Caliu sota cendra - comèdia dramàtica en tres actes - 1.933

CALIU SOTA CENDRA

COMÈDIA DRAMÀTICA EN TRES ACTES

GENER DE 1.933

PERSONATGES

MARIA TERESA 20 ANYS

SENYORA SOFIA 45 "

ADELA 22 "

CLAUDI 25 "

SENYOR GUILLEM 50 "

ERNEST 35 "

LEANDRE 25 "

SENYOR ESPARVER 55 "

ISIDOR 60 "

Lloc d'acció: Vilarana, vila que se suposa al Baix Urgell.

Època, d'ara.

Dreta i esquerra, les de l'actor.

ACTE PRIMER

Menjador a casa del senyor Guillem. Al fons dreta, un passadís que comunica amb la porta del carrer, a l'esquerra, gran porta de cristall que comunica amb el saló principal de la casa. Entre les dues portes un bufet. Dues portes més a la lateral esquerra i a la dreta en primer terme altra porta que va al despatx del senyor Guillem i en el segon terme un balcó que dóna a la part posterior de la casa.

Mig matí d'un dia de tardor. En descloure's la cortina, es troben en escena MARIA TERESA, brodant asseguda en una cadira, SENYORA SOFIA seu prop d'ella en una butaca sense fer res. I el SENYOR GUILLEM dempeus, va repassant uns quants impresos y periòdics que hi ha damunt la taula.

GUILLEM

Tot això ha portat el correu?

SOFIA

Encara volies més paperam?

GUILLEM

Si precisament d’això em queixo: molts papers i poca substància.

TERESA

Som al segle del reclam, papà.

GUILLEM

Sí filla; tothom vol vendre. Abans només eren comerciants els jueus i ara ja ho són fins els homes de ciència tirant al mercat en catàlegs, tota mena de potingues per tornar la salut. (Llegint) "Pastilles pecto-balsàmiques del Doctor Cullera". "Tauletes contra la migranya del Doctor Romaní"...

SOFIA

I te'n prens una i jo compto que t'agafa més maldecap del que tenies.

GUILLEM

Naturalment. Si et desencaparraven del tot, no t'hi acostumaries. (Llegint) "Mares joves, abans del... ejem!... ejem!... haveu de prevenir-vos contra...”

SOFIA

Contra els marits truans. Aquest encara no ha sortit de medicament.

TERESA

Es que costa de trobar el "suero", veritat papà?

GUILLEM

Això és de la part de... l'animeta. No entra al camp de la ciència, filla.

SOFIA

En efecte. Només rau en la paciència de les dones.

GUILLEM (Agafant una revista)

"L'Eco de la Medicina"... Vaja un eco!... això no arriba ni a esternut silenciós.

SOFIA

I totes aquestes lletres atapeïdes t'empasses?

GUILLEM

Me les passo d'una mà a l'altra i les tiro a la cistelleta dels papers esquinçats.

SOFIA

Em penso que no has tingut mai, una vertadera vocació per la carrera...

GUILLEM

"Alto" això no; jo podré no llegir tota aquesta propaganda de quincalla, però quan tinc un malalt, que consti que m’esmerço en cerca-li el diagnòstic exacte i en aplicar-li l’adequada terapèutica.

SOFIA

Be vaja, no diguis Guillem, que mai no has passat a la categoria dels metges que fan cures d'un xiquet de fama. No has sortit de curar malaltietes de ventre i de pulmonies senzilles.

GUILLEM

I dobles! Ja n'hi ha prou. Les demés, no són altre que derivacions d'aquestes, perquè l'organisme... però que et diré ara?... Si fossis un col· lega amb el que entauléssim controvèrsia, m'explanaria i ara amb tu hi perdria la saliva i et quedaries com abans.

SOFIA

Al nostre pare si que per tota la rodalia el tenien per un savi.

GUILLEM

Això és la fama, com deies tu adés però no la ciència. Creu-me Sofia, la feina de curar, ve a ésser com endevinar el que conté una sorpresa...

TERESA

Ja que parla d'endevinalles, papà. A veure si sap en que estava pensant?.

GUILLEM

L’entra al teu caparró, es més difícil que investigar un cas de dispèpsia aguda. Digues!

TERESA

Doncs pensava que d'aquí a vuit dies, és el meu sant i em sembla que no se'n recorda gaire.

GUILLEM

Filla, confesso que el Santoral no el tinc al meu calendari... I això vol dir?...

TERESA

Vol dir que ha de fer-me un present que sap que m'agrada molt. El collar que vàrem veure l'altre dia a l'aparador d'aquella argenteria de Lleida.

GUILLEM

No en parlem més. Tindràs el collar y tots els guarniments que vulguis.

SOFIA

Home, Guillem! Sembla que parlis d'ormejar una pollina.

GUILLEM

Tens raó: retiro això dels guarniments i dic tots el apèndixs inherents al collar, vaja!... Els que tenim una sola filla, li havem de donar tots els "complacemus".

TERESA

No diràs que sigui exigent!...

GUILLEM

Dic que ets l'alegria de casa i ja n'hi ha prou. Si aguanto la camorra d'anar per les cases i sentir gemecs dels que pateixen i plors dels que els volten i estan bons, ja saps que ho faig per tu; per assegurar-te la teva joventut i el teu futur...

TERESA

Parla com un llibre papà.

GUILLEM

Més bé que l'Eco de la Medicina, digues-ho clar.

SOFIA

Ara que en això del futur, no l'hi ajudes gaire.

GUILLEM

Que vols que li vaig a cercar un xicot a la cantonada? Filla, el món ha progressat molt, però encara no havem arribat a que un pare, vagi amb tot decoro, a demanar la mà d'un "petimetre" per a la seva filla.

SOFIA

Mira que ets extremós! Jo no dic que precisament, hagis d'anar a la casa del davant, a la busca i captura d'un marit, però si que podries donar-li més al·licient a Maria Teresa perquè podés alternar en el món que li pertoca.

TERESA

M'és igual això, tia.

SOFIA

Doncs no deuria ésser-t'ho. Tu ets com una flor d’hivernacle i si no surts d'aquí dintre, corres el risc de morir-te d'ensopiment. Necessites altres aires, altres llocs, una altra vida....

GUILLEM

Veus? Si no t'haguessis quedat viuda, és clar que encara viuries a Lleida i Maria Teresa podria passar-hi temporades, com aleshores...

TERESA

No en parlin d’això. Cregui, tia, que jo hi estic molt bé aquí al poble i no ambiciono per res la vida frenètica d'una capital.

SOFIA

Jo no entenc com una noia jove i maca, pot pensar d'aquesta manera.

TERESA

No ho vulgui discutir. Això va segons els temperaments i cregui que m'hi trobo mol bé amb la vida que faig ara.

SOFIA

Vaja una vida! Llevar-se, fer quatre labors, vigilar un xic la feina de la minyona, passejar a la tarda, sopar, escoltar la ràdio i a dormir... Jesús, quina monotonia!

TERESA

I el cine dels diumenges?

SOFIA

Es l'única cosa que em trau una estona d'aquest "desterro".

GUILLEM

Noia, si tota la vida hi havies viscut essent soltera....!

SOFIA

No es el mateix; després de soltera, es passa a casada i després com jo, a vídua que no és ni una cosa ni l'altra. I els que havem tastat un xic de bosc, no podem tornar tan resignadament a la gàbia. I consti que no ho dic perquè no estigui contenta del vostre tracte, tant és així, que moltes vegades, em fa l'efecte de que torno a ésser la d'abans de conèixer a Florenci, al cel sia, quan encara era fadrina.

GUILLEM

Doncs mira, anem tirant. Després d'un temps, un altre en ve... i qui sap el que ens espera...!

(Se sent la veu de LEANDRE com parla amb algú de dins i compareix per la porta del passadís. Les primeres paraules les diu de dintre)

LEANDRE

No necessito que m’anunciïs, jo, noia. (Entrant) Salut, família!

GUILLEM

Que voltes per aquí, tabola?

SOFIA

D'on surts en aquestes hores?

LEANDRE

De l'estació. Sempre carregant.

TERESA

T'has tornar molt treballador, cosinet.

LEANDRE

Encara que te'n burlis. Que et penses que tota la vida he de fer de "niño pera"? S'ha de posar seny, noia.

TERESA

Bé, home, bé; ja m'agrada.

LEANDRE

Ja ho sap, oncle? ja no tinc el cavall.

GUILLEM

S'ha mort?

LEANDRE

He fet una truca. L'he baratat per una moto.

SOFIA

Sempre seràs gitano!

LEANDRE

Ja començava a tenir panteix. He fet un gran negoci, encara que no s'ho creguin.

GUILLEM

Ja ho crec; vols callar?

LEANDRE

Sí, sí....

GUILLEM

Tu, a l'últim sortiràs més bon negociant que el Robert de les cabres.

SOFIA

Algun dia, que t’estavellaràs contra un arbre o t'estimbaràs d'un terraplè...

LENADRE

Ca!... es una "moto" que té més coneixement que una persona. Es de tres cavalls!

TERESA

Així encara tindràs dos cavalls més dels que tenies...

LEANDRE

I que no cal tenir estable, ni se'ls ha de donar favors, veies.

GUILLEM

Però se les ha d'abeurar amb gasolina.

SOFIA

Vaja, vaja! i que fa ta mare?

LEANDRE

Que vol que faci? Si fa o no fa, com vostè. Totes les senyores de mitja edat, fan el mateix al món.

SOFIA

Ah, capsigrany! Vull dir si està bona!

LEANDRE

Trempada, dona, trempada! Ja no ho cal dir, gràcies a Déu. (A Maria Teresa) I tu cosineta, encara no et cases?

TERESA

En tinc per dies!

LEANDRE

I doncs, que fas parada? Mira que la tia encara et passarà al davant. (Rient) Encara fa goig, la tia.

SOFIA

Ai, bonifaci! Ets més poca substància que ton pare.

GUILLEM

I tu, Leandre, com ho tens?

LEANDRE

Malament!

GUILLEM

Has renyit amb la xicota?

LEANDRE

El tripijoc que passo. Figureu-vos que en tinc tres al "retortero" i no sé per quina decantar-me

SOFIA

Et coneguessin com jo o els hagués de donar jo els informes...

LEANDRE

Jo si que estaria ben fresc. Prou que me les aixurriaria totes del galliner.

(Maria Teresa riu)

GUILLEM

I d'on són, aquestes ànimes en pena?

LEANDRE

Si fos mariner, en tindria una a cada port, però com que soc negociant de farratges, només en puc tenir als pobles de les estacions on carrego: una a Balaguer, una altra a Mollerussa i l'altra a Lleida.

SOFIA

Ah, guilopo!

LEANDRE

I si no hi posés fre... Ai la mare!... aviat necessitaria dues secretaries i hauria de fundar el ministeri de l'amor, a casa meva.

SOFIA

Ja farà sort la que et voldrà i no et podrà haver!.

LEANDRE

Així tu Maria Teresa, continues fent de Rosa Mística?

TERESA (Rient)

Ja n'hi ha prou amb tu, a la família, que ho faci anar tot enrenou.

LEANDRE

Oncle, vigili-la a aquesta xicota perquè és capaç de fer-se monja.

TERESA (Amenaçant-lo amb tendresa)

Mira!...

LEANDRE

Ah, si jo voltés per aquí a Vilarana!... ja et faria eixorivir.

TERESA

Encara no tens prou feina?

LEANDRE

Dona, amb tu treballaria a jova.

TERESA

Es clar; perquè els cosinets a mi...

LEANDRE

Haguessin de demanar dispensa. Dispensa maca. Ja ho sé.

GUILLEM (Rient)

Tabalot. Més que tabalot! Que no vols seure?

LEANDRE

Guillar corrents he de fer. Només he pujat a veure'ls i ja hi he acabat la feina jo, aquí.

GUILLEM

Sempre vas de bòlit, tu.

LEANDRE

Ja m'espera l'hereu Barrusca, que li he de comprar una partida d'alfals.

GUILLEM

I marxa bé el negoci?

LEANDRE

No massa. Sembla que les vaques de Barcelona han declarat la vaga de la fam com en Gandhi. Tants vagons com hi havíem enviat i ara...

GUILLEM

Hi ha molta crisi, Leandre.

LEANDRE

Però que es fan compte que no mengen les vaques i els cavalls, encara que hi hagi crisi? No ho entenc això de la crisi. Tothom la fa anar pel rotllo i ningú no sap de quin color és. Es veu que ve a ésser com una mena de "grip" que encara no li han trobat cap manxiula que li vaig bé.

TERESA

Que no et deixaràs caure, per aquí, el dia del meu sant?

LEANDRE

I doncs! Com cada any. Us vindré a apretar la gorra a l'hora de dinar. Ja hi penso, ja; d'avui en vuit!

TERESA

A veure si vindràs doncs.

LEANDRE

Es clar. Com que soc l'únic que amb les meves poca-soltades et faig esclafir la rialla...

TERESA

I sí home, que ets simpàtic!

LEANDRE

Me'n vaig perquè m’estarrufaria com un paó...

SOFIA

No vols prendre res?

LEANDRE

Enllestir i a prendre la moto. Veu quin descans, oncle? Amb una bèstia així no he de passar la trifulga de que li vingui la mosca! No hi ha res com les motos! Bé, vaja salut i no perdeu la gana!

GUILLEM

Adéu!

SOFIA

Records!

LEANDRE (A Teresa que fa acció d’acompanyar-lo)

No et moguis, cosineta, que ja soc gat vell entre aquestes parets.

TERESA

Tu mateix, doncs. Fins d'avui en vuit.

LENADRE (Des de dins parlant amb el SENYOR ESPARVER, que entra tot seguit)

Passi, passi, senyor Esparver!

ESPARVER (Entrant)

Bon dia. Ja torno a ésser aquí.

GUILLEM

Hola, Esparver!

TERESA

Déu el guardi!

SOFIA

Bon dia.

GUILLEM

Ja has vist al senyor Rector?

ESPARVER

L'he vist i ja he tret la copia del testament de la tia de Claudi. Aquí porto tots els documents. (Ensenyant una cartera de mà) Una herència formidable, noi. (Deixa la cartera damunt del bufet)

GUILLEM

Vaja, que t'hi faràs els teus!

ESPARVER

M'hi guanyaré l'estona, Guillem. No en passen gaires de testamentàries de quantia pujada.

GUILLEM

Es un bon patrimoni els dels Maurí.

ESPARVER

Una enormitat de jornals de terra i de bon rec i alguns dipòsits crescuts en diferents bancs.

GUILLEM

Aquests son uns cops que a un home el desentabanen. Sense pensar en res, sortir-te una tia llunyana que es recordi de tu, al peu de la tomba...

ESPARVER

I quin record, amic meu! Com un llamp!

SOFIA

Ja serà un xic més llarg el que guardarà ell de l'arreplegadissa! Creuríeu que encara no el conec a aquest afortunat mortal que hereta com aquell que trau la rifa?

TERESA (Distreta fullejant una revista)

Ni jo tampoc.

SOFIA

I això que fa dos dies que és aquí.

GUILLEM

Aquest matí, pensen venir amb l'Ernest a que us presenti.

SOFIA

Es jove?

ESPARVER

No li faria més enllà de la ratlla de vint-i-cinc anys,

SOFIA

Solter?

ESPARVER

Sí. Així ho he llegit a la cèdula, al menys.

SOFIA

No li mancarà xicota que sospiri per ell i per la memòria de la difunta.

ESPARVER

Es clar que és un complement que acaba de fer el pes a la balança el de la posició.

SOFIA

Ja deu tenir algun compromís per Barcelona...

GUILLEM

El xicot no s'ha expansionat tant; a penes si havem parlat de coses supèrflues.

SOFIA

Ernest ho deu saber tot.

GUILLEM

S'han fet carn i ungla, en dos dies que es coneixen. Em penso que si Claudi se'n va a viure a Barcelona, el farà el seu Administrador.

ESPARVER

No m'ha parlat de donar poders a ningú per ara. Això és senyal de que pensa fer totes les gestiones personalment, pel traspàs.

GUILLEM

I avui mateix, signarà l'Inventari?

ESPARVER

No, home; primer l'he d’estendre i qualsevol dia el citaré al despatx.

GUILLEM

Li tindré que oferir el meu cotxe.

SOFIA

Se'n donaria vergonya d'anar pel món amb un Ford atrotinat, home.

ESPARVER

Ca... si és molt senzill aquest xicot. Prou t'agafarà pel mot si l'hi ofereixes.

GUILLEM

Es clar que l'hi oferiré. Ja veuràs com vindrem ell, jo i Ernest, el dia que li senyalis.

TERESA

Fent temps i parlant de les coses dels altres, el senyor Esparver encara no ens ha dit si es quedarà a dinar, avui.

ESPARVER

Tens raó, Maria Teresa. Aquest és un punt que no cal descuidar; em quedo perquè en havent dinat, espero uns atorgants. El comprador ha de venir, a les dues, de la torra del Batlle Nou.

TERESA

Doncs així ja em dispensarà que vaig a donar ordres a Adela.

ESPARVER

Fes, fes, Maria Teresa.

(Aquesta marxa per la porta de la cuina)

ESPARVER

(Després que ha vist marxar a Maria Teresa i dirigint-se al senyor Guillem)

Saps, Guillem que observo que la teva filla es torna bastant malmirrosa i dispensa'm la franquesa?

GUILLEM

Perquè ho dius?

ESPARVER

Home, ara mateix sentia com parlàvem d'un xicot que totes les noies del poble obririen uns ulls com a bombes explosives i ella, com si sentís parlar de la tramuntana.

SOFIA

Jo la desconec. Tan animada com era abans, quan venia a casa meva, i ara sembla una ànima beneita.

GUILLEM

No us cregueu; que moltes vegades, m'ha interessat el posat de la meva filla. Sinó que trobo per l'entenimentada que és, hi sobra. Més d'una vegada m'han vingut temptacions de preguntar-li a propòsit del seu encongiment.

SOFIA

Amb mi, bé sembla que és prou comunicativa, doncs mai no m'ha parlat de res que l’afligia. A manca de mare, sembla que deuria ésser amb mi, amb qui deuria descansar-se i no obstant, mai no m'ha revelat l'existència d'un núvol que ennegreixi la seva vida.

ESPARVER

Es un cas estrany.

SOFIA

I més si es té en compte el riallera que era abans. En vida del meu marit, en pau descansi, donava gust. La tenia més a casa que aquí. Me la mirava plena d’il· lusions, amb ganes de lluir i de que els joves se la miressin i ho aconseguia. Cregueu que he tingut més miradors forçosos anant amb ella, que no havia tingut anant sola, en els millors temps de la meva joventut.

ESPARVER

Es que de maca, la veritat, ho és molt.

GUILLEM

Jo a l'única cosa que puc atribuir-ho, és a la renyina amb aquell Tinent d'Infanteria, que era el seu promès, el qual estava afecte al Govern militar de Lleida.

SOFIA

De llavors, arrenca la transformació de Maria Teresa. Al marxar Llucià a Segòvia, volgué anar-se'n de casa i no va tornar-hi sinó en els casos d'absoluta necessitat.

ESPARVER

Jo crec que li hauríeu de procurar distraccions.

GUILLEM

Per mi no li mancaria el consentiment. Moltes vegades, Sofia m'ha proposat de deixar-les anar a casa de Regina Garriga de Barcelona, la qual les ha invitades reiteradament i ella sempre refusa.

ESPARVER

Si volgués venir a casa nostra, a passar-hi una temporada amb Elionor, la meva filla n'estaria força contenta i tal vegada li renaixeria l'expandiment d'abans.

GUILLEM

Ho veig difícil.

ESPARVER

Si m'ho permets, ho intentaré quan es presenti l'avinentesa.

GUILLEM

No dubtis de la meva conformitat, però t'anticipo la seva resposta negativa.

ESPARVER

Allí a Vallmorada, si bé no és més que dues vegades més gran que Vilarana, hi ha un altre ambient. Allò ja ciutadeja. Altrament, les noies alternen amb els joves de cases acomodades, la que en diríem la classe selecta, fan reunions de tant en tant a les cases d'elles, puix no hi manquen pianos i gramoles i que diantre! no deixa de sortir-ne algun casament...

SOFIA

Si alguna vegada li faig brometa en aquest sentit, respon amb un somriure ple de melangia com si volgués a donar a entendre que el casar-se ella és un somni irrealitzable.

ESPARVER

Guillem, no et fixis sols en els mals físics dels altres i analitza el cas de la teva filla.

GUILLEM

No m'alarmis!

ESPARVER

Només el previnc. Jo no soc metge però conec molt de psicologia. Pels nostres despatxos, hi desfilen móns sencers i em sembla que el mal de Maria Teresa no té res que veure amb la medicina.

SOFIA

Callin que torna Maria Teresa.

TERESA(Entrant)

(Somrient es dirigeix al senyor Esparver)

Senyor Esparver, una pregunta.

ESPARVER

Digues Maria Teresa.

TERESA

Voldria dir-me si li agraden les torrades de Santa Teresa?

ESPARVER

Ja ho crec. A mi m'agrada tot el que em faci servir el teu gust exquisit.

TERESA

Mercès per això del gust. De manera, que no li faria res, que per postre i com a dolç, li faci unes torrades del nom de la meva santa?

ESPARVER

Encantat de menjar-me-les i més si els teus ditets ajuden a preparar-les.

TERESA

A fer-les del tot. Avui em sento cuinera i vull preparar-li un menú original. Un parell de plats mol suggestius que vaig aprendre al Col·legi de la Sagrada Família.

SOFIA

Senyoreta cuinera, ja no es recorda de que aquest matí, havem de tenir visita?

TERESA

Ai, té raó, que ha de venir... aquell jove. Ves, quina mala "pata" oi, senyor Esparver?

ESPARVER

Potser vingui ell més animat que tu, a saludar-te.

GUILLEM

Pobre Claudi!

ESPARVER

Si sabia el poc que t'interessa...

TERESA

O, tot l’interès que pugui inspirar-me un amic del papà. Encara que, parlant sincerament, la gent desconeguda, sempre m'enerva perquè em fa recordar les antipàtiques regles dels compliments.

GUILLEM

Doncs amb aquest, Maria Teresa, ja pots deixar de banda l'etiqueta perquè és la senzillesa personificada.

TERESA

Ja és una bona qualitat... En fi, ja ho veurem quan vingui. No podent fer el dinar personalment, vaig a dir-ne la composició a Adela. (Se'n va)

GUILLEM

I jo en mig de tot, la veig feliç.

SOFIA

Doncs jo més que feliç, resignada.

ESPARVER

Avui quan tingui ocasió, la sondejaré un xic. Ja veuré com l'he d’emprendre.

GUILLEM

Com que els dijous de totes les setmanes, vens a fer escriptures aquí al poble, no li diguis res, de moment. Entre els dos, m'haveu posat sobre avís en un detall, al qual no donava cap importància. Dissimulem i primer, deixeu-me fer a mi.

(Compareixen pel fons, CLAUDI i ERNEST)

ERNEST (Entrant)

Donen permís les excel· lències de la casa?

GUILLEM

Endavant.

ERNEST

Havem trobat la porta oberta i anem entrant. La pau del senyor sigui amb vosaltres.

CLAUDI

Bon dia tinguin.

SOFIA

Benvinguts.

GUILLEM

Caram quina visita més agradable. Passin, passin. Veig que s'han recordat de la promesa.

CLAUDI

Val a tenir memòria, senyor Guillem.

GUILLEM

No fa gaire que parlàvem de vostès.

ERNEST

En bé o en mal?

GUILLEM

Això ja es dona per descomptat, ximplet!

ERNEST

M'agrada el terme bancari del descompte.

SOFIA

Seguin, seguin, que estan a casa seva.

CLAUDI (A Guillem per Sofia)

La senyora suposo...

GUILLEM

Ai, quina distracció, és veritat. La meva germana Sofia. El jove Claudi Vilaró.

SOFIA (Encaixant)

Tant de gust!

CLAUDI

El gust i l'honor, són per a mi, senyora.

ERNEST

Jo no necessito presentacions perquè faig de Cicerone i d'introductor...

GUILLEM

El que fas més soroll que un batalló tu; seu i calla.

ERNEST

Està bé, mal geni. I Maria Teresa?

GUILLEM

Es per allà dins.

ESPARVER

Ja se'ls pot dir. Es a la cuina senyors. Vol honorar-me amb un bon àpat, avui.

SOFIA

Ara vaig a cridar-la.

GUILLEM

Sí, ves-hi!

CLAUDI

Té una casa magnífica i ben situada senyor Guillem.

ERNEST

A la plaça, no hi pot ésser tothom.

GUILLEM

La meva professió exigeix estar al centre del poble.

CLAUDI

Es antiga i d'estil.

GUILLEM

Contemporània del casal Maurí. Les dues es varen construir al mateix temps. Als pobles, ja se sap; es pot dir que tota la vida rau dintre la llar.

ERNEST

No digui que el què és vostè, per això, no hi para gaire.

GUILLEM

L'indispensable. No soc dels que se senten ocells domèstics, la veritat.

ESPARVER

En canvi, jo no sé estar-me ni un minut al carrer. Del despatx al pis i del pis al despatx. Solament surto una estoneta a les tardes per fer una passejadeta i el diumenge a fer el "tresillo" al casino.

(Compareix Maria Teresa un xic enrogida de galtes. L'acompanya Sofia))

TERESA

Bon dia tinguin.

ERNEST

Aquí tenim a la ponzellina del senyor Guillem.

TERESA

Mira Ernest, que sempre seràs el mateix.

GUILLEM

Maria Teresa, el meu amic Claudi Vilaró.

TERESA

Molt contenta de conèixer-lo.

GUILLEM

La meva filla.

CLAUDI

Senyoreta, (encaixant) orgullós d'ésser-li presentat.

TERESA

Segui, segui.

ERNEST

Pagant el mateix és preferible la comoditat. Jo mai no estic tan bé com quan m'hi assec.

SOFIA

I ja li agrada força el nostre poble senyor Claudi?

CLAUDI

Em va resultant més agradable a mida que hi passo més temps. La primera impressió confesso sincerament, que va ésser pèssima, però avui, al tercer dia de la meva estada, em trobo bastant assimilat per tenir molt de comú amb el meu tarannà.

SOFIA

I l'hi trobarà en augment, cada dia.

TERESA

A tots els forasters els passa igual. Vénen a desgrat i si hi estan molt temps, marxen amb el cor ple de recança.

CLAUDI

Doncs per a estalviar-me aquesta tristesa, potser hauré de posar-me al padró del veïns i no sortir-ne més.

TERESA

La seva estada aquí només deurà ésser passatgera...

SOFIA

Ja deu tenir els seus afectes i arrels a Barcelona.

CLAUDI

S'equivoquen. Amb la maleta es pot dir que m'ho vaig endur tot.

SOFIA

Ah, no hi té família?

CLAUDI

Soc sol, com un alarb.

ERNEST

Et passa com a mi; només que a tu et varen deixar l'alforja més proveïda.

GUILLEM

I no hi havia estat mai al poble en vida de la seva tia?

CLAUDI

Gairebé vaig a dir-li que en sabia l'existència d'una manera vaga, per haver-me'n parlat el meu pare alguna vegada, quan encara era un nin.

SOFIA

Quines coses té la vida!

CLAUDI

Estranyes. Ves aquesta pobra tia a la qual no conegué mai en vida, anar a recordar-se del meu nom...

SOFIA

Amanda, no era també una neboda seva?

CLAUDI

Aquesta ha estat la causant de que totes les pertinències seves hagin passat a mi. Es veu que va desobeir-la en qüestió d'amors i la tia no li perdonà la rebel· lia. Creguin que moltes vegades, quan penso de la manera que aquest patrimoni ha vingut a les meves mans, sento com una mena de veu interior que em diu que no ha de fer-me feliç.

GUILLEM

Pensi que ningú no li obligava a fer aital disposició.

CLAUDI

Però tampoc ha estat una voluntat ferma i convençuda i aquesta creença meva, fa que moltes vegades, pensi que he comes un robatori. No li sembla senyor Notari?

ESPARVER

Legalment ningú no pot recriminar-li-ho. La darrera voluntat d'un testador és sagrada i intangible.

CLAUDI

Indubtablement. Però les circumstancies, em fan veure que només soc l'home de palla que ha servit de despit per privar de drets més legítims a altres persones.

ERNEST

Jo opino que aquests mirament no són de pes. Perquè anem a veure: Figura't tu que un hortolà porta una carretada de pomes i n'hi cau una pel camí. Passa un vailet un xic badoc i no la veu i en passa després un altre d'espavilat dels que en tot es fixen, se n’adona, la cull i se la menja. Sembla que el que ha passat primer, havia d'ésser l'indiscutible possessor i no obstant, qui se la cruspeix, és l'altre.

SOFIA

Vostè, senyor Claudi, únicament ha de pensar que Déu ho ha volgut així i així ha d'acatar-ho.

GUILLEM

De totes maneres, en Claudi no consentirà que la seva cosina pateixi.

CLAUDI

Ningú no ha sabut mai més res d'ella. Crec que s'embarcà amb el seu marit i no sé sap del cert a quin punt d’Amèrica varen fer cap. Qui sap si allà on són passen misèria!

ESPARVER

Vostè no és responsable d'aquest estat de coses.

CLAUDI

Es l'única consideració que m'ha deixat tranquil, quan he reflexionat sobre l'esdevingut.

ERNEST

Res, Claudi, res. Despreocupació i a viure. Ets jove i no et mancarà benestar que et faci negligir aquestes cabòries. Que hi dius, tu, Maria Teresa, que estàs tan callada?

TERESA

Que els sentiments de cadascú són impenetrables i mereixen respecte.

ERNEST

Sembla contesta de diplomàtic. Has dit molt i gaire bé no t'he entès de res.

TERESA (Somrient)

I que has d'entendre tu, si ets....

ERNEST

Un llunàtic?

TERESA

Home, això, no; però si un materialista metal· litzat.

ERNEST

Es la filosofia, d'entre tots els sistemes coneguts, que m'ha donat més bons resultats i que em sembla que comparteixen la majoria dels homes i de les dones. Al món, hi ha d'haver de tot, de bons i de dolents, d'espiritualistes i poca-soltes. Jo m'he afiliat al rengle més nodrit: al dels panxacontentes.

SOFIA

I al dels "concos"

ERNEST

Classe que deuria causar admiració a tothom. Vostès saben el que representa veure aquest bé-de-Déu de noies que els manca més faldilla de la que porten, que s'han tret la llana del clatell i caminen com a falcilles i mantenir-se "incòlume"?

GUILLEM

Bé, bé, jo diria que si no t'has llençat mai, és per por de que totes et dirien que "nonis".

ERNEST

I jo no m'he tirat al cercle de l'amor per por de que amb la primera que m'encarés, em digués que sí. Ves si n'anem, nosaltres dos d'errats d'osques.

GUILLEM

Aquest Ernest sempre serà un belitre.

SOFIA

Tota la vida l'he vist igual.

ERNEST

I m'hi trobo tan bé, que no penso tombar-me de la postura que he agafat.

(Se sent el timbre de la porta d'entrar)

SOFIA

Truquen! Vaig a veure qui hi ha, amb el permís de vostès.

CLAUDI

Faci, senyora, faci.

ERNEST

Algú que deu viure amb pena.

GUILLEM

De segur.

SOFIA (Entrant)

Guillem, la dona del ferrer, que porta el nen perquè el visitis.

GUILLEM

Fes-los passar al despatx per la porta del passadís.

CLAUDI

Au senyor Doctor a fer una obra humanitària.

GUILLEM

No hi ha més remei: nosaltres sempre havem d'estar al peu del canó.

ERNEST

Bons artillers.

(Marxa el senyor Guillem per la porta del despatx)

ESPARVER

Ara que me'n recordo, Ernest, m'hauria de donar un informe confidencial, respecte a la valor aproximada d'unes finques que pensa hipotecar cert individu, així com referència de la conducta privada del mateix.

ERNEST

A la seva disposició, senyor Esparver.

ESPARVER

Vol entrar que tinc les dades a la saleta que em fa de notaria?

ERNEST

Amb molt gust; anem a veure qui és aquest pobre que va curt de gambals. Vens Claudi?

CLAUDI

Ja fa dos dies que no sento parlar d'altra cosa que de terrossos i escriptures. Prefereixo quedar-me a fer companyia a les senyores.

ESPARVER (Tot marxant amb Ernest)

Aviat, estarem llestos.

SOFIA

S'han fet molt amics, vostè i Ernest.

CLAUDI

O, si quasi es pot dir que no conec a ningú del poble sinó a ell, al senyor Guillem i al senyor Veterinari.

TERESA

Es molt bon xicot.

SOFIA

Es veritat, encara que és bromista i despreocupat, en extrem, té bons sentiments.

CLAUDI

A mi em distrau molt i m'agrada la seva conversa. Pobre de mi que no fos ell! No sé pas com passaria el temps.

SOFIA

Si que n'hi ha per avorrir-s'hi quan un fa un salt tan gros com vostè. De Barcelona anar a caure a un racó de món.

CLAUDI

Doncs cregui que no em reca. No sé si és l'impressió de moment, que tota aquesta plana que no havia vist mai, amb les sèquies, les terres llaurades, rogenques les unes i de color plom les altres, i els prats coberts de verdor com una catifa de vellut, les masies, els arbres, els turons, els camins que divideixen els cultius, les eres, com ornament de tot aquest mantell estès, em recorda la vida pastoral, llegida als poemes bucòlics.

SOFIA

Es l'enlluernament de l'instant. Li passarà.

CLAUDI

Qui sap!... A mida que entri en coneixença de la gent, que a mi m'apar bona i innocent, que amb els carros i cavalleries, he vist retirar-se a casa els capvespres, llençant, al vent, cançons d'amor i de costums, em sembla que aquí, no hi poden fer niu les misèries de ciutat.

TERESA

La gent és de tota manera com per tot arreu, Claudi.

SOFIA

Dispensi, senyor Claudi, mentre Maria Teresa li dóna conversa, vaig a donar una mirada a la cuina perquè és tard i aquella noia...

CLAUDI

I ara, senyora, res de compliments.

(Marxa Sofia per la porta de la cuina)

TERESA

Aquesta visita a nosaltres és la primera que fa en tot el poble?

CLAUDI

Tan sols he estat a casa d'Ernest. El senyor Veterinari també té interès en rebre'm a casa seva i aquesta tarda potser ens hi arribarem.

TERESA

Encara no coneix a Fanny?

CLAUDI

No. A penes si m'he mogut de casa. He anat distraient-me per la biblioteca i examinant diversos objectes antics. Són amigues vostè i ella no és això?

TERESA

Ho havíem estat molt, si bé encara en som bastant. Des de que la tia tornà aquí, després de la mort de l'oncle, la nostra amistat ha anat fonent-se i avui ha quedat un xic esmorteïda, per manca de relació.

CLAUDI

Així no es freqüenten gaire?

TERESA

O, encara que no es vulgui, en un poble sempre és forçós l'haver de relacionar-se amb tothom. Ara que allò d'anar a passeig tots el dies, com fèiem abans i estar sempre l'una a casa de l'altra, s'ha anat extingint. Avui, solament en queda una ombra de aquella intimitat, d'antany.

CLAUDI

Sap que penso de vostè, Maria Teresa?

TERESA

Que sé jo!

CLAUDI

Que és una senyoreta molt reservada.

TERESA

Per què ho diu?

CLAUDI

Perquè esquiva fins que la mateixa llum s'esbargeixi contemplant la seva formosor, amagant-la entre aquestes parets. Apart que temi a la Naturalesa, que aquí es manifesta amb tots els seus esclats de plenitud.

TERESA

M'hi trobo tan bé aquí a casa... Sinó fos que a la tia li plau tant de sortir, no aniria ni a passeig a les tardes. Em concentraria en respirar un xic l'aire perfumat i lliure del jardí.

CLAUDI

Ahir a la tarda, les veguérem amb Ernest, des de el turó on hi ha les ruïnes del castell.

TERESA

Ah, al camí de la creu?

CLAUDI

Allí mateix. Vaig preguntar a Ernest per les dues passejantes que teníem a prop i va dir-me que eren vostès. Ja veu doncs, que jo la coneixia d'abans d'aquest moment.

TERESA

No els vàrem veure.

CLAUDI

Vostè estava callada i distreta, esguardant enllà del més enllà. La seva tia parlava animosament. Varen trobar mes lluny, uns vailets que venien de traure nius i pels gests que s'oviraven des de el turó, on ens trobàvem, la seva tia els renyava, severa i vostè, en canvi, amb aire de dolcesa, els féu una moixaina.

TERESA

Sí, me'n recordo. Eres els nens del pastor de l'Arrabal, que no tenen mare.

CLAUDI

Aquell gest maternal, se'm quedà gravat per l'intensa compassió que s'hi veia.

TERESA

Me'n fan molta, pobres nens. La seva madrastra, molt més jove que el seu pare, els tracte massa malament.

CLAUDI

Allò en feu recordar la diferencia de la vida rural i la de ciutat. Allí els nens desvalguts, com aquells, no fan llàstima a ningú. Passen pels amples carrers com pels camins de les afores, les formigues, que ningú no es dóna compte d'elles. Aquí hi ha caritat i noblesa de sentiments. El poble és una gran família!.

TERESA

No Claudi; aquí hi ha de tot. Hi ha tanta misèria com per tota la vall de llàgrimes. Potser l'haver-hi menys quantitat d'homes, que a les urbs, sembla que hi hagi d’haver menys lluites i malgrat tot, hi existeixen l'odi, l'enveja, potser més encesos, la traveta infamant de l'un contra l'altre i fins de vegades, la calumnia més despietada, que als llocs on la gent no es coneixen entre ells.

CLAUDI

Sembla impossible.

TERESA

Que sap vostè de la vegetació d'aquestes terres? Aquí els fruits són diversos i també són variats els esperits de llurs habitants. Jo les conec molt aquestes valls vigoroses. Que el temps no vingui a donar-me la raó del que suara acabo de dir-li.

CLAUDI

Es difícil. Penso conduir-me amb molta discreció, limitant les meves amistats. Gairebé m'atreveixo a dir-li, que no tinc pretensió de conèixer ningú mes a Vilarana.

TERESA

Això no podrà evitar-ho.

CLAUDI

Al menys puc evitar de posar l'afecte a cap altra amistat de les que tinc fins ara.

TERESA

Qui sap!

CLAUDI

En tinc la certesa, perquè amb la sincera afecció d'Ernest, del seu papà i ara... de vostè, crec completa la meva relació, mentre sojorni aquí al poble.

TERESA

Es una distinció de galania?

CLAUDI

Tinc l'esperança de que el temps li dirà ben prompte, que li he parlat amb la veu del cor.

TERESA

Crec en les seves paraules, perquè el crec un home de bé. Quan li he sentit l'expressió planyívola per l'infortuni de la seva cosina, he llegit a la seva ànima, a través de la seva veu, com si tingués obert al meu davant un llibre diví encara que aquestes paraules semblin un sacrilegi.

(Tornen Ernest i Sr. Esparver)

ERNEST (Entrant)

Ja por tirar endavant, senyor Esparver; bon xicot i bona garantia. (Al dos joves) Hola, parella! Esteu molt sols!

CLAUDI

Tothom està fent feina. Nosaltres som els únics desvagats.

ESPARVER

I el dinar, com està Maria Teresa?

TERESA

Em peso que bé. Ara la tia es a la cuina. De seguida, podrem seure'ns a taula. (Als dos amics) Vostès volen acompanyar-nos?

CLAUDI

Mercès.

ERNEST

Ja tens prou autoritat, tu, per a convidar?

TERESA

En aquest moment, soc l'única mestressa de la casa.

GUILLEM (Eixint del despatx)

Que ja estan de marxa? (Tots estan dempeus)

CLAUDI

No podem pas gastar tota la conversa per avui... Demés l'hora de dinar està al caure.

ERNEST

Si no ens volem moure, Maria Teresa ja ens ha convidat. Que hi diu, vostè, senyor Guillem?

GUILLEM

Que menys paraules i més fets. Ja us esteu seient a taula.

CLAUDI

Ho deixarem per un altre dia. Per avui ja havem fet prou, en ésser rebuts amb tota distinció.

SOFIA (Entrant)

Que ja se'n van?

CLAUDI

Encara no els havem fet prou nosa?

SOFIA

Això, mai.

CLAUDI (Donant-li la mà)

Senyoreta, he tingut un goig immens i li ofereixo la meva sincera amistat.

TERESA

Compti amb la meva consideració i simpatia.

CLAUDI (Igual a Sra. Sofia)

Senyora tant de gust...

SOFIA (Ràpid)

El mateix li dic.

CLAUDI (A tots els de la casa)

D'aquí en endavant, ja ens veurem més sovint.

GUILLEM

Les portes de casa, les trobarà obertes, amb bona voluntat i bon semblant.

CLAUDI

Ja saben on em tenen a la recíproca. Passin-ho bé. Que no es molesti ningú.

GUILLEM

No en mancaria d'altra!

ESPARVER

Passin-ho bé.

ERNEST

Apa, fins a més veure.

(El senyor Guillem els acompanya i desapareixen els tres per la porta del passadís del fons)

ESPARVER

I bé Maria Teresa, que t'ha semblat?

SOFIA

Sembla un bon xicot.

TERESA

I simpàtic, força simpàtic.

TELÓ

ACTE SEGON

La mateixa decoració de l'acte anterior. Dia de Santa Teresa. Asseguts, entorn de la taula, acabant de dinar, els personatges que indica el diàleg. Adela -la minyona- entra i surt de tant en tant, enduent-se vaixella i portant-ne d'altra, amb algunes plates de postres. Un sol esplendent, entra pel balcó.

LEANDRE

Quina festassa, oncle!

SOFIA

Sinó arribes a venir, ja ho veus el que t'haguessis perdut.

TERESA

Jo ja no en confiava pas, quan a les dotze encara no eres aquí.

GUILLEM

Es molt tocatardà aquest Leandre.

ESPARVER

Però, cal tornar-li la fama, ara.

LEANDRE

Encara que fos a peu coix hauria vingut i si m'hagués mort, durant aquests dies, al meu lloc, hauria comparegut el meu cadàver.

SOFIA

Pas al Comendador!

ESPARVER

Realment, valia la pena. Ha estat un veritable festí.

LEANDRE

Ja sé com les gasten aquí a cal avi. En un dia així, tot es vessa...

GUILLEM

Avui és un dia senyalat a casa nostra.

LEANDRE (A Teresa)

Ja ho veus, baldufa, si et veuen a casa teva.

TERESA

I pel teu sant que no ho celebreu vosaltres també?

LEANDRE

Hi han anys, que si la mare bada un xic, no es recorden ni tal aca que vingui el meu Sant.

SOFIA

I un nom tan bonic com et varen triar, nebot.

LEANDRE

Això que se celebra dues vegades a l'any: el vint-i-set de gener i el tretze de març.

SOFIA

Ja ho crec; com que era Arquebisbe de Sevilla i germà de dos altres Sants i una Santa.

TERESA

Un dels pares de l’Església.

GUILLEM

Una família predestinada, vaja!

LEANDRE

Tot el que vulgueu; si bé jo, de Leandre, només conec, des de quan anava a l'escola, per haver-ho llegit en un llibret de contes, a aquell fadrí de la ciutat d'Abydos, a la vora de l'Helesponto i qui feu cèlebre per sos amors amb Hero, una mossa que vivia a l'altra banda de riu i ell el passava, nedant, totes les nits, per tal de festejar-la.

TERESA

Això és estimació!

SOFIA

Que dius ara? El teu cosí es capaç de fer proeses més grans.

TERESA

Quin fred, a l'hivern! i quina por, a les nits!

LEANDRE

A mi no m'emboliqueu. Sinó s'hi pot anar amb moto als llocs, jo no hi aniria encara que m'esperés, amb el braços oberts, la mateixa Venus de Milo.

(Tots riuen)

GUILLEM

I com ho tens allò de les tres Maries?

LEANDRE

Bé oncle, bé; ja n'he deixada anar una, per ara.

TERESA

Quina, quina, Leandre?

LEANDRE

La de Mollerussa.

TERESA

Pobreta!

SOFIA

Afortunada noia! No sap pas ella, la sort que ha fet!

ESPARVER

Què és això; qüestió de capítols?

GUILLEM (Rient)

Compto que sí Esparver que aviat hauràs d'entrar en funcions.

ESPARVER

Ajajà!

LEANDRE

No ho sé senyor Esparver si en farem. Perquè de les dues que em queden, la de Lleida, tan té a una mà com a l'altra i essent així, no sé pas que li he d'encarar; i la de Balaguer, com que el seu pare, si bé és ric, és home d'un esquerrisme furient i arravatador, és capaç de casar-nos pel civil i sense capítols.

SOFIA

Jesús!

GUILLEM

Pobre de tu, ta mare!...

LEANDRE

De totes les maneres, senyor Esparver, si s'han de fer capítols, els farà vostè i vaja!... em sembla, em sembla, que ja pot començar a amanir la ploma de "redondillo"

ESPARVER

I és clar, que els haveu de fer. No us podeu casar sense la llei fonamental de la família.

LEANDRE

I com es coneix que és cavernícola vostè, amb això de la llei i de la família i l'orgue de tots els tòpics de la civilització occidental. Ara, ja s'ha fet de moda el posar-se al marge de la llei. De manera que, mirant-ho per aquest cantó...

SOFIA

Calla! No siguis anarquista!

LEANDRE

Ai tia que és arcaica. Era abans, això de l'anarquista... de Terrassa. Ara se'n diu "comunista libertario"

GUILLEM

Ah, poca-solta.

(Riuen tots menys Sra. Sofia)

LEANDRE

I bé, Maria Teresa, es pren o no es pren cafè?

TERESA

Sí home, de seguida.

GUILLEM

Han de venir dos convidats més.

SOFIA

Si que triguen!

ESPARVER

Tot just són dos quarts de tres.

LEANDRE

Jo soc partidari de que per a fer-ho ben fet, hauria d'acabar amb ball, aquesta festa.

TERESA

Ah, poc senderi!

LEANDRE

M'autoritza, oncle?

GUILLEM

Per mi, si que...

LEANDRE

I tu que hi dius cosineta?

TERESA

Si no fórem ningú.

LEANDRE

Que no? Per fer-te quedar malament, només em cal donar un tomb pel poble i a l'hora de berenar, et porto una dotzena de beutats, que totes podrien optar al concurs de "Miss Universo".

TERESA

Prou; ja n'armaries de xivarri si et deixaven fer.

SOFIA

Ai, toca-son, que te'n falta un bull!

LEANDRE

I jo fins ballaré un pericón amb la tia Sofia. Veureu quin aire i quin garbo!

SOFIA

Pobres del teus peus, amb les xafades...

ESPARVER

Que està de barrila, aquest Leandre!

LEANDRE

I si volta per aquí, senyor Esparver, fins vostè haurà de marcar un fox o una "java".

ESPARVER

No fill; ja m'esperen a l'extrem del poble per fer un testament. Ja veus si serà tot un altre el quadro!

LEANDRE

I tant! Potser després del testament, vindrà el combregar i l’extremunció i en acabat entraran de responsos.

(Se sent trucar el timbre del pis)

SOFIA

Ara són aquí!

LEANDRE

Doncs au! Si hi som tots, ja podem fer "quòrum"!

ADELA

Hi ha el senyoret Claudi i Ernest.

GUILLEM

Que passin.

ERNEST (Des de dins)

Anem entrant.

LEANDRE

Apa triganer!.

CLAUDI

Bones tardes i que vagi de gust!

TERESA

Gràcies.

SOFIA (Oferint cadires)

Au, seguin, seguin, Adela, ja pots dur el cafè.

LEANDRE

Si noia, cuita; que jo gairebé ja tinc el dinar als talons del peus.

CLAUDI

Ens havem retardat molt?

GUILLEM

Tot just començàvem a estar de sobretaula.

TERESA

Ja es coneixen, Claudi, amb el jove?

CLAUDI

No tinc l'honor...

TERESA (Presentant)

El meu cosí Leandre...

CLAUDI

Tant de gust.

TERESA

L'amic Claudi Vilaró.

LEANDRE

Ah! l'hereu de la senyora Mercè Maurí...? (Encaixant)

CLAUDI

Amb aquest únic títol, em coneixen a tot el poble.

LEANDRE

Ja farem negoci, puix sé que té uns quants coberts plens d'alfals.

ERNEST

Així Leandre també has vingut a fer-ne un puntet.

LEANDRE

Deixa't de puntet: punt i coma. (Fent l'acció de menjar) Es menja molt bé a casa de l'oncle Guillem.

GUILLEM

No hi ha com ésser jove i tenir força gana.

LEANDRE

Per això la fama ja ve del temps de l'avi. Jo sempre em deixo caure en aquesta taula per la festa major i per santa Teresa.

GUILLEM

Serveix cigars, nena.

(Maria Teresa va al bufet i porta una capsa que presenta als homes)

LEANDRE

I veies si hi ha alguna ampolla de Domecq per aquí al bufet.

ERNEST

I com prova el sant, Maria Teresa?

TERESA (Passant la capsa)

Esplèndid. Hi ha salut...

LEANDRE

I joventut i... anava a dir alegria, però em repenso. Ma cosina des de fa una temporada llarga s'ha tornat una mena de Mare de Déu de l'empenta.

TERESA

Veuràs si vinc, estrafolari.

LEANDRE

I això que porta una pedreria al coll que enlluerna.

TERESA

És el present del papà.

ERNEST

Avui no compta: es troba al ball i ha de ballar.

LEANDRE

Calla, home!... justament ara en parlàvem de ballar.

CLAUDI

Hi ha ball en projecte?

LEANDRE

Abans de dinar, ja he provat la gramola. A les cinc en punt romprà el vals.

CLAUDI

Magnífic.

ERNEST

Toca-la Leandre no t'hauries de casar mai....!

LEANDRE

"Nenti", passo. De "conco" no me'n vull quedar, noi.

ESPARVER

Em sembla Maria Teresa, que avui et faran sortir de polleguera.

CLAUDI

Em permeto demanar-li el primer vals, Maria Teresa.

TERESA

Ja fa molt temps que no he ballat.

CLAUDI

No li agrada la dansa?

TERESA

M'havia agradat bastant.

LEANDRE

Doncs deixa fer dona; qui tingué al néixer, serva al créixer.

ERNEST

Avui, fins jo vull trencar les regles de la nyo-nya, de l'ensopiment, de la rutina...

LEANDRE

Els brindis i els discursos, Ernest, els he aplaçats fins a l'hora del ball, perquè et participo que hi haurà pastes i beguda.

ERNEST

Ni "parole". Em cuso la boca, doncs.

ESPARVER

Bé joves, bé. Jo amb el permís de tots, donaré la festa per acabada.

CLAUDI

Ens deixa senyor Notari?

ESPARVER

El compliment del deure, Claudi.

GUILLEM

I jo també. He de passar la visita...

LEANDRE

Si els malalts encara estaran dinant oncle!

GUILLEM

Que et figures que a tot arreu és com a cal avi?

SOFIA

Ai Leandre que et sents xerraire avui!... Sembles un sac de nous follades.

TERESA

Només avui?

LEANDRE

Pobre de mi que no ho fos sempre... Casa nostra semblaria un convent de cartutxos... Bé, vull dir de "cartujos"!

ESPARVER

Apa, que duri l'alegria.

GUILLEM

Fins a després.

LEANDRE

Ah, i m'alegraria que aquell del testament, es guarís i encara en pogués fer mitja dotzena més...

ESPARVER

Jo també Leandre, jo també.

(Marxen els dos pel fons)

SOFIA

I quin concepte en formarà, vostè Claudi, d'aquest baliga-balaga?

CLAUDI

Excel·lent, no es preocupi. El seu humor és agradable.

LEANDRE

Es la diada que s'ho porta, sap?

CLAUDI

Molt bé, molt bé

ERNEST

Encara que per a ell, tots els dies són sants i bons.

LEANDRE

I per tu, també, Ernest, no facis el patriarca, ara.

ERNEST

I ben net que sí; no ho nego ni protesto pas home. Els poca-soltes, al món no ens acabarem mai.

LEANDRE

I a propòsit. Ara que anomenes aquesta cofradia tan respectable, a títol de col·lega, m'atreviria a demanar-te un favor.

ERNEST

Digues.

LEANDRE

Que m'acompanyis a fer una compra.

ERNEST

Jo?

LEANDRE

Sí. Tinc una partida d'alfals emparaulada amb el Guitza, que és el teu mitger i estem per dos rals. El me l'ofereix a cinc i mitja i jo l'hi pago a duro. I si vens tu, em sembla que entre els dos ho xafarem.

ERNEST (Contrariat)

Ara hi vols anar? No el trobarem a casa.

LEANDRE

Si no és casa el trobarem al cafè Esport. Au, anem home, anem; que si després havem de fer sarau, no em restaria temps.

ERNEST

Vaja, doncs, anem. Que vens, Claudi?

CLAUDI

Us esperaré fent companyia a les senyores.

LEANDRE

Vostè mateix. Serà joc de poques taules.

ERNEST

Fins després.

CLAUDI

D'aquí a més tard! (Surten els dos pel fons) Es molt de la broma aquest Leandre.

TERESA

No s'assembla de res als seus pares.

SOFIA

Ja ho pots ben dir. Si algú havia de formar concepte de la família, només que coneixent a ell, cregui que ens lluiríem.

TERESA

Ai quina gatzara ens espera.

SOFIA

Tot el poble farà anar en doina. Quan el veig per aquí casa, ja m'agafa mareig.

(Se senten les campanes de l'església)

TERESA

Toquen a rosari.

SOFIA

Vaig a ajudar un xic a Adela i a vestir-me, sinó després faríem tard.

TERESA

Jo amb la mantellina, ja estic a punt.

SOFIA

Ja em dispensarà eh, Claudi? Li deixo bona companyia, per això!

CLAUDI

Faci, faci.

TERESA

El remercío per les flors que m'ha enviat, Claudi. He esperat a trobar-nos sols per a demostrar-li la gratitud. (Senyalant-li el gerro on les guarda, que està damunt del bufet) Miri-se-les, des d'aquest matí, que les tinc en aquest gerro.

CLAUDI

Són inferiors al que vostè es mereix i que jo volia que fossin. No soc artista i no he sabut compondre millor el pom.

TERESA

La bona voluntat, supleix el defecte que podés tenir que, altrament, no en té cap.

CLAUDI

Es el primer ram que he compost en ma vida.

TERESA

Doncs n'ha sortit ben airosament.

CLAUDI

I tenia ben lluny de l'imaginació, el pensar que es podés presentar un jorn en que tingués que lluir les meves facultats de florista.

TERESA

I de la meva n'estava ben absent, que hi podés haver cap galant que es recordés de mi, en aquesta diada.

CLAUDI

I això ho ha pensat després del dia que la vaig conèixer?

TERESA

No tant, ho confesso. Encara que aquesta manifestació s'hauria escaigut més en vostè, respecte a l'ofrena...

CLAUDI

Té molta raó. Soc un incorrecte.

TERESA

Això, no.

CLAUDI

Encara que per la meva banda, ja en tenia la certesa. Per això he intentat inquirir el seu sentiment.

TERESA

Doncs ja el coneix.

CLAUDI

No pas de la manera que jo voldria. Que sé jo si vostè ho interpreta com una innocent mostra d'afecte amistós o si sap esbrinar, calladament, el símbol d'aquestes flors?

TERESA

De moment, he de prendre-les com una galania. Res més a propòsit que les simbòliques flors, per a obsequiar en una festa. Les flors són una al·legoria per a testimoniar un afecte en tots el moments de joia i àdhuc en els de tristesa.

CLAUDI

Maria Teresa... Avui és el seu sant i sento en el meu interior, com si fos el jorn més venturós de la meva vida!...

TERESA

Claudi!

CLAUDI

Per que parlar-li vagament, si la claredat ha estat sempre el meu lema? Jo no puc amagar-li, ni un dia més, els meus sentiments envers vostè, per bé que discretament, els hagi endevinat. Des de el dia que la vaig veure al camí de la Creu, des de l'endemà que li vaig ésser presentat aquí casa seva i les deferències continuades de que he estat objecte, han anat despertant-se en mi, uns sentiments que jo no coneixia.

TERESA

Claudi, no sé si deuria escoltar-lo.

CLAUDI

Jo no conec l'amor de cap dona. L'hi confesso, encara que m'avergonyeixi. La vida passada, l'havia consagrat al treball y amb esbarjos honests, quasi infantils, com excursions, esports, lectures de bons llibres, fer fotografies de coses i indrets bells o que a mi m'ho semblaven, en companyia d'amics del Centre cultural al qual pertanyia a Barcelona. Però vostè m'ha ensenyat quelcom que jo ignorava. He copsat la tendresa del seu esperit, una gràcia diamantina a la seva paraula, un no sé que de color i de llum a la seva expressió, a tot el seu ésser... que m'he sentit atret per la seva beutat. I avui, una passió ruda, salvatge o una admiració mística, puix no sabria explicar-li, m'avassalla i m'empeny a dir-li aquestes paraules que els raigs de sol i l'alegria de la diada, són incentius perquè les llenci a fora, com si em fos obligada una confessió per tal de deixar la meva consciència tranquil· la d'un crim que hagi comès. No sé si el que vaig a dir-li és un pecat per uns i un delicte per uns altres, però els homes que de l'amor no en sabem fer un entreteniment, només ho saben dir d'una manera, amb la paraula justa i precisa: Jo l'estimo, Maria Teresa!

TERESA

Claudi, no parli més.

CLAUDI

L'he agraviada potser?

TERESA

No, això, no.

CLAUDI

I que em respon?

TERESA

No encerto a contestar-li.

CLAUDI

Tan poc esperava el què li he dit?

TERESA

Potser perquè ho esperava massa, potser perquè voldria dir-li tantes coses, que no es presenten les paraules a l'imaginació tan clares i ordenades com jo voldria.

CLAUDI

Si només, en cal una de paraula, Maria Teresa, per a fer-me l'home més feliç de la terra.

TERESA

No, Claudi, no; hem de parlar amb serenitat i amplitud. Cal desfer algun equívoc...

CLAUDI

No l'entenc.

TERESA

Si podia tenir aquesta facultat de fer-me entendre...

CLAUDI

Jo només vull saber si vostè és lliure.

TERESA

Sí.

CLAUDI

Si no hi ha cap home al seu horitzó?

TERESA (Amb fermesa)

No.

