A BALAGUER, LI HAN FET PESSIGOLLES....

JOGUINA CÒMICA EN UN ACTE

EN COL· LABORACIÓ AMB JAUME BERNAUS

Aquesta obra fou estrenada en el "Teatre Principal" la nit del 18 de setembre de 1926.

PERSONATGES

ROSA 40 ANYS

CISQUETA 19 "

MILORA 45 "

LLORENSET 23 "

EVELI 50 "

SENYOR MESTRE 45 "

VERSAT 35 "

SARAU 60 "

ESCABELLAT 55 "

IGNASI 23 "

CARLETS 25 "

FUSTER 40 "

CAMPANER 60 "

SENYOR FESOL 45 "

TONA

JOVE 1er.

JOVE 2on.

JOVE 3er.

Lloc d'acció: Castellfluix, poblet imaginari de les rodalies de Balaguer, en els nostres dies.

DRETRA I ESQUERRA DE L'ACTOR

L'ESCENA ÉS UNA POSADA-CAFÉ-TAVERNA DE POBLET

ACTE UNIC

En primer terme dreta una taula petita de marbre, segon terme una porta que va a la sala de joc, tercer terme una taula llarga de fusta o de marbre, fons dreta un taulell i armari, cap al centre bots o botes de vi, el taulell practicable, un fogonet de tres peus amb una cafetera de servir amb cafè, fons esquerra una porta que va a les habitacions de la família, primer terme esquerra l'entrada a la sala que se suposa ve del carrer, els demés termes taules de fusta o de marbre.

ESCENA I

ROSA, SARAU i ESCABELLAT

(Al aixecar-se el teló, la Rosa està feinejant per l'escena, per la porta del carrer compareixen el Sarau i l'Escabellat)

SARAU

Déu vos guardi Rosa.

ESCABELLAT

Déu hi sia!

ROSA

Avant, avant. Deveu venir a portar-los a la guardiola, eh?

ESCABELLAT

Mala negada!

ROSA

Si que és una mala feina, sí!

ESCABELLAT

On és el recaptador?

ROSA

Ha pujat a la seva cambra a buscar no sé quins papers...

SARAU

Potser som els primers Escabellat?

ROSA

I tant: tot el matí que he vist un formiguer de gent.

SARAU

Ja m'ho penso, ja. No hi han tantes empentes per a pagar les conductes.

ROSA

És que no tots els cobradors fan tanta por com el de la contribució.

SARAU

Bé però a tu Rosa em sembla que no te’n fan gaire.

ROSA

No sóc de les ressagades a pagar, jo.

ESCABELLAT

Es clar, com que teniu la font a casa.

SARAU

No parlo pels "recibos".

ROSA

Sempre esteu de broma vos Sarau.

SARAU

Vols dir que sóc un baliga-balaga, no? però, estic "al tanto".

ESCABELLAT

Ah, sí que ho he sentit a dir que potser menjarem confits pagats pels nostres mateixos diners.

ROSA

A la gent si no pogués xerrar se'ls hi faria teranyines a la llengua.

SARAU

Al cap d'avall no fóra cap disbarat. Els dos lliures, tu encara estàs ben fresqueta i fas tot el goig del món, ell que Déu n’hi do. I qui sap si el Llorenset encara haurà de pagar algun cabal.

ESCABELLAT

M'han dit que no ho assegurés.

ROSA (Volent esquivar la conversa)

Molt contents esteu: no tots els que venen a pagar gasten el vostre humor.

SARAU

Ja vols canviar de conversa....? "Bueno" dona, ja no et recrearem més els "oidos"!

ESCABELLAT

Si noi si; perquè....

ESCENA II

Els mateixos i EVELI pel fons, s'assenta a la tauleta de la dreta.

EVELI

Hola gent! Caram! potser ja feia estona que m’esperàveu?

SARAU

Nosaltres rai, ja tenim la feina feta!

ESCABELLAT

A més, que com més hagués tardat, més temps hauríem guardat els diners.

EVELI

Vinga doncs que us despatxaré en menys d'un parenostre.

ESCABELLAT

Ves, passa tu mateix.

SARAU (Gratant-se'l cap i ronsejant)

Escolti, què no li fóra igual que el pagués passada la festa major?

EVELI

Ah, prou, com vulgueu! però, sinó pagueu ara, tindreu "apremi"

ESCABELLAT

Noi, si per pagar amb retràs han de donar premi, digues que, pagant al "contado"...

ROSA

Potser us donaran la glòria del cel en vida.

EVELI

Però, pel que pugui ésser no vulgueu provar-ho.

SARAU

Vinga, vinga, doncs: "Lo que puedas hacer hoy..."

EVELI (Fullejant unes llistes)

Com us dieu?

SARAU

Jaume Sàrries.

EVELI (Arrencant 3 ó 4 rebuts)

Setze pessetes amb quaranta-quatre cèntims.

SARAU

Com diu?

EVELI (Cridant més fort)

Setze amb quaranta-quatre.

SARAU

No, ja ho he entès.

EVELI

Doncs, per que m'ho feu repetir?

SARAU

Vull dir que com pot ésser això si la darrera vegada no més me'n vaig fer deu i cèntims.

EVELI

Es que ara, s'ha apujat.

ESCABELLAT

Potser també venen d'"Alemania" aquests "recibos"?

SARAU

M'hauries de deixar un duro, Rosa, que no porto prou diners.

ROSA (Donant-li)

Teniu.

SARAU (Pagant i prenent els rebuts)

Ja fa tres vegades seguides que s'apuja i si va pujant així aviat no podrem més.

EVELI

Què us diré jo, pobre de mi? (Dirigint-se a l'Escabellat) Vós, com us dieu?

ESCABELLAT

Em diuen l'Escabellat, però de bo de bo sóc Valeri Sucarrat.

EVELI (Fullejant llistes, arrencant els rebuts i sumant)

Dinou amb trenta-tres...Ah, espereu-vos, també, hi teniu un rebut d'utilitats.

ESCABELLAT

Eh, què és això?

EVELI

Es una contribució extraordinària.

ESCABELLAT

No he comprat pas cap finca!... miri que potser "s'etivoca"! no el vull jo!

EVELI

Així tampoc us podré donar aquests altres.

ESCABELLAT

Aquests "bueno"; però, el de les utilitats, de que és?

EVELI

Home... si voleu us ho diré, però tal vegada us sabrà greu.

ESCABELLAT

Digui, digui!

EVELI

No haureu manllevat pas diners?...

ESCABELLAT

Si senyor, per la primavera vàrem fer una escriptura d'empenyorament.

EVELI

Doncs aquest rebut és per això.

ESCABELLAT

De mode i manera que per manllevar també s'ha de pagar?

SARAU

Ja se sap home, sempre paga que és gata.

EVELI

Així ho devíeu estipular en el contracte de debitori.

ESCABELLAT

I quant puja?

EVELI

Una amb setze.

ESCABELLAT

No ens ha de venir d'aquí la ruïna; ja que hem de pastar fem-ho tot coques. Aquí van.

SARAU

On teniu la Cisqueta, Rosa?

ROSA

A Balaguer, a proveir per a la Festa Major.

ESCABELLAT

També, hi deu ésser el Llorenset.

ROSA

No; ara, està ronsejant per dalt; quan he baixat, fa una estona, l'he sentit que es llevava.

ESCABELLAT

I no ha tingut por que li prenguessin?

SARAU

Ja és estrany ell que no la deixa ni en ombra ni en pols.

ROSA

Sí que ho ha agafat de fort, sí.

ESCABELLAT

Per allà on crema. Ella sí que l'ha ben treta: de minyona a mestressa. "Vaya" un salt.

SARAU

No és el primer cas d'una minyona casar-se amb l'amo.

ESCABELLAT

Ja és prou que vós hi vingueu bé.

