Hostes vingueren - comèdia en tres actes - 1.935

HOSTES VINGUEREN

COMÈDIA EN TRES ACTES

Agost de 1.935

PERSONATGES

AMELIA 32 ANYS

MONTSERRAT 28 "

DELFINA 30 "

SRª BASILISA 50 "

MADAME 40 "

TOTO 18 "

ROSETA 20 "

DEMETRIA 20 "

MONICA 20 "

NICOLAU 33 "

DANIEL 30 "

GODOFRED 35 "

SR. JOAQUIM 45 "

JUSTINET 30 "

SR. TEODOR 60 "

ADOLF 35 "

FELIU 25 "

DEPENDENT 35 "

SR. JEREMIES 60 "

FABRICI 30 "

CAMBRER 25 "

Parelles i convidats d'ambdós sexes.

Època, actual.

ACTE PRIMER

Saló a casa de Daniel. Un balcó amb tribuna a ma dreta. Porta al fons i dues a l'esquerra. Mobles moderns i abundants.

En descloure's la cortina, estan en escena AMELIA prop de MONTSERRAT que està mig amagada mirant ella del balcó. DANIEL, fuma assegut en una butaca.

AMELIA

Encara es veuen?

MONTSERRAT

Ara estan per tombar la cantonada. Ja fan la mitja volta... ja està!

AMELIA (Venint cap al mig de l'escena)

Són molt xamoses.

MONTSERRAT

Molt ho són. Encara que no m'estigui bé per ésser la seva mare. La petita, Alícia, s'assembla amb el teu germà. (Senyalant a Daniel)

AMELIA

En canvi no em negaràs que la Joana és pastada a tu...

DANIEL

Ja està bé: una per cada u.

MONTSERRAT

Sinó que en Daniel es capfica en que no n'hi ha cap que es retiri a ell...

AMELIA

Els homes no hi entenen en aquestes coses...

DANIEL

Ho faig perquè així siguin més maques, dona. Si es tractés d'un marrec, tan se me’n donaria que tingués les meves faccions. Les nenes han de fer goig. I semblant-se a tu....

AMELIA (Rient)

Vaja una manera més fina de galantejar-te el teu marit... i davant meu!...

DANIEL

Ens estimem tant la Montserrat i jo, que no hi ha res que ens deturi aquestes expansions...

MONTSERRAT (Amb naturalitat)

Vivim amb tanta il· lusió com el primer dia de matrimoni.

AMELIA

Ja he vist que sou una parella feliç. Amb els trenta dos dies... -perquè ja fa trenta dos dies que estic entre vosaltres- he tingut ocasió de constatar-ho.

DANIEL

Suposo que no et fa dentetes la nostra felicitat.

AMELIA

La felicitat d'un germà sempre es motiu de satisfacció per a una germana. Si més quan es tracta d'un germà tan generós com tu i una cunyada tan gentil com la Montserrat.

MONTSERRAT

De veres estàs contenta entre nosaltres?

AMELIA

Quina pregunta criatura!... On podia anar a caure millor? Qui em queda llevat de vosaltres?

MONTSERRAT

És cert.

AMELIA

D'en Nicolás, després de set anys no n'hem sabut res. Pots comptar que deu ésser una bala perduda com jo mateixa.... (Riu)

MONTSERRAT (Suplicant)

Bah, no parlis d'això.

AMELIA

Vols dir que no t’avergonyeix tenir una cunyada com jo i un cunyat que a la millor està en un presidi?

MONTSERRAT

No vergonya, no.... Ara, un xic de... pena, per què negar-ho?

DANIEL

Bé, bé, el teu passat l'ignora tothom i encara que sigui entre nosaltres, val més no parlar-ne.

MONTSERRAT

Naturalment. Quines ganes de voler atormentar-te.

AMELIA

Si no fos pel nen.... (Amb despit) De son... pare, tant se me'n dóna...

DANIEL

I quan sigui gran qui no et diu que no el revegis?

AMELIA

En desconfio. Estic certa que li faran creure que sóc morta. Mai no voldrà saber res de mi...

MONTSERRAT

Els fills sempre perdonen les mares.

AMELIA

Ara té cinc anys com la vostra Joana. Pobrissó. Com es deu enyorar a l'internat. Encara que son pare vagi a veure'l cada diumenge...

DANIEL

Quan temps fa que no l'has vist?

AMELIA

Tres mesos. Des del mateix dia que vàrem separar-nos. Vaig intentar veure'l al pensionat i sempre me'l negaren. Les ordres de l'Eudalt eren rigoroses en extrem. En tinc noves de tant en tant, per una monja. Cada mes, m'ha enviat un retrat...

MONTSERRAT

Si ho sabés el teu marit!...

AMELIA

Ho fa amb molta discreció. No és fàcil que se'n assabenti. (Amb gran riallada) Però, quina conversa mes ensopida que hem agafat!...

DANIEL (Amb lleuger to de reny)

Sempre és interessant parlar del teu fill...

AMELIA

Sí... és clar. I ho fora del tot, si no m’obría la ferida...

(Pel fons entra ROSETA, cambrera)

ROSETA

Senyora, les nenes ja han entrat al col· legi.

MONTSERRAT

Sense rondinar?

ROSETA

Rondinar diu? Hi van més contentes que si les dugués a passeig. En tot el camí, que no han parat de riure, saltar i fer escola. Com sempre.

MONTSERRAT

Vaja també!

ROSETA

L'Alícia les ha emprès amb els números: “uno, dos, tres”... i anant-n'hi afegint mentre n'hi quedava. I la Joaneta les ha enfilat amb tota la cantarella, amb el verb amar: “Yo amara amaría y amase”...

AMELIA

Mira-te-la tan menuda.... (Daniel riu)

ROSETA

Quins càntics que feien!

MONTSERRAT

No els ho deixi fer això pel carrer, dona. Ves que dirà la gent?

ROSETA

Si ja ho ha dit vostè. I poder-les fer callar? Si tothom que les veu, s'hi encanta. Tan espavilades com són. I el goig que fan tan mones...

MONTSERRAT

Bé, bé, vagi Roseta i que comenci a desparar taula que després...

ROSETA

Sí senyora... (Mutis per la primera esquerra)

DANIEL

En què penses Amèlia? (Que havia quedat pensativa)

AMELIA (Eixorivint-se)

En res, estava distreta.

MONTSERRAT (Anant cap a ella)

T'avorreixes, veritat?

AMELIA

Gens. No he tingut pas temps d'avorrir-me. Sou tan amables amb mi, tan excessivament deferents...

MONTSERRAT

No exageris...

AMELIA

No hi ha pas festa ni festeta a la qual no m'hi dueu... I a propòsit de festa. Aquesta tarda devem tenir prova, eh Montserrat?

MONTSERRAT

És veritat que ahir la Madame va dir que vindria avui...

DANIEL

Us farà anar força mudades?

AMELIA

Noi, no la coneixeràs pas a la teva senyora...

MONTSERRAT

He deixat disposar a l’Amèlia. Vull anar vestida al seu gust.

DANIEL

Així si que faràs tro. Ma germana és la Pompadour de la toilette moderna...

AMELIA

Veuràs com als salons del senyor Joaquim només hi haurà ulls per a mirar-nos a nosaltres dues...

DANIEL (Amb intenció)

Si et veiés el teu marit aquell vespre no?

AMELIA

Tan li fa. I a mi, no massa, no et pensis per això. Per a mi l'Eudalt és cosa morta. (Amb sorna) Altrament, ja té resolt el problema. Ha tornat a obrar la casa.

MONTSERRAT

Ha pres servei?

AMELIA

Res d'això. M'ha substituït per una mecanògrafa (riu) rossa. (Riu fort) L'ha retirada de l'oficina on treballava.

MONTSERRAT

És possible?

DANIEL

Com no ens ho havies dit abans?

AMELIA

De debò? Jo em pensava que ja ho sabíeu.

DANIEL

No ens n'havies dit ni mitja paraula.

MONTSERRAT

Això ha gosat fer l'Eudalt?

AMELIA

No m’estranya. És molt impressionable, pobre xicot! (Riu) Ara, viurà un idil· li de pantalla. Una mecanògrafa joveneta, un bibelot de porcellana, que passarà a ésser una gran senyora... Perquè estic segura que li haurà promès de casar-s'hi...

MONTSERRAT

Sense el divorci amb tu?

AMELIA

Ja veureu com ara l'entaula de pressa i corrents. Abans de que jo sortís de Madrid, ja sabia que acabava de donar certs passos per fer-se amb un bon advocat. Espero que qualsevol dia em vindrà una notificació d'aquesta ridícula demanda.

DANIEL (Aterrat)

Malament. Ara sí que serà difícil de mantenir l’incògnit de la teva vida... Se'n assabentarà tothom.

AMELIA

Em sap greu per l’escàndol que suposi pel nostre nom i conseqüentment per les teves filles...

MONTSERRAT

Si pogués deturar-se....

AMELIA

Ell a hores d'ara, ja sap que estic en aquesta casa, n'estic segura. Té bona policia. Mentre es va estar a casa dels seus pares, es guardà prou de donar publicitat. Ara, ja és diferent. Aquesta joveneta taqui-meca es cuidarà prou de lliurar-lo de la cadena que encara ens lliga als dos davant de la societat per a passar a ésser la senyora de Bernáldez.

DANIEL

Caldrà cercar-te defensor, doncs.

AMELIA

No, no. Ni vull personar-me. Estic conforme amb tot el que em condemnin. No vull reclamar cap indemnització per aliments, que de totes les maneres no em donaria el tribunal. Hi han masses testimonis que justifiquen la meva conducta llicenciosa... Només la meva consciència sap que no sóc culpable de res... (Transició) Bah, ja hem tornat a submergir-nos en aquesta conversa carregosa...

DANIEL

És veritat, per més que en parlem, no podrem donar-li solució.

AMELIA (A Montserrat)

Què t'has entristit?

MONTSERRAT

No.... no.

AMELIA

Ja veus que jo sóc la interessada i m'ho prenc a la bona banda.

MONTSERRAT

Sóc mes beneita! Per no res m'afecto de seguida.

AMELIA

El meu marit per la seva bondat -perquè ara m'adono que n'ha estat massa de bo- no mereix ni tan sols que ens el posem en boca. Tanta bondat i tanta manca d'energia, per a privar-me les primeres excentricitats de noia pujada sense els consells i reflexions d'una mare, ens han dut a tots dos al dilema de la separació.

MONTSERRAT

T'estimava massa.

AMELIA

Potser tens raó. L'excés d'estimació porta moltes vegades els mateixos efectes de la manca absoluta.

MONTSERRAT

Un amor tan gran no pot ser que s’esmorteeixi tan de pressa.

AMELIA

Sí filla sí: l'honor!... sempre l'honor!... Qui l'hi en pot traure d'aquesta rauxa?

DANIEL

I de tot això com te n’has assabentat?

AMELIA

He rebut un anònim, d’allà mateix.

DANIEL

Bah, un anònim no és cap article de fe. Qui sap si tot plegat és una broma pesada de qualsevol amb l'intent de riure a la teva esquena...

(Roseta, apareix pel fons anunciant)

ROSETA

El senyor Godofred i la Sra. Delfina.

MONTSERRAT

Que entrin. (Marxa Roseta)

DANIEL

Si que venen aviat avui. Total són dos quarts de quatre.

DELFINA (Entrant)

Què tal? Què diuen aquests bons amics. (Se saluden)

GODOFRED

Bones tardes.

DANIEL

Aquí estem de sobretaula... fora de la taula.

AMELIA

Que elegant, senyora Delfina!

DELFINA

Ai filla, si és un vestit vell amb una mica de remunta.

GODOFRED (Seient)

La meva senyora és la Petronia de la ciutat.

DELFINA

No facis el reclam per que no poden sol· licitar-me per maniquí vivent.

GODOFRED

Hi ha massa senyoretes en atur forçós. I com que ara ho porten per rigorós torn d'inscripció...

AMELIA

I vostè segurament que no haurà demanat feina....

DELFINA

No senyora Amèlia, gràcies a Déu. Encara que és feina que no m'agradaria per si mai em veges obligada a treballar.

DANIEL

Nosaltres som tradicionalistes per convicció i per luxe en aquest aspecte. Les esposes les volem per a la llar i per a passejar-les.

MONTSERRAT

No tothom ho pot dir així.

AMELIA

I encara menys practicar-ho.

DELFINA

I a vostè senyora Amèlia com li prova l'estada aquí?

AMELIA

Encisada de la companyia dels germans.

GODOFRED

Ni en queda per molts dies encara?

AMELIA

No és fàcil que els deixi per bastants dies. Tinc carta blanca per estar-m'hi els dies que tingui per convenient.

DELFINA

Ai quina sort que té. El meu marit, si alguna vegada me'n vaig a passar vuit dies amb la mama, a les quaranta vuit hores ja em reclama.

GODOFRED

Què hi faràs si sóc tan enyoradís.

AMELIA

Això és un senyal inequívoc de la seva estimació.

DELFINA

Una estimació la mar d'apegalosa.

GODOFRED (A Daniel)

Noi, a les dones no saps mai com guanyar-les ni com perdre-les. Si consentís la seva absència freqüent, i em dediqués a passar-me-la el millor que pogués...

DANIEL

Llavors tindria gelos.

GODOFRED

O al menys diria que ja no em fa fred ni calor.

AMELIA (Rient)

Doncs no fa la cara d'ésser insensible...

GODOFRED

Vostè és una senyora de molta penetració...

DANIEL

És una entremaliada barcelonina trasplantada a Madrid. És una barreja de brometa de la Rambla amb la sorna de la Porta del Sol...

AMELIA

Ui, que irònic i que enginyós, el meu germà!

GODOFRED

Ja no hauria d'ésser enginyer!

AMELIA

M'ha fet una descripció tan original i colorida que fins faria dentetes a en Jardiel Poncela.

(Entra Roseta i anuncia)

ROSETA

Hi ha Madam Fosquier amb la dependenta que porta...

MONTSERRAT

Que passin.

AMELIA

Estem de prova.

MONTSERRAT

Els habillés per a la festa del senyor Joaquim.

GODOFRED (A Daniel)

Veus? Aquesta és la part més neuràlgica d'un pressupost familiar.

DANIEL

No me'n parlis. És més empipadora que la Deuda flotant i les classes passives per l'Estat.

MADAME

Bones. Medames i messieurs.

TOTS

Bones.

GODOFRED

Bones Madam amb la companyia.

MADAME

Arribem tout-à-fait?

MONTSERRAT

Arriben amb molta oportunitat.

MADAME

Ja m'he figurat que fóra l'hora més a propòsit...

AMELIA

Per a provar un vestit, totes les hores són santes i bones, Madam.

MADAME

Estem a les ordres de les madames.

MONTSERAT

Passem a la meva cambra.

AMELIA

Sí que la Madam a la millor té feina...

