seient si és servit.

JAUME

Gràcies. A la fi s'ha donat amb el parador de la interessada. No pot imaginar-se el què ho celebro. Tinc una missió molt interessant a complir amb aquesta senyoreta. Una missió que no puc revelar a qualsevol, així com així. Només cal que sàpigui, senyor Inspector, que tanmateix no es tracta de cap mal per a aquesta noia, sinó tot el contrari.

INSPECTOR

En tinc prou amb la paraula de vostè.

JAUME

Pot fiar en ella, a ulls clucs.

INSPECTOR

Miri, aquí té la fitxa detallada que li he redactat. No hi manca cap dada. Únicament m'atreveixo a recomanar-li que fins i tant que no rebi la comunicació en forma de la Comissaria general, no en faci us i no es doni com a assabentat...

JAUME

Em faig càrrec de la seva delicadesa i li agraeixo aquesta anticipació que em facilita... Confiï en la meva lleialtat... (Llegint): Florentina Cervera... Portaferrissa... pensió... treballa a la bomboneria... molt bé. Està ben completa. Agraïdíssim, senyor Inspector.

INSPECTOR

Tinc una viva alegria d'haver-li prestat aquest servei, que m'ha estat possible, gràcies a un atzar...

JAUME

Vostè l'ha vista?

INSPECTOR

I li he parlat.

JAUME

Li envejo aquesta sort, jo no la conec encara.

INSPECTOR

És una senyoreta exquisida, assenyada i formosa. De remarcable simpatia i d'una educació acurada, que se li copsa a les primeres paraules...

JAUME

Magnífica pintura. Tinc vertaderes ànsies de constatar-ho immediatament.

(Entra Ferran)

FERRAN

Bon dia.

INSPECTOR

A les seves ordres, senyor Comissari. Sense novetat. (Surt de darrera de la taula que passa a asseure-s'hi Ferran)

FERRAN

Segui, segui, cavaller. (A Jaume que s'havia posat dempeus)

JAUME

Gràcies. (Ho fa)

INSPECTOR

Li presento al senyor que s'interessa per aquella senyoreta que va recomanar-nos la comissaria general. Aquesta senyoreta ha estat trobada. I davant de tan bona nova, m'he permès de cridar-lo, per a donar-li les primícies de la troballa.

FERRAN

Ha fet molt bé, amic Riera.

JAUME

I jo senyors, estic admirat de la seva diligència i de tantes atencions. No ho prenguin malament. Tinc ganes de gratificar a l'afortunat que ha trobat aquesta criatura. Senyor Comissari, li prego que accepti aquesta petita quantitat, destinant-la a l'autor d'aquest fet tan laudatori.

FERRAN

És millor que ho faci per conducte de la Comissaria general. És el tràmit procedent.

JAUME

En aquell moment en donaré una altra. Per ara, acceptin aquest donatiu, que el faig amb la major voluntat. (Li dóna uns bitllets que ha tret de la cartera)

FERRAN

Agraïdíssim, en nom de l'interessat i de la Institució. (Traient-se una targeta i donant-l'hi) Senyor, vulgui acceptar aquesta targeta i disposi, en el que pugui necessitar-me.

JAUME (Prenent-la)

Moltes gràcies. (La llegeix i es mira fixo a Ferran, amb remarcable sorpresa. Es refà de seguida i dissimula) No duc targetes... que és estrany! Sí que em sap greu.

FERRAN

Oh, no es molesti. Les seves senyes consten ací, en la nota de la Comissaria general

JAUME

És veritat. Quedo reconegudíssim. (Ferran li allarga la mà i Jaume, fent el desentès, no correspon i es limita a dir, somrient, mirant a l’Inspector) Senyors, passin-ho bé. (Marxa per la porta del Carrer).

FERRAN I INSPECTOR

Passi-ho bé.

FERRAN (Per l'absent)

Quin home més original... i fins groller!... No li sembla?

INSPECTOR

Amb mi, mentre hem estat sols, ha estat força correcte.

FERRAN (Agafant els bitllets que havia deixat damunt la taula)

Tingui, Inspector. Són per a vostè. Se'ls ha ben guanyat, aquests diners.

INSPECTOR

No senyor, de cap manera. Entenc que deuen repartir-se entre els companys. Són producte de servei...

FERRAN

Bona nota de camaraderia. Doncs, ho farem així, quan estiguin presents els altres tres Inspectors.

INSPECTOR

Mana alguna cosa més?

FERRAN

Una petita observació. Li recomano que extremin el zel en la repressió de la mendicitat. Doni ordres a les brigades, en aquest sentit. Es depriment veure tants de captaires que assetgen els vianants, per la via pública...

INSPECTOR

És una plaga inextingible. Ho fan amb molta dissimulació, sobretot les dones...

FERRAN

També hi han queixes de què a les vies cèntriques, les cocots hi compareixen abans de mitja nit. Cal evitar-ho. El mateix que la presència d'aquestes dones, a les sortides dels teatres del centre, on hi concorren famílies...

INSPECTOR

Tornaré a recordar-ho al personal, amb tota energia. Puc alliberar a la resta dels detinguts del cafè Germània?

FERRAN

Ah, sí; sens dubte. Ja en tenen prou, per avui.

INSPECTOR

Aquí, trobarà una carta particular, que han dut per a vostè.

FERRAN (Agafant-la)

Ah, moltes gràcies!

INSPECTOR

Vaig a obrir el calabós.

(Inspector marxa per la porta esquerra. Ferran mira com se'n va i així que es fora, romp el sobre i, amb cara satisfeta, en trau dos bitllets de mil pessetes. Quasi simultàniament, amb l'obertura de la carta, compareix MAGDA. Ell té un sobresalt però al veure que és ella, respira a ple pulmó)

MAGDA

Aquí em tens altra volta, Ferran.

FERRAN

Filla meva, quin surt m'has donat! Uf!

MAGDA

Que és això, bitllets?

FERRAN

Dos papirus. Dos documents que mancaven per una tolerància de joc.

MAGDA

Vegem-los! Què grossos que són!

FERRAN

Vaja, no siguis tafanera.

MAGDA

Són per... a tu?

FERRAN

Natural!

MAGDA

I quan penses comprar-me aquella sortida de teatre, que t'he ensenyat?

FERRAN

Quan vulguis... Avui... Aquesta mateixa tarda.

MAGDA

Així a la nit l'estreno. Que bé que m'estarà, no et sembla? Ja me la sento, com si la portés al damunt. Que n'ets d’esplèndid, Ferran!... Ets l'home més maco i més rumbós de tot Barcelona.

FERRAN

Que m'agrada de sentir-te.

MAGDA

Cada dia t'estimo més.

FERRAN

I jo em sento més lligat a tu!

MAGDA

Llàstima de sis mesos que vàrem passar, sota el mateix sostre, en companyia de la llagrimosa de la teva dona, sense voler caure als teus braços.

FERRAN

No hi pensis en aquell temps. Allò era la misèria i ara, el món es nostre, Magda.

MAGDA

I l'amor i la felicitat.

FERRAN

Per una dona com tu, estan justificats tots els disbarats. Au anem, comissaria escultural i temptadora. (La tenia abraçada i se'n desfà iniciant el mutis cap a la porta de la dreta, entrellaçant-li la cintura) Anem-nos-en a menjar el caviar i la poularde.

FI DEL PRIMER ACTE

ACTE SEGON

Interior d'un cafè. Taules, vetlladors, armari amb ampolles i algun mirall per les parets. Gran aranya de llums, penjant del sostre.

SENYOR CUGAT, assegut prop d'una taula i CELDONI cambrer, abocant-li cafè.

SR. CUGAT

Vaja, avui si que sóc el primer...

CAMBRER

I tal! Es mereix el premi de la puntualitat.

SR. CUGAT

M'estimo més la recompensa de la quietud.

CAMBRER

Ho diu pel batibull d'ahir vespre?

SR. CUGAT

Calla home, que amb un altre terrabastall com aquell, us quedeu sense parròquia.

CAMBRER

I tot plegat per res. Ja ho va veure. Una disputa per si és millor esport la boxa o el catch-as-catch-can...

SR. CUGAT

Ja veus en què perd el temps el jovent d'ara. A la meva joventut, les disputes que degeneraven en aldarull, eren per comparar la "faena" de dos bons toreros, davant d'un bon Miura, per exemple... Allò s'ho valia, home. Sang, arena, cavalls, música i cop d'ampolla al qui ho feia malament... Però, això dels cops de puny!... On és l'art en els cops de puny? I no diguem res del futbol. Quin altre article d'importació més poca-solta! Je! Corre cap ací, corre cap allà i tot plegat, per fer botar una pilota plena de vent...

CAMBRER

Ja té raó...

SR. CUGAT

I no haig de tenir-ne... Als frontons, amb pilotes massisses i donant cops amb la mà estesa, els voldria veure a tots aquests galifardeus... Creu-me, Celdoni, estem en plena degeneració física i intel· lectual...

CAMBRER

Exacte, senyor Cugat.

SR. CUGAT

I vés, vés a fer-los-ho entendre a aquests minyons que en lloc de pantalons ben cenyits, porten dues faldilles per falta d'una... Jo m'avergonyeixo de la decadència actual... Creu-me, Celdoni, creu-me.

CAMBRER

No n'hi ha per menys... (Veient entrar a FREDERIC que se'n va a asseure's junt a un vetllador) Dispensi... (Anant a servir-lo) Bona nit tingui. Que desitja, senyor?

FREDERIC

Cafè.

CAMBRER

De seguideta!

FREDERIC

I un diari, si és servit...

CAMBRER

Molt bé diu, senyor.

(Entren dos parroquians més i el Cambrer els va servint a tots. Entra el VENEDOR i es dirigeix al Sr. Cugat, que està encenent un cigar. Obre una capsa i li posa davant)

VENEDOR

Al senyor li interessarien uns mitjons de seda per casualitat?