ROSA

Jo, amb tal que el noi estigui content, i essent ella una bona noia com és, el demés no em preocupa.

SARAU

Doncs que diantre! contents vosaltres, content tothom. Au toca Escabellat. Adéu-siau.

ESCABELLAT

Pansint-ho bé....

ROSA I EVELI

Adéu....

(Marxen per la porta del carrer)

ESCENA III

ROSA I EVELI

Pausa curta

EVELI

Rosa: això ho hauríem d'acabar.

ROSA (Estranyada)

Què dius Eveli?

EVELI

Te m'has queixat moltes vegades, i ara he pogut comprovar-ho, que els nostres amors als ulls del poble tenen el caire de profans, i fa això que entelin amb males passions, el teu nom, que de cap manera puc permetre que aquest sofreixi l'ombra d'una perversitat que, ultra no haver existit mai, creixeria de dia en dia, si no posem en execució el nostre projecte de maridatge.

ROSA

Que més desitjo, sinó que vegi tothom, en mi, la dona púdica de sempre....?

EVELI

Pel mateix motiu que aquesta situació no pot perllongar-se. Cal que ens unim per fi, com Déu mana, davant la llei que ens igualarà als altres....

ROSA

Més que tu ho desitjo...

EVELI

Més no, Rosa, més, no; que jo t'he estimat sempre, des del primer dia que vaig posar els peus en aquesta casa i que tu ja eres lliure. Et veié tan afanyosa, amb tanta tendresa, que de seguida vaig consagrar-te tota la meva estimació. No més em reca el temps que he passat sense la ventura de que siguis meva.

ROSA

Tant m'estimes?

EVELI

No és per a ponderar-ho. No havia estimat mai a cap dona i com al Cavaller de la Locandiera la seva dispesera tu m'has fet sentir el que cap de les dones. Un afany indescriptible, de muntar el que no tinc; una llar amb caliu en mig del glaç de la davallada de la vida.

ROSA

Procuraré fer la teva felicitat amb tota la meva força.

EVELI

Doncs si els dos ho volem, perquè esperar mes? ja comprendràs que no és propi de gent de la nostra situació ni de la nostra edat fer els gegants com la fadrinalla.

ROSA

Sí, tens raó, però com el deixo al noi?

EVELI

Casant-lo amb la Cisqueta, continuant ells la marxa de la casa i... nosaltres dos a la meva.

ROSA

Em fa por deixar-los sols, és tan gelós aquest xiquet.

EVELI

Casa’l dona, casa’l i un cop casat els gelos passaran a la historia.

ROSA

I si encara se li inflen més? Ara quan li ve un arravato de gelos, es conté per por que la Cisqueta li marxi com féu al poc temps que la teníem a casa, que desesperada pels martiris del Llorenset, intentà fugir per sempre del seu costat.

EVELI

Com és doncs, que es troba aquí altra vegada?

ROSA

Veuràs: Ell quedà foll, fora de si, i la feu tornar per la Guàrdia Civil.

EVELI

I amb quin dret!

ROSA

La reclamà com a lladra.

EVELI

Com! i va ésser veritat?

ROSA

I que havia d'ésser. Quan la tornaren aquí, ella protestà, el Sr. Jutge exigí proves de l'acusació al noi. I ell contestà que li havia robat el cor, que sense cor no podia viure, que si volia marxar, que marxés, però que, abans, li tornés el cor. I tot això ho deia suplicant i plorant com una Magdalena: trencava els cors. El Sr. Jutge impressionat, es feu càrrec de la situació i pregà a la Cisqueta que es quedés: jo, com a mare, també li vaig demanar que ho donés tot per oblidat i ella accedí quedar-se de nou, a condició, de trencar el prometatge.

EVELI

I ell s'hi conformà?

ROSA

Es clar: per a no perdre-la del tot; i prou que va pagar-ho car que a poc, li costa la vida.

EVELI

I això?

ROSA

Ella, en considerar-se lliure bromejava amb tots. Ell, que cada dia n'estava més boig, veient-ho, es recremava. Corsecat de tot el dia, no podent dir res, a la nit, al anar-se'n al llit, així que s'adormia, s'alçava amb el ulls oberts i seguia tota casa,

bo i rondinant sordament, contra d'ella i contra rivals imaginaris que cada nit eren diferents...

EVELI

Somniava?

ROSA

Ben cert, i el que ens costava de despertar-lo. Allò durà fins que esgotades les forces li vingueren aquelles febrades que tantost se'ns mor...

EVELI

Llamp dels somnis!

ROSA

La Cisqueta es portà molt bé durant tota la malaltia i... en curar-se tornaren a quedar promesos.

EVELI

I els somnis, no s'han repetit?

ROSA

Que l'obligui a alçar-se del llit, no; perquè ell diu que quan en té algun, s'ho coneix que somnia, i es posa a riure.

EVELI

Menys mal si s'ho pren així.

ROSA

Ara amb aquesta temença, ella el té dominat, però un cop casats es creurà amb drets sobre d'ella i Déu sap el que passarà. Demés que a mi, no em serva cap estimació ni respecte i no m'atreveixo tan sols a insinuar-li el nostre projecte.

EVELI

Però això no ha pas de durar tota la vida! perquè...

ROSA

Calla que baixa.

EVELI

Sempre ho he dit que aquest any es faria una bona festa major.

ESCENA IV

Els mateixos i LLORENSET

LLORENSET (Per la porta del fons mirant per tot si veu la Cisqueta)

Bon dia.

ROSA

Bon dia "xiquet"

EVELI

Bon dia home, bon dia, quina videta!

LLORENSET

Sí!

EVELI

Això és prendre la matinada.

LLORENSET

Sí!

ROSA (A Eveli, en veu baixa)

Ja la busca; pobres de nosaltres!

LLORENSET

Mare, on és la Cisqueta?

ROSA

A Balaguer, a proveir per la festa major.

LORENSET

Amb qui hi ha anat?

ROSA

Amb la mula...

LLORENSET

Bona defensa, com hi ha Déu! si li passa alguna cosa.

ROSA

Què li ha de passar? és mercat i els camins estan plens de gent.

LLORENSET

Els camins! els camins rai; i a Balaguer?

ROSA

A Balaguer encara més gent home.

LLORENSET

Més gent, sí, però, poc respectuosa; que si passa una noia pels perxes del carrer d'Avall, hi ha sempre una colla d'estaquirots i de dropos que li diuen qualsevol descaro, i ella sola sense ningú que li faci costat. Desprès els botiguerets tant atrevits, i ella com una gosa sens amo.

ROSA

Però, què vols que li facin?

LLORENSET

Rés, no vull que li facin; per això m'exclamo; per que no vull que li facin rés.

EVELI

A Balaguer no es mengen a ningú!...

LLORENSET

Nóooo.... a Balaguer porten les dents embossades.

ROSA

Doncs, per que no hi anaves tu, com vaig manar-te ahir vespre?...

LLORENSET

Què no ho sabeu per què? quina dona! no vaig à Balaguer per no deixar la Cisqueta i vós me la hi envieu sola, exposant-la a tots els perills. Hi ha moments, que més m’estimaria que no ho fóssiu la meva mare.

ROSA

Però, home....

LLORENSET

Aneu que sou una "còmplice", si, una "còmplice". (Surt disparat per la porta del carrer)

ESCENA V

ROSA i EVELI

ROSA (Abatuda)

Sempre així, sembla un gos falder.

EVELI

Casa’l dona, casa’l que els casats al cap d'un mes a tot arreu estan millor que al costat de la dona.

ROSA

Així doncs...

EVELI

El meu cas es molt distint: he arribat als cinquanta anys i solter. Sempre m’havia cregut que així em quedaria, fins que vaig conèixer-te a tu; en qui vaig veure a més de l'esposa estimada la companyona discreta; per això el mèu cas no és el mateix perquè on acabarà la dona, començarà la companyona.