CLAUDI

I si puc aspirar a que un dia, aculli els meus sentiments i els consideri com a dignes d'ésser corresposts.

TERESA

Perquè no?

CLAUDI

Que m'importen doncs, les consideracions que pugui fer-me?

TERESA

Pensi que pot estar al· lucinat i no tenir en compte detalls que interessen en aquests projectes...

CLAUDI

Parla de la posició?

TERESA

Perquè no puc referir-m'hi? I si fos aparent la del papà?

CLAUDI

M'és indiferent. M'interessa vostè, deslligada de tot convencionalisme.

TERESA

I si....

CLAUDI

No em digui res més, Maria Teresa. Vull a vostè sola, la seva candor, la seva bondat, la seva gentilesa, la seva joventut engalanada d'alegria i d'amor.

TERESA

Tant m'estima, Claudi?

CLAUDI

Si ho donaria tot per tal de que fos la meva eterna companya. Si jo pogués obtenir aquesta esperança, seria un esclau de la seva voluntat i abassegaria l'empresa més temerària...

TERESA

Que és animós el que vostè em diu.

CLAUDI

No té fe en mi?

TERESA

Com en mi mateixa.

CLAUDI

Per què dubta, doncs?

TERESA (Costant-li un xic)

Pel desconegut.

CLAUDI

L'espanta l'avenir?

TERESA

No, perquè fóra impossible la vida sense l'esperança de joies i sotsobres.

CLAUDI

I aquest camí per la vida, no havia pensat de fer-lo acompanyada?

TERESA

A les hores d'optimisme.... sí.

CLAUDI

I amb la superioritat, que el món li atorga, amb les qualitats que en vostè es condensen, podia veure una hora grisa i de defalliment, al seu horitzó?

TERESA

Li estranya?

CLAUDI

M’estranya i aquesta anòmala prevenció, fa que la vulgui més encara. Vol que sigui el caminant que li ha de donar el braç per la ruta que ens ha de menar a la felicitat?

TERESA

No vulgui arrencar-me encara l'afirmació.

CLAUDI

El meu braç no li fallarà mai. Cada dia tindrà més delit per a dur-la per viaranys alegres, que ens esperen.

TERESA

Claudi!

CLAUDI

Maria Teresa, l'estimo! t'estimo! (Li pren la mà)

TERESA

O!

CLAUDI

Tot està en silenci. Tothom indiferent al nostre amor. (Se sent la veu de Sofia que parla amb algú de dins)

TERESA

Em semblava que sentia...

CLAUDI

Es la cridòria de la mainada que juga pel carrer, que s'associa a la puresa del nostre idil· li.

TERESA

No, que em sembla que és la tia. Calli! (Dissimulant) A mi les flors que més m'agraden són els geranis.

(Entren Sofia i Adela)

SOFIA

Ja ho tenim tot enllestit.

ADELA

Així ja puc anar-me'n, senyora Sofia?

SOFIA

Sí noia, fins a l'hora de sopar no et preocupis.

ADELA

Passin-ho bé.

TERESA

Adéu.

CLAUDI

Passi-ho bé.

SOFIA

Quina tarda Maria Teresa! Vaja que el cel ha estat amable amb tu. Ni a la primavera es podia esperar un dia semblant.

CLAUDI

Opino com vostè, senyora Sofia. Es el més bon dia que he trobat des de que estic a Vilarana.

SOFIA

Val a dir que t'ho mereixes.

TERESA

Hi han moltes Tereses. Qui sap per a quina és la prodigalitat.

CLAUDI

Per vostè. No n'hi ha d'altra que pugui inspirar més benvolença a la seva Santa.

SOFIA

D'uns quants dies ençà, només per això, que ben esquerpa era abans.

TERESA

Tia!

SOFIA

Tant és que remuguis com no. Si semblava que estiguessis embruixada.

TERESA

Jesús!

CLAUDI

El cas és que li hagi passat l'embruixament.

SOFIA

I que en duri la desaparició, sigui la causa que sigui.

CLAUDI

Durarà eternament, sense dubte.

SOFIA

Vol dir, Claudi?

CLAUDI

Natural. Santa Teresa ha fet el miracle d'unir dues animes que caminaven a les fosques i a la claror del sol tardorenc d'avui, s'han trobat i s'han comprès.

SOFIA

Què diu, ara?

CLAUDI

Contesti, Maria Teresa.

TERESA

Es molt possible.

CLAUDI (Jovial)

Ho diu d'una manera que desentona.

SOFIA

Es veritat? Quina alegria que em doneu! Quan ho sàpiga Guillem!

CLAUDI

I tothom!. Si gosés, aniria clamant la meva ventura desfermadament, per tot el poble i per les masies.

TERESA

Coneixement, Claudi; val a ésser discret.

SOFIA

Però, són.... promesos de debò?

CLAUDI

I dels decidits. Jo ja em conec i m'atreveixo a respondre fins de Maria Teresa.

SOFIA

Si voleu que us parli sincerament, em doneu una alegria, però, no una sorpresa. Mentre escoltàvem la radio a les nits, que quasi tots ens hi adormíem, vosaltres estàveu ben desperts i algun nen cepat i juganer, us forjava una guirnalda de flors que ha ajuntat els vostres anhels.

(Per la porta del passadís del fons, compareix ERNEST, ve animat, com sempre)

ERNEST

Ja estic de retorn.

CLAUDI

I en Leandre?

ERNEST

Es un belluguet. Va per feina ell. Havem ajustat el tracte amb el Guitza i ja té sis noies emparaulades per l'hora del "té tango".

TERESA

Ell si que tot el què es posa al cap...

SOFIA

Maria Teresa que estaran acabant la funció.

TERESA

Anem-hi, anem-hi.

SOFIA

Té; t'he portat la mantellina per avançar feina.

TERESA

I vostès no volen venir?

CLAUDI

Ja ens figurem les virtuts de Santa Teresa, que glossarà el predicador.

TERESA

De seguida tornarem a ésser aquí: qüestió de visitar i ja haurem complert.

SOFIA

De segur que ja trobarem el rosari acabat.

CLAUDI

Vagin, vagin, que nosaltres ens quedarem a guardar casa.

SOFIA

Els deixem els amos, puix fins Adela acaba d'anar-se'n.

CLAUDI

Sabrem correspondre a aquesta confiança.

TERESA

Si volen algun llibre o alguna revista il·lustrada...

ERNEST

Farem fum. A dos amics, doneu-los tabac que no els mancarà mai conversa per a fer esmunyir les hores.

TERESA

Ja es faran càrrec que no podem mancar a l'Església.

CLAUDI

Hi té un deure, Maria Teresa, avui o no mai.

TERESA

Fins a prompte.

CLAUDI

Fins després.

ERNEST

Que hi hagi devoció.

(Surten les dues pel fons)

CLAUDI

No ha estat mala pensada la d'aquest noi amb l'idea del ball.

ERNEST

Avui contemplaràs la desfilada de la societat selecta de Vilarana.

CLAUDI

En conec tan poques de noies...

ERNEST

Si poguéssim veure, a hores d'ara, com es neguitegen allà a missa, per tal de trasmudar-se de pressa.

CLAUDI

Es fa mol sovint, això?

ERNEST

Molt rarament. Jo potser fa un any que no n'havia vist cap de reunió com la que es farà avui.

CLAUDI

Per això segons com s'ho prenguin.

ERNEST

S'ho prendran bé. Que no veus que les mamàs tenen moltes ganes de casar les filles i saben que hi seràs tu, que ets foraster, jove i per complement, hereu del casal Maurí.

CLAUDI (Rient)

Esta bé aquesta.

ERNEST

Les mares hi senten molt de nas, en aquestes coses.

CLAUDI

Pobres mamàs.

ERNEST

La que en tindrà més alegria de totes, serà la Fanny del Veterinari.

CLAUDI

Alegria?

ERNEST

Si, home; ja fa més de cinc dies que sempre que em veu, em parla de tu, amb molt interès.

CLAUDI

Es aquella noia que diuen que abans era tan íntima de Maria Teresa.

ERNEST

La mateixa.

CLAUDI

Bé, bé, ja la coneixerem.

(Se sent la veu de ISIDOR, que crida de dins)

ISIDOR

Ep!

ERNEST

Calla que demanen. Vaig a veure qui hi ha. (Surt i se sent com parla a Isidor) Si que hi és si, Isidor; entreu.

ISIDOR

Bones tardes.

CLAUDI

Bones tardes.

ISIDOR

Per vostè he entrat. No l'he trobat a casa seva i m'han dit que fóra aquí.

CLAUDI

Tinc alguna cosa?

ISIDOR

Sí senyor, una... "carteta"

CLAUDI

Ah!

ISIDOR

Fixis que no li he dit una carta, sinó... una "carteta"

CLAUDI

Bé home bé...

ERNEST

Es per dir-me que és carta de dona, saps?

ISIDOR

"Alto" això mai. Jo no violo el secret de la correspondència, ni que em matessin.

ERNEST

Vós Isidor, sempre tan recte.

ISIDOR

Jo el reglament per damunt de tot. Primer és el reglament que la dona i... que la vida.

ERNEST

Ah, vaja, ja ho entenc. Així ho haveu fet per la propina?

ISIDOR

Home... ara si que m'has descobert el "truco". (Claudi riu) Que no hi és la senyoreta Maria Teresa?

CLAUDI

Es a rosari.

ISIDOR

Hum! Si que em sap greu.

ERNEST

També li dueu coses?

ISIDOR

Postals, moltes postals.

ERNEST

Doneu-nos-les, que ja les hi lliurarem nosaltres quan torni.

ISIDOR

Veuen? allò del reglament. Ara jo ja faig un lliurament mal fet.

ERNEST

Però si les hi deixarem damunt del bufet.

ISIDOR

O, no és el mateix. Qui cara veu, cara honra. El nostre servei és personal i sagrat. De molta confiança, de gran responsabilitat...

CLAUDI

Tingui, tingui, Carter. (Li dóna deu cèntims)

ISIDOR

Gràcies, senyor, gràcies. Bé em refio, eh?

CLAUDI

Vostè mateix bon home; deixi-les-hi al bufet.

ISIDOR

Doncs, aquí van. (Les hi deixa amb molt compte)

ERNEST (Mirant la cartera)

Vaja, Isidor, que si es poguessin veure els secrets que han desfilat per aquesta cartera....!

ISIDOR

No ho vulguis saber!... Més que per un confessionari. Apa, que vagi bé.

CLAUDI

Adéu-siau. (Marxa Isidor pel fons)

CLAUDI

Em permets, Ernest? (Referint-se a la carta)

ERNEST

Vols callar? fes home, fes. Una carteta amb un sobre xic i sedós, no té espera.

CLAUDI

Ets maliciós!

ERNEST

Voldràs fer-me creure que no és de dona?

CLAUDI

Ben net que ho és.

ERNEST

Uns amors, Claudi?... ei, si no és indiscreció...

CLAUDI (Somrient)

Quelcom hi ha d’això.

ERNEST

Bé home bé. (Es dirigeix al bufet i examina les postals que hi ha deixat Isidor. Claudi llegeix la carta en veu baixa)

CLAUDI (Després de llegir la carta que es fica a la butxaca)

Que mires?

ERNEST

Aquestes postals de Maria Teresa. Mira, Isidor, les ha deixades totes de boca enlaire per la part il· lustrada. L'escrit, a sota.

CLAUDI

Vols tafanejar els texts?

ERNEST

No; només vull mirar els assumptes. Dues de parella, una d’infants, una altra de paisatge i la darrera... cubista!

CLAUDI

Té bastants felicitacions Maria Teresa. Prova de que no li manquen amistats.

ERNEST

Són femenines per això.

CLAUDI

Cap home per entremig?

ERNEST

Se n'aparta dels homes.

CLAUDI (Rient)

Que li fem por?

ERNEST

Hi ha bastant de fonament.

CLAUDI

Per a mirar-nos amb mals ulls?

ERNEST

Que et diré?... La cosa ve de lluny.

CLAUDI

M'intrigues!

ERNEST

No; amb aquesta carta que has desclòs, no crec en cap intriga. Uns minuts abans, et declaro que ho hagués cregut així.

CLAUDI

Doncs em desvetlles la curiositat. (Rient) Com vols que t'ho digui?.

ERNEST

Es una anècdota malaurada. Deixem-ho. (Es fa fosc lentament)

CLAUDI

Però si tu mateix ho has dit adés. Entre fum i fum de cigar, als homes, no ens manca mai conversa per a escolar les hores...

ERNEST

Tens raó. Al cap d'avall, ets un home discret i ara, ja sé que no faig cap mal a Maria Teresa. (Seu vora Claudi) Aquesta noia, fa dos anys aproximadament, que tenia un promès.

CLAUDI

Aquí al poble?

ERNEST

No a Lleida. Llavors passava llargues temporades a casa de la seva tia Sofia, que encara no era viuda. Maria Teresa, per la seva formosor, era admirada de tota la ciutat. Tal era la seva beutat i el seu do d'atracció.

CLAUDI

Vés dient.

ERNEST

No hi podia mancar entre el galantejadors, i aspirants als seu amor, el clàssic tinent jove.

CLAUDI

Ah!

ERNEST

Bona estampa, atrevit, aire marcial i una aristocràtica elegància en el vestir i en les maneres. Descendia d'una rància família castellana. El fill d'una estirp noble, que per tradició, ha de seguir la ruta dels avantpassats, en el servei de les armes.

CLAUDI

Interessant, molt interessant.

ERNEST

Maria Teresa el correspongué. De l'eixam de pretendents, calia triar-ne el més enlluernador. O, l'uniforme militar per una noia de divuit anys!...

CLAUDI

Romanticisme!

ERNEST

Visqué la tórtora jorns feliços en el seu paradís d'amor. Al seu pit, prenia foc una flamarada voraç que les promeses i les il· lusions avivaven constantment.

CLAUDI

Interessant idil· li.

ERNEST

No trigà a entrar a casa de l'amada. La tia Sofia, jove i voluptuosa, gaudia del perfum d'aquells amors, com florida de primavera. Demés, volia tant la neboda...

CLAUDI

Digues, digues...

ERNEST

Una nit,... nit de Pasqua. Sortien del ball del Casino. Entren a la casa hospitalària de la tia, en la qual ja malaltejava el seu oncle Florenci. Es beu, es continua el teixit de fantasies, pròpies de l'edat, de l'esperança, de la follia apassionadora. La nit vetlla pels enamorats. El seu mantell tènue invita a embolcallar-s'hi. El jardí que il·lumina un clar de lluna, és tan bonic a aquella hora... S'hi respira! Té indrets silenciosos i embaucadors entre el fullatge i les flors. Allà al Casino, hom s'hi asfixiava amb la calor dels llums i la pols que s'aixecava de les catifes. Altrament, Llucià era un bon xicot, un home d'honor! que havia promès casar-se amb Maria Teresa. Què calia témer?

CLAUDI

Es clar!

ERNEST

Eros sempre té les sagetes a punt. Era tan deliciosa aquella nit i la parella feia un conjunt harmònic de plasticitat i s'endevinava tan freturosa de desigs de gaudis, d'estimar, d'embriagar-se d'amor... que fatalment, passà el que tenia de passar...

CLAUDI

Sí vaja, prou; no diguis res més. Perquè?

ERNEST

Tres dies més tard li venia el canvi de residència que tenia sol·licitat de molt temps... Marxà a Segòvia.

CLAUDI

I avui, on para?

ERNEST

En un episodi parcial i tràgic, en terres moresques, trobava una mort segura, sota el foc de fusell d'un rifeny rebel.

CLAUDI

Repeteixo que és interessant; realment, interessant!

ERNEST

I avui en la pobra Maria Teresa, d'aquella flama que l'abrasava, no hi queda més que un caliu en cendres.

CLAUDI

I tu com has sabut tot això?

ERNEST

Pel mateix Llucià que va confessar-m'ho l’endemà, a Lleida, amb una fatxenderia impertinent i abominable.

CLAUDI

I tu?

ERNEST

Vaig estar cruel amb ell. En aquell instant, rompérem tota amistat.

CLAUDI

Vet aquí la conducta d'alguns que es diuen cavallers.

ERNEST

Ara, ja coneixes una història d'amor dissortada. No la coneix ningú més que nosaltres dos. Compto amb la teva discreció.

CLAUDI

Viu confiat Ernest, que mai no he de comprometre't. Bah, canviem de tema; no és propi aquest del bullici que ens ve al damunt.

ERNEST

Tens raó. Fora tristeses! No són bones per la dansa i la disbauxa.

CLAUDI

I és clar, home. Al món hi som per viure... i per riure!

ERNEST

Així m'agrada; veure't ben animat!

CLAUDI (Exagerant)

Animat? ho estic molt; més del que puguis imaginar-te.

ERNEST

No trigarem gaire a veure-ho.

CLAUDI

Vull beure i dansar esbojarradament. Vull deixar a Leandre, a l'hora de la facècia, fet un ridícul pigmeu! Ja ho veuràs! A fora la misantropia i l'avorriment!

(Se senten parlar, venint del passadís a la Senyora Sofia i Teresa)

ERNEST

Mira: ja les tenim aquí.

SOFIA (Entrant)

Encara els trobem amb la mateixa positura?

TERESA

Que tal, s'han avorrit gaire?

ERNEST

Gens ni mica. Havem estat contant facècies de balls. Oi, Claudi?

CLAUDI

I tal! Havem rigut més!... I a vostès, com els ha anat la festa de l'església?

SOFIA (Traient-se la mantellina igual que Maria Teresa)

Molt bé.

TERESA

Havem sentit la segona part del sermó, que ha estat admirable.

SOFIA

O sí!

TERESA

Predicava un franciscà jove que hi donava molta expressió als passatges de la vida de Santa Teresa...

SOFIA

Quina gentada hi havia!

TERESA

L'església estava plena de gom a gom.

ERNEST

Vols dir que no en tindrem força nosaltres, també?

TERESA

O, això, Leandre!

SOFIA

Encara no ha tornat?

CLAUDI

Deu estar amb l'allistament de les sarauistes.

ERNEST

Ja teniu plaques de ballables?

TERESA

En tenim un centenar de variades.

SOFIA

Hi ha de tot el repertori.

LEANDRE (De dins)

Ei, gent! (Ara entrant) Ja hi sou tots?

SOFIA

Què passa?

LEANDRE

Au, que ja en porto mitja dotzena y vaig per l'altra remesa.

SOFIA

Mira Leandre; fes-les passar directament al saló per la porta del passadís.

LEANDRE

Vaig a cercar-les que esperen a baix a l'entrada.

SOFIA

Com s'hi coneix al dia. Tot just son les sis i ja és fosc. (Encén la llum donant l’interruptor)

ERNEST

I de homes que no en ve?

LEANDRE

Una caterva; un batalló! Em sembla que aviat hauré de posar el cartell de "completo" com als tramvies. Ànsia, bellugueu-vos. (Marxa i Dresde fora) Au jovent, aneu pujant.

CLAUDI

Maria Teresa, ens descuidàvem de dir-li, que aquí al bufet, el carter li ha deixat unes postals.

TERESA

Ah, sí? Gràcies. (Les agafa)

SOFIA

Què volen passar al saló, Claudi?

CLAUDI

Es clar que hi havem de passar.

TERESA (Mirant les postals)

Quines amigues més amables! (Va llegint les signatures) De Roser, Montserrat, Amanda, Alícia i Ernestina.

ERNEST

Estàs animada, Maria Teresa?

TERESA

Qui no ho està davant d'aquesta perspectiva; veritat, Claudi?

CLAUDI

Es clar. Havem de rendir tribut a Perpsícore.

(Toca la gramola a dintre el saló)

SOFIA

Apa, el primer vals, comença.

ERNEST

Doncs ja sabeu el que us toca! Us l'haveu compromès quan preníem cafè.

CLAUDI

Paraula és paraula. Maria Teresa! (Li ofereix el braç i ella hi enllaça el seu, marxant cap el saló per la porta de cristall. Així que hi han entrat se senten picaments de mans. Tot seguit que ha marxat Leandre, ha començat a sentir-se remor de rialles i converses d'un estol de joves i noies. Ara se senten dintre el saló per on han desaparegut Maria Teresa i Claudi. Ernest també s'engresca)

ERNEST

Amunt i crits. Ja ha començat la gatzara! Que no entra Senyora Sofia?

SOFIA

He de preparar el refresc. Ja que en Leandre convida, cal obsequiar a la concurrència.

ERNEST

Doncs jo me n'hi vaig. Qualsevol fa resistència amb la saragata que se sent.

(Ernest va a la festa. Senyora Sofia marxa per la porta de la cuina. La escena resta sola uns moments passats els quals, vénen del passadís Sr. Guillem i Sr. Esparver, els dos amb aire de satisfacció)

GUILLEM

Veus? ja tenim la gresca armada.

ESPARVER

Noi! el teu nebot, fins quan fineixi, és capaç d'armar rebombori dintre del nínxol...

GUILLEM

De no sortir-se amb la seva, jo compto que s'hagués rebentat.

ESPARVER

Quin xivarri que fan!... Ni el xivarri d'en Toresqui!

GUILLEM

No n'hi ha entrat poca de fadrinalla.

ESPARVER

Qui hi pogués tornar a la seva edat!

GUILLEM

Tens raó!... Ara les cames ja ens fan figa, i el cap dóna més tombs que els peus.

ESPARVER

Per a ells, és l'esdevenidor. Nosaltres només podem esguardar endarrera.

GUILLEM

Estic content per Maria Teresa.

ESPARVER

Calla, home! Si sembla una altra!

GUILLEM

Que hi havem d'entrar?

ESPARVER

Anem a fer una cigarreta al teu despatx primer. Ja ens vagarà el mal de cap que ens faran amb tanta fressa.

GUILLEM

Ben pensat. Vine, doncs.

(Desapareixen per la porta del despatx)

(Als pocs moments, surten Claudi, visiblement afectat, el segueix Maria Teresa, tota estranyada)

TERESA

Que se'n va diu, Claudi? Que no es troba bé?

CLAUDI

M'ha vingut com un mareig... No sé el què em passa.

TERESA

Prengui alguna cosa.

CLAUDI

No, no; em convé repòs.

TERESA

Vol que l'acompanyi Ernest?

CLAUDI

Perquè? No cal!

TERESA

Si està suant!

CLAUDI

Ja em passarà. L'aire del carrer, m’asserenarà tot seguit... No s'intranquil· litzi per mi.

TERESA

Quin contratemps!... Una tarda tan feliç!...

CLAUDI

Cregui que en tinc més pena que vostè!... (Donant-li la mà) Fins a demà, Maria Teresa... i vagi al saló, que els concurrents no malfiïn... Que li perduri la joia d'avui... No es mogui... Bona nit.

TERESA (Maquinalment)

Bona nit.

(Marxa Claudi pel passadís. Maria Teresa es queda com encatanada, esguardant per on ha marxat)

ERNEST (Sortint del saló)

Au, que feu?... (Al veure que no hi ha Claudi) On és Claudi?

TERESA (Mig tombant-se)

Se n'ha anat a casa seva. No es troba bé.

ERNEST

Que no es troba bé? (Rient) ja, ja, ja!... No em facis riure.

TERESA (Molt seria)

No sé perquè has de riure... Et dic que no es troba bé i ha marxat.

ERNEST

Ja ho crec que ha marxat dona. No m’estranya.

TERESA

Per què ho dius?

ERNEST

Perquè desitja soledat. Ha rebut una lletra "femenina" de Barcelona i el xicot, deu voler delectar-se llegint-la i rellegint-la cent vegades.

TERESA

Ah!

ERNEST

Au, ara no marxis tu, també! Que diria el jovent? Vine, vine!

(Torna al saló)

TERESA

Sí, ja vinc, ja vinc.

(Es deixa caure, silenciosa, en una butaca, i pels seus ulls cauen unes llàgrimes que cuita a eixugar-se)

TELÓ

ACTE TERCER

La mateixa decoració dels actes anteriors. L'endemà dels fets del segon acte. Són les deu del matí. Al aixecar-se el teló es troben en escena Senyora Sofia i Adela. La primera asseguda en una butaca i la segona al seu davant porta a l'una mà una escombra i a l'altra una galleda.

SOFIA

Com ha quedat el saló?

ADELA

Molt malament, senyora Sofia. Demà hi deuré gastar quatre ampolles més de lleixiu.

SOFIA

Bé en va fer prou de maleses aquesta canalla.

ADELA

Totes les rajoles estan tacades de xampany i licors. I de puntes de cigar, n'hi havia...!

SOFIA

I encara menys mal, que no varen trencar cap moble. Ja et dic jo!...

ADELA

Mes que un ball, tothom diria que hi va haver una batalla campal per allà dintre...

SOFIA

Si jo havia d'ésser escoltada, ja t'asseguro que no s'hagués fet com es va fer. I ara! Qualsevol que ho hagués vist, diria que es tractava d'un ball de l'envelat, amb entrada lliure i no pas una reunió familiar.

ADELA

Avui a la plaça en parlaven molt.

SOFIA

Ens bescanten?

ADELA

Tant com bescantar, no senyora.

SOFIA

Què diuen, què diuen?

ADELA

Que la festa d'ahir, tot era cosa de vostè.

SOFIA

Meva?

ADELA

Sí senyora. Diuen que vostè vol casar la senyoreta amb aquell jove foraster i que per aconseguir-ho que no hi planyerà medis.

SOFIA

I tu, què deies?

ADELA

No res, perquè vaig sentir-ho tot passant. Demés com que no m'agrada barallar-me...

SOFIA

Qui eren les que ho comentaven?

ADELA

Qui vol que siguin? Les de sempre! La bacallanera i la betes i fils que tothora fan rotllo pel carrer, "mano" sobre "mano".

SOFIA

Bé ho veig prou que no tenint-hi art ni part, tothom em veurà a mi, solament. Quin fàstic!

ADELA

Que he de fer, ara, Senyora Sofia?

SOFIA

Vés endreçant les cambres de moment; després ja ho veurem. (Marxa Adela per la porta de la cuina)

(Per la porta del passadís del fons compareix senyor Guillem)

GUILLEM

Hola Sofia. On és Maria Teresa?

SOFIA

Encara no ha tornat de missa.

GUILLEM

I com estava?

SOFIA

I com vols que estigués? Molt eixuta! Ha tingut un disgust gros, la pobra!

GUILLEM

Però, tu ho entens, tot això que ha passat?

SOFIA

Ai, Déu te'l torni! No és cap endevinalla que et faci trencar el cap. Això salta a la vista. Que el teu simpàtic Claudi és un poca-vergonya.

GUILLEM

Jo no ho puc creure, vaja!

SOFIA

Tampoc no ho volia creure jo però després de sentir Ernest, ja en vaig quedar ben convençuda.

GUILLEM

I si tot fos un malentès?

SOFIA

Un malentès? Una canallada com una casa! Si té alguna cosa que li cou a Barcelona, valia la pena de deixar tranquils als d'aquí.

GUILLEM

Un xicot tan formal, tan seriós, tan primmirat...

SOFIA

Fia't de l'aspecte de les persones. Aquests "sancti de guixi" que sembla que no tinguin pena ni glòria, si no la fan, és perquè no poden.

GUILLEM

Bé, bé, jo encara no hi puc creure en una pillada com aquesta.

SOFIA

No tinguis por que el vegis mai més per aquesta casa.

GUILLEM

Pobra filla! Tan contenta com estava ahir a l'hora de dinar...

SOFIA

I quan tu eres a passar visita, que al davant d'ella em va dir que li havia pogut arrencar el "sí" per les relacions...! I cofoi, que ho deia!... I al cap d'un parell d'hores, ja ho vares veure...

GUILLEM

I si m’arribava a veure'l? Potser sí que no està bo aquest xicot!

SOFIA

Ai, bonifaci! Si anés de bona fe, ja hagués vingut personalment o bé enviat un propi. (Se sent trepig pel passadís) Maria Teresa, n'estic segura. Ara, si que és ella.

(En efecte, es presenta)

TERESA

Bon dia!

GUILLEM

Hola, filla; d'on vens?

TERESA (Displicent)

De missa, papà.

SOFIA

Sí que has fet tard, Maria Teresa!

TERESA

M'hi trobava tan bé entre aquella solitud! No hi arriben allí dintre les misèries del món. Que felices les que saben abraçar la creu i deixen fora d'una casa quieta, les frisances d'ambicions, de luxes, de felicitats temptadores i fugisseres...

GUILLEM

Què estàs dient?

SOFIA

Vaja, no et torturis, filla!

TERESA

Deixin-me; si no em ve d'ahir el que dic. No es pensin que em faci parlar el despit per la befa que em va fer Claudi.

GUILLEM

I si jo et digués que està malalt de bo de bo, què diries?

TERESA

Li desitjaria que es guarís ben prompte de la seva malaltia. No li servo cap rancor.

GUILLEM

Vaja, vaja, asserena't; que tot això, per mi, no és més que una ofuscació.

SOFIA

Es clar, dona! Que sabem nosaltres el què ha passat?

TERESA

El meu instint de dona, i de dona dissortada, com he estat sempre...

GUILLEM

Mentre jo visqui, aquesta paraula no te la vull sentir mai més. Com si fossis una òrfena!

SOFIA

Ets jove, filla meva i al cap d'avall, si uns amors s'esfumen al nàixer, d'altres poden brotar més ufanosos i fecunds.

GUILLEM

Jo us dic que encara no hi crec en aquesta ruptura. Altrament, si això pensa fer Claudi, em deu una explicació i me la donarà. De la meva filla no se'n burla el qui s'ho proposa i menys, aprofitant la meva amistat.

TERESA

Papà, de cap manera puc consentir que li demani explicacions. Li prego amb tota la submissió de filla. Si donava aquest pas, hom podria creure el que està ben lluny del meu propòsit. Una almoina d'amor!... No estic tan sedegada ni tan folla, encara.

GUILLEM

Tu no et preocupis!

TERESA

Pensi, papà, que la meva dignitat és la seva dignitat mateixa...

GUILLEM

No ho oblido, filla.

TERESA

...i que un mal pas que donés, rebotaria en contra meu, i em faria caure als ulls de Claudi més baix, com una dona feble i acovardida.

GUILLEM

Esta bé. No ets tu qui m'ha de traçar la ruta que he de seguir. Per tal de conduir-me com m'assenyalin els dictats de la meva consciència, vull tenir el camí ben expedit. Veuràs: Sofia. Prepareu l'equipatge per tu i Maria Teresa.

SOFIA

Què penses fer?

GUILLEM

Enviar-vos a Barcelona. (Mirant el rellotge) D'aquí a un parell d'hores, passarà el segon tren. A les set del vespre, ja estareu a casa de Regina Garriga. Apa, prou parlar i no perdem temps.

SOFIA

Ho trobo molt encertat.

GUILLEM

Què hi dius Maria Teresa?

TERESA

Portin-me allí on vulguin. Fins abans d'ahir, el poble era per mi un sedant a la meva tristesa, un sepulcre on reposava plàcidament. Avui, ha esdevingut un infern ple de tortures i malencorances. (Marxen les dues per la porta de les cambres)

GUILLEM

Tan bon punt haureu partit, jo telefonaré avisant l'arribada. (Les ha acompanyades fins al llindar de la porta)

(Pel passadís compareix Ernest)

ERNEST

Bon dia, senyor Guillem!

GUILLEM

Hola, Ernest!

ERNEST

Que no ha vingut en Claudi?

GUILLEM

No.

ERNEST

Es estrany. M'he arribat a casa seva i tampoc no hi era. No sé on dimonis es pot haver ficat aquest xicot.

GUILLEM (Amb sorna)

Així ja li ha passat la indisposició?

ERNEST (Rient)

Però que hi creia vostè?

GUILLEM

Si és un home honrat, sí.

ERNEST

Eh?

GUILLEM

Deixem-ho córrer Ernest. No me'n parlis més d'en Claudi

ERNEST

Però que diu, ara?

GUILLEM

Res.

ERNEST (Anguniós)

Expliqui's, home.

GUILLEM

Es molt greu el que ha esdevingut. Ja em dispensaràs que tot el que penso i em proposo fer, m'ho reservi.

ERNEST

Es que en Claudi l'ha ofès?

GUILLEM

En el més viu dels meus sentiments.

ERNEST

I creu vostè que ell té consciència de l'ofensa?

GUILLEM

Si hagués tingut consciència i rectitud d'intenció, ja no ho hauria fet. Et sorprendrà que t'ho digui i no obstant t'ho afirmo: En Claudi és un mal home.

ERNEST

No pot ser.

GUILLEM

També m'ho pensava jo. I a hores d'ara, i després d'escoltar a Sofia, malauradament, ja hi posaria les mans al foc.

ERNEST (Amb fermesa)

Es cremaria, senyor Guillem!

GUILLEM

Ja ho sentiràs a dir. Avui abans de que el dia fineixi, la qüestió, ha de quedar arranjada.

ERNEST

Li puc ser d'alguna utilitat?

GUILLEM

De moment, aquestes qüestions, es ventilen d'home a home.. Quan no hi ha arranjament!...

ERNEST

M'espanta, senyor Guillem!

GUILLEM

Doncs jo creu que em sento molt coratjós. Les ganes que tinc d'enfrontar-m'hi!

ERNEST

I no puc saber de que es tracta?

GUILLEM
Per ara, no; és a dir... també has de saber-ho avui sens falta...

ERNEST

Digui, home! No creu que tractant-se de dos amics com vostès, no puc estar tranquil?

GUILLEM

Doncs bé, sigui com tu dius. Escolta, Ernest. Tu ja has observat, indubtablement, des de la vinguda d'en Claudi de Barcelona, i des de que per primera vegada va posar els peus en aquesta casa, les seves assídues visites...

ERNEST

Si gairebé sempre havem vingut plegats.

GUILLEM

Tu coneixes la meva filla. Des de fa dos anys i de resultes d'un disgust per un festeig que no arriba a fi de bé...

ERNEST

En tenia esment. Coneixia i era amic de Llucià.

GUILLEM

Des d'aleshores, defugia tota suggèrencia d'amors.

ERNEST

Era cosa ben ostensible...

GUILLEM

Ara bé el gros. Ahir tarda, mentre jo estava passant la visita i que tu havies sortir amb Leandre, en Claudi es declarava a Maria Teresa...

ERNEST

N'està segur?

GUILLEM

Es declarava amb tot l'ímpetu del seus joves anys.

ERNEST

Vol dir que no es tractava d’algun afalac innocent?

GUILLEM

Feia les mil protestes d'estimació i d'una manera capciosa, oferia les promeses pròpies d'un pretendent de bona fe...

ERNEST

I Maria Teresa?

GUILLEM

Assetjada per la foguerada irresistible de Claudi i cedint, en un moment lluminós, al que ella creia un retorn de l'amor, corresponia als impulsos vehements del galantejador i creia en una propera felicitat, confiada i venturosa.

ERNEST

Es possible?

GUILLEM

Al cap de dues hores, obria una carta de la seva promesa de Barcelona, en aquesta mateixa sala. Tu ho vares veure! I en lloc de consagrar-se a solidificar l'amor promesa, al mateix moment de nàixer, tallava en flor l’idil· li esbossat i marxava amb la traïció escrita al rostre, a delectar-se amb la lectura d'aquella missiva... Digues-me si això no és l'ultratge més greu que pot inferir-se a un pare, valent-se de la seva amistat per a escarnir a la seva filla.

ERNEST (Resolt)

Cal veure en Claudi!

GUILLEM

I no et sents avergonyit de la seva conducta?

ERNEST

Ara més que abans, el vull veure i parlar-li extensament.

GUILLEM

Jo també i creguis que ja sé en els termes que he de fer-ho.

ERNEST

Me'n vaig i tornaré tan prompte com l'hagi trobat. Confií en mi, senyor Guillem.

GUILLEM

Ara me'n entro al despatx. Jo també necessito reflexionar. Asserenar-me, coordinar les idees que acuden atropelladament i espesses a la meva imaginació...

ERNEST (Picant-li bondadosament l'espatlla)

Assereni's i confií en mi!

(Marxen Ernest pel passadís i Sr. Guillem per la porta del despatx)

(L'escena resta sola uns moments. Per la porta del passadís, torna ERNEST acompanyat de CLAUDI. Aquest darrer amb aire d'afectació, que va desapareixent a mida que avança el diàleg)

ERNEST

A quina bona hora et presentes, Claudi. Ara mateix corria cap a casa teva. Ja hi havia vingut adés.

CLAUDI (Distret)

M'ho han dit. (Mira amb delit per tots indrets)

ERNEST (Costant-li)

Havem de parlar!

CLAUDI

No tinc temps ara. He de veure Maria Teresa.

ERNEST

Tanta pressa et du? Hi ha alguna cosa de nou?

CLAUDI

Perdona Ernest. Si jo ahir tarda, hagués estat un bon amic amb tu, tal vegada m'hagués estalviat un disgust seriós.

ERNEST

Es veritat.

CLAUDI

Et refereixes?....

ERNEST

A l'anècdota que vaig contar-te de Maria Teresa. Si m'haguessis revelat que la volies...

CLAUDI

T'haguessis callat. Ja ho sabia. De manera, que tu saps l'esdevingut abans de la conversa entre tu i jo?

ERNEST

Sí.

CLAUDI

Qui t'ho ha dit?

ERNEST

El senyor Guillem que ho sap per sa germana.

CLAUDI

Varen malfiar quan em retirava a l'hora del ball, no és això?

ERNEST

Sí. I per la meva culpa...

CLAUDI

Per tu... què? Digues!

ERNEST (Costant-li)

Vaig dir a Maria Teresa que la teva indisposició era imaginària per a gaudir en la solitud de la carta que acabaves de rebre de Barcelona.

CLAUDI

M'ho temia i m'ho esperava. Per això et deia que jo no vaig ser un bon amic. I... va plorar?

ERNEST

Sí.

CLAUDI

M'estima!

ERNEST

Va creure en una traïdoria. I vaig ser jo, Claudi, qui per dues vegades, us allunyava l'un de l'altre. (Commogut) Mai no podreu perdonar-me el mal que us he fet!

CLAUDI

Jo no he de perdonar-te.

ERNEST

Llavors... era fingit et teu amor?

CLAUDI

Vinc a demanar-la a son pare.

ERNEST (Admirat)

Dius que a demanar-la?

CLAUDI

Es clar. Després de saber que per aquells ulls han davallat unes llàgrimes per mi... M'has fet molt bé, Ernest. Mai no podràs tenir-ne una idea...

ERNEST

Claudi: et tenia per bon xicot, però ara veig més. Comprenc que ets tot un home.

CLAUDI

Bah! No mancarà qui em judiqui com un indigne. Tu mateix Ernest, pel teu fur intern...

ERNEST (Cap-cot)

Claudi!

CLAUDI

Si és lògic! Si ens ho du la nostra atàvica civilització. L'acte més natural del món, esdevé una paradoxa. No t'ho recrimino, si penses com et dic.

ERNEST

No amic meu, no puc pensar-hi.

CLAUDI

Si fins jo ho he pensat. Tu no saps Ernest la lluita titànica, la lluita aferrissada que he sostingut aquesta nit amb mi mateix. Les veus dels tòpics vells, que volien obligar-me a una retirada definitiva d'aquesta casa, a una ruptura brusca, a un oblit. I com més atuïdores eren aquestes veus, l'efígie de Maria Teresa, es feia més lluminosa, a traves de un vel suau i s'engrandia considerablement. I cada cop esdevenia més formosa, més pura i pels seus ulls esbatanats, clars i transparents s'hi ovirava asserenada, la seva ànima llatzerada com la d'una nova Dolorosa!... Quina disjuntiva més terrible! Jo no podria viure sense aquesta dona. La necessito i la vull!.

ERNEST

Assossega’t Claudi.

CLAUDI

A les que cauen en braços d'un home per amor, caigui damunt d'elles, l'escarni i la maledicció. Això és una baixesa, una deshonra!, el deshonor!... Com si l'honor fos una cosa material que radiqués a la pell o als muscles... Quina vulgaritat! En canvi el seductor de d’avantatge, golut i saciat, escampa als vents la seva audàcia i les dones l'admiren i el desitgen i els homes l'envegen, esguardant-lo com un ser superior. Quin triomf! Quin mèrit!

ERNEST

Es veritat.

CLAUDI

Prejudicis estúpids! Concepcions cursis! Tirania i esclavitud! L'imperi de l'home que vol ser el fort, la proclamació de l'egolatria! Fer una gala llampant de les seves febleses, passions, vel· leïtats i concupiscències i a la dona, que té la virtut d'estimar amb tota la força d'espiritualitat, que dóna tot el que té de més pur, la tendresa virginal, la serenor de la seva ànima, la vigoria de la seva primavera, tot el perfum de dolcesa dels seus batecs, el color suau i amorosit de la seva faç de Serafí, el brillar fulgurant de sos ulls, per on surt la expressió divina, el compendi suprem, la concreció sublim d’il· lusions, insomnis, alegries, esperances, plenituds, gaudis, blancors d'albada, somnis daurats, harmonia excelsa.. a la dona, cobrir-la de llot del menyspreu i de la infàmia!.

ERNEST

Claudi, em sento avergonyit, al teu davant.

CLAUDI

Vull ser el primer imbècil per aquesta societat envilida... Ho he dit molt prompte... Però, em voldrà Maria Teresa, després del que ha passat?

ERNEST

Maria Teresa és dona del teu mateix tremp.

CLAUDI

Vull desfer als seus ulls, aquest equívoc; tornar-li la llum de la veritat. Persuadir-la de la sinceritat i la constància del meu amor...

ERNEST

(Veient sortit a la senyora Sofia, per la porta de les cambres)

Calla, Claudi!

SOFIA (Sorpresa)

Vostès, per aquesta casa?

CLAUDI

Senyora Sofia!

SOFIA

Han vist al meu germà?

ERNEST

Es a dintre el seu despatx. Així que se n'hi ha anat, tan bon punt com jo sortia, he trobat a Claudi que es disposava a trucar a la porta.

CLAUDI

Podria veure a Maria Teresa?

SOFIA

Està molt enfeinada fent l'equipatge i vestint-se.

CLAUDI (Sorprès)

Va a emprendre un viatge?

SOFIA

Dintre un hora i mitja, marxem les dues a Barcelona. Aquesta és la decisió del seu pare.

CLAUDI

Abans de partir del poble, jo voldria pregar-li senyora Sofia, que aconseguís de Maria Teresa la mercè d'escoltar-me unes paraules.

SOFIA

Dubto que admeti cap explicació de vostè...

ERNEST

Senyora Sofia, jo sóc el primer interessat en que aquesta entrevista es porti a terme.

SOFIA

Ho intentaré però no els asseguro l'èxit.

(Va per anar-se'n on es troba Maria Teresa)

CLAUDI (Ràpid)

On va?

SOFIA

A parlar-li, a trametre-li el seu prec.

CLAUDI

Crec que fóra més convenient que la cridés d'aquí estant i que em deixessin sol amb ella, així que respongui.

SOFIA

No hi tinc cap inconvenient. (Va fins al llindar de la porta i crida) Maria Teresa!

TERESA (De dins)

Vaig tia. Ja estic llesta!

ERNEST

Anem senyora Sofia. Passem al saló i deixem-los.

(Marxen per la porta de cristall que ajusten quan són fora)

(Compareix Maria Teresa, vestida de carrer. Du un vestit de color rosa, senzill però elegant. El capell fa joc amb el vestit. Al veure a Claudi sol, en escena, resta sorpresa)

CLAUDI (Amb molta dolcesa)

No m'esperava, Maria Teresa?

TERESA (Torbada)

No sé... crec que no.

CLAUDI

Ha romàs sorpresa, com si veges una fantasma...

TERESA

Em creia que la tia...

CLAUDI

Esperava trobar-se amb la senyora Sofia i es troba amb mi. No és el mateix certament. Li prego que es tranquil· litzi i deixi aquesta torbació. Si jo no tingués l'absoluta confiança d'haver-me conduït d'una manera irreprotxable, no em trobaria al seu davant.

TERESA

No puc dir-li res.

CLAUDI

Sé que les aparences l'enganyen a vostè i fan que em condemnin. Vinc a desfer un malentès...

TERESA

Si ve a demanar-me la llibertat que ahir tarda, hipotecava en holocaust d'un amor, l'hi retorno. Claudi, i no li servo cap rancor, cap malvolença.

CLAUDI

No podria recobrar aquesta llibertat perquè ni la vull ni la necessito. Vaig dir-li ahir que l’estimava i vinc a ratificar-li avui, encara més abrandat, aquesta afirmació.

TERESA (Reposadament)

Ha sospesat bé el què volen dir aquestes paraules?

CLAUDI

Les puc dir amb el front ben alt i amb veu potent, sense que ningú pugui oposar-hi cap reparo.

TERESA

Des d'avui?

CLAUDI

Des de sempre!

TERESA

Tenia entès que "algú" de Barcelona...

CLAUDI

Una interpretació equivocada.

TERESA

No obstant, s'ha parlat d'una carta desclosa aquí.

CLAUDI

No l'hi nego. Vegi-la. (Trau un sobre de la butxaca i l'hi ofereix)

TERESA (Refusant-lo)

No poden interessar-me les manifestacions de la "seva promesa" de Barcelona.

CLAUDI

No existeix ni ha existit tal promesa...

TERESA

Però vostè no va dir a Ernest...?

CLAUDI

Al preguntar-me si es tractava d'uns amors, vaig contestar-li afirmativament, sense donar cap importància a la pregunta. Però, ara, cal precisar.

TERESA

L’existència d'una dona al mig del nostre camí, crec que exclou tota explicació.

CLAUDI

L'esposa del meu més bon amic, al qual estimo com un germà, al adreçar-se a mi en nom del seu marit, en una situació d'angoixa i de misèria en la llar, no són motius per dubtar de la meva honorabilitat.

TERESA

La lletra d'ahir tarda...?

CLAUDI

La meva alegria i la meva tranquil·litat, fóra que vostè mateixa la llegís. Li prego que se la quedi i si té un moment, un d'aquests moments en que la imaginació, plena de lucidesa, es detura en algun punt de la nostra vida, descloguil· la i llegeixi-la amb tota la pietat. (Donant-l'hi)

TERESA (Costant-li de prendre-la)

Tinc fe en la seva paraula.

CLAUDI

El meu amic, que espero que dintre poc ho serà també de vostè, Maria Teresa, fa tres mesos que fou acomiadat del banc on treballava, per reducció de personal i fa cosa de quinze dies que es troba postrat al llit, pres d'una forta malaltia. Esgotats tots els recursos, semblant-li totes les portes tancades, va creure que l’amistat veritable servia en aquests casos i aquesta lletra, que tan de mal ens ha fet, ha estat la taula de salvació d'una família que anava sumint-se entre tenebres i privacions. I això és tot. Em creu Maria Teresa?

TERESA

Sí Claudi. Ja vaig dir-li el primer dia que em fou presentat, que el creia un home de bé.

CLAUDI

I tan bon punt començava el brogit de la festa en aquell saló, vaig marxar. Fou tan gran la impressió que em produïa la nova que acabava de rebre, que no podia suportar i menys barrejar-me en l'alegria d'aquell estol de joves...

TERESA

Sent així, va poder més en vostè aquesta tristesa que la joia d'un amor que començava?

CLAUDI

Em mancà voluntat, no vull ni puc negar-ho.

TERESA

No vull dubtar de la seva lleialtat i vull creure àdhuc amb els seus sentiments pietosos.

CLAUDI

Així ho esperava.

TERESA

No obstant, hi ha un punt obscur a la seva marxada. Al menys a la meva manera d'apreciar.

CLAUDI

Parli.

TERESA

Li prego que posi en la seva resposta, tota la claredat emprada fins a aquest moment.

CLAUDI

L'hi prometo... i l'hi juro!

TERESA

No va partir, d'aquesta casa, per cap més motiu?

CLAUDI

En absolut.

TERESA

M'ha jurat que no fingiria i he de posar fe en les seves paraules. Doncs, bé. Ha arribat l'hora de que amb la mateixa lleialtat en què s'ha expressat vostè, respecte als seus sentiments, ho faci jo en relació amb els meus.

CLAUDI

Refusa el meu amor?

TERESA

Serà vostè qui n'apagui la flama, quan jo hagi parlat.

CLAUDI

Mai!

TERESA

Qui sap!

CLAUDI

No hi pot haver res que em faci tornar enrera.

TERESA

I vostè a mi de que em coneix? Creu que la meva vida va començar el dia que em veié per primera vegada?

CLAUDI

Per mi... sí.

TERESA

Doncs ja tenia vint anys. Vint anys! Està dit molt prompte! I en una vida tan llarga, relativament, no hi manquen de vegades, efemèrides que no poden romandre secretes i menys davant de la nostra situació, sense incórrer en un manifest delicte d'engany

CLAUDI

No m'interessen.

TERESA

I si revestissin molta gravetat?

CLAUDI

No necessito saber-les; no vull saber-les.

TERESA

Cal que les conegui. No vull immunitzar-me en l'ocultació. Estem en un moment decisiu i solemnial i res no devem amagar-nos. Al meu passat, existeix un fet que fóra canallesc amagar, puix per mor d'aquest fet, la nostra ventura podria esmorteir-se un dia i tornar-se amargor i penediment...

CLAUDI

No segueixi, Maria Teresa. El seu passat no em pertany el mateix que el meu a vostè. Jo la vull tal com és. No m'importa el que ha estat ni el que pugui ésser quan jo fineixi. Em creu tan egoista?

TERESA

(Cloent els ulls, com si parlés en èxtasi)

Vaig tenir uns amors escarnits, vilment escarnits, per l'home a qui estimava...

CLAUDI

No puc creure en una impuresa comesa a gratcient. Vostè pot haver estat enganyada però no pot enganyar.

TERESA

Així, fou.

CLAUDI

Després d'aquesta abnegada confessió, el meu amor és més gran i més arrelat als meus dintres i em crec ésser més digne del que podia considerar-se'm. Abandoni la idea d'un ahir, i pensem tan sols en l'avenir que ens espera. La vida és el moment que vivim i un minut que passa, no compta.

TERESA (Convençuda)

Vostè tenia esment del que li he dit! No ho negui, Claudi!

CLAUDI

Per què aquesta obstinació? Li repeteixo que res no sabia. L'únic que m'interessava de saber, era que no existís per la seva banda cap predilecció per un altre home. I ara ja en tinc la certesa. Jo no li he de fer mai cap retret del seu passat. L'hi juro! I no vegi una generositat indulgent ni una clemència en el que és una qüestió d'ètica molt adient a la meva peculiar idiosincràsia. Si un delinqüent té dret a redimir-se i si de grans pecadors es fan els grans sants, una amant digna, res no ha de témer per estimar amb tots els glatits d'un cor que ha desplegat les ales a la veu de l'amor.

TERESA

Això és un sacrifici, una almoina d'estimació...

CLAUDI

Mai! Jo recullo el caliu que deixà un foc d'encenalls que encengué una ventada, per a fer-ne una fornal venturosa que durarà tant com la nostra vida. (L'abraça)

TERESA (Amb molta tendresa)

Claudi!

(Mentre ell la té abraçada, ella deixa anar el cap damunt del pit de Claudi. Per la part de dintre del saló per on havia desaparegut amb senyora Sofia, Ernest pica el cristall amb els nusos dels dits, despertant a la parella que s'havien oblidat en llur transport fins del lloc on es troben)

ERNEST (De dins)

Que encara no s'ha acabat aquesta xerrameca?

CLAUDI

Vinguin, vinguin.

SOFIA (Sortint)

No cal que digueu res. Per la cara, que poseu, ja s'endevina la conclusió de la vostra conversa.

ERNEST

Hi han cares que són més eloqüents que les paraules.

CLAUDI

Han desaparegut les negrors i el nostre firmament és d'una blavor límpida i subtil.

ERNEST

Maria Teresa, em perdones la mala broma d'ahir tarda?

TERESA

T'ho perdono tot Ernest, tot! Perquè sé que tot el que facis, no és amb l'ànim de fer-me cap mal.

CLAUDI

La teva facècia innocent, ha servit per a enllaçar més els nostres afectes.

ERNEST

Cal que ho sàpigui tot seguit, el teu papà, Maria Teresa.

TERESA

On és?

ERNEST

Ha entrat al despatx, al moment que venia Claudi. Jo mateix el cridaré perquè contempli com han canviat les situacions. (Es dirigeix a la porta del despatx) Senyor Guillem! Faci el favor!

GUILLEM (Des de dins)

Què hi ha? (Ara sortint) Què passa?

ERNEST (Senyalant el grup de Maria Teresa i Claudi)

Un quadro al natural. Vegi si li agrada.

GUILLEM

En Claudi aquí?

CLAUDI

Senyor Guillem, sóc digne d'estar a casa seva. No vull dir-li res més.

GUILLEM

Per creure-ho, em basta amb que Maria Teresa ho toleri.

TERESA

Sí, papà.

CLAUDI

Ara voldria demanar-li un favor.

GUILLEM

L'escolto.

CLAUDI

Que em permeti acompanyar a les senyores en el seu viatge a Barcelona

GUILLEM

Bé, bé. (A elles) Que persistiu en marxar?

CLAUDI

No pot recular del seu determini. A Barcelona, havem de fer algunes compres importants per a transformar el casal dels Maurí, per tal de rebre-hi dignament a la seva nova mestressa. (Senyalant Maria Teresa) Vostè hi consent?

GUILLEM

Veies, nena; em sembla que Claudi ha equivocat la punteria. Jo només puc posar el "vist i plau" als acords de Maria Teresa.

(Això darrer a Claudi)

SOFIA

Doncs apa, dona; no sé que fas tan encantada. Contesta!

TERESA

Des d'avui, ja que el papà m'emancipa, vull caure gustosa, sota la tutela de Claudi. Em dec a les seves ordres.

ERNEST

Que és bonic això! I que un hom hagi fet vot de solteria!...

GUILLEM

Teniu l'equipatge preparat?

SOFIA

Tot està a punt i nosaltres ja estem vestides.

TERESA

Que "has" de fer algun preparatiu, Claudi?

CLAUDI

No em cal equipatge. En tinc prou amb el que porto damunt.

GUILLEM (Mirant el rellotge)

Ara són les dotze. Falta mitja hora per passar el tren.

CLAUDI

No t'has de despedir de ningú, Maria Teresa?

TERESA

Les meves afeccions i amistats, en tot el poble, es troben aquí dins. Quan vulgueu, podem partit.

ERNEST

Doncs en marxa; jo us acompanyo a l'estació.

GUILLEM

I jo!

SOFIA

Adela, les maletes. (L'hi diu des de la porta de les cambres)

(Pel passadís del fons, compareix el SENYOR ESPARVER. Du la cartera dels documents)

ESPARVER

Bon dia.

TERESA

El senyor Esparver!

GUILLEM

Què voltes tu per aquí?

ESPARVER

Vinc per Claudi.

CLAUDI

Per mi?

ESPARVER

Però, hi trobo una gran reunió! Es que encara som a Santa Teresa?

ERNEST

Avui és la festa més grossa de l'any.

CLAUDI

I deia, senyor Esparver, que el seu viatge era...?

ESPARVER

Sí Claudi, l'inventari esta a punt de signatura.

CLAUDI

No senyor Esparver, avui no estic per a sentir parlar de terrossos.

ESPARVER

Si que em contraria! Tot justament l'havia estès en data d'avui.

CLAUDI (Decidit)

No ve de dos minuts. Porti; on he de signar?

ESPARVER

No home, endugui-se'l a casa i si el troba conforme...

CLAUDI

Tot està conforme. Apa, cuiti. On?

ESPARVER

Aquí. (Desplegant el document damunt la taula i indicant-li el lloc) Però... que són aquestes presses?

GUILLEM

Que si et descuides, en aquesta casa, de poc que no hi trobes ningú.

ESPARVER

I doncs, què passa?

GUILLEM

La filla, Claudi i Sofia marxen ara mateix a Barcelona.

ERNEST

Casori, senyor Esparver!

ESPARVER

Que em diu? és veritat?

CLAUDI

Dintre pocs dies rebrà oficialment una tarja de participació de casament.

ESPARVER

No us podeu imaginar l'alegria que rebo. L'enhorabona a tots. Claudi, se n’endú una joia valuosíssima. Com a notari en dono fe i ho signo, firmo i rubrico

CLAUDI

Així ho crec, senyor Esparver.

(Pel fons compareix Leandre. Cara de Pasqües com sempre)

LEANDRE (Encara no es veu)

Ep, on sou?

TERESA

En Leandre!

GUILLEM (Al veure'l entrar)

Tu hi mancaves!

LEANDRE

Que feu junta? (Adonant-se'n) Ah carat! en Claudi!

SOFIA

D'on vens tu de trascantó?

LEANDRE

De carregar l'alfals del Guitza... Però, una reunió a aquesta hora? I tu i la tia aneu molt mudades? Que potser havem d'empalmar la festa d'ahir?

ERNEST

Caramot! el tren han d'empalmar!

LEANDRE

Que vols dir, el tren?

CLAUDI

Leandre, em plau de comunicar-li que dintre de poc serem cosins.

LEANDRE

Cosinets de retruc? Això vol dir casori amb Maria Teresa.

CLAUDI

No n'hi puc ser d'altra manera.

LEANDRE

Batua el ret de la Sila! D'on menys un hom es pensa s'estova la llebre. Toca-la noia, oncle, tia, Claudi!... Ara si que m'haveu fet dentetes!

(Entra Adela amb les maletes)

TERESA

Doncs què et pensaves?

LEANDRE

Ja ho veus aquesta mosca balba! Ahir sense promès i jo amb tres nimfes que tenia al saltador, ja em vol passar per davantera. Corro cap a Balaguer.

GUILLEM

I dinar?

LEANDRE

Primer és l'amor que tot. Vaig a encarar-me amb el "jabalí" que m'ha de ser sogre... i lo "ditxo", senyor Esparver!

ESPARVER

A tothora em torbaràs ploma en "ristre"

TERESA (A Leandre)

Així, ja t'has determinat?

LEANDRE

Aquesta nit, m'he fet les dues que em quedaven a palletes

GUILLEM

Apa, que el temps es passa. El tren no pot trigar a arribar.

LEANDRE

Foc a la moto!

SOFIA

Passa, toca-son!

(Adela ha passat davant amb les maletes)

ERNEST

Quin epíleg de festa, Maria Teresa!

CLAUDI

I quin prólec de ventura!

GUILLEM

Passeu, passeu.

TERESA (Sortint la darrera)

Santa Teresa, ella ho ha fet!.

TELO