Camí enrera - comèdia dramàtica en tres actes - 1.934

CAMI ENRERA

COMÈDIA DRAMÀTICA EN TRES ACTES

OCTUBRE DE 1.934

PERSONATGES

ASSUMPCIÓ

MARGARIDA

MIRACLE

NURI

JAUMET

SENYOR NORBERT

JOAN

NARCÍS

GREGORI

PATROCINI

L'acció, en un poblet de muntanya.

Punts de mira de l'actor,

ACTE PRIMER

Planta baixa d'una casa de pagès de muntanya. Al fons porta que dóna al carrer a traves de la qual es veurà les cases de davant . A l'esquerra del fons una reixa. A l'esquerra primer terme altra porta que mena a la cuina. A la dreta alta porta, amb esglaons.

ESCENA PRIMERA

ASSUMPCIO I JAUME

(Al aixecar-se el teló vénen per la porta del carrer els dos nois contents i enjogassats. Assumpció porta una cistella amb diferents hortalisses)

JAUMET

Mira que n'ets de tossuda!... I per què no has volgut que te'l portés el cistell?

ASSUMPCIÓ

Si no pesa res. Sembla que porti un coixinet de llana.

JAUMET

Tu la qüestió sempre dur-me la contrària. Ves que haurà pensat la gent! Jo al teu costat com un estaquirot i tu carregada com un camàlic...

ASSUMPCIÓ

Fugiu que no m'hagi esllomat!...

JAUMET

Ja ho ets ja de feinejadora, i de bona...

ASSUMPCIÓ

Gràcies, home.

JAUMET

... i de maca...

ASSUMPCIÓ

Jaumet, Jaumet!... que anem de cara a la nit!...

JAUMET

La veritat es diu encara que es vagi de cara al "lucero del alba", veies...

ASSUMPCIÓ

Noi, quines unes en tens!... És molt retombant tot això de l'alba i del "lucero"...

JAUMET

Què et creus que no en tinc un bon repertori d'expressions boniques?

ASSUMPCIÓ

I això que tot just has entrar en quinta!... Ara figura't si ja haguessis tornat del servei de per allà a les Castelles...

JAUMET

Ca barret!... No penso pas anar-hi gaire lluny a fer de caloio. Perquè tal com em veus, has de saber i entendre que jo a menjar ranxo... no n'hi ha de fets!... El pare diu que em vol fer de quota i... cap a Girona manquen soldats... Ja ho saps ara.

ASSUMPCIÓ (Burleta)

Faràs molta tropa Jaumet!

JAUMET

Ja veuràs quin tipus més marcial. Ni en Chevalier fent "El teniente seductor" estarà més elegant del que estaré jo quan vagi vestit de caqui...

ASSUMPCIÓ

Alça, alça, com t'alabes... No necessites àvia, noi!

JAUMET

L'àvia no, però una mena de mossa com tu que em faci empipar des de que em llevi fins que m'adormi al anar-me'n al llit, potser sí.

ASSUMPCIÓ

Qui sap si en trobaràs alguna quan vagis a fer de quinto per allà a Girona...

JAUMET

No; no n'hi conec cap allí... La vull ben coneguda jo!...Que de menuts, ja m'hagi fet pam-i-pipa i m'hagi fet fer molts tips de córrer per atrapar-la i clavar-li una sumanta...

ASSUMPCIÓ

I que per ella t'haguessis barallat amb els altres xicots quan els movia raons...

JAUMET

Això, això...

ASSUMPCIÓ

Ja t'entenc ja, em sembla!.

JAUMET

M'has entès sempre. I jo també a tu. Quan has obert la boca que la tens petitona com un ocellet quan m'has mirat amb aquests ullets que són més brillants que l'estel bover i més alegres que una cobla de Nadal...

ASSUMPCIÓ

Ja, ja, ja!.....

JAUMET

... abans de dir ni una paraula, ja sabia el què volies dir-me.

ASSUMPCIÓ

És clar. Com que tota la vida que som veïns...

JAUMET

Més que veïns i més que de família i tot! Una mena de família de... com t'ho diré jo? de la mateixa família això mateix. Com una germana que no són germans de sang però...

ASSUMPCIÓ

Si perquè tots es barallen els germans. I nosaltres...

JAUMET

Renyíem a cada hora. I quan tornàvem a fer les paus -que no trigàvem gaire- era per a ésser més amics que abans.

ASSUMPCIÓ

I els dies han anat passant i hem anat creixent, Jaumet. Avui ja no ho som de menuts com llavors...

JAUMET

No vatuanell! ja estem ben espigats. Que no t'agrada que siguem grans?

ASSUMPCIÓ

Hi han moments que mes m'estimaria no haver sortit de la infantesa.

JAUMET (Escarnint-la)

Mireu amb quin to que ho diu. Com si estiguessis molt malament en aquest món! Què hi tens a dir contra la vida?...

ASSUMPCIÓ

No res, Jaumet. Ja ho veig que no tinc motius de queixa, que tens raó...

JAUMET

Perquè els teus pares es varen morir quan només tenies tres anys?

ASSUMPCIÓ (Amb fermesa)

No me'n han mancat de pares, perquè tant la tia Margarida com l'oncle Joan han fet tots els sacrificis per a pujar-me. I m'estimen. Molt que m'estimen!

JAUMET

I nosaltres que no t'estimem? Que no sóc més que un germà jo per a tu? Jo t'he fet enfadar sempre, això, sí, però per tu m'hagués tirat a la riera avall encara que se m'hagués engolit la corrent...

ASSUMPCIÓ

Ja ho sé. I la Nuri i la Miracle per mi són com germanes.

JAUMET

I tots t'estimem sinó que tu, sempre has tingut cabòries vet aquí... Ja veuràs deixa que jo torni de la "mili" que ja ho acabaré tot això ja, vatualisto!

ASSUMPCIÓ

Que faràs Jaumet?

JAUMET

Busca-ho!

ASSUMPCIÓ (Mimosa)

No m'ho vols dir?

JAUMET

Que tornarem a jugar a pares i fills, saps? com quan érem xicarrics que tu feies de mare, i jo de pare i la Nuri de padrina i la Miracle de llevadora.

ASSUMPCIÓ (Rient)

Que ets tabalot!...

JAUMET

Així m'agrada. Ara, ara! Així vull que em tractis; digue’m carcamal, gamarús esbojarrat...

ASSUMPCIÓ (Seria i amb convicció)

Ja no ho ets, ara.

JAUMET

Per a tu, vull ésser-ho sempre.

ASSUMPCIÓ

Avui per avui, ja ets un fadrí de coneixement.

JAUMET

I tu una mossa que com més va més seriosa et tornes. Jo que sempre et voldria veure amb la rialla a flor de llavis i dient-me'n quatre de fresques...

ASSUMPCIÓ

La tia em diu que ja sóc una dona...

JAUMET

Deixa-la a la tia i; no te l'escoltis que no hi entén res. Bé et vagarà prou de fer de dona de seny. Això deixa-ho per a mi quan torni de Girona.

ASSUMPCIÓ

Si ja ho sé que vols que tornem a jugar a pares i mares...

JAUMET

Però llavors, de rector no en farà el Quirze de la Manuela sinó Mossèn Anton en persona...

ASSUMPCIÓ (Rient de gust)

Ja... ja...ja...!

JAUMET

Ara, ara t'he fet arrencar la rialla! Beneit sigui mossèn Antón que t'ha fet riure i beneïda sigui la seva majordoma...

ESCENA II

Els mateixos i MARGARIDA que baixa per les escales.

MARGARIDA

Hola, nois!

ASSUMPCIÓ

Tia ja estic aquí.

JAUMET

Ja som aquí, Margarida!

MARGARIDA

Si com si no hi fossis sempre, tu per aquí a casa!

JAUMET

I si m'empipeu massa, qualsevol dia m'hi enduré el plat i em faré un lloc a la pallissa.

MARGARIDA

Ja et daria ton pare!...

JAUMET

El pare rai!... El vostre home que potser em clavaria un cop d'estaca...

MARGARIDA

Pobre Joan!... Ell sí que...

ASSUMPCIO (Ensenyant-li el cistell que havia deixat a un racó)

Mireu tia. He portat de tot el que hi havia a l'hort.

MARGARIDA

Bona minyona.

JAUMET

I jo l'he ajudada a collir-ho que llavors ja tornava de la Plana...

MARGARIDA

Déu t'ho pagui Jaumet!.

JAUMET

Amb què? Amb diners o amb fato?

MARGARIDA

Donant-te una bona noia per muller el dia que vagis a emmaridar-te...

JAUMET

Això quan tornaré de Girona, Margarida... N'hi ha per temps encara...

MARGARIDA (No entenent-ho)

De Girona?

(Assumpció riu fort)

JAUMET

No es pot dir oi, Assumpció? és un secret!

MARGARIDA

Quin parell n'hi ha de vosaltres dos!... Sembleu dos bessons.

JAUMET

No ens haveu dit ara mateix, que érem tan bona mainada?

MARGARIDA

Això, prou.

JAUMET

Doncs la resta ja ho sabreu. No vulgueu encaparrar-vos-hi...

MARGARIDA

Bé, bé, doncs; no vull ésser tafanera. Ja sé que tractant-se dels dos, no pot ésser res de mal aquest secret.

JAUMET

Així m'agrada vàtua el món! que tot ho tireu a la bona banda.

MARGARIDA

Com no he de tirar-l'hi si sé que ni l'un ni l'altre sou capaços de donar-nos un disgust i de fer res que no sigui de dret a llei?

JAUMET

O, ja ho podeu tornar a dir ja! Perquè jo a vós, no us he fet enfadar mai... Ja veieu si hi volto per aquesta casa...

ASSUMPCIÓ

Ja em fas enfadar a mi per a tots!...

JAUMET

Aquest és el tracte... Tu has d'ésser el sacs dels cops, filleta!

MARGARIDA

Ja m'agraden, ja m'agraden, les renyines que teniu...

JAUMET

Ja vindrà dia que no ens barallarem més per això...

ASSUMPCIÓ

Vaja Jaumet, calla d'una vegada que tota la tarda que no fas més que tirar indirectes.

MARGARIDA (A Jaumet)

I de bo, de bo, ja havies plegat, noi?

JAUMET

I es clar dona, que havia acabat la jornada. Haveu de comptar que a punta de dia, ja he sortit amb el carro a portar el gra a Hostalric. I que les he fet trotar a les mules!... A les baixades ni hi posava la màquina tampoc!... Les bèsties han fet un pinso. En acabar la feina jo m'he entaulat a l'hostal i desprès... cap a la dèria!... A la tornada el carro brunzia com un mal esperit. Es clar, com que anàvem de buit i el bestiar coneixia que se'n tornava de dret a la quadra, compteu si s'hi feia el bo!... I jo vinga cantar!... Com que de la son en faig el que vull, enlloc de dormir m'ha agafat la cantadora, que semblava que jo sol fes totes les atraccions de l'envelat...

MARGARIDA

Ara que en Jaumet parla de l'envelat, et vull ensenyar una sorpresa Assumpció...

ASSUMPCIÓ

Vejam, vejam...

JAUMET

També la vull veure jo!...

MARGARIDA (Tot anant a la primera esquerra)

Ja em diràs si he tingut gust... La tinc aquí baix mateix.

JAUMET

Que deu ésser tu?

ASSUMPCIÓ

No ho se però m'ho penso.

JAUMET

A veure amb quina sortirà.

ASSUMPCIÓ

Mira't, aquí ho tenim.

MARGARIDA (Amb un paquet de roba tot desplegant-la)

Que me'n dius?

JAUMET

Maria de Déu, que virolat!

ASSUMPCIÓ (Contenta)

Es bonic. Heu tingut gust tia.

MARGARIDA (A Jaumet)

Es un vestit per Sant Miquel.

JAUMET

Quina festa major faràs Assumpció! Em sembla que per a ballar amb tu, hauré de dir als de casa que em facin fer un vestit d'aquells que tenen mig cinturó darrera de l'americana...

ESCENA III

Els mateixos i MIRACLE i NURI, vénen del carrer.

MIRACLE

Assumpció!

NURI

Bones tardes.

ASSUMPCIÓ

Veniu, veniu.

MARGARIDA

Hola, noies!

JAUMET

Arribeu a punt. Guaiteu, guaiteu, la Margarida, quina compra que ha fet...

NURI

O, es preciós!

MIRACLE

Què maco!

NURI

On l'haveu comprat?

MARGARIDA

A Santa Coloma.

ASSUMPCIÓ

Té més gust la tia que jo. Estic segura de que si me l'hagués triat jo, m'hauria decantat per una fatxarrada.

MIRACLE

Jo ja fa tres dies que el tinc: ja l'heu vist.

NURI

Jo abans de comprar la roba, ja m'he fet prendre la mida per la "Consuelo".