ESCENA VI

Els mateixos i CAMPANER, (aquest per la porta del carrer)

CAMPANER

Bon dia o bones tardes; preneu-ho com vulgueu.

ROSA

Hola campaner.

EVELI

Déu vos guardi.

CAMPANER

Deu del negre Rosa.

ROSA

Ja haveu fet per la vida?

CAMPANER

No ens costa gaire als pobres: nosaltres no necessitem foc. Una amanida amb pebreta i una esqueixada de bacallà o cansalada rància i a córrer.

ROSA

Però el vi, del bo? (Li serveix un vas de vi)

CAMPANER

Vagi l'un per l'altre!

ROSA

Me'n vaig a donar una mirada al dinar, entretant; (Desapareix pel fons)

ESCENA VII

EVELI i CAMPANER

(Eveli va fullejant llistes i fent números, el campaner menja de bon gust i beu de tant en tant)

CAMPANER

Sap que són molt rucs els homes, senyor Veli?

EVELI

Per què?

CAMPANER

De venir a toc de corneta a portar-li els diners.

EVELI

Doncs; què voleu que facin?

CAMPANER

Tancar la calaixera amb pany i clau. (Riu) Ves si pagaria jo, si tingués diners i terres.

EVELI

Ja ens cuidaríem de cobrar nosaltres i que encara ens agrada que s'adormi una mica la gent, perquè després paguen la dormida.

ESCENA VIII

Els mateixos i SENYOR MESTRE (pel carrer)

MESTRE

Bon dia senyor Eveli.

EVELI

Ah caram que és vostè senyor Mestre.

MESTRE

Que aprofiti campaner.

CAMPANER

Gràcies senyor Mestre, no el convido perquè ja sé que no en vol.

MESTRE

S’aprecia igual. (A Eveli) Em pensava que ja era fóra.

EVELI

No penso marxar fins al tard, o demà al matí.

MESTRE

Es que si no fos importunar-lo tenia intenció de donar-li un encàrrec per Balaguer.

EVELI

Cap molèstia; mani'm sense cap por.

MESTRE

Ja li diré: l'altre dia vaig dir al correu que em portés una capsa de plomes de l'oca i l'home, em va comparèixer per la tarda amb una capsa de cartró, plena de plomes que devia estirar a un ànec.

EVELI

Ja va ésser una bona confusió.

MESTRE

I voldria donar-li una noteta per la llibreria i l'import d'aquesta factura.

EVELI

Amb molt gust, prepari-ho i m' ho emportaré.

MESTRE

Mercès avançades i.... parlant de tot com està la qüestió conjugal amb la Rosa?

EVELI

Bé, molt bé: I a propòsit senyor Mestre. Jo a vostè li tinc una gran confiança i ja que parlem d'aquest assumpte voldria demanar-li que em preparés al Llorenset.

MESTRE

Deixi-me'l per a mi, home; no faltava més; si quasi es pot dir que l'únic que li fa fer la llei sóc jo aquí al poble.

EVELI

Com que encara no està assabentat del nostre projecte i pot dir-se que ni tan sols de les nostres relacions, perquè amb el caràcter ferreny que té, sa mare no sap com insinuar-li....

MESTRE

Tindré cura de temptejar-lo i d'anar-l'hi entatxonant poc a poc i ja veurà com tot anirà com una seda per part d'ell. Ja sé jo de quin peu es dol...

EVELI

Li en restaré molt agraït...

MESTRE

D'això no se'n parla: Me'n vaig a dinar i a la tarda ja vindré a passar l'estona i a la primera ocasió mans a l'obra. Vaja, fins mes tard. (Surt per la porta del carrer)

EVELI i CAMPANER

Passi-ho bé.

ESCENA IX

EVELI, CAMPANER i més tard ROSA

EVELI

Es un bon home el senyor Mestre.

CAMPANER

I un savi, tothom ho diu.

ROSA (Baixant de la cuina)

Encara no ha tornat aquella noia?

EVELI

Haurà trobat al Llorenset, i deuen estar discutint.

CAMPANER

Que voleu que vagi a mirar-ho?....

CISQUETA (Des de fóra)

Xóooo....!

ROSA

Em sembla que he sentit la veu de la Cisqueta.

CAMPANER

Jo també ho diria.

EVELI

Veus, dona? ja la tenim aquí.

ESCENA X

ROSA, CISQUETA, EVELI i CAMPANER

(La Cisqueta apareix per la porta del carrer enrogida de galtes i suada amb gran amarament)

CISQUETA

Gràcies a Déu que ja estic a lloc. Estic rebentada! quina calor! Ai, Déu els guardi.

EVELI

Déu te guardi Cisqueta, com t'ha anat el viatge?

CISQUETA

Molt bé, senyor Veli.

ROSA

Has fet molt tard! Ja hem feies estar amb ànsia; em temia t'hagués passat alguna cosa.

CISQUETA

Veieu que he hagut d'anar a tantes cases.

ROSA

Mira, deixa-ho, ja ho entrarà tot el campaner.

CAMPANER

Prou, volant.

CISQUETA

Espereu que hi tinc uns paquets que podrien xafar-se.

ROSA

Que has trobat al Llorente?

CISQUETA

No, que ha sortit a rebre'm?

ROSA

Fa molta estona.

CISQUETA

Ja la ballarem quan vingui. Deu estar...

ROSA

Ja no cal dir-ho: és vianda de tothora.... No et preocupis, ara ja està...

(La Cisqueta i el campaner surten per la porta del carrer)

EVELI

Comenceu a fer anar el dinar endavant, Rosa.

ROSA

Aviat podreu pujar.

EVELI

Ara que ja ha arribat la Cisqueta, diga-li que em faci una truiteta al ron, d'aquelles que sap fer tan bones.

ROSA

Es la seva especialitat, com també l'estofat amb mistela. Es la millor cuinera del poble.

ESCENA XI

ROSA, CISQUETA, LLORESENT, EVELI i CAMPANER

(La Cisqueta entra amb dos paquetets de roba a les mans seguida del Llorenset que està malmirrós. El campaner tragina caixons de gasoses i alguna banasteta)

CISQUETA

No em maregis, home! avui que estic tant contenta.

LLORENSET

Per què ho estàs de contenta?

CISQUETA

Mira't, perquè si.

LLORENSET

Però per què, perquè sí?

CISQUETA

Ai noi, que m'empipes!

ROSA

Deixa-la home; a veure que t'has comprat Cisqueta.

LLORENSET

(Està contenta? malament)

CISQUETA

Aquest és el vestit. Veu també, quina bruseta? és molt elegant i no és gens cara.

ROSA

Ai, que poca roba!

CISQUETA

Ja, ja, ja! què no veu que quasi no hi han mànegues, es porten sense ara.

LLORENSET

Sense mànegues? i que hi portaràs als braços?

CISQUETA

Res hi portaré; mira aquest!

LLORENSET

Els braços enlaire, eh! te'n guardaràs ben bé prou!

CISQUETA

Però si a Balaguer totes les noies els ensenyen els braços.

LLORENSET

A Balaguer que ensenyin el que vulguin! si els ensenyen elles sabran per què.

CISQUETA

Perquè és la gran moda, i per seguir-la n'hi han que ensenyen uns braços prims i llargs com canyes de pescar; i jo que els tinc tant bonics que no pugui presumir-los.

LLORENSET

Però que n'ha de fer l'altra gent? per què ho han de saber els demés si tens el braços bonics?

CISQUETA

Ja t'he dit que es la gran moda.

LLORENSET

La gran moda!! La gran por....!!! Mare! Mare!! ho veieu el que ha après a Balaguer? D'ensenyar la carn pels carrers.

