Caçar al Ram - Joquina còmico-lírica en un acte - 1.933

CAÇAR AL RAM

JOGUINA CÒMICO·LIRICA EN UN ACTE

MUSICA DEL MESTRE FRANCESC BARROT

Teatre Balaguer, 1.933

PERSONATGES:

MARCELA 20 ANYS

ANTONET, soldat de quota 23 ANYS

DR. MAGI, pare de Marcel·la 55 ANYS

CASSIMIR estudiant de dret 20 ANYS

ENRIC, estudiant de medicina 20 ANYS

ESTEVET, viatjant de merceria 25 ANYS

SENYORETA LINA, periodista 30 ANYS

CISCA, carnissera 30 ANYS

Menjador d'una dispesa modesta, al tercer pis d'una casa del carrer del Carme de Barcelona. Al fons, a la dreta, un gran bufet de família, bastant vell i d'estil primitiu; a l'esquerra, passadís, a l'extrem del qual, es veu la porta que dóna a les escales; el mateix passadís a l'esquerra porta que comunica a la cuina i demés compartiments dels amos de la dispesa. Al menjador, a ma esquerra, porta que mena a una galeria del cel obert i a ma dreta, altra porta, més gran, que condueix a un altre passadís, que a la seva vegada, dóna accés a les cambres dels dispesers. Al centre una taula de menjar, cadires escampades, guardant consonància amb el resta de mobiliari. Per les parets, algun quadro de paisatge o marina o del típic caçador o una plata de fruita i algun que altre calendari de propaganda de qualquer marca de paper de fumar.

Al aixecar-se el teló, la Marcel·la i el Sr. Magí estant plegant uns llençols, que la primera agafa de damunt de la taula i, un cop plegats, els col·loca dintre un cove.

MAGI

Creu-me filla, la vida de la mestressa de dispeses és una vida molt accidentada.

MARCELA

Què hi farem papa? al món s'han de prendre les coses tal com són...

MAGI

Be prou que ho sé i que no són pas com un hom voldria. Ara mateix, a mi qui m'havia de dir quan era dipositari de l'Ajuntament del poble, que vindria un dia en què m'havia de veure al "frente" d'una mitja fonda com aquesta...?

MARCELA

No és cap deshonra fer de dispesers.

MAGI

No dic pas que ho sigui, però jo, que amb una ullada manava als agutzils, al sereno, al porter i als guardaboscs, ara em trobo que he de fer de botones d’aquests nens de mantega, que són del mateix poble per més befa. (Extrafent la veu) Senyor Magí vol anar a comprar-me un paquet de cinquanta que així no caldrà que em vesteixi? Senyor Magí, vol anar a tirar aquesta carta al correu perquè encara no em sé el tema i no em puc moure del quarto?

MARCELA

No m'ho digui, perquè em sento més humiliada que vostè.

MAGI

I tot per la mala "pata" que prou que ho saps tu. Un alcalde sense escrúpols d'aquells que en diuen del "viejo régimen" que vinga demanar transferències i suplements de crèdit i... martingales i aquell pressupost arribava al cap de l'any, que enlloc d'un pressupost, semblava uns pantalons foradats i apedaçats de tot arreu.

MARCELA

També miri la fi que va fer el murri...

MAGI

La que va fer ell no em preocupa, filla, la que farem nosaltres si Déu no hi posa remei!... i encara menys mal que no vaig tenir que asseure'm al "banquillo" perquè quan varen començar l'expedient, amb allò de que jo era subsidiàriament responsable em pensava que l'hauria ballada molt negra. Sort que Don Joaquim -el Notari- va pogué provar la meva innocència que sinó... a hores d'ara, no tindries pare efectiu, sinó pare honorari estiuejant a un presidi...

MARCELA

No hi pensi més papa amb el passat. Facis càrrec que allò ha mort i que se'ns espera una vida digna amb el treball.

MAGI

A no filla, no; no és cap pervindre això de fer de "botones" i d'anar a regatejar i comprar a la Boqueria. Demés jo em vull reivindicar i tornar al poble i ésser el Senyor Magí d'abans.

MARCELA

També m'agradaria a mi però...

MAGI

Ja veuràs, parlem clars: que diu l'Antonet?

MARCELA

Què vol que digui si amb prou feines té paraules?

MAGI

Ja ho és, ja, de tanoca, el pobre! però filla! quin hereu, el més ric del poble!... vols dir que no t'agradaria per marit?

MARCELA

Vés...

MAGI

Ja ho veig que no és l'home que somnia una noia de vint anys, però pensa que els vint anys passen i la riquesa queda...

MARCELA

També queda l'encongiment, papa.

MAGI

I ca!... veies que pugui fer-t'hi casar, que el giraré del revés com una mitja...

MARCELA

Quina en fóra!

MAGI

Fóra i serà... Jo ja sé que ell n'està molt de tu. El demés corre del meu compte i creguis que en faré feina, perquè només li manquen vuit dies per acabar el soldat.

MARCELA

Procuri que el Cassimir i l'Enric no n'heguin esment...

MAGI

Fuig dona; per diplomàtic jo. Stressemann, Briand i Chamberlain al meu costat, són tres encanteris, dona.

MARCELA

Quina riota, per allà dalt de Vilabona, si se sabia...

MAGI

Quin pam de nas has de dir! quan vegin que l'he sapigut caçar al ram. Ja ho veuràs, deixa-ho per mi. Tu a fer-li bona cara i alguna rialleta i alguna ullada d'aquelles que volen dir... "bueno"! que diuen... "Apa noi, atreveix-te, llençat" i... ja està.

MARCELA

Per la meva banda, no es perdrà. Altrament si és un xic parat, no li manca bonesa.

MAGI

Ni pessetes, noia... Res que ja s'ha acabat l'anar a la Boqueria i s'ha acabat de que a tu et donin pessics i palpades d'esquitllentes...

MARCELA

Si sabia el tipa que n'estic!... Es pensen que per què una fa de dispesera...

MAGI

Sou carn de canó filla, dispeseres, cafeteres, taverneres i totes les que interveniu en maremàgnums d'homes, sou mobles de "tócame Roque"... tota la vida ho he vist igual. (La Marcel·la posa al cove, la darrera peça plegada). I bé; no he d'anar a comprar res mes, per aquest matí?

MARCELA

Ara passaré a la cuina i miraré com marxa el dinar... si decàs haurà d'anar a comprar les postres.

MAGI

Fuig dona; els poses unes quantes galetes, que encara he vist a la llauna, i les cireres que ens han enviat de Vilabona i ja en tenen prou. Apa, ara vés. Jo entretant, començaré a parar taula.

(En efecte, va traient estovalles i tovallons de dintre del bufet)

(Pel passadís de les cambres, compareix la senyoreta LINA, de poca feminitat en el vestir i en les maneres)

LINA

Déu el guardi senyor Magí.

MAGI

Bon dia, senyoreta Lina. Què tal, ha passat bona nit?

LINA

Figuri's com l'hauré passada!. Vetllant i escrivint fins a les quatre. He omplert vint quartilles i jo mateixa les he dutes a la redacció, perquè surtin al número d'aquest vespre.

MAGI

Vint quartilles!... N'hi ha un tip!

LINA

M'ha tocat l'informació de l’assassinat d'aquesta nit, esdevingut al cabaret blau. Un drama passional! Pobra cupletista! El seu amant la matà perquè feia una temporada que havia tancat l'aixeta i no li donava diners ni per a comprar una capsa de mistos.

MAGI

Oh, és espantós!

LINA

Faig una informació, amb tots els pormenors. En un no-res, m'he assabentat dels detalls més minuciosos de la vida de l'interfecta. Era natural d'un poble de "Sierra Nevada".

MAGI

Ja ho veu!

LINA

I ell el grandíssim poca-vergonya, després de disparar l'Star con aquell que engega una metralladora -puix no va quedar-hi ni una bala al carregador- va romandre més fresquet que si s'hagués begut un "mantecado".

MAGI

Quina sang freda!

LINA

Això que ell no ho és de "Sierra Nevada"

MAGI

De la "Tierra de Fuego" devia ésser, el bergant!

LINA

No senyor, de prop dels "Altos Hornos" de Biscaia.

MAGI

Per força havia d'ésser d'un punt de molta cremor.

LINA

Desseguida, he sabut tota la biografia d'aquesta pobre noieta. Conec fins el gustos que tenia per menjar. Li agrada, exageradament, de mastegar xiclets. Com a estupefaents, es dedicava a fumar tabac de Hono-lu-lu.

MAGI

Quina marca més estranya. No l'havia sentit nomenar mai!

LINA

Ni jo tampoc. Però, ja pot pensar que no deu ésser com els "caliquenyos" de l’Arrendatària. Per beguda, estava lliurada, totalment, als "coc-tails" força carregats de Curaçao, que se'ls bevia a tot estrop. Es feia la manicura tots els dies i gastava sabó "Flores del Campo".

MAGI

Caram! caram!

LINA

També he sabut que era subscriptora de la revista "Estampa". En política, si bé hom diu que no s'havia definit d'una manera concreta i semblava refractària al vot femení, com la Victòria Kent; des de que va començar a cantar el cuplet de "Manuel-Manuel-Manuel", que diuen que el cantava meravellosament, tothom creu que tenia les seves simpaties pel partit d'Azaña...

MAGI

Si que ha esbrinat coses... Són molt tafaners els periodistes!...

LINA

Les dones ja ho som per temperament i ara figuri's si demés de dona s'és periodista! Ui, les coses que podria contar-li encara! Però ja les llegirà, així que surti el diari, si es gasta quinze cèntims comprant-lo. Es una ressenya, realment, sensacional!

MAGI

I on va, ara?

LINA

Cap a la redacció. I després a córrer, a cercar reportatges.

MAGI

No els manca feina, ara, als diaris.

LINA

Jo m'hi engresco. Atracaments, robatoris, assalts, incendis, assassinats, atropellaments... Això són temes de periodisme. Grans emocions; gra fort, gra fort!

MAGI

I no s'enterneix? quin esperit!

LINA

Que esperit!... no en necessito! Tinc un joc de nervis estirats i flexibles com cordes de contrabaix. Pobra de mi que no fossin els nervis! Ja m'hagués desencarnat, com diuen els espiritistes!.... Ja ho sé, ja; per això no es cregui, que els dispesers em tenen per neurastènica...

MAGI

Ca! vol dir?

LINA

Sí home sí; però m’és igual. Jo, com que soc vegetariana, m'estimo més menjar sola que mal acompanyada. Així m'estalvio moltes discussions i enrabiades...

MAGI

No ha de fer-ne cas, són joves...

LINA

Doncs miri, que es vagin fent vells; que el que és de mi, no se'n riuran més. Apa, fins a les dues.

MAGI

Passi-ho bé, senyoreta Lina!. (Quan es fora, després de veure-la sortit) Pobra noia! és més histèrica que una cabra!

(Segueix amb el parament de taula. A la poca estona, compareix CISCA, carnissera de taula de la Boqueria, té una trentena d'anys, es fresca i gasta uns colors sanitosos. Es molt decidida. Du un vestit de pisana molt llampant)

CISCA

Bon dia i bona hora.

MAGI

Bon dia, Cisca!

CISCA

Portava el quilo de bistecs que em varen encomanar ahir.

MAGI

Ja són ben tendres?

CISCA

Quina pregunta! Tendres diu? Com els merengues.

MAGI

Mai tant, Cisca!

CISCA

Que no? calli home, calli; Vostè no sap de quina bèstia son...

MAGI (Amb sorna)

D’algun bou que ja no devia servir per treballar...

CISCA

Això ni en broma, senyor Magí. Ha de pensar que era una vedelleta que només tenia set mesos. Prou que als seus dispesers, avui, se'ls farà aigua a la boca. Ei, com sempre per això. (Ensenyant-l'hi) Fixi's, quin color!

MAGI

Anem, dona. Que el pintar no és "como el querer".

CISCA

Que s'afigura que la carn és com la llet que s'hi pot fer trafica posant-hi midó? o com el vi que hi barregen aigua de Montcada?

MAGI

Ves que dirà vostè...

CISCA

A la nostra taula, només hi ha de cercar "fato" de confiança. No ho som nosaltres com aquells carnissers que en lloc de matar anyells sacrifiquen marrans i moltons... Ja l'hi dic sempre al de casa: Tomás, primer és el crèdit i el bon nom que les pessetes guanyades malament... Ah, i de cap de bestiar que estigui malalt, ni un...

MAGI

Esperen a que es posin bons oi? Bé, bé, Cisca...

CISCA

Si vostè hagués vist aquesta vedella que es menjaran!... Era guapassa, llustrosa, ferma, amb uns ulls vius com dues centelles. A dintre de l'Escorxador, feia uns salts i uns brincos, que semblava que ballés la "jota".

MAGI

Pobra bestiola; si que era de la broma!

CISCA

M'ha fet una pena quan la mataven. L'han treta del corral i la gran babaua no hi veia de contenta. Es devia pensar que la portaven a pasturar a un prat ple d'herba primerenca...

MAGI

Ves si anava errada de comptes!.

CISCA

I el meu home li ha descarregat un cop de mall al mig del cervell i ha caigut, pobreta! tan llarga com era! Ha quedat més testa que un "pandero"!

MAGI

Prou Cisca prou; no em parli de morts. Avui gairebé semblarà el dia de difunts.

CISCA

Es que en feia d'esglai la pobra, cregui'm.

MAGI

Si, sí; però que vol fer-hi? Es que havia arribat la seva hora, veliaquí! Tots l'havem de passar aquesta hora tonta. Vagi, vagi a portar la carn a la Marcel·la, que és a la cuina.

CISCA

Diumenge, un altre quilo oi?

MAGI

Si com de costum, ja se sap.

CISCA

Entesos doncs. Passi-ho be.

MAGI

Passi-ho bé.

(Pel fons compareixen en Cassimir i Enric)

CASSIMIR

Salut i vacances!

MAGI

Hola nois!

ENRIC

Se'l saluda, senyor Magí

MAGI

Com ha anat la classe d'avui?

CASSIMIR

Com la d'ahir si fa o no fa; totes les classes vénen a ésser igual. El catedràtic de dret polític ens ha contat un conte, ens ha explicat la lliçó amb veu rogallosa que ningú no sap el què ha dit i nosaltres, per això, vinga aplaudir.... Ni la Raquel Meller quan cantava el cuplet del "Ven i ven".

ENRIC

El nostre s'ho pren més en serio. Avui, amb tota solemnitat, ens ha parlat de les cèl·lules i de la família dels microbis cancerosos.

CASSIMIR

Pobra familia! quina manera de fer-la anar pel rotllo.

ENRIC

I que consti, que no la coneixen ni de vista.

MAGI

Quin advocat i quin metge n'hi haurà de vosaltres dos... Déu me'n guardi que em tinguéssiu que portar cap plet o cap malaltia.

CASSIMIR

Senyor Magí, que li consti que jo, quan acabi, em dedicaré als assumptes civils i, en especialitat, a les majors quanties, i em sembla que vostè...

ENRIC

I jo a les malalties de luxe.

MAGI

Sí, no teniu mal programa... Ara que, haureu de trobar "primo", que això cada dia ja es fa més difícil.

CASSIMIR

Ai, que està atraçat en matemàtiques...! que no ho sap que hi ha un principi axiomàtic que diu que la sèrie de números "primos" és il·limitada?

ENRIC

Deixeu-vos de prims i de gruixuts: amb la manduca hem de pensar. (Cridant) Marcel·la, ja va endavant l’àpat?

MARCELA (Des de dins)

Aviat, dinareu.

CASSIMIR (Mirant com para taula)

Sap senyor Magí, que sembla que tota la vida hagi fet de cambrer?...

ENRIC

Jo l'admiro com ha pogut fer aquesta transformació...

MAGI

I jo encara admiro més als grans ducs de Rússia, que a París fan de cira-botes... Es a dir, els admiro i em consolen.

CASSIMIR

Quins tombs que dóna el món!.

MAGI

I els que donarà! qui sap encara en que ens hem de veure? però jo, per això, sóc optimista.

CASSIMIR

I ben fet; també fan pagar el mateix, doncs no cal pas tirar el cap per les parets.

MAGI (Sentenciós)

En aquest món jo sempre ho he vist igual; no ve una baixada, que després no vingui una pujada...

CASSIMIR

O, hi deuen haver carreteres de totes menes.

(Per la porta de la cuina compareix la Marcel·la i sent les darreres paraules d'en Cassimir)

MARCELA

Que és això, que es parla d'alguna excursió?

MAGI

De l'excursió eterna, filla; de la gran carretera de la lluita per la vida.

CASSIMIR

Si; no és una carretera molt poètica que diguem.

ENRIC

Encara que per la Marcel·la i per nosaltres, és un camí de roses.

MARCELA

Però les roses també tenen espines.

CASSIMIR

Tantseval! els joves només sentim l'aroma.

ENRIC

Jo el que sento és l'oloreta de la cuina... que ens fas avui dispesereta?

MARCELA

Un dinar molt bo, ja ho veureu. (Al seu pare donant-li diners) Tingui, papa: porti dos quilos de patates del "colmado" de baix.

MAGI

Dóna’m.

MARCELA

Afanyi's, que les necessito desseguida.

(El senyor Magí desapareix pel fons)

MÚSICA NUM.1

CASSIMIR Marcel·la, no badis,

Marcel·la, cap viu,

l'Ocell està al caure...

ENRIC Va a sortir del niu

CASSIMIR Amb molta cautela,

pots col·locar el ram,

si ara no l'agafes,

no l’hauràs pas mai.

MARCELA Bona caçadora,

no em cal apurar

no de guardar l'arbre

ni he d'estar a l'aguait,

que l'ocell que vulgui,

an que us sembli mal,

per més que ho intenti,

no podrà escapar.

CASIMIR Mira que el temps vola..

ENRIC I té que marxar...

CASSIMIR I a l'altra setmana.

ENRIC Aquí no estarà.

MARCELA Vagi allà on vulgui,

no sigueu pesats,

que cap dintre el cove

ell sol farà cap.

CASSIMIR No siguis babauda.

ENRIC Que pot ben fugir...

MARCELA Mil mercès jo us dono,

mercès per l'avís.

CASIMIR Per la teva ditxa

ENRIC Per ser ben feliç...

MARCELA Jo us ho remercio

i ho vull repetir:

bona caçadora,

jo sabré complir.