MADAME

O, per mi no s'apressin. L'atélier encara que jo no hi sigui, no està pas “en grève”, n’est-ce pas Totó?

TOTO

Non, madam.

DELFINA

Em permetreu que vegi les primícies de les vostres toillettes? (A Montserrat)

MONTSERRAT

Quina pregunta tu també.

AMELIA

Amb molt de gust.

MADAME

O, madam veurà unes costumes tres elegantas!

MONTSERRAT (Iniciant el mutis per la segona esquerra)

Passin, passin.

MADAME

Entrez, Totó.

TOTO

Oui, madam.

MADAME

Messieurs, jusque à tout-a-l'heure.

DANIEL

Fins ara, senyora.

GODOFRED

Que no li tremoli el pols madam.

MADAME

O, jamais. Pas de danger. Jo sóc tres fiere per ma tasca, Messieurs. (Marxa darrera de les altres)

GODOFRED

Noi, si al món no existissin les modistes i les botigues de novetats...

DANIEL

Fóra un oasi sense dàtils. Una mena de cel sense pena ni glòria. Viuríem com deuen viure als llims. No sentiries parlar mai de fallides ni de suïcidis...

GODOFRED

Ni de duels ni ambicions...

DANIEL

Perquè no hi hagin teranyines, has de matar l'aranya, desenganya't.

GODOFRED

És veritat. Hauríem de suprimir les dones.

DANIEL

I no em negaràs que sumen una aclaparadora majoria...

GODOFRED

Tan aplastant com vulguis. I bona sort de que nosaltres som uns marits incòlumes i incorruptes...

DANIEL

Que ens limitem a pagar les factures de les nostres pròpies...

GODOFRED

Ara figura't els que tenen un apèndix de dona!...

DANIEL

Un infern. Pena de dany i pena de sentit.

GODOFRED

I l’existència penjant d'un fil.

DANIEL

Un fil que si es trenca, t’estavelles i t'han de recollir per peces menudes.

GODOFRED

No hi ha res com la vida del bon casat. Creuries que no he fet mai un mal pensament, allò que es diu un pecat venial de desitjar els bens apetitosos del proïsme?

DANIEL

I és clar que m'ho crec.

GODOFRED

No sé pas com m'ho hauria d'arreglar per començar. I no et creguis, que d'una banda, em fa com una malícia deixar passar la vida sense cap sostrac, ni inquietud d'una petita aventura. Una mena de joguina a estones amb una mosseta com aquesta Totó que portava la Madam...

DANIEL

Godofred, Godofred!...

GODOFRED

Però, no, no; la placidesa de la llar, el poder dormir ben estirat, sense despertar-te amb sobresalts... i després, allò de mirar el rellotge i haver d'acudir a la cita i fer la invenció contínua per a justificar les absències de casa... Em sembla que la dona m'ho coneixeria que li deia la lliçó malament.

DANIEL (Rient)

Nosaltres mereixem el premi de la constància, de la ponderació, de la bona fe i de les costums morigerades...

(Entra JUSTINET pel fons)

JUSTINET

Salut.

DANIEL

Hola Justinet.

GODOFRED

Què tal operari?

JUSTINET (Mirant el rellotge)

Les quatre, hora en que hipoteco la meva llibertat.

GODOFRED

Paraula d'artista!

JUSTINET

No, de copista.

DANIEL (Reconvenint-lo)

Delineant!

JUSTINET

Delineant però copista. Jo no faig més que reproduir el que fan els altres...

GODOFRED

Ara en parlàvem d'anar fent el que fa tothom.

JUSTINET

Això no és art. Tot el que sigui seguir la rutina, és copiar. Uns copien per instint perquè no saben fer res mes i altres copiem per a viure.

GODOFRED

I encara feina hi hagi!...

JUSTINET

En Daniel és un enginyer de fama. De més a més de la Jefatura no li mancaran mai, feines particulars. En mig de la mal hora del meu fracàs com a artista, he tingut la sort de caure a les seves mans. No em mancarà un most de pa. No volaré gaire alt, això no, però menjaré. Si me n’hagués anat a Montparnasse viuria a París, per bé que hi passaria gana. Empastifaria teles, que guardaria a les golfes i penjaria les barres al sostre.

GODOFRED

Sembla mentida que un home de talent hagi de fracassar.

JUSTINET

Si veiessim la sèrie de talents inèdits que volten pels carrers amb la fam pintada a la cara, uns talents que farien un món nou i no tenen ni delit per a mirar als panxacontents que els hi passen per la vora, ens esgarrifaríem. L'home és fill de les circumstàncies i concretament de la sort.

GODOFRED

Fisòlof i artista.

JUSTINET

M'he empassat el discurs sobre el mètode de Descartes, he llegit i rellegit els millors moralistes i filòsofs clàssics i moderns i no n'he trobat cap que m'ensenyi la manera de viure sense que em calgués fer un treballat a contracor.

DANIEL

T'ha mancat un Mecenas, Justinet.

JUSTINET

De què m'ha servit de llegir la Historia de les arts plàstiques. Em pensava que hauria arribat a emular a Goia, a en Velázquez i en Fortuny. I aquí em teniu en mig de regles i compassos i esquadres tirant ratlles damunt de papers de tela. Havia imaginat un nova "Maja" i em surt la boca d'un túnel. Havia pensat en la rendició de Breda i em surten els pals d'un reixat que es posa a les recolzades de les carreteres. Havia somiat amb la Vicaria i se'm presenta un camí veïnal o un pontet de sèquia o de rierol.

ROSETA (Anunciant)

El senyor Joaquim.

DANIEL

Que passi.

JOAQUIM (Entrant)

Bones tardes.

DANIEL

Déu el guardi senyor Joaquim.

JOAQUIM

He pujat sols un moment per saludar-lo. (Dona la mà a Daniel i Godofred. Fa una inclinació de cap a Justinet que aquest li torna)

DANIEL

Segui, si és servit.

JOAQUIMN (Seient)

Tinc molta feina. He arribat aquest matí i fins ara m'he passat tot el sant del dia fent moltes compres i encàrrecs.

GODOFRED

Per la festa.

JOAQUIM

Sí senyor. Per la festa i per la instal· lació permanent de la torre.

DANIEL

I com marxen les obres?

JOAQUIM

Tan avançades com vulgui. El capatàs que va enviar-me ho porta a les mil meravelles.

DANIEL

Demà a la tarda, penso pujar a donar-hi un cop d'ull.

JOAQUIM

No hi estarà per demés. Encara que el capatàs sembla que interpreta el projecte, sense declipsar d'un mil· límetre, una ullada de vostè acabarà de fer el cop de gràcia.

GODOFRED

I la festa?

JOAQUIM

Ja ho veurà. Penso lluir-m'hi sense reserves, rigui's vostè d'aquestes recepcions que veu a les pel· lícules.

GODOFRET

Tirarem la casa per la finestra?

JOAQUIM (Somrient)

Home, la casa no es mourà del seu lloc, però el que és el xampany i els dolços, i les viandes i les flors i de les corbelles de fruita, la música, la llum i els cambrers... tot anirà a dojo.

JUSTINET (A Joaquim)

I es pot saber a l'últim què és el que celebrem?

JOAQUIM (Sorprès)

Com diu?

JUSTINET

Es clar, home. A veure per què m'he de posar de frac jo el dia que vostè dóna la seva festa...

JOAQUIM (Mirant-lo astorat)

És el cas que...

JUSTINET

Que vostè no m'ha convidat? Ja ho sé. Una distracció com una altra. Vostè es creu que podria inaugurar la carretereta que ha fet fer des de la general fins a la torre passant pel pontet d'aquella miniatura que en diuen riu a la qual jo li he donat forma, fent la copia que li he posat en net?

JOAQUIM

Ah, no; de cap manera. Vostè ve a la festa, home.

JUSTINET

No manco pas en cap de festa. A les unes, perquè m'hi volen i em conviden i a les altres perquè ho vull jo i m'hi presento. Jo per damunt de totes les condicions excepcionals que reuneixo -que no son poques- tinc la de l és a dir que sóc a tot arreu on hi ha o hi ha d'haver alegria, dones i provisions de boca. Senyor Joaquim, no s'apuri: tindrà el gust de veure'm en els seus salons i en els seus jardins perquè he resolt fer-li aquest honor... No sé com dir-li-ho, però se m'ha fet simpàtic, vostè! Estic cert de que es mereix que accepti a la bestreta la invitació que pensava fer-me. No sé encara qui em deixarà el frac perquè ja he dut tots els dels amics. El qui el tingui en vaga aquell dia, me'l deixa no ho dubti.

JOAQUIM

Està bé, home molt bé. (Godofred i Daniel riuen)

JUSTINET

Ara si vol passar al despatx, puc ensenyar-li acabat del tot, el plànol del brollador. Per aquell brollador, hi brollarà tot un diluvi de líquid format de perles cristal·- lines i diamantines. Molta vidrieria. Ah! i també hi haurà trampa. Seran de tants colors com vostè vulgui les perles. Hem copiat el procediment d'en Bohigas emprat a l'exposició de Montjuic. Avui el que no té aigua de colors a les cascades dels jardins és perquè o té mal d'ulls o encara no se li ha desenrotllat o per a dir-ho amb termes més acadèmics, no se li ha desenvolupat la sensibilitat espiritual de l'art. Ja passa bastant de les quatre. El taller de copia i reproducció, espera el gran artista que si la sort no fos tan esquerpa, hauria deixat bocabadada la humanitat vivent i la posteritativa. (A Daniel i mirant el rellotge) Perdona'm aquesta mica de cabota que he fet tot parlant. Sóc respectuós amb les lleis econòmiques i socials. Espero que no em portaràs al comitè paritari per haver-te estafat mitja hora de feina. (Saludant) Fins després. (Marxa per la primera esquerra)

JOAQUIM

Quin xicot més excepcional!

GODOFRED

O dit amb més propietat; quin xicot més fresc! Sembla que l'hagin tret d'una nevera, eh?

DANIEL

Encara hi han romàntics de la bohèmia. Si visqués en Pierre Gringoire, al costat d'ell es sentiria el prototipus de la timidesa.

JOAQUIM

M'agrada que també vingui a la festa.

DANIEL

És un bon noi. Té una carburació cerebral que espaterra.

JOAQUIM

Quina concurrència més heterogènia reuniré! Estic content i encantat!

GODOFRED

I les nostres mullers es veu que també estan preses d'encantament.

JOAQUIM

És veritat que encara no he preguntat per les senyores. Suposo que segueixen bé....

GODOFRED

Figuri's que estan de prova amb Madam Fosquier.

DANIEL

La qual cosa vol dir que encara que no n’estiguessin, per aquesta sola circumstància, se'n posarien.

GODOFRED

Calla que ara em sembla que les sento.

(En efecte tornen les senyores amb la Madam i la dependenta)

DELFINA (Des de dins)

Vaja Madam que serà una cosa esplèndida.

GODOFRED

No falla, la veu de la dona.

AMELIA (Entrant)

N'estic molt contenta. (Veient al senyor Joaquim) Quina visita més simpàtica. Que tal senyor Joaquim?

JOAQUIM

Si fos modista parisenc, li oferia els meus serveis. Als peus de vostès senyores. (Els dona la mà a totes)

MONTSERRAT

Hem trigat oi?

DANIEL

Ens ha passat l'estona que ni ens n'hem adonat.

MADAM

El felicito i em felicito. Madams honoraran la soirée en primer rengle...

JOAQUIM

Se la felicita.

MADAM

Amb la permissió.

MONTSERRAT

Vagi, vagi que ja l'hem entretinguda prou.

MADAM

O això no monte pas... Au revoir.

TOTO

Au revoir.

AMELIA

Fins una altra.

MONTSERRAT

Les acompanyo.

DELFINA

I ara a fer més feina.

DANIEL

Què passa?

AMELIA

Anem a sortir de compres.

DELFINA

Què ens acompanyen?

AMELIA

Vaig a posar-me el capell.

DANIEL

Encara tenim un xic de feina.

MONTSERRAT

Sortirem un moment Daniel.

GODOFRED

A les sis vindrem a ajuntar-nos amb vosaltres.

DANIEL

Això mateix. Comenceu a prendre l'avançada.

JOAQUIM

O per mi no estiguin. Ja me'ls ensenyarà una altra hora els planols...

DANIEL

De cap manera. A nosaltres les botigues de perifolls ens maregen.

DELFINA

Us esperarem passejant pel carrer Major.

DANIEL

Perfectament. Com sempre que sortiu de compres.

AMELIA (Tornant amb el capell posat i donant-ne un altre a la Montserrat)

Té Montserrat. El teu capell... Apa, afanyem-nos. (Li ajuda a posar-se'l)

JOAQUIM

Pobres dependents de les botigues on caiguin.

GODOFRED

Els faran buidar tots els prestatges.

DELFINA

Això només ho fan les senyores que no han de comprar.

AMELIA

I nosaltres ja sabem on anem i el què volem.

DANIEL

Voleu dir que no us ho hauran de dur amb un camió?

GODOFRED

De tres compradores d'un plegat, se'n pot esperar qualsevulla cosa...

MONTSERRAT

Es tracte de coses de poc volum.

AMELIA

En marxa?

DELFINA

Anem.

MONTSERRAT

No ens feu esperar massa, eh?

DANIEL

A les sis en punt, al carrer Major.

MONTSERRAT

Fins ara.

DANIEL

Fins a ara i... regategeu una mica si pot ésser.

AMELIA (Marxant la darrera)

Tot es farà.

(Desapareixen les tres senyores per la porta del fons)

GODOFRED (A Daniel)

Noi, han emprovat molta estona per allà dintre. Em sembla que la Madam per cada cinc minuts de prova t'hi posarà deu pessetes més a la factura.

JOAQUIM

Mai no és car l'art de transformar una senyora en una bellesa excepcional com una divinitat... Val mes a ca la Madame que a cal apotecari... Es més sensible la valor d'una pastilla d'aspirina, que un trajo de mil pessetes.

GODOFRED

Com es coneix que és solter vostè, senyor Joaquim.

JOAQUIM

Li adverteixo que el pagar factures de modistes, algunes vegades no és obligació privativa dels marits.

DANIEL

Té raó. I també havíem convingut que hi ha marits que no es limiten a pagar solament els vestits de la llar conjugal...

GODOFRED

Això mateix.

JOAQUIN

I encara hi ha una categoria de mortals que no sols no paguen les factures de les modistes sinó que es troben pagats els comptes dels sastres...

GODOFRED

Exacte. Amb tants milions de vinyaters que hi viuen, de tot hi ha a la vinya del Senyor.

DANIEL

Quan vulgui, senyor Joaquim passarem a veure el plànol del brollador...

JOAQUIM

Això mateix. I de passada, tornarem a parlar amb en Justinet. M'ha fet gràcia aquest jove delineant, molta gràcia.

DANIEL

Passin, passin per aquí.

(Desapareixen els tres per la mateixa porta per la qual ha fet mutis en Justinet. L'escena resta sola uns moments. Compareix ROSETA, seguida de NICOLAU, vesteix roba vella i així i tot es veu en ell un aire d’elegància i distinció. Mira per totes bandes com el qui ha estat en un lloc per primera vegada)

ROSETA

El senyor és al despatx. Té visita. Si vol esperar-se?

NICOLAU

Per mi, ja veurà com deixa totes les visites.

ROSETA

A qui haig d’anunciar?

NICOLAU

A... a un senyor desconegut.

ROSETA (Estranyada i escamada)

Que se'n burla?

NICOLAU (Somrient)

Desconegut pels altres. En canvi ell ja em coneix.

ROSETA (Mirant-se'l de cap a peus amb recel)

Miri senyor, jo no sé si...

NICOLAU

No s'adona encara que es tracta d'una sorpresa? He de guardar l’incògnit del nom fins que ell em vegi.

ROSETA

Com que a vostè no l'he vist mai per aquesta casa!...

NICOLAU

I ell tampoc em veu des de fa molts anys... Cregui que la sorpresa serà seriosa per en Daniel... (Amb dolcesa) Vagi, dona no em miri amb aquests ullets inquisitorials i facinerosos. No l'enganyo encisera joveneta...

ROSETA

Bé... bé...

NICOLAU

Està ben bo en Daniel veritat?

ROSETA

Si senyor, gràcies a Déu... i vostè ve a parlar-li d’algun assumpte de carreteres o...

NICOLAU

No... no; vinc a donar-li una abraçada, una bona abraçada i... vegi, si no l'avisa l'abraço a vostè...

ROSETA

Ai!

NICOLAU (Rient)

No cridi, dona. Sense un mutu... decantament, no abraço cap dona. I no és menys-preable vostè... No, no. Vostè és uns cinquanta cinc quilos molt ben repartidets. Vagi que sinó, m'oblidaria de perquè he vingut a aquesta casa...

ROSETA (Rient)

És de la broma vostè.

NICOLAU

Ara no es qüestió de bromes noia. (Sospirant) Va a començar l'acció sentimental.

ROSETA

No m'esveri.

NICOLAU

No em prengui per un pistoler, que no vinc a fer un atemptat a domicili... Veurà m'hi assec mentrestant.

ROSETA

Vaig, vaig. (Es fa fonedissa i torna de seguida)

NICOLAU (Sol)

Quin cop!... Bah, serenitat i valor!

ROSETA

Diu que ja surt de seguida.

NICOLAU

Molt bé simpàtica.... domèstica. M'esperaré...

(Roseta desapareix pel fons. Al cap d'una estona compareix DANIEL)

DANIEL (Entrant)

Qui... Nicolau!...

NICOLAU

Jo, Daniel!

DANIEL

Ets tu, tu!?

NICOLAU

En carn i ossos. No comptaves amb mi veritat?

DANIEL

Feia tants anys que t'esperava... o que havia deixat d'esperar-te!...

NICOLAU

No vols abraçar-me com quan érem infants? (Li obra els braços)

DANIEL

Per què no?

NICOLAU

Em creies mort en un cementiri ignorat com el rodamón desconegut.. sí, sí... amb la manera de mirar-me ho comprenc. (Li tusta l'esquena) Doncs encara visc, per fortuna o per dissort puix mai no sabem si la nostra existència és per bé o per mal...

DANIEL

Seu.

NICOLAU (Fent-ho)

I la teva senyora. Perquè suposo que ets casat? i els teus fills?

DANIEL

Bé, tots bé.

NICOLAU

Quants en tens?

DANIEL

Dues nenes.

NICOLAU

Dues nebodetes... quines ganes tinc d'abraçar-les... Et felicito. De tu ja no cal parlar-ne, prou que et veig. Ets tot un burgès. Tens una casa molt ben posada. Tot respira felicitat, quietud, ordre, benestar... Vida senzilla, platònica, vida idíl·- lica...

DANIEL (Interrompent-lo)

Parlem de tu.

NICOLAU

Ja ho veus... Sóc el mateix de quan vaig marxar com un fill pròdig amb set anys més al damunt.

DANIEL

No se't coneixen.

NICOLAU

El mateix, sense el dot que ens deixaren els pares, naturalment... i ja està dit tot.

DANIEL

I a què has vingut? D'on vens? Com has sabut el meu parador?... que et proposes?

NICOLAU (Amb calma)

Daniel, fes-me les preguntes una per una, sinó m'armaré un embull i no podré respondre't...

DANIEL

A què et dediques?

NICOLAU (Després d'un sospir)

A viure: que és la pitjor de les feines quan al món no es serveix per a res...

DANIEL

Per aquestes aptituds és difícil que pugui cercar-te ocupació. Suposo que deus venir a sol· licitar el meu ajut?

NICOLAU

Si, Daniel. Vull canviar. No sóc res. No sóc altra cosa que un candidat a presidi de vaguerosos o maleants. Abans de que la policia em posés la grapada al damunt, he decidit de venir a trobar-te. Ahir la policia féu una ràtzia pels barris baixos de Barcelona... Estic fitxat amb el nom de "El Marquesito". Fa poc dies que vaig llegir en un diari que estaves en aquesta Jefatura d'obres públiques... He fet el viatge com un cira-botes. No he perdut d'ull al revisor en tot el camí, semblava que juguéssim a fet. En menys de quatre hores, he entrat cinquanta vegades al wàter... I aquí em tens.

DANIEL

Vens a amagar la teva misèria moral?

NICOLAU

Moral i material.... Sóc un detritus, un perdis, una esferra...

DANIEL

El refugi dels pecadors!... No en tenia prou amb L’Amèlia que has vingut tu a augmentar aquest asil...

NICOLAU

La nostra germana? què dius, què li passa?

DANIEL

Ja fa més de tres mesos que està separada de l'Eudalt.

NICOLAU

Per culpa d'ella naturalment?

DANIEL

Per la causa més execrable per una dona...

NICOLAU

No diguis res més. Un drama passional, un adulteri. Ho flairo, massa que ho endevino... Pobra Amèlia! On és?

DANIEL

Ja la veuràs.

NICOLAU

Quines coses han passat a la família en pocs anys! Sort que tu ets bo!

DANIEL

Em penso no ésser dolent.

NICOLAU

Seràs el nostre port de salvació i el nostre puntal. Vols més humiliació pels dos germans grans que haver d’implorar l'emparament al germà petit? Quina tasca més bella i més meritòria! Ah, si jo fos al teu lloc opulent, considerant i benestant... Com allargaria la mà al germà que truqués a la porta!... Quina satisfacció de pensar que els pares que ens miren i ens senten... sí, sí... perquè ens miren i ens senten, no siguis descregut. Quina satisfacció de pensar que em beneirien el gest generós i caritatiu. I sobre tot, pensar que barres les portes de la presó com l'estada de vergonya pel bon nom de la família... I la veu de la sang... no et diu res la veu de la sang? No la sents?

DANIEL

Et sento a tu i ja en tinc prou. Pobre Nicolau! Et creies que amb els diners que varen donar-te, que no et costaven cap suada, que havies de conquistar el món!...

NICOLAU

He après moltes coses Daniel. N'he passat de tota manera. Sóc un fracassat, un vençut.

DANIEL

Et queda el recurs de començar.

NICOLAU

He volat el món de banda a banda. He fet de tot. Successivament, he fet de dependent de magatzems, de corredor, de policia, d'escrivent, de venedor de diaris i de corbates de pesseta, de xofer i electricista. A París, he fet d’apatxe i de gigolo. A Xicago, de ganster. A New-York de cantador de cançons populars i picaresques en un cabaret atrotinat. A les nits cantava i al de dia, dormia a Brooklyn. A Barcelona, he fet de trinxeraire. He passat tongades d’opulència i dies de fam, de misèria i d'enyorament. Ja no em queden forces per volar. Vinc a cercar una llar tranquil· la, on deixar-me caure per viure de llàstima. Treballant o un racó on morir-me de menyspreu de mi mateix...

DANIEL

No em creia reveure't en aquest estat.

NICOLAU

Només tu pots salvar-me Daniel.

DANIEL

Et quedaràs aquí. Jo t'ajudaré a refer la teva vida.

NICOLAU

Gràcies Daniel seré un esclau teu. Jo et prometo que estaràs content de la meva conducta.

DANIEL

Passa que et canviaràs de roba. No vull que et vegi ningú així. Vull estalviar-te aquesta humiliació vergonyant... Vine amb mi.

NICOLAU

T'obeeixo com un gos al seu amo. Això vull ésser jo per tu. Daniel!... germà!... avui és el dia més feliç de la meva vida.

(Desapareixen els dos per la primera esquerra mentre cau pausadament el

TELO

ACTE SEGON

Parc-jardí a la finca del senyor Joaquim. Al fons, esvelta balustrada que cau damunt d'un precipici. A l'esquerra la façana de la torre, amb exquisit gust arquitectònic. A la dreta arbres i parterres amb flors separats per senderols. Algunes butaques de vimet escampats per l'escena que estarà il· luminada per bombetes de colors bastant discretament.

Al aixecar-se el teló estan en escena tots els personatges que indica el diàleg, apart de convidats que no parlen que són en gran número. El senyor Joaquim està al final d'un parlament que dirigeix als seus invitats. Tots tenen la copa als dits plenes de xampany. De tant en tant, sense interrompre el diàleg passarà algun cambrer amb safates contenint dolços, ampolles de xampany i capses de cigars.

JOAQUIM

I ara, senyores i senyors, l'expressió mes viva de la meva gratitud per haver-vos dignat acceptar aquesta senzilla festa, honrant-me amb la vostra agradable companyia.

VARIES VEUS

Molt bé, molt bé.

JUSTINET

Visca l’esplèndid amfitrió.

TOTS

Visca!

ADOLF

Aquest discurs del senyor Joaquim, ha d'ésser necessàriament contestat.

NICOLAU

Quin dubte hi ha.

GODOFRED

Es cert.

DANIEL

Algú o altre ha de recollir-lo.

JUSTINET

Au doncs. Qui és que interpreta el sentir general de la concurrència.

ADOLF

El xarlista.

FABRICI

Els xarlistes no contestem brindis; no ens rebaixem de categoria.

MONICA

Que parli en Justinet.

ALGUNES SENYORETES

Sí, sí, que parli.

ADOLF

Vostè mateix doncs.

FABRICI

Va, va.

AMELIA

Vaja no es faci pregar Justinet.

JUSTINET

La gran cosa. El difícil fóra que m’emmordassessin i em fessin emmudir. Però parlar? si aquesta és la meva flaca.

FABRICI

Atenció, atenció!

JUSTINET (Amb to declamatori)

Honorable amfitrió, gentils damisel· les, respectables matrones, egregis cavallers...

NICOLAU

Molt bé.

JUSTINET

Calleu que encara no he acabat.

JEREMIAS

Silenci.

JUSTINET

Aixeco la copa...

ADOLF

Més alta!

GODOFRED

Que es vegi.

DANIEL

No interrompre.

JOAQUIM

Ordre, ordre.

JUSTINET

Aquesta és la paraula justa: Que es vegi que són gent d'ordre.

MONICA

Molt ben dit. (Riallada general)

JUSTINET

Aixeco la copa repeteixo, més amunt de les nostres testes, lliurades a la fantasia i interpretant l'estat de satisfacció de tota la digníssima societat congregada aquí, us dic esplèndid i generós senyor Joaquim, que per molts anys pugueu anar fent inauguracions tan escaients com la que estem celebrant. (Alguns picaments de mans. Justinet fa senyes amb els braços de que encara li queda alguna cosa per a dir. Fet el silenci, segueix) I faig vots perquè totes les divinitats en un acord fulminant i unànime, ens concedeixin la gràcia de l'humor que necessitem la qual gràcia trameten per conducte d'aquests líquids multicolors que es diuen vi que ja foren l’alegria del nostre pare Noé, desprès de fer la travessia del Diluvi en la seva cèlebre Arca per tal de que puguem lliurar-nos amb l’ardent frenesí de l'amor a l'alegria del viure fins a fer-nos extremar l’ànima.

(Aplaudiment)

ADOLF

Així parlen els artistes.

VEUS

Magnífic. -Molt bé. -Bravo.

JUSTINET

Mercès, mercès. I ara una advertència addicional per part del Sr. Joaquim. Fora de programa a l'intermedi de la mitja part, el festiu xarlista Gabriel Bonatesta ens amenitzarà amb una xarla humorística. De més a més pels qui tinguin gana, hi hauran panachés de carn freda. I com a regal a continuació en aquests mateixos jardins una evocació deliciosa d'art. Un quadro goiesc consistent en el joc de la gallina cega. Jo he rebut l’encàrrec de dirigir-lo.

(Alguns aplaudiments i crits de hurra! Molt bé)

(En aquest moment se sent la música lleugerament de l' interior de la casa)

JOAQUIM

La dansa va a reprendre el seu ritme.

GODOFRED

Vinga dansarins cap al saló.

FABRICI

La follia de l'amor.

ADOLF

Cap a ballar.

JEREMIAS (A Fabrici amb qui es queda parlant baix)

Vaja festa.

MONTSERRAT

Vaja jardí.

DELFINA

I vaja nit!

JUSTINET (Que ho ha sentit)

Vagi tot i no va més. (Es dirigeix a una invitada) Senyoreta! (Li ofereix el braç que accepta)

NICOLAU (A Mònica)

Senyoreta Mònica seria tan amable...

MONICA

Amb molt gust Nicolau.

NICOLAU

Tenia veritables ànsies de que toqués la música per a demanar-li aquest ball.

MONICA

De veres?

NICOLAU

Ja l'hi diré tot ballant.

MONICA

L'escolto amb molt afany, Nicolau.

TEODOR (A Basilisa)

Has vist?

BASILISA

No perdo detall.

TEODOR (Per Nicolau)

Es elegant aquest xicot.

BASILISA

I la Mònica? Vejam que és la senyoreta que pugui comparar el vestit?

(Adolf, Joaquim i els demés invitats van aparellant-se. Amèlia fa parella amb un invitat)

GODOFRED

Hem de fer el cor fort Daniel.

DANIEL

Amb un ball em sembla que en tindré prou.

GODOFRED

Jo després d'aquest ja m'he compromès a fer un partit de caramboles.

(Demetria i Feliu que tota l'escena estaven junt a la balustrada del fons sense prendre part a la gatzara van baixant poc a poc al mig del prosceni. El senyor Jeremies se n'ha endut a Fabrici per un dels senderols de la dreta)

FELIU

Estàs contenta?

DEMETRIA

Molt i tu?

FELIU

Estant al teu costat, estic més que content: arxisatisfet.

DEMETRIA

De debò?

FELIU

Bé ho saps prou que jo des de que t'estimo ja no soc jo. Em tens com a neulat creu-me. Quan no estic al teu davant o al teu costat, cerco la solitud per a retrobar-te en la imaginació. Em fico en una cambra fosca, llavors em concentro com els espiritistes que evoquen un medium i et veig a tu soleta com un ser sobrenatural. Ja veus si n'hi ha aquí d'enrenou i de gent, doncs jo només et veig i et sento a tu: el demés com si no hi fossin.

