LA VEU DE BALAGUER - 1.928
L'any passat després de la festa major que resultà aigualida per les pluges dels dos dies, vàrem sentir un seguit d'exclamacions i queixes. Les d'algunes noies que es lamentaven de no poder estrenar les sabates, les mitges de seda i el vestit nou per a entregar-les a mercè del fangueig i d'alguns joves mansos que afirmaven amb veu entelada que amb aquell temps que gairebé era el mateix de tots els anys, només podien sortir de casa els caragols.
Fou demés el tema de conversa, de penyes i tertúlies d'homes de seny, el canvi de temps per a celebrar-la. Es va produir un aldarull, una veritable commoció, puix el qui no invocava la boira melangiosa, us retreia les glaçades que s'inicien a les nits i matinades d'avençaments de novembre. A aital propòsit fins llegírem unes quantes opinions, en lletres de motllos, respecte a si calia o no anar a la variant de la data del nou de novembre.
Les declaracions, llevat de la d'uns quants decidits que sense embuts es pronunciaren pel canvi i la d'alguns altres indecisos, neutrals sempiterns qual criteri semblava el dictamen facultatiu de "El Rey que Rabió" de "potser si o potser no...", dues foren les que més ens fraparen. La d'un bon nombre d'exponents que deia en síntesi, amb una augusta suficiència, poc més o menys: "I ca, homes, disbarat! i la tradició, que dirien els nostres avant-passats si traguéssin la testa de llur tomba i veguessin aquesta gosadia?". L'altre, amb un aplom mesurat si fa o no fa, deia això altre: "mentre no es compti amb l'equiescència del Bisbat no hi ha res a fer; no és bufar i fer ampolles sinó un joc de moltes taules, això de canviar el dia de festa major per un altre...". Nosaltres davant d'aquestes dues sentències no llençàrem parer per creure-les la paraula definitiva.
No obstant, no ha estat necessari ni el plaç d'un any perquè es dissipessin aquestes dues afirmacions que es redreçaren com dues torres. En efecte, aquí a Balaguer tenim patró -el Sant Crist- i patrona -la Mare de Déu del Miracle- (que consti que no tots els pobles poden dir altre tant).
Doncs bé, amb un obrir i tancar d'ulls, hem vist traspantada la festivitat de la segona, de mitjans de novembre a primers d'octubre. De manera que no hi ha hagut ni intangibilitat de la tradició ni dificultat per part de l'Església que, altrament en tots temps, amb bon encert ha sapigut acomodar-se amb el desenrotllo dels esdeveniments.
Res, que si fóssim homes de lleis i ens estigués bé, als partidaris del canvi -entre els quals s'hi compta també el que sotscriu- els facin avinent que un fet com el que acabem d'esmentar bé es podria sentar com una jurisprudència i oimés tota vegada que la fixació de la nova data de la festa cabdal, fóra amb el beneplàcit de l'opinió general del poble -car no dubtem del resultat favorable d'un plebiscit- i la qual cosa per a res ha calgut tenir en compte, pel canvi portat a efecte darrerament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada