LA VEU DE BALAGUER - 1.927
És indubtable que el verdader baròmetre de la prosperitat i de la civilització dels pobles està reflexat en l'organització de llurs comunicacions. Avui, per fortuna, Balaguer gaudeix d'un nucli nodrit de carreteres i camins veïnals, compta demés, amb una extensa xarxa de telèfons, el telègraf i dos línies fèrrees. Quants i quants pobles de la magnitud del nostre no tenen la seva perspectiva? a centenars, a milers quasi ens atreviríem a dir.
Si tenim, doncs, aqueixes artèries de la xarxa nacional, que han servit per l'expansió de nostres relacions amb comercials i esperituals, hem d'ésser optimistes, podem mirar l'avenir amb l'esperança d'una era definitiva i perdurable d'explendor i de riquesa.
No obstant, el nostre sistema de comunicacions no està complert, ens manca acoplar-hi la carretera del Doll, la continuació del Noguera Pallaresa vers la muntanya, la construcció del ferrocarril de Tàrrega i de la carretera directa de Lleida, passant per Menàrguens. Llavors s'hauria aconseguit la perfecta organització de les vies irradiadores de la nostra ciutat.
Cal, doncs, que tots a mida de nostres esforços laborem per la consecució immediata de l'establiment de nous serveis de transports, procurant, a la vegada, que els que ja funcionen es vagin perfeccionant, tant en els horaris que han de complir un fi pràctic, un fi profitós pel públic que paga i els dóna vida, com també en les tarifes. Funció aqueixa privativa de les autoritats són elles les que amb son prestigi i representació podrien donar-hi l'impuls adequat base de l'abaratiment de les darreres amb la qual cosa excitarien l'ús, -per ésser la baratura el millor incentiu- i amb aquestes facilitats creixerien les fonts de riquesa que porta el tràfec en ell mateix.
Una lleugera estadística de viatgers entrants a Balaguer, durant els últims cinc anys, ens assenyalaria l'enorme quantitat -cada dia ascendent- que resultaria comparant-les amb anys anteriors. Si féssim un minuciós estudi del moviment de correus i de missatgeries ens pasmaria l'avenç arrollador que s'opera en nostra vida col·lectiva. I tot això significa moviment de valors, intercanvi esperitual, en una paraula, vida de relació.
També el comerç, constituït en organisme actiu, deuria prendre part en aquestes manifestacions de progrés. No caldria demanar-li gran cosa. Si no volgués portar iniciatives n'hi hauria prou en imitar les poblacions veïnes i crear el que elles han sabut endegar amb grans profits: mercats i fires. Comarca, aqueixa nostra, ultra ésser eminentment agrícola, ramadera, ara que el problema dels transports directes pot considerar-se resolt, creiem que fóra una afortunada temptativa l'assaig de convertir la plaça comercial de Balaguer en centre de contractació d'un ram tan essencial com és per la vida moderna, la ramaderia en tots els seus aspectes.
El dia que estiguin acabades i obertes a l'explotació les vies de què hem fet mèrit, si poble i Ajuntament donen facilitats a les indústries que forçosament hauran de venir a establir-se aquí, tenim la seguretat que Balaguer, a no trigar molts anys, podrà mirar-se amb orgull les poblacions de la seva categoria de totes les nacions que marxen al front de la humanitat actual.
Si tenim, doncs, aqueixes artèries de la xarxa nacional, que han servit per l'expansió de nostres relacions amb comercials i esperituals, hem d'ésser optimistes, podem mirar l'avenir amb l'esperança d'una era definitiva i perdurable d'explendor i de riquesa.
No obstant, el nostre sistema de comunicacions no està complert, ens manca acoplar-hi la carretera del Doll, la continuació del Noguera Pallaresa vers la muntanya, la construcció del ferrocarril de Tàrrega i de la carretera directa de Lleida, passant per Menàrguens. Llavors s'hauria aconseguit la perfecta organització de les vies irradiadores de la nostra ciutat.
Cal, doncs, que tots a mida de nostres esforços laborem per la consecució immediata de l'establiment de nous serveis de transports, procurant, a la vegada, que els que ja funcionen es vagin perfeccionant, tant en els horaris que han de complir un fi pràctic, un fi profitós pel públic que paga i els dóna vida, com també en les tarifes. Funció aqueixa privativa de les autoritats són elles les que amb son prestigi i representació podrien donar-hi l'impuls adequat base de l'abaratiment de les darreres amb la qual cosa excitarien l'ús, -per ésser la baratura el millor incentiu- i amb aquestes facilitats creixerien les fonts de riquesa que porta el tràfec en ell mateix.
Una lleugera estadística de viatgers entrants a Balaguer, durant els últims cinc anys, ens assenyalaria l'enorme quantitat -cada dia ascendent- que resultaria comparant-les amb anys anteriors. Si féssim un minuciós estudi del moviment de correus i de missatgeries ens pasmaria l'avenç arrollador que s'opera en nostra vida col·lectiva. I tot això significa moviment de valors, intercanvi esperitual, en una paraula, vida de relació.
També el comerç, constituït en organisme actiu, deuria prendre part en aquestes manifestacions de progrés. No caldria demanar-li gran cosa. Si no volgués portar iniciatives n'hi hauria prou en imitar les poblacions veïnes i crear el que elles han sabut endegar amb grans profits: mercats i fires. Comarca, aqueixa nostra, ultra ésser eminentment agrícola, ramadera, ara que el problema dels transports directes pot considerar-se resolt, creiem que fóra una afortunada temptativa l'assaig de convertir la plaça comercial de Balaguer en centre de contractació d'un ram tan essencial com és per la vida moderna, la ramaderia en tots els seus aspectes.
El dia que estiguin acabades i obertes a l'explotació les vies de què hem fet mèrit, si poble i Ajuntament donen facilitats a les indústries que forçosament hauran de venir a establir-se aquí, tenim la seguretat que Balaguer, a no trigar molts anys, podrà mirar-se amb orgull les poblacions de la seva categoria de totes les nacions que marxen al front de la humanitat actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada