La mecanògrafa misteriosa - comèdia en tres actes

LA MECANÒGRAFA MISTERIOSA

COMÈDIA EN TRES ACTES

PERSONATGES

AURORA

NATALIA

SEROTINA

ELISA

ARNAU

DON ELIES

DON GAIETA

BERNAT

BAPTISTA

BLAI

L'acció a Barcelona als nostres dies.

Dreta i esquerra de l'actor.

ACTE PRIMER

Saló luxós a casa de Don Elies. Una gran porta al fons i dues a cada costat. Algun quadro de família per les parets. Mobles abundants i de gust. Una taula amb telèfon.

(Al descloure's la cortina BLAI esta passant el plomer pels mobles, mandrosament i xiulant una cançó ben poca-solta. SEROTINA, amb còfia blanca al cap i vestida de negre ve de la primera porta esquerra. Un curt silenci)

SEROTINA

Encara estem així?

BLAI

Com estem, amable Serotina?

SEROTINA

Si no us doneu ànsia, us hi tocaran les dotze fent aquesta feina.

BLAI

Que et penses que treure la pols és com fer el llit de la senyoreta?

SEROTINA

Ja en sou ben bé de catxasa Blai!

BLAI

S'ha de mirar que la pols que treguis d'un lloc, no s'encasti en un altre, sinó, llavors és com si fessis una mitja i després n'escorressis els punts.

SEROTINA

Sembla mentida que amb tanta patxorra no estigueu més gras que l'Uzcudun.

BLAI

No rondinis que no t’està bé tan jove!...

SEROTINA

Que us penseu que tota la vida us l'haveu de passar com si a casa sols hi hagués Don Elies que no es fixa en res d'aquest món?

BLAI

Que ho dius perquè ha tornat la senyoreta Aurora?

SEROTINA

Es clar. Em sembla que aviat us farà marxar la son de les orelles.

BLAI

I tant. La conec de molt menuda. I m'estima molt. Si simpàtica!...

SEROTINA

I massa bona!...

BLAI

I xamosa... i fina... i rexinxolada i...

SEROTINA

Que sabeu vós? Que sabeu vós?

BLAI (Estranyat)

Ah, no ho sé? Jo hem pensava que això se sabia sense que tinguessin de dir-m'ho.

SEROTINA

Espolseu, home espolseu, no cal que us distragueu per això!

BLAI

Vols que t'ho digui? Ves-te'n perquè mentre estiguis a la meva vora, no faré res al consonant!.

SEROTINA (Prenent-li el plomer)

Caldrà que us doni un cop de ma sinó, no n'eixirem més, ja ho veig.

BLAI (Seient en una butaca, després de fer un badall)

I no penses canviar-lo mai, aquest geniot que tens Serotina?

SEROTINA (Parant-se en sec)

Que en teniu que dir del meu geni, vejam?

BLAI

Res dona, res de mal. Tanmateix si tinguessis una mica menys de... d'arrencada...

SEROTINA

Sí... si tingués la sang d'orxata deveu voler dir.

BLAI

I per mi tot això t'ho dona aquest nom que et varen posar...

SEROTINA

I que no és ben bonic aquest nom? Que us penseu que se'n diu tothom qui vol de Serotina?

BLAI

No això si que no!

SEROTINA

Es nom de novel· la el meu, per si no ho sabíeu!

BLAI

Jo em pensava que era de pel· lícula de riure.

SEROTINA

Ja es coneix que tota la vida sereu de poble!

BLAI

Ara si no t'hagués conegut quan vares entrar en aquesta casa, encara estaria ben dejú de que a la Glòria del Cel, hi hagués una Santa que es digués així... I quan és Santa Serotina, tu?

SEROTINA

El trenta-un de desembre.

BLAI

El mateix dia de San Silvestre. Vatuanada! La mateixa diada de les bruixes! Quina mala astrugància! Creu-me pubilla que et vull bé: Canvia-te'l per Marieta, Pepeta o Antonieta que fa més cambrera...

SEROTINA

Però, que parleu de nom? Vós si que us n’hauríeu de donar vergonya del vostre baptisme. Blai!... Blai!! Ai senyor! Sembla que a una persona li han donat un surt quan han de cridar-vos.

(De dins de la segona esquerra se sent la veu de Don Elies)

DON ELIES (De dins)

Blai!

BLAI (Aixecant-se de la butaca on continuava assegut)

El surt, ja el tenim.

SEROTINA (Deixant el plomer i marxant de pressa per la primera dreta)

El senyor!... Me'n vaig!

BLAI

(Que ha agafat altra vegada el plomer, apropant-se a la porta per la qual s'ha sentit Don Elies)

Digui, Don Elies?

ELIES

Et costa molt de respondre. Quin temps tenim?

BLAI

Bó! Tan bo com vulgui, Don Elies. Fa un sol que estavella les pedres.

ELIES

Amb qui parlaves, ara?

BLAI (Fent el pagès)

Com diu el senyor?

ELIES (Cridant fort)

Amb qui te les havies et dic!

BLAI

No... res... sap? Era la Serotina que...

ELIES

Ah!... Em creia que era la noia.

BLAI

No, no; no senyor, no.

ELIAS

Vejam si algun dia serà possible sentir-vos sense disputar.

BLAI

O sí. Ja te raó, ja!. (Ara surt Don Elies) Bon dia, Don Elies.

ELIES (Mirant-se'l de mal humor)

Sí, ja m'ho has dit adés que el fa bo. Ja veig les pedres estabornides pel sol. Tan com m'empipa la calor!

BLAI

Que vol desdejunar al senyor?

ELIES

No. Es massa tard. Encara tinc el sopar de darrera hora a la gargamella... A veure, dóna’m el diari.

BLAI (Donant-li)

Si és servit. (Continua espolsant) (Pausa) No porta cap atracament nou, ni cap assassinat?

ELIES

D'aquesta mena d'informació, me'n assabenta la portera quan surto al carrer, Blai. Els homes financers i polítics tot d'una peça, no tenim temps de llegir la literatura fulletonesca de la premsa.

BLAI (Parant la feina)

Ah, doncs miri, Don Elies, jo quan agafo el diari, sap, només és per llegir les noies que marxen amb el promès, les estimbades d'auto i els robos a mano armada! (Ara torna a espolsar)

ELIES

Mira Blai, no espolsis més, que em fas posar nerviós. Demà podràs treure la pols que hi ha quedat avui i la que s'hi posi de nova, que no en mancarà! No sé d'on surt tanta de pols a Barcelona. Sembla que tinguem la casa en una carretera de la Manxa.

BLAI

Ja esta, veu? (Pausa)

ELIES

La meva filla bé es deu haver llevat.

BLAI

Primer que ningú. És més matinera que les aloses.

ELIES

I on és ara?

BLAI

Qualsevol ho sap Mare de Déu! Ha sortit de bon matí i encara no ha tornat. Ha pres el cotxe.

ELIES

Natural. Vejam qui és el maco que l'hi lligui a casa.

BLAI

Ja té raó: no para mai. Es un argent viu. Des de que ha tornat del col· legi, ens ho ha fet anar tot enrenou. No hi ha cap moble que no hagi canviat de lloc tres o quatre vegades.

ELIES

Ja s'ha acabat la monotonia en aquest fossar. I que me'n dius tu, que me'n dius de Aurora?

BLAI

Jo senyor? Bé l'hi he dit prou vegades. Que és igual que la senyora al cel sia. Tan bona i tan maca com la seva mama. I sabia que és veu que és. Com es coneix que ha vingut de l'Anglaterra.

ELIES (Que anava llegint)

Bomba!

BLAI

Un assassinat senyor?

ELIES

Que assassinat!... Una operació magnífica!... Quin xicot, és una joia!... Dos enters!... Aquestes accions pugen més que la sembradura adobada amb nitrat de Xile... Blai!.

BLAI

Senyor... alguna desgracia?

ELIES

Deixa't de desgracia. Una nova espaterrant! Escolta ja vares dur aquell encàrrec a casa del Senyor Arnau.

BLAI

Sí senyor. (Se sent el timbre del pis i Serotina traça l'escena per a retornar després anunciant)

ELIES

El donares a ell mateix.

BLAI

No senyor a la dispesera que ell no hi era.

ELIES (Aixecant-se)

Magnífic!... Ara vaig a telefonar a en Gaieta. (Despenja l'aparell i comunica) Escolti. El senyor Gaieta és a casa!... Ah, ets tu mateix?... Sóc l'Elies. Bé, home bé. Gràcies.... Sí, desitjo veure't, de seguida. Ah, pensaves venir? ... Millor!... res de nou... t'espero. Vine tan prompte com puguis... Una sorpresa... Res d'extraordinari, no t'alarmis... Fins ara. (Torna a penjar l'auricular) Estic content Blai, molt content.

BLAI

Ho celebro, senyor.

ELIES (Animant-se)

Es un jove que no podia anar a trobar-lo ni al bosc.

BLAI (Maquinalment seguint la veta)

Ni al bosc ni al desert de Sàhara!

ELIES

Però tu el coneixes?

BLAI

Ni falta que em fa. Un bon criat no esta mai en desacord del seu amo. Ja fa més de trenta anys que li dong la raó. Una cadena perpetua de fidelitat i resignació.

SEROTINA (Del fons)

Hi ha un jove... El senyor Arnau.

ELIES (Vivament)

Que passi.

BLAI

Don Elies si no em necessita...?

ELIES

No. Pots retirar-te, Blai.

ARNAU (Pel fons)

Déu el guardi Don Elies.

ELIES (Allargant-li la ma)

Benvingut Arnau. (Senyalant-li una butaca) Segui.

ARNAU

Gràcies. Així que vaig entrar a casa, la dispesera em lliurà la nota que va fer portar-me dintre d'un sobre.

ELIES

Perfectament. (Mostrant-li la cigarrera) Una cigarreta, Arnau?

ARNAU (Prenent-ne una)

Molt amable Don Elies.

(Entra pel fons AURORA; camina de puntetes per a no ésser vista i es fa fonedissa per la primera esquerra des d'on traurà el cap de tant en tant escoltant i mirant als d'escena per darrera del cortinatge)

ELIES

Aquesta crida insospitada l’haurà intrigat no es cert?

ARNAU (Somrient)

Em té un xic encuriosit, com puc negar-li.

ELIES

Bé, home, bé; primerament una pregunta. Ha llegit la premsa del matí?

ARNAU

Sí senyor. Les accions de les mines de Peñalón, han pujat dos enters.

ELIES

Gràcies al consell de vostè, acabo de fer un negoci fabulós...

ARNAU

Tenia una confiança cega en la puja...

ELIES

Arnau, estic contentíssim de la seva col· laboració. Ja fa dies que he pogut apreciar les rellevants qualitats que reuneix perquè pugui dipositar-li la meva confiança...

ARNAU

Proves en tinc rebudes!

ELIES

Primer, el vaig fer encarregat del molí i productora d'electricitat d'Albatona...

ARNAU

Després em va dur a la casa central prop de vostè...

ELIES

Efectivament. I a prop meu, he pogut constatar que aquella impressió recollida a través de la seva actuació llunyana que caracteritzaven unes definides aptituds i preparació, es veia confirmada amb noves sorpreses per encertades iniciatives.

ARNAU

Ho he vist traduït a bastament amb la puja que ha fet amb el meu sou.

ELIES

Doncs, bé, amic Arnau, he pres un determini seriós que vaig a exposar-li.

ARNAU

L'escolto amb afany, Don Elies.

ELIES

Miri, li parlaré amb tota la franquesa; com si fos quelcom més que un empleat de casa meva, com a un amic íntim, com a un familiar... Jo, amic Arnau, avui em trobo en mig d'un tripijoc d'activitats que no em deixen el temps que necessito per a dedicar-me als meus negocis... La política per una banda, que em té a Madrid com a diputat bona part de la setmana. Les finances per l'altra, que em desplacen amb extrema freqüència tan aviat a París com a Londres... Només li he de dir que dormo més als eslipings que al meu llit i que faig més àpats als vagons restaurants que a la taula del meu menjador. I per fi com a colofó, la vinguda de la meva filla del col· legi, on no puc donar-li entenent de tornar, una rebequeria que ja comença a justificar-se, m'imposa unes noves obligacions indefugibles, que no tenia previstes, fins que la realitat ha vingut a fer-me'n adonar comte... Compren?

ARNAU

Sí... em sembla que sí.

ELIES

Res, que he decidit fer-lo apoderat general.

ARNAU (Sorprès)

Diu que...?

ELIES

Sí Arnau, sí; no es la simple delegació de signatura formularia per a contestar cartes. Vull fer-li uns poders extensos que comprenguin àdhuc, la facultat de vendre i de disposar de tots els dipòsits de les diferents cases de banca... Ja n'estic tip d'anar a casa dels notaris a signar escriptures... Em vull prendre una petita jubilació.

ARNAU

Don Elies, estic confós davant de tanta confiança.

ELIES

Des d'ara el seu sou esta augmentat en un cinquanta per cent. Als balanços generals se li abonarà un tant per cent que fixarà vostè mateix com a premi al seu zel...

ARNAU

Es massa això!

ELIES

Des de demà vostè serà l'encarregat de casa meva. Vostè farà i desfarà. Operació que intenti, compta des d'ara amb el meu beneplàcit. Empleat que vostè acomiadi és inútil que intenti una apel· lació... En una paraula, vostè em subroga en totes les meves funcions, serà el meu doble en el món comercial i financer... Que me'n diu?

ARNAU

Don Elies, aquesta resolució que acaba d’innovar-me, per mi tan inesperada...

ELIES (Interrompent-lo)

No sigui tan modest, que la modèstia a la vida és una nosa Arnau.

ARNAU

Jo no puc fer altrament que agrair-li amb tota l'ànima el que vostè ha fet i esta fent per mi. Ni el meu pare que vingués del altre món, no podria avantatjar-lo en la protecció. Jo faré tot el que estigui a la meva ma, i a la meva pobra intel· ligència per fer-me digne d'aquesta confiança que m'atorga tan generosament.

(Pel fons compareix Serotina anunciant a D. Gaieta que es presenta darrera d'ella)

SEROTINA

Don Gaieta. (Se'n torna)

GAIETA

Bon dia.

ELIES

Hola, Gaieta. Has estat puntual.

GAIETA

Bé aquí em tens. Tot sigui per la sorpresa. (A Arnau) Déu el guardi jove!

ARNAU

Molt senyor meu.

ELIES

Tinc el gust de presentar-te al jove Arnau Vallespir.

GAIETA (Allargant-li la mà)

Molt content de conèixer-lo.

ELIES

El meu apoderat i administrador general des de demà.

GAIETA

Tan jove!... Caram és una carrega!... El felicito.

ELIES

El meu amic Gaieta...

ARNAU

L'he vist algunes vegades al despatx de vostè...

GAIETA

Fumant una cigarreta. És l'honor que dispenso als meus amics el fumar una cigarreta amb ells mentre treballen.

ELIES

I no sospites res més?

GAIETA

Em penso que la sorpresa no esta acabada.

ELIES

I és clar, home. Té dues parts, la segona part és que avui dinarem els tres plegats per a celebrar-ho. Accepta Arnau?

ARNAU

Vostè disposa Don Elies. No tinc cap compromís.

ELIES

De tu ja no cal parlar-ne.

GAIETA

Vaja un mèrit. Com que sempre sóc un comensal disponible.

ELIES

A dos quarts d'una, prendrem l'aperitiu al Colón... Allí en Gaieta determinarà el menú i pujarem a l'hotel...

GAIETA

I la teva filla?

ELIES

Els diumenges se'n va a dinar a cal sogre. Per això he volgut aprofitar-ho... Ara, amic Arnau, li permeto que se'n vagi a les seves habituds fins a dos quarts d'una... Ja sap el lloc de reunió. Confio que no hi mancarà.

ARNAU

Estic a les seves ordres.

ELIES

Demà ja no haurà de rebre'n. Serà vostè qui les comunicarà a tot el personal. Anem que l'acompanyaré fins a la porta...

ARNAU

No puc permetre...

ELIES

Avui encara mano jo.

ARNAU (Allargant-li la ma)

Don Gaieta...

GAIETA

Jove, ànim i coneixement. El món és de vostè.

ARNAU

Sóc jove, en efecte, però tinc una força que no la té tothom: voluntat. En ella confio. Fins al migdia.

(Desapareixen pel fons Arnau i Don Elies. Aquest torna de seguida i s'asseu davant de Don Gaieta que s'havia assegut durant la pausa de la marxada)

GAIETA (Traient la cigarrera i donant una cigarreta a D. Elies)

És veu que t'ha caigut en gràcia l'Arnau.

ELIES

El tinc ben sospesat. És el millor, el més eixerit de tots els homes que es mengen el pa a casa meva.

GAIETA

Però tan jove...

ELIES

Molt jove, sí, no crec que hagi complert els trenta anys...

GAIETA

D'on vols que tregui l’experiència, doncs?

ELIES

Això de l’experiència ja és el mite que feia anar pel rotllo el meu pare quan jo encara era un vailet...

GAIETA

Ja ets prou viu tu. No cal donar-te lliçons. L'haver quintuplicat la fortuna dels teus pares em penso que no farà que la confies al primer ximple que t'ha caigut al davant. Quan ho has fet, no he d'ésser jo qui et vingui a esmenar-te la plana...

ELIES

Ja ho sentiràs a dir, Gaieta. La meva casa a mans d'aquest xicot, creixerà com les carabasseres...

GAIETA

Molt entusiasmat et miro. Si estiguessis al lloc de la teva filla, encara voldria veure com li demanaves la seva finíssima i blanca ma...

ELIES

La meva filla és diferent. No compta en el negoci. Ella ha estat educada a Anglaterra i jo en un mestre rural de la escala tancada... Que no la pagui cara l'educació de la noia. Veurem les excentricitats que m’haurà dutes de la terra de les grans colònies i de les boires...

GAIETA

Sí vaja; vols dir que no voldria ajuntar la seva sort amb la d'un jove pujat de no-res...

ELIES

Ves a saber. Qui sap si somnia amb el Príncep de Gales o amb el fill del President de la Cambra dels Lords.

GAIETA

No me la miro pas eixelebrada.

ELIES

Ni jo tampoc per ara. No fa més de vuit dies que la tinc aquí. No en tinc cap queixa de moment.

GAIETA

I on és que no l'he vista?

ELIES

M'ha dit en Blai que ha sortit amb el cotxe... Estic segur que haurà donat la volta de circumval· lació per tot Barcelona i afores...

GAIETA (Mirant el rellotge)

Doncs mira que em sembla que ja podria haver tornat.

ELIES

Té prou coneixement i guia el cotxe amb envejable perícia. (Transició)

GAIETA

Bé, home, bé; essent així que he de dinar amb tu i amb l'Arnau, caldrà que avisi a la meva dona.

ELIES

Un cop de botzina i ja està. Té aquí tens el telèfon.

GAIETA

No, no. Em convé de dir-li de viva veu i bis a bis. Qui cara veu, cara honra. La meva dona ja hi esta feta a veure la meva cadira vagant a la taula. No obstant per a quedar tranquil· la, li cal una explicació. Vols una cosa més senzilla que inventar una excusa o dir-li la veritat que justifiqui la meva absència? No costa res d'aguantar l'harmonia de la llar.

ELIES

Tu mateix. Com que és d'hora abans una altra sorpresa...

GAIETA

De que es tracta.

ELIES

Vull que tastis un vinet generós que m'ha regalat un sindicat agrícola. Ja saps que jo sóc del grup vinícola de la cambra.

GAIETA

Home... si es tracta de donar compliment al paladar no desdic mai.

ELIES

Menjarem una pasta i farem una copeta, vine al menjador.

GAIETA

Per una sorpresa així, no em ve de mitja hora.

ELIES

Anem.

(Desapareixen per la primera, dreta. Pausa. Ve Serotina pel fons i mira a totes bandes. Després compareix Blai per la porta on han entrat Elies i Gaieta)

BLAI

Has vist Serotineta? Ja comencem bé el matí... Amb Don Gaieta, ja van dues les visites...

SEROTINA (Indicant-li silenci)

Xist!

BLAI

Ara només mancarà les amigues de la senyoreta Aurora... que també vindran a ficar-hi el nas. Aquell Don Gaieta és un golafre ja fa beguda i mossada de pastes...

SEROTINA

Que calleu, home.

BLAI (Esverat)

Què hi ha de nou?

SEROTINA

Que la senyoreta ja ha tornat.

BLAI

No l'he vista entrar pas.

SEROTINA

I és clar que no l'haveu vista. Com que ha entrat com una fantasma.

BLAI

Jesús, Maria, Josep!

SEROTINA

Pujava al darrera d'aquell jove que ha vingut adés. Quan he obert la porta, m'ha fet senyes des del replà de que no digués res i que deixes obert. Jo m'he suposat perquè no la veiés aquell jove. S'ha ficat al pis de puntetes, ha tancat sense fer soroll i ha desaparegut com si s'hagués fos igual que un follet.

BLAI

Ai la mare que patirem amb aquesta noia!

SEROTINA

No sospiteu res vós?

BLAI

Que vols que sospiti si per aquest cantó ja he fet a tots.

SEROTINA

I no sabeu qui és aquest jove?

BLAI

Si no l'he vist mai com vols que el conegui?

SEROTINA

Això fa mala olor.

BLAI

Flaire de socarrim. Ja cal que ens agafin ben confessats.

SEROTINA

Es un misteri...

BLAI

Un misteri... misteriós. Em sembla que no ens acabarem el tacó.

SEROTINA

Tot plegat em fa l'efecte d'un "lio".

BLAI

Un embolic vols dir, no?

SEROTINA

Vos no us hi heu fixat. L'entrada d'aquest jove, per mi portarà cua...

BLAI

Mira Serotina, jo amb això de minyons i mosses, no hi entenc res. M'hi perdo.

SEROTINA

Ja ho sentireu a dir. Ja veureu com avui ens assabentarem del prometatge de la senyoreta amb aquell jove. Ho porten d'amagototis.

BLAI

Que has sentit alguna cosa?

SEROTINA

No he pogut plegar res. Això que escoltava per darrera dels cortinatges.

BLAI

Ja ets ben bleda. No sé de que et serveixen les orelles!

SEROTINA

Fugim que torna Don Elies.

(Efectivament, se sent la veu confosa d'aquest que parla des de dintre. Ara surt Don Gaieta precedint-lo)

GAIETA

Noi, és un vinet que es mereix el tractament de usia.

(Per la porta on havia desaparegut de puntetes compareix AURORA, vestida d'estar per casa. Molt riallera i amb gran quantitat de simpatia a la cara)

AURORA

Allò!

GAIETA

Mira-te-la, no la demanaves?

ELIES

Ditxosos els ulls filla meva!

GAIETA

Gud-bai! (Fent una inclinació)

AURORA (Amb estranyesa)

Que se'n va Don Gaieta?

GAIETA

No dona, et dono la benvinguda.

AURORA (Somrient)

A, així vol dir "gud-moning".

GAIETA

Ja t'ho diré des de que vaig a veure el cine sonor, he après unes quantes paraules d'angles, sense haver ficant els peus a Anglaterra i mira't les encolomo allà on em ve bé... "uok-in"... "sit-daun"... "yes"... "zenc-iú".. "quait-uél"... i "inglisx-spocken"...

AURORA (Admirada)

O... O... un míster molt dandi!.. vaja postín!...

ELIES

I es pot saber filla meva, d'on surts?

AURORA

De respirar. De veure sol i cares alegres. De passar com un llampec per les principals vies de Barcelona...

ELIES

Ai pobres guàrdies de la porra!

AURORA

No temis que no em deixo prendre el número tan fàcilment... Per dintre de la població, sóc molt moderada... Quan sóc a les afores ja és una altra cosa: deixo fer a l'accelerador al seu albir... Cercar el vertic!... marcar els cent-vint!.. veure passar els arbres, les cases i els pals de telègraf, talment com una rauxa desenfrenada... Quin matí més preciós, papa. Si no fossis tan dormilega, que t'agradaria veure la Barcelona que es desperta...

GAIETA

A nosaltres demana'ns la Barcelona que se'n va a dormir quan s'apaguen les faroles elèctriques...

ELIES

Filla meva, allò de la claror blanca de l'alba, ja ho he llegit una infinitat de vegades i me'n faig la composició de lloc...

AURORA

Quina cosa més bonica el matí del diumenge!... Grups d'obrers que amb llur família se'n van a la muntanya a passar el dia... Noies amb mantellines que van a missa... Parelles apassionades que aprofiten de primera hora, la festa, per rescabalar-se de no veure's en tota la setmana.

GAIETA

Colossal!

ELIES

Magnífic!...

AURORA

Vostès riguin-se'n, però, jo estic ben contenta...

GAIETA

No hi ha com mirar-se la vida amb els ulls de la joventut.

AURORA

I a que devem l'honor d'aquesta visita matutina Don Gaieta?

GAIETA

Res de negocis, noia. Jo sóc un vulgar rendista, sense mals-de-cap d'augmentar la fortuna.

ELIES

L'he convidat a dinar.

AURORA

Que no recordes que avui, hem d'anar a cal avi?

ELIES

Dinarem fora amb un altre amic.

AURORA

A!

GAIETA

I me'n vaig a casa corrents a dir-los que avui no se'n refiïn de mi...

ELIES

Vés i siguis aquí a les dotze que començarem a marxar...

GAIETA (Cerimoniós)

Miss Aurora... "gud-ivining"

AURORA (Posturera)

Encara s'hi veu, Don Gaieta!.

GAIETA

A, vol dir nit això? Doncs no m'embolico més... Adéu-siau i... llestos!

AURORA

Passi-ho bé il· lustre "gentleman"...

ELIES

Apa, noi!

AURORA

L'acompanyaré fins a la porta...

GAIETA

Ara si que podré dir que m'acomiaden a l'anglesa.

(Desapareixen pel fons) (Torna Aurora després d'una curta pausa)

AURORA

Es simpàtic Don Gaieta...

ELIES

I un bon amic.

AURORA

Em sembla que es pren la vida més alegrement que tu...

ELIES

No té altra feina que tallar el cuponet cada trimestre i signar cada mes, uns quants rebuts dels lloguers de les tres cases de l'Eixampla.

AURORA

Pobre home, es deu avorrir molt.

ELIES

No ho creguis. És conseller de la Cambra de la propietat urbana, soci de quatre Clubs, de l'Ateneu i de la Colombófila. Membre de les penyes Raquel Meller, Marc Redondo, Antònia Herrero i no se de quantes penyes més... Al menys, ve a sortir a quatre banquets per setmana.

AURORA

Així si que esta atrafegat!... Quin carnet de butxaca dic quin dietari, més original. "Dia tal... dinar a tal lloc. Dia qual... sopar a tal altre"... És tot un programa d'activitats... (Riu)

(Pausa i transició)

ELIES

I bé, Aurora, s'apropa l'obertura de Curs. Vols o no, tornar al col· legi?

AURORA (Evasiva)

No papa, prou col· legiala... Acabaria per ésser una "eterna muchacha de uniforme"..

ELIES

Mira que encara ets molt jove!... Que hi faràs aquí? Això de canviar els mobles d'un lloc a l'altre, acabarà per avorrir-te...

AURORA (Rient enjogassada)

Pensava que no t'hi fixaves?

ELIES

Ja s'hi fixa en Blai que el deus fer tornar tarúmba pobre home!...

AURORA

Tens raó: la vida casolana no em complau....

ELIES

Si et refies de convertir casa en un rebedor de gent sense feina, que es dediquen a menjar pastes i beure te on els conviden, no et mancarà concurrència... Per mi, no estiguis. No vull que puguis pensar mai que em fas nosa.

AURORA

Hi ha gent massa cursi. Sobre tot, les mamàs que encara fan goig. No, no vull convertir casa en una festa de barri.

ELIES

Tenim piano, una bona biblioteca que no llegeix ningú, jardí, esplèndides tribunes per a guaitar al carrer, radio per a escoltar bona música i anuncis de roba, sabates, vaixelles, alfombres i... tot allò que anuncien, vaja!...

AURORA

És poca cosa això... massa monotonia!...

ELIES

Ja t'ho dic jo. Aquí només t'espera la migranya... Jo ja ho veus, entre unes coses i unes altres estic mol atrafegat i no podré dur-te a passejar a cada moment. Creu-me, Aurora, el col· legi t’anirà perfectament.

AURORA

Fora un ajornament per un any més. L'any vinent, ens tornaríem a trobar igual. Cal prendre una orientació, fixar un programa, determinar una norma de vida...

ELIES

Si tinguessis promès, us podríeu casar de seguida o anar tirant amb el festeig que una cosa i l'altre, també distreuen...

AURORA

No tinc cap pressa en posar-me en mals-de-cap.

ELIES

Són reflexions que em sembla que dec fer-te.

AURORA (Fent veure que té una idea lluminosa)

Ja ho tinc papa, se m'acut una idea. (Donant-se un cop al front)

ELIES

A veure, digues...

AURORA

Voldria treballar!

ELIES (Sorprès)

Treballar? Que vols cosir, brodar, calats i forrabotons a màquina, rus cadeneta...?

AURORA

No, no; res de labors. M'agradaria de treballar... a les teves oficines.

ELIES

Mecanògrafa?

AURORA

El que sigui.

ELIES

No, filla, no; ho faries anar tot damun-davall. Ja tens esfereït el servei de casa... Ara em posaries la revolució al personal d'escriptori.

AURORA

No m'entens, papa! Vull dir, treballar com una dependenta desconeguda, com una senyoreta del carrer que ve a demanar feina, com una anònima que no se sap d'on ve...

ELIES

Als tres dies, ho plantaries tot a rodar... No ets ocell de gàbia!

AURORA

Per que no podem provar-ho?

ELIES

No comprens que se sabria tot seguit, i em desacreditaries? La meva filla, la meva única filla, milionària fent anar una maquina d'escriure, prenent notes en un bloc i canviant les cintes dels rodets empastifant-se els dits vermells de la manicura...

AURORA (Picant de peus amb rebequeria)

Papa, no pots negar-m'ho. Deixa'm fer aquesta prova.

ELIES (Serio)

No siguis extravagant, filla. Una oficina és una cosa seria. Tu t'has pres el món com si la vida fos una pel· lícula frívola... Vet aquí el que t'han inculcat a Anglaterra.

AURORA

No em coneixerà ningú, papa. La vida que feu els capitalistes que quasi cap dels vostres servents no us coneixen i ni menys saben per qui treballen, em posa a cobert de descobrir-se la meva identitat.

ELIES

I jo vols que et miri i et tracti com si fossis una estranya quan m'hi trobi?

AURORA

Quin remei et queda!... Hauràs de fer aquest sacrifici...

ELIES

Però dona, això és un rampell d'histerisme.

AURORA (Somniosa)

Sentir el tic-tac de les maquines, els timbres dels telèfons, els rasgueigs de les estilogràfiques, veure els fitxers i classificadors lluents i endreçats amb ordre i mètode... Dependents que van d'una secció a l'altra amb papers. Ordres i contraordres... discussions sobre incidències... I després, descobrir els nervis de la teva fortuna: importacions de cotons i colonials; productores d'electricitat, plantacions agrícoles, especulacions en borsa...

ELIES

Filla meva, et desconec. Tens més dinamisme que una central elèctrica. Si arribes a néixer xicot, capgiraves el món.

AURORA

Avui, els sexes no compten. Papa, et demano aquest experiment. Si et demanés un cotxe de vint-i-cinc cavalls...

ELIES

Encara que fos de tot un esquadró de cavalleria, el tindries al moment.

AURORA

Doncs ja veus que la petició que et faig és ben econòmica...

ELIES (No sabent que dir)

Treu-t'ho del cap i no em maregis.

AURORA (Com si no el sentís)

Dintre pocs dies començaré una nova vida; coneixeré d'aprop les inquietuds i alegries de la gent que treballa per nosaltres...

ELIES

A casa meva tothom esta content ja t'ho asseguro. Així que no et cal ésser tan batxillera!...

AURORA

Em vull guanyar el pa amb la suor del front i el cansament del muscle.

ELIES

Que aniries contra els treballadors parats.

AURORA

El meu sou anirà a beneficència. Jo ho tinc pensat. Manca caritat papa. Molta caritat... (Li passa els braços pel coll)

ELIES

No em vinguis amb magarrufes...

AURORA

Papa, allà a les oficines, vull aprendre d'estimar la vida o de blasmar-la...

ELIES (Donant-se)

Sóc un papa... papanates!. Bé ho veig prou que a l’últim te'n sortiràs amb la teva.

AURORA

T'ho demana una nova mecanògrafa, una mecanògrafa que es dirà... qualsevol nom, no importa!... es dirà... a, sí, ja ho tinc: Claudina... Bassols... Martorell.

ELIES

(Mirant enlaire) Alabat sia Déu!... (Ara mirant a ella) Faci's la teva voluntat.

(Es clou ràpidament la cortina)

FI DEL PRIMER ACTE

ACTE SEGON

El despatx de Don Elies que avui regenta Arnau. Al fons dreta, una finestra, a l'esquerra porta vidriera amb reixa per la part de fora, que té accés a un pati, alguns dels arbres del qual es veuen per la primera. La reixa molt espessa. Al costat esquerra un arxivador americà i una petita llibreria. Entre els dos mobles, gran finestra que dona a la part posterior de la casa. Al costat dret, ampla vidriera que comunica amb totes les dependències i amb la porta d'entrada. Gran taula-ministre amb butaca al darrera de cara a l'espectador. Tauleta amb maquina d'escriure, a la dreta. Un penja-robes d'arbre en un angle del despatx, algunes butaques de cuiro escampades per l'escena. Un telèfon damunt la taula.

(Arnau esta assegut a la butaca. Bernat, dempeus en un costat amb molts papers escrits a la mà)

BERNAT (Amb gravetat)

La signatura, senyor Arnau.

ARNAU

Ja vaig dir-te ahir, que abaixessis el tractament. Per a tots vosaltres, jo continuo essent el company Arnau a seques i prou.

BERNAT

Ca barret! No senyor: vostè aquí...

ARNAU

Tu!...

BERNAT

No, vostè!...

ARNAU

Et dic que em tractis de tu!...

BERNAT (Anorreat)

No en sé... no puc. Abans, conforme, era el company Arnau, ara aquesta paraula de company, em fa un nus a la gorja que m'agullona. L'ex-company Arnau ha sofert una metamorfosi, una pregona transformació, ha fet una ascensió a l'estratosfera. Vostè és l'encarregat, l'administrador general, el maquinista que fa moure tot l’engranatge de la casa de Don Elías Vilaplana. Jo sóc un pigmeu, un empleat gris de tres-centes cinquanta pessetes que està a la secció de correspondència i dedica les hores de lleure a fer idil·lis i ballades.

ARNAU

I a propòsit de poesia amic Bernat: A les cartes comercials, es necessari d'emprar un estil més senzillet...

BERNAT

No tan llarg vol dir, ja l'entenc.

ARNAU

Ni tan llarg ni tan florit... et resulta massa ampul·lós. Una mica més de prosa... em comprens? Sobretot, un lèxic més apropiat...

BERNAT

Sí vaja... una redacció de senyor Esteve.

ARNAU

Quan facis versos, enfila't tant com puguis, però quan redactis informes o contestis cartes, concentra't, poda la floridura... utilitza un llenguatge ben desinflat.

BERNAT

Es clar. Sistema "Manual epistolar del comerciant". Bé ho veig prou que acabaré per embrutir-me. Miri, Senyor Arnau: Li voldria demanar un favor.

ARNAU

Digues.

BERNAT

Que em canviés de secció...

ARNAU

Vols anar a la redacció de notes de preus corrents i cotitzacions?

BERNAT

Els números m'esveren, m'atueixen...

ARNAU

Si et sembla el registre general o l'arxiu...?

BERNAT

Ja en parlarem, ja en parlarem.

(Per la porta vidriera compareix NATALIA)

NATALIA

Senyor Arnau, el capità del barco que ha arribat de les índies.

ARNAU

Quan a arribat?

NATALIA

Aquest matí. Que el faig passar?

ARNAU

No surto de seguida. Té Bernat, aquí tens les comunicacions signades. Deixa'm l'extracte per a confrontar-lo amb la nota diària. (Aixecant-se) Vaig a veure al capità.

(Desapareix per la vidriera. Bernat recull els papers signats. Així que ha passat la porta, torna Natàlia que segueix a Arnau amb l'esguard)

NATALIA

Aquest home és més belluguet que un esquirol. No para mai.

BERNAT

Té raó. Només el fan vibrar els números i les memòries que tracten de negocis.

NATALIA

És una maquina!

BERNAT

És el moviment continuo en forma de persona.

NATALIA

No estima la bellesa natural.

BERNAT

Ni l'artificial.

NATALIA

No escriurà mai una carta amorosa.

BERNAT

Perquè no té sensibilitat ni somnia. Aquests homes que venen al món per a guanyar diners, no dormen, calculen.

NATALIA

No saben el que es fer cantonada esperant una noia.

BERNAT

Que han de saber. Només esperen la puja i la baixa segons hagin de vendre o comprar. No tenen fred ni calor. Enlloc de termòmetre per a mesurar la temperatura gasten llistes per saber el temps que fa als mercats i les borses...

NATALIA

Guanyarà mols diners, però mai no tindrà la sensació de assolir una flor natural.

BERNAT

Ell no passarà mai d'emblema de les lletres de canvi. Tot el mes lliura una minúscula túnica, les dues ales, la rameta d'olivera en una ma i en l'altra el caduqueu com una canximporra.

NATALIA

Nosaltres dos som els esperits selectes de la casa Bernadet.

BERNAT

Vostè serà miss, Natàlia. No sé d'on ni quan ho serà per bé que sospito que li penjaran la banda de deessa contemporània de la beutat...

NATALIA (Sospirant)

Ai, si així fos!...

BERNAT

Adéu, màquina d'escriure!...

NATALIA

Si em fessin miss, arribaria a estrella!

BERNAT

Sí, sí, ben amunt. Vostè estrella i jo satèl· lit o llumenera de primera magnitud!

(Per la porta vidriera entra Baptista seguit d'Aurora)

BAPTISTA

Per aquí senyoreta.

AURORA

Bon dia tinguin.

NATALIA i BERNAT

Bon dia.

BAPTISTA

Segui que de seguida vindrà.

NATALIA

Que desitja senyoreta?

AURORA

Porto una visita per l'encarregat.

BERNAT

És particular o professional?

NATALIA

Si és per assumptes privats, el senyor Arnau aquí no vol rebre ningú.

AURORA

Porto una carta de recomanació de Don Elies.

NATALIA

Ah, això ja és diferent. Segui, segui...

BERNAT

Si segui, segui.

BAPTISTA (Tornant a entrar)

Bernat, el senyor Casamiquela et crida.

BERNAT

Vaig, home vaig. Aquest bon senyor em compta fins els segons que estic fora de la cadira... (Recull els papers que havia deixat damunt la taula)

NATALIA (Baix a Bernadet)

Es maca aquesta senyoreta, eh Bernadet?

BERNAT (Igual)

Si puc tornar m'hi fixaré amb més detall i si la trobo vestal d'orient i sensibilitzadora, li faré un sonet o un madrigal... El que em sobra és inspiració... Passi-ho bé.

AURORA

Estigui bo. (Desapareix Bernat)

NATALIA

Que porta pressa senyoreta.

AURORA

No, no; no em ve de mitja hora...

NATALIA

L'hi dic perquè el senyor Arnau pot trigar una mica...

AURORA

Que és fora?

NATALIA

No però esta bastant enfeinat...

AURORA

És igual esperaré...

NATALIA

Vostè no el coneix al senyor Arnau?

AURORA

No; no l'he vist mai.

NATALIA

No és gens de simpàtic.

AURORA

Ah!

NATALIA

És un jove metal· litzat sap? A ell parli-li de negocis i ja el té content. En canvi pel demés que no sigui el treball, sembla que no sigui al món.

AURORA (Admirada)

Ja veu!

NATALIA

L'hi dic perquè vostè sembla una senyoreta simpàtica, maca i discreta i el fet de portar una carta de recomanació, m'inclina a creure que vol caure a les urpes de la seva disciplina.

AURORA

Es molt intel· ligent vostè...

NATALIA

Ja he passat per totes les seccions de la casa. Compti si n'estaré baquetejada de l'ambient d'oficina... enlloc no he posat molsa per això. Aquesta feina no m'agrada sap?... Jo tinc il· lusions, moltes il· lusions!

AURORA

Es maca i jove per a tenir-ne.

NATALIA

Doncs miri que vostè també... Doncs si si... Si em puc veure amb la banda de "pubilla de Barcelona 1936", a l’endemà mateix la meva màquina es quedarà sense pianista. Ai, si el Dia Grafico em portés retratada de pubilla!... No pararia fins a uns estudis de Cinema... Glòria, honors, diners, fotos, intervius, xampanys d'honor, recepcions a l'ajuntament... Per començar, encara que només em fessin miss mecanògrafa ja em daria per satisfeta...

AURORA

Així vostè no té aspiracions... domestiques?

NATALIA

Quin disbarat. Tenir relacions, fer de mecanògrafa i aspirar a pubilla... no sabria pas on girar-me!... I no es cregui que no m'hagin sortit partits... Un periodista, un practicant de farmàcia.. un viudo que encara era bastant mirable i ric... ui si els hi digués tots!... No més em caldria fer un cop de cap en sentit afirmatiu i en menys de tres mesos ja estaria casada. Però ara veig que amb la meva xerrameca l'estic marejant a vostè...

AURORA

No senyoreta no; al contrari. M'ha estat molt simpàtica. Espero que serem bones amigues...

NATALIA

A la casa hi han vint i cinc empleades. Gairebé totes aspiren a ésser mestresses de casa. A casar-se i resolt el problema. I després de cara als fogons consultant la Carmencita o la buena cocinera, endreçar el piset, sorgir, i preparar faldarets i calcetes per quan vingui mainada... Com les nostres avies, vaja. Com si encara fóssim als temps del Rei Pepet... igual que si no hagués arribat l'emancipació de la dona.

(Entra Baptista)

BAPTISTA

Natàlia, corre que baixa el senyor Arnau.

NATALIA (Parlant de pressa)

Perdoni. Me'n torno al meu lloc, perquè hi ha perill de bronca. Aquí al costat a la primera secció em té pel que pugui convenir-li.

AURORA

Gràcies, senyoreta.

(Natàlia desapareix per la porta vidriera. Aurora s'asseu i adopta un aire de molta serietat. Pausa. Entra Arnau. Aurora es posa dempeus)

ARNAU

Déu la guardi senyoreta!

AURORA

Bon dia tingui senyor encarregat.

ARNAU

A que dec l'honor...?

AURORA

Aquesta carta autògrafa de Don Elies, li dirà a bastament el motiu de la meva visita.

(Es treu una carta del moneder i la lliura a Arnau es deixa caure una foto)

ARNAU

Segui si és servida.

AURORA (Seient)

Gràcies.

ARNAU (Després de llegir per a ell)

Molt bé senyoreta... Claudina. Em diu Don Elies que té un vivíssim interès en que vostè entri a prestar els seus serveis a casa seva...

AURORA

Exactament.

ARNAU

Essent així és inútil que li parli de referències, car suposo que ja les posseeix qui té autoritat per a ordenar-me l'admissió de vostè...

AURORA

Són molt poques les referències que atenyen a mi. Es la primera vegada que em veig obligada a dedicar-me al treball.

ARNAU (Adonant-se'n)

Miri senyoreta li ha caigut aquest retrat... (Collin-lo i mirant-lo)

AURORA

Ai, sí... gràcies. A l’obrí la cartera em deu haver saltat.

ARNAU

Un home jove a la cartera d'una senyoreta es... Suposo que no deu ésser cap germanet...?

AURORA

Impossible: sóc filla única.

ARNAU

Ni el seu papa quan era jove?.

AURORA

El papa era poc aficionat a les fotografies.

ARNAU

Ja... així... sí, és clar. Jove vostè i un retrat a la cartera...

AURORA (Somrient)

És el meu promès.

ARNAU

És clar, natural. (Transició) Doncs sí, deia vostè que no té certificats d'altres cases on hagi treballat anteriorment. Vostè quines aptituds té? Ha estudiat en alguna Acadèmia de Comerç?

AURORA

O sí senyor: Conec la teneduria per partida doble, el càlcul superior mercantil, taquigrafia, mecanografia, correspondència, idiomes...

ARNAU

Molt bé.

AURORA

Això ho tenia com un luxe. Com diu en Franklin en la seva coneguda teoria: "La instrucció és l'ornament del ric i la riquesa del pobre"... I vegi el que són els atzars de la vida. Ara em vindrà ni fet exprés per a guanyar-me el pa que he dur-me a la boca i per a mantenir a la mama...

ARNAU

És òrfena de pare?

AURORA

Ai, sí senyor. Un revés de fortuna del papa, al cel sia, m'ha obligat a demanar la protecció de Don Elies.

ARNAU

Es el pitjor revés que pot sofrir una senyoreta: el de la fortuna.

AURORA

El papa, sap? era un acaparador de garrofes del camp de Tarragona... També acaparava avellanes. Traficava a l'engrós. Els negocis es posaren malament, les coses anaren mal dades...

ARNAU (Amb naturalitat)

Sí i va venir el revés; m'ho figuro.

AURORA

El pobre papa era carn i ungla amb Don Elies. I miri jo davant de la situació angoixosa creada per la seva mort i com que hi ha tanta crisi i m'era molt violent d'anar de porta en porta demanant feina, d'acord amb la mama, vaig creure que Don Elies no ens desempararia amb bones paraules...

ARNAU (Mirant-la fixament)

Jo estic segur de que a vostè l'he vist abans d'aquest moment...

AURORA (Escamada)

Ca, vol dir?... Que hi ha estat alguna vegada a Tarragona vostè?

ARNAU

No, no. Jo juraria que a vostè la vaig veure l'any passat a l'estiu a les explotacions que té Don Elies a Albatona. Un diumenge, ens beguérem sorpresos per una excursió de joves i senyoretes, entre les quals vaig saber després que hi havia la filla de Don Elies. Romangueren una estona visitant la finca. No m'havien comunicat oficialment el viatge i no em creia obligat per tant a fer uns honors que no se'm demanaven... Sóc un xic orgullós. No sortí del meu pavelló, on estava atrafegat llegint una novel· la d'aventures. Vaig treure el cap solament per la finestra, atret per la cridòria i les rialles de l'element femení. Fou llavors que vaig copsar en un instant uns ulls i una expressió de cara com els de vostè...

AURORA

Ja pot tenir la seguretat que no era jo. I l'any passat a l'estiu cabalment!... Encara no havíem acabat el dol... No, no; prou que esta ben equivocat. Demés avui ens semblem tant totes les noies!... Els cabells particularment, totes els portem tallats de la mateixa manera... I no parlem del color!... Avui, els perruquers deixen uns cabells de platí com si els fessin per encàrrec a tant el cent. Després el rímmel que dóna la mateixa foscor als ulls, el coloret que ens fa a totes les mateixes galtes sanitoses i el carmí que converteix els llavis en una maduixa...

ARNAU

Sí... serà com diu vostè. O i més si no és amiga de la filla de Don Elies.

AURORA (Amb fermesa)

No la conec ni de vista.

ARNAU

Bé, bé... Em diu Don Elies que procuri donar-li un bon servei... Té ja vostè alguna preferència per determinada secció?

AURORA

M'és igual: on vostè m’envií, aniré gustosa.

ARNAU

Les condicions d’ingrés no sé si les hi diria...

AURORA

No vàrem parlar absolutament de res.

ARNAU

El sou que guanyen les senyoretes a l’ingressa a la casa, quan ja han demostrat llur suficiència, és de dues-centes vint-i-cinc pessetes.

AURORA

Ja és ben poca cosa!...

ARNAU

Però, tenint en compte les circumstancies especials que concorren en el cas de vostè: l’ésser filla de vídua a la qual deurà mantenir...

AURORA

Ai sí... la vida és molt cara, senyor....

ARNAU

Arnau, senyoreta, em dic Arnau Vallespir, per a servir-la.

AURORA

Gràcies.

ARNAU

Després el seu port, que veig que és aficionada a vestir bé...

AURORA

Defecte de néixer en un bon bressol.

ARNAU

És llàstima que les llars amb bressols de puntes i sedes, tinguin revessos.. De més a més, el tenir promès, a qui deurà fer algun present el dia del seu sant o del aniversari...

AURORA

No és gens d'egoista... pobre Maurici!... M'estima amb bogeria!...

ARNAU

Raó de més perquè pugui correspondre-li dignament fent-li algun obsequi, com li he dit... Tenint en compte totes aquestes consideracions i extralimitant-me tal vegada un xic de les meves atribucions, i normes establertes, se li senyala un sou de dues-centes cinquanta pessetes..

AURORA (Satisfeta)

O gràcies, senyor Arnau.

ARNAU (Humil)

Les gràcies a Don Elies, senyoreta Claudina. La recomanació tal com esta redactada, interpreto que vol dir un tracte preferent i diferencial. Ara vostè mateixa pot estendre la seva fitxa del seu puny i lletra. Si és servida. (Li dona un formulari del calaix de la taula).

AURORA (Després d'escriure)

Si és servit.

ARNAU (Prenent-la i examinant-la)

Magnífica cal· ligrafia... Manca un detall: el domicili.

AURORA

Ah!...

ARNAU

Vostè no té domicili?

AURORA

És que la mama... sap?... encara no ha vingut de Tarragona. Aquesta tarda al plegar, he d'anar a mirar-me un piset que ja té emparaulat una portera que és amiga de la mama... de moment...

ARNAU

Posi el domicili provisional. Vostè bé deu menjar i dormir en un lloc fix. No és pas una nòmada...

AURORA (Bromejant)

Evidentment que no... D'una manera interina, estic a "La Catalana", una casa de dispeses del carrer d'Escudellers, entrant a ma dreta...

ARNAU

Ja la conec. Li recomano que es procuri un pis com més aviat millor. A "la Catalana" hi han molts estudiants, boxejadors, toreros d'hivern i... còmics d'estiu. No hi esta bé vostè, senyoreta Claudina, en una dispesa tan... cosmopolita. Des de quan hi és?

AURORA

D'ahir migdia. El primer àpat va ésser a l'hora de dinar...

ARNAU

Li aconsello que posi pis amb tota urgència. Ara parlem del seu destí. Li agraden els comptes corrents?

AURORA

Com vol que l'hi digui... tota la feina em va bé.

ARNAU

Sabent idiomes, pot passar a correspondència estrangera... També pot anar a l'arxiu, que esta fet unes golfes i vostè que sembla una senyoreta endreçada el posaria en ordre... Si li agrada la caixa, la cartera d'efectes... Reclamacions, nòmines de personal...

AURORA

Només voldria demanar-li una cosa...

ARNAU

Parli.

AURORA

Si pot ésser, que a la meva secció hi hagi ben poca gent.

ARNAU (Reflexionant)

Llavors...

AURORA (Amb ansietat)

Sí... que?

ARNAU

No anirà a cap secció determinada de moment. Penso fer un acoblament de personal durant aquests dies. Em cal conèixer la seva desimboltura pel treball. Farà practiques aquí a la Direcció.

AURORA

Gràcies senyor Arnau, gràcies.

ARNAU

Ara un prec: Avisi a la seva mama que vingui avui mateix sense falta... No li convé estar sola a La Catalana. No hi ha manera de telefonar-li.

AURORA

Fa temps que vàrem deixar el telèfon a casa.

ARNAU

Doncs posi-li un telegrama a càrrec del nostre abonament.

(Aurora despenja l'aparell i fa veure que comunica, sense que al fer la crida l'hagi despenjat. S'ha posat d'esquena a Arnau per tal de que no endevini la maniobra. Ella parla amb tot l'aplom com si realment parlés amb algú)

AURORA

Central? Vol fer el favor de prendre aquest telefonema?... Si urgent. Tan urgent com pugui. Emprar... si senyoreta sí... Emprar... Martorell, viuda Bassols. Stop. San Agustí cinc primer. Stop. Atorgada col· locació a casa de Don Elies, vine immediatament. Signatura, Claudina. (Dirigint-se a Arnau) Ja esta.

ARNAU

Ara senyoreta pot llevar-se el capell i deixar-lo al penja-robes. Vingui que la presentaré als caps de secció.

(Mutis els dos per la vidriera. Pausa. Entra Baptista amb un feix de cartes i telegrames que deixa damunt la taula d'Arnau. Entra Bernat, mirant amb atenció per la porta vidriera com si mirés a Aurora i Arnau)

BERNAT

Que us sembla Baptista?... Quina xicota més pistonuda? L'heu vista.

BAPTISTA

Els que feu versos no hi heu de pensar en això...

BERNAT

Sí perquè els poetes tenim els ulls al clatell i el cor a la ronyonada. Quina balada que li escriuré...

BAPTISTA

Tu, ves fent versos, per aquest camí, algun dia arribaràs a Gerent.

BERNAT

No en vull ésser jo de Gerent; ni ganes. Jo no ho sóc un autòmat. Sóc tot esperit. Em sento el geni que formigueja per dintre...

BAPTISTA

El teu geni rai!... Ets ben suportable encara que facis de poeta...

BERNAT

Vós rieuvos-en, com tots el corcs que no teniu altres aspiracions que vegetar en aquest món de factures entre mig de la pols del llibre de comptes-corrents... Jo, un dia, seré el premi Folguera de la Generalitat...

BAPTISTA

No sé el que és... Que donen gaire per aquest premi?...

BERNAT

Els diners!... Sempre el vil metall. El món esta plagat de furgadors alquimistes, d'adoradors del vedell d'or!...

BAPTISTA

Deixa't de versos i pren exemple de l'Arnau, bonifaci!... Mira-te'l avui: és l'amo del "cotarro". Aquí no es belluga ni un full de paper que ell no hi doni una bufada...

BERNAT

Ell que bufi, però jo cantaré...

BAPTISTA

Això és el començament d'una placa de la ràdio. Tu vés cantant.

BERNAT

Sempre sereu formiga vós.

BAPTISTA

I tu cantador com la cigala. Sort de que la casa ens dona un retir de vellesa que sinó... pobret! prou que penjaries les barres al sostre.

BERNAT

No s'hi pot parlar amb vosaltres. Sou uns insectes corrosius d'una civilització que mor per manca d'una saba nova, una saba que vivifiqui l'ideal col· lectiu de la nostra raça i que canti les glòries dels nostres avantpassats.

BAPTISTA

Les glòries de la gana. Les veus les glòries? Són les cartes, el telèfon, els barcos, el talonari de xecs i les caixes de caudals, junt amb els productes manufacturats... El demés son contes de la vora del foc o vuits i nous i cartes que no lliguen.

BERNAT

Estem perduts. Estem al segle de la decadència. Tothom és fill de Mercuri. Me'n vaig per no sentir-vos. (Així que es disposa a sortir entra Don Gaieta) Passi, passi Don Gaieta. (Mutis)

BAPTISTA

Que se li ofereix Don Gaieta?

GAIETA

Que no ha vingut l’Elies?

BAPTISTA

No senyor.

GAIETA

Que és estrany. Sé que ha arribat aquest matí. He estat a casa seva i no hi era. La seva filla, tampoc. He preguntat a en Blai i ningú no sap llur parador.

BAPTISTA

Que hi ha alguna cosa de nou, Don Gaieta?

GAIETA

No, però volia saludar-lo. És la meva principal feina. Visitar i saludar els amics. De passo sempre hi cargolem una cigarreta. Si no el saludo ara, ja no el podré veure en tot el dia. A la tarda tinc sessió a la Cambra de la propietat; a sopar tenim banquet a la penya Raquel Meller...

BAPTISTA

Si vol deixar algun encàrrec?

GAIETA

Si puc, tornaré per allà al migdia. Ara he d'anar de prova a cal Sastre.. i veure les obres que faig a la casa de la Rambla de Catalunya. Si ve mentre tant, digues-li que he estat aquí.

BAPTISTA

Descuidi.

GAIETA

I l'Arnau.

BAPTISTA

Ha anat a les seccions a presentar una auxiliar que ha entrat avui.

GAIETA

Doncs me'n vaig. No m'agrada de destorbar aquest noi, si no vénen a portar-li negocis, no vol perdre temps i saliva. Aquí dintre no té amic ni parent.

BAPTISTA

Ens fa anar molt drets a tots.

GAIETA

Ja m'ho imagino. Quan l’Elies el va fer Administrador general, ja em penso que el tenia ben estudiat. Vaja adéu-siau Baptista. Tinc tard... no havent-hi cigarreta vull aprofitar el temps.

BAPTISTA (Seguint-lo)

Passi-ho bé, Don Gaieta.

(L'escena resta sola uns moments, passats els quals tornen ARNAU i AURORA)

ARNAU

Miri senyoreta Claudina, aquí hi ha el correu del matí. Obri'l i classifiqui'l per assumptes... Si hi ha alguna carta menuda, perfumada i sense remitent...

AURORA

No dec obrir-la.

ARNAU

Es clar. Per bon secretari que se sigui, hi han secrets que no s'han de saber...

AURORA

Comprenc, comprenc... Don Elies es passa la viduïtat el millor que pot...

ARNAU

Per mires a la seva filla no es va tornar a casar, tot i que quan enviduà, encara era bastant jove...

AURORA

Ja és sacrifici.

ARNAU

A propòsit: si alguna vegada no essent-hi jo, telefona una senyoreta que es diu Servanda de la Bonanova...

AURORA

Molt de tacte. Deixi-ho per mi.

(Truquen al telèfon)

ARNAU (Comunicant)

Digui... Ah, ets tu Macari?... que hi ha de nou?.... Les finques de la partida de l'Abadiat?... Ah, s'han decidit per fi? La meitat el dia de l'escriptura i l'altra meitat restarà hipotecada sobre la mateixa finca, amb un interès del cinc per cent. Molt bé... Demà puc venir a signar?... Cita'ls per les onze... vindré demà amb el cotxe... si... no és mal negoci... cent cinquanta mil pessetes... si... Adéu Macari. (A Aurora) Senyoreta Claudina, prengui nota al dietari que hi ha aquí damunt... Demà he d'anar...

AURORA (Escrivint)

Sí senyor, ja esta, per la venda de les finques de l'Abadiat.

ARNAU (Comunicant per telèfon)

Senyor Vidal... és vostè?... sí sóc l'Arnau... (Parant la comunicació i dirigint-se a Aurora) prengui nota Claudina... ai, perdoni, senyoreta Claudina... la mania de voler abreujar, compren?

AURORA

Si esta molt bé, m'agrada més que em digui Claudina a seques que no pas que em digui senyoreta.

ARNAU

Gràcies. (Ara tornant a parlar per telèfon) Escolti, no m'he retirat, no senyor Vidal. Compri tot el cotó que trobi al mercat... tot el que sigui... tinc una inspiració... Vengui les accions del Banc Comercial de la Segarra... ho entén bé? totes!.. M'he assabentat de que ha fet operacions dissortades. Les mines de Peñalón han pujat un altre enter?... Magnífic!... Li enviaré la nota per mitja de l'ordenança confirmant-li la comanda per escrit, com de costum... al migdia la trobarà a casa... Passi-ho bé senyor Vidal... (A Aurora) Vostè mateixa pot redactar aquesta ordre. Compra de cotó i venda de totes les accions del Banc Comercial de la Segarra, a nom de Segimón Vidal, agent col· legiat de borsa... Acostumi's a quedar un duplicat d'aquestes ordres... Estengui-la amb paper carbó.

AURORA (Escrivint a màquina)

Sí senyor. (Arnau toca el timbre i compareix Baptista)

ARNAU

Baptista: a l'assessoria que li donin tots els antecedents que fan referència al subministre de l'enllumenat públic de Gerpallosa...

BAPTISTA

De seguida.

ARNAU

Esperi un moment. A les llistes de preus corrents, que no cotitzin el cotó, que el deixin en blanc. Aquí té la nota pel senyor Valera..

BAPTISTA (Prenent-la)

Sí senyor.

(Desapareix aquest. Pausa. Entra DON ELIAS, jovial i satisfet)

ELIES

Bon dia.

ARNAU

Bon dia Don Elies.

AURORA

Déu el guardi.

ARNAU

Que tal, com ha anat el viatge? Quan ha arribat?

ELIES

Esplèndid. He arribat aquest matí... O la senyoreta Claudina... Claudina Bassols que ja ha enganxat a la feina!...

AURORA

Ja ho veu Don Elies... Estic contenta, contentíssima. Vostè ens ha estalviat la gana que ja amenaçava a la nostra llar. Pobra mama, quina alegria quan rebi el telefonema...

ELIES (Caritatiu)

Que menys podia fer jo a la memòria del meu gran amic Bassols de Tarragona?... Bah, no se'n parli més d’això!... Li plau el servei que li han donat...

AURORA

Estic encantada!.

ARNAU

L'he deixada aquí per practicar-se.

ELIES

Molt ben pensat.

ARNAU

Semblava que tenia certs miraments per barrejar-se en una secció de molt personal...

ELIES

Ben fet, ben fet. Fins que estigui acostumada a aquesta vida, li convé aïllament.

AURORA (Aixecant-se i donant-la a Arnau que aquest signa)

L'ordre pel senyor Vidal...

ARNAU (Després de llegir-la)

Perfectament. (Cop al telèfon)

(Aurora que s'hi troba a prop, despenja l'aparell i comunica)

AURORA

Digui. Com diu?... la senyoreta Servanda de la Bonanova?... Don Elies?... esperi... que sap que ha arribat i que l'han vist baixar del parador del Passeig de Gracia?... esperi un moment. (Tapa amb la ma l'aparell emissor)... Diu la senyoreta Servanda...

ELIES (Fent el desentès)

No la conec.

AURORA

Sembla que té molt interès en parlar-li.

(Arnau sembla esverat)

ELIES

Doni-li una excusa... digui que no hi sóc.

AURORA (Fent l’estranyada)

Vol que digui una mentida?... Això és una informalitat Don Elies.

ARNAU (Reconvenint-la)

Senyoreta...

ELIES

Res... res... que no. La gent es deu pensar que no tinc altra feina que parlar per telèfon. Aquí si no es per negoci, no es dóna bel· ligerància a ningú... A la Bonanova jo no hi tinc cap relació comercial.

AURORA

Així, he de despatxar-la?

ELIES

Sí, sí, sense contemplacions. Se li ha d'ensenyar de modos al públic..

AURORA (Comunicant)

Senyoreta, a Don Elies aquí no l'hem vist pas fins ara. Que qui sóc jo? L'auxiliar de la Gerència. Ja. Que li digui que aquesta tarda, a les quatre, vostè l'espera a la torreta de la Bonanova. Serà servida. Estigui tranquil· la. M'ho apunto al dietari. Si és que no es presenta abans de tancar, li farem passar una nota a casa seva... Passi-ho bé, senyoreta. (Ara dirigint-se a Don Elies) Diu que...

ELIES (Anguniat)

Si no es molesti, ja l'he sentida. Veu, Arnau. Vet aquí el que porten les seccions femenines a la política. Haver de telefonar i fer visites per coses banals. De segur que aquesta senyoreta em vol demanar alguna recomanació per qualsevol germanet desvagat... No es pot ésser polític a cap preu. Vaja amb la senyoreta Servanda!...

AURORA

Potser és lletja?

ELIES

Com un pecat.

AURORA

Així la coneix vostè?

ELIES

Sí una mica... de vista. Bé, vull dir, per referències. Sé que és Presidenta d'una secció d'aquell districte.

AURORA

Li he donat bé l’encàrrec?

ELIES

De primera; sí, sí... Mentre estem per la feina, no podem perdre temps. Tingui-ho en compte eh? Quan telefoni algú importú, digui sempre que no hi sóc.

AURORA

En prenc bona nota.

(Entra BAPTISTA amb uns papers que dóna a Arnau)

BAPTISTA

Els antecedents, senyor Arnau... (Adonant-se'n) A les seves ordres Don Elies.

ELIES

Gràcies Baptista. (Se sent sonar timbres fora d'escena)

ARNAU

Senyoreta, sonen els timbres. Ja pot plegar i retirar-se.

AURORA

Sí senyor. (Es posa el capell) Don Elies a les seves ordres. Se li ofereix quelcom?

ELIES

Gràcies, gràcies. Passi-ho bé senyoreta Claudina.

ARNAU

Senyoreta, no oblidi que ha d'acabar la fitxa... la dada del domicili...

AURORA

Demà l'acabaré, no en dubti. (Somrient i mirant alternativament als dos) Passin ho bé...

ARNAU

Fins a la tarda. (Mutis d'Aurora)

ELIES (Amb emoció)

Es una gran auxiliar! Que llarga!... i que viva!!...

ARNAU

Encara que no tingui antecedents d'altres oficines em penso que val molt.

ELIES

Tingui per ella, força miraments Arnau. Pensi que és una pobra orfeneta, que pel mal cap de son pare, millor dit, per la manca d'energia de son pare, s'ha de guanyar la vida com un escarràs.

ARNAU

Estigui tranquil, Don Elies. Em faig solidari de la protecció que vostè li dispensa. Aquí al meu costat aquesta noia serà una dona de profit: oblidarà la dissort i fins arribarà a estimar el treball i la vida. Jo n'hi responc.

ELIES (Mig abraçant-lo)

Gràcies en memòria de son pare, Arnau.

FI DEL SEGON ACTE

ACTE TERCER

La mateixa decoració del acte anterior.

(Al aixecar-se el teló, Arnau esta parlant per telèfon, així que acaba entra Aurora per la porta vidriera portant alguns papers a la mà)

ARNAU

L'esperaré demà a les onze. No em desagraden les condicions. Trobo que el negoci és viable. Vingui, vingui i parlarem extensament. Passi-ho bé.

AURORA

La carta de pagament de l'Aduana que correspon a la darrera expedició arribada d'orient.

ARNAU

Després podrà dur-la a Comptabilitat.

AURORA

I la factura dels nolis. Entre aquests i els drets aranzelàries cada dia fan més carregosa la navegació. Per aquest camí, costarà més la navegació marítima que l'aeri.

ARNAU (Maquinalment)

Sí... té raó... és un escàndol.

AURORA

Jo no sé com Don Elies no en fa una interpel· lació als ministres de Marina i d’Indústria i Comerç...

ARNAU

Té molts tràfecs preparant un projecte per l'atur forçós i un altre per la reconstrucció de l'economia.

AURORA

El Cap de personal ha trames una queixa contra una senyoreta que fa cinc dies que no s'ha vist per la Secció a pretext de que esta malalta. Per contra ahir nit fou vista, quan sortia sana i bona i ben riallera del Col· lisseum, acompanyada d'un jove...

ARNAU

Que li enviïn el nostre metge i si és qüestió d'una malaltia fraudulenta... al ras! Dos mesos de sou i si no esta conforme que vagi al comitè paritari.

AURORA

Així l'hi diré, si senyor. Vol fer el favor de signar aquest xec a favor de la casa Grau i Riera.

ARNAU

Porti. (Tot signant li escapa un sospir)

AURORA (Fent un esforç)

Escolti senyor Arnau...

ARNAU

Digui.

AURORA

Voldria fer-li una pregunta, però no goso.

ARNAU

No sé qui li en priva.

AURORA

O, ningú. No obstant em fa un cop estrany... No voldria que s'ho prengués malament.

ARNAU (Nerviós i impacient)

Digui d'una vegada. Vejam.

AURORA

Que no es troba bé?

ARNAU (Sorprès)

Jo? Perquè m'ho pregunta?

AURORA

Perquè fa tres o quatre dies que observo que té un posat ferreny, com si n'hi passés alguna o li fes mal alguna cosa... Això em té anguniosa.

ARNAU

L’angunía la possibilitat de que jo no estigui be?

AURORA

És clar. A mi m'agrada que hi hagi alegria al meu entorn. Em sento tan feliç des de que treballo entre les quatre parets d'aquest despatx, tan feliç, que no voldria veure gent que pateixi...

ARNAU

Vostè és molt bona, senyoreta Claudina.

AURORA

O no, no; no sóc ni més bona ni més dolenta que les altres noies. Pot ésser que sóc una egoista... que sé jo!... Essent feliç tal vegada sóc intransigent amb els que no estan alegres com jo.

ARNAU

Em penso tenir el mateix aspecte que he tingut sempre...

AURORA

Doncs esta equivocat.

ARNAU

Res no em fa mal. Sóc el mateix no en tingui dubte.

AURORA

Bona diferencia hi ha. Al principi el veia treballar amb delit, amb afany, amb entusiasme optimista... Ara s'ha arrepapat darrera d'aquesta taula, ben aclofat al setial que no sembla sinó un membre del Tribunal de Comptes...

ARNAU (Amb amargor)

És qüestió ben comprensible i que pot arranjar-se. Em faig càrrec de que a vostè li cal alegria a la seva vora, un ambient amarat de riallers somnis i falagueres esperances...

AURORA

És clar.

ARNAU

Li plau que on és vostè no trobi un regust de tomba...

AURORA

Natural. La joventut no té dret a ésser esquerpa i malmirrosa. Sempre ha de tenir cara de diumenge.

ARNAU

Jo li tinc molt apressi, senyoreta Claudina.

AURORA

De veres?

ARNAU

Sí, tinc molts motius per sentir envers vostè una viva simpatia... El saber-la volguda per un jove, elegant i de les línies baronils al rostre, qual retrat em trobo cada dos per tres entre mig de la documentació que em porta a la signatura...

AURORA (Rient)

Es que sempre treballo tenint-lo al davant per guia.

ARNAU

Després que manté a la seva mama, amb un heroisme exemplar, pel poc freqüent, quan vostè de la vida podia esperar-ne il· lusions realitzables, luxes, benestar, opulència...

AURORA

Ui, treballo amb un gust! Com si tota la vida no hagués fet altra cosa. De la mateixa manera que si hagués nascut en una casa modesta que m'haguessin pujat en la resignació al treball i la pobresa.

ARNAU

Ja veu el nostre contrast. Vostè de rica, passa a treballadora i esta contenta i amb una alegria que li traspua per tot...

AURORA

I fins estic per dir-li que em felicito del revés de fortuna del meu papa...

ARNAU

En canvi jo d'un modest meritori, oblidat de tothom, que tenia un horitzó incert, he arribat a Gerent de la casa de Don Elies Vilaplana i el meu camí el faig amb encongiment i melangia...

AURORA

Quina llàstima!

ARNAU (Com si despertés)

Doncs sí senyoreta Claudina... allà on anava. Desprès del que m'ha dit, de les seves paraules que insinuen el desgrat d'estar en aquest despatx trist i ombrívol, crec que serà un bé per a vostè i àdhuc per a mi, que passi a una secció.

AURORA

Com diu?

ARNAU

Ara ja esta al corrent del desenvolupament de tots els afers i ja no necessita practiques.

AURORA

Em destitueix d'auxiliar! No esta content de la meva conducta professional?

ARNAU

Molt. Vostè és una de les millors empleades de la casa. Potser la millor. Es un cas que no l'hagués cregut mai. Te talent, es activa, ordenada, metòdica... He pogut descansar-me en la seva diligent comprensió... Tot amb tot, cal fer el que li dic. Vostè i jo no devem estar plegats...

AURORA

El que vostè mani, senyor Arnau... Em creia que comptava amb la seva confiança.

ARNAU

Quan he de prendre una resolució així, que crec altament saludable en particular per a mi, pensi que dec tenir motius reservats que m'empenyen a fer-ho. No em pregunti res, li prego.

AURORA (Fingint humilitat)

Sí, sí... el que vostè mani. Massa que li he preguntat res. M’està molt bé per indiscreta.

ARNAU

És igual perquè pensava parlar-li en els mateixos termes.

AURORA

Mai no m'hagués esperat semblant menyspreu. Sóc una de tantes mecanògrafes que m'he de guanyar la vida teclejant. No podem tenir la dignitat ferida ni per demanar una explicació. Esta bé, esta bé.

ARNAU

Vagi, vagi a portar les ordres que li he donat...

(Aurora marxa lentament cap a la vidriera, abaixant el cap com una delinqüent. A les darreres paraules Arnau haurà mirat de reüll la noia per veure l'efecte que li produïen i queda abatut escrivint. Així que ella arriba a la porta aixeca el cap, el mira amb dolcesa i es fa fonedissa somrient. Al quedar sol, Arnau, es passa la mà pels cabells mira la porta, deixa la ploma i s'aixeca. Va a la màquina d'escriure on Aurora guarda dintre de la cartera el retrat que li caigué al segon acte. El mira detingudament. Després treu un mirallet de la mateixa cartera i es mira. Branda el cap, ho torna a desar tot i se'n va silenciosament a la taula, tornant a escriure).

BERNAT (Per la vidriera)

Senyor Arnau, el nostre pa de cada dia. La signatura.

ARNAU

Bé.

BERNAT

Si s'hi fixa, veurà com he fet cas del seu advertiment. Res de prosa triada, res d'elucubracions grandiloqüents, res de...

ARNAU (Nerviós)

Sí, sí... esta bé. (Va signant)

BERNAT

Un estil ben comercial... epístoles de marxant distingit. (Pausa)

ARNAU (Mirant a la porta)

Escolta, Bernat.

BERNAT

Digui senyor Arnau.

ARNAU

Vares fer ahir el que vaig dir-te?

BERNAT

Al peu de la lletra. Ara volia fer-n'hi relació. Al matí no he pogut perquè estava presenta l'encartada.

ARNAU

Resultat...?

BERNAT

Negatiu, completament nul. Fa quatre dies que seguia els passos de la senyoreta Claudina. Un treball ingrat, senyor Arnau. Mai no havia sentit inclinació ni simpatia per la feina d'agent de vigilància. Per complaure a vostè, vaig davallar fins a això: a fer de detectiu improvisat. No podia negar-m'hi. Vostè em va prometre que em pagaria l'edició del meu primer llibre de versos, que vol dir els primers passos cap a la immortalitat. Baldament m'hagués fet fer de camàlic no hauria xistat.

ARNAU

Sí home, sí. I que?

BERNAT

El que li deia: quatre dies seguits em parapetava darrera de la porta fins que sortia la senyoreta Claudina, que sempre és la darrera. Al carrer no l'esperava mai ningú. Cada nit, com li he dit altres vegades, agafava un cotxe. El mateix pot ésser un taxi com un de particular. Per bé que jo em decanto a que no era un taxi perquè l’automòbil s'ho valia. Està parat a la plaça de l’Àngel. No fa més que muntar que n'agafo un altre al darrera d'ella i la segueixo. A l’arriba a la plaça de Catalunya, a l'encreuament amb la Rambla, jo compto que s'havia donat compte de que la seguia i el xofer va aprofitar un moment de confusió i cotxe, xofer i senyoreta Claudina es varen fer escàpols pel Passeig de Gracia. Es un misteri, és una senyoreta de fulletó. Encara que tingui els ulls clars i transparents, fa unes maniobres que resulten bastant fosques.

ARNAU

Però home, com et deixares perdre el rastre!....

BERNAT

El xofer que em duia és un novell. Em va dir que fins la setmana abans guiava una camioneta per les terres d'Aragó. Amb prou feines si coneixia els carrers de Barcelona per haver fet de carreter a la descàrrega del moll cinc anys enrera. Anàvem a pas de tortuga...

ARNAU

Quina contrarietat.

BERNAT

Llavors em vaig decidir d'anar-la trobar al seu catau. Cap al Camp de l'Arpa manquen detectius. Arribem, para el cotxe, baixo, pago al xofer amb una minsa propina perquè ho havia fet tan malament, i em planto al davant de la casa de l’adreça. Veig la portera, m'hi apropo. -"Déu la guardi". "Déu el guardi". -"Faria el favor de dir-me si viu aquí la senyoreta Claudina Bassols"? "Com diu"? Va parar l'orella. Vaig endevinar que era sorda. -"Si faria el favor de dir-me si viu aquí la senyoreta Claudina Bassols"... "Aquí no hi viu cap Bassols". -"Sí, dona". "No, senyor". -"Viu amb sa mare al tercer, segona". "Al tercer segona, hi viu un conductor de tramvies que té cinc criatures". Surto al carrer, torno a mirar el número: no hi havia dubte, les senyes estaven bé. Entro de nou, i insisteixo: -"Que sí!" "Que no!" - "Que sí!!".... "Miri jove, prou cançons, si fóssim a la diada dels Innocents, diria que li han jugat una broma pesada"... Ho va dir amb tan convenciment, que vaig marxar escorregut.

ARNAU

Que és estrany! Quin misteri volta a aquesta noia? D'on és? On va?

BERNAT

Després d'aquest fracàs, vaig encaminar els meus passos a la casa de viatgers "La Catalana". Una casa de viatgers on ningú no viatja...

ARNAU

Ja ho sé. La conec abastament.

BERNAT

M'encaro amb l'encarregat, un Sant Pau que és la mateixa estampa del vertader amo d'una fonda de sisos. L'interrogo. Em mira amb ulls de commiseració i em diu amb veu tavernaria que allí de Bassols no n’hi havia ni hi havia passat ningú, i que segurament que la senyoreta que cercava, viuria en un carrer més alegre que el d’Escudelles. No sé per qui em va prendre. Una ofensa vergonyant i depriment. A mi prendre’m per una cuca que pastura pel barri xinès!... Vaig saltar les escales de quatre en quatre com es diu vulgarment en sentit hiperbòlic...

ARNAU

No m'ho explico. No ho entenc.

BERNAT

I el nostre Agent de Tarragona, ja ho ha vist: Diu que de Bassols que s'hagi dedicat a la venda de garrofa i avellana no n'hi ha hagut mai cap en la imperial ciutat. Ha afegit que la única garrofa segurament serà la persona que s'ha empescat aquesta historia.

ARNAU

Sí, ja ho vaig veure.

BERNAT

I de telefonema pel nostre telèfon a la central diu que no n'ha rebut cap per trametre a Tarragona...

ARNAU

Si va donar-lo al meu davant.

BERNAT

Joc de nigromància, no en dubti. El devia trametre a la lluna.

ARNAU

Calla, no voldria que ens sorprenguessin la conversa. Mira, ves a l'arxiu que allí aniré a reunir-me amb tu i acabaràs d'explicar-m'ho.

BERNAT

Encara em queda tot un gruix de tela de la meva narració per explicar...

ARNAU

Ves que vinc de seguida...