Si és tal com dieu vosaltres,

que s'ha emprendat ell de mi,

aquest amor que l'abrusa,

etern, el farà gratir.

Se m'ofereix la ventura

de junta nostres destins,

en llaçada indissoluble,

com dos tendres colomins

CASSIMIR No gosessis despreciar-lo

i ENRIC que fóra pitjor que un crim.

MARCELA Sobra que res més us digui;

ja ho veureu, essent així.

Cor obert a l'esperança,

ple de joventut i encís,

quan l'amor crida a la porta,

respon amb un goig sublim.

ENRIC

Saps Marcel·la que ets una cuinera amb tots els ets i uts.

CASSIMIR

Que vol dir cuinera sol? tot ho és immillorable en el ram de dispesera.

ENRIC

Si jo fos rei, et faria cuinera major de palau...

CASSIMIR

O sí, aquest fóra capaç de fer-te cuinera de Palau.. solitari o de Palautordera. I de real ordre.

ENRIC

Ep "pollo", d'altres potser no li farien tant.

CASSIMIR

Doncs jo la faria dama d'honor, veies.

MARCELA

Massa honor, per estar a la vostra vora...

CASSIMIR

Ets més esquerpa...

MARCELA

I vosaltres molt llargs de dits. Potser us creieu que això és el mesón de la "Dolores de Calatayud"?

CASSIMIR

Vaja bojota, que pagaria aquella "Dolores", que pogués tenir aquesta línia...?

ENRIC

Renoi quina línia! ni la del metro que va a la Plaça d'Espanya.

CASSIMIR

I el braços? (Allarga la ma) Això és una escultura grega.

MARCELA

Vinga, vinga; mans quietes, que vosaltres...

CASSIMIR

Vols dir que no som com l'Antonet?

ENRIC

Es que l'Antonet té els dits enrampats, dona.

MARCELA

Això us ho heu de guardar pel poble, quan aneu al "cine" amb la Pepeta i la Lola...

CASSIMIR

A tot arreu es fan bolets, Marcel·la.

ENRIC

I bé bé: que farem amb l'Antonet?

MARCELA

Deixeu-lo estar a l'Antonet; bé es prou bon minyó, ell.

ENRIC

Es clar; com que va nàixer sense pecat original.

CASSIMIR

Vull dir que si et convé un cop de mà...

MARCELA

A l'esquena, me'l donaries.

CASSIMIR

Et deus creure que no t'estimem! Nosaltres podem ésser estudiants i, per tant, gent de barrila; però, quan es tracta de qüestions sentimentals, només som homes de cor, Marcel·la.

MARCELA

I què m'expliqueu a mi, amb tot això?

ENRIC

Volem dir que l'Antonet està agradat de tu i només que amb una empenteta, el feies anar a ca'l Rector, a examinar-se de doctrina.

CASSIMIR

De serio, Marcel·la.

MARCELA

A mi em sembla que tot això, ho ha de dir ell i no pas vosaltres.

CASSIMIR

T'ho diem només que com a simple "anticipo"...

MARCELA

Gràcies, gràcies per això.

(El senyor Magí ve carregat amb les patates dintre una senalla)

MAGI (Del passadís estant)

Dos quilos de patates de la Seu, noia. Vaig a deixarles a la cuina.

CASSIMIR

Ai, ara que m'enrecordo! Vols venir a fer l'aperitiu mentre preparen el dinar?

ENRIC

Estem a vint-i-nou, noi y només toco forros. (Es posa la mà a la butxaca de l'hermilla volent dir que no hi han diners)

CASSIMIR

No; si no em refereixo a l'aperitiu Cinzano... ens arribarem a la papereria de més amunt, a comprar una postal, per felicitar, en la diada de demà, a la tia Atanàsia.

ENRIC

Manoi, quin nom més estrafolari, li varen posar...!

CASSIMIR

I quin nom volies que li posessin a una tia que s'havia de quedar conca?

ENRIC

A!, això ja es una altra cosa.

CASSIMIR

Que n'hi ha per molt, Marcel·la?

MARCELA

Quan tornareu, ja estarà.

CASSIMIR

Apa, doncs, anem. Abur.

ENRIC

No et distreguis eh, Marcel·la? que la rata ja es passeja. Apa!

(La Marcel·la va completant el parament de la taula, taral·lejant una cançó popular. A la poca estona, compareix l'Antonet vestit de soldat d'infanteria)

MÚSICA NUM. 2

ANTONET Bona Marcel·la

MARCELA Bon Antonet

ANTONET Estàs molt sola!

n'estic content.

MARCELA Doncs jo celebro

el teu joiell

perquè vol dir-me,

així ho comprenc,

que vens a casa

sense torment.

ANTONET No vinc alegre

que bé ho sap Déu,

n'ha passat una

com un cistell

però amb tu em trobo

i ho dic ben cert,

ja no em recordo

del disgust meu.

MARCELA Te n'han fet una

allà al quartel?

ANTONET No te'n trasbalsis

ja no em fa res,

que quan et miro,

estant solets,

el món oblido,

no hi puc fer mes.

MARCELA No t'apuris, se t'acaba

la caserna i el fusell

ANTONET També acaba Barcelona

i no és pas ben bé el mateix

MARCELA Tornaràs a Vilabona

ANTONET I tu aquí aniràs fent

MARCELA Consumint-me, amb la feina...

ANTONET Jo allà, sense fer res.

Si tingués bones paraules,

el mateix que tinc els fets,

i no s’estrebés la llengua,

igual que m’ennuegués.

MARCELA Que faries, llavors?

que faries, Antonet?

ANTONET Faria el que fan els altres

si es que n'hi ha de fets.

MARCELA Tinguis coratge.

ANTONET Ja en vull tenir.

MARCELA Tens dret a viure

i a ésser feliç.

ANTONET Mes qui ho arregla?

qui m'ho ha de dir?

MARCELA Posa't alegre

i fes ton camí,

que net de brossa

el tens aquí.

MARCELA

I això; què et passa?

ANTONET

Batúa el "cabo" i el "sargento" i tot....!

MARCELA

Que, t’ha passat?

ANTONET

No res, que si no arriba a ésser el tinent, que m'estima molt, aquesta nit l'hagués passat al calabosso.

MARCELA

Jesús! i això, què has fet?