DEMETRIA

Millor, home, millor.

FELIU

I si tu et morissis o em deixessis...

DEMETRIA

No pensis en aquestes coses. Amb una nit tan bella i tant feliços com som...

FELIU

Només m'empipa la gent. Jo no sé d'on surt tanta gent. Avui en dia tothom es deixa convidar, no et sembla? fan massa soroll.

DEMETRIA

I deixa'ls estar home: no te'ls escoltis.

FELIU

I saps perquè en fan tanta de saragata? Perquè no estimen, vet aquí. Ah, si sabessin el que es estimar! si sabessin el que és un amor entre murmulls i frecs de llavis a l'orella dient-nos coses meloses i tendres.

DEMETRIA

Planyem-los. Són uns ignorants.

FELIU

Són uns ximples. És creuen que tothom és igual, al menys tinguessin respecte. Però ca barret! Fan com el gos de l’hortolà que ni estimen ni deixen estimar!... quan mes taleiat et veuen en el teu col· loqui llavors et venen a eixorivir. Fins els cambrers. Sobretot, n'hi ha un de jovenet que així que veu que estem al mes fort de la nostra escapada de tanta vulgaritat, et plantifica la safata de dolços per la cara... No t'hi has fixat? I per mi ens escolta el que diem.

DEMETRIA

Vols dir?

FELIU

Fa cara de tafaner aquell xicot.

DEMETRIA

Au anem a ballar que la mama s'adonaria de que no hi som.

FELIU

Saps el que podríem fer ara que hi som? anar-nos-en cap allà dins del jardí. Ben solets. Ens asseuríem en un banc entre flors...

DEMETRIA

No, no, que em criticarien. Jo encara sóc soltera. Això sols ho poden fer les casades...

FELIU

Es clar, com que aquest món jo compto que està fet al inrevés...

DEMETRIA

Que vols fer-hi Feliuet? Au anem. Ja anirem sortint de tant en tant, barrejats amb les altres parelles. Altrament podrem sortir a la balconada que dóna al darrera...

FELIU

Doncs vinga. Ballarem aquest pericón que ve, eh Demetria? i després ens esmunyirem cap a la galeria... Ja podrien deixar-la més fosca aquella galeria, no ho trobes Demetrieta?

DEMETRIA (Agafant-lo pel braç i enduent-se'l)

No, no Feliuet. Llum i taquígrafs. Vull veure la cara que poses quan em parles d'amor... (Mutis per la casa)

JEREMIAS

Molt bé jove, molt bé... I vostè el coneix a fons al senyor Nicolau?

FABRICI

Home, tan com a fons, a fons...

JEREMIES

Jo l'hi he d'ésser franc. Li he obert la caixa perquè és tracta del senyor Daniel, compren? Amb el cognom n'he tingut prou.

FABRICI

Sí, es clar.

JEREMIES

No és tan clar com vostè es creu, jove.

FABRICI

Home...

JEREMIES

Naturalment. Vostè no té prou experiència de la vida per bon xarlista que sigui, que no ho dubto. Els cognoms de famílies distingides, moltes vegades, també fan figa.

FABRICI

Però en Nicolau...

JEREMIES

Els homes de negocis, hem de prendre precaucions. És molt raonable que ens cobrem el risc apujant una mica el rèdit. Si podem al set, no els deixem al sis, no cal dir una cosa per una altra.

FABRICI

Sí es comprensible... però veurà el ball...

JEREMIES

Esperi, home, ja ballarà. Es simpàtic vostè i seriós...

FABRICI

Ca, l'hi sembla, no ho sóc no....

JEREMIES

No ha de dir-m'ho. Té una conversa com un vell. Veu? Amb un home com vostè, m’agradaria de parlar-li d'alta finança i economia. De la conversió del deute per exemple o d'analitzar el com i el perquè de l'adopció del patró or...

FABRICI

Sí... realment és interessant.

JEREMIAS

Que si ho és? Calli home! Ara digui'm vostè perquè l'or, vejam per que? No, ja sé que em dirà que avui com avui és el cos simple al qual se li atribueix més valor. Conformes. Però qui no ens diu que demà el valor es concentri en una altra matèria de la qual encara n'hi hagi més escassetat que l'or? verbigràcia, el platí, el radium....

FABRICI

Evidentment.

JEREMIAS

I tant evident. Per això li deia abans, que tot és relatiu, tot és convencional. Jo no estic satisfet amb el patró or.

FABRICI (Estranyat)

Ah, no?

JEREMIAS(Cremat)

I clar que no; de cap manera. Ara figuris vostè -anem per cas- de que els alquimistes furgant i fent provatures, li facin or a troxta i motxa... a veure que passa llavors?

FABRICI (Perdent la paciència)

Això mateix, a veure que passa?

JEREMIAS

Per que em dirà vostè que al món tota la matèria és composta. Si ja ho sabem: tot són cèl· lules, àtoms i electrons i... partícules més menudes. Per això, cal desconfiar. Al mon ens hem de desenganyar: de real i veritable no hi ha més que el fruit de la naturalesa.

FABRICI

Ah, sí: és indubtable.

JEREMIAS

A veure amb quina química, amb quina física o amb la ciència més estrafolària que vostè vulgui, a veure com em farà una fulla d'arbre, posem per cas...

FABRICI

Posem, posem... té raó. Ningú, ningú no li farà una fulla.

JEREMIAS

Ergo... això mateix!... Ja ve a la meva!... ho veu? Es el fracàs de tot un sistema...

FABRICI

Convinc en el fracàs. Té tota la raó...

JEREMIAS (Canviant de to)

Així vostè creu que el senyor Nicolau...? Es home de negocis competent i apte pel comerç que ha d'obrir dintre pocs dies?

FABRICI

Sí home. Un xicot que s'ha format a Nordamérica... Aquí ho deixarà tot epatat!... Miri veurà el ball, sap?

JEREMIAS (Seguint-lo)

Ah, sí el ball! anem al ball, anem al ball! (Desapareixen per la casa. A la poca estona compareix en JUSTINET seguit del CAMBRER, amb safata)

JUSTINET (Bevent una copa i parant per que torni a omplir-li)

Es exquisit aquest xampany!

CAMBRER

Es de la Viuda, senyor!

JUSTINET

No en podia ésser d'altra. Quina vídua més monumental! La vídua que fa un xampany com aquest, es mereixeria una estàtua al bell mig de la plaça de Catalunya...

CAMBRER

No hi ha rés a les caves que pugui comparar-s'hi.

JUSTINET

Una dona així, no té dret a ésser vídua. Cada dos mesos hauria de tenir un marit nou. Si fa el xampany d'aquesta manera, figuris com deu anar quan fa l'amor...

CAMBRER

Esta de broma el senyor!.... No vol res mes?

JUSTINET

Per ara, no; d'aquí a una estona, tornaré al bufet a fer... eleccions. De moment, em convé fer la digestió. A cada mitja hora, estic en condicions per a tornar a la brega. Aquest jardí va molt bé. Un ball i prendre la fresqueta a un hom el deixen millor que si es prengués un laxant. Ah, ja tinc el cigar molt avançat. Permeti'm que em tregui un àliga de recanvi...

CAMBRER

Si en vol d'altres marques...?

JUSTINET

No; el tabac m'agrada... seguidet El demés com més variat, millor.

CAMBRER

Ja em dispensarà. Si l'encarregat s’adonés de que servim fóra del saló, em faria una escena violenta.

JUSTINET

Vagi, doncs, vagi, simpàtic cambrer. D'aquí a poc, el tornaré a veure... Vostè i jo, em de sostenir unes relacions més cordials i harmòniques que les italo-etiopíques. Hem de viure més agermanats que el capital i el treball.

(Marxa el Cambrer a temps que entren la Sra. BASILISA i el Sr. TEODOR)

TEDORO

Bona nit jove.

JUSTINET (Llençant una glopada espessa de fum)

Bona nit tinguin senyors.

BASILISA

Ai-si, que no es troba bé vostè?

JUSTINET

Per que ho diu? per que estic ací?

BASILISA

Es clar home. Amb el bé-de-Déu de senyoretes que hi ha per allà dintre...

JUSTINET

No li estranyi. És que... cobro ànims. M'hi faig tan el bo quan ballo, que després he de fer petits intermedis per a tornar-hi.

TEODOR

Ah!

BASILISA

Que pateix de bronquitis vostè?

JUSTINET

No pas per ara, gràcies a Déu. Es que a força de donar tombs, m'identifico tan amb el ball, que el cervell també em balla. Faig com les baldufes dels caballitos que ballen pel seu compte....

TEODOR

Mira que tal!

JUSTINET

Sort que em passa de seguida. Després de ballar, surto aquí al jardí, faig unes quantes aspiracions, miro la lluna, em somriu i ja torno a estar centrat. Hi ha vostès com els prova?

BASILISA

Al meu marit no gaire bé. Veure ballar li passa com si anés a les muntanyes russes...

JUSTINET

Sí comprenc: tot li dóna voltes.

BASILISA

Moltes vegades, si no s'aguantés amb mi, cauria mes llarg que un sac de patates...

JUSTINET

Doncs no li convé a vostè d'anar als balls.

TEODOR

No hem pogut excusar-nos-en. Com que hi tenim la filla...

JUSTINET

Ah!...

BASILICA

No la coneix vostè? No l'hi han presentada?

JUSTINET

No recordo.

BASILICA

La senyoreta Mònica, home.

JUSTINET

Sí justa. La tinc a la llista. M'hi toca de ballar el blac-botom... després de la Carioca... Ah, és molt simpàtica la seva filla i molt xamosa...

BASILISA

Gràcies!

JUSTINET

Sí la senyoreta Mònica, ja ho crec. Es una senyoreta... singular.

TEODOR

Només té un petit defecte, és una mica massa tímida.

BASILISA

Això, una mica massa vergonyosa...

JUSTINET

Ah, senyora! i vostè en diu un defecte? Una senyoreta assenyada, reposada, discreta... Avui una senyoreta així que guarda les virtuts ancestrals del sexe, les tradicions púdiques de la nostra gloriosa civilització que feien de la dona una modèlica dama d’honestedat i modèstia...

JOAQUIM (Tornant de la casa)

Però home de Déu, com es que ha marxat del saló?

JUSTINET

Aviat hi torno senyor Joaquim.

JOAQUIM (Al matrimoni)

I vosaltres?

TEODOR

Hem sortit una estona a desencaparrar-nos

BASILISA

Al menys aquí s'hi respira. Quin jardí més esplèndid que té?

JUSTINET

El jardí i tot el demés. Mirin per allà on vulguin i quedaran meravellats.

BASILISA

Es la festa més simpàtica de totes les que he conegut.

JOAQUIM

Es un honor que vostès em fan. Però això no pot ésser. No es pot desertar en plà formació...

TEODOR

Nosaltres ja no hem de ballar-ne cap senyor Joaquim.

BASILISA

Preferim la quietud d'una nit serena i silenciosa.

TEODOR

I un jardí solitari...

JUSTINET

Ai-ai-ai que em sembla que vostès encara es faran alguna confidència amorosa al clar de lluna. Aquestes confidències a les seves edats, tenen tot l'encís d'un quadro amb patina i tot el regust d'una fruita completament madura...

BASILISA

Res, jove. El nostre mal ja no vol soroll

TEODOR

I menys somniar estant desperts.

CAMBRER (Entrant)

Senyor Joaquim, es va a ballar el ball del fanalet. (Se'n torna)

JOAQUIM

Es volen deixar perdre el ball del fanalet? Animin-se. (Mutis)

TEODOR

Que no l'has vist ballar mai tu?

BASILISA

No; i m'agradaria.

TEODOR

Doncs anem-hi, si et sembla.

BASILISA

Anem.

JUSTINET

Veuran quina altre meravella. Vinguin, vinguin.

(Marxen. Al cap d'una estona, entren secretament DELFINA I NICOLAU)

DELFINA (Entrant de mala gana)

No, no; és una insensatesa Nicolau. Que diran si no ens veuen al saló?

NICOLAU

Tothom està per la seva feina. Els convidats a aquesta mena de festes no tenen temps per a perdre ocupant-se del que fan els demés.

DELFINA

Si el meu marit em veia...!

NICOLAU

Es gelós?

DELFINA

No això no, pobre Godofred.

NICOLAU

Doncs deixi'l que no li manquen treballs. Que no l'ha vist que fa caramboles? Quan l'home fa caramboles està alienat de tot el que el volta. No li diu res aquesta nit estrellada i el perfum d'aquest jardí i els ocells que de tant en tant es desperten per a donar fer de la seva existència?

DELFINA

Només sento les seves paraules, Nicolau.

NICOLAU

I no són aquestes paraules que surten del més endintre de la meva ànima, una promesa de felicitat perdurable?

DELFINA

No oblidi que sóc casada.

NICOLAU

L'amor, quan és amor de debò, no s'entreté en mirar les partides de casament. Quan les ànimes s'eleven per un ideal de felicitat, Delfina, per un desig de ventura i de frenesí, no coneixen ni volen saber de muralles, de prejudicis ni de prevencions estúpides...

DELFINA

Aquest llenguatge no l'havia sentit mai i potser tant de bo que restés ignorat per mi.

NICOLAU

Vostè no ha estat mai estimada, Delfina.

DELFINA

Que diu ara Nicolau?

NICOLAU

Vostè ha fet d'esposa maquinalment. Ha estimat amb l'ordenació rígida dels capítols matrimonials, amb les regles rituals d'un amor mesquí i casolà. Vostè no coneix l'embriaguesa del deliri, l'agredolç de les passions indòmites...

DELFINA

Anem, Nicolau, anem; aquest jardí és perillós...

NICOLAU

El jardí no té cap perill. Al contrari, és acollidor.

DELFINA

El perillós és vostè. (Amb tendresa) Ets tu que em faràs fer un disbarat i em faràs oblidar els meus deures d'esposa...

NICOLAU (A cau d'orella)

Delfina, avui estàs preciosa com mai. El teu cos, és una promesa delitosa. Durant aquest ball que hem ballat, he sentit els teus batecs frec a frec des meus...

DELFINA (Inquieta mirant a la porta)

El meu marit....!

NICOLAU

Fa caramboles. Deixa'l estar tranquil. El teu marit el trobaràs a tothora. I amor sols passa uns instants com una papallona multicolor de les ales que es posa damunt d'una flor aromàtica i qui sap, si aquesta flor no rebrà mai més la carícia de la mateixa papallona...

(Durant aquestes paraules de Nicolau, Daniel s'ha deixat veure al llindar de la porta de la casa. Al sorprendre aquest quadro es fa fonedís discretament)

DELFINA

Demà... m'ho acabaràs de contar, demà. Vindré a casa teva amb el pretext d'acomiadar-me. Aniré a passar vuit dies a Barcelona. Allí t'espero i seré teva. El món no s'acaba en una festa de nit, a casa d'uns estranys. I ara... balla amb una altra no em comprometis.

NICOLAU

Es un sacrifici cruel. Ets una ingrata.

DELFINA

Fes feliç, mal sigui per una estona, a tantes jovenetes com et volten i et desitgen...

NICOLAU

Jo només et vull a tu.

DELFINA

En aquest món, cal saber jugar amb tots els sentits. Fins estimant-ne una, s'ha de fer veure que se'n estima una altra... Apa, no oblidis que Barcelona serà el mantell que aixoplugarà els nostres amors.

NICOLAU

Ets incommensurable. Ets una dona amb una quantitat de feminisme que despertes totes les ànsies.

DELFINA

Ara acompanya'm fins al passadís. Faré veure que he entrat al tocador. (Marxen els dos. Des de la mateixa porta fa signes a algú de dintre. Compareix JUSTINET)

NICOLAU

M'has vingut com l'anell al dit.

JUSTINET

Bé, que es tan misteri? Que vols?

NICOLAU

Aquest ball que ve has de fer ballar a la Dionísia.

JUSTINET

Nicolau, tu n'abuses de mi.

NICOLAU

Ets un pare protestes!

JUSTINET

No repares de que jo també tinc els meus compromisos?

NICOLAU

Tira, home!

JUSTINET

Has de pensar que jo també vull quedar bé.

NICOLAU

Sols et demano aquest petit favor...

JUSTINET

No vulguis abastar tant!... Potser sí que a l'últim ta germana i tu, us arribareu a figurar que la festa només s'ha fet per a vosaltres!... Aquí només se sent a parlar d'en Nicolau i de la senyora Amèlia... Vols que t'ho digui? els demés sembla que fem de ninots.

NICOLAU

Deixat d'amors propis ara.

JUSTINET

Et dic que n'abuses Nicolau.

NICOLAU

Au home, que demà el pagaré el ressopó al Pacífic.

JUSTINET

Bé ho veig prou que a l'últim em faràs fer el que voldràs. Com sempre. Ja m'has pres ben bé pel teu testaferro, ja!

NICOLAU

I que no et faig alternar jo? No t'he tret de la covatxa de mon germà per a fer-te entrar en societat?

JUSTINET

Si d'entrar-hi ja hi he entrat. Ara que no sé pas com en sortirem d'aquest tripijoc.

NICOLAU

Que vols dir?

JUSTINET

Que em sembla que t'emboliques massa. A la primera setmana, semblaves un seminarista i ara... tens un pit com un toro!

NICOLAU

Ets un poruc.

JUSTINET

El perill no esta en que jo sigui poruc, sinó en que tu siguis massa valent.

NICOLAU

Au anem, no és hora de rondinar.

JUSTINET

Jo ja t'aviso i Déu vulgui que no ho sentim a dir. Dones, jocs i préstecs dels usurers... això només acaba amb escàndol. Em sembla que faràs la fi de l'Stravisqui...

NICOLAU (Rient)

Ets un provincià supersticiós i ridícul.

JUSTINET

Sí, sí, al temps, al temps... Tant de bo que m'equivoqui... Vaja anem a fer ballar la Dionísia. (Marxen per la casa. Passats uns segons, compareixen en DANIEL i en GODOFRED)

GODOFRED

Vaja que també tens unes ocurrències!... Tan bon punt com comencen la Carioca, abandonar el ball!

DANIEL

Que penses ballar-la, per ventura?

GODOFRED

Això si que no. El que em costaria de donar cops de cap.

DANIEL

Que vols que et digui? m’agradaria veure-la ballar a dues cabres embanyades la Carioca.

GODOFRED

Sí noi, quasi quasi que es un ball al· legòric aquest de tossar front a front.

DANIEL

Es millor que prenguem la fresca.

GODOFRED

Ja tens raó. Jo m'he suat del tot, fent caramboles.

DANIEL

Després tanta de gent, m’amoïna. Tan casolà com sóc no m'hi puc avenir a l'enrenou de tanta bullanga.

GODOFRED

En sap en sap de fer festes en Joaquim.

DANIEL

Aquests concos carregats de diners, quan es posen una ceba al cap...

GODOFRED

Ha mobilitzat el bo i millor de la urbs.

DANIEL

Només cal tocar la trompeta per omplir en una festa gratuïta. Com compareixen, fill meu!... El mateix es reuneixen els nobles rancis i arnats com llurs pergamins com els burgesos nou rics tan llampants com les coloraines de llurs títols dels darrers emprèstits...

(Entren MONTSERRAT i DELFINA)

DELFINA

Mira-te'ls els nostres maridets.

MONTSERRAT

O al mig del jardí... que poètics!

DELFINA

Que vol dir això? una cita a la glorieta?

GODOFRED

No, hem cercat un racó tranquil per a fer el resum de la jornada.

DELFINA

Ui, ai ara ve el bo!

DANIEL

De que hem d'entrar? que han inventat una altra Carioca de pocs dies ença?

DELFINA

Ara sentirem una artista de primíssimo cartello. Sentirem "Maria de la O" i el "Rocio".

MONTSERRAT

Es el penúltim número de la primera part del programa.

DELFINA

Quina vetllada!

GODOFRED

Com se'ls gasta en Joaquim!

MONTSERRAT

L'orquestra és de primera.

DELFINA

I la pastisseria, extra.

GODOFRED

I la mullena, superior.

DANIEL

I els cigars, fabricats expressament, amb el seu nom a l'etiqueta, piramidals.

GODOFRED

Es una festa que marcarà època.

DANIEL

Que vols que et digui? no hi veig res de nou. Al temps de "El comte de Montecrist" ja feien si fa o no fa, el mateix. No hem avançat gaire en qüestió de festes...

DELFINA

Sou un parell de desmenjats.

MONTSERRAT

No us agrada de debò?

DANIEL

Et diré: com a plat fort hi trobo a mancar un monòleg pel Pap Marqués o un tros de Marina cantada pel Musclaire.

DELFINA

Sou un parell d'ensopits.

GODOFRED

Qui, jo ensopit? Al primer ball que toquin, ja em tens fent el bolitxo.

(Entra Justinet)

JUSTINET

Colossal! Us heu deixat perdre la rifa.

DANIEL

I doncs...?

JUSTINET

Sabeu qui ha ballat la Carioca després de la parella de dansarins?

DELFINA

Qui?

JUSTINET

En Quintí i la Susanna.

GODOFRED

Tossava bé?

JUSTINET

Més que un meno.

GODOFRED (Rient)

Ah, ah, ah, no es pot negar que hi han homes que hi són propensos a lluir el front... (Daniel se'l mira amb llàstima)

JUSTINET

Hi ha hagut una riallada general.

DELFINA

I la seva senyora?

JUSTINET

S'ha tornat més vermella que una "muleta" de "mataor". De poc com no li ha agafat una basca. Es bonica una festa així mig a... la veneciana. Un filòsof i pictòric com jo, en faria un llibre voluminós i un quadro bigarrat, en el qual sobresortissin el cinisme i el ridícul.

GODOFRED

Tornem-hi home, tornem-hi. Se'm fa interessant.

JUSTINET

Anem que encara dura. (Daniel no es mou del lloc)

MONTSERRAT

Que no vens tu Daniel?

DANIEL

No aneu, aneu. Vull acabar el cigar donant una volta per aquests senderols.

MONTSERRAT

Quan acabis, vine.

(Daniel va cap al fons, mira per la balustrada i fa mutis per entre els senderols de l'esquerra. A la poca estona, compareix AMELIA del braç del SENYOR JOAQUIM del que se'n desfà un cop són al jardí)

AMELIA

I bé, ja em té aquí. Es creia que no vindria? (Rient) No em fa por vostè.

JOAQUIM

No és pas por el que jo desitjo fer-li.

AMELIA

Estic disposada a escoltar-lo. De totes maneres ja sospito el que vol dir-me. (S'asseu en un butaca)

JOAQUIM (Seient al seu costat en una altra)

Digui, vejam.

AMELIA

Que aquesta nit estic estupendament maca.

JOAQUIM

Aquesta és una de les manifestacions que volia fer-li.

AMELIA

Que la toillete m'escau admirablement.

JOAQUIM

També.

AMELIA

I que sóc una de les convidades de la seva preferència.

JOAQUIM

I ho és...

AMELIA (Rient)

Ho veu? Com que ho suposo, per això m’avanço...

JOAQUIM

Es una diablessa.

AMELIA

No és això. M'ho fa dir la intuïció.

JOAQUIM

Es exquisida.

AMALIA

No és nova aquesta paraula: Totes les parelles són galantejades igual pel seu galan: és exquisida, gentil, primorosa...

JOAQUIM

Li parlo en serio.

AMELIA

En serio i a mitja llum? ja, ja!... No està mal!... però, abrevií; ha de fer els honors a la concurrència...

JOAQUIM

Que s'esperin.

AMELIA

No esta bé. A mi, poden criticar-me com deu fer tothom a hores d'ara de que vingui al jardí amb vostè. En canvi, vostè ha d'afalagar els seus hostes.

JOAQUIN

L'únic hoste que a mi m'interessa, és vostè.

AMELIA

Permeti'm que m'ho prengui amb reserves.

JOAQUIM

Li ho asseguro. No em creurà si li dic que aquesta festa, l'he celebrada exclusivament per veure a vostè, per tenir-la a prop meu, per a estrènyer-la entre els meus braços al compàs de la música i de la dansa.

AMELIA

Un flirt!

JOAQUIM

Un amor!

AMELIA

Amor! Ja sap si puc ésser estimada?

JOAQUIM

Totes les dones ho poden ésser-ho encara que elles no corresponguin.

AMELIA

Es una raó. No podem oposar-nos-hi mentre l'amor sigui ignorat.

JOAQUIM

Ara ja no es cap secret. Totes les obres les he fetes per tal de tenir entrada a casa de vostè, puix no em venia de dos anys per a fer-les. Al moment que la vaig veure per primera vegada, va interessar-me i no he parat fins a arribar a la seva vora. Vaig requerir els serveis del seu germà a fi d'arribar fins a vostè.

AMELIA

Es home pràctic.

JOAQUIM

Es burla de mi?

AMELIA

De cap manera. Ho dic senzillament perquè veig que no li agrada de malgastar temps.

JOAQUIM

Jo per vostè ho faria tot.

AMELIA

Fins anar a l'altre cap de món, veritat?

JOAQUIM

Anar i tornar estigui'n certa.

AMELIA

Ja es una prova interessant.

JOAQUIM

I faria tot el precís, per aconseguir que a nosaltres dos ens unís un vincle... compren?

AMELIA

Em penso entendre'l.

JOAQUIM

Quan es comença a ésser a l’edat madura, no es pot anar amb puerilitats. Jo la faria meva per sempre, per sempre!... No li puc parlar de la lluna, de les flors, de l'aigua del brollador i de les estrelles. Senyora Amèlia, sóc lliure, tinc una fortuna per posar-la als seus peus, un amor primerenc encara que retardatari per a oferir-l'hi amb tota l’ànima. Un tremp d'home que l'estimarà amb delit i lluitarà per a fer la seva felicitat i al mateix temps si pot ésser la pròpia.

AMELIA

No digui més. Jo tampoc soc una noia caiguda de l'arbre per a començar amb sospirs i enrojólaments infantils. Ara no és hora de que li contesti.

JOAQUIM

Es una negativa?

AMELIA

Sols li puc dir que continuï estimant-me i doni temps al temps. Si tingués de fer-li una exposició del meu estat d’ànim, necessitaria una hora de disquisicions. Deixem-ho. Vagi fent com fins ara i dissimuli una mica més... Té una esperança.

(A la darrera paraula, Joaquim la besa a l'espatlla)

JOAQUIM

Gràcies, Amèlia.

AMELIA

Que fa?

JOAQUIM

L'he ofesa?

AMELIA

No home de Déu!... però no vulgui córrer tant!... No vulgui pecar d'imprudent... ja, ja, ja!...

(Entra el cambrer)

CAMBRER

Senyor Joaquim: el director de l'orquestra el demanda.

JOAQUIM (Contrariat)

Que vol?

CAMBRER

No sé. Crec que ara ha d'actuar aquella artista i espera les ordres de vostè.

JOAQUIM

Digui-li que vinc. (Marxa el cambrer. A Amèlia) Ja em dispensarà. Torno de seguida. Esperi'm aquí mateix.

AMELIA

No estigui, per mi. (Quan ha marxat Joaquim s’aixeca, sospira, es venta nerviosament i va cap a la balustrada al moment que entra GODOFRED)

GODOFRED (Veient-la)

Ai, és vostè?

AMELIA (Baixant al mig de l’escena)

Ja ho veu. He sortit a prendre la fresca.

GODOFRED

Jo també; tenia molta calor. I miri... en tinc una alegria de trobar-la aquí, cregui.

AMELIA

Val mes així que no pas que li faci tristor.

GODOFRED

Vostè tristor? (Entusiasmant-se gradualment) Vostè es l'encarnació vivent de la simpatia, de la gràcia, de l'atractiu, de....

AMELIA

Pari l'auto, Godofred, sinó... s'estimba... Ja, ja, ja!

GODOFRED

Quina frescor de rialles!... vostè és la reina de la festa.

AMELIA

Ai, ai, ai! si el sentia la seva senyora... em destronava!.

GODOFRED

Esta ballant. No és gens de gelosa, pobreta!

AMELIA (Volent canviar de conversa)

I que em conta, que em conta?

GODOFRED

Sóc feliç, Amèlia!

AMELIA

Jo que me'n congratulo!

GODOFRED

I per curull de la meva felicitat, només em mancava trobar-la en plena naturalesa.

AMELIA

I en plena nocturnitat per complement.

GODOFRED

Ah, la nocturnitat! Es un auxiliar poderós per a desplegar les ales dels somnis i de les il· lusions per descabellades que semblin.

AMELIA

O, amic Godofred. El desconec. Un senyor que si s’està fóra de la seva senyora tan sola quaranta vuit hores, ja la reclama!...

GODOFRED

Sóc un vehement, no hi puc fer més... Confesso que durant tota la meva vida matrimonial, he seguit la línia recta...

AMELIA (Bromejant)

Es la que porta més de pressa al destí. Veu? esta molt bé això de la línia recta.

GODOFRED

Doncs ara m'he desviat. Ja faig torteres. I estic a punt d'ésser l'home més feliç del món o un desgraciat per tota la vida. De vostè depèn.

AMELIA

Em deixa parada.

GODOFRED

Tant se val! Jo l'hi he de dir. Vostè m'ha despertat una cosa que tenia adormida. Si l'ha despertada o me l'ha encomanada. El cas es, i ja no puc amagar-li per mes temps, que jo a vostè l'estimo Amèlia!...

AMELIA

Ja, ja, ja!... De debò?

GODOFRED

L'estimo com un jovencel que es comença a deixar el bigoti del format d'una beta de tenzilla... cursi com vostè vulgui. Ja no es el meu jo qui mana. Es el meu doble. M'he desdoblat i ja ho sap: l'estimo, la desitjo, la reclamo...

AMELIA

Home de Déu!...

GODOFRED

Jutgi-ho com vulgui. Un dia o altre havia de rebentar. Pegui'm, insulti'm!...

AMELIA (Rient)

De cap manera.

GODOFRED

Jo no tinc cap culpa de que vostè sigui tan maca i de que jo sigui tan feble. Jo l'estimava en silenci, però he arribat a convèncer-me de que el silenci no resol res. Trenco el silenci i... em manifesto.

(Entra Adolf. Durant aquesta escena al mateix que durant el diàleg de Amèlia i Joaquim, Daniel s'ha presentat alguna vegada al fons vora la balustrada procurant no ésser vist pels de l'escena)

ADOLF

Senyora Amèlia!

AMELIA

Ah. Vostè Adolf!

ADOLF

Perdoni senyor Godofred si els he interromput.

GODOFRED (Sufocat)

O no amic meu de cap manera.

ADOLF (A Amèlia)

Li venia a fer un recordatori.

AMELIA

Ah sí es cert: li dec un ball.

ADOLF

I com que sóc un bon creditor, vinc a cobrar-me'l. Si és tan amable... (Oferint-li el braç que ella accepta)

AMELIA

Amb molt de gust. Vostè és molt atent.

ADOLF (Amb reticència)

Perdoni, senyor Godofred.

GODOFRED

Ja l'he perdonat adés senyor... castigador!

ADOLF

Comprenc que treure'l del costat de la senyora, és treure'l de la glòria.

GODOFRED

Amb això de la glòria, m'hi adhereixo.

AMELIA

O senyors, en fan un gra massa. Ja, ja, ja!... em deixen confosa.

JEREMIAS (Entrant)

O quina concurrència més distingida per aquest jardí.

ADOLF (Amb una inclinació de cap)

Senyor Jeremias, vostè hi mancava perquè fos més selecta.

JEREMIAS

Vagin, vagin, que si fos jove, tampoc me'n deixaria perdre ni un.

ADOLF

Fins a després. (Mutis els dos)

JEREMIAS

I vostè no balla?

GODOFRED (Passejant)

No senyor; ho tinc privat del metge.

JEREMIAS

Caram. Tan jove?

GODOFRED

Que vol fer-hi? Si els metges no fessin prohibicions i es limitessin a receptar, no passarien de curanderos.

JEREMIAS

Del cor, potser?

GODOFRED

Sí senyor, cardíac, ben cardíac, una... cardiassis com una casa.

JEREMIAS

Ja el planyo. Jo també en pateixo del cor.

GODOFRED (Maquinalment)

Tan vell?

JEREMIAS

Com?

GODOFRED (Atabalat)

No... res!... vull dir que... és natural. Sí... a certa edat, el cor s'endureix i...

JEREMIAS

I com li va venir, vejam, vejam?

GODOFRED

O, com em va venir, com em va venir!...

JEREMIAS

I és clar, home. Els primers símptomes...?

GODOFRED

Miri's de... d'un espant.

JEREMIES

Carat!

GODOFRED

Un espant que encara el porto al damunt.

JEREMIES

Doncs miri quina cosa més estranya. A mi em va venir d'una alegria.

GODOFRED

Ja!

JEREMIAS

Sí, sí, vaig comprar unes accions d’elèctriques -no gaires per això- una operació un xic delicada. A l’endemà varen fer una bufada i miri's el cor em va fer fallença. Ja no me'l curaré mai més!

GODOFRED

Sí, home. Ara compra accions que estiguin amunt. A l’endemà vindrà la baixa i... oli en un llum. El seu cor s'equilibra!

JEREMIAS

Home, sap que no esta mal?

GODOFRED

Es un guariment racional. Un metge homeòpata ben intel· ligent no li receptarà altra cosa. Ja veurà, perdoni. Me'n torno al ball. (Mutis)

JEREMIAS

(Se'l mira així que va marxant i s'arronsa d'espatlles. Tan bon punt com es disposa a anar cap al fons veu a DANIEL que baixa cap al proscendi)

Caram vostè Don Daniel?

DANIEL (Displicent)

Miri, per aquí estic...

JEREMIAS

Es ben diferent del seu germà!.. no se'n deixa perdre cap.

DANIEL

Ells es jove...

JEREMIAS

Que li porta molts anys vostè?

DANIEL

Ell m'avança de tres. Però no en faci cabal dels anys. No compten a la vida...

JEREMIAS

Sí, sí, te raó. Vostè té un aspecte seriós, d'home assenyat...

DANIEL

Gràcies.

JEREMIAS

Veu? amb un jove com vostè, m’agradaria de fer-hi una estona de conversa sobre qualsevol assumpte de palpitant actualitat.... De la baixa del tipus de descompte per exemple.

DANIEL

Amb mi?

JEREMIAS

Es clar, amb vostè. Que opina de la reducció del tipus...?

DANIEL

No hi entenc res.

JEREMIAS

Que em diu?

DANIEL

Ni m'ha preocupat mai, la reducció del tipus d’interès. Ni en pago ni en cobro.

JEREMIAS

Em deixa parat. De segur que el seu germà se'n preocupa mes.

DANIEL

Es possible.

JEREMIAS (Insinuant)

Crec que -segons m’han dit- el seu germà és home de negocis...

DANIEL

No n'hi conec cap.

JEREMIAS

Vostè no coneix a fons les activitats del seu germà?

DANIEL

D'alguns... maneigs, ha calgut assabentar-me'n per l’atzar.

(Entren per la porta de la casa MONTSERRAT i NICOLAU, fent bracet)

MONTSERRAT

Daniel, que hem de fer que no et veus mai al saló?

NICOLAU

Apa home; sembla que t'amagues. Bona nit senyor Jeremias!

DANIEL

Estàvem amb una conversa molt entretinguda amb el senyor.

NICOLAU

Negocis?

MONTSERRAT

Deixa't de negocis. Vine, que veuràs el cotilló. De seguida començarà. I vostè també senyor Jeremias.

JEREMIAS

Ah, ara van a ballar el cotilló? Així, sí. M'agrada molt el cotilló!

(Se senten crits esgarrifosos de senyores i veus d'homes confoses: -Ai! -Socors!

-Descompartiu-los! -Què es maten)

JOAQUIM (De dins)

Poca-vergonya!

ADOLF (Igual)

Canalla!

DANIEL

Que és això?

NICOLAU (Anant cap a la casa)

M'ha semblat sentir una bufetada.

JEREMIAS

Baralles?

(Fins al final molt ràpid)

MONTSERRAT (Anguniosa)

Déu meu, que passa!

ADOLF (Entrant aguantant-lo Fabrici i un jove)

Ens veurem.

JOAQUIM (Envestint-lo contingut per Justinet i un altre)

Quan vulgui, imbècil!

ADOLF (Forcejant)

Demà rebrà els meus padrins.

FABRICI

Calli, home calli. (Enduent-se'l cap a l'esquerra)

JOAQUIM

Per a confirmar-lo no n'he necessitat de padrins.

JUSTINET

Deixi'l.

ADOLF

Té sort de que estem a casa seva, sinó...

JOAQUIM

Surti d'aquí, vostè es indigne.

MONTSERRAT (A Amèlia que ha sortit amb altres convidats)

Que ha passat?

AMELIA

S'han pegat per la meva culpa.

ADOLF (Als que el subjecten)

Es un covard i un miserable. Demà un dels dos, deixarà de viure. (Desapareix el grup d'Adolf, seguit del cambrer que porta una xistera i un abric clar)

JOAQUIN (Arreglant-se la roba i el llaç de la corbata)

No en facin cas senyors. Jo servo la serenitat. Tornem al saló. Aquí no ha passat res. A divertir-se tothom.

FELIUET (Que s'ha quedat al fons)

Ho veus Demetrieta? No estimen ni deixen estimar.

DEMETRIA

Ai tota tremolo. Quan he sentit aquella bufetada!

MONICA (Entrant)

Hi han dues senyores en basca.

DANIEL

Ens dispensarà, senyor Joaquim, però nosaltres ens retirem.

BASILISA I TEODOR

Nosaltres també.

DANIEL

No es prudent de que la festa continuï. Montserrat, Amèlia, aneu a cercar els abrics.

(Van marxant tots els personatges, mentre davalla lentament la cortina)

ACTE TERCER

La mateixa decoració del primer acte. L’endemà dels fets de la festa de l'acte anterior.

(Es troben en escena MONTSERRAT i DANIEL)

DANIEL

Et dic que aquest estat de coses no pot continuar...

MONTSERRAT

Tinguis paciència, Daniel.

DANIEL

I tu deuries ésser la primera en protestar.

MONTSERRAT

Jo?

DANIEL

Natural.

MONTSERRAT

Vols que jo em posi davant teu? No ha estat mai del meu tarannà. Als meus cunyats no puc fer-los cap mala treta.

DANIEL

Montserrat, ha arribat l'hora d'acabar amb aquesta disbauxa. S'ha de tallar de soca-rel aquesta impudícia que han dut els meus germans.

MONTSERRAT

No seré pas jo la qui t'hi atiï.

DANIEL

Es que tu hi estàs conforme, per ventura?

MONTSERRAT

Comprendràs que per delicadesa, no puc inculpar als de la teva sang.

DANIEL

Esposa meva, hem creia que tu fores la primera de queixar-te, de posar el crit al cel de la conducta irregular de l’Amèlia i en Nicolau. Tu eres una dona equànime...

MONTSERAT

Mai no he deixat d'ésser-ho.

DANIEL

Es veritat. No tinc cap queixa de tu. No obstant estàs a punt de contaminar-te dels mateixos procediments i de rebre'n els esquitxos igual que les nenes de llurs fetes immorals i descarades...

MONTSERRAT

Si jo t'hagués donat mala vida, des de que varen venir, haguessis pogut creure que m'empenyia l'egoisme.

DANIEL

Jo com a germà t'agraeixo el silenci i la dissimulació. Com a pare i com espòs, sé quin és el meu deure i he d'obrar altrament. Ara mateix et juro que en aquesta casa s'han acabat les ficcions.

MONTSERRAT

Tu mateix.

DANIEL

No tinc temps per perdre. Ja en parlarem una altra hora. Adéu!

MONTSERRAT

Adéu! (L'acompanya fins a fora i torna a entrar al cap d'un moment)

NICOLAU

Hola encisera cunyadeta, bon dia.

MONTSERRAT

Hola, Nicolau.

NICOLAU

El meu germà ja deu ésser a la Jefatura?

MONTSERRAT

Ara mateix acaba d'anar-se'n.

NICOLAU

Ell sempre tan cronomètric i esclau del compliment del deure. Ni el perdre la nit l'inutilitza... I les nenes ja són al col· legi, no cal que m'ho diguis. Quan en aquesta casa hi plana un silenci de mort, ja se sap, és que les criatures en són fora. Ma germana encara deu estar lliurada als somnis de la morfina.

MONTSERRAT

No ha sortit pas de la seva cambra...

NICOLAU (Mirant-la)

I a tu, et trobo encongida...

MONTSERRAT

No n'estic pas.

NICOLAU

Et passa alguna cosa?

MONTSERRAT

Que vols que em passi? no res, home.

NICOLAU

No, no; no m'ets franca. No fas la cara de cada dia. No fas aquella carona tan alegroia de quan un hom es lleva amb optimisme per a plantar cara a la jornada que comença...

MONTSERRAT

No tinc cap pena.

NICOLAU

Fas mal en amagar-m'ho. Tu ets una nova germana per mi. Has fet per nosaltres el que sols faria una mare. No puc consentir de que pateixis sense compartir la teva dolor. Sigues-me sincera. Apa, dolça criatura, que hi ha en aquest caparró?

MONTSERRAT

Res, home.

NICOLAU

No m'ho amaguis que t'ho conec.

MONTSERRAT (Costant-li)

El teu germà...

NICOLAU

Heu tingut algun disgust?

MONTSERRAT

Res no ens ha passar als dos, però...

NICOLAU (Intrigat)

Llavors, no ho entenc; explica't.

MONTSERRAT

No se com començar. No voldria que tant tu com l’Amèlia poguéssiu pensar que es tracta d'una maniobra per part meva.

NICOLAU

Una maniobra?... deixat d'embulls i ves al gra.

MONTSERRAT (Resolta)

Doncs bé, prefereixo que hagi d'ésser jo qui degui prevenir-vos.

NICOLAS

M'esveres.

MONTSERRAT

En Daniel esta indignadíssim fins al cap d'amunt.

NICOLAU

Contra nosaltres dos.

MONTSERRAT

Esta fet una fúria.

NICOLAU

Li som una carrega, una rèmora, es clar!

MONTSERRAT

Ja el coneixeu.

NICOLAU

Sí, sí; el teu marit és una màquina de la disciplina. No vol interrompre la vida de nyonya d'una llar menestrala. La nostra vinguda li ha dut un daltabaix.

MONTSERRAT

Jo no m'hagués queixat mai.

NICOLAU

Gràcies Montserrat.

MONTSERRAT

Per moltes raons que ara no vull dir-te; per molt que m'hagués contrariat la vostra presencia aquí, a casa, no hauria sortit dels meus llavis la mes petita protesta.

NICOLAU

Que hi farem! Ara que un home havia trobat el camí de la redempció per a reintegrar-nos a la vida de la virtut i l'honradesa, som una nosa, som un càstig.

MONTSERRAT

No és això no és per aquest cantó.

NICOLAU

Sí, mon germà sempre ha estat una formiga, una garsa, un egoista... no t'ofenguis.

MONTSERRAT

Es el teu germà: l'ofensa també fora per a tu.

NICOLAU

Has fet bé d'avisar-me Montserrat. No en diguis res a l’Amèlia, deixa-ho per a mi. Esta per a sortir de la seva cambra. Deixa'm sol amb ella.

MONTSERRAT

Per Déu, Nicolau que jo...

NICOLAU

Vés, criatura; ets un àngel de bondat. El dia que senti malparlar ningú de les cunyades, em barallo.

(Montserrat marxa pel fons. Quan és fora, es presenta AMELIA)

AMELIA

Bon dia Marquesito.

NICOLAU

Hola,... Madame Du Barry.

AMELIA (Badallant)

Quina hora és? (S'asseu)

NICOLAU

Que tens por d'arribar tard al cosidor?

AMELIA

Al cosidor? ja, ja, ja!.. que ets poca-solta!

NICOLAU

No tinguis por que no et despatxarà la mestressa. Ni a mi l'amo tampoc per això. (Mirant el rellotge) Si t'interessa, són les deu.

AMELIA

I la Montserrat.

NICOLAU

Feineja.