ASSUMPCIÓ

Es molt bona modista la "Consuelo".

NURI

Té unes mans de plata.

MIRACLE

Prou es coneix que n'ha après a Barcelona!

JAUMET

Redena, quina festa major que farem mosses!

NURI

No res no fareu.

MIRACLE

Calla, que sou una colla d'ensopits...!

JAUMET

Ensopits? ja t'ho diran de misses!... Ja ho veureu. Aquesta nit ens reunirem a la Societat i ja tenim gorja avall de fer venir una cobla de primera. I el Quic del cafè de baix, farà venir tres "duetos". Un home i dues dones. Una que balla i l'altra que canta. Ell, com que d'home va sol, cantarà i ballarà tot d'un plegat!

MIRACLE

Nosaltres tindrem tres hostes.

NURI

El pare diu que potser vindran els cosins de Blanes.

MIRACLE

I vosaltres Assumpció?

ASSUMPCIÓ

Nosaltres tindrem l'oncle Norbert. Això comptant que no marxi abans encara. Oi tia?

MARGUERIDA

Vaja!

NURI

També han sortit a caçar avui?

MIRACLE

I és clar que hi són. El Gregori ja va venir a dir-me ahir vespre que no ens veuríem fins al foscant.

JAUMET (A Miracle)

Que triga a fer-se de nit quan s'espera al xicot, no tu?...

MIRACLE

I a tu que no et triguen a passar les hores quan no ets al costat de l'Assumpció?

ASSUMPCIÓ

Ep, tu, que nosaltres no som promesos, eh Jaumet?

JAUMET

Es clar que no ho som... encara. Allò que es diu d'emparaulament, no som res, però d'esma?... es a dir d'esma, de voluntat... i de festejar, sense adonar-nos de que festejàvem, demana!... Ja fa prop de quinze anys que ens fem l'amor, sense saber el que fèiem, ni saber el que era amor.

MIRACLE

A mi me les pintareu. Be balleu prou cada diumenge... (Assumpció riu)

NURI

I vens a passeig al seu costat cap al camí del seca i ens convides a totes tres a menjar cacaus.

JAUMET

Alto! Sou vosaltres les que veniu amb mi i el Gregori. I us deixem venir al nostre costat perquè sembleu les tres magdalenes desconsolades.

ESCENA IV

Els mateixos i JOAN. (A les darreres paraules de Jaumet ja se sent a Joan atiant les mules des del carrer)

JOAN (De dins)

O... la... o!...

ASSUMPCIÓ

L’oncle, l'oncle ja es aquí.

MARGARIDA

Ara entra els animals a l'estable.

NURI

Que és tard. La mare no m’escridassarà poc ni gaire quan torni a casa.

JAUMET (Que ha anat fins a la porta)

Que us convé un cop de ma Joan?

JOAN (De fora)

Hola que ets tu, ...mosso d'esquadra!

JAUMET(Igual)

No s'hi val a venir a l'hora de les palpentes.

JOAN

Ja vinc, ja vinc.

JAUMET

Deveu haver trobat alguna currutaca per allà baix a les feixes.

MARGARIDA (Amb reny)

Tu... això ni en broma.

JOAN

Mare de Déu quanta de gent!... Que feu una reunió clandestina?

ASSUMPCIÓ

Bona nit, oncle.

MIRACLE

Déu vos guardi Joan.

JOAN

Que encara no són aquí els caçadors?

JAUMET

Que no veieu que la Miracle busca el rastre del Gregori?

JOAN

Quina dèria!

ASSUMPCIÓ

Es que la coma de les Futxines és molt lluny.

JAUMET

Ca! Això es que no poden traginar la caça que han abatut. Us voleu jugar que han deixat el terme sense perdius i guatlles?

MIRACLE

Han sortit tres.

JOAN

Qui era l'altre?

MIRACLE

El Patrocini.

ASSUMPCIÓ

Que esteu cansat oncle?

JOAN

Gens Assumpció. Cada dia em torno més jove... I això que m'he llaurat tot el bancal de dalt de Comatorta.

JAUMET

Demés, home, el poder menjar perdiu a tot pasto... Com que n'aneu tan regalats...

NURI

Prou podràs, Miracle que el Gregori és tan bon caçador...

ASSUMPCIÓ

No us caldrà patir mai per la minestra.

MIRACLE

No necessitarem rebost, gràcies a Déu. Que em dona per menjar conill?... Au Gregori, cap a les patateres de l'hostalet... que vull menjar guatlla?...

NURI

Au Gregori, cap als alfalsos de en Ruscalleda...

JAUMET

I si no en troba, que en compri al recader de les Gruixalles, que sempre baixa...

MIRACLE

Ei! que això no fa caçador!

JAUMET

Però, n'hi han que es diuen caçadors i ho fan, dona.

JOAN

A veure si els haurà passat alguna cosa tan tard!

JAUMET

Potser si que els ha sortit la guineu i els haurà fet córrer.

NURI

M'han dit que no ho digués!

MIRACLE

La guineu? El Gregori aquest any n'ha mort dues de guineus!

JAUMET

Anem, dona... Devien ésser cadelles.

ESCENA V

Els mateixos i SENYOR NORBERT, PATROCINI I GREGORI, van acompanyats de molts xicots, que mouen la gran gatzara.

GREGORI (Des del carrer)

Tu mala pècora. Veies que no et caiguin.

MIRACLE

Calleu, que ja sento al Gregori.

NORBERT (També de fóra)

Ja podeu fer una crida minyons. En havent sopat, que vingui tot el poble que farem exposició de la caça i el repartiment del boti.

GREGORI

Que les entrem?

NORBERT (Ja des de dins)

No, no, que s'ho enduguin tot a can Patrocini. Després anirem a fer la repartidora de tot l'aviram.

PATROCINI (Dirigint-se als del carrer)

Doncs apa, Quim, cap a casa i que no te'n caigui ni una.

MIRACLE (A Gregori)

Tu, que no hi ha ningú per aquí?

GREGORI

Hola, farnaqueta meva!

JOAN (A Norbert)

Que tal la cacera?

NORBERT

De primera, Joan.

ASSUMPCIÓ

Han gaudit força?

NORBERT

Que si hem gaudit menuda? No ho vulguis saber! Al mig del bosc, amb les delicioses provisions de boca que vares preparar-nos ahir vespre, hem fet un gran festí i després.. horroritzeu-vos! No podíem donar l'abast! Semblava una plaga com la llagosta. Tothom diria que aquells animalons havien perdut l'esma i anaven contentes al suïcidi... Quin extermini!

JOAN

Devíeu espantar a tot el terme!

PATROCINI

Jo sol, he disparat cinquanta cartutxos!

NORBERT

Ja ho pots tornar a dir! Quin tiroteig! Semblava una vaga general revolucionària... Compteu: trenta-cinc guatlles, quinze perdius i quatre conills. Encara se'ns ha escapat la llebre, que prou que l'hem estovada!

NURI

No són poc tunes, no, les llebres!

MARGARIDA

Doncs mira Norbert, ja començàvem a estar amb angúnia.

JOAN

Ens pensàvem que no us hagués passat algun contratemps.

JAUMET

Jo em creia que no gosaven a tornar perquè havien fet pota.

MIRACLE (Amb energia)

El Gregori quan surt no en fa mai de pota. Ah!

PATROCINI

Mira-te-la, mira, com el defensa.

GREGORI

No... pot anar desacreditant-me si coneixes. D’aquí a tres mesos, ja ha de venir a plegar olives amb la colla de casa.

NORBERT

Ja haureu fet a tots?

GREGORI

La guitza a molta gent haurem feta. Que s'hauran d'espinyar d'enveja quan veuran que tornem "mano-mano" de fer la passejada de nuvis. (Senyalant a Miracle)

NORBERT

Gregori, fas molt bé de dir-ho, perquè et vull fer un present que et faci tombar d'esquena.

GREGORI

Doncs no s'entretingui perquè duem molta pressa nosaltres, veritat "bolitxo"? (Això darrer a Miracle)

NORBERT

Tan prompte com arribi a Barcelona et compraré l'objecte de més impressió que trobi.

PATROCINI

I demà que farem senyor Norbert, què hi havem de tornar?

NORBERT

Mentre farem el repartiment a casa teva, us vull exposar una sorpresa.

JOAN

Deixeu-les reposar un dia pobres bestioles. Això es assetjar-les per són!

NORBERT

Demà us convido a tot el jovent a una dinada a la Font de l'Aleix. Ens menjarem tota la caça d'avui i el demés extraordinari. Jo m'encarrego de pagar tot el gasto que es faci.

JAUMET

La Nuri farà l’arròs.

MIRACLE

Jo també el vull fer!

GREGORI

I l’Assumpció.

JOAN

No el saben fer a defora. Aquestes xicotes si les treuen dels fogons de casa, ja han perdut "l'oremus".

NORBERT

El deixarem fer al Patrocini que és el millor cuiner del poble. Ja veureu quin cassó!

PATROCINI

Prou que us en llepareu els dits.

MARGARIDA

I que no hem de sopar avui? Noies, que a casa vostra us escridassaran!

NURI

O, aquesta Miracle que no diu res.

MIRACLE (Que tota l'escena haurà format grup a part amb Gregori)

I tu?... No em carreguis els neulers a mi sola ara!

NORBERT

Au, au. Tothom a casa seva i en havent sopat, feu cap tots a can Patrocini.

JOAN

Si us voleu quedar?

JAUMET

A veure com mengeu? No ens manquen estimulants gràcies a Deu.

GREGORI

Vaja salut.

PATROCINI

Que sopeu de gust.

NURI

Fins a després.

JAUMET

Que vindràs Assumpció?

ASSUMPCIÓ

I doncs!

NORBERT (Acompanyant-los fins al carrer)

Que no hi manqui ningú eh? que passaré llista.

(Tots son fora)

ESCENA DARRERA

ASSUMPCIÓ, MARGARIDA, NORBERT i JOAN (Tots estan alegres, Norbert contempla des del llindar com van desapareixent i diu encara mirant a fora)

NORBERT

Que contents que se'n van!

JOAN

I tu, que content et quedes!

NORBERT

Molt. Ja era hora de que trobés un xic d'alegria. I aquí entre vosaltres i la gent senzilla del poble he trobat el millor sedant per a la meva dolor.

ASSUMPCIÓ

No sembla el mateix de quan va pujar, veritat tia?

MARGARIDA

Quina diferència dels altres anys!

NORBERT

Tan ostensible és el canvi? Ho comprenc. Ara la meva vida és plena de gaudis i de despreocupació.

ASSUMPCIÓ

Caldria ésser orb per a no adonar-se'n.

NORBERT

Sols em reca una cosa. La meva marxa que es va apropant inexorable amb un espantós interrogant.

JOAN

Doncs queda't, home. A casa no ve d'un.

NORBERT

No és una solució, Joan. La nostàlgia es presentaria quan arribessin els freds i aquests prats i la vall es cobrissin amb el mantell inaccessible de les neus. Ara tot és vida al camp i l'hivern és signe de mort... La grisor de les boires, les pluges contínues, i la natura despullada de fullatge i vegetació, em consumiria prop del foc de la llar. Em semblaria un exili forçós la meva estada aquí, desprès de l'estiu.

MARGARIDA

De trist, ja ho és ja, de viure al poble, en ple hivern.

JOAN

Tot és qüestió d'acostumar-s'hi.

ASSUMPCIÓ

Totes les estacions tenen els seus encisos oncle Norbert. Les vetllades d'hivern llargues i fredes al defora, devenent curtes i confortables al caliu de la família. A les tasques casolanes que a l'hivern són múltiples i variades, no hi manquen les seves distraccions.

NORBERT

Amb quina dolcesa en parles d'aquesta vida sense complicacions. I tu t'hi trobes bé aquí dintre?

ASSUMPCIÓ (Riallera)

Sempre me n'hi he trobat.

NORBERT

I no desitjaries una altra vida per la teva joventut?

ASSUMPCIÓ

No conec l'ambició. He sortit tan poc de casa i del poble...

NORBERT

Ets un ocell domèstic que no té força a les ales... No has vist encara un espai immens que et convidi a volar-hi i veure als teus peus tants i tants pobles sotmesos a la nyonya.

JOAN

No ha tingut mai pardalets al cap la noia.

MARGARIDA

Sempre ha viscut cosida a les meves faldilles.

NORBERT

Es una llàstima la vida que espera a Assumpció. I no vull referir-me, al dir-vos això, a que li manqui cap atenció al costat vostre. Com puc referir-m'hi si conec de sobres la sèrie de sacrifis i privacions que us haveu imposat per a ella?

ASSUMPCIÓ

Mai no podré pagar-ho. Els meus pobres pares em varen deixar sola al món quan encara no tenia tres anys! Sinó hagués estat el bon cor dels oncles que m'esperava? La borderia! la casa de ningú, la casa freda que aixopluga als que venen a la vida com fruit de pecat o com fruit de misèria material que és la misèria que se sent mes endintre i amb més tristesa...

NORBERT

Parles amb molta serenor criatura. No saps el goig que em dóna de sentir-te. Aquests sentiments descobreixen el teu bon cor. Fins avui, res no havia pogut fer per a tu... Et sabia feliç i sense manca del més necessari. Avui les coses han canviat. Escolta'm, Joan i tu també, Margarida. La meva mare va morir aquesta primavera passada. Ella -que amb la seva finor senyorívola i amb la bondat extraordinària dels seus nobles instints, emplenava tota la casa-, abassegava la meva existència i mai no m'havia preocupat de res més que de veure-la contenta. La seva mort m'ha deixat desolat, atuït... Jo, allí dintre del nostre casal de ciutat, m'hi migro i m'hi vaig fonent lentament.

ASSUMPCIÓ

Sí que és trista la seva situació...

NORBERT

Cal viure-la com jo, en silenci. Per la meva mare vaig deixar el millor de la meva joventut. Per por de no trobar aquella filla, tota sol· licitud, i tendresa, pròdiga en atencions, que no li deixes veure la part d'amor que pogués robar-li, no vaig intentar de casar-me... El meu sacrifici avui no m'ofereix altra perspectiva que la solitud que ja pateixo i la vellesa que avança paorosa. Fora una insensatesa en aquestes circumstancies pensar en refer la meva vida amb un matrimoni. No podria oferir ni amor ni joventut i menys encara, i això és el més trist, poder ésser l'emparament dels fills que encara pogués tenir...

JOAN

Ui, noi, quins miraments!

MARGARIDA

El Blasi de la Batista l'any passat es va casar que ja tenia seixanta anys. I fadrí, encara.

NORBERT

Tot depèn del concepte que cadascú té d'aquest important aspecte de la vida. Jo m'he fet el ferm propòsit de no arriscar-me a aital provatura.

ASSUMPCIÓ

I ningú hi pot tenir res que dir. No necessita consell d'els demés oncle Norbert. Vostè sap millor que tothom els motius que té per a pensar d'aquesta guisa.

NORBERT

Perdoneu-me que hagi portat la conversa fins a aquest aspecte íntim. Sembla impropi de l'ambient d'alegria que respiràvem adés. Fa dies que tenia la intenció de parlar-vos-en i sense preparatius ens hem trobat per aquests viaranys sense donar-me'n compte. Jo voldria fer per a Assumpció, el que no havia pogut fer fins ara. Tan parents hi sou vosaltres com jo. La seva mare era cosina d'en Joan i meva. Vosaltres heu fet els començaments de la seva elevació moral. A mi em pertoca acabar aquesta obra paternal, plena de filantropia. No em guia cap egoisme. Dic mal: me'n guia un sol. L'egoisme de que a casa, una mansió tenebrosa i muda, hi resplendeixi el sol i l'alegria que em portaria l'Assumpció. Deixeu-me ésser un pare més per a ella.

JOAN

Vols dir endur-te-la a Barcelona?

NORBERT

Es clar!

MARGARIDA (Alarmada)

Ens hauria de deixar? Ja no es recordarà més de nosaltres.

ASSUMPCIÓ

Això, mai, tia!

NORBERT

Margarida: no judiquis tan malament la noia. L'Assumpció i jo vindrem cada estiu aquí. El lligam que hi ha entre vosaltres perdurarà a través del temps. Com més gran sigui el seu benestar, més es recordarà del seu origen.

MARGARIDA

I com ho faríem sense ella?

JOAN

Ens faria molt cop, Norbert!

MARGARIDA

Això fóra la mort per nosaltres!

NORBERT

Si la veureu de la mateixa manera. Si casa meva -que serà seva- la tindreu oberta a tothora...

(Pausa angoixosa. Assumpció immòbil mira a terra. Margarida i Joan es miren interrogatius. Norbert mira als tres alternativament)

JOAN

Què hi dius tu Assumpció?

ASSUMPCIÓ

Jo què voleu que digui pobra de mi? Faré el que em manareu vosaltres.

NORBERT

Penseu que som a temps de fer de l'Assumpció una noia educada i de profit; de preparar-li una posició; de donar-li un lloc dintre de la societat, de remuntar-la a una esfera privilegiada, en un mot, d'obrir-li un camí sense espines i sots. Despullem-nos d'egoismes i penseu que per la seva felicitat, us cal aquest darrer sacrifici. No ho faríeu tot, per veure-la feliç?

MARGARIDA

N'hem fet tants de sacrifis!

JOAN

Ens has sobtat, Norbert. Altrament, jo no tinc esma per a dir-te que no.

NORBERT

I tu Margarida?

MARGARIDA (Plorant)

La perdrem. El cor em diu que la perdrem.

ASSUMPCIÓ

Tia! Mare! que no n'he conegut d'altra. Sigui quina sigui la meva sort o desventura no podré oblidar-vos mai. Us estimaré sempre. Sempre. Què? em teniu per desagraïda? (L'acarona i l'abraça)

MARGARIDA

Assumpció!... què ets bona minyona!...

NORBERT

Es generosa i viu esperançada. Jo em cuidaré de fer-la més bona si hi cap, i més contenta de viure. Tot ho faré pel seu bé i perquè servi major gratitud de la vostra conducta. Ara, a treballar tots per a ella.

TELÓ

ACTE SEGON

La mateixa decoració

ESCENA PRIMERA

MARGARIDA i JOAN

JOAN

Em sembla que ho hauríem de fer saber a tothom Margarida.

MARGARIDA

No t'hi amoïnis que sabent-ho en Jaumet, correrà com un regueró de pólvora.

JOAN

Es que al Gregori i a la Miracle els ho hauríem de dir nosaltres expressament.

MARGARIDA

No siguis tan primmirat Joan. El qui es vulgui donar per assabentat, no li cal cap més ambaixada.

JOAN

Jo ho faig per quedar bé, saps?

MARGARIDA

No tinguis por que ningú pugui criticar-nos.

JOAN (Canviant de conversa)

I no et fa emoció de pensar que dintre de poc tornaràs a veure a l'Assumpció?

MARGARIDA

Molta que me'n fa. Massa!... Qui sap amb quins aires vindrà!...

JOAN

I amb quins aires vols que vingui la criatura?... Contenta com unes Pasqües de poder tornar a la casa dels oncles.

MARGARIDA (Desconfiada)

Déu t'escolti.

JOAN

I no m'ha d'escoltar!... El què hi ha, que les dones sempre sou més geloses que els homes...

MARGARIDA

Els meus fonaments em fan parlar amb aquests recels. Al principi, ja ho veies: tot era escriure cada setmana, amb unes cartes que no s'acabaven mai... Després ja no ho feia més que cada quinze dies i les cartes cada vegada eren més curtes... I darrerament... fins un mes i mig ha deixat passar. I amb quatre mots ens despatxava. Igual que una recepta de metge, per a fer-nos contents.

JOAN

I si no li passa res de nou, què volies que et contés la criatura?

MARGARIDA

Calla, home! que sabent tant de lletra com diuen que ha après amb el temps que és a Barcelona, mai no li hagués mancat motius per a escriure'ns.

JOAN

Potser ho deixa per a quan vingui. Hi han coses que agrada més poder-les comunicar quan s’està davant per davant de les persones.

MARGARIDA

Jo no et vull contradir, Joan. El que sí em fa por que l'Assumpció a l’arna-se’n, mai més no tornarà a ésser per a nosaltres el què havia estat aquí a casa. Recorda't d'allò que diuen que l'absència és la mare de l'oblit.

JOAN

També em recordo d'aquella altra dita que diu que lluny dels ulls a prop del cor. Ja veuràs que contenta tornarà entre aquestes quatre parets. La enyorança que deu haver patit, pobra filla.

MARGARIDA

No me'n refio ni poc ni molt. A les seves cartes no hi traspuava l'enyorança, més aviat s'hi veia alegria del canvi de manera de viure.

JOAN

Es que en mig de tot, per a ella això ha estat més gros que treure la rifa. Jo no et diré que l'Assumpció de moment, no estigui enlluernada; de cop i volta a una noia de pagès la converteixes en una senyoreta i per força la de trasbalsar. Quan s'assereni i es vagi fent a passar-se sense nosaltres, llavors serà quan es doni compte del que havem estat per a ella.

MARGARIDA

No cal que vulguem enquimerar-nos. Tens raó. No trigarà molt a arribar. Temps ens lleurà per a poder-ho saber amb certesa.

JOAN

Així, dona. Front ben tibat i deixa'ls venir. Rebem-los amb bona cara i que vegin que els esperem de gust.

ESCENA II

Els mateixos i JAUMET (Ve quasi esbufegant per la porta del carrer)

JAUMET

Ja ho sap tothom Joan! He corregut d'extrem a extrem del poble...

JOAN

Prou que se't coneix!

JAUMET

Ja ho teniu tot a punt Margarida?

MARGARIDA

Estàs molt content Jaumet.

JAUMET

I vós, què no n'esteu?

MARGARIDA

I és clar home!

JOAN

Tu veiessis els preparatius que ha fet la meva dona. Tot el dia que tresca.

JAUMET

I jo? Des de que m'ho heu dit aquest matí que no assossego... Quin desfici!

JOAN

Ja et podries vestir de soldat per a rebre'ls.

MARGARIDA

T’està molt bé. La única cosa que et desparença és aquella gorra que no té visera...

JAUMET

Si em veiéssiu de primera "puesta"!... Semblo un capità general.

JOAN

Au, que ja se t'acaba.

JAUMET

Aviat, aviat.

JOAN

I te l'has passat bé?

JAUMET

Com a casa. Val a dir que hi havem trobat molt bon personal. Ni un arrest ni una carada, ja ho veieu.

JOAN

I de més a més t'han donat permís perquè poguessis ajudar als teus durant la sega...

JAUMET

Si tot em surt cor que vols boca que desitges... Estic content, Joan, molt content!

JOAN

I quan has de marxar?

JAUMET

Encara en tinc per un mes. Ara gaudiré, ara. Venint el senyor Norbert i... l'Assumpció...!

JOAN

No hi ha com ésser jove per a tenir humor.

JAUMET

Només em fa por una cosa. Que l'Assumpció allà baix a Barcelona s'hagi tornat un mico filós... Deixeu-vos d'anar a raure en una casa tan rica...

MARGARIDA

Vols dir?... No home. Es una xicota molt senzilla...

JAUMET

Quines ganes que tinc de veure-la. Ja farà un any aviat que és fora.

JOAN

O sí. Com passen els dies.

JAUMET

Com deu estar? S'haurà engreixat? Estarà més prima? és més seria o esbojarrada o rampelluda? ja!... ja!... ja!... Tot el dia em faig uns pensaments!... Que en sóc no, de beneit?

JOAN

Encara ens faràs riure. (Rient)

MARGARIDA (Fent esforços per a celebrar les expansions del noi)

Que és de la broma en Jaumet!

JAUMET

I ella per allà baix deu pensar: Com el trobaré aquell bordegàs que em feia enfadar tant! Que en deu estar de murri sense veure'm... (Canviant de to) I no s'equivoca, no; no us cregueu!...

MARGARIDA

Seu, seu, Jaumet.

JAUMET

No, que me'n vull anar, de seguida. (Tornant a la seva taleia) Jo em pensaria que des de que és a Barcelona no ha ballat més. Tant que en sabia de ballar!

MARGARIDA

Allí no hi va al ball, home.

JAUMET

Bé m'ho penso prou que es deu avorrir com una pantigana per aquella casassa tan gran. No sé que se li va passar pel magí al senyor Norbert de voler-se-la endur... Igual que vosaltres de consentir-ho!

JOAN

Nosaltres tot el que sigui per bé de l'Assumpció...

MARGARIDA

No comprens que allí es farà una noia ben ensenyada?

JOAN

I que a ben segur la dotarà quan es casi?..

JAUMET

Si m'hagués de creure a mi, no hi tornaria. Que n'ha de fer de la lletra? El mateix del que li pugui deixar!... Pobrets i alegrets!... Qui li empata la basa aquí al poble?

MARGARIDA

No podem dir res nosaltres...

JOAN

Semblaria que ens queixem per a explotar-la.

MARGARIDA

Si ens hi haguéssim posat forts, avui per demà ens n'hauria pogut fer retret...

JOAN

No, no; no volem càrrecs de consciència.

JAUMET

Bé, bé; aquest any, passi com a prova. Ja veureu com ella mateixa, quan vegi tot això, no voldrà tornar-se'n... El què m’estranya que al cap d'un mes no s'hagués escapat!...

MARGARIDA

I ara!... És molt obedient l'Assumpció.

JAUMET

Prou, que n'és.

JOAN

Això hauria estat un desengany molt gros per a en Norbert.

MARGARIDA

Tothom l'hi hagués recriminat.

JAUMET

Doncs jo no que no l'hi hagués recriminat!... i vosaltres tampoc que tots dos sols feu unes cares com de dijous sant.

JOAN (Abatut)

Ens hem de sacrificar per ella.

MARGARIDA

No ens en parlis Jaumet, que ja hem patit prou.

ESCENA III

Els mateixos i en GREGORI, ve del fons.

GREGORI

Que encara no són aquí?

JAUMET

Hola, Gregori!

JOAN

Entra, entra.

MARGARIDA

Ja has plegat?

GREGORI

Tothom deixa la feina, a mida que s'apropa l'hora d'arribada.

MARGARIDA

I la Miracle?

GREGORI

Ara s'empolaina. També hi vol ésser. No veieu que eren tan amigues ella i l'Assumpció? La Nuri ha passat a cercar-la i l'ajuda.

MARGARIDA

Quin enrenou!

JOAN

O sí!

GREGORI

El Patrocini volia que els rebéssim amb música.

JAUMET

Sí... i amb Corporació.

GREGORI

L'Alcalde prou que vindrà a saludar-lo minyó; i a donar-li les gràcies. Com que va regalar el terreny a l'Ajuntament per a fer-hi les Escoles del poble...

MARGARIDA

Prou, prou. No és poc bogal en Norbert.

JOAN

No té res seu.

GREGORI

Li estan fent una estampa molt maca que voldrà dir que és fill del poble encara que hagi nascut a Barcelona.

JAUMET (Amb despit mal dissimulat)

Deu ésser la torna d'haver adoptat l'Assumpció.

GREGORI

Quines ganes tenia de que pugés!

JOAN

Ja tens l'escopeta a punt?

GREGORI

I les municions i tot.

JOAN

Que voleu fer si encara es veda?

GREGORI

Al primer d'agost, escopetada ve i escopetada va!... I segons com ens sembli, ens arriscarem abans del temps. Aquí rai! que no hi han civils!...

MARGARIDA

En Norbert no voldrà pas sortir d'amagat.

GREGORI

Que hem de fer cap mal a ningú? La caça és de tothom.

JAUMET (Que s'ha mirat el rellotge)

Són prop de les quatre. Jo m'arribo fins a casa.

MARGARIDA

Mira que no poden trigar.

JAUMET (Somrient)

Vaig a canviar-me un xic, dona.

GREGORI

Sí noi, sí... Sinó l'Assumpció, t'avorriria.

JAUMET

Al meu pamet no li calen gaires guarniments.

GREGORI (Bromejant)

És clar: els bons mossos com tu, amb la cara ja paguen.

JOAN

Si en sortiu tan barat, ja podeu fer deutes.

JAUMET

No puc esmerçar saliva endebades perquè és tard, sinó... ja et contestaria.

GREGORI

Què vols que vingui a fer-te la clenxa?

JAUMET

Encara no he arribat a poder tenir assistent. Ara que si vols venir, tornarem amb la comitiva. Anem, que em faràs d'ajuda de cambra. Apa tornem de seguida.

GREGORI

Us el portaré com si sortís de la capsa. (Marxen els dos pel fons)

ESCENA IV

MARGARIDA i JOAN

MARGARIDA (Veient-los marxar)

Que se l'estima aquest noi.

JOAN

I l'Assumpció també se l'estima força.

MARGARIDA

Al principi, en parlava més a les cartes.

JOAN

Jo em pensava que per en Jaumet sol, no hauria volgut anar a Barcelona.

MARGARIDA (Brandant el cap)

Ara, amb prou feines si li envia expressions.

JOAN

Bé prou que en te cura ell de donar-li senyals de vida, quan és aquí al poble... Sempre que li hem de contestar, m'hi fa posar una cosa o altra.

MARGARIDA (Pensarosa)

Pobre Jaumet!

JOAN
Per què?

MARGARIDA

Res... res.. Cabòries!

ESCENA V

Els mateixos i MIRACLE i NURI (Venen per la porta del carrer)

MIRACLE

Margarida.

NURI

Bones tardes, Joan.

MARGARIDA

Hola, noies!

MIRACLE

Ai que sols us trobem!

NURI

Nosaltres que ja ens figuràvem que hi trobaríem empentes...

JOAN

Fins ara hi havia en Jaumet i en Gregori.

MIRACLE

I on són?

NURI

Que potser han anat a rebre'ls a la giradeta?

JOAN

En Jaumet que ha volgut mudar-se una mica... Ha sortit de tronc amb el teu home.

NURI

Jo diria... No està poc content en Jaumet!

MIRACLE

Ara si que s'eixorovirà al costat de l'Assumpció,

NURI

N'està molt d'ella aquest noi.

MIRACLE

Ja es deuen haver enyorat tan temps sense veures.

MARGARIDA

I comptar que abans no passaven mai tres hores que no els veiéssiu plegats.

NURI

Ara, se'n faran la pau.

JOAN

És allò que es diu: roda el món i torna el born.

NURI

Ja es ben cert això, Joan.

MIRACLE

I voleu dir, Margarida, que la coneixerem a l'Assumpció...?

MARGARIDA

Tan aviat vols perdre les fesomies?

MIRACLE

Sí, sí, que us feu compte que vindrà amb un vestidet com aquells que ens ensenyàveu la tarda que vàreu fer el determini de deixar-la anar a Barcelona?

NURI

No en deu anar poc de mudada!

MIRACLE

Deixa't d'entrar en una casa de tanta moneda.

NURI

Es molt ric el senyor Norbert.

MIRACLE

El Gregori sempre diu que ni ell sap el que té.

NURI

I l'ha presa amb molt bon ull a l'Assumpció...

JOAN

Si és una noia tan faenta qui no l'hi en prendria?

MIRACLE

Ja veieu quina sort!

NURI

Jo ja me la veig. Es farà un tip de plorar així que ens vegi!...

JOAN

Es necessita no tenir sang a l'ull per a no entendrir-se.

MIRACLE

Com us deveu haver avorrit vosaltres sense ella.

MARGARIDA

Compteu!

JOAN

Si era l'alegria de casa.

MARGARIDA (Amb molta emoció i mig sospirant)

I ens estimava tant.

JOAN

Tan bona.

NURI

I simpàtica! (Margarida plora)

MIRACLE (Adonant-se'n)

Que ploreu Margarida?

MARGARIDA (Dissimulant)

No...

NURI

Com no, si us cauen les llàgrimes?

MARGARIDA

És... de l'alegria de tornar-la a veure.

NURI

Ah, doncs no fem bromes... Heu de fer el cort fort. Si ploreu vós quan ella arribi, això semblarà uns funerals.

ESCENA V

El mateixos i JAUMET i GREGORI

JAUMET (Entrant pel fons)

Ja vénen, ja vénen.

MIRACLE

Que els haveu vist?

JAUMET

El Patrocini, des de dalt del solar ha conegut el cotxe que puja per la carretera.

GREGORI

Burrango!.. Tothom surt de casa per veure'ls passar.

NURI

Que contents estem tots. Sembla que fem la festa de la República!

JAUMET (A Gregori)

Sortim a rebre'ls al Raval?

JOAN

Per que els voleu fer caminar? Val més que parin aquí davant mateix.

MIRACLE

Ben net que sí. Que us creieu que no cansa d'anar pel món encaixonat en un auto?

GREGORI

I que ha fet un sol avui...!

NURI

Jo tot el dia que suo la gota "gorda".

JAUMET

Sou molt delicades vosaltres. M'hi jugaria qualsevulla cosa que l'Assumpció arriba d'allò més fresqueta.

MIRACLE

Déu vulgui que no baixi ben marejada.

GREGORI

Per això té raó la Miracle. Hi ha cada recolzada... I sempre costa amunt!.

(Se sent una botzina d'auto)

MARGARIDA

Calleu, que se sent l'auto!

JAUMET (Que ha anat a la porta)

Ja són al carrer de baix.

GREGORI (Igual)

Ja tomba, tu.

JAUMET

Ara entre.

NURI (Anant-hi)

A veure, a veure.

JOAN

Passa!

NURI

Quin trip-trap em fa el cor!

ESCENA VI

Els mateixos i ASSUMPCIÓ, SR. NORBERT i PATROCINI

(Al carrer se sent una gran cridòria)

PATROCINI (Des del carrer)

Fugiu de damunt del cotxe, canalla.

JOAN

Entra el cotxe al cobert.

DIFERENTES VEUS

L'Assumpció!... l'Assumpció!!...

ASSUMPCIÓ (Des de dins)

Mare de Déu quina rebuda més apoteòsica!... (Ara entra) Només hi manquen fotògrafs i periodistes!

JOAN

Entra, entra.

MARGARIDA (Que esperava a la llinda de la porta)

Noia!

ASSUMPCIÓ

La tia. (S'abracen i es besen)

MARGARIDA

Sí que la sóc filla. (Contemplant-la) Que bona estàs!... i què maca!... deixa que et miri!... (Li espurnegen els ulls)

JOAN

Apa, vine; no siguis llagrimosa, Margarida.

ASSUMPCIÓ

L'oncle!... (Tirant-se-li als braços) Es el mateix. No ha canviat gens.

JOAN

Tu sí, que has canviat.

MIRACLE

Assumpció, que no ens coneixes?

ASSUMPCIÓ

I tal!... La Miracle! (Besant l'una desprès de l'altra) I la Nuri!...

NURI

Ja fa més d'una hora que t'esperem.

ASSUMPCIÓ

Tu ets la mateixa Nuri. La Miracle és una mica... diferent.

GREGORI

Calla dona que des de que vàrem tornar de la passejada, que no fa res de bo...

ASSUMPCIÓ

Ah, el Gregori!... Què tal Gregori (Allargant-li la mà)

GREGORI

A punt de tirar a les guatlles jo; com sempre!

JAUMET

(Que estava allunyat dels altres mirant solament a Assumpció. Ara s'hi apropa i diu amb timidesa)

I... i... jo?

ASSUMPCIÓ

O... el Jaumet!... Té raó que em varen dir que tenies llicència... (Allargant-li la mà de pressa) Et prova el soldat?

JAUMET

S... síí... (Li apreta força la ma)

ASSUMPCIÓ

Ai, noi!... apretes molt!... ja... ja... ja!... gairebé em fas mal!

JAUMET

Si tens aquestes manetes tan menudes!... Jo compto que te les han ribotat per allà a Barcelona. No te la trobava dintre de la meva.

NURI

Si fas aquesta grapa tan grossa!

JAUMET

Els de casa tots estan bé saps?

ASSUMPCIÓ

Ah, si?

ESCENA VII

Ara entren SR. NORBERT i PATROCINI

NORBERT

Bé gent ja som aquí. Veig que tots esteu bonets. (Donant la ma als que va nomenant) Molt bé Margarida!... Tu Joan, plantant fort... Mira el grandíssim Gregori!... (A en Jaumet) Hola noi.

JAUMET

Déu el guardi! (Encaixant)

NORBERT

I les noies. La Nuri tan bona mosseta com abans... (A Miracle) I tu.... Gregòria?

MIRACLE

Com ha provat el viatge?

NORBERT

Perfectament. Hem sortit de Barcelona a les dues en punt. (Mirant el rellotge) Ara, són les quatre. Ho hem portat al segon.

JOAN

Que no teniu set?

MARGARIDA

Voleu prendre alguna cosa?

NORBERT

Jo em veuré un got d'aigua de la cisterna.

MARGARIDA

I tu Assumpció?

ASSUMPCIÓ

No, no, el que faré d'aquí a un estona, anar-me'n a rentar un xic.

MARGARIDA

Vols que et prepari berenar?

ASSUMPCIÓ

No, més tard. Ara no em ve de gust.

JOAN

Sí Assumpció, has de fer per la vida que heu fet molt camí.

NURI

Voleu que vagi a omplir el got, Margarida?

MARGARIDA

Sí ves-hi Nuri.

PATROCINI (Entrant pel fons amb dues maletes)

Que les deixo aquí aquestes maletes?

MARGARIDA

Sí Patrocini, després en Joan les pujarà a dalt.

NORBERT

No les hi pugeu encara que n'he de treure alguns objectes. (Patrocini les deixa arrambades a un racó)

MARGARIDA

I tu Norbert que no et voldràs raspallar?

NORBERT

Fuig dona. Ara, ja som a fora.

MIRACLE (A Gregori)

Que se'n va de depressa al món, no? Té, fa cosa de dues hores que eren a Barcelona i ja els tenim aquí.

GREGORI

Tan lluny!... Sembla mentida!...

NURI

(Presentant a Norbert un got d'aigua damunt d'un plat)

El got, si es servit senyor Norbert.

NORBERT (Bevent paladejant-la)

Gràcies noia.

MARGARIDA

Hi vols un tros de xocolata?

NORBERT

Sola, sola que desembossa millor... què fresca!

GREGORI

Més ho és la de la font de les Argelagues.

NORBERT

Ja hi tornarem. A la primera cacera que sortim hi farem una fontada.

PATROCINI

Hem d'anar al senglar aquesta vegada, senyor Norbert.

NORBERT

Descuida Patrocini, que ja ho tinc en programa. (Nuri va a desar el got que li ha tornat en Norbert) Ja havem vist les escoles tot passant, oi Assumpció?

ASSUMPCIÓ

Són molt boniques!

PATROCINI

Aquesta nit senyor Norbert li faran una serenata i vindrà l'Ajuntament que m'ho ha dit l'Agutzil.

NORBERT

No està mal. Tindré el gust de rebre'ls. Què, estan contents?

MIRACLE

Tot el poble n'està.

GREGORI

No hi ha prou boca per alabar-lo.

NORBERT

Això fa de bon sentir. (Transició. Dirigint-se a Joan i Margarida) I bé què me'n dieu de l'Assumpció?

MIRACLE

Està molt bona.

NURI

Jo me'n dono vergonya d'anar al seu costat. Sembla una senyoreta de cine.

NORBERT

Aquí dalt no hi han senyors ni pagesos. Tots som uns.

NURI

Que bé s'hi deu estar a Barcelona, no Assumpció?

MIRACLE

Prou que se li veu a la cara. (Assumpció somriu)

NORBERT

No és Barcelona sol. Heu de saber que aquesta setmana santa, vàrem anar a Sevilla; i al tornar a València.

NURI

Quina manera de córrer món.

MIRACLE

I ho vares trobar bonic?

ASSUMPCIÓ

Com un conte de fades. Mai en la vida no havia vist tantes flors!

NORBERT

Després vàrem estar una setmana a Niça.

NURI

O!...

MIRACLE

On cau això?

ASSUMPCIÓ

A França.

NURI

Fins a l'estranger i tot!

ASSUMPCIÓ

Es una ciutat deliciosa.

NURI

Ves com hi has d'anar al nostres costat!...

MIRACLE

Les coses que podrà explicar-nos.

NORBERT

Poc n'he fet perquè s'ho mereix. La Direcció del seu Col· legi, no sap com elogiar el seu aprofitament. Quina llàstima que el talent i la predisposició que porta a dintre, restessin aquí arrapats com una herba boscana.

ASSUMPCIÓ

Oncle no s'hi val a fer aquestes lloances desmesurades.

NORBERT

Creieu-me Joan i Margarida que podeu... millor dit que podem estar satisfets... L'Assumpció serà una dona de profit, que honrarà als qui ens havem cuidat de la seva elevació...

MARGARIDA

Nosaltres, Norbert, encara que pobres, no ens podem fer cap retret de la seva criança.

ASSUMPCIÓ

De cap manera tia!

MIRACLE

Prou que ho sabem tot el poble!...

NORBERT

(Somrient i donant-se compte que toquen un tema massa íntim davant d’estranys)

I com que aquests judicis cauen de ple al terreny familiar, permeteu-nos que ens els reservem pels de casa. Ara, nosaltres, hem de parlar de les caceres i de les festes del carrer... I que us sembla si anéssim a donar un tomb per a saludar als amics?...

GREGORI

N'hi han que no gosen a venir.

NORBERT

Doncs ja aniré jo a trobar-los. Començarem pel forner de més amunt... Qui vol formar al seguici?

JOAN

Jo t'acompanyaré Norbert.

NORBERT

I el Gregori.

ASSUMPCIÓ

Esperi oncle que li passaré el raspall. Quanta pols que porta!... Porta el raspall Nuri si et plau. (Nuri va a cercar-lo) I la corbata de qualsevulla manera!... (L'hi arregla)... Així, ara!...

NURI (Tornant amb el raspall)

El raspall, Assumpció.

ASSUMPCIÓ

Ja està. Veu?

NURI

A mi la mare m'escridassarà!

PATROCINI

Noia ta mare sembla que et faci el gasto a crits.

NURI

Com que sempre estic fora de casa!

MIRACLE

Avui ja se'n farà, càrrec.

NORBERT

També hi passarem per casa vostra. Que vols venir Assumpció?

ASSUMPCIÓ

Jo, si m'ho permet, oncle, em quedaré a reposar un xic i a canviar-me de roba.

NORBERT

Ah, fes, fes!...

MIRACLE

Ja tornarem després.

NORBERT (A Jaumet)

I tu, noi?

JAUMET

No, senyor Norbert. M'esperen a casa de seguida.

NORBERT

Doncs apa, tots de marxa.

(Marxen tots pel fons menys el personatges que s'indiquen):

ESCENA VIII

ASSUMPCIÓ, MARGARIDA i JAUMET

MARGARIDA

Jo entretant, me n'aniré a comprar alguna bagatel· la per sopar.

ASSUMPCIÓ

Aneu, tia. En Jaumet veig que esta disposat a fer-me companyia...

JAUMET (Maquinalment)

Sí...

MARGARIDA

Tot seguit torno. Sols arribar-me a la tenda de la plaça... Calla, que prendré la senalla. Ja la tinc. (La despenja d'un clau de la paret)

ASSUMPCIÓ

No us doneu neguit que acostumem a sopar tard.

MARGARIDA (Mirant-se als dos alternativament i amb bonhomia)

Que en deveu tenir de coses per a contar-vos eh?

ASSUMPCIÓ

Després d'onze mesos... no és estrany!

JAUMET

Es clar!

MARGARIDA

Vaja... a veure si us baralleu com abans. (Se'n va pel fons)

ESCENA IX

ASSUMPCIÓ i JAUMET

(Pausa llarga durant la qual Jaumet mira a Assumpció, amb molta curiositat. Ella somriu; ell està molt serio)

ASSUMPCIÓ

Què, mires?

JAUMET

Saps Assumpció, que aquesta roba que portes em fa pena?

(Ens havíem descuidat de dir que efectivament la vestimenta de la noia és altament extremat. Vesteix amb una elegància acabada, d'acord amb la moda última d'estiu)

ASSUMPCIÓ

Que vols dir?

JAUMET

No ho sé... vull dir que em sembla que t'han canviat.

ASSUMPCIÓ

Es clar que he canviat... Les circumstancies s'ho han dut així... (Pausa)

JAUMET

I penses tornar-te'n a Barcelona?

ASSUMPCIÓ

Naturalment.

JAUMET

Això vol dir que no ens enyores, que no trobes a mancar el d'aquí dalt, tot això que per tu era tan estimat per la seva senzillesa...

ASSUMPCIÓ

Be de tot el d'aquí que ja pertany al passat, en servo un record que cada dia es va esfumant més. Les persones són filles del moviment que ens du pel món d'una banda a l'altra.

JAUMET

I no et diuen res el setze anys que has viscut entre nosaltres?

ASSUMPCIÓ

Que han de dir-me...? No et posis sentimental Jaumet. Tu ets un xicot alegre que m'has ensenyat a riure... Doncs riem els dies que estiguem plegats.

JAUMET

I després... la separació altra vegada?

ASSUMPCIÓ

Quin remei ens queda!

JAUMET

I aquells plans de que quan jo acabés el soldat, quan tornés de Girona, s'ajuntarien les nostres vides per anar pel mateix camí, eren castells a l'aire? Que no te'n recordes que t'ho escoltaves amb els ulls brillants de satisfacció i tendresa?

ASSUMPCIÓ

Em parles d'una cosa llunyana...

JAUMET

Però jo no hi estic de lluny. I sóc jo qui parlo. (S'hi apropa) Estem frec a frec... Hi hem estat quan encara no tenia ús de raó. Llavors que tu no sabies el que era portar vestits de seda ni sentir-te posseïda de l'ambició d'enfilar-te. Jo n'estic sedent d'aquella promesa...

ASSUMPCIÓ

No t'ho prenguis així, home. Jo realment t'he distingit sempre i continuo tenint per tu una viva simpatia... Un any enrera, aquest projecte de que em parles, era per a mi una solució... Avui la meva solució no es el casament...

JAUMET

Així que t'he vist baixar del cotxe et creia freturosa de ganes de llençar-te als meus braços. Al moment que m'allargaves la ma, tota glaçada que jo estrenyia entre la meva amb tot el delit de tantes il· lusions i promeses, he descobert tots els teus sentiments.

ASSUMPCIÓ

No t'ho prenguis com una ofensa o com uns menyspreu.

JAUMET

Jo per a tu en aquest món ja no sóc res... Sóc una nosa, sóc una brossa al mig del teu camí de roses... Luxes, vanitats i ambicions s'han ficat al lloc de l'humilitat, de la modèstia, de la conformació resignada dintre aquest niu de la vida d'abans. Avui, Barcelona se t'ofereix riallera i temptadora. Jo que sóc? aquell vailet que era el teu juguet i el teu puntal de la infantesa. Avui sóc un ser menyspreable... Tinc tuf de terrós, de suor de treball, d’insignificança moral, de camins solitaris i tristos...

ASSUMPCIÓ

No és això, Jaumet... Jo em recordo sempre dels temps que m'has evocat. Hi han tants records!... Estàs tan lligat al meus primers anys, als primers passos que he donat per la vida!... No recordo cap lloc del poble que no hi siguis tu amb un sospir o una rialla... L’església, la caseta, la sala del ball, els camps, la riera, l'ermita, el tossal... tot em parla de tu... A vegades sento com si l'ànima em fugís i vingués camps a través cap al poble i ve cap a tu... I jo voldria trencar amb aquest estat de coses d'ara i no puc; o esborrar el pensament com aquell que esborra la ombra d'un dibuix damunt del paper... No coneixes el nus que he de desfer, que lliga l'ahir i el avui. Es un suplici!...

JAUMET

Et comprenc: Vols i dols. Et torbes en un furient aiguabarreig i no saps trobar la corrent que has de seguir per a sortir a la ribera...

ASSUMPCIÓ

Jo no puc abandonar l'oncle Norbert. M'ha cobert d'atencions, de delicadeses, de paternal sol· licitud. La meva presencia a casa seva, li ha tornat l'alegria i les ganes de viure. Es una alenada de joventut. Treballa amb delit. M'instrueix, m'educa, m'ensenya a discernir la utilitat que té dintre la vida la bondat de cor, quan es fa valer per bé del proïsme... Ajudar als necessitats, il· luminar als inconscients, aixecar als que cauen per defecció i flaquesa d'esperit... Avui, si em quedés aquí, em moriria.

JAUMET

Tu estimes a ton oncle!

ASSUMPCIÓ

Com si fos la seva filla veritable.

JAUMET

Acabaràs per estimar-lo.

ASSUMPCIÓ

I per donar per ell la sang de les meves venes. Però, no com vols dir tu... Es un amor que no pots comprendre, desinteressat, reflexiu, seré i espiritual... Un any de viure a ciutat ha fet el que no sospitava: O fer-me pujar a les bromes i somniar o fer baixar al poble i a tu i a tots plegats, a una fondària que m'ofega i esborrona, al contemplar-vos.

JAUMET

M'has desfet el camí que havia seguit amb tant d’entusiasme. Quan arribo al cap d'amunt d'una pujada que em creia que m'havia de donar un paradís, m’hi trobo un camp pedregós i erm, sense fulles i flors. Tu has anat a Barcelona. Doncs bé, jo quan acabi amb el deure del que en diuen Pàtria, quan abandoni aquella munió de joves que tots somnien amors i ventura i reben el nou dia amb càntics i rialles, emprendre la ruta del desconegut...

ASSUMPCIÓ (Alarmada)

Vols abandonar els de casa teva?

JAUMET

Lluny, ben lluny! Més enllà de les mars...

ASSUMPCIÓ

I gosaràs a marxar?

JAUMET

No has gosat tu? No m'has malmès les esperances? No m'has trossejat el cor en mil bocins?

ASSUMPCIÓ (Suplicant)

No ho facis. Tu aquí hi ets feliç; hi podràs ésser feliç. Jo t'ajudaré en el que pugui...

JAUMET

Una protecció, una ajuda material, no és això? Em sobren forces i joventut. Et creus ésser generosa amb la teva ofrena i no fas més que amagar darrera d'ella l'orgull i l'egoisme... Pots pidolar una ajuda econòmica i no pots demanar un consentiment del que havia estat la més pura de les nostres aspiracions. Ni una esperança!

ASSUMPCIÓ

No puc donar-te-la. Per més que lluiti amb mi mateixa, per més que voldria ésser l'Assumpció d'abans... és impossible.

JAUMET

No m'ho vols dir per bé que jo ho endevino. A l'ombra d'aquesta lluita que sostens, hi ha un home...

ASSUMPCIÓ

No n'hi ha cap!... Et dic que no n'hi ha cap... per ara.

JAUMET

Per ara!... Tu ho acabes de dir. No ha pres forma, és una cosa incerta i sense color, però existeix. Esta bé.

ASSUMPCIÓ

Vindràs com has vingut sempre?

JAUMET

Per mi ningú no sospitarà res. El Joan i la Margarida, els teus didos, si que no són res més que uns didos, pel desviament que t'ha dut la teva estrella afortunada no mereixen perdre la meva estimació... El vailet és un home. Aquell Jaumet abrivat, juganer i xisclaire, encara que se senti mal ferit, farà front a totes les desventures. Al teu costat, riurà davant de tot el poble encara que sagni per dintre.

(En Jaumet s’adona que per la porta del carrer apareix Margarida i cuita a canviar de conversa dissimulant)

ESCENA DARRERA

Els mateixos i MARGARIDA

JAUMET

Ja... ja... ja...! Que m'hagués fet riure si m'hi hagués trobat!...

ASSUMPCIÓ

(Adonant-se també de sa tia al veure el noi amb aquell canvi)

Va ésser una cosa molt divertida.

MARGARIDA

Apa Assumpció, que has d'arreglar-te per berenar.

ASSUMPCIÓ

Sí, ara.

MARGARIDA (Bondadosa)

Que tal, ja us haveu explicat forces coses?

JAUMET (Amb ironia trista)

Calleu, dona, que hem rigut més!...

ASSUMPCIÓ

O sí. El Jaumet és tan simpàtic i de la broma com sempre.

MARGARIDA (Amb intenció)

I no t'ha fet enfadar gens?

ASSUMPCIÓ

I ara; al contrari!

MARGARIDA

Es la primera vegada que estant sols no t'ha fet enfadar. No sé que me'n pensi!

ASSUMPCIÓ

Ves, amb que surt la tia!

JAUMET (Amb somriure amarg)

Mentre ens vegeu plegats pel poble, ja no ens veureu renyir mai més. He posat molt coneixement, oi Assumpció?. (Amb molta intenció, mirant la noia) Ja no sóc el Jaumet d'abans; des d'avui, Margarida, sóc tot un home.

FI DEL SEGON ACTE

ACTE TERCER

La mateixa decoració dels dos actes anteriors. Mati alegre, amb força llum de sol.

ESCENA PRIMERA

JAUMET i JOAN

(El primer dret davant del segon, que està assegut)

JOAN

De manera Jaumet, que ja vas arreglant el farcell?

JAUMET

Demà al matí ja devem presentar-nos a la companyia.

JOAN

Ara, enllestireu de pressa.

JAUMET

Em penso que en un parell de mesos ja ens donaran les dimissòries.

JOAN

I cap a casa, eh? no hi ha res com el estar a casa, noi.

JAUMET

I sinó que ho digui l'Assumpció, veritat Joan?

JOAN

Què vols dir?

JAUMET

Que si trobava tan bé entre vosaltres, que per això no se'n voldria moure més d'aquí dalt.

JOAN

És l’inconvenient de tenir-ne massa. Veus? quan la pobreta es va quedar sola al món, es pot dir que es va veure al ras, al mig del carrer, sense aixopluc. I ara...

JAUMET

Sí, ara té casa d'esbarjo a l'estiu i un palau confortable a l'hivern. Això es nàixer amb estrella, Joan!

JOAN (Innocentment)

Ella, prou. I nosaltres quan serem vells, què?...

JAUMET

Ja teniu casa home. Aquestes quatre parets plenes de caliu... Encara voleu més que l'Assumpció estarà ben col· locada, se'n recordarà sempre de que us la vàreu afillar...?

JOAN

Què en traurem de que se'n recordi i fins de què vulgui passar-nos alguna cosa... Això comptant de que ho faci que no n'havem parlat mai...

JAUMET

I si volgués endur-vos-en a casa seva...?

JOAN

De vells no en vol ningú. I menys encara quan s'és ric. Que hi faríem nosaltres entre aquell ambient de senyors? Semblaríem que ens han recollit per caritat com a la casa de misericòrdia. Déu vulgui que no envellim Jaumet, que ens doni temps de valer-nos de nosaltres mateixos.

JAUMET

I on és ara, l'Assumpció?

JOAN

Que ho sé jo!... Ha sortit amb un llibre sota el braç. Primer se'n ha anat a missa i després d'esmorzar com tots el dies se'n va sota d'un arbre i allí llegeix o fa coses de ganxet o de mitja que no hi entenc...

JAUMET

Així no ajuda a la Margarida?

JOAN

No ho vol la meva dona. Ella prou se li va oferir tan bon punt va arribar.

JAUMET

S'hi avorreix aquí l'Assumpció...

JOAN

S'hi frisa. Ara mateix fa tres dies que no sap res d'en Norbert i sembla una rata emmetzinada. Ella es pensa que pujarà d'un dia a l'altre a cercar-la per marxar d'una vegada...

JAUMET

És clar. Hi ha passat més de quatre setmanes.

JOAN

Si només hagués depès d'ella, em penso que ja faria més de quinze dies que fóra a Barcelona...

JAUMET

I doncs?

JOAN

Es que en Norbert s'ha embrancat en no sé quin negoci i no pot deixar massa abandonada la casa d’allà baix. Va i torna que prou que ho has vist.

ESCENA II

Els mateixos i MARGARIDA, ve de la cambra de dalt.

MARGARIDA

Jaumet... Tu per aquí?

JAUMET

Mireu, Margarida.

MARGARIDA

Ets tan car de veure... No vens pas a acomiadar-te ja?

JAUMET

Cap al tard vindré.

JOAN

Demà ens deixa.

MARGARIDA

Ja ho sap l'Assumpció?

JAUMET

Tant se li en dóna de mi...

MARGARIDA

Quina pena em fa tot això...

JAUMET

No us en doni per mi. Jo rai! La qüestió que es porti bé per vosaltres.

MARGARIDA

Jo que ja et considerava com un fill meu...

JAUMET

I podeu considerar-m'hi igual, Margarida. Jo sóc mig de casa nostra i mig d'aquí.

MARGARIDA

No és tot ú. Jo et volia nostre d'una altra manera...

JOAN

Tant com el teníem gorja avall aquest casament!

JAUMET

Que hi farem Joan... Déu no ho ha volgut així...

JOAN

Bona part de culpa en tenim nosaltres.

JAUMET

Això no ho pensaré mai. I si alguna vegada, quan vaig arribar de Girona, us n'havia tirat alguna indirecta, m'ho feia per la gelosia... Ara ja hi veig clar... Les primeres víctimes del desamor de l'Assumpció, fatalment en sereu vosaltres...

MARGARIDA

Tantes llàgrimes, tants sacrifis esmerçats, i avui, sols, com el primer dia de casar-nos...

JOAN

Sols i amb vint-i-cinc anys més al damunt.

MARGARIDA

Quina vida més trista se'ns espera.

JOAN

Al principi de casar-nos, passats uns anys sense que vinguessin els fills que esperàvem, ja ens n’havíem fet el conhort de viure com dos plantes bordes.

MARGARIDA

L'Assumpció no és morta i per nosaltres és igual que si l’haguéssim perduda.

JAUMET

Però que no se'n adona el senyor Norbert de la vostra situació?,

MARGARIDA

Ell encara es deu creure que ens ha tret una càrrega de sobre. I nosaltres ens anem consumint. Que és trista aquesta casa...

JOAN

Mai més no tindrem l’alegria de llavors...

MARGARIDA

Tan feliços, tan units, que mai no hi havia cap diferencia de pensar... Érem tres cossos i una anima... Nosaltres veiem la vida a través dels ulls de l'Assumpció. Tota la nostra ambició era veure a ella contenta...

JOAN

Per qui treballem ara?

MARGARIDA

Aquelles carícies tan manyagues ja s'han acabat per a sempre.

JAUMET

Els diners ho embruixen tot... Tenen tot el poder, fins el de matar l'amor en les arrels més fondes.

JOAN

Nosaltres ens en tenim la culpa, nosaltres!

MARGARIDA

Si haguéssim estat egoistes, la noia no s'hagués mogut de casa.

JAUMET

Ja està fet; no hi ha remei.

MARGARIDA

Fins volent fer bé, es capgira en mal, la vida de les famílies...

JAUMET

No us doneu més pena.

JOAN

Ara sols mancarà que te'n vagis tu...

MARGARIDA

Que deserta i que freda aquesta casa.

JAUMET

Au, au, distraieu-vos i animo. Al món no ens havem de desesperar mai.

MARGARIDA

Que ets bo, Jaumet!.

JOAN

I valent. No sé pas com has pogut resistir-ho!

MARGARIDA

Tu ets jove i sinó és ella serà una altra noia la teva esposa... mentre que de fills nosaltres no en trobarem cap.

JAUMET

No en parlem. La vida és lluita i no podem acovardir-nos. Hem d'ésser forts que per això no pot res en nosaltres ni el sol ni l'aire ni la pluja ni les neus ni res... Al cap d'avall, l'Assumpció de dolenta no n'és... Dia vindrà en què per força la consciència li ha de fer veure l’agraïment que us deu...

MARGARIDA

Necessites el consol més que nosaltres i encara tens delit d'amagar la teva desventura...

JAUMET

Els homes han de demostrar que ho són quan les coses els venen d'esquena... I per ésser el darrer dia ja em perdonareu que me'n vagi perquè no em convé parlar d'aquestes coses...

MARGARIDA

No vols esperar-la?

JAUMET

Per què? Més dissimular? Davant vostre ja és inútil, car ho sabeu tant com jo. Abans de marxar vindré com si res, i ens donarem la mà l'Assumpció i jo! No la dóna als estranys?... Perquè no ens la podem donar nosaltres?

MARGARIDA

Vindràs, vindràs a la tarda.

JAUMET

I sí que vindré. El quadro vostre és el que més m'ha conformat... Vaja adéu-siau.

MARGARIDA

Adéu, Jaumet.

JOAN

Fins a la tarda, noi.

(Jaumet se'n va pel fons)

ESCENA III

MARGARIDA i JOAN

JOAN

Pobre xicot!

MARGARIDA

Sembla una maledicció, el que ens ha passat!

JOAN

Tan com esperàvem tots la seva tornada.

MARGARIDA

L'any que ve ja li serem tots pitjor que uns estranys.

JOAN

Ah, si fos filla de debò!...

MARGARIDA

Com si ho fos ens l'hem estimada sempre... I no sabíem, desgraciats de nosaltres, que era com un objecte emmatllevat que podia robar-nos-el el qui pogués posar-lo en millor sala!

JOAN

Ni que m'ho haguessin jurat, ho hagués cregut mai.

MARGARIDA

Prou que vaig endevinar-ho, quan ens ho proposava en Norbert que la perdríem... (Veient aparèixer Assumpció) Calla, l'Assumpció!

ESCENA IV

Els mateixos i ASSUMPCIÓ

(Ve per la porta del mig. Vesteix un vestit senzill però elegant. Porta ombrel·la, un llibre i la bossa de la tasca. Té un aire de poc humor)

ASSUMPCIÓ (Displicent)

Bon dia.

MARGARIDA

Bon dia Assumpció.

JOAN

Que tal noia, vens molt aviat; ja t'has cansat de llegir?

ASSUMPCIÓ

Ja m'he acabat el llibre. Ara em posaré a treballar. (S'asseu) M'agrada més de treballar a casa que a defora.

JOAN (Apropant-s'hi i mirant com treballa)

En saps molt de fer coses boniques!

ASSUMPCIÓ

Estic fent un punt que vaig aprendre al Col· legi.

JOAN

I què fas?... què fas?

ASSUMPCIÓ

Un jersei per... l'oncle Norbert...

MARGARIDA

Que voldràs per a dinar Assumpció?

ASSUMPCIÓ

Ah!... el què vulgueu tia; no us hi amoïneu...

MARGARIDA

No dona; vull que sigui del teu gust.

ASSUMPCIÓ

Allò que em posareu a taula em menjaré, ja sabeu que no són complimentosa.

MARGARIDA (Amb pena)

Bé m'ho deies abans quan eres a casa?

ASSUMPCIÓ

Ves... quasi no me'n recordo... Però, és igual. Tot m'agrada. (Transició ràpida) No han portar cap avís de conferencia de telèfons?

MARGARIDA

No.

ASSUMPCIÓ

Ni cap carta o postal?

MARGARIDA

Tampoc.

ASSUMPCIÓ

Que és estrany!... Tres dies sense saber res!... No m'ho explico.

MARGARIDA (Amb amargor)

Tants dies com passàvem nosaltres, sense saber res de tu!...

ASSUMPCIÓ

M’enyoràveu?

MARGARIDA

I tu que no ens enyoraves?

ASSUMPCIÓ

Vés, sí... Al principi més, per això.

MARGARIDA (Espurnejant-li els ulls)

I acabaràs per oblidar-nos del tot.

ASSUMPCIÓ

I ara, tia.

MARGARIDA

Sí Assumpció, sí; a l'últim te'n donaràs vergonya de nosaltres.

ASSUMPCIÓ

Això, mai!

MARGARIDA

El dia que et casis ja no en voldràs saber res.

ASSUMPCIÓ

Sí. D'aquí que em casi!

JOAN

No vas pas pel camí de fer-te monja!.

ASSUMPCIÓ

Qui us ho ha dit?

JOAN

En Norbert ens n'ha contat alguna cosa.

ASSUMPCIÓ

No hi ha res fet, encara.

MARGARIDA

Ja ens el faràs conèixer.

ASSUMPCIÓ

Si s'arriba a realitzar, es clar que el coneixereu.

JOAN

Ja ens va dir en Norbert que també era de la família...

ASSUMPCIÓ

Es un nebot seu. Fill d'un cosí germà de la banda de son pare.

MARGARIDA

I és un bon noi?

ASSUMPCIÓ

I molt instruït. Es metge.

MARGARIDA

Quina diferència d'en Jaumet; no Assumpció?

ASSUMPCIÓ

En Jaumet és un bon noi, també.

MARGARIDA

Però, ell és pobre!

JOAN

I de la pobresa, tothom se'n aparta.

ASSUMPCIÓ

Ja l'he vist com sortia, quan marxa?

JOAN

Demà.

ASSUMPCIÓ

Sí que és a la vora... Be deurà venir a acomiadar-se?

MARGARIDA

Aquesta tarda.

JOAN

Qui l'ha vist i el veu pobre Jaumet!

MARGARIDA

Sí que l'ha tingut fort el desengany. Tants anys que haveu pujat plegats!.

ASSUMPCIÓ

Al món no es pot tornar enrera tia. Hem d'anar endavant, sempre endavant. I del camí que fèiem plegats, entre tots me'n vàreu treure... Pels camins que ara marxem els dos, te difícil que tornéssim a trobar-nos... Jo sola sé el que m'ha costat de poder desviar-me'n.

JOAN

Res. Allò que es diu: s'han de prendre les coses tal com vénen. No s'hi poden tirar els caps per les parets.

ESCENA V

Els mateixos i NURI

NURI (Entrant pel fons)

Bon dia i bon hora. (Es porta tasca de ganxet)

ASSUMPCIÓ

Hola, Nuri.

NURI

No faig pas nosa?

MARGARIDA

I ara. Vine, dona, vine.

NURI (A Assumpció)

Vinc a passar l'estona, saps? I a la tarda voldria que m'ensenyessis aquell punt de ganxet que fas ara.

ASSUMPCIÓ

Prou que te l'ensenyaré.

JOAN

Escolta Nuri, que vols posar botiga de roba feta?

NURI

Ai, ai; per què Joan?

JOAN

Per que des de que ha pujat l'Assumpció et veig fent gipons...

NURI

Ja ho podeu ben dir, Joan. Els crits que hi han per casa. Ja he gastat més de quinze madeixes de cotó de seda... He vestit a la meitat del carrer.

JOAN

Es una mala feina aquesta de fer tanta mitja.

NURI

Que voleu dir?

JOAN

Que si al ball també ho fas així.... Vol dir que no hi ha un pa a la post... que no passa una "alma".

NURI

Calleu, home, que diumenge que ve us donaré una sorpresa.

ASSUMPCIÓ

I això, Nuri?

NURI

Tindrem vistes... Ha de venir un xicot de les Cruixalles.

JOAN

Au, au, a veure si feu alguna cosa.

NURI

Per poc que pugui, creieu-me que m'hi agafaré. M'avorreixo més Assumpció....!

ASSUMPCIÓ

Com, t'avorreixes?

NURI

Si m'heu deixat sola. Tu a Barcelona i la Miracle, com que ja és casada, no la veus mai ni en forat ni en finestra. Ara jo, semblo una totila que no sap on dar-les.

ASSUMPCIÓ

I ja el coneixes aquest minyó?

NURI

No, dona! si ja ens haguéssim vist, llavors no foren vistes. Ai, em fa una mena de salts el cor de pensar que em trobaré davant per davant d'un xicot que pot arribar a ésser el meu home!...

JOAN

I qui te l'acotrassa aquest present de cadena perpètua?

NURI

La senyora Pau, la majordoma de Mossèn Anton, que és molt amiga de sa mare. Diu que és bo i treballador i que l'arreglaran bé a casa seva.

ASSUMPCIÓ

I tu estàs decidida?

NURI

Si ens agradem es clar. Un o altre ha d'ésser. Demés, jo no puc triar com tu... Tu, Assumpció, d'aquí endavant, ja només et podràs fer amb gent dels grossos. Nosaltres aquí dalt, vivim sense pena ni glòria: una mica d'estimar i el demés a la feina... I a viure feliços i en pau de Déu.

ASSUMPCIÓ

Quin món més bonic m'anomenes! Jo ja el tenia mig oblidat i ara sentint-te, me'l fas tornar a veure del mateix color d'altres temps... Jo també estava destinada a tenir una casa meva, a viure una vida quieta, sense grans trastorns, sense desitjar res més que la nostra pobresa...

NURI

A mi me'n sortís un d'oncle ric com a tu.... aviat et canviaria!

JOAN

Te'n aniries dels teus, Nuri?

NURI

Em sembla que no m'ho pensaria gaire.

MARGARIDA

Calla, que no saps el que dius!

ASSUMPCIÓ

Tornaries de seguida.

NURI

Ja em recaria, ja. Però si podés estar una temporada a cada casa com fas tu...

ASSUMPCIÓ

Entre totes dues, no te'n farien una sola.

ESCENA VI

Els mateixos i MIRACLE, per la porta del carrer

MIRACLE

Ja m'ho han dit que era aquí la Nuri. Bon dia.

MARGARIDA

Bon dia.

JOAN

D'on vens Miracle?

MIRACLE

He deixat l'olla al foc i el dinar es va fent sol.

MARGARIDA

Ai, si se t'agafa....!

MIRACLE

El Gregori rai!... mai no es queixa!

JOAN

Així viviu en bona tranquil· litat?

MIRACLE

Com Josep i Maria.

ASSUMPCIÓ

I doncs Miracle?.

MIRACLE

Com que m'han dit que ens deixaves aviat, perquè d'un moment a l'altre ha de pujar el senyor Norbert per a tornar-vos-en cap avall, he pensat: aprofitem-ho el que puguem.

ASSUMPCIÓ

Gràcies, Miracle.

MIRACLE

Tant que m'agrada d'estar per aquí a la teva vora... Ens contes unes coses tan boniques que jo no hi havia somniat mai...

NURI

Jo sempre ho dic. Als pobles, les noies per força hem d'ésser unes ruques.

MIRACLE

Com que només ens envien les mestresses més enzes...

JOAN

Potser voldríeu que us enviessin "catedràtiques"?

MARGARIDA

Per la feina que heu de fer, no us cal gaire sabiduria.

ASSUMPCIÓ

Que ja ho sap la Miracle allò del diumenge Nuri?

MIRACLE

Que diumenge té vistes? Tot el poble en va ple!

JOAN

Una altra víctima a la colla.

MIRACLE

El Gregori ja el coneix al Salvadoret de les Cruixalles.

NURI

I què diu, què diu?

MIRACLE

Que es un pasta d'agnus. Que si vols ficar-te les calces, no t'hi caldrà patir gaire,

que al primer dia ja en sortiràs. Ja li pots donar galibances...

ASSUMPCIÓ

Que et sembla quins antecedents, Nuri?

NURI

Quina vergonya me'n donaré al principi.

MIRACLE

Això de la vergonya es un mal trago. A l'endemà, de casada, et semblarà que no n'has tingut mai...

JOAN

Quin parell de tarambanes n'hi ha de tu i el Gregori... Casa vostra deu semblar un sarau continuo.

MIRACLE

No pas ara. Des que ha marxat el senyor Norbert que sembla que ha perdut la carta de navegar.

NURI

Es clar, com que no hi ha cacera!

MIRACLE

Em fa una pena quan es mira l'escopeta endreçada en un racó... Sembla que es miri un difunt de la família. Jo compto que algun dia esboterarà en plors.

MARGARIDA

I per què no surt, el beneit?

MIRACLE

Se'n dóna vergonya tot sol els dies de feina... Diu que el anar a caçar, fora de les festes, fa senyor.

MARGARIDA

Ai, Déu l'hi torni!

JOAN

Com que quan hi va amb en Norbert li paga el jornal.

MIRACLE

Ja li podeu enviar l'encàrrec de que torni a pujar de pressa que sinó, me li agafarà una malura o un atac de ple a ple.

ESCENA VII

Els mateixos i GREGORI i PATROCINI

GREGORI (A Patrocini)

Mira-te-la com m’espera Patrocini.

JOAN

Hola, Gregori.

PATROCINI

Salut, gent de pau.

GREGORI

I encara no n'hi ha de fets? Quan torna el senyor Norbert.

ASSUMPCIÓ

Aviat, home aviat.

GREGORI

Això és fer-nos una mala partida, veritat Patrocini?

PATROCINI

I tal, home... Si de seguida se'ns rovellarà el "gatillo" amb aquest pas.

GREGORI

I el Nyeco està malaltís... S'enyora també... No hi sap estar en vaga...

ASSUMPCIÓ

Pobre gosset!

NURI

Es molt viu el vostre gos.

MIRACLE

Té més coneixement que son amo.

GREGORI

I amb molta honra...

ASSUMPCIÓ

Es un exemplar molt maco.

GREGORI

Perquè l'he sabut ensinistrar. Que us creieu que un gos ve al món sabent-se tota la ciència de la caça?

MIRACLE

Veies, no t'alabis, Gregori, no t'alabis.

JOAN

Sí; no facis l'article que no te'l comprarem.

GREGORI

No teniu prou diners Joan. Val més el nostre Nyeco que un Potosí...

PATROCINI

O sí!

JOAN

Jo com que no caço més que al plat, fillet, encara que me'l regalessis no te'n donaria les gràcies.

GREGORI

No teniu casa per tan bon moble, mestre.

PATROCINI

I el Jaumet que no és per aquí? que s'amaga?

GREGORI

Ja deu estar a punt d'aixecar el vol...

JOAN

Ja se li apropa.

MIRACLE

I a l'Assumpció també.

NURI

Ja veus Gregori, això aviat tornarà a semblar un cementiri...

GREGORI

Calla bogeta, que ja ho sabem que de seguida empalmaràs amb la glòria del cel...

PATROCINI

Jo ho sabem ja, que et casaràs amb un fadrí de les Cruixalles...

NURI

Que us penseu que m'he de quedar tota la vida per vestir sants?

GREGORI

Ca, dona; si les coses van bé, t’hauràs de dedicar a vestir angelets, com aquesta. Eh, Miracle?

MIRACLE

Ai!... Anem, anem cap a casa... "vestrús"!

GREGORI

Per de pressa que aneu, no ens passareu al davant per això...

MIRACLE

Ai, noi!... si així com veniu de treballar vinguéssiu de caçar, encara acabaríeu cantant i ballant el "sapateado".

GREGORI

Vols dir una cançó contra l'ensopiment? No ens costaria gaire. Eh, Patrocini?

PATROCINI

No ens ho dieu massa per que si prenem l'arrencada...

(Les noies riuen)

MARGARIDA

I ara!

JOAN

Ja sou un bon parell de caps de vent...

GREGORI

Que?... No hi han pas malalts gràcies a Déu...

MIRACLE

Vosaltres n'esteu. I del bòlit que n'esteu!... Apa, passeu a dinar!

GREGORI

Eh, que ho diu amb finura Assumpció?

MARGARIDA

Es que també en feu un gra massa quan us hi poseu.

GREGORI

No hem dit res. Cap a dinar; de frente Patrocini.

PATROCINI

Mar...chen! un dos, un dos... fins a la tarda...

GREGORI

Només ens falta l'escopeta. Rompan filas que ja toquen "faquina"... Passa cantinera que el ranxo ja ens crida... Adéu-siau!...

NURI

Jo també me'n hi vaig que la mare potser m'espera per a rondinar... Fins a la tarda.

ASSUMPCIÓ

Adéu.

JOAN

Jo mentre feu anar el dinar endavant, vaig a veure si trobo dos homes per demà...

MARGARIDA

No cal que t'entretinguis gaire, Joan...

JOAN

Si no els trobo deixaré l’encàrrec al Feló de la taverna... (Se'n va com tots els altres per la porta del fons)

MARGARIDA

Jo també me'n vaig a veure que fa el dinar Assumpció... (Desapareix per l'escala)

ASSUMPCIÓ

Feu, feu, tia.

ESCENA VIII

ASSUMPCIÓ i NARCÍS (Ve del fons)

NARCÍS (Des de la porta)

Em sembla que m'han dit aquí. (Entra mirant arreu)

ASSUMPCIÓ

(Que s'ha adonat de l'entrada del nou vingut, deixa la feina i va cap a ell molt contenta)

Narcís! Tu sol?

NARCÍS

Ja ho veus.

ASSUMPCIÓ

I l'oncle?

NARCÍS

L'oncle... no ha vingut.

ASSUMPCIÓ

On tens el cotxe?

NARCÍS

L'he deixat a l’entra al poble.

ASSUMPCIÓ

T'ha enviat per a recollir-me?

NARCÍS

No.

ASSUMPCIÓ

I doncs!

NARCÍS

No t'impacientis, que tot t'ho diré.

ASSUMPCIÓ

Sí parla, per que es molt misteriosa la teva vinguda.. què diu l'oncle?

NARCÍS

No diu res; no pot dir res...

ASSUMPCIÓ

Noi, no t'entenc. Sembla que vens disposat a fer broma...

NARCÍS

Res de bromes Assumpció... La meva pujada és molt seria.

ASSUMPCIÓ

Doncs fill meu, fins ara no veig la serietat per cap cantó.

NARCÍS

Encara no t'has donat compte de res? (Pausa) No et parla clar la meva presencia inesperada? No t'has fixat en la meva indumentària?

ASSUMPCIÓ (Caient-hi)

Vesteixes de dol!... sí... que és? De qui portes dol? Contesta!... parla!!!..

NARCÍS

Ja pots endevinar-ho.

ASSUMPCIÓ

De... de... l'oncle Norbert? (Signe afirmatiu de Narcís) No és possible. No és cert!... Anem-hi. Jo el vull veure!...

NARCÍS

No pot ésser. Des d'ahir tarda que està enterrat.

ASSUMPCIÓ (Desesperada)

Per que no m'ho dieu abans?

NARCÍS

Era inútil. No hi podies fer res. No ha finat de mort natural.

ASSUMCPIÓ

Una desgràcia?

NARCÍS

Esgarrifosa. Tornava amb el cotxe a tota marxa de S'Agaró, on havia anat a passar el dia amb un amic. En una recolzada va topar amb un camió. A les tres hores d'ingressar en una clínica, havia deixat d'existir. Això és tot.

ASSUMPCIÓ

Vull anar a casa!... vull anar al cementiri!...

NARCÍS

No pots moure't d'aquí; no deus sortit d'aquí. Serenitat, Assumpció! (La noia plora des de fa una estona)

ASSUMPCIÓ

Es més dolorosa la distància que ens separa. Vull anar prop del cadàver.. Porta'm a casa seva.

NARCÍS

La casa esta tancada i segellada. No hi pot entrar ningú més que la Justícia.

ASSUMPCIÓ (Sorpresa)

No puc tornar a casa meva?... Com pot ésser!... Que va dir al morir?

NARCÍS

No pogué pronunciar ni un sol mot. Has estat molt dissortada Assumpció. L'oncle tenia damunt la taula del seu despatx per a estudiar-los els borradors del document en que t'adoptava com a filla i del testament en que t’instituïa hereva universal.

ASSUMPCIÓ

I ha mort sense signar?

NARCÍS

No ha pres cap disposició de darrera voluntat. Així ho acaben de confirmar de Madrid... Els seus prop-parents són els qui hereten...

ASSSUMPCIÓ

El teu pare i el teu oncle Gervasi...

NARCÍS

Certament. Aquest és l'imperi de la llei davant de l'intestat.

ASSUMPCIÓ

M'és igual, per què això no canvia en res els nostres amors, veritat? Em duràs a casa teva fins que ens casem?

NARCÍS

Ja t'he dit que no devies moure't d'aquí.

ASSUMPCIÓ (Estranyada)

No em vols amb tu?

NARCÍS

Jo no sóc l'amo de casa.. Fes-te'n càrrec. Aquesta mort ha canviat moltes coses...

ASSUMPCIÓ

Que ha canviat?... No t'entenc!.

NARCÍS (Costant-li)

Els nostres amors no poden seguir. Els papàs hi fan una forta oposició; i jo no em veig amb forces per a lluitar... Hem de rompre el nostre prometatge.

ASSUMPCIÓ

Em repudien!... es clar!... Ara ja no em necessiten. Mentre hi havia la perspectiva de veure'm hereva de l'oncle Norbert, tot eren afalacs i promeses. Avui, els seus bens ja els van a les mans sense que jo hagi d'ésser la intermediària... I tu passes per això?... Tu ets un home?

NARCÍS

Quin remei em queda!...

ASSUMPCIÓ

I tu em parlaves d'amor?

NARCÍS

Jo t'estimava, Assumpció...

ASSUMPCIÓ

M'estimaves quan jo tenia un valor positiu o que us creieu que el tenia. Avui que no valc res més que el que em faci valer la dignitat, aquest valor a casa vostra no el cotitzeu...

NARCÍS

No tolero que m'insultis...

ASSUMPCIÓ

Ni jo puc tolerar que m'escarneixis. En mig de la desgracia, he tingut la sort de coneixe't a temps.

NARCÍS

Jo he complert el meu deure.

ASSUMPCIÓ

El teu deure era no mentir i m'has enganyat. Eren falsedats les teves vehemències, eren hipòcrites els teus somriures i les teves galanies, eren estudiats els efectes de les teves excessives atencions. No tens amor ni saps el que és estimar. Vosaltres, els homes de la teva ralea veniu al món i entreu al temple de l'amor com si anéssiu a una subhasta pública. Ves-te'n!

NARCÍS

Aquests insults són inadmissibles.

ASSUMPCIÓ

Vosaltres sou els professionals de l’herència, de la hipocresia, del càlcul i de l'especulació... Gaudiu-ne força dels diners de l'oncle; disbauxeu i rieu a costa de la seva imprevisió, que jo em quedaré aquí en aquest racó de món a plorar la seva pietat, a plorar l’agraïment d'haver-me fet una dona.

NARCÍS

Els vestits i els objectes que hi tinguis...

ASSUMPCIÓ

També els haveu heredat... Tot és vostre!... No hi tinc res jo allí.

NARCÍS

Calma't Assumpció, potser el papà et farà una regracia...

ASSUMPCIÓ

La renuncio, des d'ara. La vostra ambició insaciable, no es pot despendre de res... almoines, no! Ves, ves a Barcelona i lliura't al millor postor.

NARCÍS

(Confós i no sabent que dir, opta per anar-se'n)

Adéu!

ASSUMPCIÓ

I jo havia pensat ésser la teva dona?... Quin horror!... quin fàstic!...

(Narcís desapareix avergonyit pel fons. La noia resta aclaparada i es deixa anar en una cadira, plorant en silenci. Pausa. Per la porta del fons contrastant amb el dolor d'Assumpció, entra Jaumet que no hi veu de content. Al trobar-se amb l'Assumpció, fa una transició en el seu aire)

ESCENA IX

ASSUMPCIÓ i JAUMET

JAUMET (Ja abans d'entrar)

Joan!... Margarida!... on sou?... (Ara ja a dins es dóna compte de la presencia d'Assumpció) Ah! ets tu, Assumpció?

ASSUMPCIÓ (Refent-se ràpidament)

Sí... Jaumet. L'oncle ha sortit. Vols que cridi a la tia?

JAUMET (Fredament)

No, no cal; ja vindré després... No du cap pressa el que els havia de dir...

ASSUMPCIÓ

Com vulguis. Si vols, els diré que has vingut...?

JAUMET

Gràcies Assumpció; no et molestis.

ASSUMPCIÓ (Amb amargor)

No sóc digna ni de dir-los que has estat aquí?... Fins això t’ofèn? Tant menyspreu t'inspiro?

JAUMET

Tu? impossible!... Ja saps que no pots inspirar-me'n. Encara que no me l'hagis demanat -ni tenies perquè demanar-me'l- et perdono el mal que m'has fet. Ara, a guarir-me. A oblidar, lluny, ben lluny!...

ASSUMPCIÓ

Vés, jo em quedaré aquí al poble, a recordar i plorar. Em quedaré a pagar amb amor, l'amor que m'han tingut els oncles.

JAUMET (Amb èmfasi)

A Barcelona et passaran totes les tristors. No hi manca qui et consolarà, puix que t'hi espera...

ASSUMPCIÓ

Ja no hi tornaré més a Barcelona... Tot el d'allà ha mort... Ha estat el somni d'un any que acaba d'esfumar-se... Un somni que ha servit, si més no, per a fer-me comprendre la realitat de la vida.

ESCENA DARRERA

ASSUMPCIÓ, JAUMET, MARGARIDA i mes tard JOAN

MARGARIDA (Baixant l'escala)

I ara, tu Jaumet? Que hi ha de nou?

JAUMET

Res... m'he trobat aquí l'Assumpció...

MARGARIDA

No hi ha pas res de particular?

JAUMET

Una bona nova... de moment.

MARGARIDA

Ja l'has explicada a l'Assumpció?

JAUMET

No; no he gosat... Li interessen molt poc les meves coses a l'Assumpció... (Aquesta plora. Margarida se'n adona i sol· lícita va cap a ella)

MARGARIDA

Què tens Assumpció.

JOAN (Per la porta del carrer)

Ja tornes a voltar per aquí tu, noi? Que s'ha avançat la marxa?

JAUMET

S'ha deixat córrer ara per ara. M'acaba de dir l'Alcalde que ha tingut una ordre dient-li que ja estem llicenciats del tot.

JOAN (Allargant-li la mà)

Toca-la home. (Encaixen) (Parlen baix)

MARGARIDA

I aquell jove que volia Assumpció si es pot saber?

ASSUMPCIÓ

Ha pujat a comunicar-me que l'oncle Norbert és mort.

(Sensació dels tres)

MARGARIDA

Com?

JOAN

Que dius?

ASSUMPCIÓ

Ahir varen enterrar-lo. Ha mort d'accident.

JAUMET

Que descansi en pau.

MARGARIDA (Amb un crit)

Jesús!

JOAN

Que Déu el tingui en sa glòria.

(Pausa solemne durant la qual només se senten els plors d'Assumpció)

MARGARIDA (Amb molta dolcesa)

I penses tornar a marxar?

ASSUMPCIÓ

Mort l'oncle, ja he perdut tots els drets. Estic al mig del carrer com quant tenia tres anys. No sé si sóc digna d'estar entre vosaltres. Ara m'adono de l'orgull que he tingut aquest any d'estar a la seva vora. No podreu perdonar-me'l per més que ja n’expií el castís...

MARGARIDA

Que ets bona Assumpció!... Nosaltres t'ho perdonem tot. No podem culpar-te de res... Encara que haguessis caigut en la baixesa més humiliant, els nostres braços i aquesta casa, els tindries oberts a tothora.

ASSUMPCIÓ (Abraçant-s'hi)

Tia!... no, M A R E !!!... que sempre més us ho diré. Mai més no sortiré d’aquí del vostre costat...

MARGARIDA (Mirant a Jaumet)

I allò d'aquell jove de Barcelona... saps?

ASSUMPCIÓ

També ha mort per mi. La pèrdua de l'oncle Norbert, m'ha fet recobrar la raó, i la plena llibertat dels meus actes i de les meves inclinacions... em quedo pobra com abans, però més rica d'esperit perquè he conegut les xacres i les misèries d'una societat que no era la meva.

JAUMET (Senyalant els oncles)

Aquí els tens els teus pares veritables. Les paternitats no es fan ficant-se una noia a casa i fent-la lluir com una joguina, com tampoc ficant fills al món inconscientment i abandonant-los... El pares de debò són aquells que pateixen i ploren d’angúnia, pujant una criatura des de la infantesa...

ASSUMPCIÓ

Tens raó. Ja no sóc la senyoreta...

JOAN

Ets la nostra pubilla, Assumpció.

ASSUMPCIÓ (Resolta)

Que s'ha de fer mare? maneu!

MARGARIDA

(Donant-li el mateix cistellet del començament de l'obra)

Vés a l'hort a cercar les viandes pel dia.

ASSUMPCIÓ

No hi he estat des d'aquella tarda en que vinguérem plegats. (Suplicant molt humil) Vols acompanyar-m'hi Jaumet?

JAUMET

Anem. Pel camí, parlarem del teu oncle i d'aquelles il· lusions de quan tornaria de Girona; te'n recordes? Pensa que ens trobem en aquella mateixa tarda. Aquest any que ha passat, no compte en la nostra existència... Tornem de seguida.

JOAN (Veient-los marxar)

Mira-te'ls que feliços!... (Anant cap a la seva dona i abraçant-la) Margarida! La nostra vida serà llarga: acaba d'il· luminar-nos el sol de joventut! (Margarida deixa anar el cap damunt del pit de Joan)

FI