(Bernat desapareix, al cap d'una estona surt Arnau. L'escena queda sola uns moments. Entra Baptista deixa unes quantes cartes damunt la taula i se'n torna. A la poca estona entra Natàlia i seguidament Aurora)

AURORA

No hi és el senyor Arnau?

NATALIA

No sé on s'ha ficat. Jo també portava aquestes tres copies del salt de Gerpallosa. Una memòria interminable.

AURORA

Deixi-les. Ja les trobarà quan torni...

NATALIA

I bé, no cal apurar-nos-hi. Podrem fer un xic de conversa... A mi m'agrada molt de conversar.

AURORA

A mi també, Natàlia.

NATALIA

Vostè m'ha estat simpàtica; no sé perquè, però la distingeixo extraordinàriament...

AURORA

El mateix em passa a mi amb vostè. No sabria aguantar-me cap secret.

NATALIA (Insinuant-se)

I que, que me'n diu del Gerent?

AURORA

Ah, res!

NATALIA

No el troba ferreny?

AURORA

Ferrenyíssim!

NATALIA

Antipàtic?

AURORA

Antipàtic i tot; te raó.

NATALIA

Ja li vaig dir: no té espiritualitat. És una màquina calculadora.

AURORA

Pitjor que una màquina: un maniquí.

NATALIA

Glacial...

AURORA

Mort, ben mort.

NATALIA

I no és lleig.

AURORA

Del tot, del tot... no, que no ho és.

NATALIA

Ara que la sort sembla que li faci l'aleta...

AURORA

Es afortunat?

NATALIA

Demani. Es un nou Rei Mides. Cosa que toca, se li torna or... En pocs dies ha tingut uns èxits financers que esparveren...

AURORA

Ja veu!...

NATALIA

El cotó, des de la darrera compra s'ha posat als núvols. En canvi va vendre les accions del Banc Comercial de la Segarra, i a fer suspensió de pagaments s'ha dit... Ara compra un salt d'aigua per quatre quartos, donarà força i llum a tota la vall d'Albatona, amb mires a vendre-ho a una companyia poderosa que en donarà una milionada.

AURORA

En fa cara d’intel· ligent, no es pensi per això.

NATALIA

La cara i el tipus. S'ha tornat elegantot. Vesteix bé. Des de que vostè és la seva auxiliar fins es fa millor el nus de la corbata.

AURORA

Vol dir?

NATALIA

No s'hi havia fixat?

AURORA

Me'l miro tan rares vegades!...

NATALIA

Tampoc s'ha fixat en que s'afaita cada dia?

AURORA

Sí que em penso que l'he vist més rasurat que al principi...

NATALIA

Tampoc s'ha donat compte que ha estrenat dos trajos en una setmana, que porta una ratlla del pantaló impecable, que fuma egipcis i que s'ha comprat un "tresillo" que quan signa amb la llum encesa, una ha d'aclucar els ulls per por d'encegar-se?

AURORA

Filla, realment bado molt. No em fixo en res...

NATALIA

D'uns dies ença, fins és més amable amb el personal. A mi mateixa, que mai no m'havia dirigit la paraula des que el varen fer Gerent, alguna vegada em somriu i em pregunta si estic contenta a la secció.

AURORA

Ah, així vostè ja va canviant de parer respecte d'ell?

NATALIA

O, és ell el que canvia de conducta.

AURORA

Més val així, doncs.

NATALIA

I amb vostè, no ha esta força amable?

AURORA

Gens.

NATALIA

Que és estrany. Jo em pensava que ja se li havia declarat.

AURORA

O, quines suposicions!.

NATALIA

Tinc els meus motius. Vostè a aquest home l'esta domant.

AURORA

Es possible?

NATALIA

Si vostè pensa com les altres vint-i-quatre empleades, serà Gerent, cregui. L'hi diu una aspirant a pubilla. Tinc molta experiència. No m'equivoco mai.

(Entra Baptista)

BAPTISTA (A Natàlia)

Senyoreta Natàlia: Moros a la costa.

NATALIA (Indignada)

En aquesta casa no es pot tenir ni una conversa, assossegada.

BAPTISTA

A la secció, dona, a la secció, que la demanen.

NATALIA

Fins després, Claudina.

AURORA

Passi-ho bé, Natàlia.

BAPTISTA (Després que ha marxat Natàlia)

Senyoreta Claudina, li voldria donar un consell.

AURORA

Digui, Baptista.

BAPTISTA

A aquesta cap-vert que acaba de sortir no li hauria de donar gaire corda, m’entén?

AURORA

Hi ha algun perill?

BAPTISTA

I gros. Que vostè sembla una noia de seny i si es deixa inflar per aquesta cursi, -que és tan tarambana i somiatruites com aquell que fa versos- es tornarà tan carrinclona com ella.

AURORA (Somrient)

No tingui por, Baptista.

BAPTISTA

Es que em sabria molt de greu que vostè fes un capgirell.

AURORA

De debò?

BAPTISTA

Ara a la casa tothom esta per vostè. Tothom, cregui, vells i joves. Quan vostè va a les seccions, no hi ha ningú que no deixi la feina per a embadalir-s'hi.

AURORA

No serà tant!

BAPTISTA

Començant pel Gerent i acabant per l'últim mono.

AURORA

Vostè creu que l'Arnau...?

BAPTISTA

El conec més del que es pensa. El senyor Arnau esta embabiecat amb vostè.

AURORA (Fent un sospir)

Doncs vegi quina cosa, jo sense assabentar-me'n.

BAPTISTA

Filla, es necessita tenir pa a l'ull... Faci el cap viu i experimenti... No cal que li digui res més.

AURORA

Expliqui's, expliqui's.

BAPTISTA

No, no; ja l'he avisada. Si em quedés aquí fent el manefla, no tindria autoritat per a rondinar a aquest parell d'estarrabaldats... Ara, vostè ja esta previnguda, doncs valgui-se'n. Si li agrada el senyor Arnau... vostè mateixa, vostè mateixa. (Desapareix)

(Entra Don Elies)

ELIES

Vaja la primera vegada que et trobo sola aquí dintre. Gràcies a Déu filla que et puc anomenar així...

AURORA

Seu.

ELIES

Sí seiem-hi. Et contemplaré com fas una estona de pa i trago no havent-hi testimonis. Reposa que no et veu ningú... bé, ja tens el que volies, ja ets mecanògrafa; ja has arribat a auxiliar del Gerent. Per fi, et guanyes la vida honradament amb el suor del teu front...

AURORA

Estic contenta, papa.

ELIES

Anem a dir que això de la suor del front és una figura retòrica, un tropo que no atropella. Es un torneig metafòric...

AURORA

Que bonic és el treballar!... Si les meves amigues sabessin el que és passar-se el dia formiguejant...

ELIES

Sí, totes es farien mecanògrafes. Et dic, Aurora que m'has deixat blau. Jo esperava de tu, de la teva educació anglesa, alguna extravagància superior. Que muntaries un cavall pel Passeig de Gracia abans de dinar; que compraries tapissos i quadres, que estrenaries un vestit cada quinze dies i que canviaries d’automòbil cada temporada... Mal que mal, encara has tingut seny... Quan te'n cansis, ja m’avisaràs, eh?

AURORA

Jo no me'n mouria més d'aquí.

ELIES

Bah, bah, tu estàs divagant, Aurora.... Total, fa deu dies que treballes.

AURORA

No enyoro res. Quan tu hi ets ja ho tinc tot.

ELIES

Doncs mira que jo, quan estic aquí m'atabalo. Això d’haver de dir-te senyoreta Claudina em fa sortir de polleguera...

AURORA

Si ho dius molt bé. Ningú no em prendria pas per la teva filla. Ho fas de primera, papa. Fores un excel· lent actor de teatre.

ELIES

Sóc un gran polític. Cerca la connexió entre les dues activitats.

AURORA (Imitant la veu de son pare)

"Senyoreta Claudina, avisi a l'estació que em guardin un llit per l’exprés"... "Senyoreta Claudina, contesti'm aquesta carta"... I l'Arnau sense sospitar res!... Ho fem mot bé, vaja!... (Riu de gust)

ELIES

Ets entremaliada con un dimoniet. Vals totes les pessetes d'aquest món. Ets la filla més gentil que hi ha damunt de la crosta de la terra...

AURORA

I tu el papa més dòcil i complaent que hi ha a la mateixa crosta. Té, aquí tens un petó, tot un senyor petó, pregonament filial d’agraïment i de felicitat.

(L'abraça i li fa un petó a la galta. Així que obra la porta vidriera ARNAU, que apareix per ella, al contemplar el quadro resta sorprès i després va indignant-se paulatinament. Aurora cuita a desfer-se i se separa discretament del costat de son pare)

ARNAU

Ai... perdonin. Jo no sabia...

ELIES

Entri, entri Arnau.

ARNAU (Iniciant el mutis)

Esperaré a que estiguin llestos. (Amb ironia)

ELIES (Apurat)

No, home, no, passi. Jo voldria explicar-li...

ARNAU

No es molesti, Don Elies. Un amo no té obligació de donar explicacions a la dependència del que fa a casa seva...

AURORA

És que...

ARNAU

No necessita sincerar-se senyoreta. Jo no sóc aquell jove del retrat que és la seva guia quan treballa per esport.

AURORA

Naturalment que no ho és...

ELIES

Com! que és això d'un jove del retrat?

ARNAU

Ah, no ho sabia?... Bé, el de sempre.. El vell, la cortesana i el jove a trascantó.. El vell sempre a les bonicoies...

AURORA

Per això cal explicar-li...

ARNAU (Interrompent-la)

El perquè Don Elies la recomanava amb tant d’interès? Ja acabo de veure'n la prova.

ELIES

Home, Arnau, que s'ha pensat de mi?

ARNAU

Res, Don Elies, res. Que esta fent la viduïtat d'una manera molt raonable. Sóc molt discret. No s'hi amoïni. Tinc tots els secrets dels seus negocis a la ma. No em vindrà de guardar-ne un altre, encara que sigui un negoci una mica tèrbol...

AURORA (Entusiasmada)

O.... m'estima... m'estima!!...

ARNAU (Amb fàstic)

Jo a vostè? I després del que he vist?...

AURORA

Quina alegria!... li interesso, m'estima!...

ARNAU (Contenint-se)

Es veritat l'estimo, l'estimo molt. Ara mateix vaig a donar-n'hi testimoni. Don Elies suposo que encara no m'ha revocat els poders que va conferir-me?

ELIES

De cap manera. Quin disbarat!... Vostè és el meu gerent indiscutible. El meu apoderat general amb tots els ets i uts i punts i comes...

ARNAU

Ara vaig a fer el testament del meu càrrec. En pagament als seus bons serveis, pels interessos morals i materials de Don Elies, senyoreta Claudina, me'n vaig a trobar el cap de personal perquè d'avui en endavant li acrediti doble sou del que guanya... Cal que no perdi l'atractiu. Li cal conservar l’elegància i la bellesa. No escatimi el vestir i el maquillatge. Des de primer de mes guanyarà cinc-centes pessetes mensuals... (A Elies) Desprès de fer aquest acte de "bon" Gerent, recolliré els meus papers i podrà disposar del meu càrrec.

ELIES

De cap manera, Arnau, vostè no pot abandonar-me, no pot dimitir com si fos un secretari de poble...

ARNAU

El que no puc fer -dit sigui amb tots el respectes- és fer com aquelles mamàs que saben adormir-se a temps. La meva feina és per a estar ben despert senyor meu.

(Arnau marxa molt digne per la porta de la vidriera. Elies s'ha quedat com qui veu visions i Aurora riu estrepitosament)

ELIES

Ho veus, ho veus?

AURORA

I tant com ho veig. No vulguis saber com he gaudit al veure'l tan encès...

ELIES

I això, et fa gràcia?

AURORA

I és clar que me'n fa. Tu no ho pots entendre.

ELIES

No, no ho entenc, com hi ha món. Això és una vergonya. Aquest noi m'ha pres per un saltimbanquis i a tu per una qualsevulla. Jo vaig a trobar-lo i a desfer-li amb dues paraules aquest equívoc.

AURORA (Posturera)

Te'n guardaràs ben bé prou. Jo en sóc la causant, doncs just és que en cerqui l'aclariment...

ELIES

Filla, que encara ho enredaràs més. Aquest noi em plantarà, ja ho veig, és molt pundonorós, no el coneixes. Qualsevol l'hi fa creure que ets la meva filla.

AURORA

Et dic que em deixis. Surt al pati i fuma una cigarreta. Quan l'hagis acabada, jo t'asseguro que tot s’haurà posat en clar... L'Arnau no marxarà de casa. Aquesta qüestió queda pel meu compte.

ELIES

Una tolerància més, no vindrà d'aquí. Tota la culpa és meva per haver estat un calçasses...

AURORA

Ara et demostraré que soc una excel· lent buròcrata particular. Passa, papa, aquí al pati hi fa molt bo. Fuma de gust i no t'impacientis. Cuita que pot tornar, el departament de personal és al primer pis.

ELIES

Que déu t'il· lumini i que s'acabi de pressa.

