Penya de sorra - comèdia en tres actes

PENYA DE SORRA

COMÈDIA EN TRES ACTES

FIGURES

MERCÈ

RAMONA

SEGIMONA

ROBERT

CLIMENT

BLAU

SR. HIPÒLIT

DON FRUCTUOSO

SR. BARTOMEU

XANXO

TERESÓ

PANSA

ENCÈS

GASPARÓ

ADRIÀ

JEPET

GASPARET

EL SR. ACTUARI

EL SR. FAUST

EL COBRADOR

EL REPARTIDOR

L'AGUTZIL DEL JUTGE (que no parla)

HOMES I DONES DEL POBLE

Lloc d'acció: Vallmorada, centre agrícola, que se suposa de la ribera del Segre.

Època, d'ara.

Dreta i esquerra, les del actor.

ACTE PRIMER

Sala, a casa d'en Robert. Al fons dreta, una porta; a l'esquerra, finestra que dóna al passadís, pel qual vindran els personatges que vénen de fora. A l'esquerra dues portes, la primera comunica amb les habitacions i l'altra, amb el menjador i cuina. A la dreta gran balcó sobre la plaça del poble. Som a la vesprada d'un dia autumnal.

ESCENA PRIMERA

MERCÈ i ROBERT

(Al aixecar-se el teló l'escena està sola. Als breus moments i passant pel passadís, compareix Robert; veient que no hi ha ningú, crida)

ROBERT

Mercè!

MERCÈ ( De dins)

Mana. (Sortint per la porta del menjador) Què hi ha? Que ja has plegat?

ROBERT

He enllestit molt de pressa avui. Més feina per això se m'espera... No t'afanyis en preparar el sopar.

MERCÈ

Així, persisteixes en els teus propòsits?

ROBERT

Naturalment. Avui cristal· litzaràn en la gran reunió que hem de celebrar en aquesta mateixa sala. Ja està convocat tothom, per les nou.

MERCÈ

I t'hi has pensat ben bé Robert, en tot això?

ROBERT

Pobra Mercè! Que poca confiança tens en els meus plans.

MERCÈ

No és desconfiança és... inquietud, una temença estranya que no sé explicar... M'apar que amb les teves idees i els teus projectes, has d'aixecar una boira espessa en contra teva...

ROBERT

No ho creguis, volguda meva; estic solcant la nostra redempció i ja veuràs quin fruit benefactor hi germinarà en aquests solcs... quin benestar material i quina tranquil· litat d'esperit ens ha de dur aquesta obra renovadora, a la qual tu també cooperaràs, amb el teu esforç...

MERCÈ

No sóc gens ambiciosa jo, Robert, que prou que ho saps que només desitjo ésser la teva esposa, siguis pobre siguis ric; siguis un home obscur o un personatge opulent, que tot ho abassegui i es parli d'ell per tot arreu...

ROBERT (Amb molta dolcesa)

Exquisida Merceneta; la misèria t'havia tallat les ales, les privacions t'han ofegat els glatits de tota vida de somnis lluminosos de joventut.... el fat malastruc t'ha convertit en una abella laboriosa, contenta, i, més que contenta, resignada amb el teu destí... jo vull treure't de la tenebrosa somnolència del rusc en el qual et trobes presonera i vull portar-te a la lluita, amb el meu braç batallador, escudada amb el meu pit ple de bravura; prest a triomfar o a caure aixafat en la brega.

MERCÈ

I si tots els teus càlculs fallessin? I si totes aquestes il· lusions, al cap d'avall, no fossin més que quimeres de la teva fantasia?...

ROBERT

No poden ésser-ho. Ho veig tant clar tot, com les feixes policromes de la vall des del turó de la Golarda, en un matí de boirina melangiosa de sol. Veig la nostra organització social com funciona amb plenitud de febre productora. Els nostres camps com amb la suor dels homes de l'organització, floreixen els fruits que ens han de donar el manteniment per a viure. Les nostres indústries com elaboren i transformen els fruits dels nostres cultius; la sala del casal, amb les cares roges, rodones i rialleres dels nostres bracers, a les hores de treva del treball, en aquelles hores quietes que li segueixen, esperant la del repòs que precedeix a la vinguda de l'altre jorn, delectant-se en lloc d'embriagar-se a les tavernes bo i instruint-se amb mitjans educatius... i veig els fills de la nostra classe, d'aquesta classe soferta, d'aquest immens formiguer humà que porta el gra al graner perquè se'n gaudeixin i els dilapidin els opulents, com en mig de cants de joia i ovirant nous horitzons, oberts a tota perspectiva, rompen les cadenes esclavitzadores, marxant, amb pas ferm, vers nous viaranys, dintre un marc frondós de justícia, de llibertat i de progrés... Quina humanitat més perfecta la que haurem feta!...

MERCÈ

Et crec i et segueixo perquè no puc deixar de fer-ho; i encara que pogués, no ho voldria.

ROBERT

Perquè m'estimes!

MERCÈ

Perquè sóc teva; perquè ja no puc ésser de ningú més, des d'aquell dia en què el meu pare i jo vinguérem a viure amb tu, recollint-nos, amorosivolament i ple de generositat, en mig de la nostra misèria.

ROBERT

D'aquella misèria que et feia tan formosa.

MERCÈ

Tal volta perquè he vingut al món a apurar-ne totes les sofrences.

ROBERT

No, no es marcirà la teva faç virginal pels horrors de les espines. Em sobra delit per fer un món nou per a tu. Creu en mi, perquè jo tinc fe en els designis de la naturalesa i de la col· lectivitat i sé recollir les ardències de transformació que sent el nostre poble i el portaré per aqüeductes nous que ens han de menar a la felicitat de tots. Mercè, Mercè meva, el cor em diu que triomfaré, el teu amor ha d'ésser el gran estímul, el gran incentiu que em durà a la victòria.

(Truquen a la porta del passadís)

ESCENA II

(Els mateixos i en CLIMENT)

CLIMENT

Salut i revolució!

ROBERT

Hola, Climent!

MERCÈ

Bona nit.

ROBERT

T'has avançat molt!

CLIMENT

A veure!... El bon soldat ha d'estar amatent a la veu dels seus caps. S'ha dit a formar, doncs ja em tens a la trinxera.

MERCÈ

Si tot just són dos quarts de nou.

CLIMENT

Tant se val. Començaré a triar-me'l lloc. La feina serà llarga.

ROBERT

Em penso que ens entendrem amb facilitat.

CLIMENT

Però no hi mancaran escaramusses. N'hi ha alguns que són del morro fort i se'ls ha de fer veure la raó amb llanterna màgica.

ROBERT

I l'opinió independent què hi diu, Climent?

CLIMENT

Què vols que hi digui? Que som una colla d'anarquistes.

MERCÈ

Jesús!

CLIMENT

Maria i Josep, Mercè! Encara aquesta es la floreta que ens donen de més perfum.

ROBERT

De manera que hi han adjectius més expressius?

CLIMENT

De lladres per amunt no ens deixen i ens ho diuen tot. Saps que opina D. Carlos aquell advocadet petitó i escardalenc, que tothom diu que no ha tingut mai feina?

ROBERT

Potser que som uns dimonis.

CLIMENT

Ca, home. Que tu ets un capità de facinerosos i jo el teu tinent, i per dir-ho més gràfic ens ha posat els sobrenoms de Serralonga i Fadrí de Sau.

ROBERT

Grans batalladors de la llibertat, a la seva època.

CLIMENT

Si bé ens fa una concessió, per això. Creu que la única pena que deuria senyalar-se'ns per les nostres malifetes...

ROBERT

Alça, alça!

CLIMENT

Fóra que ens fessin anar amb barca de rems a nosaltres dos i a mitja dotzena més, fins a Fernando Pó; i per tota ració, ens posaria cinc arroves de pa i set càntirs d'aigua per que féssim més via, tement nosaltres que ens moriríem de fam, pel camí, si ens hi adormissin.

ROBERT

Vaja, no ho fa pas gaire fort, que diguem.

CLIMENT

Es clar; com que és liberal d'en Romanones no vol la pena de mort. Ja ho veus, ens perdona la vida.

ROBERT

I la petita burgesia, què?

CLIMENT

Els adroguers amb la qüestió de la Cooperativa ho fan més fort. Especialment l’Andorrà, aquell de la closca pelada.

ROBERT

Potser ens donaria turment?

CLIMENT

Deixa, home. Es de... procediments ràpids. La guillotina al mig de la plaça i... vinga tallar caps igual que ell quan talla botifarrons, a la botiga.

MERCÈ

Deixa-ho, Robert, deixa-ho.

(Robert riu)

CLIMENT

Vatúa quina companya més covarda que tens, noi.

MERCÈ

I si us passa alguna cosa estranya, Climent?

CLIMENT

No tinguis por que no en vindrà cap "secuestro" dona. Tot plegat, aquesta gent el que té és mol aixarop de llengüeta.

ROBERT

Ves cap dins Mercè i no t'hi enfondis.

CLIMENT

No cal que et prenguis la molèstia de fer plegaries per la nostra pell, jo la tinc mol fina i penso conservar-la.

MERCÈ

Molt serà que algun dia no us facin una traïdoria.

ESCENA III

ROBERT i CLIMENT

CLIMENT

Noi que esporuguida està aquesta xicota!

ROBERT

Es molt sensible. Es fa de tot per insignificant que sigui.

CLIMENT

Doncs així com no es mou de casa, no sé que faria si presenciés el rebombori que estem aixecant.

ROBERT

Prefereixo més que no se n'assabenti perquè em donaria un disgust.

CLIMENT

Tu ja la faràs canviar per això, de mica en mica.

ROBERT

Serà la lluita la que en farà una altra dona. Quan la fereixi el primer raig de llum, i la primera guspira li entri al cor, veuràs com es remou el seu tremp de proletària.

CLIMENT

I com ens aguerrirem tots, Robert! Com em deleixo per arribar a aquell dia de posar en marxa la nostra activitat.

ROBERT

Quants esforços seran necessaris, Climent. No bastarà la tasca dels muscles: hi haurem de ajuntar les sotsobres de l'esperit. Quants defalliments en les adversitats; quants dubtes preveig als moments indecisos de la victòria.

CLIMENT

S'ha de manar en dictador!

ROBERT

No amic meu, no; la nostra acció rectora ha d'ésser de compenetració, d'harmonia, de bona voluntat i sobre tot exempta d’especulacions...

CLIMENT

Però, amb energia.

ROBERT

Hem de ésser valents i tenir consciència de la responsabilitat que ens imposem.

ESCENA IV

El mateixos i BLAU

BLAU

Ep Robert, vaig entrant!

ROBERT

Entra, entra, Blau.

BLAU

Salut i República. Veig que ja hi trobo avançada.

CLIMENT

La sang jove no admet retards.

BLAU

Tens raó, noi; els pocs anys i la sang que bull, són els que fan de motor a l'humanitat; en tant que la maduresa, tot ho atrofia i ho adorm amb l'instint del conformisme.

ROBERT

Seu, Blau, seu.

BLAU

Mercès. Ja has avisat a tothom Climent?

CLIMENT

No m'ha quedat ni una sola casa, en tota Vallmorada.

BLAU

Com et devien guaitar, els panxacontents...

CLIMENT

Les dones, encara amb més descaro que els burgesos... Si m'haguessin pogut matar amb una ullada...

BLAU

Potser n'haurien fet cent cadàvers de tu.

CLIMENT

Tota una necròpolis.

ESCENA V

Els mateixos l’ENCÈS i en TERESÓ

TERESÓ

Ep, que ja hi sou?

ROBERT

Aneu entrant.

CLIMENT

Bon profit si ja haveu sopat.

BLAU

Gràcies, igualment.

ROBERT

Seieu, seieu, Teresó.

CLIMENT

I tu també, Encès.

ENCÈS

Digueu que avui farem una paellada grossa.

BLAU

No en vulgueu més de gent: ni per l'aplec de Montalegre.

TERESÓ

Jo ja em creia que hauria fet salat. Prou que ho deia a la Teresona tot sopant, que li ha costat, quisap-lo, de fer el cassó.

CLIMENT

I això que la vostra dona és una entusiasta.

TERESÓ

Que si ho és? Aquesta tarda ja ha tingut una batussa amb la dona de l'Andorrà.

CLIMENT

El de la guillotina.

BLAU

Sense conseqüències?

TERESÓ

Les conseqüències han estat que la Teresona l'ha deixada més ben pentinada que si li haguessin fet la permanent.

ENCÈS

Així han d'ésser les nostres dones.

ESCENA VI

El mateixos en JEPET, ADRIÀ i en XANXO

ADRIÀ

Bona nit i fraternitat.

JEPET

Saludo a l'honorable Assemblea.

ENCÈS

Això, a l'Assemblea de parlamentaris.

CLIMENT

Aneu errats, mestres. Aquí poc xerrar i molta feina.

JEPET

Home, era un dir!

ENCÈS

Molt ben dit!

ROBERT

Aneu seient.

XANXO

Ja som colleta, ja; però, encara trobo que hi manca gent.

BLAU

Ja aniran venint.

ENCÈS

O, és que hi han pagesos que hi fan platillo i postres.

TERESÓ

I bon dret que hi tenen. Bo. Al món ha de menjar el que treballa.

JEPET

Es veritat. Però, ara com ara, encara esta tramat per que el millor s'ho mengin els dropos.

ROBERT

Però, a tot s'arriba.

BLAU

I s'hi arribarà.

ENCÈS

Vaja si s’hi arribarà.

XANXO

Que encara no ha vingut en Pansa?

TERESÓ

L'he trobat que se n'anava a ca l'amo. Li deu voler tornar a apujar-li l'arrendament. No hi ha anyada que no l'hi apugi un duro per porca.

ADRIÁ

I això que el Senyor Miliu no té fills.

JEPET

La seva dona no en té; anem a pams.

ENCÈS

Si per què, el que és ell... entre el papa-mosques, la dona del papa-mosques i el senyor Miliu, gairebé, gairebé, en tenen mitja dotzena.

CLIMENT

Apa, calleu i no sigueu tan bugaderes.

XANXO

Ja tens raó ja Climent que semblem una colla de faldilletes, "critiquejant" a la gent.

ESCENA VII

Els mateixos i en GASPARÓ i en PANSA

PANSA

Ep on sou?

GASPARÓ

Ei, gent del terròs!

TERESÓ

Ja sento a en Pansa.

PANSA

Ave-Maria!

CLIMENT

Es deu pensar que va a cal Rector, aquest ximplet.

XANXO

Entra, entra, Catxassa.

PANSA

Santa nit!

BLAU

Sempre arribeu "despacio" com la gent de "palacio", vós.

GASPARÓ

Però, que ja haveu aviat la braçalada?

CLIMENT

Poc se'n manca.

ADRIÀ

Si tinguéssim porró, et faria fer un trago, Gasparó.

ROBERT

Bé prou que el faré dur, si voleu.

CLIMENT

Fuig home; deixa’t de fineses; que si haguessis d'escoltar a aquests galifardeus, al menys necessitaries un bocoi.

GASPARÓ

Com que nosaltres no hem de parlar gaire, tampoc ens farem gaire set.

JEPET

Sinó, potser et faries dur un bolado?

GASPARÓ

I fuig home; això és beguda de dona sarauista i de sermonejador de política, que són mitges dones.

ROBERT

Em penso que, si n'hi falta algun, no deuen ésser gaires.