ANTONET

Res: no res no he fet, vethoaquí!... tot per culpa d'un botó, maliatsiga!...

MARCELA

Un botó, dius?

ANTONET

Ja ho veus, una cosa tan petita i tan grossa que havia d'ésser la reprimenda. Ja ho veuràs: Aquest matí, era dia d'això, de passar revista i ens miren de cap a peus i del davant i del darrera; i vetàquí que jo, no sé com haurà estat, que es veu que duia un botó de la guerrera fluix i quan he arribat al "quartel".. tururut botó! i mira't, res! que abans de venir el tinent, ens ha passat revista, primer el cabo i després el sargento i se'n han adonat i...

MARCELA

Repulsa?

ANTONET

Vaia: mira n'he comprat un, tot venint.

(Es treu un botó daurat de la butxaca del pantaló)

MARCELA

Que vols que te'l cusi?

ANTONET

Em faries un favor més gros!...

MARCELA (Agafant el botó)

Això rai, home.

ANTONET

Que vols que me la tregui la "guerrera"?

MARCELA

No cal; en que te la descordis n'hi ha de sobres.

ANTONET (Fent-ho)

Té, doncs.

MARCELA

Ja ho veuràs, com amb un moment, estarà.

ANTONET

Ja me'l pots cosir ben cosit, ara que hi ets... Em passen unes coses, que jo compto que només em passen a mi.

MARCELA

I fuig, home: passen a tothom.

ANTONET

I tant! A estudi mateix, quan era xic, si algú s'havia de quedar, ja se sabia: havia d'ésser l'Antonet. Mireu que és pega!

MARCELA

No has de fer-ne cas, de tot això.

ANTONET

I jo compto que tot em ve de casa, perquè m'han criat massa a la "buena de Dios"

MARCELA

I ara, quines coses de pensar!

ANTONET

Sí Marcel·la, sí; que ja m'ho conec jo, que no sóc tant sortit com altres joves; i és que he estat massa mimat, vethoaquí, i després. que tothom diu que m'assemblo amb el pare, al cel sia, i el pare al cel sia, ja ho saps tu; era un bon home i prou i de mal mot li deien "l'encantat", no et dic res més. Jo hauria volgut anar a jugar amb els altres nois i córrer i donar-nos batusses i riure i plorar... i jugar m'has dit? em tenien tancat a casa, com un gos; deien que jo no m'hi havia de barrejar amb els nois que jugaven pel carrer, perquè nosaltres som rics... que et poses trista, Marcel·la?

MARCELA

Home, si expliques aquestes coses...

ANTONET

Veus? jo voldria sapiguer dir-les boniques i no em surten...

MARCELA

T'hi has d'esforçar home.

ANTONET

Que en pagaria de dobletes de tenir el geni d'en Cassimir...!

MARCELA

I bé el tens prou bo el geni; no cal pas que te'l canviïs amb ningú.

ANTONET

"Bueno" ja m'entens tu: qui diu geni, no vol dir geni de tenir mal geni, sinó una altra cosa que s'assembla amb el geni i no ho és.

MARCELA

Vols dir el caràcter?

ANTONET

Àngela! Aquesta!

MARCELA

I que en faries?

ANTONET

No ho sé batúa!... però jo t'asseguro que no em quedaria pas endarrera. Que jo veig que ell i l'Enric et diuen coses i de vegades tu rius i ells riuen sempre i jo... voldria fer com els altres.

MARCELA

I ningú t'ho priva.

ANTONET

Si això es pogués aprendre com l'instrucció...

MARCELA

Té, ja està. (Trenca el fil de l'agulla de cosir i se la torna clavar al vestit a la part del davant)

ANTONET (Distret)

Si es pogués aprendre com l'instrucció et dic!... (Ara s’adona de que ja té el botó cosit) Ai gràcies del botó tu, Marcel·la.

MARCELA

De res home.

ANTONET (Seguint amb la seva taleya)

Que et creus que no m'agradaria de pogué anar amb una noia al cine i a passeig i portar les cares enceses i alegres tots dos... i... dir-nos coses a l'orella, que no les sentissin els altres?

MARCELA

Tot això si ho comprens, perquè no ho fas? Tan poca voluntat tens en aquest món?

ANTONET

Molta en tinc no hi pot haver qui em guanyi... però, maliatsiga!... que tot se'm queda pels dintres i, per més que espernegui, no em surt, reira!...

MARCELA

No t'hi enfadis...

ANTONET

Ves, tu mateixa... un home així com ara jo...

MARCELA

Què...?

ANTONET

Que te'l trauries del davant, d'una desempallegada.

MARCELA

Tan dolenta, em creus?

ANTONET

Més bona que els bunyols de crema que ens fas els diumenges et crec; però, de sonsos, ningú no en vol, que ja ho conec jo.

MARCELA

Al món Antonet, només s'ha de mirar el bon cor de les persones.

ANTONET

El cor el tinc de primera: no m'he barallat mai amb ningú y faig molta caritat jo, molta...

MARCELA

Ho veus?

ANTONET

Això son cançons, que de la bondat no se'n passa. Els joves volen anar tots amb noies i desprès es casen... i jo, m'hauré de quedar a l’estacada.... (Això darrer ho diu molt commogut)

MARCELA

Però, que ho has provat alguna vegada ja?

ANTONET

No.

MARCELA

Y doncs? per què t'has d’acovardir?

ANTONET (Provant l'aigua)

Vols dir que si jo...?

MARCELA

Que?

ANTONET

Amb una noia que m'agradés... què et sembla a tu?

MARCELA

Ves... que no ets tan despreciable com et figures... ets ben plantat...

ANTONET

Prou que vaig passar un bon bocí de la talla.

MARCELA

No tens cap defecte...

ANTONET

Això si que no: sóc ben dret igual... i mes fort que una alzina.

MARCELA

Doncs... que vols més? A mans besades trobaries qui et voldria.

ANTONET

Però, vols dir que tu...?

MARCELA

Que... jo? Digues, home! No entrepussis!

ANTONET

Que amb un home així, no faries mitja volta i t'entornaries?

MARCELA (Rient)

O, no m'hi he trobat mai, jo.

ANTONET

Però, fes-te l'"encàrrec" que t'hi trobessis...

MARCELA

O si mi trobés...

ANTONET

No em diries "apa buenas"?

MARCELA

I per què haig de dir-ho? Encara no t'he parlat prou clar?

ANTONET

Fins per casar i tot... eh?

MARCELA

Això ja s'ha de comprendre, Antonet...

ANTONET

Doncs prou musiques. Pit i fora! Diga-m'ho Marcel·la; em diries que si? em voldries per home teu?

MARCELA

I sí, home! No t'he de voler pas per a fer els gegants.

ANTONET

I tornaries a venir al poble?

MARCELA

L'obligació de la muller, és seguir al marit, a tot arreu.

ANTONET

M'ho dius ben de bo de bo? no te'n desdiràs?

MARCELA

Jo només tinc una paraula, Antonet. Ara ja la saps.

ANTONET

Ja m'ha costat de dir-t'ho; em pensava que encara me n'hagués anat a casa, sense haver-t'ho escudellat. Ara si que ja he perdut la por i la vergonya; vaig a desmudar-me i parlaré amb ton pare, que no em farà frenta no; ja ho veuràs, ja ho veuràs!.

(Marxa decidit per la porta de les habitacions. La Marcel·la el segueix amb la mirada i quan es fora no pot ofegar un sospir. Desprès s’adona del paner de roba que encara esta al menjador i l'agafa i es fa fonedissa per la porta del celobert. Al cap d'uns segons d'estar sola l'escena, se sent grunyir el pany de la porta del pis i compareix en Cassimir i l'Enric, el primer amb una postal als dits)

MUSICA

CASSIMIR (Al passadís)

Que te'n sembla de la postal? em penso que donarà el cop!

ENRIC

La trobo massa xillona. Hi han més colors que a la ratlla de Sant Martí.

CASSIMIR

La vull deixar ben enlluernada, així es pensarà que m'he desdinerat.

ENRIC

I total val deu cèntims. Com es coneix que té "pasta", que l'afalagues tant!

CASSIMIR

Ara, hauràs de veure l'epístola que li escriuré. Serà més pietosa que un sermó fúnebre de Bossuet; ben digna d'una "beata" del calibre de la tia Atanàsia.

ENRIC

D'aquesta feta, et deixarà mil "duros" més al testament, ja ho veig.

CASSIMIR

Ho veus dius? que Déu et conservi la vista i que es confirmi la bona visió, que has tingut. Anem a l'habitació i mans a l'obra.

ENRIC

Vols dir que no fóra preferible dinar, primer?

CASSIMIR

Mireu que ets fart! Passa home, passa; que farem una obra artística en col·laboració perquè tu m'ajudaràs.

ENRIC

Fes-te el càrrec, que amb el ventrell prim, no m'inspiro...

CASSIMIR

L'inspiració mística Enriquet, naix del dejuni; quan un home esta tip, té l'imaginació pesada i només se li ocorren bajanades i ara, nosaltres, hem de volar per les regions etérees cercant el sublim. Apa, vine.

ENRIC

Anem, doncs.

(Marxen pel passadís de les cambres. Per la porta de la cuina torna el Sr. Magí)

MAGI

Marcel·la! Marcel·la!

MARCELA (Sortint del celobert)

Mana.

MAGI

Mira t'he pelat unes quantes patates i he deixat arreglada l'amanida.

MARCELA

Està bé. Sap papa?

MAGI

Que hi ha de nou?

MARCELA

Ara, acaba d'arribar l'Antonet i se m'ha declarat.

MAGI

Quin Sant li ha tocat al cor? i tu...?

MARCELA

Li he fet veure que si.

MAGI

Molt bé. Ara, que tu l'has torejat jo, li hauré de posar "banderilles". On és?

MARCELA

A la seva cambra, a trasmudar-se. Diu que vol parlar amb vostè.

(MAGI fa acció d'anar-hi)

MARCELA

No esperis que ja l’emprendrà ell.

MAGI

Ja et pots començar a despedir d'aquest pis i jo d'anar a la Boqueria i a fer "recibos" a l’Arrendatària de Contribucions a les tardes. Ja no em caldrà fer més de Tereseta! Gràcies a Déu. Em creia que a l'últim, li hauríem tingut d'arrencar amb uns ternals. Apa, vés a la cuina i deixa'm el camp lliure. (Es queda fregant-se les mans amb fruïció).

ANTONET (Rebé de la cambra amb la mateixa roba)

Senyor Magí... jo a vostè, el volia veure.

MAGI

Molt bé, noi; em tens a la teva disposició.

ANTONET

Sí, sí; l'he de veure i li he de parlar jo...

MAGI

T'escolto amb molt interès; amb més interès del que puguis imaginar-te.

ANTONET

Primer, em volia canviar de roba i m'he posat "nirviós" i no he pogut. Doncs sí, li he de dir moltes coses: que la mare està tulida...

MAGI

Això, ja fa anys que ho sé pobra, senyora Concepció.

ANTONET

I que jo, d'aquí a pocs dies, acabo el soldat.

MAGI

I bé ho sé prou també, que l'acabes; diumenge vinent us donen el passaport, segons m'han dit.

ANTONET

Això mateix; i jo no voldria anarme'n com he vingut... no parlo pel tren, no; que hi vull tornar a marxar amb el tren, per què l'auto em mareja... però vull dir que la Marcel·la, m’entén?... m'agrada a mi la Marcel·la, vetho aquí.

MAGI

Mal pots d'agradar-te.

ANTONET

I si vostè ho vol... m'hi caso: ja ho sap ara; prou embuts!

MAGI

I no li has dit res a ella?

ANTONET

Prou; i m'ha dit que diria que sí.

MAGI

I ja t'ho has pensat ben bé, ben bé?

ANTONET

Des de que vaig venir aquí a Barcelona, a fer el soldat, que no penso en altra cosa.

MAGI

Doncs has fet molt bé de dir-ho; perquè noi! en tinc tanta demanadissa de la Marcel·la, que si et descuides uns quants dies més, l'hauria tingut que donar a un altre.

ANTONET

Batúa!

MAGI

Mira, sense anar més lluny: el fadrí de baix del "colmado", que ara es vol plantar, sempre m'està somicant la mateixa cançó.

ANTONET

Mala negada!

MAGI

I l'encarregat del garatge de la cantonada que també té part al negoci, no em deixa mai tranquil, pel mateix motiu i jo compto que si gosés, ja em diria sogre.

ANTONET

Mala negada, també!

MAGI

I el Cassimir? n'està ben engrescat.

ANTONET

Ja m'ho semblava, ja.

MAGI

I l'Enric? n'està ben boig, guillat del tot... Però vaja, ja que et veig decidit en voler-t'hi casar desseguida...

ANTONET

Al galop, m'hi vull casar.

MAGI

.... i com que et considero més bon noi que tots els altres, per la meva banda, ja us podeu casar.

ANTONET

El mes entrant, podem fer córrer les amonestacions, si li sembla.

MAGI

I ta mare ja hi estarà conforme?

ANTONET

La mare rai! si és més de l'altre barri que d'aquest, ella; la qüestió, que jo estigui content.

MAGI

Doncs res, res: fet; cap a Vilabona falta gent.

ANTONET

Vostè, també viurà amb nosaltres.

MAGI

Home... si tant t'hi empenyes...

ANTONET

Si senyor, vostè, a casa meva.

MAGI

Ja et faré de majordom, vaja!... ja en pots estar ben satisfet, perquè cregués que et faré tot un home.

ANTONET

El que vostè vulgui.

MAGI

Si et dóna per ésser polític, abans de dos mesos vull que siguis l'Alcalde de Vilabona.

ANTONET

O, no sé si en sabria...

MAGI

Calla, capsigrany, així m'ho fas dir; que en sap tothom de fer d'Alcalde. Després, et faré ésser "pendonista" de "Corpus".

ANTONET

Ja la sabria fer l'acatament, ja.

MAGI

I, si t'hi empenyes, President de la Conferència de Sant Vicens de Paul i quan vingui una processó lluïda, portaràs el tàlem.

ANTONET (Atabalat)

Tot el que vostè vulgui faré, tot.

MAGI

I ja n'has fet prou d'Antonet, s'ha acabat; d'aquí en anvant seràs el senyor Antón o Don Antón; tria.

ANTONET

O m'és igual, això.

MAGI

I la Marcel·la; què et penses que et farà lluir poc? amb el maca que és, tothom et tindrà gelos.

ANTONET

Que rabïi la gent, millor!

MAGI (Amb emoció)

La meva filla Antonet es una gran noia i et farà ben feliç i és dona que ha nascut per portar seda, a tot "pasto" i per figurar; ja veuràs, com es farà l'ama entre totes les senyores. Desseguida la veuràs Presidenta del Carmelo i de la Cofradia dels Dolors i de totes les Cofradíes hagudes i per haver al poble. I en el ram de padrines? quan s'hagi de batejar la bandera del sometent, padrina!; que s'ha de confirmar a tota la canalla? padrina!... però no t'apuris, que no li caldrà fer la mona.

ANTONET

Tot el que ella vulgui.

MAGI

Quan vindrà el Governador, o el Bisbe o algun Ministre o el Nunci, el millor paper i la nota més "salient", ella.

ANTONET

Ja m'agrada... i vostè?

MAGI

Jo? res; aniré fent, fillet; no em faltaran mals-de-cap, per això, perquè tindré molta feina. Jo et guiaré, t'administraré, et faré d’assessor en tot... et miraré com un fill, més encara que si fossis fill meu vertader, ja ho veus.

ANTONET

Que content que estic!...

MAGI

Ara, no diguis res... a l'hora de dinar, ja ho farem saber a tots els dispesers i, si et sembla, ho podem celebrar una mica.

ANTONET

Que es tiri tot per la finestra, avui!... estic més content que si m'haguessin tornat a quintar i hagués tret el darrer número, ja ho veu.

MAGI

Dissimula, que em sembla que ve algú.

(Pel passadís de les cambres surten per aquest ordre en Enric i en Cassimir, parlen de la postal)

ENRIC

Es molt sentimental noi, sembla un tros de prosa d'en Chateaubriand.

CASSIMIR

Hola Antonet! com va això de la milícia?

ANTONET

Tot va bé; la milícia i el que no és milícia, gràcies a Déu.

ENRIC

Encara no et fan "cabo"?

CASSIMIR

Més s'estima que el facin llicenciat, oi Antonet?

ANTONET

Diumenge que ve, adéu fusell, adéu guàrdia... i bona nit "quartel".

CASSIMIR

I cap a Vilabona de "tirón"?

ANTONET

Vaia!

ENRIC

I no et sap greu de deixar-nos?

CASSIMIR

Vols dir que no t'enyoraràs?

ANTONET

A vosaltres voleu que us enyori?

CASSIMIR

Home... a nosaltres precisament, no.

ENRIC

Però, hi han coses que ens agraden tant, que quan no les tenim les troben a mancar i d'aquí, naix l'enyorança.

ANTONET

No sé el que és aquesta malaltia; jo sempre m'he cregut que només s'enyoraven els marrecs quan els trauen de la dida.

MAGI

Je, je, je... ha estat bona, aquesta ocurrència de l'Antonet.

CASSIMIR

Ja ho veus; ja fas gràcia al senyor Magí, Antonet.

MAGI

Ep, que consti que me n'ha fet sempre; perquè és un minyó molt simpàtic.

CASSIMIR

Incommensurable! té una gran quantitat de simpatia personal i accessòria.

(Pel fons, esbufegant compareix l'Estevet)

ESTEVET

"Buenas señores". Vinc que bufo... on és la Marcel·la?

MAGI (Alarmat)

A la cuina... que passa?

ESTEVET

Que tinc molta pressa, que ja voldria haver dinat jo. Aquesta tarda marxo.

CASSIMIR

Fa més enrenou que la marxada del Plus Ultra.

ENRIC

I cap on va?

ESTEVET

Cap al Nord, a les costes del Cantàbric... Bilbao, Santander, El Sardinero... i San Sebastián de la Concha i de l'Asuero...

CASSIMIR

Mira que tal, en vers.

MAGI

Quina sort tenen aquests viatjants de poder córrer tan "terreno".

ESTEVET

Senyor Magí, els "pedidos" a casa no ens els duen; els hem d'anar a cercar on són i si no hi són, inventar-los, traure'ls de davall terra; la qüestió fer firmar el duplicat al comerciant, encara que sigui d'esma, després de fer-li rodar el cap amb les paraules precises i... avall s'ha dit!.