ROSA

No en tinguis cura tu d'això, que no és cosa d'homes.

LLORENSET

Es que vós en teniu la culpa.

ROSA

Jo? Vaig a donar una vista al dinar que potser se m'agafaria la sopa. (Marxant cap dalt)

LLORENSET

Vós; vós en teniu la culpa. (Seguint-la)

EVELI

Has portat cervesa negra, Cisqueta?

CISQUETA

Si senyor, però m'ha costat un tip de ballar.

LLORENSET (Retrocedint)

Eh!!

EVELI

Vejam com ha anat això.

CISQUETA

He anat a proveir a la fàbrica de gasoses del Pau. Tot ho tenien menys cervesa negra embotellada, però com només en volia dotze botelles m'han fet anar a cercar-les al seu cafè; allí hi havia una boda que entre nois i noies almenys eren cinquanta que feien tocar la pianola i ballaven. La senyora Antonieta m'ha demanat que m'esperés una mica perquè estaven molt atrafegats servint. Jo que m'hi assec i un jove que estava bevent sol en una taula que no era de la boda, ve i em demana per ballar.

LLORENSET

I tu que li dius, que sí, oi?

CISQUETA

"Oinó", que li he dit que no en sabia. Però ell tossut demanant i suplicant.

LLORENSET

Clar, llavors no has pogut negar-t'hi i has ballat.

CISQUETA

Llavors ha passat la senyora Antonieta i m'ha dit que si no hi ballava no em donava les cerveses.

LLORENSET

Maleït sigui la senyora Antonieta!! i d'això tota la culpa en té la mare! Així m'agafés un atac de ple-ple!!!

CISQUETA

Tocaven aquest ball que ha sortit ara que en diuen el Xarleston, que jo ni el sabia ballar, però ell que és un viatjant de Barcelona prou que ho feia bé; amb uns punts i unes coses, entortolligant les seves cames amb les meves que jo cada dos per tres estava a punt de caure, y amb la mà que m'agafava no estava mai quiet, amunt, avall, cap aquí, cap allà, de sobte me la posà no sé on que em feu unes pessigolles a l'esquena i em vingué una riallera tan forta que tothom parà de ballar. (Supliquem a l'actriu que procuri donar-hi un to ben picaresc, però sense fugir de la ingenuïtat del paper)

LLORENSET (Agafant-ho pel cap que crema)

De ballar! de respirar tenien que haver parat i per a sempre!

ROSA (La Rosa torna de dalt)

A dinar; que la sopa és a taula.

EVELI

Santa paraula! Som-hi doncs.

LLORENSET

Mare!

ROSA

Que vols?

LLORENSET (Molt concentrat)

A Balaguer li ha fet pessigolles.

ROSA

Sempre estàs carregat de romanços! Ves que em contes a mi? (Se'n va amb els demés. Pausa)

LLORENSET

Pessigolles a l'esquena? Això si que no m'ho acabo. (Se'n va per la porta de dalt per on hauran desaparegut els altres, restant l'escena un estona sola)

ESCENA XII

CISQUETA i SENYOR FESOL

FESOL

Avé Maria! Que no hi sou?

CISQUETA (Des de dins)

Qui hi ha?

FESOL

No hi ha ningú... hi ha... jo!

CISQUETA

Ja va. (Entrant i veient al senyor Fesol) Ja torneu a voltar per aquí?

FESOL

I doncs? sempre aquí o sempre a missa; sempre de contemplació, sempre d'adoració, sempre....

CISQUETA

Prou, prou, que descarrilaríeu.

FESOL

Com vulgueu.

CISQUETA

I bé, què volíeu?

FESOL

Un gotet de vi.

CISQUETA

Ja haveu dinat?

FESOL

Per avui sí, i encara hi tornaria. He comprat un bocí de botifarra i mig pa de lliura i aquí teniu l'home tan "campante". Maleït sigui! i pensar que mentre jo m'empassava aquesta misèria, d'altres es cruspien els pollastrets tendres..! Batua!

CISQUETA

No són per a vos els pollastres. Heu de treballar si voleu menjar-ne.

FESOL

Encara ha de néixer el "guapo" que em vulgui fer treballar, "estela matutina"

CISQUETA

No esteu fet, vos, mal "matute" que no sembla sinó que viviu de contraban.

FESOL

Mireu que sou ben esquerpa i reganyosa, tavernereta! Si jo fos del vostre xicot no us voldria per lloca.

CISQUETA

Teniu i veieu que no se us pugi cap al terrat el vi. (Li dóna un got ple de vi que haurà anat emplenant durant els últims parlaments).

FESOL

No tingueu por que tinc molta cordura.

ESCENA XIII

Els mateixos i TONA (aquesta per la porta del carrer amb una senalla contenint un porró buit)

TONA

Déu ens guardi! que hi fa aquí el senyor Fesol; ja estem de xarel· lo?

FESOL

Hola cara de satisfacció!

CISQUETA

Vaja un "piropo" Tona.

TONA

Ell sempre en té una per a dir.

FESOL

Mireu la "odalisca meridiana". (beu)

TONA

Ai reina santíssima, sembla un renec de senyor, això!

FESOL (Acabant de beure i paladejant)

Aaah! "Bueno" veieu? ja havem donat corda al rellotge.

TONA

Mira-te'l si sap tenir cura d'ell mateix!.

FESOL

No us espavileu, no; cervell de coneixement.

TONA

I on les aneu a fer, ara?

FESOL

A tot arreu; si voleu aquí mateix; us puc fer la tombarella de la serpentina...

TONA

Ai no, que quan feu aquells giravolts, em feu posar el sol al cap i tot em roda.

FESOL

Voleu que us canti un tros de l'òpera "El muerto que vive"?

TONA

Deu fer massa por això.

FESOL

O sinó el sermó de Santa Bàrbara....

CISQUETA

Quan troni ens el podreu fer...

TONA

Que en sou de valent, ara que ja haveu endrapat! I on les apreneu de fer tantes coses? en sabeu fer molta de "cometdia".

FESOL

Del meu art en dieu comèdia "xoflisca", no sigueu sacrílega. (Molt marcada la darrera paraula)

CISQUETA

Ja és prou com no apreneu de fer jocs de mans, senyor Fesol?

FESOL

Ja en sap fer tothom, fins la canalla; ha anat molt a menys això dels jocs de mans.

TONA

O bé de tocar la guitarra?

FESOL

Ja en tinc prou amb les castanyoles dels dits, de música. (Fa claquejar els dits com si ballés la "jota")

CISQUETA

Aneu, aneu, romancer.

ESCENA XIV

Els mateixos i SARAU (venint del carrer i al veure al senyor Fesol que estarà d'esquena a aquella porta, se li apropa de puntetes i li parla a l'orella)

SARAU

Fuig que et veuen, Fesol!

FESOL (Girant-se en rodó esporuguit)

Ai, també quin espant m'heu donat.

SARAU

Vatualisto! quina mitja dona que estàs fet acoquinat. Quin soldat de cartró que n'hi ha de tu. Je, je, je!... (Se'n va a seure's a una cadira prop d'una tauleta)

TONA

Sembleu una gallina mullada ara senyor Fesol; tremoleu mes que la roba que estenem al balcó...

FESOL

No veieu que m'ha sobtat d'aquesta manera... Jo compto que s’hem posarà malament el dinar...

CISQUETA (Que s'haurà acostat a la taula del Sarau)

Que el voleu del primer raig, Sarau?

SARAU

I doncs, com cada dia, ja ho saps!

CISQUETA

Ja ho sé que us agrada calentet.

SARAU

Si no tingués que fer-me mal al garganxó me'l prendria encara que fos bullint el cafè.

CISQUETA

Us escaldaríeu home. (Abocant-li)

SARAU

Així em començo a preparar per quan em toqui d'anar a les calderes del Pere Botero.

TONA (A Fesol)

Ara cap a fer el "pasacalle", eh?

FESOL

Me'n vaig al carrer de dalt, que allí tothom ha dinat i ara, com que les dones enlloc de fregar els plats, s'estan al carrer de xerrameca, sempre hi caurà alguna peça de xavalla.

CISQUETA (Que haurà tornat al taulell)

Alguna tomata, potser hi caurà.

FESOL

Me'n vaig perquè aquí em donaríeu moltes raons i pocs diners. Adéu ulls d' "acetileno" apagat; i vos també patriarca de les males collites.

SARAU

Marxa que farà vent...

CISQUETA

Aneu, aneu, rabatxol.

FESOL

Mireu el "Topacio" de plimpaul. Té. (Li tira un petó amb la mà) Ai senyor! (Ajunta les dos mans i marxa molt efeminat, com haurà estat en tota l'escena, per la porta del carrer)

ESCENA XV

Els mateixos menys FESOL

TONA

Què n'és de viu aquest home!

SARAU

Els altres ximples, voleu dir.

TONA

Ja teniu raó, ja, per això, Sarau.

CISQUETA

Què volíeu, Tona?

TONA

Un porró de vi.

CISQUETA

De quin el voleu?

TONA

Del que hi hagi més poc aigua.

CISQUETA

Aquí, casa, no n’hi posem.

TONA

Anem dona, si fos ben moro; no avançaríeu tant com avanceu. Posa-me'l de vint.

CISQUETA

La Rosa, es molt seria i per a guanyar-nos la vida no ens en cal fer de trampes. (Va mesurant-li el vi)

TONA

Ah escolta tu: què ja ha marxat el cobrador?

CISQUETA

No, és a dalt; ara està dinant.

TONA

Deu menjar molt, oi?

CISQUETA

Ai, ai, per què?

TONA

Perquè he sentit a dir que aquesta mena d'homes tenen molta gana.

CISQUETA

Deixa dir! Això son xafarderies.

TONA

Si, ves que has de dir tu! Com que, si fa o no fa, et vindrà a ésser una cosa com a sogre postís.

CISQUETA

Qui sap, Mare de Déu.

TONA

"Bueno", me'n vaig perquè l'home deu esperar-me.

SARAU

Ja hi deu estar avesat a esperar-vos.

TONA

Adéu-siau. (Se'n va pel carrer)

CISQUETA

Adéu-siau.

ESCENA XVI

CISQUETA i SARAU

CISQUETA (La Cisqueta tot parlant s'apropa a la taula del Sarau)

Quina dona més cançonera! i més xerraria que feta d’encàrrec! sembla una cotorra! (Frega el marbre amb un drap)

SARAU

Mira quina taqueta que hi tens aquí, Cisqueta! (Li ha posat el dit a la galta)

CISQUETA

Mans quietes Sarau, que vos....

SARAU

No res dona, si ja me’n vaig d'aquest món!

CISQUETA

Però ja sé que durant la vostra vida n'haveu fet de crespes i que no perdeu moment.

SARAU

Les que he fet rai! les que faria encara! ves quan un home veu una xicota com tu, per un suposat, que se li posa a tret amb aquest pamet que sembles una sirena de mar...

CISQUETA

Ui, una sirena de mar; quina gràcia...

SARAU

I pensar que te les hauràs d'esbatussar amb un llobarrot tant fer com en Llorenset...

CISQUETA

Què voleu fer-hi...?

SARAU

Prou que hi faria: Quan et miro com ara, amb la cara tant encesa, amb aquesta cirera a cada galta que sembla que et diguin menja'n.

ESCENA XVII

Els mateixos i LLORENSET (que ve de dalt i al sentir les darreres paraules s'avança precipitadament)

LLORENSET

Au proveu-ho, home, proveu-ho!

SARAU

Llorenset, que això és un dir.

CISQUETA

No veus que ha estat una broma? Ja, ja, ja! (se'n va cap dalt)

LLORENSET (Ràpid)

Broma? També ho deia el llop a l'ovella; que no el coneixes que és d'aquells que tot ho escaldufen?

SARAU

Minyó, no em treguis els drapets al sol, que no ho veus que jo ja he fet a tots i sóc inofensiu com una formiga?

LLORENSET

Què voleu dir que sou vell? Més anys, més maldat. Com si no us coneguéssim a vos que no haveu deixat res per verd.

SARAU

Prou, perquè encara em faries dir els salms al revés i et diria el que no vull dir-te.

LLORENSET

Cançons, podeu dir-me!

SARAU

Amb mi et fixes innocent? Valdria més que t'aixequessis la barbacana i miressis el que passa dintre casa teva.

LLORENSET

Que voleu dir?

SARAU

Que no és a mi a qui has de vigilar, n'hi ha algun altre que té el camí més desembarassat.

LLORENSET

Acabeu us dic: que acabeu d'explicar-vos.

SARAU

Bones ganes en tinc.

LLORENSET

Ganes? ganes rai, però com que no sabeu res, no podeu dir res.

SARAU

Potser no. (Tot traient-se els diners i pagant) però vaja, pregunta a tot el poble que hi fa el Sr.Veli a casa teva.

LLORENSET

Mal pensat!!

SARAU

Pregunta; pregunta per que, cada vegada que ve, per cobrar una dotzena de "recibos" s'està tres o quatre dies a casa teva... (marxant) pregunta-ho... pregunta-ho... (marxa pel carrer)

ESCENA XVIII

LLORENSET (sol)

Què m'ha dit aquest home? El Senyor Veli buscant-me la Cisqueta, i jo vigilant als de fora mentre dintre de casa se'm feia la manganilla! però de mi no se'n riuran pas. (Inicia’l mutis i es conté). Calma, calma, i si no fos cert? i si només fos dit per aquest home per a venjar-se de la carada que li he donat?... Com pot ésser, el Senyor Veli amb aquella cara de sant? no, no, no pot ésser, no pot ésser. (Transició) No obstant jo l'he vist, algunes vegades, estant la Cisqueta a la cuina, entrar-hi amb la rialleta als llavis i parlar-li amb veu molt baixeta. (Es passeja i bufa parant-se de cop) Llamp de Sarau quin mal trago que m'heu donat! (Es passeja) Però, la Cisqueta, com l'escolta al senyor Veli si és un vell? No, si ja ho veig, ella amb tal que sigui un home ni que fos Matussalem; però, aquesta vegada paga per totes. (Inicia el mutis furiosament, es conté; pausa i transició) Més, on vaig si no tinc cap prova? M'ho negaran, els posaré sobre avís i no sabré res. (Pausa passeja) Això mateix, serenitat, mitja rialla i, al primer gest, a la primera mirada, me'ls hi tiro a sobre i (això molt feréstec, transició ràpida i com un anyell dolorit es dirigeix al públic) després si us parlen d'Anual poseu-vos a riure... No cal pensar-s'hi mes, no cal pensar-s'hi mes! (va marxant, amb peresa aixecant els braços)

ESCENA XIX

LLORENSET, IGNASI i CARLETS

IGNASI

Ep, Llorenset, cafè.

LLORENSET

No em digueu rés no estic per a ningú. (Al ésser cridat es para).

CARLETS

On anaves amb braços en creu! que fas el viacrucis?

LLORENSET

(Calla aquests potser m'ho aclariran)

IGNASI (A Carlets)

Aquest xicot jo compto que no hi és tot.

CARLETS

Des de que festeja amb la Cisqueta li falta un "tornillo"

(Els dos arribats s'asseuen a prop d'un vetllador. El Llorenset haurà retrocedit, prendrà la cafetera i els abocarà)

LLORENSET

Teniu.

IGNASI

Ens fas molt bona mesura!

LLORENSET

Per que no pugueu dir que sóc tant guimarro com la mare.

IGNASI

I que has d’ésser guimarro tu! si ets el fadrí mes després del poble.

CARLETS

I el més ric.

IGNASI

I el mes rumbós.

LLORENSET

Escolteu: Ja que veig que em parleu amb tanta franquesa us voldria demanar un favor.

IGNASI

Digues, home.

LLORENSET

Que hi fa el senyor Veli aquí casa?...

IGNASI

Home!... jo diria que hi cobra la contribució; no tu?

CARLETS

Es clar, vaja una pregunta!

LLORENSET

"Bueno" això ja ho se; però, d'aquí cap a dintre vull saber.

IGNASI

Això ja es més difícil.

CARLETS

Millor ho pots saber tu que nosaltres.

LLORENSET

Millor, no; per que d'aquestes coses l'únic que no en sap res es l'únic que deuria saber-ho.

IGNASI

Jo em creia que ja n'estaves assabentat.

CARLETS

No pot ésser home que no ho sàpigues.

IGNASI

Ves si ens faràs creure que ta mare no te n'ha dit mai rés.

LLORENSET

La mare! és la "còmplice" ja m'ho deia el cor i no m'enganyava, és la "còmplice" ara, ho veig clar.

IGNASI (Baix a Carlets)

Ai, ai, ai que ja li ve el plor!

CARLETS

Veies tu: no ens anem de la llengua per que això podria acabar amb catàstrofe.

LLORENSET (Tornant a envestir)

Així voleu dir que la mare també...

IGNASI

Home, ella, jo crec que fa el que farien totes les dones al seu lloc.

CARLETS

Es natural.

LLORENSET

Què és natural?

IGNASI

Clar; ja no t'hauria de venir de nou.

CARLETS

Si no es podia esperar altra cosa, la palla vora del foc...

IGNASI

Ve un moment que amb una petita alenada d'aire s'encén i pren flama.

CARLETS

I després ni els bombers hi són a temps.

LLORENSET

Els bombers diu! ni l’extremunció hi serà a temps!

IGNASI

Home, Llorenset...

LLORENSET

Ni l’extremunció!! (En Llorenset s'aparta gesticulant)

ESCENA XX

Els mateixos i SENYOR MESTRE (pel carrer)

MESTRE

Bones tardes.

IGNASI

Déu el guardi Senyor Mestre.

CARLETS

Caram, vostè per aquí, i doncs que no té escola avui.

MESTRE

Es que és festa nacional.

CARLETS

Ah, miris no ho sabia, per que no en parla el mèu calendari.

MESTRE

Està molt poc animat això avui.

CARLETS

Es que aquí, a Castell-Fluix, quasi tothom va a l'hora vella.

MESTRE

Au, Llorenset! que no em portes el cafè? (S'asseu en un vetllador separat dels altres)

LLORENSET

Si, ja va!...

MESTRE

Et veig tot ensopidot. Anima’t que ja s'apropa la festa major.

LLORENSET

La festa major!!.

MESTRE

Clar, home. Hi haurà futbol, ball...

LLORENSET

Ball des bastonets hi hauria d'haver!

MESTRE

Ja conec que estàs empipat, vaja. (Ja li haurà abocat) Jo que et volia donar una sorpresa agradable...

LLORENSET

Deixis de sorpreses i anem al gra, senyor Mestre. Miri, jo a vostè me l'he mirat sempre amb gran respecte, més que a l'Alcalde, més que al senyor Rector i més que a ningú i voldria que vostè m’aclarís un dubte que em rosega les entranyes com si hi tingués un gos rabiós a dintre.

MESTRE

A veure, digues, home, digues...

LLORENSET (Amb cert misteri)

Voldria saber si el senyor Veli...

MESTRE

Però, home de Déu, si m'ho has tret de la boca...

LLORENSET

Què li he tret...?

MESTRE

Naturalment que sí, per això t'he dit que et volia donar una sorpresa agradable.

LLORENSET

I es pensa que a mi m'agradarà?

MESTRE

En tant com m'ho penso! ja no m’hauria encarregat de prendre l’ambaixada per a comunicar-t'ho. Ja ho veig que per a ells és una cosa violenta i per això m'he ofert jo, per a rellevar-los de la violència que els representaria i perquè tinc molt gust, de passada, que sigui per la meva boca que te n'assabentis.

LLORENSET

De manera que ells se'n donen vergonya de dir-ho?

MESTRE

Son coses, aquestes, que, encara que tu ja les podries saber, sens que tinguessin que dir-te-les...

LLORENSET

Que tindria que saber-les?

MESTRE

Es clar. No cal ésser tant "llusco" per a no adonar-se'n i un mateix no gosa; la veritat, jo ja me'n faig càrrec.

LLORENSET

I vostè no se'n dóna vergonya com ells?

MESTRE

Al contrari: n'estic orgullós i com que ho trobo ben fet, encara més ganes de dir-t'ho.

LLORENSET

Que ho troba ben fet...?

MESTRE

I doncs! i fins tu l’hi en trobaràs.

LLORENSET

Vostè vol que jo no més ho hagués sospitat, sens haver calat foc a n'aquesta casa amb tots nosaltres a dintre, deixant-ho tot fet runes com allò que ens deia de Numància?

MESTRE

Em sembla que no n'hi ha per a tant.

LLORENSET

Que no n'hi ha per a tant? per qui m'ha pres a mi!!

MESTRE

Per ningú. Seu, home, seu.

LLORENSET

Es que jo la cremo aquesta casa! jo la cremo!

IGNASI

Una capsa de "mistos", Llorenset.

LLORENSET

Eh?

MESTRE

Vés, vés i dissimula. (Va al taulell, pren una capsa i la porta) (On m'he posat? jo que em creia que això era més fàcil que resoldre una regla de tres!)

LLORENSET

Teniu la capsa. (Se'n torna cap al senyor Mestre). Prou podia vigilar als de fora i tenia el lladre a dintre. Foc etern que no quedin ni les rates del celler!

MESTRE

Llorenset, escolta: Seu, assossega't, i enraonem com a homes. La cosa si te la mires bé i amb fredor, no té la importància que l'hi dones. Comprenc en part el teu egoisme i fins els recrimino de no posar-te en antecedents a l'hora de començar a prendre’l determini; però que hi vols anar a buscar ara? Déu ens en guardi d'un ja està fet.

LLORENSET

D'un ja està fet!! Així hem arribat?

ESCENA XXI

Els mateixos i FUSTER.

FUSTER

Salut i gresca.

IGNASI

Hola Fuster, seieu ací.

FUSTER

A les tres. Que no hi són les dones?

IGNASI

Encara dinen, ja baixaran.

CARLETS

Preneu paciència.

FUSTER

Què passa?

CARLETS

El senyor Mestre que dóna una classe de moral al Llorenset.

LLORENSET

El lladre! sí que ho és! que amb la capa de l'amistat i la cara d'home de bé s'ha introduït a casa per a robar-me una dona que és meva.

MESTRE

Es teva, segons com un s'ho mira.

LLORENSET

Miri-s'ho com vulgui.

MESTRE

Però has de tenir en compte que ella pot tenir els dos amors: el teu i el de l'altre.

LLORENSET

El de l'altre? mai!!!

MESTRE

Encara em faràs veure que hi tens un domini absolut sobre d'ella; i has de saber i entendre que no necessita el teu consentiment per a res.

LLORENSET

Ho veurem si el necessita, ho veurem!... (Entren dos o tres, demanen beure. LLorenset no en fa cas. Els altres en veu baixa els hi diuen que callin que hi ha moros a la costa) El gat vell prou ha pogut.

MESTRE

Ella tampoc és cap criatura; no et pensis que es tracta d'un cas de seducció.

LLORENSET

Al seu costat no és una criatura!!!

MESTRE

Bé, si home, si; seu. Vés que et diré jo, ara si estàs ofuscat; seu home, seu que em fas por! (Entren dos o tres més i es repeteix el mateix joc) (Vejam si el calmo) Demés que a la Cisqueta.

LLORENSET

Ja ho sé, a Balaguer li han fet pessigolles.

MESTRE

Deixa't de falòrnies. A la Cisqueta això li va molt bé perquè al costat de la mare mai no fóra mestressa i d'aquesta manera entrarà a ésser-ho de ple.

LLORENSET

Per això, per això hi deu venir bé.

MESTRE

Encara que no n'hi vingués, la seva obligació en aquesta casa és prou definida; al cap d'avall és la criada i prou.

LLORENSET

Però podia haver-me avisat.

MESTRE

Potser, igual que jo, es pensava que ta mare ja te n'havia dit quelcom.

LLORENSET

Així és cert que la mare n'està satisfeta?

MESTRE

Home, no em facis bogejar! Si ella no hi hagués consentit no s'hauria arribat tant lluny.

LLORENSET

Foc! Foc pels quatre costats.

MESTRE

Llorenset, escolta, escolta!...

LLORENSET

Foc!!

IGNASI

Nois la cosa està que crema.

CARLETS

Callem.

MESTRE

Calma; no diguis res, no facis soroll i jo et prometo arranjar-ho; però ara modera't. Avui al tard marxarà el senyor Eveli i molt serà que, després, amb "sosiego", entre tots, no posem les coses a son "puesto"

FUSTER

Porta'm cafè Llorenset.

MESTRE

Au, vés i no donis greix a la gent, que massa que enraonen de casa vostra.

LLORENSET

Perquè tenen més coneixement que tots nosaltres.

MESTRE

Calla, fes el dissimulat i deixa-ho per a mi.

IGNASI

Jo crec que ens en hauríem d'anar de les flames.

CARLETS

Fem et set i mig fins a les tres?

IGNASI

Ben pensat. Vinga cartes, i som-hi.

CARLETS

No; entrem allà dintre que ací no ho volen.

ESCENA XXII

ROSA, LLORENSET, SENYOR MESTRE, IGNASI, CARLETS, FUSTER, homes i més tard VERSAT.

ROSA

Noi; que no vas a acabar de dinar?

LLORENSET

Ja he acabat.

ROSA

No siguis així home, si ho has deixat tot. No em facis patir d'aquesta manera.

LLORENSET

No; ja us faré patir d'un altra i potser no us caldrà patir més.

FUSTER

Cafè. (Els demés demanen gasoses i amb l'ampolla a la mà van dintre la sala de joc)

ROSA (A Llorenset)

Au aboca.

LLORENSET

Jo? si han de beure del que jo aboqui prou es moriran de set.

IGNASI

Rosa, unes cartes.

ROSA

Va. (Anant a buscar-les i donant-les-hi) Teniu. (Els joves entren a la saleta de joc)

FUSTER

Cafè, Rosa.

ROSA

Ja va Fuster. (Tothom demana à l'hora sembla'l mercat de Calaf)

LLORENSET

Hem de parlar vos i jo, mare.

ROSA

“Bueno”, espera't.

VERSAT

Cafè!!

ROSA

Va de seguida.

VERSAT

On han anat aquells?

ROSA

Allà dins a fer el set i mig.

VERSAT

(La dona m'ha donat dos duros, la contribució em sembla que puja nou i cèntims; potser que anés a provar forolla amb els diners que em queden. Nada, nada, jo me'n vaig a veure si faig la viu-viu) (Versat entra a la sala de joc)

ESCENA XXIII

ROSA, LLORENSET, SENYOR MESTRE i FUSTER

LLORENSET

Que passa aquí, a casa, mare?

ROSA

Que jo sàpiga res de nou.

LLORENSET

Ara sí que heu dit la veritat, no passa res de nou perquè el mal es veu que és molt vell.

ROSA

Doncs si és vell i ja ho saps de que t'estranyes ara?

LLORENSET

M'estranya que tot el poble en vagi ple, i à mi m'ho hagueu portat tant amagat.

ROSA

No se t'ha amagat res perquè no hi ha res que se t'hagi hagut d'amagar.

LLORENSET

Però si la gent no parla d'altra cosa!

ROSA

Deixa-la estar la gent; ningú no sap res més que el que tu saps i si xerra és per ganes de xerrar.

LLORENSET

Si asseguren que el casament és un fet.

ROSA

Et dic que fet no hi ha res. Si arribés l'hora, el primer de saber-ho fores tu.

LLORENSET

El primer en destorbar-ho seré jo. Aquest casament no por ésser i no serà.

ROSA

I si fos... què?

LLORENSET

Quèeee...?

ROSA

Si què? què passaria?

LLORENSET

Passaria que cremaria fins l'aigua que posem al vi. De manera que la meva bona fe i el respecte que li he tingut sempre, mereixen aquest pagament? fer-se amo de casa per a robar-me el que estimo mes d'aquest món!

ROSA

(Quina cosa! mai ho hagués dit que m'estimés tant) Home Llorenset, jo....

LLORENSET

Si, ha vingut a robar-me la única il· lusió de tota la meva vida que vos prou que ho sabeu, mare.

ROSA

(Llamp de xicot, ara quasi em faria plorar).

MESTRE

(A veure, ara que sembla que la cosa està assossegada) (S'apropa al grup de mare i fill)

LLORENSET

I que vós hi hagueu consentit, mare! que vós hi hagueu consentit!

ROSA

Si jo em pensava que encara n'hauries estat content.

MESTRE (Intervenint)

Oh, si no n'està és per que no vol.

LLORENSET

No; si; si n'estic; n'estic tant que per menys de cinc cèntims, em faria un tip de plorar com quan tenia tres mesos. (Sanglota)

ROSA (Al Sr. Mestre)

Trenca'l cor! (Id.)

MESTRE

No, si, veritablement entendreix. (S’eixugà els ulls)

LLORENSET

No podria viure jo sens la seva companyia.

MESTRE

Per això rai; podríeu viure tots junts. Qui us ho priva?

ROSA

Clar, home; si volem tots ací o sinó ens en anirem a viure a Balaguer.

LLORENSET

I no estaríem més bé tots a Sant Boi? Que me'n feu de gràcia! viure tots plegats! i l'estimació per a ell?

MESTRE

No home; si a tu pot estimar-te igual com ara.

ROSA

I potser més i tot.

MESTRE

Ho veus home?

LLORENSET

Així segons vosaltres amb una dona si pot ésser a mitges?

MESTRE

Ja ho crec, no fóra pas aquest el primer cas.

ROSA

Ni tampoc el que fa mil.

MESTRE

I a mitges rai, encara! molts cops l'estimació d'una dona es té que fer a repartiment proporcional entre molts, per que figura't que, així com ets fill únic fóssiu set o vuit germans bé us la tindríeu que repartir a "prorrata" entre tots.

LLORENSET

Entre tots? jo li juro que em tornaria a quedar sol.

MESTRE

Ni en "Barba Azul"!. Però el cas és que tu ets fill únic i les particions no han d'ésser sinó amb el Sr. Eveli.

LLORENSET

A mitges amb ningú!

MESTRE

Si per a ell seran unes mitges molt petites. Escolta, no diu ta mare que de casada encara t’estimarà mes? per aquest costat ja hi guanyes; després, ja ho saps: el senyor Eveli quasi sempre és fora; si quedeu en viure junts -que aquest punt és secundari- es pot dir que sempre estarà per a tu.

LLORENSET

Molt bé, sí; però els dies que el Sr. Eveli serà à casa, quin paper representaria, jo?

MESTRE

Home!... L’edat ja no és per anar amb moixaines ni ruqueries; ell si s'hi casa és que la vol per....

LLORENSET

Prou! potser si que es creu que encara no sé perquè els homes volen a les dones.

ROSA

Llorenset "chiquet" per l'amor de Déu...

MESTRE

Reflexiona...

LLORENSET

No en vull de mitges: On és ara el senyor Eveli?

ROSA

Ja baixa que li ha arreglat un xic de dinar la Cisqueta; que no ho saps, que no troba rés bo, si no és de les mans de la Cisqueta?

LLORENSET

Redell! I jo m'estic ací com un estaquirot! (Va per a pujar a dalt, per la porta de les cambres altes, topant amb Eveli que baixa amb un paquet de papers a sota del braç)

ESCENA XXIV

Els mateixos i Senyor EVELI

EVELI

Hola sorrut! (Li enfonsa rient la visera de la gorra fins als ulls). Bones tardes. (Dirigint-se als demés)

FUSTER

Déu el guardi senyor Veli. Quan estigui llest em donarà el "recibet"?

EVELI

De seguida. (El Llorenset al topar-se amb el recaptador, reacciona i desisteix de marxar; ara les empren amb ell. La Rosa es tem algun contratemps, tota anguniosa, el senyor Mestre la calma)

ROSA

Ai que hi haurà saragata.

MESTRE

Calmi's que, quan la cosa es posi malament, intervindré jo.

LLORENSET

(Que s'ha plantat davant la taula del Sr. Eveli i li diu amb sorna) Que tal; com ha anat el dinar?

EVELI

Bé, noi bé; quan ens quedem sols amb la Cisqueta, goso. M'ho ha fet tant al mèu gust que t'asseguro que hi he gosat.

LLORENSET

Je, je, je! Si, eh?

EVELI

En sap, en sap; malaguanyada! no te'n mereixes pas ni la meitat.

LLORENSET

Que no me'n donin més que la tercera part! les orelles si li sembla: el demés per a vostè.

EVELI

Com te'n xuparàs els dits.

LLORENSET

I vostè també, veritat?

EVELI

Home... si les coses van com sembla més de quatre vegades.

LLORENSET

(Al veure el que ell es creu tant cinisme, va per a esclatar, però fent un esforç suprem es conté i fa una gran transició). Somnio!! no pot ésser que hi hagi tanta poca vergonya; somnio; tinc un somni d'aquells que, en temps passats em feien patir tant i que tantost em fan passar tísic; però ara ja ho sé que somnio i no vull patir-hi; je, je, je! (Alternativament mira a sa mare, al senyor Mestre, i per fi al Sr. Eveli senyalant-los que ja ho sap que somnia. La Rosa fa signes al Sr. Eveli per a que no en faci cas).

EVELI

Sembla que fem putxinel·lis. (Atabalat)

LLORENSET

Encara que caigués ací de cap (senyalant el cantell de la taula) no em faria mal; sembla mentida del mode que es cau quan es somnia; així. (Evoluciona com si ballés una dansa oriental) Com si es volés!

MESTRE

Ara fa la Tórtola València.

ROSA

S'ha tornat boig.

EVELI

Som a Sant Boi.

LLORENSET

M'ho prendré rient. (S'asseu davant la taula del Sr. Eveli) je, je, je! fins dormint es necessita sang freda.

EVELI

El que es necessita són camises de força.

ESCENA XXV

Els mateixos i VERSAT (que ve abatut de la saleta de joc)

(En tota aquesta escena, mentre parla el Versat i el Fuster, Llorenset acciona amb negligència com si efectivament estigués somniant. Eveli, no sabent molts cops que contestar, vol dissimular remenant rebuts, però mirant-se’l sempre de cua d’ull; la Rosa i el Sr. Mestre segueixen des de l’altra banda de l’escenari l’escena amb emoció, ajudant amb el gest tot el que poden al Sr. Eveli i a l’acció)

VERSAT

L'estrella de la malastrugança. He tallat al set i mig, m'han anat al "copo" i he quedat pelat.

LLORENSET (A Eveli)

Voldria demanar-li un favor.

EVELI

Digues, home, digues. (Ara em demanarà que balli jo i com hi ha món, aquí haurem acabat)

LLORENSET

Voldria que em donés una bufetada ben forta.

EVELI

Una bufetada!!

LLORENSET

Una bufetada, si. (No me la donarà, no; i si me la dóna no em farà gens de mal)

VERSAT

I aquest home se'n anirà i s'emportarà els "recibos" i a la dona si vaig a casa amb les butxaques buides no la calma si el "sursum corda".

LLORENSET

Apa, home, apa. (Parant la galta)

VERSAT

(I si demanés que em deixés el "recibo" per a ensenyar-lo a la dona?) (Anant cap al Sr. Veli). (Estic més emocionat que quan vaig examinar-me de doctrina per a casar-me) Escolti Sr. Veli: Que té el "recibo" de la dona? es diu Sila Tresols.

EVELI

Bé dec tenir-lo, vejam. (Mirant una llista i un paquet) Sí, aquest es.

VERSAT

Si pugues deixar-me’l per avui només per a poder-lo ensenyar a la dona.

EVELI

No ho puc fer això: he de portar compte i raó de sortides de paper amb entrada de metàl· lic. Ja us el guardaré, home; no us apureu per això.

VERSAT

Oh! és que els diners eren de la dona i tinc d'ensenyar-li el rebut; sinó que li dic?

LLORENSET

(Somnio, somnio. Ves si estic somniant que a aquest Versat mai no l'havia vist tant roig com ara)

EVELI

Si; ja és un bon conflicte; ja ho veig.

LLORENSET

(Sembla mentida les ruqueries que es senten i es veuen somniant; veuràs ara) Escolta, Versat: te'ls vols guanyar els diners de la contribució?

VERSAT

Què si vull....? que cal fer?

LLORENSET

Donar-me una bufetada.

EVELI

Ja hi tornem?

VERSAT

No més això?

LLORENSET

Res més: ací. (Parant la galta)

VERSAT

No gaire forta, veritat?

LLORENSET

Què no ho veus que tothom et mira?

CISQUETA (Amb un ronc)

Deixa’ls que mirin.

LLORENSET

Em creuràs sempre com ara?

CISQUETA

Sempre igual.

LLORENSET

Doncs visca!

TOTS

Visca!!

LLORENSET

Quedeu tots convidats –habitants de Castellfluix- però ja esteu avisats, -al primer que se la miri,- li trec els ulls.

Joan Marvà i Solé - Obra complerta

dimarts, 5 de febrer del 2008

A Balaguer li han fet pessigolles - joguina còmica en un acte - 1.926

PERSONATGES

Escolti, què no li fóra igual que el pagués passada la festa major?

Com us dieu?

Què dius Eveli?

LLORENSET

Eh!!

Ara cap a fer el "pasacalle", eh?

LLORENSET

VERSAT

LLORENSET

EVELI

VERSAT

EVELI

VERSAT

EVELI

VERSAT

VERSAT

LLORENSET

VERSAT

LLORESENT

VERSAT

LLORENSET

VERSAT

LLORENSET

VERSAT

LLORENSET

VERSAT

LLORENSET

MESTRE

ROSA

EVELI

VERSAT

EVELI

VERSAT

ESCENA XXVI

ROSA, MILORA, EVELI, SR.MESTRE i FUSTER

MILORA

MESTRE

ROSA

MILORA

EVELI

MILORA

EVELI

MILORA

EVELI

MILORA

EVELI

MILORA

EVELI

MILORA

MESTRE

MILORA

MESTRE

ROSA

MILORA

EVELI

MESTRE

MILORA

EVELI

MILORA

EVELI

MESTRE

FUSTER

MILORA

EVELI

MESTRE

MILORA

FUSTER

MILORA

MESTRE

MILORA

FUSTER

MILORA

EVELI

MILORA

EVELI

MILORA