CLIMENT

El que no hi és, no hi és comptat; tira endavant.

ADRIÀ

Els que no han pogut venir ja estan adherits. Jo sol porto tres adhesions.

PANSA

A mi també m'ha dit en Carbassa que l'hi comptem en tot i per tot. Com que és l'últim de rec i avui li toca l’aigua, no vol perdre-la.

BLAU

Aquí, som les majories.

ADRIÀ

Hi estem tots representats: el petits propietaris i els jornalers.

CLIMENT

Doncs, fem via, Robert.

ROBERT

Esta bé. Companys: i més que companys germans de classe: Encara que jo no sigui un treballador de la terra, pel sol fet d'ésser-ne fill, em considero tan pagès com vosaltres.

JEPET

Conformes!

GASPARÓ

Es veritat.

ROBERT

Les vostres aspiracions i els vostres anhels, els sento amb la mateixa intensitat que si fossin propis, per llei de transmissió de la meva ascendència... No vull prendre tons declamatoris, que ni m'escauen ni els considero oportuns. Tots esteu assabentats, directa o indirectament, del motiu d'aquesta reunió. La finalitat que perseguim, uns quants entusiastes de la classe, és aixecar el nivell cultural i econòmic de la pagesia.

ADRIÀ

Molt bé!

ENCÈS

Bravo!

ROBERT

Aspirem a desterrar l'esclavitud de la passada centúria. Advoquem per la unió de tots els que formem l'estament camperol, per tal de que acabi l'explotació dels amos, que no els guia altre afany que xuclar les vostres suors, en exclusiu benefici propi.

TERESÓ

A fora l'explotació.

ADRIÀ

A baix els murris dels amos!

ROBERT

La nostra aspiració és la de que no hi hagi ni un sol pagès, que no tingui la terra corresponent, per a viure amb el seu treball. Volem fundar una magna organització, en la qual, el bracer, hi trobi, de moment, el treball assegurat; on els pagesos hi puguin portar llurs estalvis, que seran guardats amb un interès reproductiu, encara que mòdic, passant la resta dels beneficis, a l'organització.

PANSA

Una mena de caixa "d'oros", està molt bé.

ROBERT

Muntarem el crèdit agrícola, cooperatives de producció i consum, borsa de treball, casal per l'esbarjo dels socis, anirem a l'industrialització i la venda dels nostres fruits, prescindint dels intermediaris, obrint nous mercats i noves expansions...

GASPARÓ

Bona idea.

JEPET

S'ha d'anar lluny, s'ha d'anar lluny!

ROBERT

Establirem escoles pels nostres fills; un setmanal que es dirà "El clam del pagès", que serà el portaveu de l'entitat. Anirem al cultiu en gran escala i arrendarem grans extensions de terra, que la treballaran, per administració, els que avui no són més que jornalers.

ADRIA

Aquesta és.

ROBERT

Imposarem el jornal mínim als propietaris, crearem l'assegurança contra l'atur forçós, la malaltia i l’invalides i d'altres punts importants, tant en els aspectes econòmics com en els socials i culturals. Heus aquí, esbossat a grans ratlles, el nostre programa immediat. Estic segur que, amb l'esforç de tots, s'haurà acabat, per sempre, la misèria i el anar a remolc de les classes que, avui, ens oprimeixen. S'ha acabat de que us tinguin confiscada la consciència arribant fins al paroxisme ignominiós de demanar-vos el vot per les eleccions, fent-vos sostenir, per la força i l'intimidació, aquesta opressora oligarquia que us ofega.

JEPET

Molt bé!

GASPARÓ

Ara hi toques.

ROBERT

S'ha acabat que cada any, sense justificatiu, us apugin l'arrendament de les finques, que, sense el vostre treball foren ermes i llurs amos haurien de menjar-se els terrosos per viure. Hem d'anar a l'emancipació; aprestant-nos tots a la defensa d'aquest bloc, que em podríem dir, bloc camperol.

ADRIÀ

I agrícola.

JEPET

Això, camperol i agrícola.

CLIMENT

Calleu, beneits; no renegueu.

TERESÓ

Ordre, ordre...!

CLIMENT

Si no saben el que diuen.

XANXO

Continua, Robert.

ROBERT

Poc em resta per dir-vos. Per consegüent cal saber, en primer terme, si l'idea us agrada.

TOTS

-Sí home. -I és clar. -Natural...

ENCÈS

Jo ja voldria que demà, fos un fet.

GASPARÓ

I tots ho voldríem.

JEPET

No en mancaria d'altra.

ADRIÀ

Ara, em ve una idea al cap.

JEPET

Que la digui.

ADRIÀ

Que nomenéssim una comissió, pels primers passos que s'hagin de fer.

TERESÓ

No hi ha res que dir.

ENCÈS

I tal!

GASPARÓ

E-qua-li-qua.

CLIMENT

Això és perdre temps i s'ha d'anar de pressa.

XANXO

Però, deixeu que acabi de parlar en Robert!

ADRIA

Que parli.

ROBERT

Ara és quan és més necessari que mai, que parlem clars. No us cregueu que la gran empresa que volem dur a terme, hagi d'ésser per a tots, amb els mateixos beneficis. El funcionament del Sindicat, ha d'ésser exactament igual, que el d'una companyia anònima.

CLIMENT

Si no hi ha altre remei, que sigui així.

ROBERT

Passem a la part més delicada i més important de totes les preliminars. Necessitem constituir un capital desembosable de dues-centes cinquanta mil pessetes.

GASPARO

Es trobaran.

ADRIÀ

Baldament s'hagin de traure de sota terra.

BLAU

De les calaixeres s'han de traure!

ROBERT

Compto amb molt bones ofertes de germans de la comarca. Puc assegurar-vos que la meitat de la suma total, la cobriré fora de Vallmorada.

CLIMENT

Doncs aquí s'ha de cobrir l'altra meitat.

ROBERT

I com que a mi m'agrada de predicar amb l'exemple, jo em subscric, amb deu mil pessetes, que són els estalvis que tinc dipositats a la caixa de Don Manuel, a la casa del qual, sabeu que treballo portant la comptabilitat del molí.

XANXO

Jo, com que no puc tant, hi poso la meitat d'en Robert.

PANSA

Jo sóc pobre, ja ho sabeu, que encara vaig per amo.

TERESÓ

No ho diguis, garsa, i per tu també, vas

JEPET

Prou que us heu posat els óssos a puesto, durant aquests anys de la guerra.

BLAU

I no passa cap anyada que no compris un tros a l'horta.

PANSA

Posem-hi tres-cents duros, vaja.

TERESÓ

N'hi has de posar més.

PANSA

Bé vaja, posem-ho a quatre-cents, i no en parlem més.

ROBERT

No coaccioneu a ningú. L'aportació ha d'ésser voluntària i, qui mes hi posi, més traurà dels negocis.

JEPET

Si així com jo sóc un pobre pelat, no ho fos...

ADRIÀ

Els pelats no hi tenen res a fer aquí, minyó. No se sumen les bones voluntats.

ENCÈS

Duros, duros!

JEPET

Prou que us deixaria a tots endarrera.

TERESÓ

Gran mal. Com que això no pot errar.

CLIMENT

Com que és mes cert que traure la rifa.

XANXO

I tu, Teresó?

TERESÓ

Jo ja m'ho he enraonat amb la Teresona i hi volem ficar cinc-cents duros. Tots els suors de la nostra vida.

PANSA

Ah, a en Carbassa apunteu-l'hi com a mi. Diu que no vol ésser ni més ni menys que jo.

ESCENA VIII

Els mateixos i Sr. HIPÒLIT i Sr. BARTOMEU

HIPÒLIT

Saludo al comitè executiu de les reivindicacions camperoles.

BARTOMEU

Bona nit.

ADRIÀ

Au, que arriben a punt.

HIPÒLIT

El que sento que la classe "d'adultos" que faig abans de sopar, no m'ha permès assistir, a la primera part de la reunió.

ENCÈS

Per un dia, ja els podia deixar fer campana.

HIPÒLIT

No amic meu, no; els que com jo, som marxistes i leninistes purs, no transigim, en el compliment del deure.

ROBERT

El Senyor Hipòlit és un apòstol de la disciplina.

HIPÒLIT

Endemés, ja conec el programa i les orientacions del Sindicat.

GASPARÓ

I li semblen bé?

HIPÒLIT

Ja ho he dit a en Robert: identificat, en absolut, amb vosaltres.

ENCÈS

I vostè, senyor Bartomeu?

BARTOMEU

Jo nois, no hi entenc res; i com que ni m'hi va ni m'hi ve i no hi tinc ni veu ni vot, us deixo i ja us ho fareu.

ADRIÀ

Apa, apa, doncs.

ENCÈS

Amb salut.

(El senyor Bartomeu se'n va per la cuina)

HIPÒLIT

I bé, bé; com marxa? hi ha comprensió?

ROBERT

Del tot. Gran entusiasme.

HIPÒLIT

Doncs que duri i a traure la barca a port.

BLAU

No tingui por que no ens la deixarem anar a "pico".

HIPÒLIT

Així m'agrada. Veure-us amarats d'aquest optimisme. El dia que la classe treballadora es doni compte de la tasca que li pertoca fer...

ADRIÀ

O aquell dia!

HIPÒLIT

Haurà desaparegut, per sempre més l'explotació de l'home per l'home, aixafarem el capitalisme al mig del cap i vindrà la nova era, per la humanitat, plena d'amor i perfecció.

GASPARÓ

Quina llàstima, que no sigui pagès!

HIPÒLIT

I no cal pas que ho siga. Jo allà on veig una onada de renovació social, ja m'hi teniu de patac.

BLAU

Així, està disposat a ajudar-nos?

HIPÒLIT

Amb totes les meves forces. De moment, compteu per la meva part...

CLIMENT

Amb dues mil pessetes?

HIPÒLIT

Nóóóó!!... amb la meva més gran i més viva simpatia.

GASPARÓ

No n'hi ha prou.

JEPET

Les simpaties no se sumen.

HIPÒLIT

I amb tot el suport... moral.

ADRIÀ

Se necessiten diners, senyor Hipòlit.

HIPÒLIT

Jo no en tinc.

CLIMENT

Que em dirà? Si cada trimestre talla el cuponet, que l'hi paguen a la Banca del Senyor Morera.

HIPÒLIT

Home és clar que tinc alguna lamineta. Em penso que no les he de llençar pas al riu.

BLAU

I doncs perquè fa el ploricó?

ROBERT

El Senyor Hipòlit ens ajudarà. Deixeu-lo per mi.

CLIMENT

No diu que tot s'ha de fer per la causa?

HIPÒLIT

De moment, ajudaré en persona i després... que diantre serà, que no trobi algun bitlletot escadusser!

PANSA

Ara, ara, l'escoltem.

ROBERT

Com que veig que la primera reunió ha estat un èxit d’entusiasme, suspendrem, per demà, les subscripcions.

JEPET

I el que no doni el que pugui, és un mal soci.

GASPARÓ

Ben xamullat!

ENCÈS

Els quartos els han de traure els qui els tinguin.

TERESÓ

I no s'hi val a fer el rata, que això és de traïdors.

ROBERT

No us inquieteu i tingueu confiança. Jo espero que tota la nostra gent, sabrà correspondre a la mida de la seva posició i a les necessitats del moment d'agrupar-nos. Així doncs, jo us prego a tots, que no feu comparacions ni assenyaleu xifres.

CLIMENT

El que hauries de fer tu Robert, que ens coneixes a tots i saps cada u, on arriba...

ROBERT

Què, digues?

CLIMENT

Que diguis la quantitat que hem de portar un per un.

XANXO

Ho trobo molt bé.

PANSA

Ningú no és més indicat que ell.

HIPÒLIT

En Robert és xicot de consciència i ho tallarà just, en cada cas.

GASPARÓ

Queda aprovat.

TOTS

-Sí, sí. -Conformes. -Aprovat.

ROBERT

Gràcies per la confiança. Tan mateix crec que no caldrà que faci el repartiment, com si fos el cacic que us senyala la quota dels consums. Conec l'egoisme dels homes, però, també sé els sacrificis de que són capaços, quan senten una causa justa i honrada. Per avui, deixem-ho tot, perquè em sento un xic fatigat...

BLAU

Que no et trobes bé?

CLIMENT

Què et passa Robert?

ROBERT

Res. Es l'emoció, és l'alegria de veure-us contents i esperançats; la satisfacció de constatar que aquella fe que m'anima, us l'he poguda transmetre, tal com jo la sentia.

HIPÒLIT

Té raó en Robert, amics. La vostra actitud d'adhesió; per força l'ha de commoure. Deixem-lo que entre, tot plegat, en té un feix.

ROBERT

No us ho prengueu malament, però, necessito estar, un xic, tot sol.

CLIMENT

I després, que també has de sopar, tu.

BLAU

Es clar no deixes d'ésser de carn i óssos, com nosaltres mateixos.

ROBERT

Demà tornareu tots i els altres que no hi són avui, perquè no han pogut i ja podré llegir-vos les bases de la constitució del Sindicat. Aneu a descansar i, sobre tot, poques converses amb els estranys a la causa. Persevereu en la vostra fe i en el vostre entusiasme, i el triomf més gran coronarà la nostra croada renovadora.

ADRIÀ

Visca en Robert.

TOTS

Visca!!!

ROBERT

No jo, no; Visca el Sindicat de pagesos de Vallmorada i sa comarca, que és l'obra de tots.

TOTS

Visca!!

BLAU

Fins a demà.

JEPET

A descansar.

CLIMENT

En havent sopat, a dormir, Robert. Els homes de lletres, també heu de tenir coneixement i us haveu de prevenir d'un empatx de llibres i de tinta.

ROBERT

Mercès, Climent.

HIPÒLIT

Deixeble predilecte: a manar, en tot i per tot.

ROBERT

Mercès senyor Hipòlit.

HIPÒLIT

Tots, per un i un, per tots.

ROBERT

Bona nit a tothom!

(Els ha acompanyat fins al passadís. Simultàniament, amb la sortida dels reunits, han entrat Mercè i el Sr. Bartomeu)

ESCENA IX

MERCÈ, ROBERT i SR. BARTOMEU

ROBERT

On va, senyor Bartomeu.

BARTOMEU

Pensava arribar-me fins a l'estanc.

ROBERT

Quedi's, que he de parlar-li.

BARTOMEU (Contrariat)

Es igual, ja ho compraré després de sopar.

ROBERT

Surts a comprar? (A Mercè)

MERCÈ

Sí, vaig a la fleca i a la tenda.

ROBERT

Si que t'has retardat, Mercè!

MERCÈ

No gosava a sortir, havent-hi tanta de gent. I què; us haveu entès, Robert?

ROBERT

Es pot dir, que ja ho tenim, gairebé, tot lligat... però, vés, que no m'agrada, que voltis pel carrer, a aquestes hores.

MERCÈ

Aviat tornaré a ésser aquí.

ESCENA X

ROBERT i SR. BARTOMEU

BARTOMEU

Es de molt interès el què tens que dir-me?

ROBERT

Bastant per mi i, sobre tot, per vostè.

BARTOMEU

Tu diràs, doncs.

ROBERT

En poques paraules ho tindrà entès. Sàpiga, senyor Bartomeu, que a la meva obra de dignificació de la classe, hi penso incloure una altra reivindicació.

BARTOMEU

No sé a que et refereixes.

ROBERT

A vostè.

BARTOMEU

A mi? no ho entenc.

ROBERT

Sí, a vostè.

BARTOMEU

No sé que hi tingui res que veure jo, en aquests plans de pagesos.

ROBERT

Veurà. No es queixa sempre de que no té feina?

BARTOMEU

Ben cert!

ROBERT

Doncs jo estic disposat, a donar-n'hi. No faci aquest gest perquè li veig la intenció. No cregui que li vull donar una aixada i enviar-lo al camp.

BARTOMEU

Es que no serviria jo, per això.

ROBERT

Ja ho tinc en compte, perquè sé fins on arriben les seves aptituds. (Sol·lícit i amb tendresa) Vol refer la seva vida, Sr. Bartomeu?

BARTOMEU

De bona gana, però...

ROBERT

Sé el que vol dir. Que li va molt bé la vida que porta ara, que no sap com desprendre’s-en, que els companys...

BARTOMEU

No ho creguis; estic disposat a canviar. Es veritat que avui no em comporto, com deu un pare de família, però les circumstancies...

ROBERT

Des d'ara, té la garantia de que han canviat. Sé tot el que fa; conec els seus companys de timba, estic assabentat del cafè, on entre alcohol i fum, escorxen els desgraciats que els empeny la setmanada a la butxaca.

BARTOMEU

Que volies què fes, si estava parat?

ROBERT

No vull mirar endarrera; li parlo de l'avenir. Desitjo que canviï de procediments, que pensi que l'hi demana, que li parla, el que aspira a ésser el marit de la seva filla...

BARTOMEU

I bé Robert. Faré el que em diguis. Tota la confiança l'he posada en tu. No et contrariaré en cap dels teus determinis. Ja te n'he donat proves de que t'estimo com un fill.

ROBERT

No n'hi ha prou. El sacrifici ha de fer-lo, ara.

BARTOMEU

L'he fet sempre. El vaig fer, quan després d'aquella vaga que vàrem sostenir els treballadors de "Construccions i Edificacions", on treballava de llister i quedar-me sense feina...

ROBERT

Acceptà la meva indicació de que vinguessin a viure amb mi, vostè i la Mercè.

BARTOMEU

Desafiant la mala veu de la gent.

ROBERT

De la Mercè, en tinc proves; que em seguiria encara que fos a un precipici, on hi trobéssim la mort segura i desoir els prejudicis i els anatemes, d'aquesta societat plena de vilesa i corrupció.

BARTOMEU

I jo vaig consentir-hi.

ROBERT

No l'hi nego; encara que no sé si va ésser, més que per fruit de convenciment, per...

BARTOMEU

Robert, em fas molt mal amb el què dius. Amb tota la cruesa, em tractes de pare desnaturalitzat. No he caigut encara, en tanta degradació.

ROBERT

No hi ha arribat, però, està en camí, si no rectifica, de convertir-se en un oprobiós perdulari. Es molt penós per mi, haver de parlar així; però tingui en compte que ens trobem en el moment més culminant de la nostra vida. Jo crec que hi ha en vostè, un temperament d'home de principis, que encara serva una engruna de vergonya social.

BARTOMEU

Només sóc un viciós, creu-me, però al fons hi tinc un sentiment d'home, que vol viure una vida honrada.

ROBERT

Doncs bé, jo li ofereixo la mà generosa, que pot salvar-lo del naufragi.

BARTOMEU

I jo la prenc amb gust i agraït.

ROBERT

Des d'avui s'han acabat els jocs i les disbauxes.

BARTOMEU

Aquesta nit mateixa, tornaré els quartos que guardo i liquidaré, amb els companys de banca.

ROBERT

S'ha acabat el perdre nits i el menar una vida crapulosa.

BARTOMEU

Demà, ja seré un altre. Em posaré al lloc que em correspon, tant per la edat, com pel prestigi del que tu representes. Al teu costat, em tindràs per fer la feina que em senyalis. T'ho juro, per la memòria d'aquella santa, que, en vida, fou la meva esposa.

ROBERT

Es el primer triomf que obtinc en els meus projectes.

BARTOMEU

Ara, deixa que m'arribi a l'estanc. Les teves paraules, m'han afectat. Només, de tu, podia tolerar-les. Vull que em doni un xic l'aire i privar que la Mercè em vegi la cara, en aquests moments.

ROBERT

Vagi, però torni aviat.

(Marxa pel passadís eixugant-se els ulls. A l’arriba a la porta d'entrar al pis, es topa amb Ramona a qui diu:)

BARTOMEU

Sí que hi és, sí; entri.

ESCENA XI

RAMONA i ROBERT

(Es la primera una dona d'uns trenta anys. Molt vistosa, fornida i desimbolta. Vesteix de pagesa)

RAMONA

Bona nit, Robert.

ROBERT

Hola, Ramona.

RAMONA

Estàs sol?

ROBERT

Sí, ja s'ha acabat la reunió.

RAMONA

Ja ho sé, que els he vist sortir a tots, des de la font. I la Mercè?

ROBERT

Es a comprar. Què passa?

RAMONA

Res de mal, home; res de mal; no siguis espantadís.

ROBERT

Com que parles amb tan misteri i vens a aquesta hora...

RAMONA

No podria esperar pas a demà; sóc de mena violenta jo, ja m'ho conec i primer, em rebentaria, abans de deixar de fer, de "sopetón", el què em proposo.

ROBERT

Això es qüestió de caràcters, Ramona, i no s'hi pot fer res.

RAMONA

Bé mira't, Robert; més o menys, tu ja fa anys que em coneixes i saps que no gasto embuts, en les meves coses.

ROBERT

Ja t'he dit que tot això va a temperaments.

RAMONA

Si jo fos una romancera, ara, començaria a fer-te cada retòrica, que cantaria el "credo"...

ROBERT

I creguis que no estic pas de retòriques, perquè em trobo molt fatigat.

RAMONA

Doncs millor, així anirem, de dret, a la qüestió que em porta. Robert, no em diguis que no pot ésser, perquè, des d'ara, et dic jo, per endavant, que sí.

ROBERT

Explica't.

RAMONA

Voldria que ens donessis un "empleio"

ROBERT

Jo?

RAMONA

Sí; a mi i a l'Hilari, ens has de fer cafeters del Sindicat. Vet aquí, explicat ben clar i ben de pressa.

ROBERT

Però això...

RAMONA

Això, ha d'ésser. Ja sé jo que manes més tu amb això del Sindicat, que l'Alcalde a ca la vila, que allí, tothom diu que només mana el Secretari. Ja sé jo que si dius això és pa blanc, tots els pagesos diran que es blanc, encara que després resultés que fos pa moreno i si tu els manessis que es tiressin al riu, a hores d'ara s'hi anirien tirant, a carretera feta.

ROBERT

Fuig, dona; has de pensar que fins que estigui constituïda la junta...

RAMONA

Deixa't de juntes i "ocho quartos". El que tu diguis ben fet estarà i "boca abajo todo el mundo" com diu aquell. I creu-me, Robert, que no t'ho demano perquè sí, que prou que ho saps tu i tot el poble, que el pobre Hilari no gasta salut; és a dir, no en gasta, perquè no en té i, al mon, és allò que es diu: que allà on no n'hi ha, no en raja. Amb això de la salut, passa el mateix que amb els modos: qui no en té, no en gasta.

ROBERT

Em faig càrrec de la situació; de totes les maneres, jo, tot el més que puc fer, és apoiar-vos, quan vingui el concurs.

RAMONA

Romanços! M'ho has d'assegurar; m'has de dir que ja està fet. Ves, jo que ja ho tinc gorja avall.

ROBERT

Doncs bé; en tot el què de mi depengui, et dic, des d'ara, confia.

RAMONA

Si és així, ja sóc cafetera. I no pots per menys de fer el que dius. On s'és vist? Tu podries negar-me res a mi?

ROBERT

Si no t'ho nego!

RAMONA

Que et creus que et podria negar res jo a tu? No sóc tan desagraïda, noi. Em recordo molt de quan érem menuts, que jugàvem a l'era, els dijous a la tarda, que no teníem costura i rèiem i corríem, com a llebres, amb tota la colla. Si no que, es clar, quan vàrem ésser grans, mira't, tu vas tirar per senyor, perquè sabies lletra i jo anant fent herba pels conills, a plegar olives, a lligar garbelles... No res, a fer d'arrossegada, vet aquí! Ai senyor! el que són les planetes de les persones....

ROBERT

No t'apuris dona, no et desesperis!

RAMONA

Quan penso que dones que no valen ni la sal que es mengen, són a dalt del "candelero" i, en canvi, jo...

ROBERT

No em facis riure. On ets tu?

RAMONA

A la cendrera sóc. I encara em deien que era guapa quan era mossa.

ROBERT

I encara continues essent-ho, Ramona.

RAMONA

No ho sé, si ho sóc; però al menys, ho tornaria a ésser si pogués tenir el sagí a l'ombra, i empolainar-me i tallar-me el monyo i fer-me la permanent, com més de quatre.

ROBERT

Aleshores, potser faries gelosía a l'Hilari!

RAMONA

Pobrissó! No hi és per a res ell.

ROBERT

Així vols dir que és home de... tolerància?

RAMONA

Sí fill, sí; per aquesta banda, ell té l'estatut i jo, l'autonomia.

ROBERT

Però, ja en fas un bon ús i ets molt discreta...

RAMONA

Per ara, ningú no en pot dir ni així... I això que corre cada alet! Sense anar més lluny; saps aquell senyor que feia de botiguer de roba, que ara és viudo i té tanta renda?

ROBERT

El Senyor Telm?

RAMONA

Just. Sí, aquell que viu al carrer dels Coixos. Ja feia dies que em guipava amb uns ulls, com el gat que espia la rata i no va pogué per menys, que em va parar, al camí de la Creu del terme, un dia que venia de passeig. I ell que em fa: Escolta, Ramona, m'he quedat sense minyona i cerco una dona que em faci les feines... que tindries alguna hora vagarosa, que poguessis fer-me una mica d'ama de llaves?

ROBERT

I tu...?

RAMONA

Al sentir allò de les llaves i veure com li penjava una babeta pel cantó esquerra de la boca, de poc que no esclafo a riure, al seu davant. Em vaig mossegar la llengua tan fort com vaig pogué, contestant-li que, per això de les llaves, el millor fóra que es busques un "llavero"... i el vaig deixar ben plantat!

ROBERT

Sempre, seràs la mateixa.

RAMONA

Jo, sempre igual. El que ha canviat ets tu. D'ençà que festeges amb la Mercè...

ROBERT

Què vols dir?

RAMONA

Res, home, res; que sembles un frare... Bé el "ditxo", eh? em refio de la teva prometença. Me'n vaig, perquè ja comença a fer-se tard i els carrers, estan molt solitaris.

ROBERT

Doncs marxa tranquil· la i confia, que el meu vot, quan vingui el cas, serà per l'Hilari, i votant a ell, et voto a tu.

RAMONA

Gràcies. I jo, com que sóc dona i no ens hi deixaran ésser mai, a les dones, a les votacions, no podré tornar-te'l, però...

ROBERT

Però... què?

RAMONA

Res home, res. Fes-me cafetera i... després d'un temps, un altre en ve. (Riu maliciosa) Adéu, Robert!

ROBERT

Adéu, Ramona. (L'acompanya fins al passadís. Pausa llarga. Robert es queda al llindar de la porta mirant com marxa Ramona. Després d'un moment de sentir-se la porta com tanca de cop, llença un sospir i baixa, lentament, cap al mig del prosceni. Es treu el mocador i s’eixuga el front i les mans. De sobte, com qui pren una decisió, s'asseu vora la taula de la tarima, agafa una quartilla, suca la ploma, va per escriure i es detura. Mira vagament al seu redós, es posa la ma al front en actitud meditabunda i deixa la ploma i aparta del seu davant la quartilla) Aquesta Ramona!

(Instintivament pren un llibre de damunt de la taula, el fulleja nerviós i en tanca de cop) Que volia dir amb aquelles rialletes tan enigmàtiques?.... Bah... fóra cabòries!

(Es passeja lentament. Al campanar toquen les deu) Les deu. No puc treureme-la del cap. (Obre els porticons del balcó i mira a la plaça. Al cap d'un moment, els torna a ajustar)

ESCENA DARRERA

MERCÈ, ROBERT i SR. BARTOMEU

MERCÈ

(Des de la porta d'entrar, anguniosa, perquè s'ha retardat)

Mare de Déu, com deu estar el pobre Robert! (Ara ja és dintre) Les deu i encara sense sopar; què deus pensar de mi?

ROBERT

Que ets tot un àngel de candor i el més ferm puntal de la meva vida.

MERCÈ

Encara que tinguis gana, per culpa meva?

ROBERT

I que per ventura no et deus trobar tu en el mateix cas, per la meva culpa?

BARTOMEU

Doncs així, esteu en paus. Au, Mercè, que els fogons no tenen espera.

MERCÈ

Et deus haver frisat, tot sol?

ROBERT

No. M'ha fet bé una estona de soledat.

MERCÈ

Estàs content?

ROBERT

Avui, es un dels jorns més feliços de la meva vida.

BARTOMEU

D'altres us en esperen, encara, de més joia.

ROBERT

El de la nostra unió, que serà, prompte. Tinc amor i força de voluntat, per agermanar tota una classe que malda entre rancors i enveges; com no n'he de tenir per ajuntar en una llaçada d'amor etern, els nostres cors que bateguen als impulsos d'una foguerada de felicitat sentida i mil vegades jurada?

BARTOMEU (Commogut)

Avui sento en mi, com mai l'havia sentit, el goig de la paternitat.

MERCÈ

Papa! plores?

ROBERT

La llum de l'alegria i de l'esperança, l'ha il·- luminat, com a nosaltres. Apropem-nos a la taula i, demà, despertem sans de cos i serens d'esperit, per bastir la nostra fortalesa llibertadora.

TELO

ACTE SEGON

Interior de la botiga que és cooperativa del Sindicat. Al fons prestatges amb taulell practicable. Damunt d'aquest unes balances. A la dreta, porta que dóna al carrer i, entre la porta i la paret, aparador. A l'esquerra, primer terme, porta que condueix al magatzem i rebotiga i, a segon terme, escriptori amb mampara de cristall; caixes i sacs de generes, arreu; algun calendari-anunci per les parets, cadires convenientment distribuïdes.

ESCENA PRIMERA

MERCÈ, ROBERT, SR. BARTOMEU i més tard GASPARET

(Al aixecar-se el teló, Mercè, darrera del taulell, va despatxant a les dones que, en nombre cinc o sis, van esperant, llur tanda; de tant en tant, durant les primeres escenes, i, sense que molestin el diàleg, entraran i sortiran compradores. Robert està assegut a l'escriptori, despatxant uns papers que li porta el Sr. Bartomeu el qual està dret al seu costat, de cara al públic)

BARTOMEU

Aquesta és la nota del nitrat que acaben de carregar els de Vilanova del Camp.

ROBERT

I aquesta altra?

BARTOMEU

El sulfat dels de Barbadella de la Gessera.

ROBERT

Molt bé pare, molt bé; estic satisfet dels seus bons serveis; cregui que no hauria esperat mai, veure-li desplegar aquest zel, al davant del magatzem d'adobs.

BARTOMEU

Ara, veuràs que, quant et deia que canviaria, ho deia amb fonament.

ROBERT

Sí, sí. I m’avergonyeixo de que hagués pogut dubtar ni un moment, dels seus bons propòsits.

BARTOMEU

Bé, no en parlem més d'allò. Em basta amb saber que aprecies el meu treball.

ROBERT

Més del què pugui imaginar-se.

BARTOMEU

I... parlant d'altre. Marxa bé, tot això, Robert?

ROBERT

Que no ho veu vostè mateix?

BARTOMEU

Home... jo veig la part que podríem dir-ne, exterior; és clar, que aquí, s'hi veu molt moviment i la gent compra...

ROBERT

Es un èxit, pare. Tothom ha respost amb l’entusiasme que calia esperar de semblant empresa. Les aportacions ja donaren idea de la fe que tots els associats tenen en mi. En menys d'una setmana, venguérem tot el paper de l'emissió...

BARTOMEU

Es que em sembla que has volgut anar més enllà del que us permetien les forces.

(Entra Gasparet i es dirigeix a Mercè)

ROBERT

La plasmació de les nostres aspiracions no ha de tenir límit. Compto amb la confiança de la nostra gent, produïm i anem col· locant els gèneres. Es pot dir que la màquina està damunt dels rails i rutlla sola.

MERCÈ

Has de dir a ta mare que ja no us podem fiar més, mentre no pagui l’atraçat.

GASPARET

Doncs el pare diu que per això som socis i que podem comprar tot el que necessitem fins a la verema.

MERCÈ

Però jo tinc l'ordre de cobrar cada mes i vosaltres ja fa set setmanes que no heu donat ni un cèntim. Per què no ve ta mare, com venia al principi?

GASPARET

Perquè se'n dóna vergonya.

MERCÈ

O ja, ja; no se'n dóna pas, per anar a les altres botigues, amb els diners als dits?

GASPARET

O amb els diners, es clar que no se'n dóna.

MERCÈ

Li has de dir que aquí s'ha de fer igual.

GASPARET

Es que de les altres botigues, nosaltres no em som socis. Ai jo et toc! i d'aquí sí, que tothom diu que tots som amos. Ai, que tantes musiques! crideu molt, vós, crideu molt!

MERCÈ

Potser sí que encara voldreu tenir raó! ja veuràs, ho diré a en Robert i ja veurem el que dirà la junta.

GASPARET

El pare diu que el Sindicat encara ens deu més diners a nosaltres, que hi tenim tot el cànem i tota la fruita...

MERCÈ

Es que la cooperativa, va de banda.

GASPARET

No és veritat, que jo he sentit a dir que tot és u. I que la "comparativa" i el Sindicat, vénen a ésser com a dues butxaques dels mateixos pantalons.

MERCÈ

Vés, vés que no hi ha manera d'atrapar-te a tu i encara em faries riure.

GASPARET

Doncs adéu-siau i aneu apuntant a la llibreta. (Se'n va)

ROBERT

Després, quan vinguin els de Torrevella, que m'han dit que vindran a la tarda...

BARTOMEU

Ja ho tenen tot apunt.

ROBERT

Com que pagaran a la bestreta, els pot donar la factura.

BARTOMEU

Apa, doncs.

ROBERT

Esperi. Quan torni en Jepet, amb el carro, li dóna aquest taló, per que puguin retirar les espardenyes i cordes de l'estació, i aquest altre, de relles i aixades.

BARTOMEU

Entesos. Me'n torno al magatzem. (Desapareix)

ESCENA II

MERCÈ, ROBERT, CLIMENT, SR. HIPÒLIT i després, SEGIMONA.

HIPÒLIT

Em tenen molt contrariat aquests descuits. (A Climent, tot entrant) Bon dia.

MERCÈ

Bon dia tinguin.

ROBERT (Mirant per la guixeta)

Hola.

CLIMENT

Ep, bon dia. Veies Robert que diu el Sr. Hipòlit.

ROBERT

(Sortint i anant cap els nou entrats)

Què passa de nou?

HIPÒLIT

Ai amic meu. He tingut un escalfament de bilis, una múrria molt forta, amb l'últim número del "Clam".

ROBERT

No hi ha pas res d'anormal. He mirat totes les seccions...

HIPÒLIT

Però, no t'has mirat el contingut.

ROBERT

Home. No hi dono.

HIPÒLIT

El tip de riure que se'n deuen fer, a hores d'ara.

ROBERT

Però, que és?

HIPÒLIT

Aquella poesia del noi del Xintra. Mira que parlar-nos d'Efeseo i d'Ariadna i el fill, per sortir del laberint...

ROBERT

Francament, no la vaig llegir.

HIPÒLIT

Ja m'ho figurava.

CLIMENT

Diu que no fa serio.

HIPÒLIT

I ben net que no. On s'és vist, en una publicació de lluita, venir-nos a parlar de mitologia? Oi que per mites estem! Idees, iniciatives, tesis...

CLIMENT

Es jove encara. Que vol que pensi a la seva edat?

HIPÒLIT

Doncs que no escrigui; que vagi llegint si no té invenció pròpia.

ROBERT

Hi ha d'haver amenitat, home.

HIPÒLIT

El mateix que ressenyar la comunió de les filles de Maria...

ROBERT

Veu? La Secció de noves si que no la vaig veure.

HIPÒLIT

No va dir Marx que la religió és "l'opio" del poble? Encara no n'hem fumat prou "d'opio"? Encara hem de seguir dormint, com els cargols entelats?

ROBERT

Té tota la raó.

CLIMENT

Es una badada, home.

ROBERT

Però es rectificarà. D'ara en avant, li prometo que no es repetiran aquestes lleugereses.

HIPÒLIT

Naturalment; sinó algun dia, algun gamarús, per sorpresa, potser ens faria passar una declaració d'amor o ens cantaria el clar de lluna o la penombra d'una nit de fosca, o els murmuris de les aigües del riu....

ROBERT

Aquesta vegada, confesso que no m'ha estat possible exercir una vertadera censura als originals; però li torno a repetir, que no ho veurà més. Aquests dies, he tingut que atendre a l'instal· lació de l'esgramadora, al balanç semestral, de resultats positius, realment, fantàstics...

CLIMENT

Prou que l'hem vist, a la secció de comptes del Clam del Pagès.

HIPÒLIT

Tens massa feina tu, Robert; tens massa tecles per tocar; ets un oncle tràfecs, vet aquí!

ROBERT

I encara no li he parlat de la sembrada de la finca de la partida de les Gralles; la tramesa de cànems que férem, avui fa quinze dies, a la casa Benicarós, d'Alcalà del Mar...

HIPÒLIT

Si no et culpo a tu.

ROBERT

Són deficiències de principi, que no poden superar-se, de moment.

HIPÒLIT

Veus? En canvi, estic encantat amb l'escola.

ROBERT

Són aplicats, eh?

HIPÒLIT

Quins minyons més eixerits; tenen fam d'aprendre. El dia que aquests nois siguin grans, i ben amarats d'ideals...

CLIMENT

Faran miracles.

HIPÒLIT

Deixa’t de miracles. Capgirar el món, faran.

CLIMENT

Ara ha de venir la tanda de conferencies.

HIPÒLIT

Dissabte començarà en Robert, home.

ROBERT

I vostè l'altre dissabte.

HIPÒLIT

I desprès professors de fora.

(Entra Segimona)

CLIMENT

Ara, ja no hem de parar més.

HIPÒLIT

I la biblioteca? Que maca! Sempre n'hi trobareu un o altre, a les vetllades.

ROBERT

Així, va bé.

HIPÒLIT

Ara, havem d'organitzar la massa coral. Ja sabeu que jo també sóc músic. Per Nadal, ja la podríem fer debutar.

ROBERT

A la primera junta, en parlarem i espero que hi recaurà acord.

SEGIMONA

Una lliura de sucre Mercè

MERCÈ

Granulat o fi?

SEGIMONA

Granulat, que el vull per fer coques.

MERCÈ

Alça Segimona!

SEGIMONA

Que et penses que són per nosaltres? Són encomanades, que demà es casa l'hereu Claravall.

MERCÈ

Ah, sí; ja ho he sentit a dir.

SEGIMONA

Si no és per la festa major... passen altes per nosaltres, com els aligots...

MERCÈ

Si sou servida. (Donant-li la paperina)

SEGIMONA

Quant val?

MERCÈ

Igual que sempre.

SEGIMONA

I ara, bo! Aquí l'havem de pagar més car que als altres llocs.

MERCÈ

Més car dieu?

SEGIMONA

Sí; l'Andorrà el dóna deu cèntims més barato.

MERCÈ

Però, si no pot ésser; si hi ha de perdre.

SEGIMONA

Doncs l'hi dóna. Jo no sé si hi perd o si s'hi fa milionari. El cas és que l'hi dóna.

MERCÈ

Això es voler fer una competència a mort.

SEGIMONA

La ràbia que ens té. L'altre dia, m'ho deia la Cisca del forn que ho va veure. A tots els marrecs que volten pel seu carrer, els dóna un caramel, perquè vinguin a espiar aquesta botiga i li vagin a xerrar si hi ha parròquia.

MERCÈ

Quines ganes de voler patir.

SEGIMONA

Té avui te'l pago al preu de sempre; però un altre dia, mireu d'abaixar-lo. I amb l’arròs fa igual i amb el bacallà, amb tot vaja.

MERCÈ

Deixeu-ho per mi.

SEGIMONA

Apa, adéu.

MERCÈ

Adéu-siau.

(La Segimona marxa per la porta del carrer)

ROBERT

Ja tinc molts prospectes de cases que en venen.

MERCÈ

Robert!

ROBERT

Què hi ha?

MERCÈ

L'Andorrà està baixant els preus d'una manera escandalosa.

CLIMENT

Ah sí és veritat; i avui, s'han de reunir els del gremi, a ca la vila, tot remogut per ell.

ROBERT

Deixeu-los fer. Si volen lluita, trobaran lluita.

MERCÈ

Havem de vendre als preus d'ells, si no volem quedar-nos en quadro.

ROBERT

Doncs mentre ells es reuniran a ca la vila, també ens entrevistarem els de la junta i es prendran els determinis que aconsellin les circumstancies.

MERCÈ

Tothom ens té ràbia Senyor Hipòlit.

HIPÒLIT

Tothom, menys els que sentim la causa. Som quatre-cents socis!

MERCÈ

Però a Vallmorada hi han molta més gent que no ho són.

ROBERT

Que res no podran contra aquesta penya granítica, fossilada.

MERCÈ

Déu vulgui que no es torni una penya de sorra.

ROBERT

Tan forta com les roques marines. Ja poden udolar, ja poden encrespar-se aquests paràsits de la classe mitjana, que tots llurs ímpetus s’estavellaran com les ones del mar, que tota llur fúria es torna escuma blanca, al voler flagel· lar les roques negres i molsudes de la costa, sempre altives i immutables.

HIPÒLIT

Ben dit; aquesta es la comparació.

CLIMENT

Aquesta és la realitat.

ROBERT

Que facin; que la pedra que tirin a l'aire, els caurà al seu mateix cap.

HIPÒLIT

No temi, Mercè. La batalla és tan desproporcionada, com la d'un elefant i una formiga. Tenim la raó i tenim la força.

MERCÈ

Però, ells tenen els diners.

ROBERT

De res no els valdran, mentre la nostra gent senti la disciplina i l'amor a l'institució. Han fet campanyes de difamació que m'he callat i sols ha pogut salvar-les la força de voluntat i la passió que tinc per la nostra obra. S'hi ha conjurat tothom. La Banca i el comerç a l'engròs. Han despatxat informes confidencials, amb la pèssima mala fe. Fins avui, podem dir que no ens ha fiat ningú, ni per un cèntim.

CLIMENT

Mes orgull sentirem quan hàgim arribat al final de la nostra ruta.

HIPÒLIT

Ben net. No caldrà donar les gràcies a ningú.

ROBERT

No em ve de nou. Tenia prevista aquesta escomesa i d'altres, que s'aniran tramant, a l'ombra. Però, l’embranzida que havem imprimit a la nostra marxa, aplanarà tots els obstacles que trobarem al nostre pas.

ESCENA III

Els mateixos i EL COBRADOR

EL COBRADOR

Bon dia.

ROBERT

Què hi ha de nou?

COBRADOR

De part del Senyor Lleonart, si faria el favor d'arribar-se fins al Banc.

ROBERT

No t'ha dit de que es tracta?

COBRADOR

La comanda ha estat tan breu, com acabo de comunicar-l'hi.

ROBERT

Digui-li que vinc de seguida, doncs.

ESCENA IV

Els mateixos menys el COBRADOR

CLIMENT

Sembla que t'ha sorprès aquesta crida.

ROBERT

Realment, em té intrigat; puix no l'esperava.

HIPÒLIT

Vols que t'hi acompanyi?

ROBERT

No, home; no cal.

CLIMENT

Jo sí que t'acompanyaré, que em ve de passada per anar a casa meva.

ROBERT

Mercè, surto una estona, ho sents? ja tornaré tot seguit.

MERCÈ

Vés, vés.

HIPÒLIT

Jo també m'arribaré a veure què diuen els de casa.

MERCÈ

A dinar, eh?

HIPÒLIT

I a preparar un article pel Clam, que ja fa dies que em balla pel cervell; sobre el cultiu dels alls.

MERCÈ

Ja som a vora migdia.

HIPÒLIT

Apa Merceneta, fins més tard.

MERCÈ

Passi-ho bé.

ESCENA V

MERCÈ i RAMONA

RAMONA (Ve de la porta del carrer)

Hola, Mercè.

MERCÈ

Hola.

RAMONA

Què; ja em té apunt el cafè?

MERCÈ

Sí; aquí en té un quilo de pesat.

RAMONA

Tingui el val.

MERCÈ

Bé. Deixi'l, aquí.

RAMONA

Sembla que la veig molt pansida, avui, noia.

MERCÈ

Què hi farem! No totes les flors conserven sempre la ufanor. (Canviant de to i séc) Què volia alguna altra cosa?

RAMONA

No; per ara, tinc de tot.

MERCÈ

L'hi dic perquè pugui estalviar-se algun altra viatge.

RAMONA

Si encara m'agrada de baixar, de tant en tant. Es molt distreta una botiga. I a mi, que m'agrada tant la distracció!

MERCÈ

Ja se l'hi coneix, ja. Per més, que ja es pot distraure per dalt, entre els homes.

RAMONA

Cansa, sempre el mateix, filla.

MERCÈ

Ja es veu que és de mena voluble, vostè.

RAMONA

Què vol dir?

MERCÈ

Res dona; que és coneix que és persona de... variació.

RAMONA

Sense fer res de mal, ei!

MERCÈ

Mal? i ara, fugi dona!

RAMONA

No sé. Avui la trobo un xic emmurriadota Mercè (rient) i això que està en plena lluna de mel... je, je, je. Miri que s'entristirà en Robert, si la veu tan encongida.

MERCÈ

Faci el favor de no posar-se'l en boca, al meu marit.

RAMONA

Ah, no puc ni anomenar-lo?

MERCÈ

Al meu davant, no.

RAMONA

No s'apuri. Des d'avui faré com si no el conegués ni sabés com es diu i si li faig gelosia, ja baixarà l'Hilari al meu lloc. I que no tindré gelos jo, no.

MERCÈ

Es una cosa, aquesta, que no s'ha fet per a vostè. Vostè, pot inspirar-los, però no sentir-los.