ANTONET

Vostè rai, Estevet que és espavilat.

ESTEVET

Des de els catorze anys, que em varen treure la son de les orelles i ara, de tren en tren, de fonda en fonda...

CASSIMIR

Sí... i de flor en flor com les papallones.

ESTEVET

I que no ho som nosaltres de papallones pregunto jo? Que dic papallones!... nosaltres som el nervi fonamental del comerç modern, nosaltres som els que posem en contacte al productor i el consumidor som l'anella que junta la fàbrica i el consum o millor dit, l'expendeduria dels fruits o productes elaborats, som l'eix...

MAGI

Estevet, que perdrà el tren...

ESTEVET

Ai té raó!... quan m'engresco amb la nostra missió sociològica i progressiva, no em recordo ni de l'escudella.

MAGI

Doncs, s'ha de pensar en tot.

ESTEVET

Fins amb l'higiene que també compta. En havent dinat a arreglar-me quatre mudes a la maleta i ja tinc tot l'equipatge amanit; el mostrari, pobret, l'he deixat ben polidet al magatzem i ja es frisa.

MAGI

Vaja doncs, a seure tothom.

CASSIMIR (Tot seient)

Així Estevet, diumenge que ve no hi haurà ball.

ESTEVET

Calli no me'n parli; diumenge passat a la Bohèmia vaig fer una mitja conquista que n'hi ha per llogar-hi cadires.

CASSIMIR

Home, si es pogués fer una transferència...

ENRIC

O bé deixar un simple apoderat.

ESTEVET

Fills meus, ho sento; però l'atracció i la simpatia són gràcies personals i intransferibles, com els passes del ferrocarril.

(A les darreres paraules d'Estevet, es presenta la Marcel·la amb la sopera fumejant)

MARCELA

L'escudella.

ESTEVET

Benvinguda!

ENRIC

A donar-li tractament!.

MAGI

"Alto, señores"! Abans d'ingerir ni una sola cullerada d’aquest líquid suculent i nutritiu, he de fervors una interessant revelació.

CASSIMIR

Expectació general.

MAGI

Amics meus: tinc la gran satisfacció de poder comunicar-vos que he acordat, que des de'l mes entrant, us busqueu qui us acampi i qui us doni llit.

ENRIC

Eh, que diu?

ESTEVET

Ens acomiada?

CASSIMIR

Però que ha tret la rifa, senyor Magí?

MAGI

Jo no; el que l'ha treta en realitat, sense posar-hi, és l'Antonet, a qui acabo de concedir-li la mà de la Marcel·la, en matrimoni.

ESTEVET

Esdeveniment esplendorós!

CASSIMIR

Això és un "petardo"!

ENRIC (Encaixant)

Toca-la Antonet, ets un home de gust.

ESTEVET (Igual)

Marcel·la, l'enhorabona.

CASSIMIR

Enhorabona i celebració... hi ha d'haver mullena, per aquí.

ENRIC

Naturalment, els taps de suro han de fer explosió. Què hi dius Antonet?

ANTONET

Que en tot dic que sí... que "bueno"...

MAGI

Jo m'encarrego del xampany.

ENRIC

I puros de cinturó daurat.

ESTEVET

Aquest faust succés, ens omplena a tots d'alegria.

CASSIMIR

La Marcel·la, avui, s'ha de seure a taula amb nosaltres.

MAGI

I ben de gust que faré de cambrer. Au seu, noia.

ENRIC

Passa aquí al costat de l'Antonet.

ESTEVET

S'ha de traure una fotografia d'aquest quadro.

ENRIC

Ara com ara s'ha de posar aliment a l’estómac: el demés, tot vindrà.

CASIMIR

Però Antonet, ens has deixat morts; si que t'ho has portar ben amagat!.

ANTONET

Ja feia temps que la duia de cap...

CASSIMIR

Prou que t'ho coneixíem bribó!.

ANTONET

... i tot venint del quartel, pensava: d'avui no passes més; i he fet un cop de coll... i de llengua... i ja està; llestos!.

ENRIC

A gran pillastre; tu si que no hi has trobat ningú!

CASSIMIR

I tu Marcel·la, què hi dius?

MARCELA

Que també estic ben contenta.

ESTEVET

I tots ho estem!

CASSIMIR

Doncs visca l'alegria.

ENRIC

Felicitats pels nuvis.

MAGI

I jo que no sóc ningú?... que no hi tinc la meva part també en aquest casament?

CASSIMIR

I sobretot en les conseqüències. Visca la reivindicació del senyor Magí, dintre el poble de Vilabona!

TOTS

Visca!

MUSICA NUM. 3

CASIMIR La noia que no es casa

tenint xicot davant,

li renta la camisa

li cus, li fa el menjar,

li fa un té o una tila,

si el ventre li fa mal,

li planxa la corbata,

li posa un drap a un tall.

Si no sap preparar-li

un ram o bé un parany

que es faci monja o plegui

o es quedi vestint sants.

TOTS Si no sap preparar-li

un ram etc.

CASIMIR La noia que camina

tota ella bellugant

els joves se la miren

de baix dels peus al cap,

s'envermelleix de galtes

i no gosa a mirar,

té tanta timidesa...

digueu-ho a la mamà.

TOTS Si no sap prepara-li

un ram o bé...

CASSIMIR La que espera a una hora

propera de sopar

que mira esvalotada

de per aquí i per lla.

Això és segur indici

que l'aligot vindrà,

aquesta ben soleta

pel món ja pot anar.

TOTS Ja no cal que prepari

un ram o bé un parany

ni cal que es faci monja

ni té que vestir Sants.

CASIMIR Aquella que va al cine

vora de la mamà

a l'altra vora hi porta

un fadrí ben tibat,

la lliçó te apresa

i no ha de posar ram,

que quan la sala és fosca,

ella te els ulls en blanc.

TOTS Ja no cal que etc.

A Balaguer les noies

igual que a tot arreu

en volen ésser formoses

en volen ésser ai, Déu!

La Concepció, la Carme

la Francesca i la Roser

la Manuela i la Pepeta...

Però cap jove els diu res.

Aquest dia al municipi

i hagué un gran avalot

perquè diu que vol casar-se

vol casar-se el gegant gros

La geganteta petita

la pagesa i el pagerol!

TELO