(Marxa per la porta del fons esquerra. Aurora la tanca quan ha desaparegut Don Elies. Va i s'asseu al tamboret de la màquina d'escriure i fa veure que treballa. Torna Arnau. Ella no fa cap moviment i es limita a cantar un cuplet de moda en veu baixa)

ARNAU

El pardal ha aixecat el vol. Ja esta. Senyoreta acaba d'ascendir. És el número ú de l'escalafó de la casa... El dolorós és que algunes vegades l'ascendir per una senyoreta sigui conseqüència d'algun descens...

AURORA

Gràcies. Vostè és molt amable... amable i justicier.

ARNAU

Posada a ascendir, pot quedar-se de Gerent: Li cedeixo el lloc.

AURORA

Se'n va?

ARNAU

Me'n vaig indignat de fàstic...

AURORA

Per a no veure'm més...

ARNAU

Sí per a no veure-la mai més.

AURORA

No m'havia parlat abans d'enviar-me a una secció a aquest objecte?

ARNAU

No. Fora, fora. Vostè contaminaria les altres companyes innocents..

AURORA (Amb èmfasi)

No sóc una empleada excel· lent? Que li importa a ningú la meva vida privada doncs?

ARNAU

Jo de vostè en volia fer una dona de profit. La creia pura i virginal; la veia refulgent com una estrella dalt de la celístia..

AURORA

I si el meu promès em vol tal com sóc...!

ARNAU

Per damunt del promès, hi ha la seva mama. Esta el bon nom dels Bassols que vostè devia respectar...

(Entra Baptista)

BAPTISTA

Aquí fora hi ha una senyoreta aferrissada en parlar amb Don Elies o amb vostè?

ARNAU

Una altra aspirant a mecanògrafa? Prou senyoretes! Maleïda l'hora en que varen començar a posar els peus a les oficines! No la vull rebre.

BAPTISTA

L'hi dic, així?

AURORA

Cordura, senyor Arnau. Que passi, Baptista.

ARNAU

Sí és veritat. Vostè ho és tot. Que passi... Jo sóc un dimissionari. Comencem a arreplegar els papers.

(Baptista surt i a la poca estona entra Elisa. Al veure Aurora dóna mostres de gran sorpresa)

ELISA

Bones tardes.

ARNAU

Bones tardes.

AURORA

Elisa!

ELISA

Aurora!.. per fi et trobo.

ARNAU (Per ell mateix)

Aurora?

AURORA

Com has sabut que era aquí?

ELISA

Ai Aurora, m'has tingut amb l'ai al cor. Que m'havia d'imaginar!... (A Arnau, després que s'han abraçat i besat apassionadament) Perdoni, jove aquestes expansions. Les trobarà justificades quan sàpigui que feia vuit dies que no en sabia res ni en pampa ni en pols.

ARNAU

Comprenc senyoreta.

AURORA

Qui t'ha dit que estava a les oficines..

ELISA

Ningú. Em creia trobar-hi al teu papa però no a tu.

ARNAU (Per ell)

El seu papa!

AURORA

Així no sabies...?

ELISA

Només sabia que havies suprimit l’acostumada tertúlia a casa teva els dos dijous darrers. Això em tenia intrigada. Tot era anar a trobar-te o telefonar. El vell Blai, sempre donava la mateixa resposta "La senyoreta no hi és". -"Esta malalta?". "No senyoreta no hi és". -"Però es pot saber on és"? "Ni nosaltres ho sabem, senyoreta Elisa". Tu ja saps que les noies som prou tafaneres per temperament. He sabut que el teu papa era a Barcelona. Passava per aquí davant amb el cotxe i m'he decidit entrar costés el que costés. Em creia trobar Don Elies al despatx. Ningú més indicat que ell per a aclarir-me aquest enigma. I això és tot.

AURORA

Doncs jo ho veus, Elisa: Fa deu dies que faig de mecanògrafa. Aquí tens el Gerent.

ELISA

O, filla, que interessant!... La senyoreta Aurora Vilaplana, filla del multimilionari Don Elies Vilaplana, fent d'oficinista... No sé si estic veient un film o si estic llegint una novel· la romàntica. Jo t'hagués fet a tot arreu, menys entre les quatre parets d'una Gerència.

AURORA

Elisa, em perdonaràs que no pugui donar-te més detalls. A les set, vine a casa i parlarem...

ELISA

No pots deixar la feina?

AURORA

De cap manera. Ara menys que mai. Com tampoc puc perdre temps rebent visites... Es la norma de la casa. No has vist, al vestíbul, aquell gran rètol que diu que el temps es or?

ELISA

Filla, això ho he vist a tots els vestíbuls de totes les oficines.

AURORA

Doncs ja comprendràs estimada Elisa, que mentre parli amb tu, estic estafant a la casa Vilaplana i jo sóc l'única empleada que no pot donar aquest mal exemple.

ELISA

Em deixes bocabadada. Quan ho sàpiguen les amigues.. quina brometa!

AURORA

Demà us reuniré a totes per a donar-vos explicacions. Donat per convocada des d'aquest moment.

ELISA

Contenta de la invitació. Ara t'he de parlar amb franquesa. No em fa res que hi hagi testimonis. (Amb intenció) I més un testimoni com aquest... jove.

ARNAU

Si volen que em retiri?

ELISA

De cap manera.

AURORA

Vostè ho pot sentir. Quedi's. No cal que trií més papers, home.

ELISA

Senyor Arnau? Així m’equivocava. Sóc molt maliciosa Aurora. Després d'escoltar aquest tractament ja no tinc malícia. Em pensava una altra cosa. Continua la meva impaciència fins a les set, a casa teva...

AURORA

Vés i només et puc avançar aquestes paraules: Sigui quin sigui el teu prejudici, pensa mal i no erraràs.

ELISA (Mirant a Arnau)

Comprés. El cotxe m'espera. Vaig a donar una volta i a les set ens veurem les cares... Aurora. (La besa)

AURORA

Estic molt contenta, Elisa... (Acompanyant-la fins a la vidriera) Perdona'm; ara tinc un xic de feina. Avui s'acomiada la mecanògrafa... Adéu!...

ELISA (A Arnau)

Passi-ho bé.

ARNAU (Dempeus)
Passi-ho bé.

(Queden els dos sols. Arnau esta aclaparat. Aurora el mira bondadosa)

AURORA

Arnau, aquesta visita m'ha arrencat la careta i m'estalvia de fer-li la confessió a que m'obligava la sorpresa que ha tingut al trobar-me amb el papa...

ARNAU

Sí és veritat; no cal que hi afegeixi res més.

AURORA

Persisteix en abandonar-nos.

ARNAU

Crec que ara dec haver de marxar avergonyit. Adés anava a fer-ho indignat...

AURORA

Per gelos!... Digui-ho clar... Ha sentit gelos per mi...

ARNAU

Sí... ara no puc amagar-li res.

AURORA (Amb convenciment)

Vostè m'estima, Arnau.

ARNAU

No tinc valor per contestar-li.

AURORA

Tampoc en té per a negar-m'ho.

ARNAU

Vostè, senyoreta Aurora Vilaplana ha jugat amb mi com amb un infant... Un caprici de noia milionària. Ha estat cruel...

AURORA

No Arnau, s'equivoca. He aconseguit el que em proposava. Vostè em va parlar el dia que vaig presentar-me al seu davant d'un encreuament de mirades amb una senyoreta que se'm assemblava...

ARNAU

Sí... era vostè, era vostè!... N'estava segur. El cor m'ho deia.

AURORA

Jo servo d'aquell encreuament de mirades la mateixa calor que vostè. Sóc jo la que dec confessar-me, jo, que he lluitat sense entrebancs i amb avantatge. El matí que el papa va fer-lo Gerent, el vaig tornar a veure a casa i vaig sentir la conversa des d'una cambra immediata al saló. Perdoni'm que no hagi jugat amb les mateixes armes que vostè.

ARNAU

Es increïble... No vulgui trossejar-me més.

AURORA

Si vostè hagués sabut que era la filla del seu principal, no s'hagués fixat en mi...

ARNAU

Es veritat. Hi han distancies infranquejables.

AURORA

Si jo hagués vingut -com vaig venir- com una intrusa i no hagués tingut promès.

ARNAU

Sempre el promès!... sempre el retrat fatídic!...

AURORA

No en parli malament. Acaba de morir, el pobret!.

ARNAU

Era imaginari?

AURORA

Completament. Una senyoreta sense promès no es cotitza. Fins en l'amor hi entra la borsa, Arnau. A més demanda, una noia puja en admiració...

ARNAU

Es meravellós.

AURORA

Un procediment ben senzill. No ha conegut el de la foto? Robert Montgomery, ben baratet. Vaig comprar-lo en un basar de "tot a noranta cinc cèntims" El mateix dia que vostè va recollir-lo d'aquí terra li vaig començar a inspirar interès...

ARNAU

Es extraordinari.

AURORA

Ara que li haig de dir que els homes tenen poca picardia. Quan vegi un retrat que va molt per damunt de les taules desconfií de l'amor de la senyoreta que el manipula el retrat. La dona que estima de debò, el retrat el porta ben amagat per por de que l'home dels seus amors no és constipi...

ARNAU

És una dona superior Aurora, tal com jo l'havia somniada.

AURORA

Així vull que m'anomeni: La seva Aurora. I això, ho he aconseguit, com em proposava, pel meu valer personal. Ara ja sé que no vol a la filla de Don Elies. Claudina Bassols ha aconseguit per mi el que no haurien pogut els milions del papa.

(Don Elies, entra per la porta que dona al jardí)

ELIES

Filla meva, que ja van dues cigarretes.

ARNAU

Don Elies.

AURORA

Vine papa. T'aixeco l'arrest.

ELIES

Arnau, ja li ha passat aquell.... aquella explosió?

ARNAU

Perdoni; sóc un impulsiu, sóc un indigne...

AURORA

No te'l creguis; és tot un home papa.

ELIES

Miri Arnau, en aquest fingiment, en aquesta mascarada capriciosa i grotesca de la meva filla, jo no hi tinc entrada ni sortida, sap?

AURORA

Tu hi entres en aquest moment papa, perquè el fingiment ja s'ha acabat.

ELIES

Ah, vaja! potser sí que ara ets tu la que dimiteixes? Tant de bó que no haguessis començat.

AURORA

Naturalment que dimiteixo. Les auxiliars són per a fer feina. I en aquest precís moment la meva feina ja s'ha acabat.

ELIES

Sí, abans de començar-la.

AURORA

Contesti Arnau.

ARNAU

Don Elies, espero que serà indulgent amb mi.

AURORA

Sí, home sí, que en serà, aboqui... sense por.

ARANAU

Crec un deure haver de dir-li que a traves de Claudina Bassols...

ELIES

No hi tinc res que veure jo amb aquest nom eh?

ARNAU

Sí senyor sí... a traves d'aquest nom... doncs sí... no sé com dir-l'hi... he tingut la gosadia de posar els ulls damunt de la filla de vostè amb pretensions amoroses.

ELIES

Ah, sí? Doncs miri, me'n alegro. Es el pitjor càstig que li en podia pervenir.

ARNAU

Li enutja?

ELIES

I ca home. Vostè continuarà essent el meu Gerent. I com que té excessives aptituds, haurà d'augmentar la feina fent de marit d'aquesta filla esbojarrada.

AURORA

Arnau!

ARNAU

Aurora! (Es donen les dues mans)

(En aquest moment apareix per la porta vidriera el Sr. Gaieta. Com sempre amb aire jovial i de gresca)

GAIETA

Elies, gràcies a Déu que et trobo. Bones tardes a tots.

AURORA

Don Gaieta!

GAIETA

Veig que no esteu en plan de treball; millor. Em vindrà bé per encendre-n'hi una. Arnau, ja prendrà paciència per uns moments.

ELIES

Que me'n he acabat de fumar dues ara mateix, Gaieta!

AURORA

La cigarrera Arnau. Ja sé que fuma egipcis. Jo les serviré i donaré foc. (Arnau li dóna una cigarrera molt elegant i la noia la presenta a son pare, al qual diu amb imperatiu còmic) A tornar a fumar papa!.

ELIES (Prenent-ne una)

Ets la meva feblesa!.

GAIETA

I venint d'aquestes mans podries negar-t'hi? (A Aurora) Bé, i tu que hi fas aquí Aurora. Que has ingressat de meritòria.

AURORA

De meritòria que ha fet molts mèrits. Sí senyor!

ELIES

Gaieta, una gran nova. Agafa't fort a la butaca: a la meva filla, l'acabo de fer Gerent.

GAIETA

Ja. Gerent honoraria, com les coroneles dels Regiments d'opereta, no?

ELIES

Res d’honorària. Efectiva i ben efectiva. Dintre de poc temps, Aurora serà la Gerenta... consort. Tinc l'honor de presentar-te el nuvi. (Senyalant Arnau)

GAIETA

Eh, com? Amigo! A vostè no el puc veure que no sigui per una sorpresa espaterrant. Quan jo ho deia que el món era de vostè. Se'n recorda Arnau.

ARNAU

Ho recordo, encara que llavors, no el comprenia.

GAIETA (Donant-li la ma)

Encaixi, home. El felicito de tot cor.

AURORA

Però, aquesta vegada, Don Gaieta no es tracta d'un nomenament generós de Don Elies Vilaplana. M'ho he ben guanyat a pols: Es l'esforç personal de la mecanògrafa misteriosa!

FI DE LA COMEDIA