RAMONA

No l'entenc.

MERCÈ

Prou, que m’entén.

RAMONA

En bona refé. No sé a què es pot referir.

MERCÈ

Vostè, només sap allò que li convé i miri... no em faci parlar, perquè no en tinc ganes.

RAMONA

Vaja un urc. Es clar som poca cosa els pagesos, al costat de vostè.

MERCÈ

Els pagesos no; però les dones com vostè, que n'hi han a totes les classes socials, no és que siguin poca cosa per mi, sinó precisament, és perquè són massa i a mi, les dones que sobresurten, de la manera que ho fa vostè, hem fan estar empetitida, al seu costat.

RAMONA

Bé, vaja; ja ho entenc. Vostè, pel que es veu, em té enveja.

MERCÈ

Enveja o pietat: triï.

RAMONA

Ves que hi farem, si una es pinxa? Em penso que jo no en tinc la culpa?

MERCÈ

No voler-se'n adonar tant com vostè se n'adona i, sobre tot, no explotar-ho per a certes finalitats.

RAMONA

Me'n vaig, perquè si em deslligava la llengua, potser encara la guanyaria a dir disbarats..

MERCÈ

I particularment a fer-ne. El que és per a mi, ja li dong l'alternativa, per les dues coses.

RAMONA

Quedisse-la, això de l'alternativa; de vostè no en vull res, perquè el seu verí, m'envetzinaria... Ja procuraré no baixar gaire; no vull que per la meva culpa, hagi de patir del fetge.

MERCÈ

Vagi, vagi a dalt, amb els homes, que és el seu ambient.

RAMONA

Vostè el que voldria, que ara, jo m'empipés i tinguéssim una baralla, de "padre i senyor mio" i em despatxessin, però no ho aconseguirá. Sóc més guita del que s’afigura. Contra la dona de l'amo, no hi vull brocs.

MERCÈ

El meu marit no és l'amo!

RAMONA

Diga-li atxe!

MERCÈ

Ja trobaria, per dalt, qui la defensaria, no s'amoïni.

RAMONA

Val més que no necessiti l'ajuda de ningú. Sóc dona de pau, pau i sempre pau, com els del sometent.

MERCÈ

Vostè sigui-ho; però, digui a l'Hilari, que ell no ho sigui tant de pau.

RAMONA

Compliré l’encàrrec, descuidi. Je, je, je... (ap.) Així et rebentessis.

(Marxa per la porta del carrer. Al quedar sola Mercè trafiqueja endreçant el taulell i passant-hi un drap. Als pocs moments, apareix per la mateixa porta en Blau. Ve molt capficat i parla amb cert misteri, ple d'angúnia)

ESCENA VI

MERCÈ i BLAU

BLAU

Bon dia, Mercè.

MERCÈ

Bon dia.

BLAU

Que no hi és en Robert?

MERCÈ

No fa gaire que s'ha arribat al banc.

BLAU

M'esperaré.

MERCÈ

No hi ha pas res de nou, Blau?

BLAU

Hi ha una cosa vella, que sempre ho és de nova.

MERCÈ

Sembla que estàs afectat. Parla, home.

BLAU

Hi ha motiu per estar-ne. Quina ensopegada hem tingut!

MERCÈ

No em facis estar més anguniosa. Digues.

BLAU

Saps la finca que teníem arrendada a la partida de les Gralles, que era l'esperança del Sindicat?

MERCÈ

Sí, digues.

BLAU

Doncs ahir va descarregar una pedregada seca, pel terme d'Albadaurada i va agafar la punta del nostre terme, amb tanta desgracia, que tota la finca ha quedat com una coca. Ni sembradura ni plantat. Es una desolació, veure aquell pedregal.

MERCÈ

I és molt gros el perjudici?

BLAU

Més de dos mil duros. L'arrendament de cent jornals i la llavor.

MERCÈ

Verge santa. Ja el cor em deia, fa dies, que em preparés a rebre disgustos.

BLAU

Pots comptar que amb dos o tres ensopegades com aquesta, faríem goig.

MERCÈ

Ai, quan ho sàpiga el pobre Robert!

BLAU

I el desconhort que tenen tots els pagesos, a mida que ho van sabent.

MERCÈ

I no s'hi deixarà perdre res l'amo, Blau?

BLAU

O i quina cara en fa. Com que ja va cobrar per endavant, si tenim mals de cap, dirà que ens els passem.

MERCÈ

Això és una injustícia, una mala llei.

BLAU

Un lladrosini, és.

MERCÈ

I no estava assegurada la collita?

BLAU

No. L'altre dia n’havíem parlar i s'havia quedat en què sí. Però, quan les coses venen d'esquena, no avisen ni donen temps. Mala negada!

ESCENA VIII

Els mateixos i ROBERT (aquest entra moix)

MERCÈ (Al veure'l)

Robert, mira el Blau que diu de la finca de les Gralles.

ROBERT

Ja ho sé; m'ho acaba de dir en Pansa.

MERCE

Quina desgràcia, veritat?

ROBERT

Sí grossa; però cal tenir serenitat, molta serenitat.

MERCÈ

Tan optimista que eres fa una estona!

ROBERT

Es la vida. Hi han moments, en què totes les coses que ens volten, les veiem lluminoses, festives, amb totes les gales de l'alegria i les pompes de la magnificència i tot d'una, tot esdevé obscur, melangiós, amb la cruesa de la realitat que tot ho trasmuda. Tot perdut, veritat Blau?

BLAU

Sí; i la tasca a fer perquè torni a l'estat d'abans.

ROBERT

Què hi farem; un altre desengany!

MERCÈ

Com; un altre, dius? Que ja n'havies tingut un, abans?

ROBERT

Res, no té importància.

MERCÈ

Robert. Què volien al Banc?

ROBERT

Una... consulta, sense importància, una notificació, simple, sense cap transcendència... una...

MERCÈ

M'enganyes; t'ho conec; que no goses a confessar-m'ho. Als teus llavis no hi escau la mentida.

ROBERT

Doncs bé, sapigueu-ho d'un cop. Saps Blau, la tramesa de cànem que férem a la casa Benicarós d'Alcalà del Mar?

BLAU

Sí... què?

ROBERT

Acaben de tornar la primera lletra, amb nota de que s'han declarat en fallida.

BLAU (Entre dents)

Aquesta hi mancava.

MERCÈ

Ai, quin esglai s'armarà, entre la gent!

ROBERT

Són accidents que no es poden descomptar pas, dintre un negoci.

BLAU

I penses salvar la situació?

ROBERT

Es clar. El préstec que penso fer per l'adquisició de la premsa de l'oli, servirà, en part, per a cobrir aquestes pèrdues. Demés, per poc que puguem, no vull desistir de muntar-lo, perquè les ofertes d'olives, amb l'anyada d'abundor que es presenta, ens permetrà una campanya que ens rescabalarà d'una sexta part del cost. Tot menys tirar el cap per les parets. Vés a dinar, vés, Blau; encara no ha arribat l'hora de la desesperació. La nostra potencialitat econòmica resistirà aquest cop.

BLAU

Es que fa malícia de veure la mala sort...

ROBERT

S'ha de saber perdre quan es juga... Ens havem de fer càrrec que nosaltres, amb la nostra explotació de cooperativa, ens hem posat a la gran taula de joc de les especulacions i accidents del comerç. No em ve d'ara el conèixer-ne el pes de la responsabilitat.

BLAU

Ja tornaré a la tarda....

ROBERT

Vindràs, que pagarem la setmanada als treballadors que teníem a les Gralles.

BLAU

I veies de no fer-te'n massa, d'això que passa.

ROBERT

No sóc dels que perden la serenitat, tan fàcil.

BLAU

I tu tampoc, Mercè.

MERCÈ

No hi puc fer menys, Blau.

BLAU

Tampoc no s'acaba aquí el món.

ROBERT

No s'han esgotat tots els mitjans encara, per a cridar: Bancarrota!

BLAU

Au, fins després.

ROBERT

Apa, Blau.

MERCÈ

Adéu, adéu.

ESCENA VIII

MERCE i ROBERT

ROBERT

Perquè t'has de posar així Mercè? Que no et serveix de res el meu exemple? Que et figures que ens ha de caure el món al damunt?

MERCÈ

No ho sé, no ho sé. Es una tristesa que una no es pot traure de dintre, per més que una furgui per traure-se-la.

ROBERT

Asserena't, dona. Qualsevol que et veiés diria que jo et dono mala vida.

MERCÈ

No, això no; que per mi has estat l'home més bo del món.

ROBERT

I doncs; que vols donar a entenent que al meu costat estàs indefensa?

MERCÈ

Si no em queixo per mi. Pateixo per tu, per aquesta botiga, que hi he posat tota la meva voluntat; pels interessos d'aquesta pobra gent, que fluctuen damunt de la superfície d'una mar que amenaça en dragar-se'ls; per les rialletes de tants i tants que no esperen més que l’esfondrament d'aquesta gran obra, que has bastit amb tant d'amor i que voldrien que ens agafés a sota... Quanta misèria i quants odis.

ROBERT

Vaja, assossega’t, esposa meva; no siguis tan vehement. Obre el pit a l'esperança i allunya de tu aquestes preocupacions. Què et figuraves? Que la nostra nau havia de gaudir del privilegi de moure's, vogant nosaltres, en una mar emmirallada i quieta? Ai, fins que s'arriba a port, com s'és juguet d'aquesta immensitat que ens pren pel seu caprici... Les plantes més ufanoses i altives, davant d'una glaçada, mig acotxen el cap i s'entristeixen i semblen preses de malaltia. Però, ve un sol retornador i veus com, de mica en mica, recobren aquella altivesa, gallardia i bon color. Quan ve l'inclemencia d'un aiguat, sembla que s'hagin de morir d'asfíxia, però després es presenta un vent vivificador que les acarona i els treu aquella mullena mortífera; no et tanquis en un intransigent pessimisme. Mercè, la vida és plena d'accidents: alegries i tristors; sorts i desventures; plenituds i decadències... Qui se'n pot sostraure d'aquestes lleis de la natura...?

MERCÈ

Que n'ets de bo, Robert. Tens paraules per consolar a tothom. Però i si arriba un moment, en que, fruit de la fatalitat, s'arribés a dubtar de la teva honradesa?

ROBERT

La meva consciència restarà tranquil· la, perquè hauré obrat en, tots temps, amb altesa de mires.

ESCENA IX

Els mateixos i SR. BARTOMEU (Aquest per la porta del magatzem)

BARTOMEU

Però que fas Mercè, fa molta estona que estic esperant que em cridis. Què no vas a fer el dinar?

MERCÈ

Si, ara.

BARTOMEU

Apa, dona, que fa molta estona que ha tocat migdia.

ROBERT

Perquè no prens una minyona, Mercè?

MERCÈ

Tenint al pare que em relleva ara i a mig matí, no la necessito.

BARTOMEU

I ben net que no; a treballar, ara que és jove.

MERCÈ

A la una ja podreu venir.

BARTOMEU

Ben de pressa. Tant bon punt com toquin els quarts, portes tancades fins a les dues.

ROBERT

Gairebé podria començar a tancar ara, pare.

BARTOMEU

Mira't que es aviat!

ROBERT

Per la gent que ha de venir!... tots els pagesos ja dinen en aquests moments. Demés, he de rebre una visita de certa reserva.

MERCÈ

Una visita?

ROBERT

Sí, mentre m'he arribat al Banc, he passat encàrrec a Don Fructuoso, l'americà, perquè vingués a dos quart d'una, per tal de parlar-li d'un assumpte del Sindicat.

BARTOMEU

Que haveu de prendre diners a pensió?

ROBERT

Sí, havem de fer una operació important.

BARTOMEU

En males mans heu anat a caure! Es un estira-cordetes.

MERCÈ

No te gaire bona anomenada.

ROBERT

No hem trobat cap establiment de crèdit, que ens concedís un debitori.

BARTOMEU

Procureu treure-vos-el de davant, tan prompte com pugueu, perquè és una sangonera que us xuclarà la sang, de viu en viu.

ROBERT

Si les coses ens venen de cara, tot anirà bé; fins donarà per pagar l'usura.

MERCÈ

Que Déu t'escolti.

BARTOMEU

Au, ves caminant, que jo començo a tirar portes. (Mercè surt i el Sr. Bartomeu es queda a la porta) Veies, Robert, ja puja pel carrer del Comerç, amb jipi-japa i mangala.

ROBERT

Doncs iniciï la marxa cap a casa. Ja tancaré jo.

BARTOMEU

No afluixis massa, eh? que en sap molt de fer tractes.

ROBERT

Ja li conec les maniobres.

BARTOMEU

Au, doncs; ja faràs cap, quan estiguis llest.

EXCENA X

ROBERT i D. FRUCTUOSO

FRUCTUOSO

Muy buenas!... "como le va Don Roberto"

ROBERT

Molt bé, Don Fructuoso, passi, passi.

FRUCTUOSO

He estat puntual, eh?

ROBERT

Cronomètric.

FRUCTUOSO

Jo tinc per lema: "El negocio es el negocio" i així "pensando" sempre arribo a temps a totes "las conferencias".

ROBERT

Segui, segui, D. Fructuoso.

FRUCTUOSO

Està molt sol!

ROBERT

Es que ja havem tancat. Fem com a les capitals; només que aquí, el descans és d'una hora.

FRUCTUOSO

Ah, "muy bien, muy bien"

ROBERT

Vostè, ja ha dinat?

FRUCTUOSO

Ui, no es preocupi. Això és "accesorio"; si convé, també sé prescindir-ne de dinar.

ROBERT

De totes les maneres, jo crec que ens entendrem aviat.

FRUCTUOSO

I "pues”? “Que esperanza!" entre "caballeros" com nosaltres dos...

ROBERT

Més o menys ja es deu figurar per què l'he cridat.

FRUCTUOSO

"Naturalmente"; que m'ho figuro. A mi los "compadritos" només em demanen quan pressicen "plata".

ROBERT

Ha posat el dit a la ferida. D'això, es tracta, precisament.

FRUCUOSO

"Bueno"; però ha de pensar que nosaltres ja estem en "cuenta" i que ja tinc "prestados" mil pesos.

ROBERT

Sí senyor, cinc mil pessetes, en cinc lletres. Però, ara, es tracta de fer-ho en més gran. Volem constituir una hipoteca, sobre aquesta casa.

FRUCTUOSO

Ah, "muy bien, muy bien"; bon "inmueble". Ja me l'he reparada. Es un bon casal. "Linda estancia", ben encarada, de capacitat, ventilació abundant, de llum per les tres cares... I... aquesta decisió a què obeeix; no marxa bé el "comercio"?

ROBERT

Com una seda; precisament en vista de la bona marxa; ens ha entrat ganes de donar-hi major amplitud. A l'hivern, voldríem fer funcionar la premsa de l'oli.

FRUCTUOSO

Ja m'agrada. Jo sóc un enamorat de l’activitat humana en tots el seus "ramos". Sóc un admirador, un idolatra de l'agricultura, de la indústria, del Comercio...

ROBERT

Doncs, en vostè confio.

FRUCTUOSO

I es molta la quantia?

ROBERT

De quaranta mil pessetes.

FRUCTUOSO

Es molt alta.

ROBERT

Que li cau malament?

FRUCTUOSO

No, no ho dic "por eso". Vull dir que em sembla una garantia "deficiente" per a aquesta suma.

ROBERT

Compti que ens en vàrem fer setanta mil pessetes de compra i que hi hem fet, qui sap les millores, en tota ella. Després la situació de la Societat, no pot ésser més floreixen. Si vol, li puc ensenyar el balanç d'operacions i l'Inventari de les existències...

FRUCTUOSO

No; això es feina inútil. Perquè un "almacén" pot estar curull a les dotze de la nit i, a les vuit del matí, pot trobar-lo pelat fins als "tabiques".

ROBERT

Després tenim l'esgramadora, plena de cànem...

FRUCTUOSO

Bien, bien; i ja sap les meves condicions?

ROBERT

En aquesta mena d'operacions, no...

FRUCTUOSO

L’interès és al "seis por ciento"...

ROBERT

Home...! (Admirat)

FRUCTUOSO

... vist a l'inrevés... je, je, je... (Marca un nou a l'espai amb el dit índex)

ROBERT

Ah, al nou.

FRUCTUOSO

Clavat.

ROBERT

Es molt car!... Si poguéssim transigir per la diferencia... i deixar-ho a set i mig...

FRUCTUOSO

Ca, home. A set i mig es paga doble, je, je, je,...

ROBERT

Que està de broma, vostè.

FRUCTUOSO

A "ratos". Però, parlant en serio, jo le "garanto" que de la meva "arca" no en surt ni un "maravedí" que no sigui a aquella tassa d’interès.

ROBERT

Si no hi ha altre remei...

FRUCTUOSO

Altra condició: l’escriptura la faig per un any sol, cobrant el "rédito por anticipado". Si al acabar l'anualitat els convé continuar l'operació, per la tàcita i mentre el "contrato" tingui "fuerza" executiva... no trobaran, en mi, cap dificultat.

ROBERT

Està bé.

FRUCTUOSO

I, para què "fecha" voldrien la "plata"?

ROBERT

Si pogués ésser, per à demà mateix.

FRUCTUOSO

Per a mi no hi ha obstacle. "Han tomado ya el acuerdo de concertar el préstamo"?

ROBERT

Aquesta nit ens reunirem.

FRUCTUOSO

"Bravo". Conec l’escriptura de constitució de "Sociedad" i el "mandato" de vostè, com a Gerent. Les facultats del Consell d'Administració, són omnímodes para el "caso". Parlaré amb l'Escribano, aquesta tarda, demà al matí, li podrà mandar una "certificación" del acta sobre el "acuerdo", miraré al "Registro" de la propietat si hi ha "exención de gravámenes" i a estendre la minuta per, a la tarda, poder firmar l’escriptura els dos.

ROBERT

Entesos.

FRUCTUOSO

Si tingués la seguretat, avui podria fer un retiro de la "cuenta corriente".

ROBERT

Pot fer-lo, amb tota tranquil· litat.

FRUCTUOSO

"Pues, nada ché! amigazo!". "Fio" en la seva paraula "Don Roberto".

ROBERT

Que tindrà plena confirmació.

FRUCTUOSO

Hasta mañana.

ROBERT

Passi-ho bé. (Marxa pel carrer. Robert l'ha acompanyat fins a la porta)

ESCENA XI

RAMONA i ROBERT

(Així que ha marxat D. Fructuoso, Ramona, com si hagués estat espiant, se n'entra, decidida, a la botiga)

ROBERT

On vas, Ramona. Que no saps que no hi ha ningú a la botiga?

RAMONA (Amb sorna)

Home... tant com ningú!... Tu bé deus ésser alguna cosa.

ROBERT

Vull dir, per a despatxar-te.

RAMONA

No es tracta de fer pesada; tu mateix m'ho podràs donar.

ROBERT

Es que el val...

RAMONA

T'ho pagaré, com si fos una compradora qualsevulla. No t'apuris que no ho ha de saber la teva dona. Dóna’m una lliura de xocolata de sis rals... si vols me la prendré jo?

ROBERT

Sí, pren; però no sé com se t'ocorre, a aquesta hora...

RAMONA

Ca, aquells quatre vells que fan la manilla, el Morell i els altres, s'han contrapuntat en que, avui, els que perdin, han de pagar la xocolata desfeta per tots quatre i se la volen menjar a l'hora de berenar.

ROBERT

Bé estan prou d'humor, al seus anys...

RAMONA

N'estan més ells a la seva edat, que tu als teus trenta.

ROBERT

Que vols dir?

RAMONA

Res, home; que tu ets molt serio, sobre tot, des de que t'has casat.

ROBERT

Bé dec haver estat sempre igual jo. Ves, amb que surts. No sé quines manies...

RAMONA

Manies? Però si tothom se'n dona compte que t'estàs tornant com un "beato" conco, igual que un "gueto"...

ROBERT

Doncs que voldria la gent, es a dir la gent, tu? Perquè estic segur, que ningú no em veu ni m'afigura, en aquest sentit...?

RAMONA

Calla home; si per totes les taules del cafè, sentiràs la mateixa cançó. A aquest Robert la seva dona el té lligat a les faldilles.

ROBERT

Em sembla que és una mentida que t'empatolles tu.

RAMONA

Jo? Veus el que té de voler-te bé?

ROBERT

I vols dir que tu em vols bé?

RAMONA

Encara no te n'he donat proves que per tu sóc com un gos i tu el meu amo? No et descobreixo totes les converses que sento per les taules, quan parlen de tu i dels comptes i de tots els negocis?

ROBERT

Això sí, i prou saps que t'ho agraeixo.

RAMONA

Es clar; ens has donat el mitjà de guanyar-nos el pa, com els gossos, que també els donen de menjar els amos als gossos.

ROBERT

Que no estàs contenta, Ramona?

RAMONA

Ho estic i no ho estic.

ROBERT

Que no m'he portat bé, amb tu i l'Hilari.

RAMONA

Amb mi? m'has tractat com una treballadora qualsevulla, com a les rentadores de la vaixella, que tenim els diumenges, a dalt a la cuina, que no les veus ni les afigures.

ROBERT

No tant!

RAMONA

Jo em pensava que per tu hauria estat alguna cosa més que una serventa... Em creia que al cafè, després de reunir-vos amb la junta, t'hauries quedat algun vespre. Que m'hauries donat una ullada amb ulls diferents de l'amo, que només veu la feina que li fa la gent llogada, que t’hauries recordat de la nostra infantesa; en una paraula...

ROBERT

Que hagués desitjat posseir-te, no? Que m'hagués abrusat, tot jo, en una foguera de passió envers tu? Que m'hagués posat al dintell de l’escàndol, davant de la Societat i de tot el poble, amb un vulgar afer passional...

RAMONA

Home... si ho havies de fer cridar pel nunci, potser sí...

ROBERT

Desenganya't, Ramona, que per fondo que es faci el foc, sempre respira.

RAMONA

Ets el de sempre. Ja conec que jo no t'he fet sentir mai res. Estava equivocada.

ROBERT

Escolta, escolta insensata; que no t'afronta l'opinió pública?

RAMONA

Ja has sortit amb el ciri trencat de la gent, covard!

ROBERT

Ramona!

RAMONA

Sí noi, sí; la Mercè et podria fer pam-pam.

ROBERT

No m'ho diguis això.

RAMONA

Ai senyor; ja és ben bé allò que diuen: "los que me dan no los quiero y los que quiero"... et quedaràs a l’escapça. Res, noi; has pogut fer rosegons de bon pa, però, que et consti, que hi han ricatxos, que ve un dia, que voldrien arreplegar-los aquells rosegons.

ROBERT

Calla, no em torturis més, que ja estic prou atribolat.

RAMONA

Pobre Robert. Tu has de morir d'un constipat innocent i passaràs al calendari i et diran: San Robert, cast i màrtir i "abogado" de los "pagesos". Ja, ja, ja!...

ROBERT

Que no vull que te'n burlis de mi!

RAMONA

I la teva animeta del més endintre de la llosa pensarà em varen donar faves i no vaig tenir... queixals. Que hi farem, noi? Res, un parenostre pels que van errats d'osques ja, ja, ja...!

ROBERT

Prou, et dic que em faries tornar boig, que sempre et tinc aquí dintre jo. (Pel cap) I no vull que hi siguis, perquè em moriria de ràbia, de mi mateix.

RAMONA

Bé, vaja; que Déu te guardi la salut del cos i... l'altra salut. I jo et beneeixo en nom del pare i de la mare i de tots els Sants... ja, ja, ja!... (Se'n va)

ESCENA XII

ROBERT i a poc el REPARTIDOR

ROBERT

Sempre, aquesta dona i, a tothora, he de sentir, per dintre, la seva veu sinistra.

REPARTIDOR (Ve esbufegant)

Déu el guardi.

ROBERT

Què hi ha de nou?

REPARTIDOR

Vinc corrents, perquè em creia que ho hauria trobat tancat.

ROBERT

Has arribat ben just, perquè anava a fer-ho.

REPARTIDOR

Tingui, aquest telefonema pel Sindicat.

ROBERT

Esta bé.

REPARTIDOR

Vol fer el favor de firmar-me el taló?

ROBERT

Prou. Té: ja està. (Signant-lo)

REPARTIDOR

Útil.

ROBERT

Té, per a tu. (Li dóna uns cèntims)

REPARTIDOR

Moltes mercès. Passi-ho bé.

ROBERT

Avant. (Al marxar el noi, el desclou i llegeix): "Expedició de fruita per la casa Malveston de Londres, ha tingut que ésser llençada al Tàmesi, amb motiu de la vaga de descarregadors del port. Com recordarà, la mercancia viatjava per risc del Sindicat, fins a col· locar-la damunt vagó, a la capital anglesa. Per correu, detall de l'avaria. Ruiz". (Passant-se la mà pel front) Un altre desastre! Vint mil pessetes més perdudes! Tindrà raó la Mercè, quan deia que el que jo he pres per una grossa penya petrificada, no és més que una minsa penya de sorra, que s'està esllavissant?

TELO

ACTE TERCER

La mateixa decoració de l'acte anterior. Ja no es veuen els sacs de gèneres i les caixes, d'abans. Els prestatges, quasi buits. Tot està desordenat: com si hi hagués passat gran anormalitat.

ESCENA PRIMERA

CLIMENT, BLAU i SR. HIPÒLIT

(Els tres estan asseguts en cadires)

HIPÒLIT

La culpa no és de ningú i és de tothom, vet aquí.

BLAU

No se salvarà res.

CLIMENT

Ha estat una veritable catàstrofe.

BLAU

Una ruïna!

CLIMENT

Un mas robat.

HIPÒLIT

Qui s'ho havia de pensar que tant bé com vàrem començar, havia de venir un dia, que es presentés aquesta desfeta. Tant d’entusiasme, tan tràfec a totes les seccions i té... ni que hagués estat un joc de mans!.

CLIMENT

Ja va començar aquella pedregada de les Gralles, en acabat, l'estafada d'aquell Benicarós d'Alcalà del Mar, les prunes que vàrem enviar a Anglaterra...

BLAU

I per adob d'olla, ve el Govern amb aquell tractat amb Itàlia i, el cànem, ni regalant-lo, el volien.

CLIMENT

I la trenca de l'esgramadora?

BLAU

Allò va ésser una enganyifa; perquè vàrem pagar com a bona i, a bon preu, una màquina que va resultar ferro vell, que prou que ho va dir Don Manuel, que abans era l'amo d'en Robert que és enginyer...

CLIMENT

I a l'haver-la de reparar, va costar més el mall que l'enclusa.

BLAU

I si per tot això era poc, posem la premsa de l'oli, comencem a comprar olives a setze, al principi de la campanya, y després, en resulta que, a Andalusia, hi havia una collitassa que, de la província de Jaén sol, en podien llantinar tota Espanya.

CLIMENT

I és clar; va arribar a pagar-se a darrera hora, a dotze...

HIPÒLIT

I tot va anar minant; bé ho veig prou.

BLAU

El que em fa més malícia de tot, es veure l'alegria dels nostres enemics.

HIPÒLIT

Es clar! És allò que es diu: mentre els uns riuen, els altres ploren.

CLIMENT

Sí que hi han llàgrimes sí, senyor Hipòlit, en algunes cases...

BLAU

I que un hom no pugui rebel· lar-se contra aquest estat de coses...

HIPÒLIT

Ai fill meu, si hi valguessin els crits i les protestes... A hores d'ara, aquest poble semblaria un manicomi, aviat a mig del carrer.

CLIMENT

El que no sé com no ha parat boig, és en Robert.

HIPÒLIT

Perquè és un minyó que té "tesón". Si que estaríem ben frescs que ell no hagués tingut seny i serenitat i reflexió, veies.

BLAU

Si troba un altre caràcter al seu lloc, encén un misto i de tot el del Sindicat en fa una xera...

CLIMENT

I no et creguis que hagués fet cap disbarat! Abans de gaudir-se'n els mossegues, valia més donar-ho al vent, convertit en cendres.

HIPÒLIT

Jo què voleu que us digui? No participo de la mateixa opinió: al món, s'ha d'ésser constructiu i no destructiu.

CLIMENT

Però, no s'ha d'ésser primo. Ja que ningú no ens volgué donar la mà i vàrem haver de caure a les mans dels usurers... primer, tot a la perdeguera.

HIPÒLIT

No, homes, no; haveu de tenir paciència! i a "remato" de comptes, que caram! Us queda salut i sou joves per a refer-vos tots i mentre hi ha vida, hi ha esperança i quan l'ideal és viu, queda la reserva de poder tornar a començar.

CLIMENT

Ja no trobarà, mai més, a ningú.

BLAU

L'escarment ha estat massa seriós.

CLIMENT

Vagi a parlar-los als pagesos d'aquí, d'ara en avant, de fer una cooperativa i un Sindicat...

BLAU

Serien capaços de traure-li els ulls.

CLIMENT

Particularment, les dones.

BLAU

La por que tinc, que no en facin una, les dones.

ESCENA II

Els mateixos i XANXO (Pel carrer)

XANXO

Què feu aquí? Que no hi ha en Robert?

HIPÒLIT

Encara, no ha vingut.

CLIMENT

Ha passat molt mala nit. No sé pas si vindrà.

XANXO

Millor.

BLAU

I això, Xanxo?

XANXO

Perquè els ànims estan molt excitats. Els pagesos no han volgut sortir a defora i fan rotllets per la plaça i a mida que ho van sabent als pobles també venen forasters i els rotllos són més grossos.

HIPÒLIT

Veies, ves-hi tu Climent.

XANXO

No en trauràs res.

CLIMENT

I què volen?

XANXO

I què vols que vulguin? Ho sabessin! Diu que volen comptes.

CLIMENT

Sí comptes! Comptes vols, comptes hauràs. Infeliços!

HIPÒLIT

Desgraciadament, els hem vist tots, els comptes i no poden estar més clars del que ho estan. Ni els pressupostos d'en Villaverde.

XANXO

El què voldrien, que els tornessin els quartos.

BLAU

Sí, com a la rifa quan s'acaba com el darrer número de la grossa.

CLIMENT

D'on sortiran?

HIPÒLIT

Si aquí no hi queda més que mals-de-cap.

CLIMENT

Això és com un malalt que fa les panses: no hi ha res a fer.

XANXO

Bé ho sé prou. I que no he estat de les darreres víctimes. Llevat d'en Robert, era el què hi tenia més diners.

CLIMENT

I a vós rai, encara! que no us farà anar ni més tort ni més dret.

XANXO

Tothom se sent del seu.

BLAU

Però, n'hi han que poden fer més estelles que altres.

HIPÒLIT

I perquè el voleu en Robert?

XANXO

Perquè cal que l'advertim, puix he sentit volves que no són gaire afalagadores. N'hi ha que no porten massa bones intencions.

CLIMENT

Es deuen creure que havia de fer miracles, el pobre Robert!

XANXO

I de la junta? Ens diuen el nom del porc i ens volen carregar totes les culpes.

CLIMENT

Prou. Ara rai! Haguessin vingut les coses de cara, i per cada duro, els n’haguéssim pogut donar tres, tots fórem bons i savis...

XANXO

Ja no m'hi agafaran mai més, a administrar diners del comú.

HIPOLIT

Tot això és defecte de retardament intel· lectual de la massa, tot plegat. Si se'ls hagués parlat de doctrina social, haurien escoltat com qui sent ploure i per a fer-los-ho més gràfic, se'ls ha tingut que parlar, amb l'únic llenguatge que entenen: el de l'egoisme. Prometre'ls duros a quatre pessetes i ja ho veieu!...

BLAU

Els duros s'han tornat fulles seques.

CLIMENT

Esbarzers que ens esqueixaran fins l'ànima.

ESCENA III

Els mateixos i RAMONA

RAMONA

Hola gent. Que encara no és aquí en Robert?

CLIMENT

No.

RAMONA

Vaja, vaja; bé s'ho prenen prou a la fresca. Això sembla can Garlanda. Que no mana ningú, aquí?

CLIMENT

No moguis fressa.

BLAU

No cridis, no cridis!

HIPOLIT

Què li passa Ramona?

RAMONA

Res. Que l'Hilari i jo presentem la dimissió... no se'n diu així, quan es vol plegar d'un “empleio”?

CLIMENT

Psè!

BLAU

Has après molt de parlar, des de que fas de cafetera.

CLIMENT

I no s'ha atrevit a presentar-la ell, la dimissió?

RAMONA

No es troba bé; ja ho sabeu que no gasta salut...

CLIMENT

Ja en gastes tu per a ell...

RAMONA

Que vols dir?

CLIMENT

Que a tot arreu dones la cara tu, i no se'n deu trobar mai de bé.

RAMONA

No hi ha com tenir-la guapa, noi. Bé prou romanços, a qui he de donar les claus, jo?

BLAU

Al nunci.

RAMONA (A Xanxo)

Teniu-les vós.

XANXO

Jo?

RAMONA

No sou el segon president o el que mana més, després d'en Robert.

XANXO

No em vinguis amb orgues, ara. Ja ho direu a la Junta, aquesta nit.

RAMONA

Però, que no ho sabeu que ja no hi haurà ningú, aquí, a la nit?

HIPOLIT

Perquè?

RAMONA

Perquè d'un moment a l'altre, vindrà la Justícia, amb Don Fructuoso i el "Percurador" a embargar-ho tot.

CLIMENT

Qui t'ho ha dit, això?

RAMONA

En Martinet, l’escrivent del jutge, ho deia anit a dalt, a la cuina. Diu que ho embargaran quatre vegades, perquè, a la "cuenta", diu que hi han de tirar quatre embargs. I jo, si voleu que us ho digui clar, no m'hi vull embolicar amb les coses de la Justícia, que prou que m'han aconsellat. Bé, qui les vol les claus, us torno a dir? Mireu que les deixo aquí al damunt. (Pel taulell)

XANXO

Deixa-les-hi.

RAMONA

Que me'n feu de pena, tots plegats. Sembleu una família que, des de fora de l'alcova, esperen que els diguin que ja s'ha mort el cap de casa.

CLIMENT

I a tu, no te'n fa de pena?

RAMONA

N'he passades tantes de "tragèries", que tot això, ja no em fa ni fred ni calor.

BLAU

I estàs resignada a tornar al camp?

RAMONA

Ah no; això no; ja no hi vull anar més, a defora.

CLIMENT

Potser, viuràs de renda, ara?

RAMONA

De renda no, llengut; però, amb l'Hilari, ja hem quedat que posarem un cafetinet o una taverna.

CLIMENT

Sí noia, sí: el teu cutis no s'ha fet perquè se'l mengi el sol.

BLAU

I després, que el fer de conserges, no us ha anat tan malament com això.

RAMONA

Que et penses que ens hem embutxacat diners del Sindicat?

BLAU

Jo no dic tant.

RAMONA

Doncs ha de saber i entendre, que no manca qui ens sortirà per respondre de tot.

HIPÒLIT

Ah, haveu trobat un protector?

RAMONA

Sí, sí; i si en volguéssim...

CLIMENT

Donant la... cara, tu; no te'n mancarà de crèdit.

RAMONA

Sense fer mal, ei!

BLAU

Això només ho podrà dir l'altruista que us respon del negoci.

CLIMENT

I a l'únic que pots fer mal, em sembla que no se'n sent, perquè és mesell.

BLAU

I qui és ell, Ramona?

RAMONA

Mireu que sou tafaners! A saber a Salamanca.

CLIMENT

M'ho diràs si t'ho endevino?

XANXO

I bé ho sabreu prou, homes. No cal trencar-vos-hi la closca. El dia que obrin l'establiment, al safareig ho diran per peces menudes.

RAMONA

Vaja, doncs no vull que us tingueu de migrar tant; ja us ho diré, és el senyor Telm.

BLAU

Aquell botiguer retirat del carrer dels Coixos?

RAMONA

Sí, aquell, aquell.

CLIMENT

Té un bon bossot; no els hi acabareu.

RAMONA

I a veure si vindreu, quan obrirem.

CLIMENT

El dia de la inauguració, no hi mancarem, t'ho prometo, si doneu el beure de franc.

RAMONA

I el fumar i tot. Des d'ara, us prometo un puro.

BLAU

Ja farem cap.

HIPÒLIT

I enhorabona, Ramona perquè vostès ja s'han emancipat.

CLIMENT

No els ha calgut l'èxit de la cooperativa per deixar els terrossos.

RAMONA

Gràcies a Déu! Tant de temps que ho buscava de traure'm les eines de pagès, de casa. Bé, me'n vaig. I mireu d'arreglar-ho de bé a bé, tot això.

HIPÒLIT

Avant, avant.

CLIMENT

I m'alegraria que el teu home es millorés de la salut...

RAMONA

Gràcies. Fins a una altra estona.

BLAU

Apa, adéu.

ESCENA IV

Els mateixos menys RAMONA

CLIMENT

Què passa senyor Hipòlit? Què guaita? (Perquè mirava al carrer)

HIPÒLIT

Res que m’estranya que en Robert no doni senyals de vida.

XANXO

Potser es troba més malament.

CLIMENT

Fins estic per arribar-me a casa seva.

HIPÒLIT

I sí que hauríem d'arribar-nos-hi, un o altre.

XANXO

I és clar; sinó aquest xicot es pensarà que li fem el buit.

HIPÒLIT

I a fe que el pobre no s'ho mereix pas.

CLIMENT

Ara, més que mai, necessita el calor de l'amistat.

HIPÒLIT

Calleu que per allí, veig a la Mercè que s'apropa.

CLIMENT

Ve sola?

HIPÒLIT

No l'acompanya pas ningú.

ESCENA V

MERCÈ

Bon dia.

HIPÒLIT

Bon dia Mercè.

CLIMENT

Que fa en Robert?

MERCÈ

Està més assossegat. Volia venir de totes passades.

BLAU

Que l'has deixat sol?

MERCÈ

Sí, ara s'estava llevant. Que no ha vingut el pare?

CLIMENT

Ja fa molta estona. Ha deixat la clau del magatzem. Volia obrir tant si com no.

MERCÈ

Pobre pare! Amb tan delit que treballava.

XANXO

I no ha tornat a casa?

MERCÈ

No l'hem vist més des de que ha sortit.

XANXO

Jo sí que l'he vist, a la plaça, quan he vingut aquí.

HIPÒLIT

Quina imprudència; que hi ha de fer allí?

MERCÈ

Perquè?

CLIMENT

Per res, per res.

MERCÈ

Sí ja m'ho podeu dir. Si ja sóc un altre jo. Bé m'ho penso prou que tot està revoltat.

BLAU

Dona... tant com això...

MERCÈ

Sí; si quan venia de casa he vist molts rotllos pels carrers i tothom sortia de les cases, per veure'm passar cap aquí. Igual com si jo fos una raresa. Tothom està contra el meu marit.

CLIMENT

Fuig, dona; no hi està ningú.

HIPÒLIT

I ara! vaja unes quimeres!

MERCÈ

Si me'n faig càrrec; si és natural. Qui perd el seu perd el seny. El que em fa por és que algú no descarregui les ires, al damunt seu...

BLAU

Quina culpa hi té ell?

MERCÈ

Bé prou que ho sabeu vosaltres; que aquí hi ha deixat el seus estalvis i les energies, amb els afanys...

HIPÒLIT

I doncs...

CLIMENT

Al nostre costat ningú no li dirà ni una mala paraula.

MERCÈ

No em convencereu. Per un costat, la por dels exaltats, i per l'altre... (Plora)

HIPÒLIT

I ara!

MERCÈ

... i per l'altre la temença de que, en un moment de defalliment i d'ofuscació, no atempti contra la seva vida.

HIPÒLIT

En Robert no farà això, Mercè: ve de bon llinatge.

CLIMENT

Tot justament, ara volíem anar a casa vostra, a animar-lo.

BLAU

Anem, anem, no hem de deixar-lo sol.

XANXO

I tu perquè havies de venir?

MERCÈ

Per dur les claus de l'escriptori. D'un moment a l'altre ha de venir el Jutjat i voldran els llibres dels comptes.

CLIMENT

Com ho haveu sabut?

MERCÈ

Les males noves, se saben encara que una no vulgui saber-les.

ESCENA VI

Els mateixos i ROBERT

HIPÒLIT

En Robert!

MERCÈ

Tu!

CLIMENT

Perquè has sortit de casa?

ROBERT

M'hi ofegava. Em sentia sol. Volia l'aire i els crits del carrer. Que hi fa veure gent a les portes, amb una rialleta de mofa i odi, que em mirin com un malfactor? Què més natural, que veure germans que ahir m'haurien aixecat al pedestal, i avui, al veure'm, cloguin els punys amb ràbia i m’enfonsarien a l’abisme? Es la trajectòria. El poble necessita aixecar els seus ídols, per després, donar-se el gust de destruir-los.

HIPÒLIT

Vaja Robert, assossega't.

CLIMENT

No siguis criatura.

ROBERT

Quin fruit n'havem recollit dels meus anhels i els meus desvetllaments. Quina aventura! Jo sóc un astre malastruc, que per on passa, ha de deixar una estela de misèria...

BLAU

I nosaltres?

HIPÒLIT

No culpeu a ningú. Aquí no hi hagut més que la fatalitat, que s'ha ensenyorit i ha jugat amb les aspiracions nostres, que són justes i les ha fet caure com un castell de cartes, amb una bufada.

ROBERT

I quanta desesperació, en la caiguda!

HIPÒLIT

Pitjor fóra que s'hagués perdut una sola vida.

ROBERT

La vida...!

MERCÈ

Què vols dir?

ROBERT

Tens raó. Res. No puc disposar-ne. La dec a altres vides, la teva, la que ha de venir i la del teu pobre pare. (Transició) Encara no ha vingut la justícia?

CLIMENT

Deixa-la estar la justícia. Preocupa't de tu.

ROBERT

Vull assistir a l’esfondrament de l'edifici. Tot crema, les bigues ja no aguanten. Tot es desplomarà, en un munt de runes.

HIPÒLIT

Au, au, anem-nos-en d'aquí. Passa cap a casa i evitem l'espectacle. La nostra feina ja està acabada.

CLIMENT

El que hauries de fer, Robert, és marxar del poble, ara mateix.

MERCÈ

Ja l'hi he dit aquest matí i no ho vol.

HIPÒLIT

Doncs, has de voler.

ROBERT

No vull anar-me'n, com un covard.

HIPÒLIT

Has de marxar com un malalt. Aquí t’estàs suïcidant, lentament.

MERCÈ

I és clar, home.

HIPÒLIT

Has de fer una vida de repòs. T'has d'apartar d'aquest ambient i de Vallmorada.

CLIMENT

I després pots tornar a treballar a casa de Don Manuel, que t'espera amb el braços oberts.

BLAU

Marxa, Robert, que el teu honor quedarà tant alt i tan pur, com el d'un Redemptor.

XANXO

Aquí quedarem nosaltres per respondre als que pretenguin entelar-lo.

HIPÒLIT

Has de refer la teva joventut. Els camins de l'humanitat estan oberts a tots els homes i a totes les activitats. Robert, recorda't de quan eres el meu deixeble i escolta el meu consell. No vulguis ésser un temerari.

ROBERT

Vull respondre de la meva gestió, vull dissipar tots els dubtes.

HIPÒLIT

Les teves paraules no dissiparan res. Els actes passats són els únics que podran vindicar, a tothora, la teva bona fe i abnegada actuació. En aquests moments, creu-me, deixa el camp lliure a les fantasies i les cridòries de l'ignorància. Que poc coneixes encara la realitat de l'època que vivim!

ROBERT

La meva marxada fóra com la del criminal que no vol comptes amb la justícia.

HIPÒLIT

No siguis tan brau, per a arrossegar perills estèrils. El temps és el que farà llum sobre la veritat, enterbolida, en aquests moments, pels dolors i les passions. I un dia vindrà que, amb el cap alt i les aigües al seu nivell, podràs tornar a esguardar a tot el poble, amb aquella mirada serena que sols tenen els que han sabut guardar la rectitud de consciència. Mira, nosaltres ens en anem a dalt, a la Secretaria, a retirar el que no hagi de veure el jutjat. Et deixem amb la teva esposa. Reconcentra't i no escoltis altra veu que la del cor. (Se'n van per la porta del magatzem deixant sol el matrimoni)

ESCENA VII

MERCÈ i ROBERT

MERCÈ

Robert, perquè et trobes pres d'aquest anonadament? Tu que has estat sempre un home de somnis i de dolços optimismes, com pots ara lliurar-te a la inèrcia de la mort?

ROBERT (Com si anés despertant)

Com canvien les situacions. Abans era jo qui t'encoratjava per la lluita i avui...

MERCÈ

Avui, em sento més enfortida que mai, per a ésser la teva companya i col·- laboradora.

ROBERT

En mig dels desenganys.

MERCÈ

Què hi fa que al mig de la nostra ruta, hàgim trobat una barrera que no deixi tirar-nos endavant? Hem de retrocedir fins a arribar a la cruïlla, que mena a altres camins...

ROBERT

Nosaltres som l'exèrcit derrotat i ens retirem a la desbandada...

MERCÈ

Però, no ha de mancar-nos el coratge i la cohesió. Que fóra sinó la lluita?

ROBERT

Jo que havia forjat al meu pensament una felicitat daurada i plena de melodies, per a ofrenar-te-la. Volia tenir un raudal d'amor per a tu i els que creia els meus germans. A tots us portava damunt del pit amb la mateixa veneració, que un creient hi porta un reliquiari. Estimar-vos a tothora, guardar-vos com un gos d'atura que vigila el mal estruc de les rancúnies i males passions de l'enemic de la classe... I avui, que puc donar-te? Tant sols un nom infamat per l'estigma del fracàs, per l’atzar males truc, que no pas per la inèpcia...

MERCÈ

Si jo em sento feliç, amb el teu amor...

ROBERT

Avui està més encès i més viva la flama que mai, encara que el meu pobre cor emmalalteixi. Jo t'he estimat, sempre, Mercè, amb tota la fidelitat que es deu a l'amor únic i veritable. Jo, guiat pel teu amor, he desoit les frisances d'una seducció, d'uns cants de sirena; he refusat la sentor d'una alenada de carn cobejable, prometedora d'una passió venturosa per als instints que de l'home en fan una fera...

MERCÈ

No m'ho diguis, perquè ho sé.

ROBERT

Et puc mirar, amb la claredat del primer dia que vaig conèixer-te.

MERCÈ

No he dubtat mai de la teva lleialtat, la teva ànima que veig als fons dels teus ulls, com la d'un nin, no podia tacar-se en el llot de l'infàmia.

ROBERT (Prenent-li la mà)

Mercè!

MERCÈ

Redreça't, Robert; el meu braç de dona heroica et menarà per la terra i tornaràs a lluitar amb ella, per retrobar la felicitat completa. Oblida el passat; arrenca-te'l de dintre, amb les ungles si és precís, encara que et desgarri la carn viva a l'estirar-lo. Torna a tenir al teu rostre aquella expressió de joventut somniadora, amatent a l'avenir, a escrutar-ne les negrors. Dóna als teus muscles la plenitud d'arrogància, de força i d'espiritualitat que feia de tu, un ser superior. El món és gran i ens espera; hi han milers de pobles que et faran tornar a la vida, de nou. El sol, en essent el mateix, t’il· luminarà amb claror potent, per què no hi haurà al nostre firmament cap núvol que l’esmorteeixi. Trobarem una llar de quietud i allí, amb tota placidesa, reprendrem la vida d'una família, que no es dedicarà més que a això: a fer una família amerada d'amor i de concòrdia.

ROBERT

Que és bonic l'escoltar-te!

MERCÈ

Fes que tot això vagi deixondint per dintre la teva ànima, dóna pas als esclats de joia i bandeja d'una vegada per sempre, l'insomni que et té ensopit.

ROBERT

Em sento avergonyit al teu costat. He destruït la teva existència amb la meva equivocada orientació. Ara m’adono de la grandesa de la teva abnegada companyia. No t'he mirat com el que tu eres pel meu viure; l'amor als altres m'ha robat el que et corresponia a tu. No mereixo el teu perdó. L'escarni que fa tothom de mi, el mereixo de tu, encara més menyspreable.

MERCÈ

Ara, és quan et sento ben meu. Anima't Robert. Els dos abrasats, començarem la veritable croada del nostre destí. Des del fons de les meves entranyes, sento una força que m'empeny i esperona, per a redimir-nos d'aquest contuberni d'odis i misèries.

ESCENA VIII

Els mateixos i Sr. BARTOMEU i més tard Sr. HIPÒLIT, CLIMENT, BLAU i XANXO (Aquests darrers per la porta del magatzem)

BARTOMEU (Per la porta del carrer)

Mercè! Robert!

MERCÈ

Papa!

BARTOMEU

Correu, fills meus.

HIPÒLIT (Entra davant dels altres)

Que és això, Senyor Bartomeu?

MERCÈ

Què passa, papa?

BARTOMEU

Cuiteu, no perdeu temps. Allà fóra hi ha un cotxe que ens espera. Anem!

ROBERT

I perquè he de fugir?

BARTOMEU

Perquè no pots fer el sacrifici de lliurà la teva existència, a mans d'uns brètols. Anem!

ROBERT

Esperaré tranquil el fallo de la meva innocència.

BARTOMEU

No, això, no ho aconseguiràs. No serem nosaltres els còmplices d'un homicidi repugnant i injustificat.

HIPÒLIT

Robert, per damunt de la mà irresponsable hi ha d'haver el cervell previsor.

CLIMENT

Ja coneixes el pensar de tots.

HIPÒLIT

El temps, et repeteixo, amic meu, és el far que dóna la llum a la veritat. No vulguis pertorbar la seva missió reivindicadora.

MERCÈ

Anem Robert. No perdem aquests instants.

BARTOMEU

De pressa.

ROBERT

On anirem?

MERCÈ

Allí hom no ens mirin com a malfactors. Allà on el nostre treball no topi contra l'adversitat. Que sapiguem que els nostres esforços no són per incomprensius. Siguis egoista un cop a la vida. Sàpigues fer com els ocells que cerquen un niu per continuar llur generació. L'amor, no es troba sinó sembrant amors, en camps fèrtils i preparats. A ésser pare dels teus fills, abans que germà d'inhumans.

ROBERT

Potser sí...

BARTOMEU (Que mira al carrer)

Camineu que encara no han vingut.

HIPÒLIT

No pensis més; lliura't al designi dels teus.

CLIMENT

Robert ens tornarem a veure prompte, que jo vindré a visitar-te, on vagis.

ROBERT

Qui sap!

BLAU (També abraçant-lo)

Recorda't de nosaltres.

ROBERT

Sempre, sempre.

HIPÒLIT

Coratge i molta ventura.

(Tots s'han anat donant-se les mans amb la Mercè i Sr. Bartomeu, acompanyant-los fins a la porta del magatzem)

BARTOMEU

Vosaltres no us mogueu d'aquí. Adéu-siau.

XANXO

Els vull acompanyar fins a fora el poble. Potser marxen sense diners.

ESCENA VIII

SR. HIPÒLIT, CLIMENT i BLAU (Queden com atuïts)

CLIMENT

Pobre Robert. Qui l'ha vist i el veu!

HIPÒLIT

Que són els mals físics comparats amb els de l'esperit?

(Se sent una botzina d'auto, que es perd al lluny)

BLAU

Ha envellit.

CLIMENT

Es una terra esgotada per l'explotació.

BLAU

I que, per homes així, la sort no sigui més falaguera!...

CLIMENT

La sort és pels ximples.

HIPÒLIT

Perquè ella comença per ésser la primera folla.

CLIMENT (A Blau)

Ara, nosaltres, a tornar al camp.

(Se sent remor de gent que es va apropant)

HIPÒLIT

I jo a la meva escola.

CLIMENT

A continuar la lluita de cada dia. Els que havem nascut per a ésser desvalguts, es veu que a les bones, no deixarem d'ésser-ho mai.

BLAU

La Societat actual ha corromput els homes.

HIPÒLIT

Són els homes que han corromput la societat. Mentre imperi la mentida, l'engany i l'egoisme, de menjar-nos els uns als altres, viurem en plena bestialitat, encara que la disfressin amb el nom de civilització.

ESCENA IX

Els mateixos i ENCÈS, GASPARÓ, ADRIÀ i homes i dones, (alguns amb bastons)

GASPARÓ (Que va al davant)

On és aquell granuja?

ADRIÀ

Ja l'haveu amagat ben bé?

ENCÈS

Que surti aquest farsant!

ADRIÀ

Que doni la cara aquest embauca-bobos.

HIPÒLIT

Que esteu fent infeliços! No us doneu compte del valor de les vostres paraules?

ENCÈS

Ja s'han acabat les paraules. Ha arribat l'hora dels fets.

HIPÒLIT

Però a que veniu. Anem a veure?

ADRIÀ

Venim a casa nostra. Qui pot privar-nos-en?

HIPÒLIT

Es veritat, fins ara encara ho és.

CLIMENT

Poc us durarà l'estada.

GASPARÓ

Això, si fóssim uns gallines!

ENCÈS

Volem els comptes!

TOTS

Els comptes, els comptes.

HIPÒLIT

Estan en el seu dret. Traieu els llibres i que se’ls vegin. (A Climent i Blau)

ADRIÀ

No en volem de llibres.

ENCÈS

Així, se'n perdés la mena, dels llibres.

HIPÒLIT

No ho dieu pas això, un any enrera?

GASPARÓ

Tampoc ens havien dit mai que ens estafarien.

BLAU

I qui us ha estafat?

GASPARÓ

Tots. Començant per aquell sermonaire de fira, que no deia més que mentides...

ENCÈS

I acabant pels que erau de la junta.

CLIMENT

Jo sóc un estafa? Mal llamp!

HIPÒLIT

Climent!

GASPARÓ

Vina, vina, valent.

CLIMENT

Tu t'has d'apropar, xerraire!.

(Els contenen uns quants)

HIPÒLIT

Recordeu-vos que sou germans.

ADRIÀ

Ni germans, ni germanastres.

BLAU

Sembla mentida que us esbraveu així.

ENCÈS

Vosaltres haveu salvat els vostres quartos, pillastres!

CLIMENT

Mentiu!

HIPÒLIT

Serenitat, fills meus; sigueu homes.

GASPARÓ

Els quartos!

TOTS

Volem els quartos!

ENCÈS

Volem els quartos que ens haveu robat, murris!

TOTS

Prenem-nos el que queda.

GASPARÓ

Assaltem el magatzem.

ADRIÀ

Ja no hi queda res. Tot ho han fet fonedís.

ESCENA DARRERA

Els mateixos i D. FRUCTUOSO, el SR. ACTUARI, D. FAUST, l'AGUTZIL del jutge i l'ESCRIVENT.

ACTUARI

Bon dia.

FAUST

Déu els guardi.

FRUCTUOSO

"Muy buenas" (Sensació en tots els presents)

BLAU

La Justícia!

ACTUARI

El senyor Gerent del Sindicat?

CLIMENT

No hi és. Està absent.

GASPARÓ (Als seus)

Ja ha guillat el lladre.

ACTUARI

Qualsevol membre caracteritzat del Consell d'administració, doncs.

HIPÒLIT

Veies, tu Climent.

CLIMENT

No vull qüestions, jo.

ACTUARI

Qualsevol soci, no s'apurin.

BLAU

Què volen?

ACTUARI

Complint un manament del Sr. Jutge de primera instància, venim a procedir a l'embargament de tots els bens de la pertinència del Sindicat.

ENCÈS

I qui ho fa això?

FAUST

Els creditors; els meus clients.

ENCÈS (Mirant a D. Fructuoso)

Els que xuclen la sang dels pobres.

ACTUARI

Facin el favor de moderar el llenguatge, perquè aquí no es farà res que no sigui de llei.

GASPARÓ

La llei és la voluntat de quatre "esbirros"

ACTUARI

Un xic de respecte a la Justícia.

ADRIÀ

La justícia és el dogal de que es valen els escanyapobres.

FRUCTUOSO

"Dejenlos que chillen". Es l'únic consol que els queda.

ADRIÀ

I a vostè no li queda vergonya, perquè no n'ha tingut mai.

FRUCTUOSO

Ni ganes. Es massa cara la "vuergüenza". Endavant, senyor Escribano. "Extienda el acta".

ENCÈS

Aquí no s'escriurà res.

FRUCTUOSO

"Vaya por los chulos"! No ens acovardeixen els "chulos"!.

ENCÈS

Vostè és un estira-cordetes.

ADRIÀ

Un escanya-pobres.

GASPARÓ

Un esgarrapa-cristos.

ADRIÀ

Un mort de gana.

FRUCTUOSO

Tot el que vulgueu i no "más"! Cómo no? Qué macana"!

FAUST

Tingueu en compte amb les paraules que dieu, perquè de tot això, en pot derivar una causa criminal.

ADRIÀ

Sí home i vostè el mateix defensa als criminals, que als homes de bé.

GASPARÓ

Tot es qüestió de duros.

ENCÈS

Per això, hi són.

ACTUARI (A l’escrivent que ha entrat amb ells)

Vagi posant a l'inventari: "Tota l'estanteria amb les existències, aparador, taulell..."

GASPARÓ

Ja remenen la carn.

ENCÈS

Fan com els corbs, quan es deixen caure al barranc...

ADRIÀ

Com hi clavaran les urpes.

ENCÈS

Un bon funeral, com hi ha Déu! No els en passen cada dia.

ACTUARI

Feu el favor de callar.

FRUCTUOSO

"Si lo cree necesario puede impetrarse el auxilio de la guardia civil"

GASPARÓ

No som bandolers de camí ral!

ENCÈS

Som els espoliats, nosaltres.

ADRIÀ

El robatori ens l'han fet i s'està fent, aquí.

HIPÒLIT

Ordre, ordre!

FRUCTUOSO

Que tanta "farra". Aquests conceptes "subversivos" ja passen de mida. Senyor "Escribano": jo protesto.

ACTUARI

Em veuré obligat a fer-vos desembarassar, per la força.

FAUST

Que lliurin les claus, primer que res.

CLIMENT

Aquí les tenen totes.

FAUST

Que vagi l'agutzil a cercar el segrestador judicial.

ACTUARI

No vol venir, fins que s'hagi fet càrrec el Jutjat, de tot l'embargat.

FRUCTUOSO

"Pues", endavant.

ACTUARI

Amics meus: (Dirigint-se a tots) No vulgueu obligar-me a haver d'adoptar mides contraries a la meva bona voluntat. No veieu que l'acció de dret, que exerciten els creditors, es inexorable i es complirà baldament el món s’esfondri?

ENCÈS

I nosaltres, com quedem?

ACTUARI

Es pregunta aquesta que jo no us puc respondre. Jo us prego que deposeu la vostra actitud, perquè malgrat tot, és complirà l'ordre del Senyor Jutge.

HIPÒLIT

El senyor Actuari parla bé, amics.

ENCÈS

Sí, home sí; a tirar-hi terra a sobre.

BLAU

Doncs que voleu desgraciats? Els horrors d'un dia de dol? No veieu la vostra impotència?

ACTUARI

I tingueu per ben entès, que si alguna cosa queda després de cobrir els crèdits i despeses, se us retornarà.

GASPARÓ

Si n’haguéssim de fer bullir l'olla...

ADRIÀ

Ja s'ho faran venir just. Em voleu creure? Aquí no farem més que perdre temps. Anem-nos-en.

ENCÈS

Potser sí que ens voldrien empaperar!

GASPARÓ

Ficar-nos reixes endintre, voldrien. Ben mirat potser tens raó.

ENCÈS

Ja que hem de perdre els diners, al menys no perdem la paciència.

ADRIÀ

Es mallar en ferro fred.

ENCÈS

Havem d'esperar la revolució, per a fer-nos la pau.

ADRIÀ

Aleshores, els robatoris es faran sense que la llei els empari.

ENCÈS

Tots serem uns!

GASPARÓ

Companys: mai més associacions burgeses!

ADRIÀ

L'acció directa, l'acció directa!

ENCÈS

La revolució social.

CLIMENT

El treball i l'honradesa!

GASPARÓ

Al carrer, que ell sempre serà nostre.

FRUCTUOSO

Si no hi trobeu la "fuerza pública"!

(Marxen els revoltosos cantant l'internacional anarquista)

CLIMENT

Cap a casa, nosaltres; som els vençuts...

HIPÒLIT (Senyalant als que escriuen i a D. Fructuoso)

I allí el vencedor fa la llei.

(Surten els tres capbaixos)

FRUCTUOSO (Amb una rialla, quan són fora els del Sindicat)

Ja, ja, ja!... Tot se'ls en va per la boca... paraules boniques!... poesia!... "puede la farsa de la vida continuar.

(Continua assegut i ben repantingat gronxant-se satisfet. Els de la cúria segueixen escrivint l'inventari, mentre baixa lentament el

TELÓ