QUI TÉ PADRINS...!
O
L’ARREGLO DEL SENYOR PANTÒN
JOGUINA CÒMICA EN UN ACTE
Teatre Principal, 1928
PERSONATGES
PEPETA 28 ANYS
SENYOR PANTÒN 60 ANYS
SENYOR PAUET 60 ANYS
ANSELM 30 ANYS
MARCEL 30 ANYS
SENYOR PASCUAL 50 ANYS
MINGO 40 ANYS
Lloc d’acció: Mollerblava, vila que se suposa de la plana urgellenca.
ACTE ÚNIC
Una sala a casa del senyor Pauet a Mollerblava. Una porta al fons, dues a la dreta i dues més a l'esquerra.
Al aixecar-se el teló, entren, pel fons, PEPETA i ANSELM.
PEPETA
Passi, jove passi... Que potser volia veure al senyor Jutge de pau?
ANSELM
No senyoreta, no; de moment, no és amb el senyor Jutge que me les he d'entendre...
PEPETA
Vostè dirà, doncs.
ANSELM
Acaben de dir-me que aquí hi trobaria al senyor Pantòn Niuvell i per això venia...
PEPETA
Fins ara no s'ha presentat pas... i qui l'hi ha dit?.
ANSELM
La Senyora Magdalena, la seva esposa.
PEPETA
Així és senyal que ha de venir... si vol esperar-lo...?
ANSELM
Tinc por que si no ve em marxi a la masia tot esperant...
PEPETA
Com vulgui...
ANSELM
Que acostuma a venir tots el matins?
PEPETA
A una hora o altra del dia sempre fa cap. Com que son carn i ungla amb el papa...
ANSELM
Doncs així ja tornaré, en tot cas; no vull marxar del poble sense haver-lo saludat... dispensi de la molèstia...
PEPETA
De res, al contrari.
ANSELM
Gràcies; vostè és molt amable.
PEPETA
Ca, no senyor!
ANSELM
Sí, senyoreta si; i molt atenta i molt deferent i... molt no sé com dir-l'hi...
PEPETA
Que està de broma!
ANSELM
No ho cregui... el què li he dit ara a vostè, potser fa més de dos anys que no ho havia dit a cap donzella.
PEPETA
Digui que el deuen haver tractar molt malament.
ANSELM
Es que no hi volia tractes.
PEPETA
Es devia pensar que l'hauria tirat d'escales avall amb el que em diu. Primer que tot és l'educació, jove.
ANSELM
Sí, es veritat, té raó... miri doncs me'n vaig a veure si trobo al senyor Pantòn.
PEPETA
Si no el troba i ve entretant i vol que li deixi algun encàrrec.
ANSELM
Només tindria que dir-li que ja tornaré.
PEPETA
Amb molt de gust.
ANSELM
Senyoreta li innovo les meves excuses i he tingut un gran plaer en fer la seva coneixença.
PEPETA
Gràcies, el mateix li dic.
ANSELM
Passi-ho bé.
PEPETA
Passi-ho bé.
ANSELM (Tot marxant ap.)
Es simpàtica aquesta xicota.
PEPETA (Veient-lo marxar)
Sembla un bon subjecte aquest minyó i no està mal, té un bon tipus i és pinxo i tot... Un home així potser em faria fer un cop de cap. Ai Senyor!... (Se'n va per la primera porta esquerra)
ESCENA II
PAUET i PASCUAL (Surten de la 2ª dreta)
PAUET
No cal que facis cap diligència perquè ja està arreglat.
PASCUAL
Com pot ser si ahir estaven a punt d'arribar a bufetades i d'entaular el judici de faltes?
PAUET
I la meva tàctica? I la meva mediació? No sóc el jutge de pau? Doncs la meva feina és aquesta; posar la pau on hi hagi un petit trontoll de guerra.
PASCUAL
Però vostè senyor Pauet en fa un gra massa d’això de la pau per què mentre la posa a les cases dels altres la treu de la meva pel siti de la gana...
PAUET
No exageris, Pascual!
PASCUAL
Que no exageri? És la veritat. Vostè amb l'afany d'evitar conflictes fa que totes les coses acabin a la bona de Déu i no hi ha assumpte civil que arribi a prendre estat judicial; i que passa amb això? Que com que no hi ha feina no hi han honoraris i com que no hi han honoraris la panera de casa se'n ressent.
PAUET
Bah, bah, et torno á dir que ets un exaltat pessimista.
PASCUAL
Sí, sí, cregui que el dia menys impensat tindré que dimitir la Secretaria. No em dóna la renda per treballar a jova i haver de tenir-me-les només que amb el registre civil i les causes d'ofici.
PAUET
Pascual, tinguis en compte la màxima d'alta moral: la tranquil· litat i benestar dels més ha d'ésser a canvi del sacrifici i el sofriment dels menys.
PASCUAL
Senyor Pauet amb la moral no em donen pa a la fleca, ni comestibles a cal adroguer.
PAUET
Encara no estàs content després que et cedeixo els meus drets?
PASCUAL
Sí senyor, i li agraeixo el detall; però vostè m'ha posat a la porta del jutjat l'esperit d'amigable componedor per emblema i les pessetes hi topen i no hi penetren...