SR. CUGAT

Ja en porto.

VENEDOR

Miri's que són una ganga.

SR. CUGAT

Ja en tinc a casa, no us molesteu.

VENEDOR

Ah!, no pas d'aquests, senyor. Jo li asseguro. Són de fil de seda. Seda legítima, seda autèntica... No confondre-la amb el "rayon"...

SR. CUGAT

No farem res, jove...

VENEDOR

Són d'una liquidació que ho dóna a regalar... Miri-se'ls... sense cap compromís...

SR. CUGAT

Perdeu el temps us dic...

VENEDOR

Tant se val, vostè se'ls mira... i si no compra, ni mai. Fixi's quin punt... això és anglès...

SR. CUGAT

I que ha d’ésser anglès... No m'ho creuria, encara que portessin carnet electoral... Aquests mitjons són fets a Mataró o Calella, home...

VENEDOR

El precinte, el precinte!... Aquí no hi ha enganyifa... serietat i bon tracte!... Ben clar que ho diu l'etiqueta: "TRADE MARK, MADE IN ENGLAND"...

SR. CUGAT

I d'on els haveu tret vós?

VENEDOR

Ja li he dit, són d'una liquidació que ho donen a regalar...

SR. CUGAT

Voleu dir que no procedeixen de la "pispa"? (Fent anar els dits, indicant robatori)

VENEDOR (Amb molt misteri)

Ja li ho diré, però no em comprometi... eh? Són d'una partida que vàrem passar de frau, amb una gasolinera, deixant amb un pam de nas als carrabiners... (El Sr. Cugat n'ha agafat un parell i se'ls mira) Examini'ls, toqui'ls, toqui'ls, que no es matxuquen.

SR. CUGAT

I a quan els veneu el parell?

VENEDOR

Miri, si va a un establiment... sap?

SR. CUGAT (Amb sorna)

Sí, i "si vas a París, papà, cuidado con los apaches"... No ens moguem d'aquí, jove, que ja hi estem bé...

VENEDOR

Je, je!... que és de la broma el senyor!...

SR. CUGAT

Au, vinga, a quant els veneu, vós?

VENEDOR

Vaja, perquè és vostè i per no haver de regatejar... Miri el seu preu veritat... són vint-i-quatre pessetes.

SR. CUGAT

Bufa!...

VENEDOR

Però els hi posaré... a quinze pessetes i no en parlem més, vaja!...

SR. CUGAT

Escolteu, jove; que us heu cregut que estic enxufat, com a representant del Govern al consorci del Port Franc o a la Transmediterránea?...

VENEDOR

Fixi's amb l'alta qualitat del gènere...

SR. CUGAT

Dues pessetes i me'n quedo mitja dotzena...

VENEDOR

Oh, això és una burla!... Que no s'ha fixat en el punt d'espiga.. en el taló... en?...

SR. CUGAT

La llei de l'oferta i la demanda... dues pessetes!... No passo d'aquí...

VENEDOR

Faci una mica més d’embranzida... Apa, home... un esforç i posi's a to...

SR. CUGAT

Ni cinc cèntims més!... paraula!...

VENEDOR

Vostè abusa de la crisi... de la superproducció... de les dificultats de l'hora i de la gravetat del moment...

SR. CUGAT

I vós abuseu de la meva paciència, jove!

VENEDOR

Ah!, el comerç se'n va a "pico" senyor... El consumidor és exigent. S'aprofita del marasme borsari, del desnivell de la balança comercial de... de... Tingui! Vaja no em parlem més... Ja ho sé que m’arruïno, però no hi fa res... Ja està fet... Aquí en té mitja dotzena... dotze pessetes!

SR. CUGAT (Escamat)

Si que heu reaccionat de pressa!

VENEDOR

Jo li asseguro que d'aquí a dos anys, encara tindrà mitjons.

SR. CUGAT

Ja m'heu atrapat pel mot. Teniu. (Li dona els diners) I si em voleu creure poseu-vos un rètol al pit que digui "preus convencionals, a gust del consumidor"...

VENEDOR

Ara, si vol veure'ls, puc ensenyar-li uns mocadorets de seda...

SR. CUGAT

Prou, jove prou... Aneu a empaitar-ne un altre...

VENEDOR

Ah, sí senyor sí... (El venedor va passant per les altres taules i ningú se li queda res. Uns li fan signes negatius amb el cap i altres ni se'l miren ni li responen. Marxa per la porta del carrer)

(Abans d'acabar el diàleg anterior, ha entrat PATRICI que s'ha assegut en un vetllador)

PATRICI

No ha pas vingut l’Àgata, Celdoni?

CAMBRER

Fins ara, no ha posat els peus al cafè.

PATRICI

Diantre de xicota... El dia que ens hem de veure, a tot arreu s'embesca...

CAMBRER

Sempre passa així, senyor Patrici... qui s'espera, es desespera.

CUGAT (A Celdoni que passa pel seu davant)

Celdoni. Té, guarda'm aquesta capsa, mentre jugarem al canari!

CAMBRER

Que ha fet fira, senyor Cugat?

SR. CUGAT

He comprat mitja dotzena de mitjons de seda...

CAMBRER

Ja el deuen haver engalipat.

SR. CUGAT

Jo compto que sí que aquell estornell m'ha carregat els neulers... No en tenia poca de xerrameca!... Té, quan plegarem, la recolliré del taulell. Veuràs, començaré a passar a l'amagatall sinó, aquesta gent no es bellugaria...

CAMBRER

Ja aniran fent cap, no s'amoïni...

(El senyor Cugat marxa per la porta que va a l'interior i el Cambrer desa la capsa al taulell)

CIRA-BOTES

Botes!... botes! Les... netegem, senyor? (A qualsevol parroquià. Se les deixa netejar)

LA LOTERA

El de la sort! Qui el vol? Demà es treu... l'últim que em queda!... un cap-i-cua, disset mil vuit-cents setanta-un... demà es treu. En vol un el senyor?

PATRICI (A qui s'ha dirigit)

Porti, després d'una enrabiada, no hi ha com jugar a la rifa.

(Per la porta del carrer, entren FLORENTINA i ARCADI)

ARCADI

Sí, dos cafès. (Al Cambrer que ha anat de seguida a posar-se a les seves ordres, un cop s'han assegut) Ja estàs més animada, Florentina?...

FLORENTINA

Encara no m'he pogut traure el surt del damunt. Jo passar la nit a la Comissaria!... No me'n sé avenir!.

ARCADI

Vaig tenir un disgust, al veure que també t'agafaven...

FLORENTINA

I encara sort que el senyor Selva no s'ho ha pres malament. Li he fet creure que no em trobava bé... Prou em pensava que m'hauria armat un escàndol, però, res, res; ni una senzilla plàtica, tan aficionat com hi és...

ARCADI

I a la dispesa?

FLORENTINA

La pobra dispesera no ha pogut aclucar l'ull en tota la nit... Quan els he contat l'aventura, no podien contenir la indignació...

ARCADI

Doncs res, qui no en fa, no en compta... No ens n'ha vingut pas cap dany d'aquesta atzagaiada...

FLORENTINA

Pel teu triomf, bé val aquest sacrifici... Si tinguessis èxit en l'exposició, Arcadi!...

ARCADI

El cor em diu que en tindré.

FLORENTINA

Si tots els visitants, miressin les teves teles amb els meus ulls...

ARCADI

Que ets bona Florentina! Com ho desitjo de poder aixecar-me una mica, per tal de fer la teva felicitat!...

FLORENTINA

La conec tan poc la felicitat! Si mai arribo assolir-la, em fa por que de seguida m'ha de reprendre...

ARCADI

Per la dissort de la teva família?

FLORENTINA

La meva família! On és? No en queda ni rastre...

ARCADI

De qui mes m'ha estranyat és de la teva mare... Pobra senyora.

FLORENTINA

Tres anys que n'hem perdut tot contacte. Tres anys sense saber-ne res. Jo ja la dono per morta. Qui sap si a l'últim ella mateixa s'haurà llevat la vida.

ARCADI

Era bona cristiana. No és possible...

FLORENTINA

Ha patit tant!...

ARCADI

I del teu oncle mai res?

FLORENTINA

Qui sap on para. Jo ni he arribat a conèixer-lo... Marxà de casa de l'avi ben jove, jurant que no hi tornaria mai més... Del papà, ja no cal dir-ho... Ni ell ha volgut saber mai de mi, ni jo faria cap pas per a veure'l... encara que tingués la certesa de trobar-lo... Mai no li perdonaré el greuge que féu a la mamà, ni la baixesa d'abandonar-me quan necessitava de la seva ajuda, per afrontar-me amb la vida...

(Entren MAGDA i FERRAN. La primera vesteix una magnífica sortida de teatre. Al veure a Frederic, allí dirigeixen llurs passos)

FERRAN

Hola, Frederic.

FREDERIC

Bona nit.

MAGDA

Déu el guardi. Què tal com està?

FREDERIC

Bé, senyora, gràcies.

FERRAN

Ja deu fer estona que t'esperes?

FREDERIC

No gaire. He anat entretenint-me tot llegint el diari...

FERRAN (Al Cambrer)

A la senyora, una copeta de Maria Brisard; a mi, una de ginebra... i tu, Frederic.

FREDERIC

Ja he pres cafè. No tinc costum de prendre res més.

FERRAN

Apa, home; un dia és un dia. Quan es ve a Barcelona, no ve d'un pam... Una copeta de conyac?

FREDERIC

Amb franquesa: no necessito res més. (Queden parlant baix els tres formant grup)

(Per la porta del carrer, compareix ÀGATA, i va a asseure’s a la taula del Sr. Patrici. Durant tot l'acte i sense interrompre el diàleg, entren parroquians i parroquianes. Uns es queden al cafè i, altres, van directament al “dancing”)

PATRICI

Vaja noia, que t'han atracat?

AGATA

Què passa?

PATRICI

Que cada dijous arribes a misses dites. Jo compto que me la fregeixes.

AGATA

Calla; no siguis gueto. Sempre somiqueges!

PATRICI

Et dic que me la fregeixes i que me la rosteixes a l'ast.

ÀGATA

Cada dia et tornes més insuportable.

PATRICI

Justa, vulguis tenir raó, encara. Ja fa una hora que m'avorreixo com un mussol, esperant la teva vènia...

ÀGATA

Què t'has barallat amb la pròpia? Que potser no et volia donar sortida, aquesta nit? Ai senyor!... Quina culpa en tinc jo de que el perruquer no m'acabés la permanent, fins a les nou? Ja tens sort de que em tens domesticada, com una lleona que sinó, et plantava!

PATRICI (Suplicant)

No em parlis així, Àgata...

ÀGATA

Si cada setmana em serveixes el mateix plat!

PATRICI

Perquè t'estimo.

ÀGATA

M'estimes... m'estimes... Vaja una estimació més rabiosa!... Em fas les carícies amb argelaga!... No l'entenc aquest afecte tan agressiu...

PATRICI (Conciliador)

Bé, no t'acaloris. Que vols beure?

ÀGATA

Crema de cacau.

PATRICI

Celdoni (al cambrer que ha comparegut) crema de cacau per a l’Àgata... Perdona'm, Agateta meva. Ja saps que tinc cops de sang.

ÀGATA

Pren sarsa parrilla. Dijous, caldrà que et perdoni la mateixa arrencada. Ni el rector de la Parròquia de més a prop, et perdonaria!... Quanta paciència!

PATRICI

Bé ho veus prou que em tens més extasiat que aquelles serpetes que adormen els faquirs, tot tocant-los el flabiol. Que no en fas el que vols de mi? Que no tinc sempre el portamonedes, ben esbatanat, per ventura?

ÀGATA

I jo que no t'estimo com una condemnada, que no et mereixes ni que t'entortolligui entre els braços?

PATRICI

Ai sí, sí, Agateta no t'enfadis... Mira, demà, et compraré un present. És la penitència que m'imposo jo mateix. Què vols que et compri?

ÀGATA

Així, home. Ara et poses a to!.

FERRAN (A Frederic)

Què no vols venir al teatre, dius?

MAGDA

Què no es troba bé?

FREDERIC

Mentre estava sopant, m'han telefonat de casa. Cal que demà estigui de retorn a primera hora... Altrament, no em trobo gaire fi. No voldria caure malalt, a l'hotel.

FERRAN

El teu mal, et passa veient la revista. Jo t'ho asseguro.

FREDERIC

No, no; no vull exposar-m'hi.

PATRICI

Doncs et compraré el que determinis allà al reservat.

ÀGATA

Ara, home... ets més amable!...

PATRICI

Anem-nos-en al dancing, Agateta?

ÀGATA

Com vulguis.

PATRICI

Després, soparem com cada dijous, oi Agateta?

ÀGATA

Tu manes, Patriciet meu.

PATRICI

Que feliç que sóc, cada dijous! Més que cap col· legial...

ÀGATA

I si algun dia, n'heu esment la teva dona?

PATRICI

Impossible!... Pobreta! Ella es pensa que me'n vaig a l'Ateneu a parlar dels clàssics. Ja deu dormir com un liró, a hores d'ara. Demà, li haig de fer la biografia d'en Garcilaso de la Vega. Ja ho veus!

ÀGATA (Tot marxant)

Ai Patriciet que ets original!

FREDERIC

Senyora, tan de gust de saludar-la.

MAGDA

Creguim que sento aquesta contrarietat.

FREDERIC

Espero que no serà res.

MAGDA

Així li ho desitjo.

FREDERIC

Passi-ho bé.

MAGDA

Molt bona nit i descansi.

FERRAN (Aixecant-se)

T'acompanyaré fins a la porta...

FREDERIC

No val la pena. (Tot marxant)

FERRAN

Has refusat per Magda, veritat?

FREDERIC

Sí, ja t'ho he dit aquest matí a la Comissaria, que no hi vull contacte...

FERRAN

No he pogut desempallegar-me’n. Justament avui que estrena aquesta sortida de teatre...! Demà, havent dinat, vine aquí mateix. Adéu! (Al tombar-se es troba a Celdoni prop seu) Escolta Cendoli, no et tombis. Amb tota dissimulació, digues-me qui és aquella xicota que està amb aquell jove, allà al racó?

CAMBRER

És la seva promesa. Aquesta nit passada, han dormit els dos a la Delega.

FERRAN

Aquesta era?

CAMBRER

A ell l'he vist alguns cops per aquí. Ella vingué ahir vespre, per primera vegada. Em sembla que no és noia de cabaret.

FERRAN

Quina llàstima que sigui decent!... Esta bé aquesta mosseta, molt bé!... Gràcies, Celdoni. (Torna vora de Magda)

MAGDA

Has trigat molt. Què li deies ara al cambrer?

FERRAN

Res. Li preguntava... el menú del sopar per aquest vespre.

MAGDA

Saps que m'ha semblat Ferran?

FERRAN

Què, Magda?

MAGDA

Que aquest amic teu no ha volgut venir al teatre per mi...

FERRAN

Ui, que suspicaç! Et tornes mal pensada!

MAGDA

M'ha fet un paper massa estrany. Ja m'hi he fixat aquest matí, al teu bufet...

FERRAN

Es diu despatx.

MAGDA

Es igual, digues-li Llúcia!

FERRAN

Cal parlar bé, dona.

MAGDA

No cal filar tan prim... Per aquest... bon senyor, tinc poques simpaties, ja me n'he donat compte...

(Per la porta del carrer, entra JAUME, el qual va a seure en un vetllador prop de Florentina i Arcadi. A l’entrar haurà mirat primer on seia la parella. El Cambrer va al seu davant)

CAMBRER

Què serà, senyor?

JAUME

Cervesa negra.

CAMBRER

Gran o xica?

JAUME

Tant per tant, que n'hi hagi força: de les grans.

(Ferran ha vist al Jaume i ara cerca creuar-se amb la seva mirada per a saludar-lo. Ara el saluda amb la mà i aquest esquiva la mirada i tomba la cara fent el distret. Encén la pipa)

MAGDA

Qui és aquest que saludes?

FERRAN

Un senyor que aquest matí ha estat a la Comissaria.

MAGDA

Jo compto que ni menys t'ha volgut tornar la salutació...

FERRAN

Ca, dona; és que no s'hi ha fixat.

ARCADI (Mirant el rellotge)

Què triga aquest Plàcid!

FLORENTINA

No vàreu quedar a dos quarts de deu?

ARCADI

És clar que sí. Encara que aquests periodistes a tot arreu es veuen aturats per un o altre...

FERRAN

Saps que havia pensat Magda?

MAGDA

Tu diràs.

FERRAN

Que en lloc d'anar-nos-en al teatre, ens podríem quedar allà dintre, al dancing i després, soparem...

MAGDA

Justament avui? Què vols què et digui? No diu d'estrenar una sortida de teatre, sense anar al teatre.

FERRAN

No siguis beneitona, que encara el lluiràs més. Et veurà més gent a la sortida del dancing, que no pas a la tornada de la revista del Paral· lel. A més a més, la revista ja la coneixes...

MAGDA

Com et sembli.

FERRAN

Doncs au, comencem a passar, que de seguida romprà l'orquestina... (Marxen per la porta del dancing)

(En aquest moment, entra PLÀCID, i va de dret a la taula dels dos promesos)

PLÀCID

He fet tard, no noi? (Encaixant) (A ella amb una inclinació lleugera de cap): Bona nit senyoreta.

ARCADI (Presentant)

El meu amic Plàcid, del qual ja t'he parlat.

FLORENTINA

Tant de gust! (Donant-li la mà)

ARCADI

La meva promesa Florentina.

PLÀCID

Senyoreta.

ARCADI

Seu, seu. (Ho fa)

PLÀCID

M'he retardat més del què em pensava. He trobat per la Rambla un conegut i...

ARCADI

És igual, home... Què vols prendre?

PLÀCID

Ah, mira't aquí tenim en Celdoni... Cafè! (El cambrer el serveix de seguida) Consti que jo, ahir, vaig comparèixer a la cita, com tot un home.

ARCADI

I nosaltres també, Plàcid.

PLÀCID

Ah, doncs fill, no us vaig veure pas... I era si fa o no fa, la mateixa hora d'avui...

ARCADI

Mal ens podies veure, si érem a la Delegació de policia, on havem passat tota la nit.

PLÀCID

Els dos?

ARCADI

Sí noi sí, la fatalitat d'ésser inseparables. La vàrem passar com dos vulgars quinzenaris qualsevol...

PLÀCID

Per quin motiu?

ARCADI

Per quixotisme. Vaig ficar-me on no em demanaven. Per descompartir una colla de buscarraons.

FLORENTINA

I a mi, per voler lliurar-lo de la refrega.

PLÀCID

Però que té pa a l'ull la policia?

ARCADI

Vàrem trobar un cap de servei de nit que era un murri i va dir que, a l'endemà, fóra un altre dia...

FLORENTINA

En canvi el d'aquest matí, era força simpàtic...

ARCADI

I allí ens varen tenir com uns legítims delinqüents.

PLÀCID

Doncs noi, jo sense desdejunar-me'n fins ara.

ARCADI

És igual, no val la pena. I com ho tenim això?

PLÀCID

A punt de caramel. Demà començo l'ofensiva amb una nota de poques ratlles. Després, cada dia un gravat dels teus principals quadres i la vigília, anirà el teu retrat amb una biografia. He parlat amb altres companys, i tots m'han promès secundar l'inflament del teu èxit, des de llurs periòdics... Res Arcadi, que de l’exposició, vas a la celebritat i de la celebritat, a la venda, a bon preu, de les teves obres.

FLORENTINA

Que Déu l'escolti, Plàcid.

PLÀCID

No oblidi, senyoreta, que el seu promès té talent...

ARCADI (Bromejant)

Escolta tu, a aquesta no la cal convèncer que ja n'està.

PLÀCID

Així m'ho figuro.

ARCADI

I no la tractis de senyoreta ni de vostè...

PLÀCID

Home...

FLORENTINA

Els amics d'Arcadi són els meus amics...

PLÀCID

Doncs "sans façon", com diuen els francesos. Suprimeixo el tractament de senyoreta.

FLORENTINA

Vostè creu que assolirà èxit Arcadi, sincerament?

PLÀCID

De la mateixa manera que si volgués rebentar-lo l’enfonsaria, volent-lo aixecar, el col· locaré al pinacle de la glòria. Això és més cert que ara estem asseguts ací, Florentina. (Ben marcat el tractament darrer a seques) Ho he dit bé així?

FLORENTINA

Perfectament.

ARCADI

No has vist acabada la tela que representa Florentina? La titulo "joventut".

PLÀCID

Ja fa prop de quinze dies que no t'he visitat el taller. Llavors, tot just la tenies esbossada.

ARCADI

En aquest quadre, hi he posat tota l'esperança.

PLÀCID

Coneixent la model, per força ha d'ésser reeixit.

FLORENTINA

Ja, ja, ja!...

PLÀCID

I respecte al lloc, demana: La Sala Parés, la Pinacoteca, les Galeries Laietanes... Allà on vulguis.

ARCADI

Com saps encomanar l'optimisme.

PLÀCID

Mentre eres un bohemi de l'art, no hi patia gaire amb tu, francament. Sabia que treballaves per uns magatzems i que et guanyaves la vida... Ara que penses constituir-te en família, tots hi hem de posar el coll.

ARCADI

Si la sort em protegeix, veuràs com ho celebrarem.

FLORENTINA

Si Déu vol.

PLÀCID

Ho voldrà. Jo n'hi responc. Encara que ell no en fos mereixedor, ho faria per vostè.

ARCADI

Realment, qui s'ho mereix en veritat, és Florentina.

PLÀCID

Crec recordar que em digueres que éreu del mateix poble.

FLORENTINA

La mamà i els avis eren de Palamós. Jo vaig néixer en una població de Lleida...

PLÀCID

N'hem parlat qui sap les vegades de vostè, amb Arcadi.

FLORENTINA

Ah!

PLÀCID

I sempre se m'ha manifestat més enamorat que Armand per la seva Julieta.

FLORENTINA

Ja, ja, ja!..

PLÀCID

Ara que l'he coneguda, m'explico les seves vehemències.

ARCADI

I consti que no ho diu per a afalagar-te.

PLÀCID

En aquests moments, no faig de galant: administro justícia.

ARCADI

El que haurem de fer és començar a consultar el rellotge.

PLÀCID

Ja us en voleu anar?

ARCADI

Per mi no em vindria d'una hora, però, hi ha Florentina i no vull que faci de noctàmbula i menys que la vegin massa per ací...

PLÀCID

Avui ja l'heu feta. Deixa'm disposar a mi. Mira, jo entro un moment a veure com està el dancing, mentre festegeu una estona més i després, us acompanyo.

ARCADI

Sia com dius. No triguis massa.

PLÀCID

No estic més de deu minuts. De seguida torno a estar entre vosaltres. Fins ara.

FLORENTINA

Aquí l'esperem.

(Plàcid es fa fonedís per la porta del dancing. El cafè ha anat buidant-se a poc a poc. Queden pocs parroquians. Algun llegint el diari, altre fent una becaina, algun altre escrivint i una taula amb dos conversant. Jaume torna a carregar la pipa)

ARCADI

Que t'ha semblat en Plàcid?

FLORENTINA

L'he trobat força simpàtic. Sembla un bon xicot.

ARCADI

I un bon amic. M'estima com un germà.

FLORENTINA

Estàs content, Arcadi?

ARCADI

N'estic sempre, però ara, n'estic més per tu.

FLORENTINA

El cor em diu que triomfaràs.

ARCADI

Ho desitjo de tot cor, tot i que no sóc ambiciós. Tenir un nom, perquè tu el duràs. Tenir una pública consideració, perquè tu siguis respectada i fins i tot aspiro a tenir el que no havia pensat mai: diners, per tal de fer-te la vida més riallera, sota un benestar material.

(Jaume s'ha aixecat i s'apropa al grup dels dos joves. Es dirigeix a Arcadi)

JAUME

Perdoni, jove, si els interrompo. Faria el favor de donar-me foc?

ARCADI (Donant-li la capsa de llumins)

Si és servit.

JAUME (Tornant-l'hi després d'encendre)

Moltes gràcies. (Mirant-se'l) Vostè és el pintor Arcadi Pujol, no és cert?

ARCADI

Per a servir-lo.

JAUME

Tinc una viva curiositat per conèixer les seves obres, que m'han ponderat abastament.

ARCADI

Vegi quina casualitat: dintre quinze dies, exposo.

JAUME

Penso avançar-me a l'exposició. Necessito adquirir algun quadre i desitjaria que em rebés al seu taller... Em permet que m'assegui un moment, si no els faig nosa.

ARCADI

Sí senyor; amb molt de gust.

JAUME

Gràcies. (Seient i mirant a Florentina) La senyoreta és la seva promesa, veritat?

ARCADI (Estranyat)

Sí senyor, però no m'explico...

JAUME

Es diu Florentina Cervera Casals....?

ARCADI (Estranyat)

Exacte.

JAUME

Estic ben informat jove. Em permetran que em presenti. Jo sóc, jo em dic... Jordi Casas. Acabo d'arribar fa poc temps de Mèxic, on vaig fer una estreta amistat amb el seu oncle, senyoreta, en Jaume Casals.

FLORENTINA (Amb afany)

L'oncle Jaume!... És viu?

JAUME

Gaudint d'una salut immillorable. Som molt bons amics en Jaume i jo. D'ell n'he rebuda la protecció del meus primers passos per aquelles terres, protecció que m'ha permès de bastir una fortuna regular i de tornar a la pàtria, amb independència econòmica...

FLORENTINA

Quina sorpresa!

JAUME

El seu oncle està establert a Veracruz, on hi té interessos ben notables, a part dels que també té a Tampico... A mi em tingué de Representat seu a Mérida de Yucatán, fins que vaig establir-me pel meu compte.

FLORENTINA

Es va casar, allà?

JAUME

Continua essent un solter empedernit. No ha tingut temps de preocupar-se del matrimoni. Al moment de marxar, em donà alguns encàrrecs pels seus familiars, a més de les seves salutacions. He anat a Palamós i he trobat la família extingida i la casa desapareguda... Ningú no va saber donar-me notícies dels seus parents...

FLORENTINA

Ja fa sis mesos que es morí l'avi i jo vaig marxar d'allí al poc temps.

JAUME

Vostè deu viure amb la seva mare, la senyora Sílvia, si no recordo malament?

FLORENTINA

De la mamà fa tres anys que no n'he sabut res.

JAUME

Res?

FLORENTINA

I del papà...

JAUME

Ja m'ha assabentat el seu oncle de la conducta depravada del seu pare i dispensi aquesta frase tan poc pietosa.

FLORENTINA

Fins a ell arribà la nova? (Plora)

JAUME

No plori senyoreta. El seu oncle pensa retornar aviat. Gaudeix, com els he dit, d'una posició brillant, és lliure i ha guardat tostemps un record fervorós de la seva família...

FLORENTINA

Mai no ens ha escrit ni una lletra.

JAUME

En efecte, així m'ho va dir. Ha patit molt separat de tots vostès, per bé que mai no ha perdut el contacte amb les coses d'aquí. Per un conducte o altre, ha anat seguint, en tant que ha pogut, els passos del seus. De manera que em diu que la seva mamà...?

ARCADI

Tres anys fa, que n'han perdut tota relació.

FLORENTINA

També ha patit molt la pobra mamà!

JAUME

Caldrà intentar el què sigui per a trobar-la.

FLORENTINA

Ho hem provat tot, senyor Jordi...

JAUME

No convé desesperar. Jo he passat dies i dies cercant el parador de vostè i avui, un atzar me l'ha fet conèixer! Qui ens assegura que un dia no esdevingui el mateix amb l'existència de... la senyora Sílvia? Jo no en desconfio, ans al contrari, em consagraré a la seva recerca, a fer les investigacions necessàries, per tal de trobar-la.

FLORENTINA

No és fàcil.

JAUME

Però no és impossible, si realment és viva.

ARCADI

Em seguit la seva pista des de la sortida de l'hospital i enlloc no ens han donat raó.

JAUME

Vostès tenen massa feina el dos per a lliurar-se a aquesta tasca. Jo he de donar àmplies noves a Jaume i aniré a cercar-les on sigui, sense defallir. De moment, ja podré dir-li que la seva neboda és una senyoreta gentil, de la qual se'n sentirà orgullós.

ARCADI

Ha tingut d'afrontar-se amb totes les adversitats.

JAUME

Ho sé, Arcadi i... deixi'm que el tracti així, a seques amb tota familiaritat...

ARCADI

Amb molt de gust, senyor Jordi.

JAUME

Vostè s'ha portat per a ella, més que com un amant, com un germà.

ARCADI

Ens coneixem de tants anys... Érem veïns a Palamós.

JAUME

En Jaume es congratularà del seu comportament i de la delicadesa i correcció de sentiments, envers la seva estimada... (somrient) no, no cal que em digui res a aquest respecte, Arcadi. Ho sé tot. Demà vull venir a veure les seves teles i parlarem. Tinc una afecció ben vehement per la pintura.

ARCADI

Serà una satisfacció per a mi poder-lo rebre al meu modest estudi.

JAUME

I a la tarda, quan plegui Florentina de la bomboneria...

FLORENTINA

També sap...?

JAUME

Del que es refereix a la seva vida no n'ignoro cap detall, allí l'he coneguda aquest migdia, és un deure que vaig imposar-me al pujar al transatlàntic... Doncs sí, a la tarda quan hagi recollit a Florentina, vinguin a casa meva... Els he de lliurar algun encàrrec que els serà una vertadera sorpresa. De moment, rebran el que correspon a vostè, senyoreta Florentina... Espero, a no trigar molt, poder fer tramesa a la seva mare, la senyora Sílvia, del que per a ella sóc portador... Ara, els donaré l’adreça.

(Torna Plàcid del dancing)

PLÀCID

Nois, quan vulgueu. (A Jaume) Bona nit tingui.

ARCADI

Un amic meu. En Plàcid Boada, periodista.

PLÀCID

Servidor.

ARCADI

El senyor Jordi Casas, que ha arribat de Mèxic, amb noves de l'oncle de Florentina.

JAUME

Molt content de fer la seva coneixença. Ja que he tingut la sort de trobar una de les persones que he cercat amb tan delit, voldria celebrar-ho i espero que acceptaran una copa de xampany a la meva salut.

ARCADI

És molt tard.

PLÀCID

Ara ja hi som, home.

FLORENTINA

No vindrà de deu minuts més o menys...

(A les darreres paraules de Jaume es troba dintre el local SILVIA, vestida amb parracs, com una captaire afrosa. Aprofita un moment en què el Cambrer està distret i capta de taula en taula. Ara es troba a la taula dels personatges que estan parlant. En cap li havien fet almoina.)

SILVIA (A Plàcid que el té més prop)

Senyor, una gràcia de caritat...

PLÀCID

Déu l'empari, bona dona...

SILVIA

Senyoreta, vostè... fa dos dies que no he tastat res. (El Cambrer ara se n’adona i ve ràpid a esbroncar-la)

CAMBRER

Altra vegada! Com us he de dir que aquí no vull que hi poseu més els peus? Alça, al carrer!

FLORENTINA (Amb energia i mirat amb un interès suprem a Sílvia)

No li digui res!... Deixi-la!

CAMBRER

Senyoreta!

FLORENTINA (Amb ulls desorbitats no traient la mirada de damunt de Sílvia)

Aquesta veu!... Aquesta cara!...

SILVIA

Bona senyoreta, pietat!...

FLORENTINA (Amb crit ofegat)

Sí... és ella!... és la mamà!...

JAUME

Què diu?

FLORENTINA (Plorant)

La mamà!... és la mamà!..

SILVIA (Estenent els braços)

Tu!... la meva... filla. Flo... flo.. rent... (Va a caure i Arcadi la sosté)

JAUME

Aguanteu-la.

PLÀCID (Tirant aigua a la cara)

Aigua, aigua.

JAUME

De pressa... Portem-la a casa meva... (Donant una moneda de cinc pessetes al cambrer) Cobri, cambrer. No perdem temps; aquí fora tinc el cotxe. Seguiu-me. (Agafa a Sílvia i se l'enduu a pes de braços)

FLORENTINA (Plorant recolzada en Arcadi)

Pobra mamà!

(Alguns concurrents del dancing entre ells Ferran i els que queden al cafè, donen senyals de curiositat i pregunten al cambrer)

Què ha passat? Què és això? Qui era?

CAMBRER

Res... a una captaire, que li ha agafat un treball.

TOTS (Arronsant-se d'espatlles)

Ah! Xut. (Tot queda en silenci)

FI DEL SEGON ACTE

ACTE TERCER

Saló luxós a casa de Jaume. Portes al fons i a cada costat. És el matí.

(Surten de la porta esquerra JAUME i el DOCTOR)

DOCTOR

No s'apartin de les meves instruccions i l'èxit està assegurat.

JAUME

Es compliran al peu de la lletra.

DOCTOR

Res d'alimentacions exagerades... petites dosis. Aquesta pobra senyora estava a les acaballes per inanició... Era, com li diré?... Com una llàntia a la qual se li acaba l'oli... Doncs ara li hem de donar oli, amb compta gotes, per què pugui tornar a brillar.

JAUME

Comprenc, comprenc...

DOCTOR

I no la fatiguin massa. Cal que ens refiem més de les seves forces en reacció, de les reserves del seu organisme, que no pas de la mateixa medicina.

JAUME

I com s'explica que li ha pogut venir, això?

DOCTOR

Es tracta més aviat d'un sofriment moral que d'una dolença física. Aquesta malalta deu haver passat algun trastorn seriós. Una acumulació de disgustos i una nutrició deficient.

JAUME

Per desgràcia, posa el dit a la ferida.

DOCTOR

El diagnòstic no ment. Tots els símptomes m'ho revelen i m'ho confirmen. Un cas vulgaríssim de hipertròfia cardíaca. De totes maneres, hi ha molt a fer. Hi hem arribat a temps.

JAUME

No hi planyi mitjans, Doctor.

DOCTOR

No es qüestió d'un tractament de potingues. Els antecedents que vostè va facilitar-me a la primera visita, em diuen ben clar que hem de combatre amb armes ben senzilles. Repòs, dieta i les injeccions que anirà posant-li la infermera. I si té facilitats, li recomano que la duguin fora de Barcelona. Una temporada al camp, on pugui respirar aires secs i purs, serà el millor lenitiu i l'absolut guariment.

JAUME

Cercarem el lloc que convingui.

DOCTOR

Bé. Jo tornaré a la tarda, i veurem. De totes les maneres, la gravetat ja ha desaparegut. D’això ja puc respondre-n'hi. Estava a punt de caure en una prostració, amb derivacions d'amnèsia que s'hagués accentuat de dia en dia... Avui, el perill, està conjurat.

JAUME

I llevar-la?

DOCTOR

Sí, sí, però sense que n'abusi. Fins els ho recomano i tot. Una mica d'exercici no li pot fer cap mal, ans al contrari.

JAUME

Anem que l'acompanyaré.

DOCTOR

No es molesti.

JAUME

De cap manera, no ho puc permetre.

(Marxen per la porta dreta. A poc compareix JAUME amb CRIAT)

CRIAT

Senyor, vol que li disposi el bany?

JAUME

No Valerià, avui no el necessito.

CRIAT

Quin vestit cal que li prepari.

JAUME

No penso sortit de casa.

CRIAT

Tal volta no es troba bé, el senyor?

JAUME

Esplèndidament, Valerià. Faig cara de malalt, potser?

CRIAT

No, res d'això. Ho deia per aquest retraïment, contrari a la seva costum.

JAUME

No puc deixar la malalta.

CRIAT

Ah, i es troba millor aquesta senyora?

JAUME

Prompte podrà abandonar la casa. Ja deurà alegrar-te aquesta nova, puig així s'acabarà, aviat, l'enrenou que ha acabat d'entrar-hi...

CRIAT

Ben poca molèstia ens ha ocasionat, pobra senyora!

JAUME

I la senyoreta?

CRIAT

Oh, la senyoreta Florentina... No ha permès que ningú del servei es mortifiqués per a res... És una gran senyoreta...

JAUME

Molt bé, Valerià. Recorda -el mateix que tot el personal- que mentre no us ordeni el contrari, jo, no sóc jo.

CRIAT

Així continuarem, fent-ho. (Se sent el timbre de la porta d'entrar) Han trucat, vaig a obrir.

CRIAT (Tornant)

El senyor Arcadi.

JAUME

Passi, passi, Arcadi. Ja pots retirar-te Valerià. (Aquest marxa pel fons)

ARCADI

Que tal senyor Jordi? I la senyora Sílvia? i Florentina?

JAUME

Ara acaba de sortir el Doctor. Bé la malalta bé, bons averanys. Florentina ja està llevada i contenta...

ARCADI

Quanta molèstia que li estem reportant!

JAUME

D’això ni parlar-ne. No hagués fet el mateix vostè, al meu lloc, per a mi?

ARCADI

Certíssim.

JAUME

Vostè no sap el que representa Jaume Casals a la meva vida i el que faria per a ella o per qualsevol dels seus familiars. Altrament, no podia consentir que aquesta pobra... senyora, en l'estat en que es trobava, fos conduïda a l'hospital, ni a la casa de dispeses de la senyoreta Florentina i tampoc podíem instal· lar-la a casa de vostè, malgrat la seva bona disposició...

ARCADI

És veritat.

JAUME

Calia estar previngut contra qualsevulla eventualitat, sense que per fortuna es presentés... És un atzar que jo celebro -encara que sigui en circumstàncies tan lamentables- per tal com m'ha brindat l'ocasió de fer una centèssima part -comparant-la amb el que l'oncle de la seva promesa va fer per mi en aquelles llunyanes terres de Mèxic- en favor de la seva germana.

ARCADI

Mai no podrem pagar-li...

JAUME

En tinc prou amb la satisfacció del deure complert.

ARCADI

Cregui'm que desitjaria una avinentesa...

JAUME

Per tal de demostrar-me el seu reconeixement?

ARCADI

Evidentment.

JAUME

Temps tindrà a la vida, perquè vegi la noblesa de la meva conducta i jo la seva gratitud...

ARCADI

No me'n manca cap més prova... La seva cavallerositat és ben palmària; el seu desinterès, ben manifest...

JAUME

Aquestes paraules, dites per vostè, tenen per a mi, un valor incalculable.

ARCADI

No en diria d'altres Florentina, n'estic cert.

JAUME

Veig que té amb ella una compenetració profunda.

ARCADI

Es una fusió de sentiments, anhels i esperances...

JAUME

I una confiança il· limitada.

ARCADI

Que no crec que en cap moment de la nostra vida s’esmorteixi. Som dos éssers amb la mateixa ànima.

JAUME

Amb quina convicció que ho afirma.

ARCADI

No l'entenc.

JAUME

No sap l'alegria que em dóna amb aquesta declaració senzilla i sentida. I sap perquè? Tenia una recança, uns escrúpols puerils per l’injustificat, descobrint una possible desconfiança per part de vostè, al quedar-se la seva promesa i la seva mare, baix la meva custòdia...

ARCADI

I jo abrigava la certesa de que vostè faria honor a les seves paraules. Ni que ho vegués, el podria creure un malvat.

JAUME

Sense conèixer-me?

ARCADI

En tenia prou en conèixer Florentina. Per això, no vaig voler quedar-me aquí, a desgrat de la seva insistència.

JAUME

Molt bé, Arcadi. És un home i un artista. Vostè triomfarà perquè encara és dels pocs mortals que tenen fe, en les coses espirituals de la vida. Anem que no és a mi amb qui deu malgastar el temps... Florentina l'espera i no he de retenir-lo... La seva mare, ara podrà llevar-se que ja ho ha autoritzat el Doctor...Vingui, Arcadi. (Desapareixen per la porta d'esquerra)

(Timbre. A la poca estona compareix PLÀCID i CRIAT per la porta de la dreta)

CRIAT

El senyor ara estava parlant amb aquell jove que vingué amb la senyoreta Florentina i la seva mare.

PLÀCID

Ah, Arcadi?

CRIAT

Crec que sí, que es diu així.

PLÀCID

Jo diria... l'amor!... com matineja l'amor, veritat jove?

CRIAT

Indubtablement.

PLÀCID

I la malalta, com va?

CRIAT

Bé, tinc entès que ha passat molt bona nit.

PLÀCID

Pobra senyora! Quin tropell més seriós que va tenir!

CRIAT

Sí; es veu que va ésser molt fort.

PLÀCID

Calli, home; si semblava que se'ns empassava. Jo no em creia pas que retornés a la vida...

CRIAT

Doncs el Doctor crec que ha donat esperances ben falagueres al senyor.

PLÀCID

Ha estat un veritable prodigi, vaja.

CRIAT

Vol que avisi al senyor.

PLÀCID

Sí; em convé de veure'l com més aviat millor.

CRIAT

Segui, mentre tant, vindrà tot seguit.

(En Plàcid s'asseu i el Criat marxa per a reaparèixer per la mateixa porta i fer-se fonedís pel fons. A continuació d'ell entra JAUME)

JAUME

Hola, Plàcid.

PLÀCID

Ja m'ha dit el criat que la senyora Sílvia segueix bé.

JAUME

Sortosament ja està conjurat el perill. Però segui, segui. Quines noves em porta!

PLÀCID

Començant per la malalta, li diré que ho he esbrinat tot. El cirabotes del cafè Germània, que coneix la vida d'aquesta bona senyora, per una venedora de diaris, me n'ha facilitat amplies dades. Fins he estat al racó de golfa que li feia d'estatge, des de molt de temps.

JAUME

Vivia en plena indigència, no és així?

PLÀCID

Una vida tan miseriosa com pugui imaginar-se. Al sortir de l'hospital amb una salut afeblida, en lloc d'anar a la casa de son pare, es lliurà a les feines més feixugues... Primer a fregar mosaics... Ben prompte li calgué deixar aquest treball. Es defensà durant una temporada recollint papers, en alguns comerços, d'entre les escombraries... Anà emmalaltint gradualment i mancada de mitjans de subsistència, no tingué altre recurs que engrossir el cens de captaires... Fa llàstima de veure aquella sòrdida golfa!... Mai hagués cregut que una senyora de la societat de la senyora Sílvia, amb educació i avesada al benestar, pugui descendir verticalment a embrutir-se en el vagabundatge.

JAUME

Pobrà dona!... (Transició) I allò altre?

PLÀCID

Ara vaig a il· lustrar-lo sobre l'altra sorpresa.

JAUME

Ja està?

PLÀCID

Sí senyor, però, valdria més que estiguéssim en un lloc que no ens veges ningú.

JAUME

Ah, ja m'agrada!

PLÀCID

El petard ja ha fet explosió, senyor Jordi.

JAUME

Com!

PLÀCID

Un escàndol formidable i de resultats positius.

JAUME (Admirat)

Tan de pressa!

PLÀCID

Quan em va proposar la campanya, ja vaig endevinar que era qüestió d’escriure i cantar. Pobre senyor! No era poc vulnerable! Ha estat joc de poques paraules. Aquí té la prova de convicció. (Li dóna un diari, que llegeix en veu baixa) Les conseqüències -com era d'esperar- han estat immediates, fulminants. Ja és al carrer! Als medis polítics i oficials i a les redaccions de diaris, a hores d'ara, no es parla d'altra cosa, que d'aquest afer.

JAUME

Anem a la biblioteca que no ens senti ningú.

PLÀCID

Ara que val a dir que per aquestes empreses, jo em pinto sol. El mateix li faig triomfar una artista mediocre, que acredito una marca de fulles d'afaitar i que aniquilo i enfonso el més ensivellat. Sí hi ha un xic de matèria on poder agafar-me, la maniobra no falla.

JAUME

Molt bé, magnífic. Ara a esperar els esdeveniments. Veig que la informació és llarga. Vingui, a la biblioteca, ningú no ens destorbarà.

PLÀCID

Ja veurà que no hi manca ni una coma. Li adverteixo que l'encartat ja es belluga. Aquest matí s'ha presentat a la redacció a demanar explicacions i l'han adreçat a vostè.

JAUME

Aquí l'espero. Vingui, Plàcid. (Marxen pel fons).

(Entren per la porta de l'esquerra FLORENTINA i ARCADI)

FLORENTINA

La mamà viurà!... Quina alegria! Ja ho has sentit. El metge està segur de que tornarà a la vida...

ARCADI

Passada la primera crisi, sempre en vaig tenir aquest convenciment.

FLORENTINA

Quina felicitat!... Quin canvi, en quaranta vuit hores!... Tant que havia sospirat per la mamà!...

ARCADI

La pobra es veu que ha patit molt.

FLORENTINA

Ara li endolcirem el que li resta d'existència. L’estimaràs, Arcadi?

ARCADI

És la teva mare. Com puc deixar d'estimar-la igual que si fos la meva?

FLORENTINA

Vindràs amb nosaltres dues, a passar una temporada a fora...

ARCADI

I on voleu anar?

FLORENTINA

No ho sé. El senyor Jordi ho acordarà amb el Doctor. Em penso que serà a un poble del Montseny, a una falda ben alta.

ARCADI

Això vol dir diners, Florentina, i nosaltres... nosaltres som pobres, per ara...

FLORENTINA

El senyor Jordi ha dit que en nom de l'oncle Jaume, ens facilitarà el que faci falta... Ja ho has sentit.

ARCADI

Essent així...

FLORENTINA

Es molt bo el senyor Jordi, no ho trobes?

ARCADI

S'ha portat molt bé.

FLORENTINA

Ens estima com si fos de la mateixa família.

ARCADI

Proves n'ha donades de que us estima.

FLORENTINA

I a tu també, Arcadi.

ARCADI

Està amb mi molt deferent, en efecte; no puc queixar-me; només...

FLORENTINA

Què?... digues.

ARCADI

No ho sé. Se'm fa una mica misteriosa, l'aparició enigmàtica d'aquest home al mig del nostre camí...

FLORENTINA

Gelós, Arcadi?

ARCADI

No, no; a traves dels teus ulls, quan et pintava sempre que els miro com si fossin un mirall, he vist fins el fons de la teva ànima. Tu no pots enganyar-me, Florentina.

FLORENTINA

I ell tampoc.

ARCADI

Així ho crec. Si hagués tingut la sospita d'una incorrecció, t'asseguro que no us haguéssiu quedat aquí, a casa seva, o jo no m'hagués mogut de la teva vora!...

FLORENTINA

S'ha portat com si fos un germà.

ARCADI

Aquest és el meu estupor. Si tenia un encàrrec del teu oncle Jaume i fins i tot, si l'autoritzà per a allargar-vos el que us fes falta, no trobo justificat, en nom de l’amistat d'un emigrant a donar-se aquest trasbals, quan podia enviar a la teva mare a una casa de beneficència. Sí, sí... són cabòries meves. Voldria arrencar-me-les d'aquí dintre i no puc... Perdona'm, Florentina... Estic avergonyit. Si aquest bon senyor sabés que el més petit dubte ha entelat, als meus ulls, el seu gest bondadós, no gosaria ni a mirar-lo.

FLORENTINA

Es a mi, en tot cas, a qui podries agreujar, parlant d'aquesta manera. I tot t'ho perdono!... No temis, Arcadi. Partirem ben aviat. Tan prompte com el senyor Metge autoritzi perquè traguem a la mamà. Sí, sí, de seguida... Encara que tu no m'ho haguessis insinuat, pensava prendre aquesta resolució... El senyor Jordi, -aquest home que s'ha presentat entre nosaltres en forma de providencia- mereixerà la gratitud nostra de per vida... L'estimaré com una filla, puix com un pare s'ha portat. Com un pare! Jo que amb prou feines, recordo el que ho fou de veritat i no sé si encara alena o si ja ha desaparegut, a rendir compte de la seva infàmia.

ARCADI

Assossega't, Florentina. Jo t’estimo i crec en tu, més que en mi mateix! Que hi fa que no tinguis pare i que fins fa dos dies, fossis una òrfena total? Una criatura abandona? Jo ho supliré tot. Lluitaré i triomfaré! I no vull el triomf per a mi. Tant se me’n dóna; amb poca cosa estic content. Vull assolir la glòria per a tu; la corona del triomf vull que tu la cenyeixis, tu que ho ets tot per a la meva vida... il·- lusions, esperances i la felicitat eterna!...

FLORENTINA

Arcadi!...

ARCADI

Ara ens ocuparem de la teva mare i després, quan ja estigui guarida, ens casarem i cercarem un piset, un piset menut, però amb flaire de felicitat i regust d'alegria, ben banyat de llum i d'aire, amb les parets blanques i com més alt millor... Quina felicitat Florentina, dintre la nostra llar, que serà nostra... I potser fins i tot tindrem fills, i per que no hem de tenir-los, si fins i tot els malvats en tenen!

FLORENTINA

Arcadi! Que ets bo i com t'estimo!...

ARCADI

I ta mare serà la meva i li tornarem amb caliu d'estimació el glaç de tants anys d'abandonada...

(Es donen les mans. Per la porta de l'esquerra compareixen SILVIA i INFERMERA, aquella recolzant-se amb aquesta. Florentina va cap a ella)

INFERMERA (De dins)

Poc a poc, senyora.

SILVIA

Si em trobo força bé.

FLORENTINA

Mamà!... (A Arcadi) Mira-te-la!

SILVIA

Florentina.

FLORENTINA

Com se sent, mamà?

SILVIA

Venint cap a tu, molt forta i valenta.

INFERMERA

No es cansi, senyora.

FLORENTINA (Ajudant-la)

Vingui cap aquí que s'asseurà en aquesta butaca.

ARCADI

Vol que l'ajudi?

SILVIA

Arcadi, sempre et trobo al meu costat. Fa dos dies que era sola i, ara, té... tinc dos fills.

ARCADI

Que no està contenta?

SILVIA

I en tant que ho estic... Sembla mentida que al món una es pugui sentir tan feliç, amb tan delit i amb una alegria tan gran a dintre, que les pobres forces humanes puguin aguantar-los sense morir-se.

INFERMERA

Qui parla de morir! El senyor Doctor diu que encara estarà més bé que abans.

SILVIA

Ell podrà tornar-me la salut del cos, però l'alegria de l'ànima és Florentina qui me l'ha duta.

INFERMERA

Reposi i assossegui’s. Si li sembla, senyoreta, aniré a arreglar la cambra.

FLORENTINA

Vagi, que jo li faré companyia. (Marxa Infermera)

SILVIA

Ara que ja he tornat a veure't, que em fa de viure?

FLORENTINA

No digui això.

SILVIA

Tu Arcadi, no l'abandonis mai.

ARCADI

Ni a ella ni a vostè.

SILVIA

Jo no envelliré gaire. Estic malmesa pels sofriments. No us faré nosa molt de temps...

ARCADI

Pobra Dolorosa!

FLORENTINA

No mamà; ara tornarà a viure, amb alegria com mai i es rescabalarà del que ha sofert.

SILVIA

I aquest senyor que sempre em mira tan bondadós i ens ha dut a aquesta casa, qui és?

FLORENTINA

Un company de l'oncle Jaume.

(Torna Jaume per la mateixa porta per on ha fet mutis amb Plàcid. Al veure llevada a Sílvia s'hi apropa sol· lícit i afectuós)

JAUME

Ah, ja està llevada?

FLORENTINA

Sí senyor. L'hem aixecada una mica per arreglar-li la cambra.

JAUME

Així m'agrada... Oh, oh. Ja comença a tenir millor semblant, però no parli massa, eh? No li convé fatigar-se...

SILVIA

Que bo ha estat, senyor, per a nosaltres.

JAUME

Bah, no és hora de parlar d'això. La qüestió és que es posi bona, ben aviat.

SILVIA

Si ja n'estic. Si em sento valenta com mai!

JAUME (Somrient)

Doncs cal que no abusi d'aquest estat d'optimisme. Apa vostè Florentina faci-li companyia i vostè Arcadi, vingui amb mi, a la biblioteca que hi ha en Plàcid, que ens hi espera.

ARCADI

El què vostè mani, senyor, Jordi.

JAUME

I sobretot, Florentina, res de parlar-li de coses passades.

FLORENTINA

Així ho faré.

(Jaume i Arcadi marxen per la porta del fons)

SILVIA (Mirant per tot)

Quina diferència de la golfa que era el meu refugi! Ara vaig recordant-me de tot. Com si estigués en una cambra fosca i poc-a-poc s'anés fent la llum... Allà al cafè, t'allargava la mà, demanant-te almoina... Tu em vares reconèixer...

FLORENTINA

No s'afecti, mamà.

SILVIA

Si ara ho recordo amb una dolcesa que no em dóna calfred... Vestia uns parracs que tot just em tapaven el cos. Aquesta roba que m'heu posat allà dintre, em fa memòria dels primers temps de casada... Tot eren sedes i bonics... La casa dels papàs era sumptuosa, no tan com aquesta per això!... També he tingut vint anys i havia somniat amb la felicitat en una vida tranquil· la. La teva àvia venia a veure'm sovint als primers anys del meu matrimoni. Un matí venies al món Florentina i la mamà et vestí amb les puntes fines que tenia preparades, esperant la teva arribada, en una primorosa cistelleta...

FLORENTINA

I després?

SILVIA

T'estimava tant!... La teva companyia era la meva resignació i l'esperança. Tot ho eres per a mi! El teu pare mai no parava a casa... Que hi feia si ja et tenia a tu? A poc a poc tot es trasmudà. Uns anys després, la mamà morí i la protecció de casa dels avis, cessà. Ja no ens arribaven els diners, les robes i les viandes a mans plenes... Llavors, començà el romiatge de les privacions, que es feien més sensibles cada dia...

FLORENTINA

Digui, digui...

SILVIA

Per tot pler, l'escarni i la befa, contínuament. Repudiada com esposa i com a dona, vivia arraulida dintre la casa trista, sense traspassar la porta del carrer. Ton pare es tornava cada dia més sorrut. A l'agència de negocis, els assumptes no hi venien. Necessitava diners. Calia seguir el tren de dispendi fastuós i de disbauxa... Tot el que tenia algun valor, a la nostra llar, joies i mobles, es va anar malvenent... Encara teníem minyona; una minyona que era quelcom més que una serventa. A cada pas, m'humiliava. Els meus vestits, els lluïa ella... i les carícies de ton pare ens les robava furtivament...

FLORENTINA

Per que no es redreçava?

SILVIA

Que n'hagués tret?... No podia regenerar-se, Ferran. Ja no hi érem a temps...

FLORENTINA

Quin suplici!

SILVIA

I arribà l'escàndol. Els deutes l'agullonaven... Fugiren com dos delinqüents. Ens deixaren sense una malla. El teu avi, pobre papà! havia d'apurar aquesta nova copa de fel! Vingué a cercar-nos, per a dur-nos a casa seva...

FLORENTINA

I vostè, per que no venia?

SILVIA

Per dignitat, no podia tornar a Palamós, amb l'escarni al rostre. No havia treballat mai i vaig creure que en el treball, trobaria consol i oblit; a ell vaig lliurar-me. Sabia que tu estaves ben atesa i que amb la minvada renda que encara quedava al papà, no et mancaria el més necessari... Que m'importava la resta? La meva salut s'anà afeblint i per fi, vingué la malaltia i amb ella l'acovardiment i la lassitud... Ja era una desfeta humana!.

(Abans de la darrera relació de Sílvia s'ha sentit el timbre de la porta d'entrar. El criat ha travessat l'escena i ha fet mutis per la porta del fons. A les darreres paraules de Sílvia entren JAUME i CRIAT)

JAUME (Des de la porta)

Avisa la infermera que vingui. (Criat marxa per la porta d'esquerra) Com li ha provat?

SILVIA

Com si no hagués passat res. Mai no m'havia trobat tan bé com ara.

JAUME

De totes les maneres, estarà millor prenent el sol des de la tribuna. (Ara entra INFERMERA) Miri senyoreta: porti a la senyora a la banda de davant.

INFERMERA

Recolzi's amb mi.

SILVIA

Si vaig molt valenta. Quines forces se'm desperten!

JAUME

Vostè Florentina, entri a la biblioteca que hi trobarà Arcadi i Plàcid. Li han de dir quelcom d'interès.

FLORENTINA

Hi vaig.

INFERMERA (Tot marxant per la primera esquerra)

Recolzi's sense por! (Ja són fora)

JAUME

Que entri, Valerià. (Aquest marxa per la porta de la dreta)

FERRAN (Entrant per la mateixa porta)

Bon dia.

JAUME

Benvingut.

FERRAN (Sorprès)

Vostè! L'amo d'aquesta casa... és vostè?

JAUME

Per a atendre'l en el que se li ofereixi.

FERRAN

Dec haver pres malament les senyes!...No en pot ésser d'altra!... Jordi Cases...

JAUME

Aquest... sóc jo.

FERRAN

No, no és possible. Algú ha suplantat el seu nom, n'estic cert. Vostè no pot haver comès aquesta infàmia en contra meu.

JAUME

Si es tracta d'una infàmia, té tota la raó: no sóc jo. Ara, si es tracta d'un cas de justícia, ja en pot tenir la certesa.

FERRAN

Veurà: no puc allargar aquesta conversa amb supòsits de cortesia. El meu nerviosisme no es per a dilacions innocents... M'han donat les senyes a la mateixa redacció per més que jo no ho puc creure... Net i clar: li prego... -ja veu que encara em mantinc serè, tot i la gravetat del meu pas- ... li prego, li repeteixo, que vulgui manifestar-me, categòricament, si aquest escrit és de vostè. (Li mostra un diari)

JAUME (Mirant-lo i tornant-li amb fredor)

No tinc cap inconvenient en sostenir-ne la paternitat davant de vostè: Sí senyor, és meu.

FERRAN

I la denúncia al senyor Conseller...?

JAUME

Igual.

FERRAN

I està disposat a sostenir-ho, en tots els terrenys?

JAUME

Es creu que faig les coses serioses dels homes, per a passar l'estona com la mainada?

FERRAN

I ha capit el resultat d'aquestes denúncies?

JAUME

Una denúncia per prevaricacions, corrupteles, toleràncies de joc i altres immoralitats, si al món hi ha lògica, només pot haver-hi una conseqüència: el cessament de.. vostè.

FERRAN

Ah, així és cert? Amb tota premeditació i sang freda vostè ha emprés aquesta campanya de premsa covarda, pel sol gust de perdre'm? Necessito explicacions ara mateix! Les exigeixo, cavaller!...

JAUME

Ja, ja, ja!...

FERRAN

I se'n riu!... S'ha vist més sarcasme! Es val perquè es troba a casa seva, però això no li valdrà, jo no respecto res. Ira de Déu! Que li havia fet jo a vostè? Quin motiu tenia per a llençar-me aquest llot al rostre?

JAUME

Repassa la teva història, Ferran Cervera!

FERRAN

Què?... aquest tractament... què significa?

JAUME

Et pensaves que tota la vida havies de contendre amb dones i vells? Ja, ja, ja!.. Ara t'ha arribat l'hora de rendir comptes a un home!

FERRAN

Eh, però qui és vostè?

JAUME

No em coneixes? Sóc la venjança en persona que ha vingut a recordar-te el passat, ple de covardies i abusos. Què en vares fer de l'honra de la mare? Del patrimoni dels meus que dilapidares sense consciència? Que n'has fet de la meva germana Sílvia, a la qual vexares en tot moment i a la fi, has abandonat per una minyona de servei, exuberant de carns i cobejances? On és la teva filla, que si no ha augmentat la filera interminable de donzelles caigudes, fou perquè sabé inspirar amor a un home honrat?

FERRAN

En Jaume!

JAUME

En Jaume, sí; aquell adolescent que conegueres quan vares enganyar a la meva germana i seduïres cínicament a la mare!

FERRAN

Jo no he enganyat a ningú!

JAUME

Engany i traïció són el teu únic bagatge. La primera traïció la cometeres amb la teva primera promesa Elena, gràcies a la qual, valent-te de la seva amistat amb la meva família, t’introduïres a casa.

FERRAN

Et fa parlar el despit.

JAUME

I de tu n'han fet un personatge!... Serà pels mèrits de saber arrossegar-te com les serps i de saber ajupir-te amb la submissió del gos que llepa la mà del que li llença un terrós de sucre! I a tu han tingut la insensatesa de confiar-te l'ordre públic d'una part de la ciutat! Tu que tot ho contorbes, que tot ho has subvertit, honor, família, moralitat, decòrum...

FERRAN

Ets un insolent. Voler donar-me lliçons de moral, tu, un perdut!... un legionari!!

JAUME

Legionari, sí!!... Es el timbre de glòria més gran de la meva vida. He estat legionari!... M'he batut com els homes, tenint més de cent vegades la mort cara a cara. Estava entre mig de l'escòria de tota Europa; aplegat entre aventurers, àvids de foc, de sang, de flaire de pólvora i encesos de luxúria!... Barrejat entre els desenganyats de tot, promptes al suïcidi...! Allí vaig curtir-me per a la lluita. Més tard, vaig marxar a Mèxic. Allí fou la fortuna la que em seguia els passos. Es admirable i fins costa de creure, que un home, treballant i fent treballar, pugui reunir tants diners!... I quan el temps havia mitigat el mal record de tot el que havia esdevingut als meus, quan es tancava la ferida i s'apaivagaven els dolors, quan tornava cap al meu país, amb els braços oberts, disposat a perdonar en una abraçada que esborrés la penombra fatídica del passat, ho he trobat tot fet runes!... runes de llot!... runes de llàgrimes!... El ludibri damunt del meu nom!... I tot, per culpa teva!. No t'he arrencat de la vida perquè ets un covard i un miserable i vull experimentar el goig de veure la teva agonia amb rialla sarcàstica!... Fora els honors immerescuts. Ben despullat de títols i prebendes!... Tot nu, ben nu!... La nuesa immunda de la teva vergonya que no has tingut mai i de la ineptitud manifesta!... Passeja arreu, el contuberni fastigós, la cínica bigàmia amb una minyona lasciva i desvergonyida!...

FERRAN

No serà.

JAUME

Tinc poder per a fer-ho. Mentre tu, aquí basties uns interessos i una posició de farsa, que se n'han vingut a baix, jo allà, en aquelles terres, criava una gran quantitat de riquesa sòlida i moral.

FERRAN

T'he escoltat amb serenitat. Al cap i a la fi, tens dret a esbravar-te.

JAUME (Amb sorna)

Gràcies per aquesta concessió.

FERRAN

No aconseguiràs que em llenci a perdre per un no-ningú!

JAUME

Fas bé; pots deixar tranquil· la la pistola. A les teves mans, em faria riure. Als homes com tu, la pistola solament els serveix per a fer bulto a la butxaca.

FERRAN

Fet i fet, no vals la pena... Val més deixar-te.

JAUME

Ets ben reflexiu. Ja m'ho esperava que entraries a la raó. Tota la vida has estat un home... prudent.

(Per la porta del fons compareix FLORENTINA, contentíssima)

FLORENTINA

Oncle! on...! Ai! perdoni, no sabia que tingués visita...

JAUME

De res Florentina. Entra, entra. Aquest visitant es farà càrrec de les teves expansions.

FLORENTINA

És veritat... és cert... el que m'ha dit Arcadi?

JAUME

I doncs, criatura!

FLORENTINA

Que contenta! El cor ja m'ho deia!.. Quina alegria!... Deixi'm que l’abrasi!

JAUME

De tot cor, Florentina!

FLORENTINA

I per què no m'ho digué de seguida?

JAUME

Un cafè, no era el lloc adequat per a fer aital revelació. Ara el trastorn de la teva mare ja s'ha passat i es l'hora de que ho sàpigui.

FLORENTINA

Mai més no es separarà de nosaltres!...

JAUME

No filla meva! No! Vés allà, amb, Sílvia, la teva mare i si et sembla que no s'ha d'impressionar, dóna-li la nova...

FLORENTINA

Sí que hi vaig. Pobra mamà!... Ara si que es posarà bona!...

JAUME

Apa, vés menuda!.

FLORENTINA

(Des de la llinda de la porta, cerimoniosament, amb una inclinació de cap a Ferran)

Passi-ho bé, senyor.

(Ferran es queda com petrificat sense saber el què dir i què fer, sols se li escapa mig barbotejant amb admiració, mirant per on ha marxat Florentina)

FERRAN

Florentina!

JAUME

És formosa! Fa goig com un pom de flors, veritat?

FERRAN

La meva filla!

JAUME

Quan ho era, no li vares saber fer de pare. Doncs no intentis de veure-la més. Hi has perdut tots els drets!...

FERRAN (Amb intenció)

Les lleis encara me'n deixen algun.

JAUME

És cert. Les lleis es fan sense saber que moltes vegades afavoreixen als brètols i als monstres. Fes-te'ls valer, si et sembla! Però, no oblidis que els legionaris no tenim llei de combat!... Ja hem parlat prou. El món és gran, vés allà on vulguis... Si mai et creues al nostre camí, com un obstacle... et passaré pel damunt!... Fora!... (Anant a la porta de la dreta, cridant) Valerià!

CRIAT

Em demanava?

JAUME

Acompanya a aquest... senyor.

FERRAN (Marxant cap-cot)

Està bé. (Jaume els mira com se'n van i va poc a poc, cap a la porta per on ha marxat, abans de sortir, entren pel fons ARCADI i PLÀCID)

PLÀCID

Senyor Casals...

JAUME

Molt bé, Plàcid. Tot ha sortit, cor que vols, boca que desitges.

PLÀCID

Ha vingut a la fi?

JAUME

I ja ha marxat. Li estic en deute, per bé que no hem acabat: un altre servei, encara.

PLÀCID

La meva persona i la ploma que empunya, estan a les seves ordres...

JAUME

Ara que ja havem fet justícia a la maldat, ens hem de preocupar de recompensar els bons.

PLÀCID

Instruccions i mans a l'obra.

JAUME (Senyalant-lo)

Tingui present que Arcadi ha de triomfar a l'exposició.

PLÀCID

Això corre del meu compte. D'aquí a tres setmanes, entrarà a la celebritat. Durant la que som, inflarem el bot: retrat de l'interessat, notes biogràfiques i algun que altre apunt dels seus principals quadres. No falla, li ho asseguro.

JAUME

Estàs content Arcadi?

ARCADI

Sóc feliç. Una alegria que no em cap a dintre. Oncle... em deixa que li digui oncle?

JAUME

Com t'ho permeto? (Allargant-li la mà i mig abraçant-lo) T'ho exigeixo, t'ho mano!

(Per la porta per on ha marxat abans compareixen FLORENTINA, SILVIA i INFERMERA)

SILVIA

Jaume!... Jaume!...

JAUME (Anant-hi i abraçant-la)

Sílvia!

SILVIA

Ets tu?... Tu?... Tan a prop que et tenia i jo sense endevinar-ho!...

JAUME

Ja ho sabia jo i vetllava... La teva filla no s'ha mogut de la teva vora, fins tenia el llitet junt amb el teu; jo vetllava per les dues...

SILVIA

Que has trigat a venir!... Ja no t'esperava... tants anys!...

JAUME

He vingut a convalidar el meu títol de germà, per a emparar-te i per tal de fer de pare d'aquesta criatura. (A Florentina) Al qui ho era, no el veuràs mai més...

SILVIA

És mort?

JAUME

És igual... Pensa que ha caigut en un pou d'una fondària immensa... No el trobaràs mai al teu camí... Jo t'ho asseguro... I ara, a preparar un viatge de salut per a Sílvia. Tu Arcadi, pujaràs els pinzells i pintaràs al costat de Florentina.

FLORENTINA

Oncle!

ARCADI

El que vostè ordeni.

PLÀCID

I jo vindré a fer-los alguna visiteta.

ARCADI

T'esperem.

JAUME

I vostè Plàcid, a treballar amb honestedat. Per a això ha de servir el periodista: per a desemmascarar els pillos i per a proclamar les virtuts del homes de bé.

FI DE L'OBRA