AMELIA

Prou, prou, ja ho crec. Mai no sabrà ocupar el lloc que li pertoca. No se'n sap estar d'anar davant-darrera de les minyones...

NICOLAU (Amb ironia)

Es clar, no la tindràs mai ensenyada!

AMELIA

No se de que li serveixen les meves advertències.

NICOLAU

O, si... en sabem nosaltres, en sabem d'aguantar el tipus. El mal és que quan la tindrem ensenyada, potser ens arribarà l'hora de tocar el dos.

AMELIA

Estàs de broma!

NICOLAU

Es que et creus que ens hi hem d'empadronar aquí a casa d'en Daniel?

AMELIA

Ves amb que surts, ara!

NICOLAU

Es una suposició, m'entens?

AMELIA (Picada)

Doncs es una suposició ben inconvenient.

NICOLAU

Ho he estat sempre. Que hi faràs? Però ara potser que vagi posant coneixement, ves a saber! Veies si el paper d’asilats és gaire honrós per a nosaltres? Estem en regim transitori, no ho oblidis.

AMELIA

Que et vols emancipar?

NICOLAU

Qui sap el que haurem de fer!

AMELIA

Ai noi, que estàs sorneguer, avui!

NICOLAU

Sí, estic sorneguer i solemne.

AMELIA (Bromejant)

Sembles un cap de casa assenyat. (Ell es treu una cigarrera i treu una cigarreta, ella n'hi pren un i també l’encén) Em sembla que et prens la vida seriosament. Ja, ja, ja!... vejam si qualsevol dia sentirem a dir que et cases.

NICOLAU

Encara no m’ha passat per la testa l'intent de fer un infanticidi.

AMELIA

Un suïcidi, deuràs voler dir!...

NICOLAU

Jo sé el que em dic. Per més que portem un cognom honrat i que els nostres germans, abscondeixin amb llur prestigi la nostra vida llicenciosa...

AMELIA (Rient)

Ui, quin llenguatge gastes avui!...

NICOLAU

Serà la dosis forta d’èter que vaig ingerir ahir vespre. Doncs, sí, si: per més que ens cobreixin la vergonya del passat, no hem sento amb forces per a fer dissortada a qualsevulla noia que es lliurés a mi, enlluernada amb que sóc el que en realitat sols aparento.

AMELIA

Quins escrúpols. Jo em pensava que amb la Mònica...

NICOLAU

Amb la Mònica i amb tantes bonifàcies com vulguis. Déu ho fa molt bé: el que ens dóna de menys en qualitats morals, ens ho dona amb escreix de frescura i atractiu...

AMELIA

No pluralitzis.

NICOLAU (Amb parsimònia)

Em penso que ens podem donar la mà. Tu i jo, som maniquins vivents, fets amb la mateixa argila... Tu encara confies en refer la teva vida o viure-la d'esma com un etern hoste de festa major...

AMELIA

Pel que es veu, passes la negra: ja ho entenc. Vols dir que no estàs sense un clau?

NICOLAU

Que vols fer-me de banquera?

AMELIA

Quant necessites?

NICOLAU

No facis la generosa que també estàs "apres" com jo mateix. Et vares rebentar el dot i has anat malvenent les joies. Fins ara has pogut pagar la manicura, el perruquer i la modista...

AMELIA

Demana'ls a en Daniel. No tels negarà.

NICOLAU

No vull fer la prova.

AMELIA

El nostre germà és ric, tauja. Té un sou magnífic; treballs particulars que els hi paguen bé; empresaris sota la seva inspecció que si fa la vista grossa...

NICOLAU (Ràpid)

Escolta, tu! que l'has pres per ton germà gran a en Daniel?

AMELIA

Bé ho veig prou que aquest noi és un infeliç que no farà carrera. Tan clar com és. Un enginyer que no sigui un enze és pot fer barba d'or. La grava de la carretera dóna per totes les despeses.

NICOLAU

Qui ho diria que portant la mateixa sang sigui tan diferent de nosaltres?

ROSETA (Entrant pel fons)

Senyoret.

NICOLAU

Que passa?

ROSETA

Hi ha un jove que el vol veure amb molta insistència.

NICOLAU

Un jove?... Hum!... que passi.

DEPENDENT (Entrant)

Déu els guardi.

NICOLAU

Bon dia.

DEPENDENT

Sóc el dependent del senyor Ambrós.

NICOLAU

Ah, caram! tant de gust de conèixer-lo. Segui, home segui. (Senyalant-li una cadira)

DEPENDENT

Res de seure; no senyor. No vinc a fer una visita de passatemps.

NICOLAU

Ve per... per... no és això?

DEPENDENT

Vinc a cobrar les dues mil pessetes que va deixar-li l'altre dia.

NICOLAU

Sí, sí... ja... dues mil pessetes, sí... Home, és el cas que en aquest moment...

DEPENDENT (Amb èmfasi)

Tampoc no li ve bé com sempre? no és això?

AMELIA (Indignada)

Quina llengua mes agressiva!... vaja una sorna!

NICOLAU

Calla, Amèlia!

DEPENDENT

Senyora, aquí no hi he vingut a fer genuflexions. Jo estic a la casa pels casos difícils...

AMELIA

Ah, ja; fa de pinxo.

DEPENDENT (Amb calma)

Vinc per cobrar i si no se'm paga...

NICOLAU

Se'l pagarà.

DEPENDENT

I si no surto d'aquí amb els diners...

NICOLAU

Posat en aquesta tessitura, que passa anem a veure?

DEPENDENT

A vostè ja no el veuré mes perquè és inútil. Des d'aquí me'n vaig a la Jefatura d'Obres Públiques a trobar al seu germà i, llavors, si que veurà vostè el que passa.

AMELIA

Quins espavientos. Per dues mil pessetes miserables.

NICOLAU

Que callis, Amèlia! Digui al senyor Ambrós que... avui mateix...

DEPENDENT

Avui hi haurà el protest, sinó hi han les dues mil de l'ala...

NICOLAU

Es un to molt poc elegant aquest, senyor meu!

DEPENDENT

Esta al mateix raser de l’elegància que empra vostè tirant de cartera. A la posta del sol, rebrà la visita del notari. Primer aniré a trobar al seu germà per si afluixa, si no ragen les dues mil... a les set vint-i-un en que avui el sol se'n va a la posta.

NICOLAU

Les tindrà. Jo l'hi asseguro. No vagi a la Jefatura.

DEPENDENT

Ha arribat l'hora d'abreujar. Havent-me-les amb vostè, augmentaríem el deute amb el temps que hi perdem; si el seu germà paga...

NICOLAU

El meu germà no li deu res al senyor Ambrós.

DEPENDENT

Pot deure-li l'estalvi de l'afront que vostè sigui detingut i processat per estafa...

AMELIA (Airada)

Surti d'aquí immediatament!... (A Nicolau) Com el deixes tractar així?

DEPENDENT

Senyora, les dues mil pessetes i sóc mes brincadis i amable que un introductor d’ambaixadors.

NICOLAU

Surti, que ara mateix me'n vaig a trobar al senyor Ambrós.

DEPENDENT

En sense quartos serà endebades que hi vagi. Ja n'esta tip de camàndules. Ja l'aviso de la Jefatura d'Obres públiques la lletra farà cap a cal notari. Cap més paraula. Bon dia tinguin.

(Marxa pel fons)

AMELIA

Que és això, Nicolau?

NICOLAU

Això es una de les diverses fases de la meva situació.

AMELIA

Joc?

NICOLAU

De tot. Mira tots els horitzons de lapúrria amb guants i em veuràs acarat amb tots. Això és una volva; ara vindrà la tromba de neu que ha de sepultar-me a sota.

AMELIA (Resolta)

Jo et salvaré.

NICOLAU (Esperançat)

Es que tens diners?

AMELIA

Els demanaré.

NICOLAU

A qui?

AMELIA

A qualsevol.

NICOLAU

Amèlia!

AMELIA

Tinc més crèdit que tu!... El senyor Joaquim, en Godofred, en...

NICOLAU

A canvi de que? com els en respondràs?

AMELIA

Deixa-ho; no és hora de detalls.

NICOLAU

No, Amèlia; vull saber amb quin dret els ho pots demanar.

AMELIA

Per a salvar-te. No et preocupis.

NICOLAU

Et caldrien diferents quantitats com aquesta. Dec a molts! Per a salvar-me, no tens dret a perdre't. Som un parell d'hampons, d'extraviats. Hem caigut en mala casa.

AMELIA

Hem de lluitar.

NICOLAU

Serem atropellats. No tenim mitjans per a salvar-nos. No tenim esmena. Son cabrits que tirem a la muntanya amb indolència; son uns malalts que necessitem estar allunyats i sotmesos a un regim rigorós de dieta...

AMELIA

Calla!

NICOLAU

Ja veus el que se'ns espera: a mi el presidi i a tu...

AMELIA

Que callis.

NICOLAU

Seràs l’heroïna de la pel· lícula "La mujer X", una nova Jacquelin Fleuriot que aniràs d'uns braços a uns altres.

AMELIA (Plorant)

Que em fas mal!

NICOLAU

El quadro de Sant Sebastián. Allí fou un flirt -que dius que no passa a majors- amb un angles ric i demà...

JUSTINET (Entra pel fons)

Bon dia!

NICOLAU

Hola, Justinet.

JUSTINET (A Amèlia)

Saludo a la reina dels salons, A la élite de l’elegància i el bon gust...

AMELIA (Malhumorada)

Corresponc a la seva carrincloneria.

JUSTINET

Gràcies. Disposi incondicionalment, d'aquest humil carrincló

NICOLAU

I doncs que hi ha Justinet?

JUSTINET

Mira vaig fent... Res, allò que es diu... matant l'estona...

NICOLAU

Anem a donar una volta?

AMELIA

No; quedeu-vos sols. Jo me'n vaig a dintre. (Marxa pel fons banda esquerra)

JUSTINET (Veient-la marxar)

Em sembla que esta de mala lluna ta germana.

NICOLAU

No en facis cas: la migranya. I doncs que passa?

JUSTINET

Noi, em dones molts mals de cap. En mala hora vaig voler fer-te de mentor.

NICOLAU

I bé....?

JUSTINET

I bé? i mal dic jo! El senyor Jeremias s'escama. Em sembla que ja esta cansat d'esperar. Vol veure com obres el flamant establiment, per tot el que va de setmana sinó, et farà tornar els quartos.

NICOLAU

Quina impaciència!

JUSTINET

Minyó, no sé si t'ho has mirat prou be això...

NICOLAU

També tu?

JUSTINET

També... que?

NICOLAU

Res, res.

JUSTINET

Qui et feia embolicar en arremassar diners dels altres per negocis hipotètics que el més a prop, encara ha d'arribar en barca de l’Austràlia o de la Groenlàndia? No tenies taula parada? No tenies un penjoll de dones que totes es morien pel teu pamet? Doncs havies de limitar-te a tirar de la rifeta: a menjar i callar!

NICOLAU (Barandant el cap)

Estic perdut.

JUSTINET

No pas del tot, encara tens una solució.

NICOLAU (Obrint els ulls)

Quina?

JUSTINET

Casar-te!

NICOLAU (Amb defalliment)

Fer una víctima per tota la vida?

JUSTINET

Sí, home. Hi han dones que han nascut per això. No més et cal aixecar el dit i ja estàs casat. Salva la situació de moment i després a aburgesar-te. Jo no podria fer-ho perquè sols sóc un trist bohemi, en canvi tu, ets un gran aventurer.

NICOLAU

Justinet!

JUSTINET

No t'enfadis que estem sols. No cal gastar embuts estant mano-mano. Quan ens vestim de smoking, hem de fer els honors a la indumentària i hem de emprar un vocabulari depurat i selecte... Tu et pots casar: tens bona planta; una il· lustració més superficial que la teva epidermis; no saps de res i entens de tot; fas acudits; vesteixes bé; fumes egipcis i havans; saps gastar els diners que és un primor, qualitat aquesta que no tenen els nou rics carregats de quartos i d’imbecil· litat; saps fer l'amor en tots els idiomes principals i a tots els gustos, ets un poliglota de l'art; portes llustre perquè se'n doni una família innominada... Creu-me, tanca't d'ulls i... casa't.

NICOLAU

El meu germà...

JUSTINET

El teu germà és capaç de tirar-t'ho tot en orris si no vas de pressa. Es molt possible que endut dels seus principis et desemmascari i posi sobre avís als que podrien ésser els teus sogres.

NICOLAU

No hi ha res a fer.

JUSTINET

Dóna’t pressa que el temps passa. I si vols un bon consell, deixa estar tranquil· les les casades. A les casades, ja les trobaràs quan siguis del gremi. Ara com ara, mira-te-les de lluny.

NICOLAU

He estat un impulsiu.

JUSTINET

Has estat un impacient. No has tingut espera, n'has passat massa via; has tret les urpes abans d'hora, vet aquí. No havies de jugar fins que tinguessis el dot de la dona. Porta males conseqüències d'apuntar amb l'anell o el rellotge: després de perdre, cal pagar, com si et vencés el lloguer del pis. Ara et passen els cobradors de pisos. No t'ha de venir de nou.

ROSETA (De dins parlant amb algú)

Si volen que les avisi?

GODOFRED (Igual)

Ja ens esperarem.

DELFINA (Entrant)

Bon dia.

GODOFRED

Salut!

JUSTINET

Com estan?

NICOLAU

Encantats de la seva visita. Ara sortiran la Montserrat i l’Amèlia.

DELFINA

Vaja una sorpresa no Nicolau?

NICOLAU

Realment poc els esperàvem en aquestes hores.

GODOFRED

I vostè senyor... copista?

JUSTINET

Ja ho veuen. També em dedico a visitar. Als matins faig de senyor. No treballo fins a la tarda jo. Sóc dels que suprimeixen el matí per tal de resoldre el conflicte de l'atur forçós.

GODOFRED

També estadista?

JUSTINET

I pràctic! Reducció d'hores de treball en vindrà l'equilibri amb l'augment de gent que treballi de més...

GODOFRED

I la festa com ha provat?

NICOLAU

Perfectament.

JUSTINET

Amb ganes de tornar-hi.

GODOFRED

Ho va fer molt fort Justinet.

JUSTINET

Jo no m'hi poso per poca cosa. Quan em conviden, crec un deure complir com un bon invitat. Vaig ballar com una senyoreta de ball taxi o sigui a preu fet; vaig consumir racionalment el que em pertocava de la rica minestra i vaig donar al senyor Joaquim la respallada en la part proporcional que em corresponia, com agraïment a la finesa d’haver-me obligat a vestir d'etiqueta.

NICOLAU

I a vostè, senyora Delfina, com li ha anat?

DELFINA

Ai, no me'n parli, Nicolau. No he pogut aclucar l'ull pensant amb el final de la primera part.

JUSTINET

Bah; una festa que no acabi amb una bufetada i un intent de duel, és una festa aigualida.

GODOFRED

El mal és que els diaris del matí ja ho porten, posant-hi més formatge que pa, per suposat!

JUSTINET

Fort! Perquè en deixen entrar cap de reporter.

GODOFRED

Són una colla de xerraires.

DELFINA

Quin disgust deu tenir la senyora Amèlia...

NICOLAU

Ma germana té molta sang freda.

DELFINA

Per si se'n assabenta el seu marit....

NICOLAU

No té importància. Avui serà el plat del dia, però demà ja no se'n recordarà ningú.

JUSTINET

El senyor Adolf és un provocador.

GODOFRED

No saben guardar les formes ni coneixen les obligacions que imposa l'hospitalitat...

NICOLAU

Tot plegat, fou un malentès. Una paraula interpretada en diferent sentit del que fou dita i ja tenim armat el cas personal...

JUSTINET

Bé senyors, vaig a continuar les visites. Fins a una altra...

NICOLAU (Acompanyant-lo fins al fons)

Adéu, Justinet....

JUSTINET (Amb veu baixa)

Molt de compte amb les casades, eh? (Mutis)

MONTSERRAT (Entrant)

Ja us he sentit de dintre estant.

AMELIA (Entrant)

Quant de bo tan matí!

GODOFRED

Que tal?

AMELIA

Un xic cansats de la festa.

MONTSERRAT

Si que heu estat matiners? (Torna Nicolau)

DELFINA

Venim en visita de comiat.

MONTSERRAT

Quina sorpresa!

DELFINA (Mirant a Nicolau)

Aquesta tarda me'n vaig a passar una setmana a Barcelona en companyia de la mama.

AMELIA

I vostè es quedarà vidu, senyor Godofred?

GODOFRED

Son les exigències de la vida, que vol fer-hi? La meva senyora ja fa dos mesos que no ha vist a la seva mama i això per les dues és un suplici.

AMELIA

Bé però vostè a les quaranta vuit hores la reclamarà com sempre. Ja, ja, ja!

GODOFRED

Hauré de mirar de fer el cor fort, aquesta vegada. Que pugui estar ben tranquil· la.

MONTSERRAT (A Godofred)

I per que no l'acompanya?

GODOFRED

No filem gaire amb la mama. La meva presencia solament, ja l'indigesta.

AMELIA (Rient)

Que és estrany, tan melós com sembla!

DELFINA (També rient)

Perquè es fiï de les aparences!

NICOLAU (Ben marcat)

Es molt probable que jo també hi vagi un dia d'aquests a Barcelona?

GODOFRED

Negocis, Nicolau?

NICOLAU

Natural. Un dia o altre he de deixar l'ociositat. Veuran quins magatzems obriré dintre poc temps...

ROSETA (Anunciant)

El senyor Joaquim.

MONTSERRAT

Que passi.

JOAQUIM (Jovial)

Bon dia.

NICOLAU

Déu el guardi.

AMELIA

També vostè?

JOAQUIM

Veig que tothom ja esta llevat.

GODOFRED

Que ve per a cercar padrins?

JOAQUIM

Calli, home, ja esta arranjat. No hi ha duel.

NICOLAU

Una acta?

JOAQUIM

Ja esta estesa. Un xic d'estira i arronsa per les dues bandes i els nostres honors, queden incòlumes.

GODOFRED

Vaja; un tant per cent de por pels dos cantons.

JOAQUIM

Qui jo por?

MONTSERRAT

Seguin, seguin. (Ho fan tots)

JOAQUIM

Les ganes que tenia de que ens batéssim a pistola, fins a mort.

AMELIA

Ai!

DELFINA

Jesús!

GODOFRED

No home, que s'haguessin pogut fer mal! Vaja unes bromes que gasta vostè també!

JOAQUIM

A trenta passes li forado un duro tirat al vol. Tinc un ull de llop cerver.

AMELIA

Quin rau-rau tota la meva vida si per la meva culpa hi arriba a haver vessament de sang...

JOAQUIM

Una dama com vostè, es mereix que un home hi deixi la pell.

GODOFRED

Això era en altres temps...

NICOLAU

Ara, l'honor es neteja amb paper i estilogràfica...

JOAQUIM

Encara ens queixarem dels progrés.

DELFINA

Val més així.

AMELIA

Ai! sí, filla.

GODOFRED

I pensar que a hores d'ara vostè hauria pogut fer l’ànec...

JOAQUIM

Calli, home que si no haguessin estat els meus escrúpols de matar-lo com una perdiu!... En aquests moments llegiria una nota de societat al diari, dient que el senyor Adolf Minguella tot provant una pistola al parc de Saturn, se li havia disparat ocasionant-li la mort instantània...

AMELIA

Ai no en parlin més d'això, els ho prego. Tota tremolo de pensar-hi...

DELFINA

Això mateix: parlem de la festa.

JOAQUIM

Estic satisfet de la concurrència.

NICOLAU

I nosaltres encara més de les seves atencions...

JOAQUIM

Llàstima que el senyor Daniel es col· loqués en aquella actitud irreductible de voler-la continuar com demanava... I a propòsit, on és el senyor Daniel?

GODOFRED

A la Jefatura, com tot un digne funcionari.

JOAQUIM

A la tarda tornaré per a parlar-li. Ja no les vull parar més. Ara faré una ampliació...

GODOFRED

Que també les havem d'inaugurar?

JOAQUIM

Des d'ara queda invitat tothom.

ROSETA (Anunciant)

El senyor Teodor i la senyora Basilisa...

MONTSERRAT

Que entrin.

TEODOR (Entrant)

Mare de Déu quina reunió!

BASILISA

Sembla que ens hagin donat cita tots a l'hora!

GODOFRED

Passin, passin que encara hi caben.

AMELIA

Endavant.

TEODORO

Quin bé-de-Déu de conclave que trobem.

BASILISA

Que tal, que tal, que diuen aquests senyors?

MONTSERRAT

I vostès d'on surten en aquests hores?

TEODORO

Ja ho veuen.

BASILISA

Francament no ens esperàvem trobar-hi tanta concurrència, veritat Teodor?

TEODOR

I tal!

DELFINA

Si venen per algun assumpte reservat ens retirarem.

TEODOR

De cap manera.

BASILISA

Prou que ho poden sentir tot, perquè ben mirat a tots interessa.

TEODOR

I tant com interessa.

AMELIA

Estem pendents de la seva paraula, senyor Teodor.

TEODOR

Doncs en poques paraules quedarem entesos. Ja veuran aquest matí mentre esmorzàvem, tan la senyora com la nostra filla Mònica, s'han aferrissat en que aprofitant la data de les nostres noces d'argent, hem de donar una petita festa.

GODOFRED

Home, quina idea!

AMELIA

I quan s'escau?

BASILISA

Aviat, molt aviat.

TEODOR

La nostra intenció és de donar un modest té amb pastes...

BASILISA

Amb moltes pastes!

GODOFRED

Ja pot comptar amb nosaltres.

AMELIA

I tots hi vindrem.

JOAQUIM

No faltaria més.

BASILISA

I mirin-se res!... Que anàvem a donar la volta pel contorn començant per aquí...

TEODOR

El senyor Daniel no hi és?

MONTSERRAT

Es a treballar.

JOAQUIM

Ja ho veu, al món encara n'hi han que tenen aquest vici tan lleig.

GODOFRED

Sort en tenim de que encara hi hagi qui faci la feina dels que no fem res.

TEODOR

Suposem que acceptaran...

AMELIA

Ja ens en cuidarem nosaltres.

NICOLAU

Natural.

MONTSERRAT

Si no hi ha cap entrebanc, gairebé és segur.

BASILISA

Tan nosaltres com la Mònica ens en refiem...

DELFINA

A veure qui gosaria contrariar-los doncs?

DANIEL (Entrant pel fons)

Bon dia.

TEODOR

El senyor Daniel!

GODOFRED

Quin sant s'ha penjat?

JOAQUIM

Que s'ha declarat en vaga?

DANIEL

No senyors. Des del despatx, flairava de que a casa meva era indispensable la meva presencia per a saludar a tants bons amics.

JOAQUIM

Doncs miri que arriba al punt perquè hi han moltes novetats.

DANIEL

Aquí em tenen per a assabentar-me’n. Qui es el primer d'innovar-me...?

AMELIA

Mira el senyor Teodor i la senyora Basilisa que donen una festa a casa seva...

BASILISA

D'avui en quinze.

GODOFRED

Celebren les noces d'argent.

TEODOR

Una festeta amb té i pastes.

DANIEL

Ho sento molt però no podrem assistir-hi.

TEODOR

Que diu ara!

BASILISA

Ens deixa fets de pedra.

DANIEL

Sí senyors. Com que aquesta festa la fan per mon germà....

TEODOR

Home....

DANIEL

Sí, senyor Teodor, no s'ofengui. La seva filla és molt jove i per consegüent encara esta a l'edat dels somnis. I els pares tenen l'obligació de donar-los-hi forma en tant que puguin. Es una cosa molt natural. El meu germà no podrà estar present a la festa. En primer lloc, perquè el te es per gent malaltissa i ell, gràcies a Déu, gaudeix de bona salut i en segon lloc perquè se'n va d’aquí a pocs minuts...

TEODOR

Se'n va?

DELFINA

Marxa?

DANIEL

Sí, estarà absent una temporada.... llarga. Marxa a Guinea.

GODOFRED

Mira quina casualitat! la meva dona també marxa a Barcelona...

DANIEL

Ja. Sinó que en Nicolau no hi anirà a Barcelona (Ben subratllat l'anterior) Embarcarà a Cadis. (Mira a Delfina; dirigint-se a ell) Et vindrà bé per a conèixer Andalusia.

DELFINA

Si que s'ho portava callat!

NICOLAU

Vagi a saber les necessitats peremptories del meu viatge...

DANIEL (Mirant a Joaquim i Godofred)

La meva germana també marxa amb ell.

JOAQUIM

També va a Guinea?

DANIEL

No senyors. A l’arriba al carrer prendran direcció diferent... Trigaran temps a veure-la. Podeu començar a acomiadar-vos que us esperen dos cotxes. Ja els dispensaran, puix no tenen temps per perdre.

JOAQUIN

Doncs, res... No podem pas destorbar-los si els cal fer preparatius.

TEODOR

Cal que ens retirem.

DANIEL

Es preferible.

GODOFRED

Tornaran?

DANIEL

Jo em penso que sí.

DELFINA (Besant a Amèlia)

Senyora, que li provi força.

AMELIA

Fins a la tornada.

NICOLAU (Donant la mà a Delfina)

Em recordaré sempre de tots vostès. (Al donar-la a la Sra. Basilisa) Records a la seva filla Mònica.

TEODOR (Admirat)

No vindrà a acomiadar-se'n?

NICOLAU

Donin-li les meves excuses; no puc.

GODOFRED

Sabrem noves de vostès?

DANIEL

Jo us en facilitaré.

BASILISA

Que els hi provi força.

DANIEL

Dispensin-me de la pressa que els he donat, però el cas es d’urgència.

DELFINA

Quin canvi en un moment.

TEODOR

Son les coses de la vida.

JOAQUIM (Donant-li la mà)

Als peus de vostè senyora. I que la vegem ben aviat.

DELFINA (Besant a Montserrat)

Montserrat, fins d'aquí a pocs dies.

MONTSERRAT

Anem que els acompanyo.

(Amèlia i Nicolau queden com atuïts; la vista a terra)

DANIEL

No esperàveu aquesta decisió meva? Creieu que no esta justificada? (Pausa)

AMELIA (Amb despit)

Ens treus com uns criats que no compleixen. (Amb urc mal contingut) I on vols enviar-me?

DANIEL

Al convent d'arrepentides. La Superiora et rebrà. El que no vares fer a la joventut primera, ho faràs ara. Educar-te i saber el que és una dona que regenta una família. No es en les soirees i amb afalacs que curaries la teva embriaguesa de diversions i luxes.

AMELIA

Així: insulta'm, home.

DANIEL

El teu marit t'espera i t’obrirà les portes de casa seva, quan puguis tornar-hi redimida d'aquesta frivolitat de temperament que t'abassega. Acabo de tenir-ne noves. Tornaràs a ésser.... seràs definitivament una esposa i una mare si saps aprofitar els bons exemples i les ensenyances d'aquelles santes dones que amb tendresa purifiquen els esperits esgarriats. Amèlia, siguis valenta, llença aquest llast que estava a punt d’enfonsar-te per a sempre i... salva't! (Ha tornat Montserrat)

AMELIA (Humiliada)

Daniel!

DANIEL

Es dolorosa aquesta resolució que he hagut de prendre. I tu, Nicolau, dignifica't. Això ho aconseguiràs amb les penalitats del sacrifici i les inclemències del treball en un país inhòspit. Els teus deutes estan pagats. (Moviment de Nicolau) Oblida la teva conducta plena de corrupció, de "chantages", d'estafades i concupiscències... Tot t'ho perdono!.

NICOLAU

Germà!

DANIEL

Aneu a lluitar contra vosaltres mateixos. Us acompanyarà el meu record i la meva protecció. Sóc el vostre germà menut, però seré el vostre pare. Aquesta llar serà el fogar patern per a vosaltres, si un dia torneu amb el cap alt i sabeu ésser útils a la societat deixant d'ésser uns monstruosos paràsits... Em pensava que us redreçaríeu, ferits en el més viu del vostre orgull d'inconscients viciats... Aquesta prova de submissió és el pròleg del ressorgiment. Marxeu, els equipatges els rebreu al vostre destí. Entreu a la cambra i preneu el que necessiteu per a sortir al carrer.

AMELIA

Montserrat... (Plorant) Són les primeres llàgrimes que vesso de mes de deu anys.

MONTSERRAT (Acompanyant-la)

Sigues dona, Amèlia. (Marxen els tres per la primera esquerra)

(Daniel al quedar sol, es treu el mocador i s'eixuga els ulls. Després es treu dos sobres de la butxaca)

NICOLAU (Torna amb un capell posat i un abric de viatge a la mà)

Daniel! (Abraçant-lo)

DANIEL (Fingint serenitat)

Aquí tens aquesta carta de presentació i en aquest altre sobre hi trobaràs el que necessites pel viatge...

AMELIA

Ens acompanyes fins al carrer?

DANIEL

Ves-hi tu, Montserrat; jo no podria. He tingut valor per a treureus del meu costat i em fa por que em mancaria al moment que emprenguéssiu la marxa...

AMELIA (Abraçant-lo)

Fins a ben prompte.

DANIEL

La vostra vida, ho dirà. Els meus braços us esperen oberts si sou mereixedors de que se us obrin. Us en endúieu la meva ànima... Valor!... és pel vostre bé... Lloada sigui l'energia, quan es per a una obra benefactora!

NICOLAU (Saludant amb la mà des de la porta del fons)

A reveure!...

DANIEL (Anant pausadament cap al fons)

A reveure!... a reveure!...

(Amèlia ha fet mutis recolzada en el braç de Montserrat amb el cap baix com una vençuda)

FI