PAUET
Però considera que tu ets sol a patir; en canvi els beneficiats per la meva actuació son nombrossíssims.
PASCUAL
Si no l'hi agrairan. No veu que estem en un país que la gent de franc no vol res? La justícia s'ha de pagar, s'ha de justificar, s'ha d'aplicar l'aranzel...
PAUET
Partim d'un principi molt diferent tu i jo.
PASCUAL
I tant diferent! Com que vostè té el jutjat per luxe i per fer bé car ja li porten els arrendaments de les finques a casa, mentre que jo voldria la Secretaria per fer mal... ei, en el bon sentit de la paraula, entenem-nos, perquè tot ha de sortir del paper segellat i de la tinta.
PAUET
Sempre ens ha de sortir a trascantó la base econòmica, la ditxosa i eterna base econòmica.
ESCENA III
(Els mateixos i PEPETA)
PEPETA
Hola Pascual.
PASCUAL
Bon dia, Pepeta.
PEPETA
Que vol que li porti el desdejuni papa?
PAUET
Sí, porta'l noia, porta'l.
PEPETA
I vostè, Pascual, ja ha esmorzat?
PASCUAL
Prou; com que la feina anem a dir que no ens mata, de temps no ens en manca, si de cas el que escasseja es "lo" altre.
PAUET (Reconvenint-lo)
Pascual!...
PEPETA
Es a dir que hi ha calma al Jutjat?
PASCUAL
Sí filla sí; el seu pare és un Neptú benèfic: deixa que s'esvalotin els mars però mai desencadena tempestes.
PAUET
Au ves noia ves, que aquest rondinaire...
PEPETA (Somrient tot marxant)
Sempre sento que es queixa quan ve aquí casa.
ESCENA IV
(Els mateixos menys PEPETA)
PAUET
Tothom t'ha de conèixer, no sé perquè no saps reprimir-te més.
PASCUAL
Reprimir-me no ho sé, però aprimar-me amb aquest pas prou que ho aconseguiré. Ves no sé perquè no podríem tenir cada setmana un judiciet de faltes, algun desauciet, algun expedient...
PAUET (Amb èmfasi)
Ja ho ets ja de treballador!
PASCUAL
Com que sí; demés jo parat em friso senyor Pauet. No sé si m’entén?
PAUET
Sí home sí; ja es veu que ets un pa de nervi de treball. Quan et miro amb tan delit em fa por que no et fereixis i em quedi sense secretari.
ESCENA V
(Els mateixos més PEPETA)
PEPETA
Aquí va el cafè amb llet.
PAUET
Que ets servit Pascual?
PASCUAL
Gràcies que li vagi de gust com si m'ho prengués jo mateix.
PAUET (Tot menjant)
Doncs el què t'he dit eh? les paperetes de citació les esqueixes i cap a la panereta...
PASCUAL
Una altra il· lusió esfumada, una altra partida fallida. Bé que hi farem! Me'n vaig a veure si faig un xic de feina al Sindicat perquè ja saben que barca parada... no es mou del lloc, és a dir no gana nada.
PAUET
Ves nedant, doncs, però tinguis compte que no t'ofeguis.
PASCUAL
Si mai sent a dir que m'he ofegat no es cregui que sigui per excés d'acumulació d'aliment a la gargamella. Estiguin bonets.
PEPETA
Passi-ho bé!
PAUET
Adéu!
ESCENA VI
(Sr. PAUET I PEPETA)
PEPETA
Sempre el sento rondinar!
PAUET
Però és un bon home per això; una mica de mal geni i no passa d'aquí.
PEPETA
O no li deuen faltar mals de cap per això pobre home amb tanta quitxalla!
PAUET
Quitxalla i neurastènia lenta... Vet aquí dos mals que farien perdre els estreps al més pintat.
PEPETA
La seva dona bé sembla que l'ajudi prou fent de planxadora.
PAUET
Si no l'ajudés a menjar també, guapo. (Transició) I el teu germà, on és?
PEPETA
Se n'ha anat a can Rubió després d'esmorzar.
PAUET
No m'agrada aquesta mena de companys que agafa.
PEPETA
O sí que són una colla d’eixelebrats!
PAUET
Més valdria que tingués cura de casar-se i no pas de polítiques i diariots.
PEPETA
No hi té cap inclinació pel matrimoni. Jo compto que deu deturar-lo el pensar que la seva dona s'ha de trobar amb una cunyada a casa.
PAUET
Si totes les cunyades fossin com tu rai!
PEPETA
O és que vostè s'ho mira amb ulls diferents, papa... Em sembla que puja algú... (Se sent parla a en Pantón i el Marcel).
ESCENA VII
(Els mateixos i PANTÒN i MARCEL)
PANTÒN
Hola gent de Déu!
PAUET
Hola Pantòn.
MARCEL
Bon dia, pare!
PEPETA
Sou molt matiner Pantòn!
PANTÒN
Ja fa més de tres hores que tresco noia.
PAUET
Si que és un argent viu aquest...
PANTÓN (Sentenciador)
Al món només hi ha una cosa Pauet: el treball!!
MARCEL
Aquesta és, aquesta!
PAUET
Ja és estrany que coincidiu.
MARCEL
És que hi han coses que a en Pantòn i a mi ens són comunes.
PANTÒN
Llàstima només que t'hagis posat al magí aquestes rucades revolucionàries.
MARCEL
La llàstima és que vosaltres us aferreu en conservar i sostenir una societat corrompuda.
PAUET (Amb plany)
Noi!
PANTÒN
Nosaltres som els de la pau, els de l'ordre, els del treball, els de la tradició, els conservador de tot l'existent...
MARCEL
I no voleu donar pas al progrés?
PANTÒN
Als romanços! Que ho diguin els descamisats aquests disbarats es comprèn, però un xicot com tu que ha d'heretar tants jornals de terra...
MARCEL
Em penso que no hi arribaré a temps perquè la terra, a no triga molt, serà del qui la cultivi.
PANTÒN
Ai bonifaci! També les dones haurien d'ésser de qui les manté i no obstant les que hi han que se'n gaudeixen d'altres.
MARCEL
Bé això són "cuentos".
PANTÒN
Més ho és el que dius tu...No sé de que et serveix el llegir tant!
MARCEL
Precisament el llegir m'ensenya que el món camina amb un pas que ningú pot deturar-lo.
PANTÒN
El món no fa més que donar tombs i els que voleu caminar sou vosaltres... El que et dic que a alguns el llegir us fa perdre el demés... Si vas pensant així que en portaràs pocs de capellans a “l'enterro".
MARCEL (Li dóna una mala mirada)
Pst! Ja us ho diran de misses Pantòn; el sindicalisme fa la seva via.
PANTÒN
El sindicalisme? La droperia!
MARCEL
Ja us ho contarà el proletariat.
PANTÒN
No el conec.
MARCEL
I ja us faran sentir la seva força les masses.
PANTÒN
Mentre hi hagin malls per tornar-los les pilotes a les masses...
MARCEL
Que me'n feu de llàstima! Com es coneix que no haveu llegit a Marx...
PANTÒN
Ni al mars ni a l'abril. Sóc analfabet de tot l'any, noi.
PAUET
Vaja, vaja, deixeu-vos de ximpleries, vosaltres dos sempre estaríeu de míting continu.
PANTÒN
Deixa'm dir Pauet. (A Marcel) Encara no ho vas veure ben clar a Barcelona com en Martínez "Unido" ho va acabar això del vius que explotaven als treballadors?
MARCEL
Mireu: no en parlem, no en parlem!...
PANTÒN
Ja ho deia ben net "La Protesta" el què era això de la comèdia del sindicalisme i del comunisme.
MARCEL
Jo no els llegeixo els periòdics del requetè. Només me les entenc amb l'Antorxa.
PANTÒN
Amb l’Antorxa? Aqueix papadiners dels llanuts?
MARCEL
No crideu gaire fort i no parleu de llana perquè podria venir algun esquilador.
PEPETA
I vaja Marcel no siguis pesat home, passeu a una altra cosa.
MARCEL
No he començat pas jo noia!
PAUET (Per desviar la conversa)
I què hi ha Pantòn què hi ha?
PANTÒN
Res Pauet, me n'anava cap a la masia i he trobat aquest bordegàs a baix al carrer i m'ha dit que ja havies tornat del jutjat i mira't res: he pujat per preguntar-te si ja havíeu deixat mort allò dels de cal Jep.
PAUET
Ara mateix he dit a en Pascual que esquinci les paperetes de citació...
PANTÒN
Així home: un mistet i una gala i que no se'n parli més pobra gent!
MARCEL
Veieu Pantòn una de les coses que admiro en vós és l'ésser conciliador.
PANTÒN
Ben net que sí; el que em manca és lletra que si la tingués després d'en Maura, Déu l'hagi ben perdonat, fóra jo... que prou clar va dir-m'ho un senyor de “Caca”.
MARCEL
De què dieu?
PANTÒN (Cridant)
De "Caca", de la província d' Osca que ens vàrem trobar l'any passat als banys.
MARCEL
Ah!
PAUET
I que et va dir.
PANTÒN
Que tenia mentalidat i intuición natural, veies.
MARCEL
El que jo no entenc Pantòn és perquè no us fan Alcalde a vós.
PANTÒN
No no, això si que no; a mi que em deixin anar de tant en tant a ca la vila a traure el nas i ja en tinc prou. Després, no veus que amb prou feines sé de firmar?
MARCEL
Per a ésser Alcalde ja n'hi ha prou. Amb la signatura de mata d'escarola que hi feu en els cargols de la rúbrica i tenint els quartets que vàreu traure de la rifa i els que haveu anat guanyant després, ni l'Alcalde de Zalamea us faria la competència. Teniu pasta de plutòcrata, creieu-me.
PANTÒN
Com si em diguessis Llúcia, no t'entenc i no et puc contestar, però no sé que m'hi tinc que em sembla que em moteges i em dius coses estrafolàries.
PAUET
A en Pantón deixa-li fer la seva via que ja va bé.
PANTÒN
El que tindré que fer amb tu és cercar-te una xicota per veure si et passa aquesta rauxa d'anarquista que tens al moll del cervell.
MARCEL (Somrient)
No la trobaríeu pas.
PANTÒN
Que no? Prou n'hi ha una que ja t'asseguro jo que faria per tu.
MARCEL
Potser us equivoqueu.
PANTÒN
I si jo fos ton pare prou que et faria casar per força, amb qui volguessis per això. Es l'únic remei que pot curar-te d'aquest empatx d'idees mal cuites.
PEPETA
Ja ho sents Marcel.
MARCEL
Prou que ho sento.
PEPETA
I posat a la feina no podríeu cercar-me un xicot a mi també?
PANTÒN
Tu volguessis. Prou t'amaniria un bon partit. Ui els casaments que he fet a la meva vida. Si m'hi posava encara casaria a ton pare i tot.
PEPETA
Sí home sí; ja podeu tirar al dret per la meva banda.
MARCEL
En quant a mi espero que vinguin reformes sobre l'amor.
PANTÒN
Reformes? Si t'entenc que em pengin; que et penses que el Sant matrimoni és com la façana d'una casa que han d'anar-hi els paletes per a fer-hi obres?.
MARCEL
Ca ja m'entenc jo, parlo dels legisladors.
PANTÒN
No sé que són però em penso que deuen ésser gent que no els preocupa gaire això de l'amor.
MARCEL
No ens entendríem mai vós i jo.
PANTÒN
Prou que ens entendríem. No parlem pas "gabatxo" gràcies a Déu!
MARCEL
Me'n vaig que allí dintre hi tinc un xic de feina.
PANTÒN
De què entraràs, de llegir o escriure?
MARCEL
No ho sé, però si us asseguro que no passaré el rosari.
ESCENA VIII
(PEPETA, PANTÒN I PAUET)
PANTÒN
Aquest xicot jo compto que el feu viure a les golfes.
PAUET
Ja estic cansat de sermonejar-lo; que faci el que vulgui.
PEPETA
Ai ara que me'n recordo! No us hauríeu trobat pas amb un jove foraster Pantòn?
PANTÒN
Un jove foraster? No n'he vist pas cap.
PEPETA
Ha estat aquí abans de venir vós i m'ha deixat encàrrec que tornaria si no us troba.
PANTÒN
Doncs ja es deixarà veure si li fa mal alguna cosa.
PEPETA
Jo ja us he avisat i ja he complert.
PANTÒN
Gràcies dona per això. (Mutis per la 1ª esquerra)
ESCENA IX
(PANTÒN I PAUET)
PAUET
I no portes res més de nou Pantòn?
PANTÒN
Pel camp de la política local corren mals vents.
PAUET
Tot acabarà amb bona aigua.
PANTÒN
Els de l'Escolà apreten de ferm, fan denúncies a tort i a dret i visites al Governador i em sembla que en Rumbós té la vara per pocs dies.
PAUET
Així a l'últim en sortiran?
PANTÒN
Que si en sortiran? Ja veuràs com a l'hereu Rumbós li clavaran una empenta i una potada que el tiraran escales avall i no pararà fins al carrer de ca la vila.
PAUET
Es un mal, vaja!
PANTÒN
No em va voler creure amb allò del mercat del peix i ara s'ho troba.
ESCENA X
(Els mateixos i MINGO)
MINGO (Pel fons)
Donen permissió?
PAUET
Endavant.
MINGO
Bon dia tinguin.
PAUET
Déu ens el do bo Mingo.
MINGO
Senyor Pauet, acaba de passar-ne una de molt grossa.
PAUET
Que dius ara?
PANTÒN
Desgràcies, Mingo?
MINGO
Em sembla que ben de repèls.
PANTÒN
Qui ha pres mal?
MINGO
Com a prendre no li sabria dir ben clar perquè la batussa ha estat d'aquelles de dóna-me'n i pren-te'n.
PAUET
Però parla de pressa.
MINGO
Ja veuran: Aquest matí han anat al safareig a rentar, la Sila de la Bugalla i quatre dones més. Bueno. Després hi ha anat la Munda del Marió. L'únic lloc que hi havia disponible era entre la Sila i la Carme de la Guineueta: doncs allí ha tingut que posar-se la Munda. Com que a la “cuenta” no es poden veure ni en pintura des de fa molt temps, han començat a fer-se morros i males cares fins que no sé què ha passat amb un tall de sabó, que només els diré que els cabells del monyo voleiaven pels aires.
PANTÒN
Fort! Se'ls tallessin a lo “chiquillo”...
MINGO
Hi ha hagut un rebombori com si hi hagués una dula de dimonis; les altres dones les han descompartides i elles dues s'han tractat de tot el del món. Sort que ens hem ensopegat a passar en Colau i jo que sinó... el tall més gros que n'hagués quedat s'hauria pogut posar a la pilota de l'olla.
PAUET
Mare de Déu, mare de Déu!
MINGO
La Sila era la que més grallava i fent l'arremangament com si portés dues gerres aquí al maluc li ha dit: que et penses que em faràs por encara que el senyor Pantòn et vingui a veure al foscant a la cabana de la vostra era?
PANTÒN
Eh, això ha dit?
MINGO
Tant cert com li ha dit i les altres barjaules com reien.
PANTÒN
Ja veuràs com li arrencaré la llengua jo a aquella desvergonyida.
MINGO
I la Munda llavors li ha fet: Calla mosca entumida que ja ho sap tothom que el senyor jutge et ve a veure per darrera del vostre hort sempre que gira la lluna.
PAUET
Jo?
MINGO
O així ho deien, però jo la veritat no me les he volgut creure de cap paraula.
PAUET
Quin escàndol! Haver d'anar els nostres noms pels safareigs.
PANTÒN
Però per què les han deixades posar de costat a costat?
MINGO
Que no ho veu que la gent vol "juerga" i riure i expressament no li han volgut deixar lloc a la Munda perquè arribessin a les "andades " estant l'una vora l'altra?
PAUET
I on són ara?
MINGO
Oh aquí te "quiero" que deia aquell! Entre aquestes ha passat el Senyor Pascual i s'ha parat al lloc del “suceso”. En Colau -l'agutzil de l'Ajuntament- ha dit que el què havia passat era un escàndol a la via publica que era una qüestió governativa i que havia de portar-les al "quartelillo". El senyor Pascual ha protestat i ha dit que no podia ésser de cap de les maneres que allò tot plegat revestia caràcter d'agressió i discussió i que era un delicte i que havia d'ésser arranjat davant del senyor jutge per medi d'un "verbal" i ha afegit després: Jo entenc que cauen a la jurisdicció judicial...
PAUET
Doncs jo no hi vull entendre res i si han caigut que les plegui. Diga'ls que les aviïn i ja els donaré una reprimenda.
PANTÒN
Escolta tu, hi havia molta gent quan ha dit allò... de la cabana?
MINGO
Déu me'n resguard d'haver-los de fer el gasto.
PANTÒN
Jo me n'hi vaig.
PAUET
Perquè? Per donar més greix a la fera? Val més que no et moguis. Ves, ves tu Mingo i diga’ls que les facin marxar del safareig i ja tindré jo cura del demés.
MINGO
Ja està fet i jo ja he complert donant el “parte”. Estiguin bons. (Marxa pel fons)
ESCENA XI
(PANTÒN i PAUET)
PANTÒN
Pauet, això és una tronada.
PAUET
Una infàmia, una catàstrofe.
PANTÒN
Ai si la meva dona se n'entera! Perquè tu rai que ets viudo!
PAUET
Et deus pensar que els viudos al quedar-nos-en, quedem sense vergonya, també!
PANTÒN
La vergonya fa de bon passar: la por d'un trasbals de família fa patir cor...
PAUET
O i tot essent mentida!
PANTÒN
Això es el què penso jo si fos veritat encara!...
PAUET
Ves què pensarà de mi tot el poble que em té per tan serio!
PANTÒN
Així com així ja sap tot hom que amb aquestes coses la serietat està per les bromes.
PAUET
Després que tot el més què els fa un és algun petit favor ja veus com l'interpreten...
PANTÒN
No es poden fer favors a bèsties.
PAUET
I qui diu a bèsties diu a dones que són pitjor que panteres.
PANTÒN
La culpa ja t'ho diré ben clar: La tenen els marits. Ens les envien a demanar-nos diners i gra de sembradura i després...
PAUET
Tot hom en pensa el pitjor i hi posa la cullerada que li sembla.
ESCENA XII
(Els mateixos i ANSELM)
ANSELM (Des de dins)
Deu gràcies!
PAUET
Endavant!
ANSELM
Bon dia tinguin. Dispensi. Venia per veure al senyor Pantòn.
PANTÒN
Hola que ets tu noi! Que no el coneixes Pauet? Es l'Anselm l'hereu Llonc de Ribablanca.
PAUET
Al seu pare prou el coneixia. Tant de gust! (Encaixant)
ANSELM
Gràcies. Jo a vostè ja el coneixia de vista.
PANTÒN
I com ho has sabut que era aquí?
ANSELM
Ja havia vingut adés i he tornat perquè no us he trobat enlloc.
PANTÒN
Ja m'ho han dit.
ANSELM
He estat a casa vostra i la Malena m'ha dit que si no us trobava a casa del senyor Jutge ja fóreu a la masia.
PANTÒN
Ben de prim li ha anat com m'hi has trobat en bona refé.
ANSELM
I com que precisament he fet el viatge exprés per veure-us, hagués sentit molt de marxar sense haver-vos parlat.
PANTÒN
Si et sembla ens en tornarem a casa meva.
PAUET
Potser fóra millor que no marxessis encara. Jo tinc un xic de feina al despatx i podríeu parlar aquí mateix tranquil· lament.
ANSELM
Ah sí, per mi es igual.
PANTÒN
I per mi encara més.
PAUET
Doncs ja us ho fareu eh? Avisa'm quan estigueu llestos.
ESCENA XIII
(PANTÒN i ANSELM)
PANTÒN (Asseient-se)
Bé noi bé.
ANSELM (Igual)
Doncs si Pantòn, sí...
PANTÒN
Gaire, gaire ja feia molt temps que no ens havíem vist.
ANSELM
Tres mesos justos. Des d'aquell dia que vàrem dinar plegats a Lleida, no us en recordeu?
PANTÒN
Sí... de Lleida... prou que me'n recordo de Lleida!.
ANSELM
Jo la veritat del que vàrem parlar no me n'he pogut distraure més per molt que hagi fet. Se'm clavà mol en dins el que vàreu dir-me.
PANTÒN
Millor, millor; així m'agrada. (Ap.) La veritat és que no sé de què em parla.
ANSELM
I avui que m'he trobat un xic desvagadot, jo que m'he dit: Anem a veure si en Pantòn encara està pel mateix que vàrem parlar aquell dia.
PANTÒN
Ah jo sempre; no tiro mai endarrera noi!
ANSELM
Bravo, bravo! Això és bo; de manera doncs que la cosa esta igual?
PANTÒN
Es clar home no ha d'estar-ne!
ANSELM
Perquè al millor, després de tants dies, què tindria d’estrany que haguessin canviat les circumstàncies? Però vaja, és veu que avui puc tenir les esperances que no vaig gosar formar-me aquell dia.
PANTÒN
Ben fet les esperances no s'han de perdre mai del món.
ANSELM
Així ho crec també. I ja que ens trobem al moment culminant de la meva vida, creieu Pantòn que si posem en pràctica els vostres designis aniré bé?
PANTÒN
Home... només et puc dir que mai ningú no s'ha penedit de seguir el meus consells.
ANSELM
Doncs a seguir-los al peu de la lletra. Aquí em teniu i feu de mi el que vulgueu. A les vostres mans em lliuro.
PANTÒN
Gràcies, gràcies per la teva confiança, però...
ANSELM
Res, no em digueu res; no vull demanar-vos cap detall; em concretaré a rebre la sorpresa de la vostra elecció.
PANTÒN
No home, ja pots demanar, ja...
ANSELM
Déu me'n guardi, de cap de les maneres. Fóra una indiscreció que no em perdonaria mai. No us he posat la meva confiança? Doncs feu-ne l'ús que tingueu per convenient.
PANTÒN
Continuo, a les fosques (ap.)
ANSELM
Ja que em manca un pare, preneu-me baix el mantell del vostre emparament tutelar.
PANTÒN
Ja saps que tant en persona com en interessos...
ANSELM
Ara com ara amb la persona n'hi ha abastament.
PANTÒN
I no et pensis que sigui parlar per parlar perquè si alguna venda de fruita que la veiessis esgarrifosa fins potser jo mateix me la quedaria a bon preu.
ANSELM
Res de vendes ja sabeu que la cosa es pot dir que és a l'inrevés.
PANTÒN
El què sia, el cop de mà no ha de mancar-te. (Donant-li copets al genoll) Vaja home vaja!
ANSELM
Que us sembla si anéssim a casa seva a donar un “vistasso”?
PANTÒN
Ara... mateix?
ANSELM
Sí, sí... jo crec que fins que estarà resolt no estaré tranquil. Aquest neguit em rosega i no em deixa viure. Encara em ressonen les vostres paraules d'aquell dia: "Un home viudo és com una rella sense reu -em diguéreu- necessites qui t'ajudi, jo conec una xicota endreçada i feinejadora que faria molt per tu, només tens que obrir la boca i ja esta"...
PANTÒN
I... ja estàs ben decidit?
ANSELM
Del tot. No puc avenir-me a la solitud; vull reconstruir el niu, tornar a formar la llar, sentir el caliu de família; no vull avesar-me com els corbs que, al perdre la companya, van errants tota la resta de la vida. Jo no ho sóc un corb!
PANTÒN
Ben pensat i que has d'ésser un corb, tu, si ets més rexinxolat que un canari de raça.
ANSELM
I ja em deleixo per conèixer a la promesa mireu.
PANTÒN
Ja ets ben belluguet ja... tens el mateix geni que ton pare al cel sia. Ja! ja! ja!.
ANSELM
Tothom m'ho diu igual.
PANTÒN
Així... estàs ben determinat a tornar-te a casar?
ANSELM
Sí home sí per això he vingut; ja us ho podíeu pensar que un dia o altre hauria mossegat l'ham.
PANTÒN (ap.)
No es pot ésser proteccionista.
ANSELM
Vós ara deveu pensar: aquest xicot potser ve amb una idea fixa; qui sap si la voldrà rossa, castanya o morena? Doncs no senyor; només vull una dona.
PANTÒN (ap.)
Menys mal que no em demana un harem.
ANSELM
Demés tampoc em figuro que per donar-me una esposa hàgiu pogut recórrer a buscar-me un "esperpento".
PANTÒN
Déu me'n guardi. (ap.) I d'on la trec jo ara una dona?
ANSELM
D'interessos no vull saber-ne res, encara que, naturalment dono per descomptat que la vostra coneguda sigui una pelada.
PANTÒN
I què ha d'ésser pelada! això fóra burlar-se'n, home.
ANSELM
I us sembla si la trobarem a casa seva ara?
PANTÒN
Es clar que si. (ap.) Déu meu, doneu-me llum!
ANSELM
Perquè si creieu que primer cal passar-li un avís...?
PANTÒN
Res d'això, perquè precisament la meva idea és donar-li una sorpresa. (ap.) Calla ja ho tinc.
ANSELM
Doncs si us sembla ja podem anar-nos-en.
PANTÒN
I ca home si no ens cal moure d'aquí.
ANSELM
D'aquí dieu?
PANTÒN
Tal com sents: en aquesta mateixa sala coneixeràs a la dona que ha d'ésser la teva muller.
ANSELM
Quina casualitat!
PANTÒN
No te n’he volgut dir res fins a aquest moment perquè fossis el primer sorprès.
ANSELM
Això sembla una disposició de la Providencia.
PANTÒN
Ara mateix tindrem una asseguda; tu ja no et moguis de assegut mentrestant. (ap.) Em senyo i m'avio. (Cridant) Pauet!
ESCENA XIV
(Els mateixos PAUET i després PEPETA)
PAUET (De dins i després sortint)
Que hi ha Pantòn, ja haveu acabat?
PANTÒN
Ara tot just comencem: entra. On és la Pepeta?
PAUET
Allà dintre... perquè?
PANTÒN
Perquè la cridis, puix cal que estigui present al què he de dir-te. (ap.) Surti el que Déu vulgui.
PAUET
Pepeta!... Pepeta!... vine!...
PEPETA (Entrant)
Mani papa. (ap.) Ui aquell jove d’adés.
ANSELM (Ap.)
Mira la palometa de primera hora.
PAUET
Veies en Pantòn que no sé que ens ha de dir.
PANTÒN
Bueno. Ja hi som tots. Jo la veritat ja sabeu que no sóc home de camàndules i vosaltres em sembla que tampoc no en sou gaire. Així que si ho creieu encertat deixarem la palla de banda i ens en anirem de dret al gra que és la cosa més substanciosa, eh?
PAUET
Engega Pantòn.
PANTÒN
Pepeta, no t'emocionis, para fort i contesta: Com estàs de ganes de casori?
PEPETA (Admirada)
Què dieu?
PANTÒN
El que has sentit. Que ja ha arribat l'hora de fer el que hem dit no fa gaire. Ja veuràs Pauet ja saps el que vaig dir-te fa cosa de dues mesades... fa dos mesos he tu noi?
ANSELM
Tres, Pantòn tres.
PANTÒN
Es igual, tampoc no ve d'un mes endavant o enrera.
PAUET (Estranyat)
I a mi... que vares dir-me?
PANTÒN
Sí, home sí, a tu a tu... El què passa que amb les cabòries del jutjat no et recordes de res tu, vet aquí.
PAUET (ap.)
Quin aplom que té aquest home.
ANSELM (Igual)
Això és una improvisació.
PEPETA (Igual)
Dec estar més encesa que una magrana.
PANTÒN
I com que ha arribat l'hora de que les paraules es tornin fets és hora també de fer la felicitat de la Pepeta i d'aquest xicot i com que t'estimo a tu i a la noia i a tots, crec que fóra un càrrec de consciència deixar passar l'ocasió de col· locar-la bé perquè, mal m'estigui dir-ho davant del noi, és capaç de fer-la feliç. Té dos parells de mules, cinquanta jornals al rec i treballador i honrat a carta cabal, no et dic res més. De manera que tu Pauet encara que només sigui mirant-ho com a garsa, deus haver d'intervenir i donar-me la raó que la tinc tota i ja te'n convenceràs i deixa'm fer a mi... i tu Pepeta no tinguis cura de res, per alguna cosa t'he dit que jo sabia fer les coses ben fetes i... jo encara que sembli que sóc un xerraire i un destornillat no n'erro mai cap i per això encara m'hi faig més fort... Què em dieu?
PAUET
Ves què vols que et digui si m'has sobtat d'aquesta manera i sembla que tot t'ho guanyes tu?
PANTÒN
I tu Pepeta?
PEPETA
O ves que sé jo!... aquestes coses no es contesten tant de sobte. Jo sempre estic amb el que faci el papa: el que ell digui faré.
ANSELM
Pantòn, això em fa l'efecte d'una mena de “soborno”.
PANTÒN
Què vols dir?
ANSELM
Vull dir que jo no dubto de la vostra bona fe, però això que esteu fent ara, és una mena de coacció d'amistat... Comprenc que deuen reflexionar...
PANTÒN
I bé que s'ho rumien una estona. No els costarà gaire de refer-se de la sobtada. Au au, cops al bulto i que puguem començar a lligar caps, de seguida.
ANSELM
Vostès prenen informes de mi i obrin en conseqüència.
PANTÒN
Els informes sóc jo en persona i si he sortit de fiança de molts perdularis em penso que més puc fiançar-vos a vosaltres que teniu seny i no m'haveu de fer quedar malament... Què?
PAUET
O jo... la noia, la noia.
PANTÒN
Ella diu que tu, tu dius que ella... això sembla el joc de la llançadora... I tu noi, què?
ANSELM
Ah jo, ja ho sabeu, la meva confiança està en vós: en tot dic amén.
PANTÒN
Doncs preneu l'exemple d'aquest xicot i ja està fet. Veureu fem-ho bé: a tu Llonc ja t'agrada la Pepeta per dona, veritat?
ANSELM
Prou!
PANTÒN
Mal pots! Com que no en trobaries gaires pels cines i pels porxos que tinguin un cap com el d'aquesta xicota que si no serviria per cap de maniquí, en canvi et farà de cap de casa com la millor mestressa.
PAUET
No facis l'article Pantòn.
PEPETA
No exagereu...
PANTÒN
Ja sé el que em dic i no m'haveu de replicar. I a tu Pepeta, l'Anselm ja t'agrada?... Sí és clar, ja ho veig, no goses però aquesta rialleta diu més que totes les paraules. (A Anselm) Ja ho has vist?
ANSELM
No perdo detall.
PAUET (Rient)
Ja et dic jo de Pantòn!...
PANTÒN
Soc així Pauet. Ara els romancers i cerimoniosos i desmanegats dirien: penseu-vos-ho bé i tornarem d'aquí a vuit dies a saber la resposta; només que per a tapar l'expedient com dieu la gent del paper segellat... però en nosaltres això no hi cap: un sí ben donat i a córrer.
PAUET
Però home de Déu! No comprens que per molt que ens agradi en Llonc...
PANTÒN
Vols dir que si dieu que sí ara mateix ens creuríem que aneu afamats de casar a la Pepeta...
PAUET
Tan cru com això, no és el que volia contestar-te.
PANTÒN
És igual perquè t'he vist les dents abans d'obrir la boca. Com que sé que has de dir-me que sí perquè el senderi t'ha de fer veure clar, ja pots dir-ho en aquest moment.
PAUET
Per mi... sí, doncs! Coneixia al seu pare i no tinc cap mala referència d'ell... per tant, a que més podia aspirar per la noia!
PANTÒN
Hosanna!... A escolta Pepeta, un petit aclariment; cal que te n’assabentis primer, però vaja no ha d'ésser obstacle... En Llonc ja havia passat per la Rectoria primer suposo que això no t'hi fa res?
PEPETA
Què sé jo... si no us entenc...
PANTÒN
Vull dir que encara que sigui viudo és un viudo de trinca perquè no ha deixat rastre de la primera dona.
PEPETA
Que sou tabola!
PANTÒN
A estones! Ara es tracta de la teva felicitat i res de tabolades. Ja saps que sempre ens hem fet com de família i que t'estimo com una filla... Au tu noi, comença’t a posar al seu costat que ja és teva... prou m'ha costat.
ESCENA DARRERA
(Els mateixos i MARCEL)
MARCEL (Entrant)
Encara sento en Pantòn?... Ah que hi ha un foraster.
ANSELM
Marcel!
MARCEL
Hola! l'Anselm Llonc, que tal home?
ANSELM
Perfectament noi i en aquest instant encara més perfectament.
PANTÒN
Escolta "insurrecte" que et vull donar una sorpresa; d'aquí en endavant ja no li diguis més Llonc li diràs "cunyat"
MARCEL (Mirant a tots)
Eh, però és veritat?
ANSELM
Que no t'agrada?
MARCEL
Content i orgullós de que entris a la família... però com ha anat això?
PANTÒN
Ja t'ho diré; mentre tu allà dintre arreglaves a la humanitat que per molt que facis no hi trobaràs arreglo, perquè té un mal crònic, jo, aquí fora, n'he arreglat un bocí, però ben arregladet.
MARCEL
Me'n alegro molt car amb en Llonc des de l'adolescència havíem estat tant amics que essent pensionistes havíem rebut alguna plantofada plegats eh noi?
ANSELM
I tant!
MARCEL
I tu Pepeta estàs contenta?
PANTÒN
No li preguntis res; les noies en aquests casos parlen amb mímica com a les pel· lícules del cine.
MARCEL
Haveu tingut una bona pensada! Pare m'adhereixo a la petició.
PAUET
Doncs potser que us quedéssiu a dinar tots dos Pantòn?
PANTÒN
A les tres; ara enviaré un propi a la dona...
ANSELM
Pepeta, puc confiar en veure'm correspost ben prompte?
PEPETA
Qui sap... jo em penso que... sí!
ANSELM
Em farà l'home més feliç del món.
PEPETA
La felicitat no ha de cercar-se es troba sense pensar-s'ho...
ANSELM
Qui m'havia de dir quan he vingut abans que vostè havia d'ésser la meva dona?
PEPETA
Són els atzars de la vida.
PANTÒN
Ep més fort més fort que fa un vent que no se sent res.
ANSELM
Ja ho he sentit jo Pantòn; ara ja començo a treballar pel meu compte.
PANTÒN
Conformes. Ah una observació: en pagament de la meva tasca vull un premi...
ANSELM
Per mi concedit.
PANTÒN
I per tu Pepeta?
PEPETA
Sí, home...
PAUET
Avia...
MARCEL
Demaneu!
PANTÒN
Encara que sigui fer un tort a en Pauet, al primer bateig que vingui vull ésser el padrí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada